19 d’octubre de 2020

D’Hipòdam de Milet a l’Eixample barceloní: el traçat d’una ciutat

El districte barceloní de l’Eixample té un encant especial, una característica que només trobaràs en aquesta part de la ciutat: el disseny dels seus carrers. Es tracta de l’agrupació dels habitatges en illes ortogonals (del grec antic, ὀρθός, “recte”, i γωνία, “angle”). Aquest pla va ser proposat el 1890 per Ildefons Cerdà, un enginyer i urbanista català a qui va ser encarregada la tasca de la reforma urbanística de Barcelona al segle XIX per, com el seu nom indica, eixamplar la ciutat. A diferència del que moltes persones pensen, la idea d’organitzar-la d’aquesta manera no va ser originalment seva, sinó que Cerdà es va inspirar en el traçat de la planta ideada per Hipòdam de Milet.

La primera notícia que tenim d’aquest il·lustre milesi ens la transmet Aristòtil, qui afirma que fou l’inventor del traçat de les ciutats a partir de la sistematització dels edificis amb planimetries regulars. Segons el que ens ha quedat escrit, Hipòdam va néixer l’any 510 aC i ja ben jove, després del 494 aC, en què la ciutat de Milet fou destruïda pels perses en la seva ofensiva sobre l’Hèl·lada durant la primera Guerra Mèdica, va començar a pensar sobre la seva reconstrucció, plantejant-se com seria la seva ciutat ideal mitjançant els seus coneixements filosòfics sobre l’organització social i política de l’Estat. El seu traçat i la disposició de les cases estarien, d’alguna manera, lligats als temes político-socials que Hipòdam compartia i a un règim polític que ell mateix creà. “La ciutat que va projectar tindria deu mil ciutadans, dividits en tres classes: una, d’artesans; una altra, de camperols i, la tercera, de defensors armats.”, segons Aristòtil va deixar escrit.

Per descomptat, Milet és la ciutat hipodàmica més característica, no només per ser la pàtria d’Hipòdam, sinó pel seu traçat urbanístic regular poc comú durant aquella època. En l’actualitat, Milet està situada al sud-oest de Turquia, prop de la costa del mar Egeu i a prop d’illes gregues com Samos. La seva localització avui dia no és privilegiada a diferència del que pensaven els antics grecs, doncs l’antiga Jònia estava envoltada per l’Egeu i això facilitava el comerç, una activitat molt important antigament. De fet, durant el període arcaic (750-490aC), va superar Atenes i Esparta en el seu poder i prosperitat. Paral·lelament, a Milet es va desenvolupar gran part de la cultura grega, deixant-nos com a llegat grans personatges en l’àmbit de la ciència i de la filosofia, com Tales de Milet.

Els grecs van tenir una gran influència en àmbits diversos de moltes cultures, inclosa la romana. Les ciutats de l’imperi romà foren molt semblants a les gregues ja que la planta hipodàmica va heretar-se, tot i que la seva morfologia era diferent: les illes de cases (insulae) s’anaven construint al voltant d’un nucli i es van crear serveis públics com el clavegueram i els aqüeductes. A més, tenien dues artèries principals que es trobaven al centre perpendicularment, formant un espai on els ciutadans es reunien (forum), i travessaven les ciutats de nord a sud (cardo maximus) i d’est a oest (decumanus maximus). Els altres carrers, però, eren estrets, trencant el model grec en què tots tenien la mateixa amplada.

Com hem pogut observar, en les ciutats actuals la petjada de les civilitzacions antigues és omnipresent i tenim diversos exemples en la nostra pròpia, que van des del manteniment de la planta hipodàmica en forma d’Eixample fins a la conservació conceptual del decumanus (la Diagonal) i el cardo (la Meridiana) a Barcelona, la romana Barcino.

Ana Martínez - extripulant del Vaixell



18 d’octubre de 2020

Art i mite al Caixafòrum



L'exposició Art i mite. Els déus del Prado aplega una acurada selecció d'obres que formen part de les col·leccions  del Museu Nacional del Prado.  A  través  de  pintures,  escultures  i medalles –datades entre el segle I aC i el final del segle XVIII–,  s'ofereix una àmplia mirada sobre la mitologia clàssica i la seva representació al llarg de la història de l'art.

Es tracta d'una exposició diacrònica, que ofereix alhora representacions diferents d'un déu o un mite tenint en compte un criteri iconogràfic, i no qüestions formals o cronològiques. Així, es pot apreciar al mateix temps la riquesa iconogràfica, geogràfica i cronològica de les col·leccions del Museu del Prado, on aquest tipus d'obres s'exhibeix tradicionalment d'acord amb criteris en els quals preval l'organització basada en escoles i períodes artístics.

Així mateix, la mostra inclou diversos elements que contraposen el discurs clàssic de les peces exhibides amb la contemporaneïtat dels mites al segle XXI. Una reflexió al voltant de com han sobreviscut els mites clàssics en la cultura contemporània i com aquests mites narren les idees actuals sobre l'amor, la bellesa, la natura, el destí, la masculinitat o la feminitat.

Te la perdràs?

12 d’octubre de 2020

Racons clàssics de Barcelona (IX): Selene

Aquests darrers dies els alumnes de 4t de Llatí hem estat treballant les referències clàssiques dels dies de la setmana i la seva vinculació amb diferents déus i deesses de l'imaginari mitològic. En Jordi, el nostre professor, ens va comentar que prop de l'escola hi havia una escultura de la deessa Selene (antiga deessa lunar abans que Àrtemis li prengués el lloc, el mateix que va passar amb Hèlios i Apol·lo en el cas del sol), relacionada amb el dies Lunae o dilluns. En efecte, tot i que no ens va ser fàcil localitzar-la després de dos dies de cerca, finalment vam aconseguir trobar-la i fotografiar-la, al costat de la biblioteca Jaume Fuster tocant la plaça Lesseps. Ens ha resultat curiós el fet que sigui un lloc per on passem sovint, però que mai ens hi haguéssim fixat. I és que si caminem amb ulls clàssics, ens hem adonat que podem descobrir molts racons amb referències del món grecollatí. Recordeu quins són els seus atributs? Quins trobeu a faltar? I qui va ser l'amor de la seva vida? Valete omnes!

Ecce imagines!



Josep Lozano i Nil Pérez  -  4t ESO Llatí