El districte barceloní de l’Eixample té un encant
especial, una característica que només trobaràs en aquesta part de la ciutat:
el disseny dels seus carrers. Es tracta de l’agrupació dels habitatges en illes
ortogonals (del grec antic, ὀρθός, “recte”, i γωνία, “angle”).
Aquest pla va ser proposat el 1890 per Ildefons Cerdà, un enginyer i urbanista
català a qui va ser encarregada la tasca de la reforma urbanística de Barcelona
al segle XIX per, com el seu nom indica, eixamplar la ciutat. A diferència del
que moltes persones pensen, la idea d’organitzar-la d’aquesta manera no va ser
originalment seva, sinó que Cerdà es va inspirar en el traçat de la planta
ideada per Hipòdam de Milet.
La primera notícia que tenim d’aquest il·lustre milesi ens la transmet Aristòtil, qui afirma que fou l’inventor del traçat de les ciutats a partir de la sistematització dels edificis amb planimetries regulars. Segons el que ens ha quedat escrit, Hipòdam va néixer l’any 510 aC i ja ben jove, després del 494 aC, en què la ciutat de Milet fou destruïda pels perses en la seva ofensiva sobre l’Hèl·lada durant la primera Guerra Mèdica, va començar a pensar sobre la seva reconstrucció, plantejant-se com seria la seva ciutat ideal mitjançant els seus coneixements filosòfics sobre l’organització social i política de l’Estat. El seu traçat i la disposició de les cases estarien, d’alguna manera, lligats als temes político-socials que Hipòdam compartia i a un règim polític que ell mateix creà. “La ciutat que va projectar tindria deu mil ciutadans, dividits en tres classes: una, d’artesans; una altra, de camperols i, la tercera, de defensors armats.”, segons Aristòtil va deixar escrit.
Per descomptat, Milet és la ciutat hipodàmica més
característica, no només per ser la pàtria d’Hipòdam, sinó pel seu traçat
urbanístic regular poc comú durant aquella època. En l’actualitat, Milet està
situada al sud-oest de Turquia, prop de la costa del mar Egeu i a prop d’illes
gregues com Samos. La seva localització avui dia no és privilegiada a
diferència del que pensaven els antics grecs, doncs l’antiga Jònia estava
envoltada per l’Egeu i això facilitava el comerç, una activitat molt important
antigament. De fet, durant el període arcaic (750-490aC), va superar Atenes i
Esparta en el seu poder i prosperitat. Paral·lelament, a Milet es va
desenvolupar gran part de la cultura grega, deixant-nos com a llegat grans
personatges en l’àmbit de la ciència i de la filosofia, com Tales de Milet.
Els grecs van tenir una gran influència en àmbits diversos de moltes cultures, inclosa la romana. Les ciutats de l’imperi romà foren molt semblants a les gregues ja que la planta hipodàmica va heretar-se, tot i que la seva morfologia era diferent: les illes de cases (insulae) s’anaven construint al voltant d’un nucli i es van crear serveis públics com el clavegueram i els aqüeductes. A més, tenien dues artèries principals que es trobaven al centre perpendicularment, formant un espai on els ciutadans es reunien (forum), i travessaven les ciutats de nord a sud (cardo maximus) i d’est a oest (decumanus maximus). Els altres carrers, però, eren estrets, trencant el model grec en què tots tenien la mateixa amplada.
Com hem pogut observar, en les ciutats actuals la petjada de les civilitzacions
antigues és omnipresent i tenim diversos exemples en la nostra pròpia, que van
des del manteniment de la planta hipodàmica en forma d’Eixample fins a la
conservació conceptual del decumanus (la Diagonal) i el cardo (la
Meridiana) a Barcelona, la romana Barcino.
Ana Martínez - extripulant del Vaixell
