10 de juny de 2023

IN MEMÒRIAM

Avui ha mort Nuccio Ordine, un dels intel·lectuals més necessaris i prestigiosos del món, divulgador meravellós de la cultura humanista més essencial i defensor impagable del sentit comú davant d'un món cada vegada més desnortat.

Al Vaixell li volem retre un petit, humil però sentit homenatge in memòriam recuperant dues entrades dedicades a ell. La primera, preciosa, del meu amic i company Carles Cervelló i la segona, la meravellosa lectio magistralis 'La utilidad de lo inútil en nuestras vidas'. Us deixem els enllaços de la notícia que recull la seva partença i els de les dues entrades.

STTL, Mestre, que la terra et sigui acollidora a la teva Ítaca particular. Trobarem molt a faltar el que encara estava per escriure i per dir i que mai serà escrit ni dit.

Mor el filòsof i professor italià Nuccio Ordine

Clàssics per a la vida

La utilitat de l'inútil, una 'lectio magistralis' del professor Nuccio Ordine


12 de maig de 2023

Capítol final

En tornar de Setmana Santa, els alumnes de segon de batxillerat de l’itinerari humanístic vam visitar les ciutats romanes de Tarraco i Baetulo. Van ser uns dies molt enriquidors, en què vam poder apreciar en primera persona l’empremta romana a la península i passejar pels mateixos llocs que freqüentaven vint segles enrere. 

 

En primer lloc, vam visitar Tarraco, que durant l’Imperi romà va ser una de les ciutats més importants d’Hispània i la capital de la Hispània Citerior a partir de l’època de l’emperador August. Malgrat que només s’han conservat algunes parts de les setanta hectàrees que la ciutat abastava, anar-hi va servir-nos d’allò més per entendre les singularitats urbanístiques que presentava. 

 

Excepcionalment, i per la necessitat indefugible d’adaptar-se als desnivells naturals del terreny, estava constituïda per un sistema de terrasses artificials, més enllà de la zona residencial. N’hi havia tres: la superior, dedicada al culte imperial amb un temple consagrat a August, una altra que feia les funcions de fòrum provincial i la inferior, on hi havia el circ. El conjunt arqueològic que ha perdurat fins els nostres dies és un dels més extensos conservats de la presència romana a Hispània.

 

En arribar, però, el primer que vam fer va ser voltar per l’amfiteatre, situat extramurs en època romana, fora del nucli urbà, aprofitant que no hi havia gairebé ningú. Hi cabien al voltant de catorze mil persones i s’hi feien espectacles de tota mena per entretenir la població. Va sorprendre’ns de grat el bon estat que manté la cavea i per damunt de tot, poder trepitjar l’arena, la mateixa superfície damunt la qual els gladiadors lluitaven aferrissadament per la seva vida. 



Continuant la ruta pels vestigis romans de Tarragona, vam transitar pel passeig arqueològic de la urbs, d’uns mil cent metres, tot observant la primera muralla de pedra, construïda entre els anys 217 a.C i 197 a.C. Se’n conserven tres torres: la de l’Arquebisbe, la de Cabiscol i la de Minerva, amb un relleu de la deessa. 

Seguint el recorregut dels murs, vam trobar diverses estàtues de l’època, incloses les de l'August de Prima Porta i la realitzada en bronze de la Lloba Capitolina, i també columnes troianes, fetes de granit, que vam abraçar, per si ens donaven sort en la visita a Baetulo del dia següent i en tot el que ha de venir properament, Selectivitat inclosa… 



A Badalona, acompanyats d’una guia, vam esmorzar a l’antic fòrum de la ciutat per, tot seguit, anar a veure la Domus dels Dofins. Hi vam veure mosaics de gran qualitat i restes de pintures murals originals, a més d’una fidel representació de les estances que aquests habitatges luxosos tenien. Va cridar-nos especialment l’atenció que també eren molt supersticiosos. No abraçaven les columnes troianes, però havien de dormir o menjar en grups de tres o d’un nombre que en fos múltiple perquè creien que això els portaria la bona sort. 

Tot seguit vam visitar el Jardí de Quint Licini i les antigues termes i el Decumanus. Les termes conserven la palestra, el frigidarium, el tepidarium i el caldarium. L’espai està il·luminat i ambientat amb elements de reconstrucció històrica que ens transporten a la Badalona original. 



Sens dubte, van ser dos dies molt divertits i profitosos en què vam viatjar dos mil anys enrere en el temps i vam gaudir de l'empremta romana in situ. Després d’aquest viatge en el temps, no va quedar-nos més remei que tornar al present, ara, però, amb una visió molt més clara i precisa del patrimoni arqueològic de la península i amb molts nous coneixements adquirits. Ens enduem, per sempre, el meravellós record de les dues últimes sortides que hem fet a l’escola que ens ha vist créixer. Ara ens toca canviar d’aires, o millor dit, d’aigües, desembarcar en nous ports, noves pàtries i nous destins i enfrontar qualsevol por, com el cant de les sirenes, sense perdre de vista Ítaca. 
 
Josep Lozano Martín  
2n de batxillerat humanístic



23 de febrer de 2023

15 de novembre de 2022

SAPERE AUDE: els estudis clàssics a la nostra escola

 


Les matèries de Llengua i cultura gregues i de Llengua i cultura llatines, vinculades als coneixements humanístics del món clàssic, són, de facto, les grans desconegudes del nostre sistema educatiu. És vox populi que per a molts no són més que llengües mortes, sense cap transcendència en els nostres dies. La realitat, però, només la coneixem els qui hem tingut la sort de cursar-les i d’endinsar-nos en elles.

A la nostra escola, el primer contacte que podem tenir amb les llengües i civilitzacions clàssiques, a banda de la matèria optativa de 2n d’ESO D’on venen les paraules?, és a 3r d’ESO, per als alumnes que no cursen francès, amb l’optativa de Cultura Clàssica. És un primer tastet de tot plegat, de manera que les propostes de treball són força variades. Grosso modo, s’aprenen conceptes bàsics sobre els elements culturals més importants de l’antiga Grècia i Roma -la llengua, els costums, l’art, l’origen clàssic de moltes paraules, els referents culturals,…- i, sobretot, la pervivència que han tingut fins als nostres dies. Vam introduir-nos en el món de la mitologia i vam familiaritzar-nos amb el nom dels principals déus; vam descobrir algunes expressions llatines, el seu significat més enllà d’una mera traducció i com usar-les en el nostre dia a dia. Durant un temps, per fer-nos conscients de la petjada d’aquestes civilitzacions en la nostra història, vam treballar l’emplaçament arqueològic d’Empúries i vam esbrinar com va ser el seu descobriment, com hi vivien els primers ciutadans i per què només en conservem algunes restes.

A 4t d’ESO, la continuïtat s’estableix, si així es tria, amb la matèria optativa de Llatí, orientada per als alumnes que posteriorment decideixen cursar el batxillerat humanístic o social-humanístic. En aquest curs, aprofundim una mica més en aspectes lingüístics per tal de tenir una bona base per als estudis posteriors. Aprenem a presentar-nos en llatí o a tenir una conversa fluida, fent així d’aquesta llengua clàssica un ús col·loquial i competencial. A banda, es treballen altres continguts relacionats amb la mitologia, l’etimologia i la seva pervivència.

Al batxillerat, com hem esmentat abans, els alumnes que trien la modalitat humanística o social-humanística poden seguir cursant Llengua i cultura llatines i Llengua i cultura gregues, segons l’itinerari triat. Les dues matèries tenen, com és lògic, força punts en comú quant a continguts, amb la diferència que a l’àmbit grec s’incorpora un nou alfabet, el primer d’Europa, molt diferent del nostre llatí, malgrat aquest sigui el seu hereu. En ambdós casos aprenem l’etimologia de les paraules, els seus mites i com interpretar-los, les particularitats de les dues llengües i la pervivència del món clàssic fins a l’actualitat.

Però… Què ens aporta estudiar els clàssics? Per què Grècia i Roma?  La realitat és que hi ha tot un ventall d’arguments i podríem fer-ne un llistat tan interminable com el vel de Penèlope, així que en proposarem només uns quants: 

Per posar fil a l’agulla, tot i que no ens n’adonem, parlem grec i llatí. La gran majoria d’expressions i paraules que emprem provenen d’aquestes llengües. Així doncs, oblidar-les seria com si un fill oblidés els seus pares. Sense estudiar grec, l'astrònom més virtuós no podria saber que la Via Làctia rep aquest nom per la llet d’Hera, esposa de Zeus, que concedeix la immortalitat, el psicòleg més cèlebre no sabria per què el complex d’Èdip o la síndrome d’Ulisses tenen el nom de personatges de la mitologia grega i els grans matemàtics no coneixerien l'origen d'alguns elements utilitzats en operacions aritmètiques, com el nombre pi o la gamma.

El llatí i el grec són arreu. Només cal sentir quin nom tenen les variants de la Covid-19: òmicron o delta, o entendre què és una pandèmia a partir de la seva etimologia. Si no sabem grec, el més probable és que la paraula crisi ens faci cert respecte, però si coneixem el seu veritable significat, vinculat a la medicina hipocràtica, la prendrem com una oportunitat. La situació de pandèmia va ser força desesperant i crítica, però gràcies a Pandora, sempre ens restarà l’esperança.

A més, ens poden ajudar a aprendre noves llengües, perquè al cap i a la fi, moltes de les que estudiem i aprenem venen d’aquí. Clothes –‘roba’ en anglès- ve de Clotos, una de les tres moires, les germanes filadores, i la personificació del transcurs de les nostres vides. També ens poden ajudar amb la sintaxi, el taló d’Aquil·les de molts estudiants, perquè de les terminacions de les paraules en llatí o en grec en depèn la seva funció, com en alemany o en rus. Aquestes relacions del món clàssic amb el món actual, la seva interpretació i el seu fascinant origen li atorguen a aquest un valor paradoxalment oposat al que habitualment es té d’ell avui dia.

En definitiva, hi ha molts motius per aprendre dels clàssics, molts més dels que us pugueu imaginar, i nosaltres -juntament amb el nostre capità- us animem a conèixer-los i a estudiar-los, perquè no us en penedireu.

Gerard Alaman, Yaiza Carrasco i Josep Lozano 
2n de batxillerat humanístic