Hodie baetulonenses sumus!

 

El proppassat dimarts els alumnes del segon de batxillerat Humanístic vam fer una visita guiada al Museu de Badalona, un museu dedicat a la història de Badalona i ubicat a la plaça de  l’Assemblea de Catalunya. D’entre tot el riquíssim patrimoni de què disposa, vam visitar les extraordinàries restes que han quedat com a indicador de la presència dels romans fa dos mil anys.

Després d’un llarg trajecte des de l’escola fins a Badalona, el metro ens va deixar a les portes de l’antiga Baetulo, prop de la Via Augusta baetulonensis. Entrats al museu, la nostra guia, l’Esther Gurri, ens estava esperant amb un enorme somriure, fet que em va demostrar que el que ens esperava a dins del recinte ens deixaria ullpresos. I així va ser…

La primera parada de la visita va ser a les portes de la ciutat subterrània, pas previ cap als vestigis de la nostra civilització mare. Abans d’entrar, però, ens va explicar amb l’ajuda d’una planta hipodàmica que el que tindríem aviat davant dels ulls amaga més patrimoni arqueològic del que havien descobert quan van elaborar-la.

Aleshores, l’Esther ens va fer una breu introducció sobre la ciutat de Baetulo, una urbs fundada ex novo el segle I aC, probablement sobre un assentament iber anterior. Es va establir com una colònia amb una estructura urbana planificada seguint el model romà. Es diu que la ciutat es va especialitzar en la producció i exportació de vi, aprofitant el seu clima mediterrani i la seva proximitat al port de Barcino.

Submergits en la civilització romana de Baetulo, vam tornar al passat, retrobant una mirada clàssica per entendre el què se’ns presentava. L’atmosfera enfosquida ens permetia apreciar amb més precisió la bellesa arqueològica de les restes. Primerament, ens va mostrar un dels carrers paral·lels als dos carrers principals de les ciutats romanes -el Cardo Maximus (N-S) i el Decumanus Maximus (E-O)-, un cardo minor que recorre la ciutat de nord a sud. Aquest carrer, a més de tenir diversos edificis amb botigues a ambdós costats i un sistema de clavegueram, té a la dreta la façana de les termes, que era la nostra següent parada.

Avançant amb passes cauteloses, però alhora ansioses, vam aturar-nos davant les famoses thermae de Baetulo. Quina magnificència que tenien! Estaven tan ben conservades! De forma curosa, l’Esther ens va explicar que les thermae eren un element fonamental en la vida social i quotidiana de les ciutats romanes. També ens va explicar que aquestes termes, datades pels volts del segle I aC, presenten una disposició i estructura molt similar a les termes d’altres ciutats de l’antiga Roma.

Seguidament, ens va assenyalar les diferents parts d’una terma: en primer lloc el frigidarium, la sala freda que consisteix en una sala gran i espaiosa, amb una gran piscina d’aigua freda; a continuació, el tepidarium, la sala d’aigua tèbia, on els romans es preparaven per a l’alta temperatura del caldarium. En aquesta sala la temperatura era moderada, amb calefacció a través de l'hipocaust (un sistema dissenyat mitjançant forns que escalfaven l'aire sota els sòls de les estances).

Finalment vam observar el caldarium, la sala que disposava d’una piscina d’aigua calenta i solia estar equipada amb un sistema de calefacció amb pisos elevats per permetre l'aire calent que circulava per sota a través dels tubuli. També ens va comentar que hi havia una zona exterior prop de les termes, la palaestra, la qual estava destinada a l’exercici físic com la lluita o altres activitats atlètiques, normalment abans de banyar-se.

Vam seguir avançant fins a arribar a unes grans vitrines que ens mostraven els diferents materials o les diverses decoracions pròpies de les domus, tant de la part alta com de la zona residencial. Les teulades, majoritàriament, estaven construïdes a base de plom amb, de vegades, algunes cares arquitectònicament dissenyades de diferents deïtats, com Venus, Dionís, Demèter i alguna altra per assegurar la seguretat de la casa. S’anomenen ‘antefixos’.

Poc després vam continuar fins a la zona museïtzada de la ciutat on, després de veure un documental sobre la seva fundació, ens va mostrar diferents piles funeràries pertanyents a una de les antigues necròpolis, fins i tot l’esquelet d’una noia d’uns vint-i-cinc anys al costat de la qual hi havia les restes òssies d’un nen al costat de l’esquelet reconstruït d’una mula. Per poder-ho entendre, hem de conèixer que, en aquella època, els romans donaven molta importància al pas de la vida a la mort -inframon-, i és per aquest motiu que col·locaven unes monedes dins la boca dels difunts -la mandíbula de la dona està blava per la marca de la moneda- i els feien els ritus pertinents… Però, en el cas dels nens, com que no tenien monedes, se sacrificava un animal perquè l’acompanyés en aquest camí d’un món a l’altre.

També ens va ensenyar les diferents àmfores amb què transportaven el menjar i, fins i tot, en alguns casos, s’hi enterrava un cos -en el cas de les classes més baixes-. Hi havia de tantes mides i colors!

Llavors ens va mostrar troballes molt importants per determinar alguns aspectes de la vida quotidiana, com el rostre d’una possible estàtua funerària, la tabula hospitalis, un altre rostre de vella, les pollegueres de les portes o la silueta d’un cos femení, l’extraordinària Venus de Badalona…

Acabada la part de la necròpolis i de la resta de troballes, vam seguir el nostre camí fins arribar a la zona de les tabernae (botigues), el comerç de luxe, observant el trànsit de la ciutat, passant pel costat del sistema de clavegueram, la zona propera al fòrum… Fins i tot hi havia una gran vitrina on estaven exposats els colors amb què decoraven les domus i algunes tabernae.

Posteriorment, ens vam dirigir a la zona on, in situ, estava el fòrum de la ciutat, el centre polític, administratiu i religiós de la ciutat, situat a la part alta, aprofitant el desnivell del terreny, a l’actual zona del carrer del Temple i l’església de Santa Maria. Aquest espai acollia la basílica, seu dels tribunals i activitats comercials, el temple principal, situat sota l’actual església de Santa Maria, i les tabernae, botigues situades als voltants del fòrum.

Continuant amb la ruta i caminant pels carrers del voltant, vam arribar a la Casa dels Dofins, una domus de finals del segle I aC situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. Aquesta conserva diverses estances organitzades al voltant de l’atri així com altres habitacions relacionades amb el peristil o jardí i una zona de treball dedicada a la producció de vi. Cal destacar els mosaics de gran qualitat i les restes de pintures murals originals, especialment el mosaic amb dofins a l’atri que simbolitza l’estatus social dels seus propietaris. Seguint l’estructura característica de les domus romanes, apareix el tablinum, un espai destinat a les gestions familiars i comercials del paterfamilias, i, al seu costat, el triclinium o menjador per als banquets o convivia. A la part exterior de la casa hi havia un peristil enjardinat que proporcionava un espai de tranquil·litat i contacte amb la natura. Tot plegat reflectint el luxe i la sofisticació de les classes benestants de Baetulo.

Finalment, vam acabar la visita descobrint l’anomenat Jardí de Quint Licini, que es troba al número 3 de la plaça de l'Assemblea de Catalunya i conserva les restes d’un estany que formava part del jardí d’una domus de Baetulo construïda a finals del segle I dC i que probablement pertanyia al patrici Quint Licini Silvà Granià membre d’una influent família de patricis i protagonista d’un pacte d’hospitalitat signat amb els badalonins l’any 98 dC i documentat en la tabula hospitalis. La troballa d’aquesta tabula permet entendre com eren i quines funcions tenien els jardins de les cases romanes així com admirar peces singulars. Tota aquesta informació és representada amb l’ajuda de la il·luminació, la incorporació de sons i una espectacular projecció en realitat virtual.

Acabada la visita, vam aplaudir a la magnífica guia que ens va acompanyar durant tota la visita, fent-nos gaudir de les fascinants restes romanes de Baetulo…

Després d’aquesta experiència tan bonica, els alumnes de batxillerat us animem a fer aquesta visita!

Júlia Marín Luz  -  2n de batxillerat humanístic

TARRACO, últim port: monuments i rialles

 

Fa dos mesos, per ser més precisos el passat 18 d’abril, els alumnes de 2n de Batxillerat de l’itinerari humanístic vam fer-li una visita a la ciutat amb més empremta romana de Catalunya: la imperial Tarraco, caput Hispaniae Citerioris. Aquesta urbs va ser fundada pels romans a finals del segle III aC, el 218, i va esdevenir una ciutat molt important fins a convertir-se en la capital de la Hispània Citerior i, posteriorment, en la de la província Tarraconensis.

Tarraco, que posteriorment esdevindrà colònia i serà denominada Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, té diverses singularitats. En primer lloc, com que era capital de província, tenia dos fòrums: un de provincial i un altre de municipal, característica que compartia amb Emérita Augusta (Mèrida). En segon lloc, les irregularitats del terreny van provocar que no pogués ser construïda amb la característica planta hipodàmica de les ciutats romanes, sinó que a la part superior de la ciutat hi trobem tres terrasses: l’àrea religiosa, amb el temple dedicat a August, la del fòrum provincial, i la del circ, que separava aquestes terrasses i la part més elevada de la més residencial.

Tot just vam arribar secunda hora, vam caminar de l’estació de trens fins al Balcó del Mediterrani, vam veure de lluny el famós amfiteatre i reseguint part de les muralles, ja vam enfilar fins al teatre del Camp de Mart, on vam poder presenciar la representació de l’obra de Plaute Mostellaria, “la comèdia del fantasma”, a càrrec del grup KÓMOS de València i que prèviament havíem llegit a classe per ser lectura prescrita per a les PAU d’enguany. Tot i ser una comèdia d’època clàssica, el grup Kómos, encarregat de l’adaptació i de representar l’obra, va introduir tota mena d’acudits i referències d’avui dia per a fer passar una estona amena i divertida als espectadors.

Una vegada acabada l’obra, vam passejar pels carrers de la ciutat, vam veure la catedral, el circ i, ja de tornada a l’amfiteatre, ens vam fer la fotografia que ja s’ha convertit en una vella i bella tradició dels estudiants de clàssiques d’últim curs de l’escola davant la inscripició que hi ha al frontispici de l’antic MNAT, Tarraco Scipionum Opus, (tot i que ens vam trobar amb una bastida que la cobria per complet).

Sens dubte va ser una gran sortida, l’ultima de les últimes, i ens va agradar i ajudar molt poder veure les restes de la Tarraco romana in situ. Ens enduem amb nosaltres aquest darrer record per tancar aquesta etapa que ja ha tocat port.

Chiara Gambetti et Anna Campmany  -  2n batxillerat humanístic

Capítol final

En tornar de Setmana Santa, els alumnes de segon de batxillerat de l’itinerari humanístic vam visitar les ciutats romanes de Tarraco i Baetulo. Van ser uns dies molt enriquidors, en què vam poder apreciar en primera persona l’empremta romana a la península i passejar pels mateixos llocs que freqüentaven vint segles enrere. 

 

En primer lloc, vam visitar Tarraco, que durant l’Imperi romà va ser una de les ciutats més importants d’Hispània i la capital de la Hispània Citerior a partir de l’època de l’emperador August. Malgrat que només s’han conservat algunes parts de les setanta hectàrees que la ciutat abastava, anar-hi va servir-nos d’allò més per entendre les singularitats urbanístiques que presentava. 

 

Excepcionalment, i per la necessitat indefugible d’adaptar-se als desnivells naturals del terreny, estava constituïda per un sistema de terrasses artificials, més enllà de la zona residencial. N’hi havia tres: la superior, dedicada al culte imperial amb un temple consagrat a August, una altra que feia les funcions de fòrum provincial i la inferior, on hi havia el circ. El conjunt arqueològic que ha perdurat fins els nostres dies és un dels més extensos conservats de la presència romana a Hispània.

 

En arribar, però, el primer que vam fer va ser voltar per l’amfiteatre, situat extramurs en època romana, fora del nucli urbà, aprofitant que no hi havia gairebé ningú. Hi cabien al voltant de catorze mil persones i s’hi feien espectacles de tota mena per entretenir la població. Va sorprendre’ns de grat el bon estat que manté la cavea i per damunt de tot, poder trepitjar l’arena, la mateixa superfície damunt la qual els gladiadors lluitaven aferrissadament per la seva vida. 

Continuant la ruta pels vestigis romans de Tarragona, vam transitar pel passeig arqueològic de la urbs, d’uns mil cent metres, tot observant la primera muralla de pedra, construïda entre els anys 217 a.C i 197 a.C. Se’n conserven tres torres: la de l’Arquebisbe, la de Cabiscol i la de Minerva, amb un relleu de la deessa. 

Seguint el recorregut dels murs, vam trobar diverses estàtues de l’època, incloses les de l'August de Prima Porta i la realitzada en bronze de la Lloba Capitolina, i també columnes troianes, fetes de granit, que vam abraçar, per si ens donaven sort en la visita a Baetulo del dia següent i en tot el que ha de venir properament, Selectivitat inclosa… 

A Badalona, acompanyats d’una guia, vam esmorzar a l’antic fòrum de la ciutat per, tot seguit, anar a veure la Domus dels Dofins. Hi vam veure mosaics de gran qualitat i restes de pintures murals originals, a més d’una fidel representació de les estances que aquests habitatges luxosos tenien. Va cridar-nos especialment l’atenció que també eren molt supersticiosos. No abraçaven les columnes troianes, però havien de dormir o menjar en grups de tres o d’un nombre que en fos múltiple perquè creien que això els portaria la bona sort. 

Tot seguit vam visitar el Jardí de Quint Licini i les antigues termes i el Decumanus. Les termes conserven la palestra, el frigidarium, el tepidarium i el caldarium. L’espai està il·luminat i ambientat amb elements de reconstrucció històrica que ens transporten a la Badalona original. 

Sens dubte, van ser dos dies molt divertits i profitosos en què vam viatjar dos mil anys enrere en el temps i vam gaudir de l'empremta romana in situ. Després d’aquest viatge en el temps, no va quedar-nos més remei que tornar al present, ara, però, amb una visió molt més clara i precisa del patrimoni arqueològic de la península i amb molts nous coneixements adquirits. Ens enduem, per sempre, el meravellós record de les dues últimes sortides que hem fet a l’escola que ens ha vist créixer. Ara ens toca canviar d’aires, o millor dit, d’aigües, desembarcar en nous ports, noves pàtries i nous destins i enfrontar qualsevol por, com el cant de les sirenes, sense perdre de vista Ítaca. 

 

Josep Lozano Martín  
2n de batxillerat humanístic

Sis aproximacions a la civilització romana

                      

Patrimoni arqueològic: 5 presentacions per a les PAU

Civilització romana: 6 presentacions per a les PAU

La setmana clàssica: Baetulo et Tarraco!

Durant la darrera setmana d’escola abans de marxar de vacances de Setmana Santa, la gens classica de 2n de Batxillerat vam marxar dos dies consecutius d’excursió per desconnectar de la rutina, per deixar enrere la tensió acumulada durant les dures setmanes d’exàmens que havíem tingut fins aleshores, però també per gaudir del món clàssic tots plegats!

El 10 d’abril vam tenir la gran sort de poder visitar el Museu de Badalona, visita que ens va permetre conèixer in situ l’extraordinari patrimoni que amaga l’antiga Baetulo romana. Vam arribar-hi a mig matí, pel voltant de les onze, després d’un llarg trajecte en metro, i tots estàvem molt emocionats i expectants per descobrir les meravelles de l’antiga ciutat romana, que sabíem que ens sorprendrien gratament; si més no, estàvem a l’aguait que s’havien conservat molt bé moltes de les restes de la ciutat romana. Ens va rebre l’Alfons Pardo, el nostre guia i exalumne de l'escola, que ens portà pels diversos espais que formen part del Museu de Badalona, a mesura que anava explicant molt detalladament i amb molta il·lusió tot allò que anàvem contemplant.

En primer lloc, vam començar la nostra visita amb una breu introducció sobre l’urbanisme bàsic d’una ciutat romana comentant les diferents parts de la ciutat, els carrers principals... però sobretot ens vam centrar en la descripció urbanística de la ciutat de Baetulo, una ciutat fundada pels romans a la primera meitat del segle I aC, en una zona propera al mar i situada en un petit turó, a la part alta de la qual hi havia cases benestants, mentre que la part baixa, que és la que vàrem visitar, estava situada prop de la via Augusta i del fòrum i constituïa el centre on s’hi trobaven les termes, diversos habitatges i tabernae. Després d’aquesta explicació tan interessant i necessària per comprendre explicacions posteriors, vam començar ja l’itinerari, la primera parada del qual va ser les termes: ens va sorprendre que la majoria de les parts estaven encara conservades des de la palestra fins al frigidari, passant per l’hipocaust, el tepidari... era espectacular! Vam seguir el recorregut seguint el traçat del cardo maximus i del cardo minor a la vegada que anàvem contemplant tabernae de tota classe, restes d’insulae, clavegueram... que ens va conduir finalment al decumanus maximus! Tot seguit, vam veure un audiovisual que va ser molt encertat per comprendre encara millor els diferents espais de la ciutat i la fundació d’aquesta. Sempre  s’ha dit que a partir d’imatges és molt més fàcil que s’entenguin les coses... Hi estàvem tots d’acord! Realment ens va facilitar la comprensió de les diferents parts de la ciutat i la distribució d’aquesta… Després vam anar passejant per les diferents vitrines de l’exposició permanent.

La casa dels Dofins va ser la segona parada. Una domus romana de finals de segle I aC situada a la part alta de l’antiga ciutat romana, que ens va permetre saber com era una típica casa de les famílies benestants de l’època. De veritat que no ens esperàvem que les dimensions de la casa fossin tan colossals! Vam poder veure diverses estances que encara es conserven, com les habitacions d’estiu situades pel voltant de l’atri, com el triclinium mateix, altres estances vinculades amb el peristil i una zona destinada a la producció del vi. El que realment ens va sorprendre d’aquesta domus, a banda de les dimensions enormes, va ser el mosaic de l’impluvium, perfectament conservat, i el fet que en una domus també hi hagués una habitació destinada a la mare de la família, i no només una habitació dedicada al paterfamilias, el despatx (el tablinum), i que la dona no en tingués cap.

Per acabar ja la nostra visita, vam enfilar les nostres passes cap al Jardí de Quint Licini, on s’hi conserva una part del peristil de la seva luxosa domus. Allà, l'Alfons ens va reproduir un audiovisual que el mostrava al complet. Gràcies a aquest, va ser molt més senzill poder-nos submergir en l’ambient d’un jardí romà. La il·luminació també hi va contribuir.

Després de tres hores de recorregut tan intens com interessant, ja vam tornar a la nostra estimada Barcino. La sortida va ser molt enriquidora no només perquè vam poder conèixer de primera mà les restes de l’antiga Baetulo sinó també perquè va ser una experiència única i magnífica per recordar coneixements de civilització romana que havíem treballat a classe al llarg del curs. Vaja, la sortida ens va agradar molt a tots i a totes i vam marxar de la ciutat amb un molt bon record! Pròxima estació: la Magna Celebratio MMXIX, el 27 i el 28 d'abril!

**********************************************************

L’11 d’Abril, la petita família d’humanistes de 2n vam tornar a marxar d’excursió! Però aquesta vegada, a un lloc molt especial per a nosaltres, una ciutat magnífica plena d’història, que ja fa un bon grapat d’anys que es converteix en el lloc de comiat final de la gens classica. Parlem de Tarraco, la ciutat romana que s’amaga sota l’actual Tarragona! Ens vàrem reunir tots a les 8h del matí. Alguns ens vam llevar més d’hora de l’habitual, però no va ser un impediment perquè per a molts de nosaltres era la primera vegada que visitàvem la ciutat i estàvem molt, però que molt il·lusionats!

Vam arribar a la terra dels Escipions vora les 9h 30 del matí, i la jornada prometia perquè el clima era molt favorable: un sol radiant ens va rebre de bon matí! Després d’haver esmorzat, vam començar el nostre viatge particular cap el passat. La primera parada va ser l’Antiga Audiència, situada intramurs a la plaça del Pallol, on vam observar una immensa maqueta de la ciutat de Tàrraco, que ens va permetre saber la distribució urbanística de la ciutat, organitzada en tres terrasses: la primera, la part administrativa i religiosa on s’hi trobava el fòrum provincial en el qual s’hi dreçava el Temple d’August (avui en dia s’hi alça la catedral), la segona corresponent al circ, i ja la tercera, la zona residencial on s’hi trobaven els diferents habitatges, tant insulae com domus. La maqueta també va servir per a localitzar els edificis intramurs i extramurs més importants de la ciutat com el teatre, l’amfiteatre, el circ, la necròpolis, l’aqüeducte de les Ferreres, els dos fòrums... Per arribar a l’Antiga Audiència, vam resseguir l’arena del circ, on anys enrere els aurigues s’hi jugaven la vida, i era impossible que no ens emocionéssim! Estàvem passant per damunt de l’escenari on s’havien esdevingut moltes curses de quadrigues!

A continuació, vam continuar el nostre particular itinerari dirigint-nos cap el camí del Passeig Arqueològic que voreja la muralla romana. Vam quedar admirats pel bon estat de conservació de les muralles, ja que es podien distingir clarament les dues fases de construcció, i el de les tres torres -les de l'Arquebisbe, Cabiscol i Minerva- que formen el perímetre. A mesura que anàvem passejant anàvem topant amb rèpliques d’escultures, que ens va fer especial il·lusió veure, ja que ens eren molt familiars per a aquells que cursem Història de l’Art, com l’estàtua d’August de Prima Porta o la de la Lloba Capitolina. A més a més, també vam poder veure columnes la procedència de les quals era ni més ni menys que...Troia! L’emoció de tots nosaltres anava en augment, i no ens vam poder contenir de fer-nos fotografies amb les majestuoses escultures o abraçats a les columnes d'insigne passat.

Tot seguit, havíem de continuar el nostre itinerarium fent una parada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), però, com que estava tancat per reformes, vam optar per anar a visitar l'exterior de la catedral romanicogòtica de Tarragona, construïda, com he dit abans, sobre les restes de l'antic temple d'August i que coronava la terrassa superior de la ciutat. Alguns, com a grans apassionants de l’art, vam aprofitar per anar localitzant els diferents elements característics d’una catedral gòtica, com l’arc ogival, els contraforts, la rosassa, els vitralls, el cimbori... Malauradament, però, no hi vam poder entrar. Això sí, el fet de no poder entrar ni al MNAT ni a la catedral, malgrat la decepció, ens va servir per entendre que les coses no sempre surten com un vol, i que de vegades un ha de renunciar a allò que més desitja. No obstant, sabíem que aquesta desafortunada notícia no era més que una excusa perfecta per tornar aviat a Tàrraco. El que sí vam fer és la fotografia ritual davant del MNAT amb la inscripció “TARRACO SCIPIONUM OPUS”, seguint la vella i bella tradició instaurada ja fa molts anys pels tripulants del Vaixell.

Havent fet la famosa fotografia que teniu al principi de la crònica, vam visitar la Torre del Pretori. Després d’una dura ascensió per unes escales cargolades que semblava que no s'acabessin mai, vam arribar al mirador des del qual vam poder contemplar unes vistes panoràmiques excepcionals de tota la ciutat de Tàrraco. Podíem veure tant la Catedral com el circ, però també l’amfiteatre que es trobava a la vora d’un mar brillant. Aquestes vistes tan suggerents ens van incitar a fer-nos fotografies per recordar amb alegria aquest moment. Després, vam baixar a les amples voltes per les quals els espectadors entraven a les grades del circ, i que també tenien la funció de suportar-les. Era molt emocionant passar per l’interior d'un circ romà, un edifici públic de caràcter lúdic que tenia capacitat fins a 25.000 espectadors. Una bogeria!

Després de visitar el circ ja ens vam dirigir cap a l’amfiteatre: l’última parada del nostre particular viatge al passat. Aquest amfiteatre es va construir fora de la ciutat i ben a prop de la Via Augusta amb capacitat per a uns 15.000 espectadors. Vam tenir la gran sort de poder baixar a l’arena, i allà vam descobrir que s’hi havia construït una basílica paleocristiana amb planta de creu llatina que havia presenciat el martiri de Sant Fructuós i de dos diaques. Trepitjar in situ l’arena de l’amfiteatre de Tàrraco ens va emocionar molt perquè no vam poder deixar d’imaginar que aquí milers de gladiadors s’hi havien jugat la vida...

Per últim, vam dinar prop de la Rambla. Ara ja sí que posàvem punt i final a la visita i ens havíem d’acomiadar d’una ciutat amb tants anys d’història! De tornada amb el tren, alguns van aprofitar per fer un balanç de la sortida, altres van mirar fotografies que havien fet durant el dia, altres dormien, escoltaven música…

Aquesta sortida va ser molt positiva i la guardarem com a una de les més entranyables del nostre batxillerat. Certament, veure monuments patrimonials en tan bon estat de conservació i saber que hem tingut la gran sort de poder mirar in situ una ciutat amb tants anys d’història no té preu. Que privilegiats som!

Berta Olivé i Casadó 

2n batxillerat humanístic

Reportatge fotogràfic a càrrec de Meritxell Pajuelo
Vídeo gravat i editat per Ainhoa Buendía

Visitant Pula in situ durant un dia!

Vista panoràmica de l'amfiteatre des de l'ima cavea [Totes les fotografies: Berta Olivé]

Pula. Una ciutat que segurament la majoria de vosaltres desconeixeu, segurament ni n’heu sentit a parlar mai, però per a mi un lloc vital i una ciutat de somnis. Croàcia, un país que potser molts de vosaltres encara no heu visitat, tot i que a poc a poc s’està convertint en un destí turístic indiscutible, per a mi un lloc de vacances des de ja fa molts anys, una segona casa. Tinc la sort de poder anar-hi cada estiu per visitar-hi part de la meva família, ja que tenen una casa de poble allà, concretament al poble de Momiano, situat a la península d’Ístria. Hi anem unes tres setmanes, la majoria de dies a la platja tret d’aquells en què plou, quan habitualment anem a visitar una ciutat qualsevol de la zona. Així va ser, doncs, com aquest estiu va sorgir la idea d’anar a Pula. Recordo que era un dissabte, 25 d’Agost, i el dia començà amb pluja. Aleshores vam pensar possibles ciutats per visitar. Jo vaig comentar d’anar a Pula, però al principi la família no n’estava gaire convençuda. Jo sabia que hi havia un amfiteatre i no volia perdre aquesta magnífica oportunitat, ja que sempre havia somiat en poder anar visitant, amb el temps, els amfiteatres millor conservats arreu, i si anàvem a Pula ja n’afegiria un més a la llista, després d’haver visitat el Colosseu l’any 2014. A més a més, la ciutat estava a una setantena de quilòmetres, un lloc relativament a prop, per tant veia molt factible poder-hi anar. Finalment, tots acceptaren la meva proposta i em van fer la persona més feliç del món.

Imatge del fòrum. S'hi poden veure carpes de bars i restaurants. L'activitat social és evident

De camí amb el cotxe, notava pessigolles a la panxa i estava molt emocionada. Vaig aprofitar per informar-me una mica més sobre la ciutat llegint una guia turística que em va proporcionar la meva tieta. Vaig llegir que Pula és la ciutat principal de la península d’Ístria i està situada al sud de Croàcia. Té nombrosos i interessantíssims monuments culturals, de fet resulta que és ben coneguda pels múltiples edificis de cultura romana. Entre ells, el més famós n’és l’amfiteatre romà (Pula Arena), un dels més ben conservats del món, tot i que també hi ha altres edificis arquitectònics que cal destacar, com el Temple d’August o la Catedral, entre d’altres. La majoria es troben al centre de la ciutat, fins i tot l’amfiteatre, quan normalment aquests es construïen als afores de la ciutat, de manera que els visitants poden caminar a través de les meravelles del passat en el cor de la ciutat.

Imatge del Temple d'August (façana principal)

Un cop vam arribar a Pula, vàrem començar la visita amb l’edifici clau, el vertader motiu de la nostra estança diürna allà, amb la construcció que tantes vegades havia desitjat visitar, ni més ni menys que el Pula Arena. Aquest amfiteatre és l’edifici més famós, més gran a propòsit de les dimensions i més visitat de Pula (més de 400.000 visites anuals). És un dels amfiteatres romans més ben conservats i el sisè amfiteatre més gran del món. La seva construcció començà durant el principat d’August (31aC - 14 dC), i va ser ampliat durant el govern de Claudi (41 - 54 dC). El seu aspecte final correspon al període Flavi (69 - 96), amb l’emperador Vespasià al capdavant, també anomenat comúnament l’Arena de Vespasià. L’amfiteatre està construït amb blocs de pedra, dividits en dos nivells d’arcades, mentre que el tercer nivell té obertures rectangulars. Les característiques específiques del Pula Arena es vinculen a quatre torres de pedra erigides sobre la façana exterior al llarg del revestiment de l'edifici. Sota l’arena, a més a més, hi ha les fossae on s’hi troben cambres subterrànies per a les bèsties i la indumentària dels gladiadors i d’altres especialistes dels ludi. Avui en dia, al Pula Arena s’hi duen a terme esdeveniments culturals i concerts de famosos artistes, com, per exemple, concerts del 2cellos, grup format per dos cellistes de prestigi, en Luka (eslovè) i en Hauser (nascut a Pula) qui admiro especialment.

Imatge del Pula Arena des de l'exterior.

Al Pula Arena s’hi pot arribar a través de la ulica (carrer en croat) Amfiteatarska. Recordo que vaig accedir a aquest carrer amb cotxe i em vaig quedar molt impactada. Ja sabia que l’edifici era enorme i estava ben preservat, però veure’l de tan a prop em va commoure molt; encara no em feia la idea que estava veient, amb els meus propis ulls, la majestuosa construcció que tantes vegades havia desitjat visitar i un edifici primordial per als romans, on s’hi celebraven espectacles lúdics per entretenir al públic, com les lluites de gladiadors (munera gladiatoria), les naumàquies (naumachiae), les caceres (venationes),… Aleshores la meva ment no parava d’imaginar escenes d’aquests espectacles o fins i tot em plantejava preguntes com aquesta: com s’ho feien els romans per omplir aquest amfiteatre d’aigua?, o  com s’ho feien per entrar tota la parafernàlia necessària per a les naumàquies, com ara els vaixells o per a qualsevol altre tipus d’espectacle? Vaig accedir a l’interior de l’amfiteatre a través de l’accés principal, que conduïa a l’arena i em vaig sentir aclaparada de seguida, ja que estava trepitjant in situ el lloc on s’havien dut a terme múltiples batalles navals, lluites entre gladiadors, caceres despietades d’animals exòtics… Estava trepitjant un lloc amb molts segles d’història i era impossible que no se’m posés la pell de gallina.  Després vaig accedir a la ima cavea (l’única que es conserva) i no només vaig poder contemplar una vista panoràmica de l’amfiteatre sinó també un bocí de mar. Per últim, em vaig passejar per les restes de les fossae que quedaven a l’amfiteatre. La visita al Pula Arena va ser, sens dubte, una de les millors experiències viscudes en molt de temps. Des de sempre havia tingut curiositat per la cultura romana i, sobretot, pels amfiteatres, i poder visitar edificis romans encara conservats com aquest, em va fer sentir molt feliç i, especialment, afortunada.

Imatge panoràmica de l'amfiteatre, on s'hi poden distingir clarament els tres nivells, l'ima cavea i l'arena circular. A més a més, també s'hi pot veure un escenari, atès que aquí es celebren encara esdeveniments culturals.

Després de la visita ens vam encaminar cap al centre històric de la ciutat, concretament al fòrum, on s’hi troben els edificis administratius de la ciutat i el temple d’August. Em vaig quedar meravellada pel bon estat de conservació d’aquests, sobretot pel que fa al Temple d’August. El fòrum és la plaça més antiga de la ciutat i ha conservat el seu paper fins a dia d’avui, el del lloc de reunió dels habitants de Pula. Aquesta funció d’espai comunitari on retrobar-se amb amics i fer vida social encara persisteix, ja que és una plaça que està plena de restaurants i bars i, a més a més, de vegades s’hi duen a terme petits espectacles. Nosaltres vam tenir la sort de veure una petita actuació de hip-hop. Avui en dia, al fòrum hi ha l’oficina de turisme on es pot rebre tota informació necessària per visitar la ciutat i els seus voltants. Aquesta plaça, en època romana, estava voltada d’arcades i allà els ciutadans celebraven sacrificis als déus. En aquella època, la tríada composta pel Temple Capitolí, el Temple d’August i el Temple de Diana eren clarament visibles. Avui dia, no obstant, només es conserva el Temple d’August en el seu estat original.

Imatge on es distingeixen els tres nivells i una de les quatre torres de l'amfiteatre

Imatge de la clara distinció dels tres nivells de l'edifici

El temple d’August porta el nom del primer emperador de Roma, durant el govern del qual fou construït. És l’edifici conservat més antic de Croàcia i és considerat un dels més bells exemples de l’arquitectura dels primers temples imperials romans. Hi vaig estar d’acord. Era colossal, singular, ho tenia tot per ser un temple preciós i especial. El temple està situat sobre un podi amb una escalinata que condueix a la cel·la rodejada de sis columnes -hexàstil- d’estil corinti, per on s’entra a la cel·la en la qual hi havia una estàtua d’una divinitat romana. Avui en dia, hi ha una exposició d’escultures de pedra aquí. El temple és de planta rectangular i té un pòrtic que està suportat per quatre columnes corínties, i amb una columna a cada costat. A la façana del pòrtic, s’hi troba una inscripció o dedicatòria que encara es pot llegir parcialment: ROMAE ET AUGUSTO CAESARI DIVI F(ilio) PATRI PATRIAE (“A Roma i a Cèsar August, fill d’una deïtat, pare de la pàtria”). L’arquitrau té un fris decorat amb fulles d’acant, vinyes, fruites i ocells. Quan el cristianisme fou acceptat com una fe el 313 amb l’edicte de Milà de l’emperador Constantí, el culte pagà va desaparèixer, canviant la funció del Temple. Molt aviat es transformà en una església cristiana i també s’utilitzà com a graner. Del 1814 al 1818 l’arquitecte austríac Pietro Nobile restaurà el temple, i al voltant seu es va instal·lar l’exposició amb les restes d’escultures i edificis romans renovats al voltant de la ciutat. El temple fou reformat al 1923-1924 sota la direcció de G.B. Vrasso i després del bombardeig anglo-americà de la Segona Guerra Mundial va ser restaurat per l’arquitecte F. Franco. Avui en dia, al temple d’August hi ha una exposició permanent intitulada “Escultura de pedra antiga”, que és una part de la col·lecció de l’època romana del Museu Arqueològic d'Ístria.

Imatge de l'ima cavea. El mar al fons...

Berta Olivé i Casadó

2n batxillerat humanístic