Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Treball de Recerca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Treball de Recerca. Mostrar tots els missatges

12 de febrer del 2025

La meva ruta clàssica pels carrers de Barcelona

 


El món clàssic, en general, i la mitologia grecollatina, en particular, han estat fonts inesgotables d’inspiració al llarg dels segles. Aquest llegat ha anat impregnant àmbits tan diversos com l’art, la literatura, la música, el cinema, la ciència, el dret o el llenguatge, i fins i tot en la disposició urbana de moltes ciutats i el seu nomenclàtor, entre les quals hi destaca la nostra, Barcelona. És obvi que Bàrcino posseeix un valuós patrimoni històric ja des de la seva fundació pels volts de l'any 14 aC. 

Aquesta herència clàssica és present també, com he dit abans, als seus carrers. Per això, en aquest treball de recerca he volgut elaborar una mena de ruta, d'itinerari molt particular, per la Barcelona més clàssica a través dels seus barris i districtes. 

Si cliqueu la imatge que encapçala aquesta entrada, trobareu el meu treball de camp en format Google Sites que ha procurat recollir tots i cadascun dels carrers (un total de 108!) amb nom de referència clàssica, ja sigui històrica, literària o mitològica del món grecoromà.
L’estudi en si no només ha tractat de recopilar el nomenclàtor alfabèticament, sinó que també ha volgut incorporar, com és obvi, una breu ressenya dels aspectes culturals a què es refereix. L’objectiu principal ha estat demostrar com el nostre patrimoni cultural grecollatí continua present en la nostra vida quotidiana, connectant el passat amb el que veiem i vivim diàriament. 

Personalment, des que se’m va donar l'oportunitat de poder estudiar i gaudir els clàssics, he après molt, no només continguts referencials de la seva cultura, sinó, el que és molt important, aprenentatges per a la vida mateixa, que m’han servit per crèixer, madurar i ser molt més conscient d’allò que m’envolta. Per això vaig decidir prendre el món clàssic com a font d'inspiració per al meu treball de recerca, oferint-me una nova manera de mirar la ciutat en què visc o passejo cada dia. Tenir, en definitiva, una mirada clàssica.
Espero que el gaudiu tant com jo!

Bianka Clementti
2n de batxillerat d'Humanitats

 

27 de febrer del 2016

Moda a la romana!


Us heu preguntat alguna vegada com vestien els nostres avantpassats romans?

Si ho fem, ràpidament ens venen al cap imatges de pel·lícules, sèries, documentals... Però vestien realment així, a l’antiga Roma? Hollywood ens ha transmès una idea real de l’aspecte dels romans? Això és el que jo vaig decidir investigar després que a l’escola ens presentessin, quan cursava primer, el projecte de Treball de Recerca. I després de pensar i remenar idees, vaig triar finalment el que seria el meu objecte de recerca: La moda a l’antiga Roma. Va ser aleshores quan em vaig plantejar aquesta pregunta com a punt de partida i vaig iniciar la que havia de ser una extensa recerca que, no només es basaria en la roba i els vestits, sinó també en tots els factors que influïen en l’aspecte dels romans: pentinat, calçat, joies, maquillatge, etc.

Vaig consultar diverses fonts: llibres, pàgines web, vídeos..., però també vaig fer treball de camp visitant diversos festivals de reconstrucció històrica romans com la magna Celebratio de Baetulo, els Ludi Rubricati de Sant Boi o la Tàrraco Viva (visita sobre la qual teniu una entrada en aquest blog), i anant a algun que altre museu i conferència.

Un cop vaig documentar-me amb tot detall de com era la moda romana, vaig endinsar-me en la seva anàlisi; per un costat, sobre la influència romana en la nostra moda actual i, sobretot, un estudi de la fidelitat històrica en diverses reconstruccions. Vaig analitzar una sèrie (Roma), una pel·lícula (Augustus), un còmic (Murena) i un videoclip (Centuries) amb un únic objectiu: comprovar quins són els errors més comuns comesos en les reproduccions per procurar fidelitzar el màxim possible el model original.

I per què era tan important per a mi descobrir quins són els errors més habituals? Perquè la meva part pràctica va consistir en la creació d’un conjunt romà complet que, històricament, s’apropés més a l’original. Així va ser com vaig dissenyar el vestit, em vaig fer amb les sabates, els complements, el maquillatge, etc. i vaig procurar reproduir l’aspecte real d’una patrícia de l’antiga Roma.

Després de tants mesos de treball, recerca i esforç, puc dir que estic més que orgullosa del resultat obtingut i contenta de la meva elecció perquè, si he gaudit tant amb aquest treball, ha estat perquè realment he escollit un tema que m’apassiona. Us recomano que feu el mateix a tots aquells que en breu haureu de triar la recerca d’un tema per al vostre treball de recerca.

Per acabar, aquí us deixo algunes imatges del meu treball i una frase que vaig llegir una vegada per internet, i que crec que s’adequa molt al que he sentit durant tot aquest procés:

“El teu propòsit t’apuntarà a la direcció correcta, però la passió serà el que t’impulsi”

Júlia Roig
2n batxillerat humanístic



27 de maig del 2015

La meva TARRACO VIVA


Com imagino que molts de vosaltres ja sabreu, recentment (del 4 al 17 de maig) va tenir lloc la darrera edició de la famosa Tàrraco Viva, el festival romà que es celebra anualment a Tarragona. En ella, des de fa ja disset anys, nombroses persones es reuneixen per a retre homenatge a l’antiga Roma, tot ensenyant-nos com vivien els nostres avantpassats, quins eren els seus costums, etc.

Enguany no he volgut perdre’m pas aquesta cita, ja que, a més, comptava amb una excusa de primera: el meu treball de recerca, que tracta sobre la moda i la vestimenta romana. Seria l’oportunitat perfecta per a impregnar-me de l’ambient i comprar-me alguna coseta necessària! Per tant... a Tàrraco hi falta gent! Disposada a aprofitar bé el temps, vaig decidir anar-hi tot un cap de setmana sencer (l’últim del festival), així que el dia 16 al matí ben aviat em vaig llevar i vaig agafar el tren amb el meu pare, qui em va acompanyar durant tot el cap de setmana i a qui li agraeixo moltíssim haver compartit aquesta experiència amb mi.

L’arribada no podia haver estat millor: només baixar del tren vam creuar el carrer per anar al Recinte Firal del Palau de Congressos, on es feia l’activitat més repetida al llarg del festival: El món d’August, una civilització mediterrània. Aquesta era una visita comentada sobre la vida i obra de ni més ni menys que el primer emperador de Roma, Octavi August, a qui estava dedicat el festival aquest any i el passat, per celebrar el bimil·lenari de la seva mort. Allà no només ens van explicar qui era August, quines reformes va introduir a l’Imperi o com n’era d’enrevessada la seva família, sinó també grans curiositats com l’ús dels vasos Apol·linars, una mena de “Guia Michelin” a l’antiga (us recomano que cerqueu informació sobre ells!). Per acabar-ho d’adobar, hi havia també una fantàstica reproducció de la famosa Ara Pacis (l’Altar de la Pau), el monument construït a Roma en honor a l’època de pau que va portar el gran emperador.

Seguidament, i després d’haver deixat la maleta a l’hotel (que tenia unes magnífiques vistes de l’amfiteatre, per cert), vam anar fins al Camp de Mart, on es trobava el cor del festival. Era tot ple de paradetes! Moltes d’elles em van resultar molt i molt familiars, i és que el Museu de Badalona havia dut també els seus voluntaris tal com havia fet a la Magna Celebratio del passat mes d’ abril. Vam gaudir també de les explicacions que van donar els integrants de Septimani  Seniores, un grup de reconstrucció històrica, que van fer una exhibició de com eren les legions baiximperials romanes. I després de mirar i remirar les paradetes (moltes d’elles de museus d’arreu de la península) vam anar a dinar i a descansar una miqueta... ens esperava una gran tarda!

Ben puntuals ens vam dirigir cap a l’amfiteatre, on l’Istituto Ars Dimicandi, arribats d'Itàlia, havien d’oferir al públic una reconstrucció històrica sobre com eren les lluites de gladiadors, les famoses munera gladiatoria. Cal dir que la seva entrega i gran professionalitat ens van deixar a tots bocabadats! No eren actors sinó atletes que entrenaven i lluitaven veritablement. Ens van desmitificar molts aspectes sobre els gladiadors que tenim assimilats per Hollywood, ens van explicar la filosofia de vida que hi ha darrere d’aquestes lluites i ens van fer participar d’allò més.

I després d’acció sota el sol (feia moltíssima calor!) vam passar a una activitat més calmada: una xerrada sobre l’ús de les gemmes a l’antiguitat, de l’Institut gemmològic de Tarragona. Llibreta en mà per prendre nota detallada per al meu treball de recerca, vam passar una estona molt agradable, ja que el matrimoni que duia la conferència era molt espontani i interactiu amb el públic, a qui mostraven nombroses gemmes i joies de l’època.

Un cop acabada la xerrada, vam anar a sopar i ens vam preparar per a l’última activitat del dia, que tenia lloc a les onze de la nit, a les voltes màgicament il·luminades del circ romà: Ad gloriam Veneris, la prostitució femenina a Roma. Aquesta activitat, en un principi, no me l'havia plantejat massa, però en Jordi me la va recomanar molt, m’hi vaig animar... i no em podria haver agradat més! Només per la seva localització ja era excepcional: en una cambra dels passadissos subterranis del circ. Allà, tots vam seure i vam gaudir de la representació que ens van oferir Viviana de Salvador i Marta Antolín, dos membres del grup de recreació històrica THALEIA. Interpretaven Lidé i Friné, dues prostitutes molt unides per la seva professió però amb grans diferències: l’una era prostituta de luxe i l’altra de carrer. Mitjançant un diàleg de quasi una hora vam saber com era la vida d’una dona com elles antigament, com s’anunciaven, quins eren els seus clients, quins mètodes anticonceptius i abortius empraven... Sens dubte, va pagar molt la pena, ja que no només el guió era de qualitat sinó que també la gran actuació de les dues dones, que tant interpretaven plors com rialles, va ser immillorable.

L'endemà, diumenge 17, la ciutat va despertar de nou assolellada, i amb la bona actitud que això proporciona, vam anar fins a la Volta del Pallol, on Miquel Blay ens va oferir una xerrada de com i perquè es va fundar Tàrraco, que en un inici fou una base militar. Ens va explicar com havia estat de decisiva la ciutat per a derrotar Anníbal, al capdavant dels cartaginesos, i de com aquesta havia crescut i havia esdevingut capital de la província més gran de tot l’Imperi.

En acabar, ens vam dirigir de nou al Camp de Mart, on vam assistir a una altra explicació sobre els legionaris romans, aquesta vegada però, sobre els altimperials de la mà del Projecte Phoenix. Tot seguit, ens vam dirigir cap a les paradetes a comprar alguna coseta. Després de donar unes quantes ullades, vaig adquirir alguns complements que m’aniran molt bé per a la part pràctica del meu treball ... i algun altre caprici!

Després de dinar, per desgràcia, ja tocava tornar a l’estació de tren... la Tàrraco Viva acabava i feia falta tornar al segle XXI, on m’esperaven les meves obligacions. Fins l’any que ve, Tàrraco!

Júlia Roig
1r batxillerat




22 de març del 2015

Nomenclàtor clàssic dels carrers de Barcelona


Salvete, tripulants! Sóc la Judit Millan, alumna de 2n curs del batxillerat Humanístic-Social, i hic et nunc m'agradaria presentar-vos el meu treball de recerca Nomenclàtor clàssic dels carrers de Barcelona.
Fer un treball de recerca suposa feina i moltes hores de dedicació. Per aquest motiu s’ha de triar un tema que, a més d’aportar-te informació i enriquir-te personalment, suposi un incentiu i una veritable motivació per tal d’invertir tot el temps que aquest requereix. Quan vaig començar primer de batxillerat a l’escola, triant un itinerari que barrejava els estudis socials i els humanístics, vaig adonar-me amb el pas dels mesos el que realment m’agradava i, per tant, m’interessava. Aquesta tria em va permetre descobrir el món de les clàssiques, que mai havia estudiat abans (no vaig cursar Llatí a 4t). Encara que la meva família i molts dels meus amics no compartien ni entenien la meva emoció en aprendre l’etimologia de les paraules o en veure la relació entre la mitologia i l’actualitat, entre moltes altres coses, jo vaig adonar-me’n de la seva importància i vaig decidir aportar el meu petit granet de sorra de la manera que em fos possible. Va ser llavors quan vaig decidir que el tema del meu treball de recerca estigués relacionat amb el món grecoromà.
Els primers temes que se’m van acudir no eren prou concrets, deixant de banda que sobre molts d’aquests aspectes vinculats al món clàssic ja se’n podia trobar una extensa informació a la xarxa. A classe de llatí i grec ens van proposar diferents títols i opcions de treball, dels quals nosaltres podíem escollir –si així ho decidíem- el que més ens cridés l’atenció. Des d’un principi ja vaig veure un que m’agradava, però no sabia com desenvolupar-lo i enfocar-lo. Finalment, amb l’ajuda del Jordi, vaig decidir-me a relacionar el meu treball amb les referències clàssiques que podem trobar al nomenclàtor dels carrers de Barcelona. D’aquest tema no hi havia gaire informació sistematitzada stricto sensu ni bibliogràfica ni a internet, de manera que sabia que necessitaria temps i dedicació per recopilar tota la informació i documentació necessària per elaborar un mapa de la xarxa viària de Barcelona en termes clàssics.

El principal objectiu del treball era investigar la petjada clàssica que grecs i romans ens han deixat en el nomenclàtor dels carrers de Barcelona, perquè, entre d’altres coses, van ser els romans, aspecte fonamental a tenir en compte, els qui van fundar la nostra ciutat (ells l’anomenaren Barcino). La hipòtesi de partida era aquesta: Ens hauran influenciat  també a l’hora d’anomenar els carrers de la ciutat?
Vaig dividir el treball en dues parts: la teòrica, on feia el llistat de tots els carrers amb referències grecoromanes, els parcel·lava per districtes i feia un breu descripció de cada personatge o lloc que tenia com a nom el carrer; i la part pràctica, un blog.


Vaig decidir crear un blog per tal de poder compartir-lo amb més persones, perquè poguessin adonar-se de la importància de la cultura clàssica i que aquesta encara perdura pels carrers de la nostra ciutat. El blog està dissenyat a partir de diferents pestanyes. En les primeres explico per què he escollit aquest tema i faig una introducció del treball. Després vaig confegir un llistat dels carrers de la ciutat per ordre alfabètic i un altre dividit per barris. A continuació hi ha una pestanya per districte, on es pot consultar la geolocalització dels carrers adscrits a aquella zona en un mapa amb una imatge i una breu explicació del personatge o lloc a què fa referència el nom del carrer. A sota trobem una explicació més extensa. Finalment, les conclusions del treball.  
Estic molt contenta d'haver escollit aquest tema, ja que he gaudit molt fent el treball i he après moltes coses que no sabia. Us animo a fer una ullada al blog i a que us fixeu en els rètols dels carrers mentre doneu un tomb per la ciutat. Vosaltres considereu que Barcelona és una marca clàssica? Quants carrers hi ha en el barri que viviu? Us esperàveu tants carrers (fins a 107!) amb referències clàssiques?
Judit Millan

30 de gener del 2014

Laberints (des de la representació gràfica)

Maqueta del Laberint d'Horta [Marta Broto]

Laberints, des de la representació gràfica, és un treball de recerca que parla sobre aquestes enginyoses edificacions, què i com són, quina és la seva història, què poden simbolitzar, els diferents tipus que existeixen, sobre els mecanismes per sortir-ne i quines són les seves possibles utilitats. L’explicació dels diferents tipus de laberints està recolzada per un seguit de 8 pràctiques que consisteixen en la representació de laberints clàssics de 3 i 7 circuits, bàltics, romans i un de medieval. També hi ha representat el Laberint d’Horta en una de les maquetes (la que encapçala aquest apunt) i el que està localitzat a la façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Aquestes experiències s’han realitzat utilitzant diverses tècniques; per una banda eines informàtiques com l’AutoCAD i l’SketchUp per tal de representar dibuixos en 3D, i per altra recursos manuals com ara el compàs, suro, peces de Lego, cordes, sorra de la platja i testos amb plantes. En algunes d’aquestes pràctiques s’ha gravat el vídeo d’un objecte, com ara una bola, un gos de plàstic o peus, seguint el recorregut del laberint, i després s’ha editat amb el programa Movie Maker amb l'objectiu de fer més visual el seu recorregut i la longitud del laberint representat.
Durant el procés d'elaboració d’aquest treball he disfrutat molt, sobretot pensant com construiria i dibuixaria els diferents laberints i després construint-los. Ha estat una experiència molt gratificant.

I per si teniu curiositat i voleu saber-ne més coses, aquí teniu el corpus teòric en Scribd.

Marta Broto
2n batxillerat