30 de setembre del 2013

Tiquismiquis

Tira còmica d'Àlex Roca

Tornem a les nanolliçons etimològiques per no perdre el fil de la proposta que la Marta ens va fer a finals del curs passat. Avui parlarem de l'origen de l'expressió paremiològica ser un tiquismiquis, que de ben segur trobareu curiosa... 

Recordeu a què ens referim quan parlem d'una discussió bizantina? Algú podria pensar que els monjos medievals, tancats entre les quatre parets dels seus monestirs i amb el pensament acotat pels murs de la filosofia escolàstica, mantenien entre sí converses i disputes trivials, limitades a la vida quotidiana o a especular sobre qüestions poc rellevants. Sembla que en aquestes discussions es va fer habitual l'expressió tichi michi, "per a tu, per a mi" en llatí medieval, una variació de les formes en datiu dels pronoms personals clàssics tibi i mihi. I així és com a partir del segle XVII ja es registra l'ús d'aquesta paraula composta per referir-se a una persona primmirada, observadora en excés dels detalls o massa susceptible, o als escrúpols o objeccions per alguna cosa que no té importància. També la podem trobar escrita en les variants tiquis miquis o tiquis-miquis. El seu, plural, òbviament, és invariable. En aquest article d'opinió trobareu un exemple d'ús.

Us animeu a continuar vosaltres?


20 de setembre del 2013

Anem al cinema?

Us agrada el cinema? Avui us convido a una activitat pensada per treballar la llengua llatina des de la butaca d'una sala de projecció: trieu, esbrineu i digueu quin seria el títol en llatí d'aquesta selecció de 50 pel·lícules i sèries de televisió que, en alguns casos, ja formen part de la història del cinema i de la petita pantalla. En el vostre comentari, haureu d'associar la diapositiva numerada amb el títol corresponent en la nostra estimada llengua. Gaudete, spectatores!

    

15 de setembre del 2013

El retorn a la casa, un nou viatge?

El retorn d'Ulisses (1968), Giorgio de Chirico

Tornem a casa, una casa diferent, la llar que ens acull des de fa gairebé quatre anys. Us retrobo, us retrobeu, nous tripulants, un nou i bell viatge ens espera. Amb l'heroi Ulisses com a estel que ens inspira i ens guia, hissem novament les veles i salpem a la recerca d'una nova pàtria, que sempre és la mateixa: aprendre per ser millors. Deixeu-vos acompanyar pels versos del poeta Jordi Pàmias i la partença us serà més dolça. Benvinguts a bord i bon viatge!


Ulisses: el retorn a si mateix,

el tancament del cercle, el periple que acaba

a la casa natal. Feliç, pot dir:

-Els altres són vençuts. Jo sóc a Ítaca.

Cova de Polifem, Circe, la fetillera,

els companys d’aventura, amb la barba grisenca,

Nausica, les sirenes temptadores:

tot jeu en un racó polsós de la memòria.

La sang ha corregut al casal. I Penèlope

l’ha abraçat. Ara Ulisses conclou: -La meva illa

i jo som el mateix. El viatge és somni…

Els altres són, només, escorrialles.


                               Narcís i l'altre, Edicions 62/Empúries, Bcn 2001