Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris celebracions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris celebracions. Mostrar tots els missatges

28 de desembre del 2021

ANNUM NOVUM FAUSTUM ET FELICEM MMXXII, FELIÇ 2022!!!

La roda ja ha completat una volta més i avui celebrarem de nou el final d'un any que no ha estat gens fàcil. Les discipulae i els discipuli de 4t d'ESO us volem desitjar un ANNUM NOVUM FAUSTUM ET FELICEM amb una presentació que ve a significar la suma d´esforços i d´il·lusions que fan possible un projecte com aquest. Esperem que aquestes píndoles de saviesa us facin un bon servei i que tant en els bons moments com en els no tan bons aquestes reflexions dels nostres clàssics grecollatins us (ens) siguin un recordatori o un remei per no oblidar el que realment és important en aquesta vida.

Que cadascú pensi un desig i el faci arribar als déus que tot ho governen... qui sap! Que sigueu feliços.




8 de març del 2021

Mary Beard i la dona en l'esfera de l'Antiguitat clàssica

Avui, 8 de març, Dia Internacional de les Dones, recordem aquesta conferència de Mary Beard (2017), una de les més grans especialistes en l'Antiguitat clàssica, en què parla del silenci de les dones en l'esfera pública al llarg de la història. 


Una altra perla és aquest breu (però intens) vídeo d'Irene Vallejo, l'autora del celebrat El infinito en un junco, sobre les dones en la història dels llibres.



1 de maig del 2020

Una efemèride molt especial: l'Anaïs recita Kavafis



Recent encara  el record d'aquest darrer Sant Jordi confinat, dimecres el món cultural celebrava l'efemèride del naixement i la mort, un coincident 29 d'abril, d'un poeta extraordinari: K.P. Kavafis. Entre els regals d'aniversari, me n'han arribat dos de ben especials dels meus estimats alumnes de Grec II. I aquest és un d'ells, l'Anaïs recitant l'immortal poema Ítaca.


                                             


Ευχαριστώ πολύ σε όλους!



3 de maig del 2019

Breu crònica d'una nova festa romana: la XV Magna Celebratio baetulonensis!


Foto de família de diumenge 
Aquest proppassat cap de setmana 27 i 28 d'abril, i ja van quinze edicions!, s’ha celebrat al voltant del Museu de Badalona una nova Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica que va néixer amb la vocació de donar a conèixer el patrimoni cultural de la Baetulo romana. I una volta més, les discipulae et discipuli de llatí i grec de l’escola Vedruna Gràcia de la veïna Barcino vam voler participar-hi juntament amb les alumnes de l'IES Albéniz, amb qui portàvem els tallers de ludi i de schola romana.

Ens vam reunir tots a Fontana d'horeta, i des d’allà vam emprendre el nostre viatge cap a la Magna. Arribats a Badalona, ens vam presentar a les nostres companyes de l’institut Albèniz, i seguidament vam anar a metamorfosar-nos en autèntics servi et ancillae. Ja vestits de romans, vam fer l'últim retoc: recollir-nos els cabells.




Per sort dissabte no ens va ploure i vam poder gaudir d'un sol certament apol·lini i, després d'esmorzar, vam començar a preparar les activitats. En el taller del ludus litterarius ensenyavem a escriure el nom en lletra cursiva antiga (la majúscula o quadrata) i nova (minúscula) amb el calamus, l’eina que s’utilitzava per escriure antigament, i en el taller de ludus grammaticus es podia escriure el nom en alfabet grec. Aquest darrer taller el portàvem els alumnes de grec del Vedruna i de l’Albèniz i les dues activitats representaven les dues primeres etapes de l’educació a Roma. A més a més, al ludus grammaticus vam afegir un joc de memòria etimològic fet pels alumnes de segon de batxillerat del nostre centre, on calia aparellar la paraula grega amb la seva traducció al català.


En el mateix lloc o es feia l’schola romana vam representar cada hora i mitja aproximadament una petita dramatització, on diferents actors explicàvem les diferents etapes d’aquesta d’una manera més divertida: el teatre. Tot just després de la representació, dos alumnes glossaven la figura de Bacus o Dionís, déu de la vinya i del teatre, atès que enguany era el convidat a la festa arrel del descobriment d'una màscara de la divinitat trobada no fa gaire durant unes excavacions arqueològiques.

En el taller dels ludi Romani s'hi feien els tradicionals jocs de petits que ens han acompanyat en totes les edicions.


A banda dels tallers que portàvem nosaltres, pels voltants del museu n'hi havia molts més de reconstrucció històrica, espectacles, la desfilada dels legionaris amb els companys de Barcino Oriens o la recreació de munera gladiatoria amb les pertinents explicacions.

Poder participar a la Magna ha estat molt divertit i una cita inexcusable, opinió que espero comparteixin els meus companys. Ens ho vàrem passar tots molt bé, i poder donar a conèixer el nostre patrimoni històric a tothom qui va venir i ser mestres per un dia ha estat, certament, una experiència inoblidable. Esperem tornar-hi l’any vinent!

Alba Luaces Espinós
1r batxillerat

P.S: us deixem amb aquest vídeo gravat i editat per l'extripulant Bernat Pareja i en camí n'hi ha un de la també extripulant Nora Jou. Esperem que siguin uns bons testimonis del que vam viure el proppassat cap de setmana!




31 de març del 2019

Baetulonis schola MMXIX A.D: Bacchus noster deus est

Foto de grup de la Magna Celebratio 2018, dissabte a la tarda

Dissabte i diumenge 27 i 28 d’abril: apunteu aquestes dates. Badalona es tornarà a vestir de romana i a l’entorn del Museu renaixerà l’antiga Baetulo. Una nova edició de la Magna celebratio, la catorzena,  que comptarà, com des de fa anys, amb l’Schola dels alumnes de lAlbéniz i de Vedruna Gràcia.
El professorat ja hem fet la reunió amb l’arqueòloga del Museu, Clara Forn, i estem a l’espera de realitzar el taller de Ludi, on ella mateixa i la Roser, responsable de la ludoteca, ens prepararan per fer jugar els pueri puellaeque que visitin el taller.
Queda enrere, doncs, aquell cap de setmana rúfol de l’any passat en què el dissabte ens va respectar, però el diumenge plujós ens va impedir dur a terme el taller. Encara recordo algunes alumnes que s’havien reservat el diumenge per venir i van haver de sentir, de bon matí a la porta del Museu, que aquell dia s’anul·lava la jornada. Així són els designis divins i Júpiter, el déu de llamps i trons, ens va jugar una mala passada. Esperem que enguany us pugueu treure l’espina…
Grosso modo, la nostra participació tindrà la mateixa estructura que sempre i segur que tothom hi pot trobar un lloc on col·laborar.
  • Hi ha tres torns possibles de participació, dissabte al matí, dissabte a la tarda i diumenge al mati, la qual cosa no exclou que pugueu optar a dos o tots tres. Vosaltres feu la vostra proposta i tot dependrà del nombre de sol·licituds a cada torn. Aquí teniu la programació general i algunes dades importants referents a l’organització.
  • Els àmbits de participació són quatre:
    • Les tres etapes de l’Schola: ludus litterarius (on s’ensenya a escriure en llatí i inclou el joc dels llatinismes), ludus grammaticus (on s’escriu amb alfabet grec) i ludus rhetoricus (que comprèn una petita representació interactiva amb el públic per explicar als visitants el sistema educatiu romà i especialment l’ensenyament d’oratòria i retòrica). Mireu aquí el guió de la representació, a veure si us animeu a fer algun paper.
    • El joc d’etimologies i de llatinismes també tenen èxit assegurat.
    • Els ludi Romani, que a la vegada comprenen la Ludoteca, per als més petits, i l’espai de jocs per a més grans.
No obstant, als magistri et discipuli, no ens agrada encarcarar-nos i sempre hi ha petites novetats que ens ofereixen incentius per millorar una mica a cada edició. La d’enguany va lligada a l’eix temàtic que el Museu ha triat per a la Magna 2019, el bust de Dionís trobat l’any passat ben a prop del nostre institut arran de les obres de construcció del voral de l’autopista, les mateixes que ara ens afecten de ple i ens impedeixen entrar per la porta principal del centre. Precisament el dia 28 d’abril s’inaugura una exposició sobre el tema titulada Bacus, les màscares del déu. No us la perdeu!

Doncs aquestes màscares del déu del vi i el teatre ens han fet pensar que podríem canviar el conte basat en les Metamorfosis d’Ovidi, que vam incorporar al final del rhetoricus l’any 2017, amb motiu dels 2000 anys de la mort del poeta, efemèride que el Museu celebrava també. En lloc d’això, per què no preparem el necessari per caracteritzar els visitants que ho desitgin amb els atributs del déu i amb la barba d’aquesta representació que van trobar tan a prop de casa nostra. Creieu que pot tenir èxit? Vestir els visitants de Dionís i fer-los foto per a la posteritat, tot això amanit amb les vostres explicacions sobre el déu. Qui s’hi apunta?
I ara teniu la paraula vosaltres, Baetulonenses et Barcinonenses discipulisi us animeu a compartir un cap de setmana amb el passat i el patrimoni i fer un servei a la ciutadania de Badalona i els altres visitants, deixeu un comentari amb el torn/torns que us van bé i els àmbits en que voleu participar. O si ho preferiu, també us podeu oferir a fer tasques tècniques, com les fotos, un reportatge en vídeo o qualsevol altra aportació que cregueu que pugui ser d’utilitat. Tots hi sou benvinguts.
Valete omnes!
TERESA DEVESA

29 d’abril del 2018

Júpiter vs. Apol·lo: taules


Dissabte 28, primera jornada de la nostra vuitena Magna Celebratio particular. Pronòstic meteorològic reservat. Invoquem Apol·lo i Hèlios com a aliats i Júpiter, que sap de la seva voluntat indefugible, somriu condescendent i ens perdona el desencís d'una jornada llargament esperada. Resultat: sol, calor, públic familiar a dojo, activitat frenètica, rostres de felicitat en els trenta-un tripulants que han decidit participar de la festa i la possibilitat de repetir diumenge. Foto de família a última hora de la tarda (alcaldessa inclosa).

Diumenge 29, el revers de la moneda. L'altra cara de la vida. No sempre les coses surten com desitjem. Júpiter imposa la seva llei, no fos cas que ens penséssim més del que som. A Baetulo plou i no fa sol. A les 9.30 decidim anul·lar, a contracor, les activitats previstes. Hem de ser necessàriament estoics i els discipuli discipulaeque així ho entenen. Quin remei! No sempre guanyen les ganes. Així és la vida. De ganes, però, no ens en faltaran per a la propera edició, la XV. 

O Magna Baetulo, hic erimus si di velint!
View post on imgur.com

I aquí un petit reportatge de la nostra alumna de 4t Júlia Comeche... Plurimas gratias!




18 d’abril del 2018

ECCE XIV MAGNA CELEBRATIO!



Ja és aquí, ja arriba, sant tornem-hi que no ha estat res, una nova Magna Celebratio ens espera el proper cap de setmana del 28 i 29 d'abril, amb forces renovades, noves incorporacions i la il·lusió intacta. SCHOLA ROMANA ET LVDI ROMANI amb novetats que no us podeu perdre. Aix, quins nervis!

Cada any, el darrer cap de setmana del mes d’abril, el Museu de Badalona organitza el festival romà Magna Celebratio, amb la voluntat de donar a conèixer el patrimoni romà de la ciutat a través de la Reconstrucció Històrica. Durant tres dies es combinen les recreacions d’oficis i escenes de la vida quotidiana, portades a terme per grups especialitzats, amb activitats de divulgació, com tallers o conferències, i visites als diferents espais arqueològics de la ciutat romana de Baetulo, l’actual Badalona.
El festival és possible gràcies a la col·laboració i a la feina de molta gent, especialment del Grup de Reconstrucció Històrica de Badalona, vinculat al Museu. Aquesta associació està integrada per persones voluntàries, interessades en el coneixement de l’època romana a través de la reconstrucció de la vida quotidiana, i és la responsable de moltes de les recreacions i exhibicions que es poden veure durant el festival...
I allà estarem nosaltres, colze a colze amb els companys de l'IES Isaac Albéniz de l'amfitriona Baetulo.
I vosaltres, com ho veieu??
JORDI

5 de febrer del 2018

#yoconozcomiherenciaytú? 2018

Després d'un parell d'anys sense participar al concurs que convoca anualment l'AMUPROLAG i la SEEC de Múrcia, enguany hi tornem en motiu del bimil·lenari de la mort del gran poeta romà Publi Ovidi Nasó. Alumnes de 1r i 2n de batxillerat de Llatí han gravat aquest vídeo que recrea una ficció: l'entrevista que una periodista del segle XXI aconsegueix en primícia del poeta de Sulmona des de l'exili. En aquesta, Ovidi repassa les dades autobiogràfiques més importants i parla de la seva producció literària tot posant-la en relació amb una vida, la seva, plena de contrastos. I tot plegat amb un testimoni de luxe: la carta que l'escriptora figuerenca d'adopció Ma Àngels Anglada li fa arribar al nostre poeta a Tomis, seu del seu exili al Pont Euxí. 
Esperem que us agradi i també -per què no desitjar-ho!- tenir sort al concurs que donarà a conèixer els guanyadors el proper dilluns 12 de febrer.

ALEA IACTA EST!



P.S.: Podeu veure la resta de vídeos participants clicant aquí.


25 de setembre del 2017

Una llengua, un tresor


Com ja és habitual, hem dedicat les primeres classes a parlar de llengües, antigues i modernes, de l'ús que se'n fa i de la riquesa que se'n deriva. Hem remuntat el riu i hem arribat fins a la font de què beuen una bona part de les llengües del món, l'indoeuropeu. Un any més, des del 2001, avui celebrem el Dia Europeu de les Llengües i és bo i necessari recordar hic et nunc que el respecte per la diversitat lingüística constitueix un dels pals de paller de qualsevol societat democràtica. Hem reflexionat sobre la importància de conèixer qui som, d'on venim i cap a on anem. El llatí, com a mare de les llengües romàniques, i el grec, la més antiga de les llengües indoeuropees que es parlen al vell continent, ens ajuden a comprendre el tresor que tenim si valorem el fet d'aprendre una llengua no només per parlar-la i llegir-la, sinó també per estimar-la. Llegiu i escriviu molt i bé, és la millor manera de cuidar aquest patrimoni que ens fa humans. Respecteu la multiculturalitat, valoreu-la i reflexioneu sobre ella, perquè només així podreu esdevenir ciutadans democràtics responsables. Les llengües, ja ho sabeu, ens serveixen per comunicar-nos i no per distanciar-nos. Qualsevol altre ús que se'n faci és perjudicial per a la convivència de les persones. Una llengua és un tresor, mai un problema. 

Quines llengües parleu vosaltres, com les valoreu, quines altres coneixeu o us agradaria aprendre? Per què? Creieu que el llatí i el grec us ajudaran a millorar l'ús de les llengües que feu servir habitualment? Què n'opineu, de tot plegat?



20 de juny del 2017

Ego ludo, tu ludis,...omnes ludimus! (cloenda del curs)

Fotografies: Bernat Pareja

Els proppassats 14 i 15 de juny uns quants discipuli et discipulae de 1r de batxillerat vam exportar una part del que havíem après aquest curs a les aules de 3r de primària de l’escola. En concret, vam organitzar un taller de LVDI ROMANI, l’univers dels jocs en què ens vàrem endinsar durant la Magna Celebratio d’enguany.

Les activitats es van realitzar al pati de l’escola i durant la tarda, sempre buscant l’ombra per combatre la calor sufocant. Dimecres va ser el torn de la Classe del Mar i dijous el de la Classe dels Origamis. Per a ambdós dies vàrem preparar les mateixes activitats i el mateix modus operandi: arribaven els nens i els explicàvem qui erem i què hi fèiem allà. Tot seguit els menuts es repartien en 3 grups, que anaven rodant per 3 estacions. A la primera, hi havia el joc de la pila, en la segona el ludus deltae i el pecuniam conicere; i, per últim, a la tercera estació hi havia el joc de les xanques (grallis gradi). Per acabar l’activitat vàrem jugar a estirar la corda tots junts.


Els nens van aprendre que els jocs dels antics romans no eren tan diferents als d’ara, ja que van trobar certes diferències en alguns com el de la pilota o el del ludus deltae, que els recordava a les bitlles. També van comprendre que hi ha jocs que no han canviat, com el d’estirar la corda, el io-io, la baldufa (turbo) o les xanques.

Els nens s’ho van passar d’allò més bé i, segons ens han comentat els seus mestres, l’Ona i en Carles, van disfrutar els jocs de valent. Va ser una entretinguda i molt profitosa tarda on vam aprendre tots plegats explicant, escoltant i, sobretot, jugant. Finalment, els alumnes de 3r ens van convidat a entrar al seu blog, on expliquen les activitats que fan.


Plurimas gratias per deixar-nos fer de mestres durant una estona i fer gaudir a les futures generacions d’un bocinet del que hem après a l’aula de llatí!

Marina Bernardo, Mireia Cancio, Emma Gázquez, Dani Gil, Carla Muñoz, Bernat Pareja et Olga Planes
Discipuli et discipulae 1i baccalaureati





12 de juny del 2017

Fira iberoromana a Ilturo!

Fotografia: arxiu de Barcino Oriens. Un servidor preparat per a l'acció!

Durant la nostra participació a la Magna Celebratio baetulonensis d'enguany, vaig poder presenciar in situ l’actuació de la Legio de Barcino Oriens, grup de reconstrucció i divulgació històrica romana; ipso facto volia saber com s´hi podia entrar per formar-ne part. Vam entrar en negociacions, una entrevista i... 

Feliç, porto gairebé un mes dins d’aquesta fantàstica institució, i el passat cap de setmana del 3 i 4 de juny va ser la meva primera aventura, el meu bateig de foc, a la Fira Iberoromana de Cabrera de Mar (Ilturo), amb el nostre espectacle de Ludus Gladiatorius.

La nostra actuació consistia primer en fer una Pompa Triumphalis (una desfilada per la fira), i tot seguit recrear un contracte entre un editor i un lanista per organitzar uns jocs en un amfiteatre, i representar les lluites dels jocs. Representavem diversos personatges i jo, dissabte 3, vaig fer d’esclau.  Havia d'ajudar els gladiadors a vestir-se, mostrar els cartells dels combatents famosos i retirar les armes i els cadàvers de l’arena. Tot en un ordre marcat pel corresponent guió. En les dues actuacions hi havia molta gent, i jo estava molt concentrat per saber quan sortir o què havia de fer. Fer d’esclau potser no és gaire entusiasmador, però no deixa de ser un paper important i necessari (i s’ha de començar per sota i tenir ganes d'aprendre, perquè l'actitud ho és tot!). Acabada la jornada, vam tornar a Barcelona i tots volíem arribar i llençar-nos directament sobre el llit. Encara quedava tot diumenge per endavant!

Pompa triumphalis: seguint el centurió! [Barcino Oriens]
Diumenge 4 va ser igual d’emocionant; bé, personalment per a mi molt més, ja que em tocava representar el paper de legionarius per substituir un company que no va poder venir. En aquest cas, la meva feina consistia en seguir el centurió, controlar les damnatio ad ludus i portar-les a l’arena. A l'hora de vestir-nos jo era conscient que la lorica segmentata pesa foça i deixa rastre (amb una bona marca!) a les espatlles; però això no em va desmotivar en absolut. Quan, ja vestit, em dirigia a l’arena per preparar l’actuació, em va fascinar veure la gent (especialment els nens petits) mirar-me tot bocabadats, fins i tot un senyor em va fer un petit interrogatori: de quina cohort i legió era, qui era el meu emperador i com anava la guerra. Cal dir que només vam assignar tres papers de legionari (dos soldats d’infanteria i un centurió), ja que l’espectacle sencer de la Legio corria a càrrec de la Legio V Mac. de Blanes.

L’actuació del matí anà meravellosament, però la de la tarda no tant: degut a la pluja vam haver de cancel·lar-la a mig fer. Però per la feina ben feta en les altres no ens vam desanimar. Hi havia companys que tenien talls i rascades ocasionats en els combats, ja que hi posaven molt d'ímpetu. Fins i tot quan representaven l’entrenament dels gladiadors, ja s’ensumava que hi hauria grans combats (dos a mort) i, efectivament, així va ser: pugilat, damnatio ad ludus, retiarius vs. murmillo i hoplomachus vs. thraex. El vencedor d’aquest últim, s’enfrentava al Doctor, un dimachaerus molt experimentat!

Gladiadors entrenant [Barcino Oriens]
Realment estic encantat de pertànyer a aquest grup; es respira un ambient fraternal i engrescador, i durant els entrenaments i les actuacions s’aprenen moltes coses. Ara estem preparant les Barcino Colonia Romae, les jornades romanes de Barcelona; serà els dies 17 i 18 a Creu Coberta, Hostafrancs (per a qui vulgui anar!).

Per veure més fotos d’aquesta actuació, podeu visitar el Facebook de Barcino Oriens.

Salvete et Roma victrix!

Dani Gil Rafart
1r batxillerat humanístic


6 de maig del 2017

Un pont MAGNífic!

Fotografia: Jordi Rincón
Ja hi tornem a ser! I com ens agrada poder dir que, un any més, hem tingut el plaer de participar en un dels festivals més importants de Reconstrucció Històrica que tenim a Catalunya, la Magna Celebratio de Badalona. Una edició més, enguany, la tretzena; i, un any més, els discipuli et discipulae de llatí i grec de l’Escola Vedruna Gràcia i de l’IES Isaac Albéniz, ens hem aplegat per organitzar i oferir al públic assistent els tallers de l’Schola romana, juntament amb els Ludi i la Ludoteca, conduïda per la Roser, del Grup de Reconstrucció Històrica de Badalona.

Reunits tots els participants, vam enfilar cap a l’antiga Baetulo per descobrir on estàvem situats aquest any, ja que degut a la celebració del 25è aniversari del Jocs Olímpics de Bacelona, bimil·lenari de la mort del nostre estimat poeta Ovidi, les ubicacions havien canviat respecte al curs anterior. A continuació, i seguint l’antic ritual, vam dirigir les nostres passes cap a l’escola La Cultural per a abillar-nos a la romana i, fent un salt colossal en el temps, posar-nos en la pell de joves esclaus i esclaves romans, magistri magistraeque per unes hores.

Com ja és vella i bella tradició, els nostres quatre espais de treball van ser el LVDVS LITTERARIVS, el LVDVS GRAMMATICUS, el LVDVS RHETORICVS, que aquest any comptava amb una activitat final per commemorar el bimil·lenari de la mort del nostre estimat poeta Ovidi, i els LVDI ROMANI.

A les onze en punt, cadascú era al lloc que li pertocava, esperant amb les mans ben obertes tots aquells que tinguessin interès per escriure el seu nom en grec i llatí, i aprendre una mica més sobre l’escola del món romà. També s’oferia un joc de llatinismes que l’any passat va tenir molta volada i que, enguany, no ha quedat enrere. I, finalment, la nostra petita representació dramatitzada explicant les diferents etapes del sistema educatiu romà, amb la novetat abans esmentada: dos conta-contes explicant a la mainada (i no tan petits!) els mites de Narcís (amb il·lustracions de la nostra companya Paloma Moscatelli) i Aracne.

Nens, nenes, pares, mares, avis, àvies, famílies... qui més qui menys, marxava amb un somriure dibuixat als llavis. Uns, cofois de veure aquelles estranyes lletrotes però alhora tan properes i aprendre que, en grec, volien dir el seu nom; d’altres, contents per encara recordar com s’escrivia el seu nom en aquella llengua o satisfets de formar les parelles correctes en el nostre particular dominó de llatinismes després de tants anys... I nosaltres, feliços de poder aportar el nostre granet de sorra i saber per les mirades alegres que totes aquelles persones que anaven desfilant, de ben segur que havien après alguna cosa relacionada amb els nostres avantpassats. Perquè no només hi érem nosaltres, Badalona es va omplir d’una aroma diferent a la quotidiana, Badalona s’havia transformat en lluites de gladiadors, en un estadi olímpic, en legionaris caminant amb pas ferm, en narracions de mites, en construccions d’aqüeductes, en tallers de medicina, en un núvol de perfums...

Només resta, doncs, donar les gràcies a l’organització del Museu pels àpats i begudes que ens va proporcionar al llarg del cap de setmana i, per suposat, per tot el material amb què vam poder treballar en els tallers de l’Schola i els Ludi. També a tots els condiscipuli et condiscipulae que hi vam voler participar i compartir un any més aquesta experiència que ens enriqueix tant i tant no només com a estudiants sinó també, i principalment, com a persones. A la Júlia Roig i a la Judit Garcia, exalumnes del nostre centre, i a la Paula Eslava, de l’Albèniz, per voler-hi ser un any més i coordinar amb tanta precisió els aspectes logístics referents a la indumentària. I, òbviament, un plurimas gratias, que queda molt curt, als nostres magistri, Jordi i Alfonso, i a la magistra Teresa!

I si els déus ens són propicis, ens veiem a la catorzena edició. Llarga vida a la Magna!!!

Kènia Sanz
2n batxillerat humanístic



El diumenge va ser el segon dia de la Magna en què vàrem participar els alumnes de 4t. Tot i que el dia es va aixecar amb pluja, per sort a les 11, tret de sortida per a les famílies, el cel va deixar de plorar i el sol es va anar imposant tímidament. El matí va començar tranquil, amb gent curiosa apropant-se a veure els LVDI i l’SCHOLA Romana. Durant tota la jornada matutina de diumenge va haver-hi un gran nombre d’assistents, de nens i nenes, sobretot, que venien acompanyats de les seves famílies. O gent gran que ens deia: “Quins records em porta veure tot això en llatí i en grec! Quan tenia la vostra edat jo també vaig estudiar aquestes dues llengües clàssiques...”

Les explicacions que fèiem al LVDVS LITTERARIVS sempre cridaven l’atenció del públic, que escoltava atentament les nostres paraules: com s’utilitzaven les tauletes de cera, per exemple, en aquells temps. Fins i tot ens demanaven que tornéssim a explicar alguns aspectes que ja havíem exposat. Va ser un dia en què vam poder conviure amb molta gent i en què també vam aprofitar per fer moltes amistats que mai hauríem pensat que podrien haver sorgit entre nosaltres durant aquell cap de setmana.

Per a nosaltres va ser, sens dubte, una gran celebració,sobretot perquè alguns anàvem per primera vegada, tant com a participants com a visitants. Per acabar, només dir que esperem poder tornar-hi l’any vinent, i disfrutar-ho tant com ho hem fet enguany!!

Ainhoa Buendía et Sofía Peris
Llatí 4t ESO


25 d’abril del 2017

Jocs d'infants a l'antiga Roma


A l’antiga Roma, els infants no jugaven de manera gaire diferent a com ho fan els d’ara si tenim en compte l’enorme distància dels segles que ens separen. Entre els jocs (ludi) romans més populars, la distinció per sexes, però, era molt clara tot i que també n’hi havia de mixtos, com les nous (nuces), els ossets o tabes, les endevinalles, la gallineta cega o el fet i amagar:

-Els nadons ho feien amb campanetes o sonalls de fusta o de metall amb forma d’animals.
-Les nenes, educades per a la vida privada de la casa, jugaven, sobretot, a nines (pupae),  com a futures mares, a cuinetes (culinae), fireta (fictilia) o botigues (emere et vendere).  Un altre joc molt habitual era el de la corda (funis).
-Els nens, molts d’ells instruïts ja des de ben petits per a la vida pública, jugaven a altres coses, com fer una representació de batalles amb espases de fusta, llençar monedes, a pilota (pila) o amb una baldufa (turbo) o rodet (‘io-io’). Tot i que també els agradava fer casetes de pedra o fer petites curses amb cavalls de fusta o estirar-ne fets de fang o amb caixetes enganxades a ratolins. I construir carros més grans, tirats aquests per gossos.

Actualment, els nens dediquen molt del seu temps lliure a jugar amb el mòbil, les consoles o l’ordinador,... i això fa que no gaudeixin dels jocs amb què jugaven els petits de l’antiga Roma. Per sort, encara en seguim mantenint alguns de tradicionals que la majoria de nosaltres hem pogut conèixer durant els primers anys de la nostra vida, tot i que, malauradament, cada vegada quedin més oblidats.

Seguidament, us explicarem grosso modo alguns dels principals jocs amb què s’entretenien els infants romans en el seu temps d’oci.

LVDVS DELTAE

En aquest joc es dibuixa al terra un triangle gran, que té la forma de la lletra grega delta (d’aquí ve el seu nom). Es divideix en 10 parts on s’hi escriuen els nombres romans de l’1 al 10. El joc consisteix a llençar monedes, nous o pedres dins del triangle des d’una distància determinada. Com més lluny arriba, més punts s’aconsegueixen, però més difícil és fer-ho, ja que més petit és l’espai cap el que es dirigeix l’objecte llençat. És, per tant, un joc d’habilitat. 


PECVNIAM CONICERE

Consisteix en un taulell foradat. Cada jugador, que té cinc monedes, ha d’aconseguir introduir el màxim nombre d’aquestes al forat. Els participants es situen a més o menys un metre de distància del taulell. És també, per tant, un joc de destresa.


TROPA (TABES) 

És un joc de precisió i sort en el qual s’utilitzen uns ossets d’animal (normalment de xai). Aquests s’havien d’introduir en un recipient que acostumava a ser un gerro. A dos metres de distància els nens tiraven ordenadament quatre tabes cadascun i les que no entraven al gerro eren eliminades. El guanyador era aquell que guanyava més punts segons com queien les tabes. Sabem que hi havia múltiples possibilitats de joc amb una variant anomenada tali, uns ossets o guinques que calia llançar enlaire i plegar-los sense que caiguessin. 


IO-IO

Eren dos cercles de fusta aguantats per un cordill i que entremig hi duien un petit cilindre. L’objectiu era aconseguir que pugés i baixés el major nombre de vegades possibles. 


TVRBO (BALDUFA)

S’utilitzava una baldufa de fusta amb una punta de ferro i un cordill. Aquest joc tractava de fer girar la baldufa el màxim de temps possible sense que parés. Acostumaven a jugar-hi a l’aire lliure. 


FVNEM TRAHERE (ESTIRAR LA CORDA)

L’objectiu d’aquest joc és comprovar quin equip té més força. Es necessita una corda llarga i forta amb què competeixen dos equips; poden jugar deu persones o més, però els equips han de ser equilibrats. Es marca una ratlla al terra, els dos equips agafen les puntes de la corda i estiren cap el seu cantó. El primer participant que traspassi la línia marcada perd el joc. 

LOCVLUS ARCHIMEDIVS (TRENCACLOSQUES D’ARQUIMEDES)

Aquest joc tracta de fer un figura combinant catorze peces. S’han d’utilitzar totes o no es considera vàlid. Només poden participar dos jugadors/es i cadascú ha de fer el màxim de representacions possibles; guanya el que en fa més. Aquestes representacions han de ser animals, formes geomètriques, figures humanes, objectes o altres que reprodueixin un model real. 

GRALLIS GRADI (XANQUES)

Consisteix en que cada jugador tingui unes xanques per pujar-hi i mantenir l’equilibri. A priori, s’hauran marcat dues ratlles a terra a quatre metres de distància l’una de l’altra. Els participants es col·locaran darrere de la primera línia i intentaran arribar caminant sobre les xanques a la segona. Guanyen aquells jugadors que puguin traspassar més vegades les línies. 
PILA LVDVS

L’objectiu d’aquest joc és passar-se la pilota sense perdre-la. Principalment, s’han de marcar dos cercles al terra, un dins de l’altre. Poden jugar fins a 12 persones i una d’elles s’encarrega de rebre la pilota passada pels altres jugadors i l’ha de llançar dins el cercle petit. Si la pilota cau fora del cercle, l’últim/a que ha passat la pilota guanya un punt. Guanya el joc el primer que aconsegueix 21 punts.


FVNEM SALTARE (SALTAR A CORDA)

En aquest joc, es formen dos equips de sis jugadors cadascun, en què dos components d’un d’ells “paren”, mentre els seus companys de grup no salten en aquest torn. L’altre equip salta a la corda el màxim de temps possible. Quan la corda es para a causa d’algun participant, es canvien els torns i salta l’equip contrari. L’equip guanyador és qui aguanta més temps saltant.


I si voleu més informació de jocs de taula, d'habilitat, d'estratègia, de precisió, de resistència, d'atzar, de competició, d'imitació, d'estimulació o col·lectius, podeu consultar aquest magnífic monogràfic del Camp d'Aprenentatge de Tarragona.

I ara que ja escalfem motors per a la MAGNA CELEBRATIO d'enguany, us deixem amb aquest vídeo dels nostres companys de l'Aracne de l'edició del MMX i la següent presentació que vol ser un resum visual del que hem explicat supra.

Valete omnes!

Mireia Cancio et Carla Muñoz
1r de batxillerat humanístic


Powered by emaze