27 de juny de 2018

Nigra sum

Je me souviens d’un jour d’avril où j’ai décidé d’écouter le disque “La voix faite de l’émotion”, du choeur Geriona (Il s’agit d’un choeur de voix blanches qui participa à la première édition du concours musical de l’Oh Happy Day de TV3), puisque je suis très passionnée par le chant classique, qui est basiquement le répertoire qu’elles chantent. Après quelques chansons, il est arrivé la pièce magistrale du Nigra Sum et je me suis rendue compte que le texte était en Latin et cela m’a conduit à vouloir découvrir le sens des paroles et à m’informer sur la pièce et de son origine. C’est alors ,à ce moment-là, que j’ai décidé d’écrire l’entrée à propos de Nigra Sum pour notre blog. En plus, si ce thème était chanté par beaucoup de chorales de la Catalogne, cela signifiait qu’il était tout à fait important et valait la peine d´ en savoir le sens.

Il s´agit d´ une pièce sacrée qui fut composée par Pau Casals quand il se trouvait à Prada de Conflent, l’année 1943, et fut destinée au monastère de Montserrat. Pour l’écrire, il a fait une adaptation du texte original. Celui-ci se trouve au premier chapitre du livre biblique de poèmes Le Cantique des cantiques qui commence avec les mots: nigra sum sed formosa (je suis noire, mais belle) identique à sa version. Pau Casals a choisi d’adapter cette chanson pour manifester de l’admiration envers le monastère de Montserrat et la Manécanterie de Montserrat, mais également envers la figure de la Vierge , car elle est noire comme indique le titre de la pièce.

À propos de la Vierge de Montserrat, tout paraît indiquer que Pau Casals l’a écrite lorsqu’elle était déjà noire. Il y a une histoire qui raconte la couleur de la “Moreneta”,  on dit qu´elle fut trouvée par des bergers dans une caverne au IXème siècle. Cependant, d´autres personnes considèrent l’obscurité basée sur les versets du Cantique des Cantiques (Nigra sum, sed formosa).
Mais, la théorie la plus acceptée c’est que la Moreneta était à l’origine blanche et après elle a été transformée en couleur noire parce qu´on  voulait lui vernir les bras, les jambes et la tête avec du plomb blanc, et à cause d´ une réaction chimique provoquée par la chaleur des bougies (cierges de l’huile) elle est devenue noire.

Le livre dont l’auteur s’inspire pour composer la pièce de Nigra Sum est "Le Cantique des cantiques”, aussi connu comme "Le Cantique de Salomon” ou "Le Cantique des cantiques de Salomon”. Celui-ci est un livre de poèmes d’amour qui fait partie de la Bible et qui a été à l’origine rédigé en hébreu. Les poèmes sont brefs et constituent un chant à l’amour à travers le dialogue parmi l´aimé et son aimée, qui peut être interprété comme une allégorie de l’amour de Dieu envers Israël ou de Christ pour l’Église. Néanmoins, il n’y a aucune référence explicite à Dieu.

Nigra sum, sed formosa,
filiae Ierusalem.
Ideo dilexit me rex
et introduxit me in cubiculum suum
et dixit mihi:

Surge, amica mea, et veni.
Iam hiems transiit,
imber abiit et recessit,
flores apparuerunt in terra nostra,
tempus putationis advenit.

Je suis bronzée, mais belle,
filles de Jérusalem.
C’est pour cela que le roi m’aime
et m'emmenant à sa chambre
il me dit:

Lève-toi, ma bien-aimée et viens.
Il s’est passé l’hiver,
La pluie a cessé,
les fleurs sont nées à  notre terre,
il est arrivé le temps de l’élagage.





Berta Olivé
1r batxillerat humanístic - BACCALAURÉAT (BATXIBAC)


20 de juny de 2018

ReVivim un mite



De què parlem quan parlem d'Humanitats? En un món en què es tendeix cada vegada més al reduccionisme i a la banalització dels termes, potser oblidem que tot està i estarà cada vegada més connectat i que tot, absolutament tot el coneixement i font d'aprenentatge queda embolcallat per les Humanitats. Ja ho deia el comediògraf Terenci: "Homo sum, humani nihil a me alienum puto" (Heaut. 77). És contradictori parlar de qualsevol matèria de les denominades tradicionalment científiques com a disciplines humanístiques? Són el Llatí (aquí com a exponent del món clàssic) i la Informàtica matèries antagòniques o complementàries? Podem trencar una llança en favor de les Humanitats demostrant amb fets empírics que qualsevol coneixement té múltiples lectures al servei de l'educació?

Nosaltres, òbviament, pensem que no, que no hi ha contradiccions al respecte, que l'antagonisme és tradicionalment una convenció maligna o que si la tecnologia es posa al servei de l'educació i de l'aprenentatge dels nostres alumnes, aquesta pot ser -si cal- una eina molt important per al seu desenvolupament cognitiu. 

Suggerit pel professor d'Informàtica de l'escola, en Pere Mateo, durant el darrer trimestre els alumnes de les matèries optatives de 4t d'ESO de Llatí (21) i d'Informàtica (23) han treballat colze a colze en un projecte interdisciplinari que hem titulat amb el nom de ReVivim un mite (Pere dixit!), adaptant la Realitat Virtual (VR) al món classic a través de l'aplicació Cospaces com a eina educativa. Els discipuli discipulaeque de les dues matèries optatives han treballat interdisciplinàriament amb Google Sites per tal de traduir en imatges seqüenciades en RV diferents relats de la mitologia clàssica amb l’objectiu de fer més comprensible el fil argumental de les històries a alumnes de 2n cicle de Primària en la tramesa de valors i actituds davant la vida.



Hem procurat demostrar la validesa d’aquesta eina aplicada al món de l’educació com a potenciadora de l’aprenentatge en nens i nenes en procés de creixement cognitiu i hem comptat amb la inestimable ajuda del professor Jesús Arbués, que ens va aconsellar i il·lustrar -amb una xerrada amb alumnes seus també de 4t- sobre les virtuts de l'aplicació Cospaces amb què han treballat els nostres informàtics.



Els objectius que ens vàrem proposar...

  • Seqüenciar 10 mites, cadascun en 9 imatges-plànol de realitat virtual (VR). 
  • Establir un treball definit des del principi del projecte tot i que vam concedir plena llibertat als alumnes pel que fa a la seqüenciació i al disseny visual de cada mite. 
  • Creació d’un Google Sites compartit amb els alumnes de les dues matèries per tal de recollir, organitzar i sistematitzar les tasques col·laboratives dels diferents grups de treball.
  • Definir la plataforma Cospaces EDU com a suport informàtic d’un programa de Realitat Virtual i l’ús d’ulleres de RV per visualitzar els relats una vegada seqüenciats i dissenyats.
El treball en equip dels dos docents i la gestió de les aules respectives ha estat fonamental. Els professors implicats hem revisat i hem fet el seguiment de la feina dels respectius alumnes d’Informàtica i de Llatí a la pròpia aula cercant en moments determinats espais de posada en comú per recollir les valoracions dels diferents productes parcials. L’avaluació del projecte ha quedat recollida en una rúbrica compartida.

Imatge d'una sessió Hangouts amb Cospaces via telemàtica
I aquests són els productes finals...

LLATÍ (Google Sites dels 10 mites amb una sinopsi del relat, l'storyboard, la seva seqüenciació, la lliçó de vida que s´hi amaga al darrera i la seva pervivència en l'art)


INFORMÀTICA (Codis QR Cospaces)

*Cal tenir descarregades les aplicacions de lectura QR i Cospaces EDU

La cirereta del pastís va ser la posada en escena del projecte amb la seva presentació als alumnes de 5è de Primària de l'escola el proppassat dimarts 19 de juny. Hem d'agrair a en Roger Garcia i a en Carles Capellades, tutors dels grups-classe, totes les facilitats del món per haver-ho pogut fer possible. Us deixem amb un tastet en forma d'imatges i tan aviat com estigui editat, amb un vídeo (agraïm a l'alumne Albert Aymar la seva col·laboració) que testimonia tot el procés de la nostra Galatea particular: ReVivim un mite




Pere Mateo, professor d'Informàtica
Jordi Rincón, professor de Llatí

Escola Vedruna Gràcia (Barcelona)




17 de juny de 2018

Trepitjant terra sagrada: Troia in situ

Vistes des de la ciutat

Χαῖρετε! 

Abans que llegiu la següent entrada que he escrit per al Vaixell, m’agradaria explicar-vos breument qui sóc i quins són els motius que m'han portat a fer-ho.

Em dic Meritxell Masana. Fa alguns anys (només uns poquets...), vaig cursar batxillerat humanístic a l'Escola Vedruna Gràcia de Barcelona. Vaig assistir a les mateixes classes que ara esteu fent vosaltres i vaig tenir els mateixos (si no tots, gairebé) professors... en Jordi entre ells.

Ell era el meu magister/διδάσκαλος de llatí i grec, però he de dir que va ser, a més de professor d'aquestes matèries, mestre també de moltes altres coses que tenen a veure amb l’àmbit educatiu i la vida dels seus alumnes.

Us parlo d’ell perquè fa dues setmanes vaig marxar de vacances a Turquia. Turquia, aquell misteriós país del qual jo, personalment, no coneixia res més a banda del que havíem parlat i viscut en algunes de les seves classes. Des d'Istambul a la Capadòcia, mentre estava fent el circuit programat, em vaig adonar que tant podia estar trepitjant el mateix terra que el pare de la pàtria Atatürk, l’heroi de la república, com una necròpolis grega o la meravellosa biblioteca de Cels a la prodigiosa ciutat d'Èfes. A mesura que passaven els dies del viatge, més m'adonava de la gran influència que van tenir grecs i romans no només en l’època antiga sinó també per a nosaltres, i no podia evitar pensar en les classes d'en Jordi i en totes les vegades que havia viscut la història des de les aules, perquè d’alguna manera ens feia viatjar a nosaltres també des del present cap a l’antiguitat. Mentre trepitjava aquelles pedres, mentre tocava les columnes, pensava en el meu professor.

I com no podia ser d’una altra manera, quan vaig arribar al turó de Hissarlik, a Troia -sí, Troia!-, el primer que vaig fer va ser contactar amb ell via whatsapp per fer-lo partícip, d’alguna manera, d’aquella tan esperada visita.

Abans d’anar-hi, algunes persones d'allà em van dir que no posés moltes expectatives en aquella visita, atès que, per desgràcia, ja no quedava pràcticament res que ens recordés l'esplendor de l'antiga ciutadella homèrica. Em complau informar-vos i mostrar-vos que realment es conserva molt més del que podem arribar a creure.

Tot just abans d’entrar al recinte arqueològic, el primer amb què ens topem, com no podia ser d’una altre manera, és el famosíssim cavall de fusta. No el de la coneguda pel·lícula protagonitzada per Brad Pitt, sinó amb un de construït per la pròpia ciutat; cal dir que el director de la pel·lícula, Wolfgang Petersen, va regalar el de la cinta com a agraïment. Aquest es pot visitar al centre de la ciutat nova.

Foto: Txell Masana

Ja dins del recinte arqueològic, podem trobar alguns objectes i recipients de ceràmica i restes  del que en el seu dia van ser les canalitzacions del clavegueram.

Foto: Txell Masana
És a partir d’aquest punt on podem començar a sospitar que la Troia de Príam no va ser ni de bon tros la primera ciutat que va existir en aquell mateix indret, sinó que hi va haver fins a nou estrats o poblacions anteriors, cadascuna destruïda per diferents causes: terratrèmols, incendis,... En molts punts de la visita es poden observar diferents parts de cada ciutat on els arqueòlegs han anat marcant i diferenciant la seva ubicació perquè ens puguem fer una idea de com eren les antigues restes urbanes.

Troia I: 2920 fins a 2500/2450 aC aproximadament. Fi de la ciutat per un incendi.
Troia II: 2500/2450 fins a 2350/2300 aC aproximadament. Fi de la ciutat per un incendi.
Troia III, IV, V: 2350/2300 fins a 1700 aC. No hi ha fi de les tres ciutats, però sí una reconstrucció i un canvi cultural important.
Troia VI: 1700 fins a 1300 aC. Fi de la ciutat per terratrèmol.
Troia VII: (la ciutat de Príam) 1200 fins a 1100 aproximadament. Fi de la ciutat per un incendi i/o terratrèmol.
Troia VIII: 950 finsa 700 aC aproximadament.
Troia IX: (última ciutat) 86 fins a 85 aC.

La Troia VII, la de Príam!!
Un dels punts que crida més l’atenció és la muralla principal de la Troia VII (l'Escea). A diferència del que es veu a la pel·lícula, una muralla alta, poderosa, amb una porta d’entrada situada al centre d’aquesta, la realitat és molt diferent. Es tracta d’una construcció un xic inclinada en els primers metres i totalment vertical en els superiors per dificultar l’escalada. Tampoc la porta principal no estava situada al centre de la muralla, la qual cosa hagués estat un error estratègic. El que van fer és construir una porta prou petita com per no poder donar pas a un exèrcit relativament nombrós. També estava situada darrera d’una corba per tal d'impedir l'ús d’un ariet. Els ariets, en aquelles èpoques, eres molt grans; però en estar la porta situada en una corba, no hi cabia i el seu ús quedava, per tant, invalidat.

Foto: Txell Masana. Al fons, un xic més enllà d'on es veu la persona, hi havia la porta.
Foto: Txell Masana. En els sortins de la imatge hi havia la porta principal.
A la pel·lícula es mostra que just davant de la muralla hi ha una plana molt extensa i al darrera, el mar. Això és cert. En aquella època i en l’actualitat són camps i a l’horitzó (no molt llunyà) s'albira el blau marí. Realment, Troia estava situada en un indret estratègic, sobre un turonet a tocar de l’estret dels Dardanels (l'antic Hel·lespont). En aquelles èpoques, quan feia molt de vent i els vaixells no podien navegar per l’estret, feien parada al port de Troia. Aquest fet era un factor fonamental de poder per a la ciutat, tant econòmic com comercial. 

Foto: Txell Masana
A la següent fotografia, es poden veure algunes parts de muralla de les diferents Troies. Cadascuna està marcada amb un cartellet on s'indica a quina època pertany.

Foto: Txell Masana
Hem de recordar que quan es destruïa una ciutat i se'n creava una de nova, en algunes ocasions es reutilitzava el material que hagués quedat útil de la ciutat anterior, com restes de muralla, etc. Però això no vol dir que tots els estrats de la ciutat tinguessin la mateixa estructura, doncs cadascuna era dissenyada segons la necessitat estratègica d’aquell moment; per això, la Troia II, per exemple, tenia la porta d’entrada elevada sobre una rampa, mentre que la Troia VI la té darrera una corba.

La rampa, encara s’hi conserva. Aquesta tenia com a funció l’accés a la porta principal, però també com a mètode de defensa. En el cas que arribessin enemics, hi llençaven liquid bullent que lliscava pendent avall facilitant el seu ràpid descens.

Foto: Txell Masana
Durant la visita es poden veure restes de columnes, capitells, edificis, muralles... Però s’ha de tenir en compte que durant molts anys aquesta ciutat ha estat oblidada i malmesa. En més d’una ocasió es va destruir amb dinamita més de la meitat de les restes que hi havia, tot fent cas de les diferents històries que hi corrien i que asseguraven que el tresor de Príam encara estava amagat en algun lloc de la ciutat. Quan per fi se li va donar el valor històric que realmet té, van començar les excavacions, reconstruccions i interpretacions sobre què podia representar cada racó de l'emplaçament. Encara ara, segueixen les excavacions i cada dia hi apareixen racons més màgics que l’anterior.

Per a molta gent, tot això només seran pedres; però per a molta d'altra, entre la qual m'incloc, és història viva. En cada pedra, en cada tros de muralla, en cada ciutat, hi ha viscut gent que ha dipositat esperances i il·lusions en un futur millor. Era casa seva.

Quan pensem en Troia, no hauríem de pensar només en una guerra guanyada o perduda. Hauríem de pensar que també va ser estratègia, va ser Príam, un rei, va ser un poble, va ser nou ciutats i, sobre tot, va ser, és i serà una part important del nostre passat.

Sí, sóc jo baixant del cavall!
Meritxell Masana
extripulant del Vaixell d'Odisseu