Al cel de les estacions podem observar moltes constel·lacions i, entre aquestes, una de molt coneguda representa en el firmament el relat d’una nissaga mitològica: la de Perseu, Andròmeda, Cassiopea i Cefeu.
La història comença amb Perseu, fill de Dànae, empresonada pel seu
pare i rei d’Argos Acrisi a qui l’oracle havia profetitzat que el seu net el
mataria. És per això que volia evitar que la seva filla tingués descendència i
va tancar-la dins d’una torre. Però Zeus, el més gran déu de l’Olimp, va
embolcallar Dànae com si fos pluja daurada i d’ella va néixer Perseu. Quan
Acrisi va assabentar-se'n, va llançar Dànae i Perseu al mar dins un taüt de
fusta, però Zeus va demanar a Posidó, el déu del mar, que calmés les aigües per
assegurar la vida de Dànae i Perseu fins a arribar a les costes de l’illa de
Sèrifos.
Passat el temps, quan Perseu ja era gran, Polidectes, rei de Sèrifos, va enamorar-se de Dànae i pretenia casar-se amb ella, però per aconseguir la seva mà havia de desfer-se de Perseu, que en tot moment tenia cura de la integritat de la seva mare. Per això va demanar que tots els habitants de l’illa li portessin un regal amb l’excusa d'oferir-los a Dànae per poder enamorar la princesa d’Argos; però Perseu no va poder (o no va voler) donar-li res i, com a regal, li va dir a Polidectes que li demanés el que volgués. Aquest seria el seu regal. Aleshores, el rei de Sèrifos va encomanar Perseu matar la gorgona Medusa, el monstre de cabells de serp que petrificava tot aquell qui la mirés.
Perseu, per sort seva, va comptar amb l’ajut d’alguns déus. Hades, el
déu de l’inframon, li va regalar un casc que concedia la invisibilitat; Hermes,
el missatger diví, una falç molt afilada i les seves sandàlies alades, les
talàries; i Atena, la deessa de la guerra i de la saviesa, va lliurar-li el seu
escut protector, la famosa ègida.
Quan Perseu va arribar a la cova on habitava Medusa, la va trobar adormida i, apropant-se sigil·losament, va decapitar-la quan, despertada en l’últim instant, va veure la seva pròpia imatge reflectida en l’escut i quedà paralitzada per la por. De la sang que brollà del tall profund, van néixer el gegant Crisàor i Pagàs, el cavall alat amb qui Perseu va escapar de les germanes de Medusa, les altres dues gorgones.
Quan Perseu tornava cap a Sèrifos va passar per Etiòpia, governada
pels reis Cefeu i Cassiopea. Aquesta va gosar dir que ella era més bella que
les nimfes del mar i que la pròpia Afrodita, la dea de la bellesa; això va
enfadar-los els dos. Posidó, com a càstig, va inundar les terres d’Etiòpia i va
assegurar que només perdonaria aquesta ofensa amb el sacrifici de la filla de
Cassiopea, Andròmeda. Cefeu i Cassiopea, per salvar el seu poble, van lligar
Andròmeda a una roca davant del mar, destinada a morir a mans del monstre marí
Cetus. Allà Perseu va petrificar Cetus
amb el cap de Medusa i va salvar d’una mort segura Andròmeda, amb qui Perseu es
va casar.
Cassiopea, tot i això, no va quedar sense càstig i va ser elevada al cel per Posidó cordada a una cadira boca a baix. De vegades també s’interpreta la constel·lació com si portés un mirall simbolitzant l’ego de la reina etiòpica. És una constel·lació fàcil d’identificar, ja que les estrelles que més brillen formen una “w” i es troba a prop de l’Ossa Menor. Al seu costat hi ha la de Cefeu.
Al cel veiem Perseu amb el cap de Medusa. L’estrella més important de la constel·lació és Algol, una paraula àrab que significa ’el cap del dimoni’ i justament aquesta es troba al bell mig del cap de Medusa.
Quan Andròmeda va morir, la deessa Atena va elevar-la també a les estrelles, al costat de Perseu i la seva mare Cassiopea, com a agraïment a Perseu per haver matat Medusa. Prop de la constel·lació d’Andròmeda es troba la galàxia del mateix nom, la més pròxima a la Via Làctia, i les filles d’Andròmeda i de Perseu són la pluja d’estrelles d’agost coneguda com a Perseides o llàgrimes de Sant Llorenç.
Aina Pujantell
4t ESO
Itinerari científic
