Monstres SA: tres activitats per treballar la mitologia grega i les emocions a 6è de primària

 

Al llarg d’aquesta proposta didàctica, alguns alumnes de llengua i cultura gregues de 1r de batxillerat hem treballat mites grecs amb l’alumnat de sisè de primària de l’escola a partir de tres activitats diferents però connectades entre si. L’objectiu principal ha estat relacionar els mites clàssics amb problemàtiques actuals i la gestió emocional dirigides als nens i nenes, de manera que poguessin participar i reflexionar al voltant de valors com l’empatia, com afrontar les pors, la reflexió personal i la importància de demanar ajuda. 

Les sirenes

La primera activitat va consistir en una petita dramatització del mite de les sirenes i en un joc de memòria amb targetes temàtiques. La representació es va dur a terme a la biblioteca de l’escola, en un espai que té forma de teatre grec, fet que va donar encara més sentit a l’activitat. A més, amb l’ajuda de diversos voluntaris entusiastes, vam aconseguir donar més vida i dinamisme a la posada en escena.

Després de la guerra de Troia, Odisseu tornava cap a Ítaca i sabia que havia de travessar una zona molt perillosa, les roques on el cant de les sirenes podia fer perdre el rumb a qualsevol mariner. Per evitar-ho, va ordenar que els seus companys es tapessin les orelles amb cera i que ell mateix fos lligat al pal major del vaixell, de manera que pogués escoltar el cant sense caure en la temptació de fer naufragar el vaixell.

Durant el joc de memòria, cada vegada que un alumne trobava una parella, se li feien preguntes relacionades amb hàbits i situacions quotidianes que els infants poden reconèixer fàcilment, com les llaminadures, els videojocs, les xarxes socials, les mentides, l’exclusió, les joguines noves, els diners o l’aparença física. Per exemple, a les targetes de les xuxes es preguntava si l’alumne sent l’impuls de comprar llaminadures quan les veu al supermercat. En les targetes de videojocs, se’ls feia reflexionar sobre si fan primer els deures o si prefereixen jugar. També es van treballar temes més sensibles, com la pressió de les xarxes socials, la sinceritat, el rebuig o la sensació d’estar exclòs.

 

Medusa

La segona activitat es va centrar en l’explicació del mite de Medusa, amb suport visual, per ajudar l’alumnat a entendre millor la història i el seu significat. Es va narrar la llegenda de Medusa com una jove d’una gran bellesa que servia com a sacerdotessa al temple d’Atena. Un dia, Posidó la va violar i Medusa fou castigada cruelment: Atena, enfadada, va transformar els seus cabells en serps i va condemnar Medusa a tenir una mirada tan terrible que qualsevol persona que la mirés directament es convertís en pedra. Aquesta transformació va convertir el personatge en una figura temuda dins la mitologia grega quan, en realitat, és una víctima del desig impulsiu i incontenible d’un poderós.

Més endavant, es va explicar com l’heroi Perseu va rebre l’encàrrec d’enfrontar-se a Medusa i derrotar-la. Amb l’ajuda dels déus, va aconseguir fer-ho gràcies a un escut brillant que li permetia veure el reflex de Medusa sense mirar-la directament, cosa que li va donar l’avantatge necessari per vèncer-la. Aquesta part del mite va servir per parlar no només de l’aventura heroica, sinó també de temes com la por, la diferència i la manera com sovint jutgem les persones pel que veiem a primera vista.

A partir d’aquí, es va proposar una activitat amb imatges i situacions diverses en què els alumnes havien d’identificar personatges que aparentment semblen una cosa però que, en realitat, amaguen una realitat diferent. Per exemple, un nen que sembla enfadat però que en realitat està trist, una nena molt silenciosa que quan agafa confiança resulta ser molt divertida, o una persona amb una aparença estranya però amb un caràcter molt amable. Aquestes situacions van portar a una reflexió sobre les primeres impressions, els prejudicis que tenim envers els altres i la importància de no deixar-nos portar només per les aparences.

Finalment, els grups van preparar una petita escena teatral en què un personatge és jutjat per la seva aparença i, després, es descobreix la veritat. Aquesta part més creativa va permetre als alumnes posar-se en el lloc de l’altre i treballar l’empatia. També va ajudar a fomentar una mirada més crítica sobre com ens relacionem amb les persones i sobre la facilitat amb què, de vegades, podem equivocar-nos quan jutgem massa ràpid.

 

El Minotaure, el laberint i el fil d’Ariadna

La tercera activitat es va basar en el mite del Minotaure, explicat en diverses parts per facilitar la comprensió. Primerament, es va relatar el naixement del monstre a l’illa de Creta, després de l’engany que el rei Minos va cometre envers Posidó. Com a càstig, la reina Pasífae va donar a llum una criatura terrible: el Minotaure, un ésser amb cos d’home i cap de toro.

Tot seguit, es va explicar com Dèdal, un arquitecte i inventor, va construir el Laberint, un espai tan complicat que ningú hi podia sortir. També es va parlar del tribut que Atenes havia d’enviar a Creta: nois i noies que eren lliurats al monstre perquè els devorés. Després apareix la figura heroica de Teseu, príncep d’Atenes, que decideix enfrontar-se al Minotaure per alliberar el seu poble. Amb l’ajuda d’Ariadna, filla del rei, i el seu famós fil vermell, aconsegueix entrar al Laberint, matar el monstre i sortir-ne amb vida.

Aquesta història es va convertir en el punt de partida per reflexionar sobre les pors personals. Es va fer una activitat amb un cabdell de llana en cercle, on cada alumne havia de dir una por en veu alta i passar el fil a un company. D’aquesta manera es creava una xarxa que simbolitzava el suport del grup. La llana representava el fil d’Ariadna, és a dir, allò que ens ajuda a no perdre’ns quan ens sentim atrapats en els nostres “laberints” personals. A través d’aquesta dinàmica, es va treballar una idea molt important: les pors no desapareixen amagant-les, sinó compartint-les i afrontant-les amb ajuda.

En resum, aquest conjunt d’activitats van permetre treballar la mitologia grega d’una manera viva i significativa, connectant els mites amb experiències, emocions i situacions reals de l’alumnat. El joc de memòria va fomentar la reflexió personal; el mite de Medusa va ajudar a pensar sobre els prejudicis i l’aparença; i el mite del Minotaure va servir per parlar de les pors i del valor de demanar ajuda. Esperem que els nens i nenes de 6è s’ho passessin d’allò més bé (tant com nosaltres!) i descobrissin la utilitat i el benefici de la mitologia com a eina educativa.

Gabriela Casadevall 
1r batxillerat d'Humanitats

POMPEIA I EL DARRER GLADIADOR

 

El proppassat 5 d’octubre, iniciant una nova etapa a l’escola, les alumnes de 1r de batxillerat de les matèries de Llengües i Cultures Clàssiques (abans Llatí i Grec) vam anar de visita al Museu Marítim de Barcelona, a les antigues Drassanes, on s’hi podia veure l’exposició itinerant (ara a Madrid) Pompeia i el darrer gladiador, un autèntic viatge al passat d’un dia concret: el 29 d’agost del 79 AD (Anno Domini).

Per començar, vam poder veure ‘in situ’ més de cent cinquanta peces exposades originals provinents del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, un dels museus més antics i rellevants del món per la riquesa i singularitat del seu patrimoni.

Abans de parlar sobre la nostra experiència en relació a l'exposició, cal explicar que aquesta preten una autèntica immersió a la Pompeia de fa gairebé dos mil anys, quan va florir com a port comercial i ciutat estratègica del turisme més opulent; una oportunitat única i irrepetible per endinsar-nos en el cor de la vida quotidiana i la dinàmica social de la ciutat sepultada per l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC.

A través d'un bany de realitat virtual et veus catapultat a una experiència immersiva única per reviure les gestes heroïques dels gladiadors i reviure els moments que van marcar l'existència dels habitants de la ciutat de la Campània.

El nostre viatge al cor de Barcelona va ser plàcid: vint minuts en metro.  Tots estàvem molt emocionats, no només perquè era una de les primeres sortides del nostre primer curs de batxillerat, sinó també per les meravelles que esperàvem veure dins l’exposició. A més, com que a classe ja havíem treballat continguts sobre el que anàvem a visitar, era encara més emocionant: el fet d’observar amb els nostres propis ulls el que, salvant les distàncies,  havia succeït a Pompeia aquell malaurat 29 d’agost del 79 AD. Només arribar, els divuit alumnes ens vam dividir en dos grups disposats a gaudir d’una visita el més personalitzada possible.   

A l'inici de l'exposició hi havia una imatge hologràfica on un gladiador ens informava del que veuríem a continuació. A mesura que avançavem en la part expositiva, anàvem veient diferents cartells explicatius sobre allò que els nostres ulls observaven: des dels gerros de ceràmica, perfectament conservats, i còpies d’escultures romanes fins a les pintures al fresc i els mosaics d’innombrables peces. Era impressionant veure detalladament tots els objectes que feien artesanalment. Allò sí que era art de debò! Eren increïbles les tècniques que utilitzaven els pompeians a l'hora de fabricar els utensilis tant domèstics o vinculats al comerç (gerros, paelles, coladors, pots de vidre, etc...) com pel que fa als artístics (grafits a les parets, pintures al fresc i mosaics o escultures de les domus més luxoses). La seva observació et feia sentir que eres allà mateix, en aquell precís instant.

També va ser molt interessant l’audiovisual que es passava en un espai que recordava la graderia d’un teatre clàssic i que tractava sobre la vida dels gladiadors (els combats, les hores lliures, els entrenaments, les armes que usaven o la dieta que consumien especialment abans dels combats). D'aquest documental vam aprendre que no només eren homes els que lluitaven sinó que també hi participaven les dones, les anomenades gladiatrices.

Personalment, l’objecte que em va sobtar més, fins al punt de deixar-me impressionada, van ser els diversos cascs de gladiador exposats. N'hi havia alguns que hi duien gravades algunes escenes de la història. Eren preciosos! A banda, qui sap, aquests elms van servir en un primer moment com a protecció durant l'explosió volcànica davant dels gasos del flux piroclàstic.

Per acabar la visita, ens van proporcionar unes ulleres de realitat virtual, l’autèntica experiència immersiva, que ens oferia una visió dels carrers de Pompeia com si fossis un pompeià més que passejava pel més comercial de tots, l’anomenada Via Abundantiae, el famós ‘carrer de l’abundància’, semblant al nostre Passeig de Gràcia de l’època, farcit de botigues (tabernae) d'articles de luxe, hotels (cauponae) i restaurants (thermopolia). Estava tan ben aconseguit, que he de dir que la vivència ‘in situ’ feia, fins i tot, una mica de por. Per sort, s'havia de seguir un camí marcat per poder continuar el trajecte pel que anaves trobant unes circumferències lluminoses que, en tocar-les, feien aparèixer unes figures hologràfiques que explicaven de manera molt amena tot allò que anaves presenciant. Si aquesta part del ‘viatge’ tenia ‘punts foscos’, l’accés a les fossae de l’amfiteatre esgarrifava... L’ascens a l’arena a través d’una plataforma mòbil, escoltar la cridòria del poble aplegat a la cavea i l’escenari de l’erupció va ser la cirereta del pastís. Impressionant! 

En acabar la visita i reunir-nos els dos grups, vam compartir les sensacions i emocions viscudes durant l'exposició. Tots coincidíem en la idea de que havia estat genial i que, si poguéssim, tornaríem a repetir-les.

De tornada a l'escola, vam passar per davant del Liceu. Com que a classe havíem comentat el significat de les seves portes, la constel·lació de lletres de l’escultor Jaume Plensa, veure-ho i poder-ho recordar, va ser un afegit més a la nostra sortida. Hi apareixen representades les lletres dels diferents abecedaris i alfabets del món tot fent referència a la pluralitat de cultures i amb un clar missatge: que tots som persones humanes. 

Per acabar, cal afegir que aquesta exposició dedicada a Pompeia ens hauria de fer reflexionar sobre el fet que aquest succés històric que va esdevenir una desgràcia per als ciutadans de Pompeia i Herculà, atès que va suposar la seva desaparició, va suposar, per altra banda, un autèntic 'regal' per a la ciència, perquè ens ha permès estudiar no només els fenòmens naturals (recordem que en aquell moment no sabien per què la muntanya vomitava foc), sinó també el modus vivendi d’una societat en un moment molt concret de la història.

Pot la desgràcia d’algú esdevenir la sort  d'un altre?

Júlia Marín Luz

1r batxillerat humanístic

SAPERE AUDE: els estudis clàssics a la nostra escola

 

Les matèries de Llengua i cultura gregues i de Llengua i cultura llatines, vinculades als coneixements humanístics del món clàssic, són, de facto, les grans desconegudes del nostre sistema educatiu. És vox populi que per a molts no són més que llengües mortes, sense cap transcendència en els nostres dies. La realitat, però, només la coneixem els qui hem tingut la sort de cursar-les i d’endinsar-nos en elles.

A la nostra escola, el primer contacte que podem tenir amb les llengües i civilitzacions clàssiques, a banda de la matèria optativa de 2n d’ESO D’on venen les paraules?, és a 3r d’ESO, per als alumnes que no cursen francès, amb l’optativa de Cultura Clàssica. És un primer tastet de tot plegat, de manera que les propostes de treball són força variades. Grosso modo, s’aprenen conceptes bàsics sobre els elements culturals més importants de l’antiga Grècia i Roma -la llengua, els costums, l’art, l’origen clàssic de moltes paraules, els referents culturals,…- i, sobretot, la pervivència que han tingut fins als nostres dies. Vam introduir-nos en el món de la mitologia i vam familiaritzar-nos amb el nom dels principals déus; vam descobrir algunes expressions llatines, el seu significat més enllà d’una mera traducció i com usar-les en el nostre dia a dia. Durant un temps, per fer-nos conscients de la petjada d’aquestes civilitzacions en la nostra història, vam treballar l’emplaçament arqueològic d’Empúries i vam esbrinar com va ser el seu descobriment, com hi vivien els primers ciutadans i per què només en conservem algunes restes.

A 4t d’ESO, la continuïtat s’estableix, si així es tria, amb la matèria optativa de Llatí, orientada per als alumnes que posteriorment decideixen cursar el batxillerat humanístic o social-humanístic. En aquest curs, aprofundim una mica més en aspectes lingüístics per tal de tenir una bona base per als estudis posteriors. Aprenem a presentar-nos en llatí o a tenir una conversa fluida, fent així d’aquesta llengua clàssica un ús col·loquial i competencial. A banda, es treballen altres continguts relacionats amb la mitologia, l’etimologia i la seva pervivència.

Al batxillerat, com hem esmentat abans, els alumnes que trien la modalitat humanística o social-humanística poden seguir cursant Llengua i cultura llatines i Llengua i cultura gregues, segons l’itinerari triat. Les dues matèries tenen, com és lògic, força punts en comú quant a continguts, amb la diferència que a l’àmbit grec s’incorpora un nou alfabet, el primer d’Europa, molt diferent del nostre llatí, malgrat aquest sigui el seu hereu. En ambdós casos aprenem l’etimologia de les paraules, els seus mites i com interpretar-los, les particularitats de les dues llengües i la pervivència del món clàssic fins a l’actualitat.

Però… Què ens aporta estudiar els clàssics? Per què Grècia i Roma?  La realitat és que hi ha tot un ventall d’arguments i podríem fer-ne un llistat tan interminable com el vel de Penèlope, així que en proposarem només uns quants: 

Per posar fil a l’agulla, tot i que no ens n’adonem, parlem grec i llatí. La gran majoria d’expressions i paraules que emprem provenen d’aquestes llengües. Així doncs, oblidar-les seria com si un fill oblidés els seus pares. Sense estudiar grec, l'astrònom més virtuós no podria saber que la Via Làctia rep aquest nom per la llet d’Hera, esposa de Zeus, que concedeix la immortalitat, el psicòleg més cèlebre no sabria per què el complex d’Èdip o la síndrome d’Ulisses tenen el nom de personatges de la mitologia grega i els grans matemàtics no coneixerien l'origen d'alguns elements utilitzats en operacions aritmètiques, com el nombre pi o la gamma.

El llatí i el grec són arreu. Només cal sentir quin nom tenen les variants de la Covid-19: òmicron o delta, o entendre què és una pandèmia a partir de la seva etimologia. Si no sabem grec, el més probable és que la paraula crisi ens faci cert respecte, però si coneixem el seu veritable significat, vinculat a la medicina hipocràtica, la prendrem com una oportunitat. La situació de pandèmia va ser força desesperant i crítica, però gràcies a Pandora, sempre ens restarà l’esperança.

A més, ens poden ajudar a aprendre noves llengües, perquè al cap i a la fi, moltes de les que estudiem i aprenem venen d’aquí. Clothes –‘roba’ en anglès- ve de Clotos, una de les tres moires, les germanes filadores, i la personificació del transcurs de les nostres vides. També ens poden ajudar amb la sintaxi, el taló d’Aquil·les de molts estudiants, perquè de les terminacions de les paraules en llatí o en grec en depèn la seva funció, com en alemany o en rus. Aquestes relacions del món clàssic amb el món actual, la seva interpretació i el seu fascinant origen li atorguen a aquest un valor paradoxalment oposat al que habitualment es té d’ell avui dia.

En definitiva, hi ha molts motius per aprendre dels clàssics, molts més dels que us pugueu imaginar, i nosaltres -juntament amb el nostre capità- us animem a conèixer-los i a estudiar-los, perquè no us en penedireu.

Gerard Alaman, Yaiza Carrasco i Josep Lozano 

2n de batxillerat humanístic 

ANNUM NOVUM FAUSTUM ET FELICEM MMXXII, FELIÇ 2022!!!

La roda ja ha completat una volta més i avui celebrarem de nou el final d'un any que no ha estat gens fàcil. Les discipulae i els discipuli de 4t d'ESO us volem desitjar un ANNUM NOVUM FAUSTUM ET FELICEM amb una presentació que ve a significar la suma d´esforços i d´il·lusions que fan possible un projecte com aquest. Esperem que aquestes píndoles de saviesa us facin un bon servei i que tant en els bons moments com en els no tan bons aquestes reflexions dels nostres clàssics grecollatins us (ens) siguin un recordatori o un remei per no oblidar el que realment és important en aquesta vida.

Que cadascú pensi un desig i el faci arribar als déus que tot ho governen... qui sap! Que sigueu feliços.

Mary Beard i la dona en l'esfera de l'Antiguitat clàssica

Avui, 8 de març, Dia Internacional de les Dones, recordem aquesta conferència de Mary Beard (2017), una de les més grans especialistes en l'Antiguitat clàssica, en què parla del silenci de les dones en l'esfera pública al llarg de la història. 

Una altra perla és aquest breu (però intens) vídeo d'Irene Vallejo, l'autora del celebrat El infinito en un junco, sobre les dones en la història dels llibres.

Art i mite al Caixafòrum

L'exposició Art i mite. Els déus del Prado aplega una acurada selecció d'obres que formen part de les col·leccions  del Museu Nacional del Prado.  A  través  de  pintures,  escultures  i medalles –datades entre el segle I aC i el final del segle XVIII–,  s'ofereix una àmplia mirada sobre la mitologia clàssica i la seva representació al llarg de la història de l'art.

Es tracta d'una exposició diacrònica, que ofereix alhora representacions diferents d'un déu o un mite tenint en compte un criteri iconogràfic, i no qüestions formals o cronològiques. Així, es pot apreciar al mateix temps la riquesa iconogràfica, geogràfica i cronològica de les col·leccions del Museu del Prado, on aquest tipus d'obres s'exhibeix tradicionalment d'acord amb criteris en els quals preval l'organització basada en escoles i períodes artístics.

Així mateix, la mostra inclou diversos elements que contraposen el discurs clàssic de les peces exhibides amb la contemporaneïtat dels mites al segle XXI. Una reflexió al voltant de com han sobreviscut els mites clàssics en la cultura contemporània i com aquests mites narren les idees actuals sobre l'amor, la bellesa, la natura, el destí, la masculinitat o la feminitat.

Te la perdràs?

10 píndoles de saviesa clàssica per començar

 

'Sapere aude' (Atreveix-te a saber)

'Μηδέν ἀγάν' (Res en excés)

'Gutta cavat lapidem, non vi sed saepe cadendo' (La gota forada la pedra, no per la força sinó perquè cau constantment)

'Amor omnia vincit' (L'amor ho venç tot)

'Per aspera ad astra' (Cap a les estrelles a través de les dificultats)

'Memento mori' (Recorda que ets mortal)

'Carpe diem' (Gaudeix del moment)

'Γνῶθι σαυτόν' (Coneix-te a tu mateix)

'Audentes Fortuna iuvat' (La sort ajuda els qui s'arrisquen)

'Facta, non verba' (Fets i no paraules)

Aquest és el principi d'un nou (i incert) viatge capitanejat pels antics grecs i romans. Què en podem aprendre? Amb quina/es t'identifiques més? Per què? Quines expectatives s'obren davant teu? Feliç travessa, tripulants, i benvinguts a bord!

Mites confinats: la història de Medusa

En temps de coronavirus, els alumnes de Llatí de 4t han anat completant una sèrie d'activitats de tipus competencial que, espero, els hagi ajudat a entendre més i millor el llegat que els nostres avantpassats grecs i romans ens han deixat en herència. La darrera activitat ha pres Medusa com a referent per debatre sobre la violència de gènere que ja apareix en molts relats de la mitologia clàssica, una qüestió social complexa que hem volgut abordar des d'una perspectiva humanística. De Dafne a Filomela, passant per Europa, Ganimedes o Persèfone, per posar uns pocs exemples.

Us deixo amb la presentació que ha fet la Judit de la història de Medusa, víctima de la seva bellesa. Per això i només per això.

Cant de sirenes

La xarxa és una font inesgotable de petits tresors. És estimulant pensar que l'ampolla que sura a mar obert arriba tard o d'hora al seu destí. Escrivim perquè ens llegeixin, potser sense cap pretensió, d'acord, però ens sentim feliços si algú comparteix els nostres pensaments. Aquest bloc n'és un testimoni ben preciós. Lligats al pal major de la nostra nau com el nostre capità, Odisseu, procurarem resistir també les temptacions del cant de les sirenes convençuts del nostre rumb. He trobat aquest "petit tresor" mentre navegava per l'inabastable mar de les clàssiques i el vull compartir amb vosaltres. Del bloc Pensament en veu alta:

"Ulisses resistí la temptació del cant de les sirenes, mentre romania fortament lligat al pal major de la nau que el conduïa a Itaca. Escoltà aquells cants de veritable encanteri i sentí la seva sensibilitat arrossegada vers ells. L’atracció fou immensa i irresistible. Els remers i mariners, però, duien les orelles expressament tapades i no els podien escoltar. Ni tan sols van poder sentir els clams d’Ulisses, que demanava amb una exaltant cridòria que l’alliberessin d’aquell lligam...

Hi ha cant de sirenes arreu i en tot moment.

Se sent aquest cant quan el consumisme fàcil i progressiu ens fa crear necessitats innecessàries.

Se sent el cant de les sirenes quan hi ha oportunitat d’aconseguir millor benestar i millor guany, malgrat que per aconseguir-ho s’hagi de malmetre, explotar o enganyar el d'altri.
Se sent un cant de sirenes quan cercant la placidesa personal es margina el vell, l’infant, el pobre i el malalt, que ens fa nosa.
Se sent el cant de les sirenes quan, per gaudir d’un avantatge passatger, fa rompre els nostres compromisos i fidelitats.
Se sent el cant de les sirenes quan la comoditat i la inhibició superen el sacrifici, el treball, la constància i l’entrega.
Se sent el cant de les sirenes quan és més planer i senzill l’incompliment que no pas el respecte i el compromís.
Se sent el cant de sirenes quan ens allunyem dels problemes, sense afrontar-los amb resignació, lluita i esperit de superació.
Se sent un cant de sirenes quan preferim la mentida, el subterfugi o la disculpa evasiva que no pas reconèixer els nostres errors, mancaments i omissions.
Se sent el cant de les sirenes quan no volem malgastar la immensa capacitat que tenim d’estimar l'altre, perquè ens estimem massa a nosaltres mateixos.

Cal fer com Ulisses, fortament lligats al pal major de les nostres ideologies i creences fermes, per superar les temptacions. No pas com van fer els remers i mariners, perquè viure d’esquena al món i les realitats de cada dia, és amagar-nos darrera la nostra inhibició."

Us convido a reflexionar sobre aquest magnífic text i a fer una mica de recerca sobre les sirenes. En podeu fer una descripció? Coincideix la sirena clàssica amb la imatge d'una bella jove amb cua de peix? Quins cants de sirena creieu que s'escolten en el món que ens ha tocat viure? Què en penseu de tot plegat?

Les sirenes també han estat una referència constant en les arts plàstiques i la música. Un bon exemple és aquesta "irresistible" cançó d´Inma Serrano que porta per títol Cantos de sirena...

 

i aquesta d'Anna Torroja amb nom propi, Shaadi. Tanqueu els ulls i deixeu-vos encisar per aquest bell cant. No patiu, aquest és dolç i inofensiu!

Alcem de nou el teló, tripulants!

Benvolguts tripulants del Vaixell,

Alcem de nou el teló d'un nou curs, donant enguany la benvinguda als companys de Cultura clàssica de 3r d'ESO que a partir d'avui passen a formar part d'aquesta entranyable gens classica. Comptarem també amb l'empenta dels nous tripulants de 4t i amb la veterania i la sempre il·lusionant novetat dels filoclàssics de batxillerat. Tots plegats remarem amb força, espero, per dur aquesta nau a bon port en el seu desé aniversari.

I comencem amb música, poesia i els vostres comentaris. D'on venim, com sentim, què ens interessa i què ens preocupa, de què necessitem parlar i per què? Som grecs, som romans, no ho oblideu...

No vulguis saber, doncs és pecat saber-ho, quina fi a mi o a tu,
Leucònoe, ens han assignat els déus, i no cerquis el futur
en els càlculs babilònics. Molt millor serà suportar allò que ha de venir,
tant si Júpiter ens ha atorgat més hiverns com si aquest,
que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades, és el darrer:
tingues seny, barreja i filtra els vins, i en la curta vida,
talla qualsevol esperança a llarg termini. Mentre parlem, el temps, envejós, haurà fugit:
aprofita l'instant, i poc confiis en el dia de demà.

********************************************

Abro los ojos
y es la vida,
otra vez;
no diré que no me lo esperaba,
pero igualmente me siento agradecido
de seguir por aquí,
porque hay algunas cosas
(yo diría que bastantes)
que me sigue apeteciendo mucho hacer: ...
Dicho en una palabra: vivir.

********************************************

Vive la vida. Vívela en la calle

y en el silencio de tu biblioteca.

Vívela en los demás, que son las únicas

pistas que tienes para conocerte.

Vive la vida en esos barrios pobres

hechos para la droga o el desahucio

y en los grises palacios de los ricos.

Vive la vida con sus alegrías

incomprensibles, con sus decepciones

(casi siempre excesivas), con su vértigo.

Vívela en madrugadas infelices

o en mañanas gloriosas, a caballo

por ciudades en ruinas o por selvas

contaminadas o por paraísos,

sin mirar hacia atrás.

Vive la vida.

****************************************************************************

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi

finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios

temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati,

seu plures hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,

quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare

Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi

spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida

ætas: carpe diem, quam minimum credula postero.

****************************************************************************

Què hi trobeu, de semblant? Quin és el missatge de què parlen tots plegats? Us hi sentiu identificats? Per què? Com sempre, comencem amb preguntes que cerquen respostes. Endavant!

La utilitat de l'inútil: una lectio magistralis del professor Nuccio Ordine

Escoltar les paraules d'aquest professor de literatura és una activitat certament terapèutica en els temps que corren. Sovint formulem una mala pregunta: per a què serveix...? Penso que el més important i el que hem de traslladar i transmetre amb gran convicció als nostres alumnes i joves com els qui semblen escoltar amb summa atenció el magister Ordine és... què creus que et pot aportar l'estudi i el coneixement de...? I que ho decideixin ells mateixos acompanyats per nosaltres. Publico aquesta última entrada del present curs perquè m'ha semblat una bona manera de cloure'l. 

Espero que les reflexions d'aquest gran humanista impregnin els esperits de tots aquells qui vulguin escoltar-les. Llarga vida als Studia Humanitatis! 

JORDI R.

Breu crònica d'una nova festa romana: la XV Magna Celebratio baetulonensis!

Foto de família de diumenge 

Aquest proppassat cap de setmana 27 i 28 d'abril, i ja van quinze edicions!, s’ha celebrat al voltant del Museu de Badalona una nova Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica que va néixer amb la vocació de donar a conèixer el patrimoni cultural de la Baetulo romana. I una volta més, les discipulae et discipuli de llatí i grec de l’escola Vedruna Gràcia de la veïna Barcino vam voler participar-hi juntament amb les alumnes de l'IES Albéniz, amb qui portàvem els tallers de ludi i de schola romana.

Ens vam reunir tots a Fontana d'horeta, i des d’allà vam emprendre el nostre viatge cap a la Magna. Arribats a Badalona, ens vam presentar a les nostres companyes de l’institut Albèniz, i seguidament vam anar a metamorfosar-nos en autèntics servi et ancillae. Ja vestits de romans, vam fer l'últim retoc: recollir-nos els cabells.

Per sort dissabte no ens va ploure i vam poder gaudir d'un sol certament apol·lini i, després d'esmorzar, vam començar a preparar les activitats. En el taller del ludus litterarius ensenyavem a escriure el nom en lletra cursiva antiga (la majúscula o quadrata) i nova (minúscula) amb el calamus, l’eina que s’utilitzava per escriure antigament, i en el taller de ludus grammaticus es podia escriure el nom en alfabet grec. Aquest darrer taller el portàvem els alumnes de grec del Vedruna i de l’Albèniz i les dues activitats representaven les dues primeres etapes de l’educació a Roma. A més a més, al ludus grammaticus vam afegir un joc de memòria etimològic fet pels alumnes de segon de batxillerat del nostre centre, on calia aparellar la paraula grega amb la seva traducció al català.

En el mateix lloc o es feia l’schola romana vam representar cada hora i mitja aproximadament una petita dramatització, on diferents actors explicàvem les diferents etapes d’aquesta d’una manera més divertida: el teatre. Tot just després de la representació, dos alumnes glossaven la figura de Bacus o Dionís, déu de la vinya i del teatre, atès que enguany era el convidat a la festa arrel del descobriment d'una màscara de la divinitat trobada no fa gaire durant unes excavacions arqueològiques.

En el taller dels ludi Romani s'hi feien els tradicionals jocs de petits que ens han acompanyat en totes les edicions.

A banda dels tallers que portàvem nosaltres, pels voltants del museu n'hi havia molts més de reconstrucció històrica, espectacles, la desfilada dels legionaris amb els companys de Barcino Oriens o la recreació de munera gladiatoria amb les pertinents explicacions.

Poder participar a la Magna ha estat molt divertit i una cita inexcusable, opinió que espero comparteixin els meus companys. Ens ho vàrem passar tots molt bé, i poder donar a conèixer el nostre patrimoni històric a tothom qui va venir i ser mestres per un dia ha estat, certament, una experiència inoblidable. Esperem tornar-hi l’any vinent!

Alba Luaces Espinós

1r batxillerat

P.S: us deixem amb aquest vídeo gravat i editat per l'extripulant Bernat Pareja i en camí n'hi ha un de la també extripulant Nora Jou. Esperem que siguin uns bons testimonis del que vam viure el proppassat cap de setmana!

Baetulonis schola MMXIX A.D: Bacchus noster deus est

Foto de grup de la Magna Celebratio 2018, dissabte a la tarda

Dissabte i diumenge 27 i 28 d’abril: apunteu aquestes dates. Badalona es tornarà a vestir de romana i a l’entorn del Museu renaixerà l’antiga Baetulo. Una nova edició de la Magna celebratio, la catorzena,  que comptarà, com des de fa anys, amb l’Schola dels alumnes de l‘Albéniz i de Vedruna Gràcia.

El professorat ja hem fet la reunió amb l’arqueòloga del Museu, Clara Forn, i estem a l’espera de realitzar el taller de Ludi, on ella mateixa i la Roser, responsable de la ludoteca, ens prepararan per fer jugar els pueri puellaeque que visitin el taller.

Queda enrere, doncs, aquell cap de setmana rúfol de l’any passat en què el dissabte ens va respectar, però el diumenge plujós ens va impedir dur a terme el taller. Encara recordo algunes alumnes que s’havien reservat el diumenge per venir i van haver de sentir, de bon matí a la porta del Museu, que aquell dia s’anul·lava la jornada. Així són els designis divins i Júpiter, el déu de llamps i trons, ens va jugar una mala passada. Esperem que enguany us pugueu treure l’espina…

Grosso modo, la nostra participació tindrà la mateixa estructura que sempre i segur que tothom hi pot trobar un lloc on col·laborar.

• Hi ha tres torns possibles de participació, dissabte al matí, dissabte a la tarda i diumenge al mati, la qual cosa no exclou que pugueu optar a dos o tots tres. Vosaltres feu la vostra proposta i tot dependrà del nombre de sol·licituds a cada torn. Aquí teniu la programació general i algunes dades importants referents a l’organització.

• Els àmbits de participació són quatre:

• Les tres etapes de l’Schola: ludus litterarius (on s’ensenya a escriure en llatí i inclou el joc dels llatinismes), ludus grammaticus (on s’escriu amb alfabet grec) i ludus rhetoricus (que comprèn una petita representació interactiva amb el públic per explicar als visitants el sistema educatiu romà i especialment l’ensenyament d’oratòria i retòrica). Mireu aquí el guió de la representació, a veure si us animeu a fer algun paper.
• El joc d’etimologies i de llatinismes també tenen èxit assegurat.
• Els ludi Romani, que a la vegada comprenen la Ludoteca, per als més petits, i l’espai de jocs per a més grans.

No obstant, als magistri et discipuli, no ens agrada encarcarar-nos i sempre hi ha petites novetats que ens ofereixen incentius per millorar una mica a cada edició. La d’enguany va lligada a l’eix temàtic que el Museu ha triat per a la Magna 2019, el bust de Dionís trobat l’any passat ben a prop del nostre institut arran de les obres de construcció del voral de l’autopista, les mateixes que ara ens afecten de ple i ens impedeixen entrar per la porta principal del centre. Precisament el dia 28 d’abril s’inaugura una exposició sobre el tema titulada Bacus, les màscares del déu. No us la perdeu!

Doncs aquestes màscares del déu del vi i el teatre ens han fet pensar que podríem canviar el conte basat en les Metamorfosis d’Ovidi, que vam incorporar al final del rhetoricus l’any 2017, amb motiu dels 2000 anys de la mort del poeta, efemèride que el Museu celebrava també. En lloc d’això, per què no preparem el necessari per caracteritzar els visitants que ho desitgin amb els atributs del déu i amb la barba d’aquesta representació que van trobar tan a prop de casa nostra. Creieu que pot tenir èxit? Vestir els visitants de Dionís i fer-los foto per a la posteritat, tot això amanit amb les vostres explicacions sobre el déu. Qui s’hi apunta?

I ara teniu la paraula vosaltres, Baetulonenses et Barcinonenses discipuli, si us animeu a compartir un cap de setmana amb el passat i el patrimoni i fer un servei a la ciutadania de Badalona i els altres visitants, deixeu un comentari amb el torn/torns que us van bé i els àmbits en que voleu participar. O si ho preferiu, també us podeu oferir a fer tasques tècniques, com les fotos, un reportatge en vídeo o qualsevol altra aportació que cregueu que pugui ser d’utilitat. Tots hi sou benvinguts.

Valete omnes!

TERESA DEVESA