El proppassat
dimarts els alumnes del segon de batxillerat Humanístic vam fer una visita
guiada al Museu de Badalona, un
museu dedicat a la història de Badalona i ubicat a la plaça de l’Assemblea de Catalunya. D’entre tot el
riquíssim patrimoni de què disposa, vam visitar les extraordinàries restes que han quedat com a indicador de la presència dels romans fa dos
mil anys.
Després d’un
llarg trajecte des de l’escola fins a Badalona, el metro ens va deixar a les
portes de l’antiga Baetulo, prop de la Via Augusta baetulonensis. Entrats
al museu, la nostra guia, l’Esther Gurri, ens estava esperant amb un enorme
somriure, fet que em va demostrar que el que ens esperava a dins del recinte
ens deixaria ullpresos. I així va ser…
La primera
parada de la visita va ser a les portes de la ciutat subterrània, pas previ cap
als vestigis de la nostra civilització mare. Abans d’entrar, però, ens va
explicar amb l’ajuda d’una planta hipodàmica que el que tindríem aviat davant
dels ulls amaga més patrimoni
arqueològic del que havien descobert quan van elaborar-la.
Aleshores, l’Esther
ens va fer una breu introducció sobre la ciutat de Baetulo, una urbs fundada ex novo el segle I aC, probablement sobre un assentament iber anterior. Es va
establir com una colònia amb una estructura urbana planificada seguint
el model romà. Es diu que la ciutat es va especialitzar en la producció i exportació de vi, aprofitant el seu clima mediterrani i la seva proximitat
al port de Barcino.
Submergits
en la civilització romana de Baetulo,
vam tornar al passat, retrobant una mirada
clàssica per entendre el què se’ns presentava. L’atmosfera enfosquida ens
permetia apreciar amb més precisió la bellesa arqueològica de les restes. Primerament,
ens va mostrar un dels carrers paral·lels als dos carrers principals de les
ciutats romanes -el Cardo Maximus (N-S) i el Decumanus Maximus (E-O)-, un cardo
minor que recorre la ciutat de nord
a sud. Aquest carrer, a més de tenir diversos edificis amb botigues a ambdós costats i un sistema de clavegueram, té a la dreta
la façana de les termes, que era la
nostra següent parada.
Avançant amb
passes cauteloses, però alhora ansioses, vam aturar-nos davant les famoses thermae
de Baetulo. Quina
magnificència que tenien! Estaven tan ben conservades! De forma
curosa, l’Esther ens va explicar que les thermae eren un element fonamental
en la vida social i quotidiana de les ciutats romanes.
També ens va explicar que aquestes termes, datades pels volts del segle I aC, presenten una disposició i estructura molt similar a les
termes d’altres ciutats de l’antiga Roma.
Seguidament,
ens va assenyalar les diferents parts d’una
terma: en primer lloc el frigidarium, la sala freda que consisteix en una sala gran i
espaiosa, amb una gran piscina d’aigua freda; a continuació, el tepidarium,
la sala d’aigua tèbia, on els romans
es preparaven per a l’alta temperatura del caldarium. En aquesta sala la temperatura era moderada,
amb calefacció a través de l'hipocaust
(un sistema dissenyat mitjançant forns que escalfaven l'aire sota els
sòls de les estances).
Finalment
vam observar el caldarium, la sala que disposava d’una piscina d’aigua calenta
i solia estar equipada amb un sistema de
calefacció amb pisos elevats per permetre l'aire calent que circulava per
sota a través dels tubuli. També ens va
comentar que hi havia una zona exterior prop de les termes, la palaestra,
la qual estava destinada a l’exercici
físic com la lluita o altres activitats atlètiques, normalment abans de
banyar-se.
Vam seguir
avançant fins a arribar a unes grans vitrines que ens mostraven els diferents
materials o les diverses decoracions pròpies de les domus, tant de
la part alta com de la zona residencial. Les teulades,
majoritàriament, estaven construïdes a base de plom amb, de vegades, algunes cares arquitectònicament dissenyades
de diferents deïtats, com Venus, Dionís,
Demèter i alguna altra per assegurar la seguretat de la casa. S’anomenen ‘antefixos’.
Poc després
vam continuar fins a la zona museïtzada de la ciutat on, després de veure un
documental sobre la seva fundació, ens va mostrar diferents piles funeràries pertanyents a una de les antigues necròpolis, fins i tot l’esquelet
d’una noia d’uns vint-i-cinc anys al costat de la qual hi havia les restes
òssies d’un nen al costat de l’esquelet reconstruït d’una mula. Per poder-ho
entendre, hem de conèixer que, en aquella època, els romans donaven molta
importància al pas de la vida a la mort
-inframon-, i és per aquest motiu que col·locaven unes monedes dins la boca dels difunts -la mandíbula de la dona està
blava per la marca de la moneda- i els feien els ritus pertinents… Però, en el
cas dels nens, com que no tenien monedes, se sacrificava un animal perquè l’acompanyés en aquest
camí d’un món a l’altre.
També ens va
ensenyar les diferents àmfores amb
què transportaven el menjar i, fins i tot, en alguns casos, s’hi enterrava un
cos -en el cas de les classes més baixes-. Hi havia de tantes mides i colors!
Llavors ens
va mostrar troballes molt importants per determinar alguns aspectes de la vida
quotidiana, com el rostre d’una possible
estàtua funerària, la tabula hospitalis, un altre rostre
de vella, les pollegueres de les portes
o la silueta d’un cos femení, l’extraordinària Venus de Badalona…
Acabada la
part de la necròpolis i de la resta de troballes, vam seguir el nostre camí
fins arribar a la zona de les tabernae (botigues), el comerç de
luxe, observant el trànsit de la ciutat, passant pel costat del sistema de
clavegueram, la zona propera al fòrum… Fins i tot hi havia una gran vitrina on
estaven exposats els colors amb què decoraven les domus i algunes tabernae.
Posteriorment,
ens vam dirigir a la zona on, in situ,
estava el fòrum de la ciutat, el centre polític, administratiu i religiós
de la ciutat, situat a la part alta, aprofitant el desnivell del terreny, a
l’actual zona del carrer del Temple i l’església de Santa Maria. Aquest espai
acollia la basílica, seu dels tribunals i activitats
comercials, el temple principal, situat sota l’actual església de Santa
Maria, i les tabernae,
botigues situades als voltants del fòrum.
Continuant
amb la ruta i caminant pels carrers del voltant, vam arribar a la
Casa dels Dofins, una domus de
finals del segle I aC situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. Aquesta
conserva diverses estances organitzades al voltant de l’atri així com altres habitacions relacionades amb el peristil
o jardí i una zona de treball dedicada a la producció
de vi. Cal destacar els mosaics de gran qualitat i les restes de pintures
murals originals, especialment el mosaic
amb dofins a l’atri que simbolitza l’estatus
social dels seus propietaris. Seguint l’estructura característica de les domus romanes, apareix el tablinum, un
espai destinat a les gestions familiars i
comercials del paterfamilias, i, al seu costat, el triclinium o menjador per
als banquets o convivia. A
la part exterior de la casa hi havia un peristil enjardinat que
proporcionava un espai de tranquil·litat
i contacte amb la natura. Tot plegat reflectint el luxe i la sofisticació de
les classes benestants de Baetulo.
Finalment,
vam acabar la visita descobrint l’anomenat Jardí
de Quint Licini, que es troba al número 3 de la plaça de l'Assemblea de
Catalunya i conserva les restes d’un estany
que formava part del jardí d’una
domus
de Baetulo construïda a finals del segle
I dC i que probablement pertanyia al patrici
Quint Licini Silvà Granià membre d’una influent
família de patricis i protagonista
d’un pacte d’hospitalitat signat amb
els badalonins l’any 98 dC i
documentat en la tabula hospitalis. La troballa d’aquesta tabula permet entendre com eren i quines funcions tenien els jardins de
les cases romanes així com admirar peces singulars. Tota aquesta informació és
representada amb l’ajuda de la il·luminació,
la incorporació de sons i una
espectacular projecció en realitat
virtual.
Acabada la
visita, vam aplaudir a la magnífica guia que ens va acompanyar durant tota la
visita, fent-nos gaudir de les fascinants restes romanes de Baetulo…
Després
d’aquesta experiència tan bonica, els alumnes de batxillerat us animem a fer
aquesta visita!
Júlia Marín Luz - 2n de batxillerat humanístic
