Culinarium, la cuina a casa

Fa uns dies, tot passejant per Gran de Gràcia, vaig descobrir aquesta botiga amb un nom de clara inspiració clàssica: CULINARIUM. Cercant informació, m'he assabentat que es tracta d'una empresa especialitzada en la distribució de productes per a la llar que ofereix principalment als seus clients una gamma professional d'articles de taula i cuina per facilitar -diuen- el plaer de cuinar i convidar. La seva franquícia té botigues en tres de les quatre províncies catalanes, concretament a Barcelona, Lleida, Tarragona, Reus, Granollers, Sabadell, Terrassa i Mataró. 

El nom d'aquest negoci (per cert, quina és l'etimologia d'aquesta paraula?) fa referència a una de les parts de la domus romana: la CULINA. D'aquest mot llatí en deriven els catalans cuina (la l intervocàlica llatina s'ha perdut), cuinar, cuiner, cuinada o cuinat, cuinejar o culinari, -ària, que manté la l del llatí. Fixeu-vos que en el nom de l'empresa s'ha diferenciat clarament el nom de l'estança del del sufix -(a)rium, que ve a significar "relatiu o pertanyent a".

En llatí hi ha una altra paraula vinculada al món de la cuina: coquina o art culinària. Altres mots de la mateixa família lèxica serien coqua (cuinera), coquus (cuiner) coquibilis (fàcil de coure), coquinaris, -e (de cuina), coquino -1- (cuinar, guisar), coquinus, -a, -um (gastronòmic, de cuiner), coquitatio (cocció) o coquo, coxi, coctum (cuinar). D'aquí provenen les castellanes cocina, cocinero, -a, cocido, cocinar, etc.

A les primitives cases romanes, la cuina estava ubicada a l'atri o pati central, aprofitant el compluvi per a la sortida de fums (una mena de "cuina office" actual). Més endavant es va situar en un emplaçament apartat de l'atri, generalment annexa a una latrina. L'aigua de les aigüeres era reutilitzada per arrossegar els excrements cap als sistemes de clavegueram. Acostumaven a ser fosques, greixoses i desprovistes de xemeneia, per la qual cosa els fums s'evaquaven per una finestra. Com que la majoria eren poc segures, els incendis hi eren freqüents. A la culina s'hi acostumava a col·locar un larari.

I parlant d'una domus romana, podríeu definir les parts que apareixen en el paràgraf anterior? En sabeu més? A banda de les domus, quins altres tipus d'habitatge hi havia a l'antiga Roma?

Valete!

Pau Ruiz

4t ESO

Uns liba per llepar-s'hi els dits!

Dilluns vam rebre la visita de la Maria, aquesta entusiasta extripulant del Vaixell encara en actiu que, un any més, va fer-nos la boca aigua mentre parlava de les delicioses viandes que ara fa 3 anys va descobrir i cuinar de la mà de la Cella vinaria de Teià i del grup KuanUm. Durant tres quarts d'hora vam poder imaginar-nos les aromes i fins i tot els gustos de les espècies, herbes i condiments més representatius de la gastronomia romana, inclosa la salsa més coneguda i cobdiciada de la geografia llatina: el gàrum, un producte molt popular que difícilment resistiria aquesta etiqueta si a hores d'ara ens el posessin a taula. I com a sorpresa final, ens va cuinar uns liba, aquests panets que se servien com a aperitiu en honor de la deessa Ceres, que van desaparèixer en un tres i no res (ni temps per fer fotografies!). I tot, en l'últim dia de les Lemúries. Prosit, plurimas gratias, Maria, et omnibus... cauete lemures!

Celebrant un nou simposi

Sota l'atenta mirada i direcció de l'Eulàlia i l'Àngela, els tripulants de 1r van celebrar dimecres passat el seu primer simposi de cuina grega al Mercat de la Boqueria. És un bell (i vell) costum que per tercer any ha menat la nostra nau a l'aula gastronòmica d'aquest insigne laberint d'olors, colors i riuades de gent que ens recorden, una vegada més, que som l'herència viva d'una tradició grecoromana present a tothora: fugiu dels venedors de lotus, mariners d'aquest vaixell: som grecs i som romans!

Després d'una introducció didàctica sobre la cuina grega clàssica i les seves particularitats (de nou ens hem retrobat amb el mestre Homer i hem sabut de la passió dels antics grecs pel pa -produïen més de 70 varietats!-, heu començat el vostre simposi particular (sense el dolç regal de Dionís i altres singularitats de l'original, és clar) amb bon humor i riallades a dojo. Em penso que us ho heu passat molt bé i que heu après un munt de coses sobre cuina, dieta equilibrada (mens sana in corpore sano!) i pervivència clàssica. 

Què us ha semblat l'experiència?

Fer de la classe una petita Grècia

Després de les vacances de Nadal, els tutors de 4t de Primària de l´escola, l´Ona i en Carles, em van demanar si des del Vaixell voldríem col·laborar amb alguna activitat en un Projecte de Treball a l´aula sobre la Grècia clàssica que els alumnes dels dos quarts havien triat voluntàriament i per unanimitat. Els nens havien de dir què els agradaria saber sobre el tema i a partir de les seves aportacions nosaltres posaríem fil a l´agulla. El ventall era ampli: déus, mites, l´empremta que van deixar a Catalunya, danses, gastronomia, l´escriptura, ... Vaig pensar en vosaltres, tripulants de 2n, perquè enguany acabeu aquest particular viatge de dos anys i perquè sé que us agrada molt participar en saraus com aquest (la Magna ens espera!). No cal dir que la resposta va ser l´esperada. Us vaig donar carta blanca en la confecció de les activitats i el resultat van ser tres tallers plens de màgia, d´esforç, d´alegria i de companyerisme (vull ressaltar aquest últim aspecte) amb què vau saber difondre, un cop més, la cultura clàssica, una manera ben gratificant de plantar la llavor de la curiositat en els més joves. De tot plegat n´han sortit un munt de fotografies i dos vídeos que parlen per si sols. Felicitats per la feina feta. Hi guanyem tots però, sobretot, l´educació. 

Taller de cultura grega – CUINA i ESCRIPTURA from Escola Vedruna Gràcia on Vimeo.


Taller de cultura grega – MITES from Escola Vedruna Gràcia on Vimeo.

Bon Nadal i bona cuina!

Quin millor regal, tripulants, per a un dia tan assenyalat com avui que aquest vídeo de la sortida de dimecres passat a l´aula gastronòmica de la Boqueria. Cesc, gràcies per la teva inestimable col·laboració. Que tingueu una bona festa de Nadal en bona companyia, gaudiu dels àpats amb mesura i recordeu que l´any vinent hi tornarem si els déus ens són propicis. Que aprofiti! 


Καλά Χριστούγεννα σε όλο τον κόσμο! 
Laetum festum Nativitatis omnibus!

Το μονοπάτι του χρόνου, el camí del temps al Karakia

                      


En la vida quotidiana dels maoris de Nova Zelanda i la Polinèsia, una karakia (cal pronunciar el doble accent: kàra-kía) és una pregària. En la mitologia de les illes Samoa es conta que es feia servir com si fos un encanteri, per “obrir” la terra i cuinar, en un forn subterrani, el menjar dels déus. I amb aquest mateix nom va néixer al 2001 un programa de cuina al Canal 33 que enguany ja ha complert la seva primera dècada i que ho va fer amb una clara vocació: donar a conèixer la vida quotidiana de la gent d´altres cultures que conviuen amb nosaltres a través de la seva gastronomia per tenir ben present que a qualsevol societat el menjar és senyal d´hospitalitat. Diuen al Karakia que "ens hem acostumat a rebutjar les diferències que hi ha entre nosaltres quan el que hauríem de fer és aprendre´n coses i fruir-ne". Ben cert!, i quina millor manera de demostrar-ho que a través de la cultura dels fogons, de receptes, d´ingredients i de plats a taula que compartim les persones vinguem d´on vinguem. La cuina esdevé, així, un signe d´identitat però sobretot d´agermanament perquè la proximitat fa caliu. Εl 28 de setembre de 2003 es va emetre el capítol dedicat a la cuina grega, El camí del temps. Veiem quina era la seva presentació...

Des de fa milers d'anys els grecs han anat arribant al nostre país: els foceus a Empòrion, els bussos grecs que venien a buscar esponges marines o els restaurants, que sota l'aparença d'una taverna s'han convertit en un referent a l'hora de triar una cuina estrangera. El caràcter mediterrani, a cavall d'orient i occident i amb una gran influència àrab, es dibuixa perfectament a la seva cuina, gens pretensiosa i plena de sabor. Un més dels plaers de què els grecs saben gaudir. Tot desfent el cabdell de la comunitat grega a Catalunya, ens aproparem a la seva cultura de la mà d'un grec de tercera generació, en Constantí Kóntos. Veurem també què s'amaga al rebost de les cases de la Setty o d'en Thanásis, sense oblidar-nos dels restaurants i els àpats-celebració en què es troba tota la comunitat.

Aprofitant que demà farem cuina grega a la Boqueria de la mà de l´Eulàlia Fargas, per obrir la gana i per veure si algun de vosaltres s´atreveix a remenar cassoles abans d´hora, us proposo una recepta mítica de la gastronomia grega actual, la mousaká, de la mà (mai millor dit) del cadaquesenc Nikos Daskalakis. 

                                               

Ingredients

albergínies
patates
carn picada
pebrot vermell
pastanaga
tomàquet
porro
ceba
api
ous
vi blanc
canyella en pols
formatge ratllat
oli i sal
                                           

Preparació

Talleu les albergínies a làmines i deixeu-les una estona en remull amb aigua i sal perquè perdin força i s'endolceixin. Escorreu-les bé i fregiu-les.

Talleu les patates a rodanxes i fregiu-les en el mateix oli que heu fregit les albergínies. Reserveu-ho. Feu un sofregit de ceba, tomàquet, porro, api, pebrot vermell i pastanaga, tot tallat ben petit. Quan tingueu el sofregit a punt, afegiu-hi la carn picada. Remeneu-ho unes quantes vegades i aboqueu-hi un got de vi blanc. Deixeu que l'alcohol s'evapori una mica i afegiu-hi un raig de brou (o d'aigua). Rectifiqueu-ho de sal i, quan el sofregit de la carn estigui llest, aromatitzeu-lo amb una mica de canyella en pols.

Prepareu una beixamel no excessivament espessa i, quan ja la tingueu lligada, afegiu-hi els ous batuts i el formatge ratllat. D'aquesta manera us quedarà molt més cremosa.

En una safata que pugui anar al forn, munteu les diferents capes de la mussaca: primer una capa de patates, després una d'albergínies i, per sobre, repartiu-hi el sofregit de carn picada i verdures. La darrera capa és la beixamel, que ha de cobrir completament el sofregit (us quedarà molt més bé si feu una capa ben gruixuda de beixamel).

Escampeu-hi una mica de formatge ratllat pel damunt i enforneu-ho durant mitja hora (forn dalt i baix). Serviu la mussaca tallada en porcions, com si fos una lasanya. Bon profit, καλή ὀρεξί!

                                  

Una classe magistral de cuina romana

Avui ens ha fet una visita la Maria, exalumna de l´any passat que actualment cursa primer d´Història de l´Art a la Universitat de Barcelona. Ha estat una alegria gran i un orgull poder seguir comptant amb la seva col·laboració com a tripulant del Vaixell. Com que la setmana vinent anem al taller de cuina que l´Eulàlia Fargas ofereix al Mercat de la Boqueria, estem escalfant motors (i la gana!) i vaig demanar-li si podia venir a fer-vos una xerrada sobre la seva experiència amb la cuina romana. De fet, el seu Treball de Recerca va girar al voltant d´aquest món que ben aviat la va atrapar i des del mateix moment en què li vaig comentar la idea es va mostrar encantada amb la possibilitat de parlar-vos sobre tot el procès de documentació i recerca que la va portar a museus, conferències, restaurants, tallers i recreacions històriques que van ser per a ella un camí d´aprenentatge  útil i alhora engrescador. De la Cella vinaria de Teià a la Magna Celebratio baetuliana, la Maria us ha transportat durant una hora al fascinant món de la gastronomia romana i us ha insistit molt en allò que heu sentit tantes vegades a classe: que seguim sent grecs i romans en molts àmbits de la nostra vida. De pas, us ha animat a enfilar el Treball de Recerca amb il·lusió i esforç, dos dels ingredients bàsics perquè qualsevol cosa que feu a la vida us deixi el regust dolç de la satisfacció per la feina ben feta. Paga la pena haver-la escoltat. Plurimas gratias, Maria, pel teu entusiasme!

De re coquinaria

Aquesta és la presentació que han fet els alumnes de 1r de Batxillerat Guillem Fargas, Cesc Giró i Martí Domínguez sobre la cuina romana. Fins i tot Apici n´hauria estat orgullós. Què us ha semblat? Què en sabeu de la gastronomia que tantes coses ens ha donat? Quines diferències i similituds observeu respecte als costums culinaris que tenim en l´actualitat?

Guillem, Cesc i Martí

Sis receptes de cuina clàssica

La Gea, la Paula i la Txell ens van apuntar algunes de les delicioses receptes amb què l´Eulàlia Fargas ens va preparar l´encara recordat Taller de cuina clàssica del passat gener. N´hi ha sis, dues de cuina grega i les quatre del convivium romà. A veure si us animeu i emboliqueu la família o els amics per celebrar un bon àpat a la grega o a la romana. Que vagi de gust!

Remenat de llenties amb olives de Kalamata

 150/200 grams de llenties per persona
 1 ou per cada 150/200 grams de llenties
 1 ceba petita per cada 150/200 grams de llenties
 olives negres (de Kalamata o d´Aragó) a gust

Primer de tot es couen les llenties. Aquest pas es pot obviar si es compren ja cuites. Per a qui no les vulgui comprar preparades necessitarem un recipient amb aigua i sal que posarem al foc i hi posarem les llenties per deixar que es vagin coent. Un cop fetes, treiem l’aigua i les dipositem a un altre recipient sec on, amb ajuda d’una cullera o qualsevol altre estri ad hoc, les aplanarem una mica. No ha de quedar una pasta.

Mentre deixem resposar les llenties o mentre encara les fem, posem a escalfar els ous en un recipient amb aigua per fer-ne ous durs. Un cop fets els ous, es comencen a pelar les cebes i es tallen en trocets, com més petits millor, i s’hi aboquen en una paella amb oli calent com si fos un sofregit però només amb ceba. S’hi afegeixen les llenties i es remena. Com que s´espessarà de seguida és important afegir-hi aigua cada cop que és consideri oportú. Quan ja estiguin gairebé cuites, s’hi afageix un rajolí de vinagre i una mica de sal i es torna a remenar.
Es serveix en un plat amb l’ou dur ratllat per sobre i les olives negres que hem tallat prèviament.

Magre de porc amb botifarra de sang i ceba


 150 grams de carn magra de porc per persona
 1 botifarra de sang i ceba
 fenoll fresc
 coriandre
 sal
 vinagre

Tallem la carn a trossos petits i la fregim a la paella amb oli molt calent. Quan ja està prou feta s’hi afegeix la botifarra de sang que prèviament hem esmicolat , i hi posem sal (una mica, no massa), el fenoll i el coriandre. Finalment un rajolinet de vinagre.

Gàrum a la catalana (pseudo-gàrum)

• 400 grams d’olives negres (d´Aragó o de Kalamata, per exemple)
• 6 cogombres amb vinagre
• 8 lloms d’anxova (dos per anxova)
• 1 dent d’all (sense cor)
• una mica d’orenga i farigola en fulla
• 1 rajolí de vinagre
• 1 rajolí d’oli generós

Treiem l´os a les olives. Tallem els cogombres i netejem els saitons per obtenir els 8 lloms d´anxova.
Després aboquem tots els ingredients en un bol, afegim la dent d´all, l´orenga I la farigola i els batem fins que quedin com una massa homogènia. Anem afegint el vinagre i l´oli. Passats uns minuts ja estarà llest per menjar.

Remenat de cigrons

• mig quilo de cigrons cuits
• fulles de fenoll fresc (2 o 3 branques)
• 1 rajolí de vi dolç
• 1 polsim de sal
• gàrum
• 10 ous

Posem els cigrons a la cassola i esperem a que es comencin a coure. Mentrestant podem batre els ous. Afegim a la cassola les fulles de fenoll, el vi, la sal, els ous batuts i unes cullerades de gàrum. Finalment, remenem tots els ingredients.

Enganyar cargols

• 1 branca de fenoll
• farigola
• romaní
• 1 fulla de llorer
• 1 kg de cargols
• gàrum

Rentem els cargols, els deixem reposar amb una mica d’aigua i esperem que surtin. Agafem els vius i els posem en una olla amb aigua freda, sal i herbes. I els bullim 20 minuts (acompanyats amb gàrum són deliciosos!)

Dàtils fregits amb mel

• dàtils
• nous
• sal
• pebre
• mel

Traiem els ossos dels dàtils i els farcim amb una nou. Els cobrim amb un polsim de sal i pebre. En una paella els fregim amb mel.

Gea Marín (2n Batxillerat)
Paula Daniel
Meritxell Masana (1r Batxillerat)

Entre fogons clàssics al mercat de la Boqueria

Aquest matí hem anat tots plegats al mercat de la Boqueria per gaudir dels tallers de cuina grega i romana que dirigeix la cuinera, professora i assessora de cuina per a nens i adolescents Eulàlia Fargas acompanyada per la seva amabilíssima mà dreta Àngela, a l´Aula Gastronòmica del tercer pis de l´Edifici d´administració del mercat. Els de 2n de batxillerat i mig grup de quart heu començat amb el taller de cuina grega puntualment a dos quarts de deu. Després d´una introducció teòrica (que ha servit per confirmar l´Odissea com una font inesgotable de cultura fins i tot gastronòmica) i dels primers aromes que anaven desfilant per davant dels nostres narius us heu posat els davantals i amb l´entusiasme i l´alegria que us caracteritzen heu començat a preparar uns plats que, he de dir, us han sortit de primera. Llenties, ous durs, oli, vinagre, cebes (ho recordaràs sempre, Carlos!), vi dolç, olives de Kalamata, carn de porc, fenoll, figues, fruits secs variats, mel, pètals de rosa, formatge fresc i alguns aliments més que se m´escapen han servit per confeccionar un autèntic menú de simposi de luxe que hem devorat en pocs minuts. A dos quarts de dotze heu arribat els de 1r i l´altre mig grup de quart per endinsar-vos en el món de la cuina romana. En la introducció, l´Eulàlia us ha descobert l´origen de la paraula salari (certament, és emocionant veure com tants segles després encara fem ús de molts costums i paraules arrelades al món clàssic!), us ha parlat del garum que tant agradava als romans i ha fet referència al cuiner més famós de l´antiguitat, el gran Apici de qui de ben segur és també deutor el nostre Ferran Adrià. A continuació, i seguint el ritual gastronòmic dels companys del taller de cuina grega, vosaltres heu "enganyat" cargols (que alguns no heu volgut tastar per respecte o penediment, qui sap!), cuinat gàrum i cigrons remenats amb deu ous batuts amb molt d´amor seguint les receptes d´Apici i ens heu reservat una secunda mensa deliciosa a base de dàtils farcits de fruits secs amb mel, sal i pebre. Tot un convivium a la romana. De tot plegat n´hem sortit ben contents i convençuts un cop més, em sembla, d´allò que sovint diem a classe: "som grecs, som romans". Què us ha semblat l´experiència? Què és el que més us ha cridat l´atenció? Considereu que una bona alimentació és font de qualitat de vida? Som grecs i romans?

Tot esperant les receptes que publicaré quan me les feu arribar us deixo amb les presentacions que testimonien fidelment tot el que abans he dit. Καλή όρεξή ... prosit!

Cenabis bene

[Foto d´arxiu: Carme Ausejo]

Fixeu-vos en el nom d´aquest restaurant de l´Eixample de Barcelona. El seu origen és ben curiós i molt adient per a l´establiment que veieu. "Si dineu o sopeu aquí, no en sortireu decebuts", vénen a dir els propietaris del local. Quina història té aquest mot?

El poeta romà Catul convida el seu amic Fabul a sopar a casa seva en un divertit poema ple d´enginy, ironia i bon humor, allò que els romans en deien italum acetum, amb una condició: que porti ell el sopar, amb viandes bones i generoses. En fi, la picaresca del jo convido, tu pagues. A canvi, el poeta de Verona li reserva una sorpresa. Qui ens el pot traduir? Què us ha semblat? A mi, que és una bona manera de preparar la visita a la Boqueria on ens esperen uns tallers de cuina grega i romana que ja comencen a desprendre uns aromes ben especials.

Cenabis bene, mi Fabulle, apud me
paucis, si tibi di fauent, diebus,
si tecum attuleris bonam atque magnam
cenam, non sine candida puella
et uino et sale et omnibus cachinnis.
Haec si, inquam, attuleris, uenuste noster,
cenabis bene: nam tui Catulli
plenus sacculus est aranearum.
sed contra accipies meros amores
seu quid suauius elegantiusue est:
nam unguentum dabo, quod meae puellae
donarunt Veneres Cupidinesque;
quod tu cum olfacies, deos rogabis,
totum ut te faciant, Fabulle, nasum!

Catullus, XIII

A Cadaqués, "ES GREC, Ο ΈΛΛΗΝΑΣ" de Kostas Kóntos

A Cadaqués, un dels pobles més emblemàtics del paisatge català, s´hi respira Grècia a dreta i a esquerra. Blau sobre blanc, els colors de la bandera hel·lènica són també patrimoni d´aquest indret que forma part indestriable de la vida dels qui se senten (i s´han sentit) literalment atrapats per la teranyina dels seus colors i de la seva llum. Jo mateix en sóc un exemple. Hi ha a Cadaqués una petitíssima comunitat grega (són a tot arreu, com a bons grecs!) arrelada des de fa una pila d´anys que ens va descobrir l´excel·lent programa de cultura gastronòmica Karakia (El camí del temps) dedicat a Grècia. Aquí en teniu un extracte:

“Seguint la premissa que els grecs sempre han estat entre nosaltres, buscàvem altres emigracions a cavall entre els antics foceus i els nostres actuals veïns hel·lènics. Cadaqués va ser el destí. Allà hi viu en Constantí Kóntos, nét d'un bus grec anomenat com ell, però a la grega: Kostas Kóntos.

Era el 1912 i en Kostas Kóntos, acompanyat per una colònia de bussos grecs, van arribar a Cadaqués. Havien sortit de Simi, una petita illa del Dodecanès, perquè se'ls havia acabat el seu modus vivendi, l'extracció d'esponges marines, i van decidir seguir buscant feina mar endins. El que podia semblar una emigració arriscada, no ho era tant si tenim en compte que, en aquella època, els únics bussos professionals de la Mediterrània eren grecs i italians. D'aquesta manera van arribar fins a Mallorca, Barcelona i, finalment, a Cadaqués, on van ser cridats per rescatar un famós vapor enfonsat amb matrícula de Glasgow. En les profunditats d'aquell mar van descobrir el corall i es van establir en aquesta població per treballar en l'extracció de l'anomenat or vermell.
Amb la Guerra Civil Espanyola, tota la colònia que havia arribat amb en Kóntos se'n van tornar i només es va quedar en Kostas, que va arrelar-se aquí tot casant-se amb la cadaquesenca Maria Batllori.

Potser perquè en Constantí té el cor repartit entre Grècia i Catalunya, ens va voler fer notar les similituds que tenen tots dos països. Els cementiris mirant al mar, com el de Portlligat; el color blau tenyint les portes i finestres de les cases cadaquesenques i el mateix Cadaqués, que té uns aires molt semblants a l'illa de Simi.”

Doncs bé, en Kostas, el nét del bus de Simi, ha obert al carrer Unió, 11 de Cadaqués un restaurant (o “sa taverneta”, com a ell li agrada dir) que porta per nom “ES GREC, Ο ΈΛΛΗΝΑΣ”, article salat inclòs. El peix fresc i les especialitats de la cuina grega més tradicional ens recorden que catalans i grecs estem agermanats i seguim compartint molts lligams després de vint-i-set segles. Felicitats, Kostas, i per molts anys! Συγχαρητήρια, Κώστα, kαλές δουλιές!

Un passeig per Tarraco Viva

Acabem d´arribar de Tarragona, on hem tingut l’oportunitat de gaudir de l´última jornada de la recreació històrica del món romà més important que es fa a Catalunya: Tarraco Viva, en la seva XIIa edició. Es tracta d´un festival cultural internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d' època romana, semblant a la Magna Celebratio de Baetulo -que, per cert, també hi era present- però a gran escala. I amb les bosses encara per obrir volem que compartiu amb nosaltres aquesta gran experiència a la que va arribar a ser la segona ciutat més important de l´Imperi.
Al llarg de tot el matí hem pogut gaudir des de la desfilada a la romana d´una Legio germana, passant per una fira d’ artesania fins a acabar amb una ruta de tastets de vianda romana. Durant el recorregut hem escoltat explicacions diverses en relació a aspectes de la cultura romana com, per exemple, les veritats i falsedats sobre els gladiadors (que no és sempre el que surt a les pel·lícules), hem conegut també els mètodes d’ higiene personal i de maquillatge que utilitzaven les dones romanes i hem vist in situ com feien ceràmica i com encunyaven monedes, entre moltes altres coses.
Però l’activitat més interessant, o potser en la que hem aprofundit més, ha estat la de Tarraco a taula. Consistia en fer una ruta pels restaurants de la zona que oferien diferents tapes elaborades a l’estil romà i acompanyades per diferents vins aromatitzats, com els agradava als romans. A classe ja us ho explicarem amb més detall.
Aquest gran festival es pot celebrar gràcies a la col·laboració i participació d’ organitzacions procedents d´alguns països europeus (Alemanya, Itàlia, França, Catalunya i l´Estat espanyol) que s’ interessen activament pel manteniment del patrimoni històric i de la nostra cultura. És, sens dubte, una prova més de l´interès avui dia per conèixer el nostre passat històric i el llegat romà que encara és molt present no només a Catalunya i a tota la Península, sinó també arreu d’Europa.

Ha estat una experiència molt positiva i que cal viure, així que si algun cop teniu l’oportunitat d’anar-hi, aprofiteu-la, perquè val la pena. L´any vinent hauríem d´anar-hi tots (d´acord, Jordi?)!

Perquè us en feu una idea, aquí teniu un slide de la nostra visita.

Maria Canales

Esther Soria

1r Batxillerat

Taller de cuina romana a la Cella vinaria de Teià (II)

El passat dijous, 6 de maig, vaig tornar a la Cella vinaria de Teià per fer el meu segon taller de cuina romana. I de nou va ser una tarda divertidíssima a càrrec del grup Kuanum.
Aquesta vegada celebràvem les Lemuria. Els lèmurs són esperits benignes que s’alimenten de les restes dels àpats, per això els romans, mentre menjaven, llençaven les restes al terra i no es podia escombrar fins que es finalitzava l’àpat. Les Lemuria, (celebrades els dies 9,11 i 13 de maig), eren unes festes dedicades a honorar els esperits de tots els morts, doncs calia tenir-los contents. La festa s’iniciava amb un ritual dut a terme pel pater familias que consistia a llançar 9 faves negres cap endarrere, per damunt del cap, mentre simultàniament s´anava repetint aquesta frase com si es tractés d´una pregària: “fent això em salvo jo i la meva família”. Un cop el pater familias acabava de llançar les faves tots els altres assistents havien de fer tant soroll com poguessin però sense utilitzar la veu, i amb això es salvaven dels lèmurs durant un any. Així que vam començar el nostre taller amb aquest ritual iniciàtic i, casualment, a mi em va tocar fer de pater familias. Un cop acabat, vam entrar al nostre espai de treball amb el peu dret (dextro pede), un costum supersticiós per atraure la bona sort.
Tant en el mes d’abril com en el mes de maig es celebraven diverses festes, entre les quals destacava la Floralia (3 de maig), dedicada a una divinitat itàlica de nom Flora. Aquesta festa s’enllaçava amb la Ceràlia, que iniciava el cicle d’abril, en honor a la deessa Ceres, propiciant el creixement del cereals. Així doncs, com que és temps de cereals nosaltres en vam cuinar i, en especial, vam fer diverses receptes amb faves. Com que ens vam repartir les receptes jo us explicaré hic et nunc les dues que jo vaig cuinar.

- Faves a la Cassola:

Ingredients (modi): faves, gàrum, oli, celiandre verd, porro i comí.

Com que l’element essencial del plat són les faves, vam començar per pelar-les (doncs no eren congelades sinó ben fresquetes, collides aquell mateix matí!) i després, mentre bullien al foc, vam estar tallant ben menut el porro i el celiandre verd. Aleshores vam fregir una mica el celiandre, el porro i una mica de comí en una paella amb oli. Finalment vam posar tots els ingredients a la cassola afegint gàrum per donar-li més sabor mentre remenàvem.

- Liba:

Els liba són uns deliciosos panets que serveixen d’aperitiu i que es fan en ofrena a la deessa Ceres.

Ingredients (modi): 400 grs de mató, 100 grs de farina d’espelta, 1 ou, 1 polsim de sal, 1 polsim de fulla de llorer en pols i fulles de llorer per a la base de cadascun dels panets.

Primer de tot es barreja (amb les mans) el mató amb la farina, la sal i la pols de llorer, i s’afegeix l’ou fent la mescla poc a poc. Un cop la massa ha quedat ben espessa i no gaire enganxosa, se’n posa una mica sobre cadasc una de les fulles de llorer perquè facin de base al panet. I aleshores cap al forn!
Les meves companyes del taller van fer faves amb pinyons, faves Vitel·li i pèsols de l’Índia amb sípia. Quan vam acabar el taller tothom va provar totes les receptes i us ben asseguro que estaven boníssimes, així que us animo a que proveu de fer les receptes a casa ja que són molt senzilles de fer. Prosit!

Maria Canales
1r Batxillerat

Un dia a la VI Magna Celebratio

El passat cap de setmana (23-25 d´abril) va tenir lloc una celebració molt especial, una festa romana molt a prop nostre, a la ciutat romana de Baetulo (l’ actual Badalona). Des de ja fa uns anys que a Baetulo es celebra la Magna Celebratio per tal de recordar els orígens de la ciutat i de la nostra cultura i la d’ enguany ha estat la VI edició. I sempre amb una molt bona acollida.
Tota la ciutat es “disfressa” i torna altre cop a l’època romana. A molts carrers del centre es munten paradetes per mostrar com era un mercat d’ aleshores (he de dir que per a mi això va ser molt interessant). Vaig aturar-me a botigues de queviures i pa, que podies tastar si ho desitjaves (macellum et pistor), en una altra banda t’ explicaven com pescaven (piscator) i les diferents tècniques per conservar el peix, bé fumat o amb gàrum (salsamentarius); podies veure com elaboraven cistells (cistarius), com treballaven la pedra (sculptor) o com filaven, teixien i tenyien la llana (textrina). A una parada que em va atraure especialment l´atenció explicaven d´una manera molt didàctica com les dones romanes preparaven els seus perfums, pomades i cremes. Pel que sembla, les dones riques de l’ època portaven tot tipus d’olis i ungüents perquè havien de fer molta olor i així destacar que eren de bona família. A més, com a curiositat, em van dir que només portaven calces quan tenien la menstruació i que elles van inventar els primers tampons (fets de llana!).
Hi havia gran varietat de tallers: de cuina (thermopolium), sobre els funerals, els jocs romans, d’escriptura, etc. També tenies l’oportunitat de poder pujar en una quadriga conduïda per un auriga i fer un passeig o veure una lluita de gladiadors i apreciar la seva vestimenta, entre moltes altres activitats.
A més, el Museu de Badalona feia Jornada de Portes Obertes i oferia la possibilitat de fer una visita guiada pels recintes més representatius de la ciutat gratuïtament i amb prèvia inscripció. És tot un luxe poder visitar les restes del teatre romà, les restes dels fonaments d’importants monuments de la ciutat i la Casa dels Dofins.
Per fer encara més autentica la celebració també es feien unes jornades gastronòmiques a restaurants de Baetulo. Abans de començar l’ àpat els restauradors feien una breu explicació dels hàbits alimentaris dels romans. Jo vaig reservar al restaurant Ca l’Arqué i el menú, les receptes del qual havien estat extretes del llibre d’ Apici De re coquinaria, era propi d’un sopar de les classes benestants. En el menú hi havia petites mostres de diversos plats típics de l’ època i com que aleshores no tenien ni sucre ni xocolata per endolcir els aliments utilitzaven molt la mel (pel meu gust massa dolç tot plegat!).
Per a mi aquesta ha estat la primera Magna Celebratio però us ben asseguro que no en serà l’última! Així que us animo a que hi anem l’any vinent. Mentrestant, aquí teniu un slide de la meva particular visita a la Baetulo romana.

Maria Canales
1r Batxillerat

Taller de cuina romana a la Cella vinaria de Teià (I)

Dijous passat vaig anar a fer un taller de cuina romana al Parc arqueològic de la Cella vinaria de Teià, el primer Centre d´Acollida Turística (CAT) de Catalunya. Es tracta d´un celler d´època romana que ha estat reconstruït per tal de potenciar el turisme cultural i gastronòmic de la zona d´Alella (la Laietània romanitzada). Va ser una experiència molt interessant enfocada al meu Treball de Recerca i de ben segur que també a vosaltres us despertarà la curiositat aquesta activitat guiada per si algun dia la voleu viure in situ.

El taller, a càrrec de KuanUm, empresa dedicada a l´Arqueoturisme, va començar amb una rebuda típicament romana. Primer ens van fer rentar les mans amb aigua de roses per purificar-nos, a continuació ens van oferir coriandre en llavor i finalment ens van convidar a entrar a l’espai que utilitzaríem com a cuina amb el peu dret (dextro pede).

Al nostre mes d’abril, a l´antiga Roma es celebraven els Ludi Megalenses en honor de la deessa Cibeles (la Gea grega), mare de tots els déus, a la qual es dedicaven diversos plats, entre ells els dos que us explicaré. El primer, el panis azimus subcinericius, és un tipus de pa fet sense llevat i el segon, el Moretum, una salsa feta a base de diverses herbes i condiments.

Per a la seva elaboració vam seguir un “ritual”, doncs ens vam guiar pel poema Pseudovirgilià Moretum, on s´explica com era el dia d’un pagès pobre del Laci. El primer que feia quan es llevava era anar a collir el gra i després moldre’l per fer farina, així que nosaltres ho vam simular molent el gra en un petit molí. Amb la farina mòlta ja podíem començar a elaborar el pa. Cadascú li va afegir una mica de sal i d’aigua tèbia a la farina, la va amassar bé fins a aconseguir que la massa no quedés enganxosa i va modelar una bola . Després de deixar reposar una estona aquesta bola de pa, la vam aplanar amb un corró perquè la massa fos ben fina i li vam donar una forma arrodonida. Seguidament vam posar els nostres pans en una planxa per coure’ls.

A continuació vam procedir a l’elaboració del Moretum, una salsa, la recepta de la qual podem trobar en diverses fonts clàssiques: Virgili, Ovidi o Columella. Totes les receptes tenen ingredients mediterranis però amb alguna variació; a més, en cap d’elles s’indica quina és la quantitat exacta que s’ha d’utilitzar (ad libitum) i per això aquesta salsa sempre queda diferent i difícilment té el mateix gust. El taller el formavem unes 15 persones, així que uns van seguir el model de Virgili i uns altres el de Columella. Jo vaig fer el Moretum de Columella i tot i així vaig fer alguna variació. Els meus ingredients eren: rúcula, porro, api, pinyons, sèsam, ruda, menta del Besòs, farigola, formatge blanc, oli i vinagre picant. Així que vaig anar introduint-los al morter romà i amb la mà de morter els vaig esmicolar fins a aconseguir una pasta densa.
Al final del taller vam provar les diverses salses amb el nostre pa i la veritat és que tot i haver dos tipus de Moretum, el de Virgili amb all i el de Columella amb porro o ceba, totes eren prou diferents (i boníssimes!).

Haver fet aquest taller de cuina ha estat una experiència molt interessant i divertida que recomano a tothom a qui li interessi conèixer més de prop el nostre passat romà.

Us deixo amb un Slide de la visita.

Maria Canales
1r Batxillerat

Aperitiu d´un dinar ben especial

Divendres vinent celebrarem les 1.000 primeres visites al nostre bloc. I ho farem amb un àpat a la grega que espero sigui del vostre gust. Mentre esperem amb candeletes que arribi el gran dia, escolteu el programa de Catalunya Ràdio En guàrdia dedicat a l´alimentació a Grècia i Roma. Aprendreu un munt de coses sobre la cuina i la dieta dels clàssics. Expliqueu què és el que més us ha cridat l´atenció. A més, podeu enllaçar amb les receptes de cuina grega que trobareu a la web de Karakia. Prosit, discipuli et discipulae!