 |
| Fotografia: Jordi Rincón |
Ja hi tornem a ser! I com ens agrada poder dir que, un any
més, hem tingut el plaer de participar en un dels festivals més importants de
Reconstrucció Històrica que tenim a Catalunya, la Magna Celebratio de Badalona. Una edició més, enguany, la tretzena;
i, un any més, els discipuli et discipulae
de llatí i grec de l’Escola Vedruna Gràcia i de l’IES Isaac Albéniz, ens hem
aplegat per organitzar i oferir al públic assistent els tallers de l’Schola romana, juntament amb els Ludi i la Ludoteca, conduïda per la Roser, del Grup
de Reconstrucció Històrica de Badalona.
Reunits tots els participants, vam enfilar cap a l’antiga
Baetulo per descobrir on estàvem situats aquest any, ja que degut a la
celebració del 25è aniversari del Jocs Olímpics de Bacelona, bimil·lenari de la
mort del nostre estimat poeta Ovidi, les ubicacions havien canviat respecte al
curs anterior. A continuació, i seguint l’antic ritual, vam dirigir les nostres
passes cap a l’escola La Cultural per a abillar-nos a la romana i, fent un salt
colossal en el temps, posar-nos en la pell de joves esclaus i esclaves romans, magistri magistraeque per unes hores.
Com ja és vella i bella tradició, els nostres quatre espais
de treball van ser el LVDVS LITTERARIVS, el LVDVS GRAMMATICUS, el LVDVS
RHETORICVS, que aquest any comptava amb una activitat final per commemorar el
bimil·lenari de la mort del nostre estimat poeta Ovidi, i els LVDI ROMANI.
A les onze en punt, cadascú era al lloc que li pertocava,
esperant amb les mans ben obertes tots aquells que tinguessin interès per
escriure el seu nom en grec i llatí, i aprendre una mica més sobre l’escola del
món romà. També s’oferia un joc de llatinismes que l’any passat va tenir molta
volada i que, enguany, no ha quedat enrere. I, finalment, la nostra petita
representació dramatitzada explicant les diferents etapes del sistema educatiu
romà, amb la novetat abans esmentada: dos conta-contes explicant a la mainada
(i no tan petits!) els mites de Narcís (amb il·lustracions de la nostra companya Paloma Moscatelli) i Aracne.
Nens, nenes, pares, mares, avis, àvies, famílies... qui més
qui menys, marxava amb un somriure dibuixat als llavis. Uns, cofois de veure
aquelles estranyes lletrotes però alhora tan properes i aprendre que, en grec,
volien dir el seu nom; d’altres, contents per encara recordar com s’escrivia el
seu nom en aquella llengua o satisfets de formar les parelles correctes en el
nostre particular dominó de llatinismes després de tants anys... I nosaltres,
feliços de poder aportar el nostre granet de sorra i saber per les mirades
alegres que totes aquelles persones que anaven desfilant, de ben segur que
havien après alguna cosa relacionada amb els nostres avantpassats. Perquè no
només hi érem nosaltres, Badalona es va omplir d’una aroma diferent a la
quotidiana, Badalona s’havia transformat en lluites de gladiadors, en un estadi
olímpic, en legionaris caminant amb pas ferm, en narracions de mites, en
construccions d’aqüeductes, en tallers de medicina, en un núvol de perfums...
Només resta, doncs, donar les gràcies a l’organització del
Museu pels àpats i begudes que ens va proporcionar al llarg del cap de setmana
i, per suposat, per tot el material amb què vam poder treballar en els tallers
de l’Schola i els Ludi. També a tots els condiscipuli
et condiscipulae que hi vam voler participar i compartir un any més aquesta
experiència que ens enriqueix tant i tant no només com a estudiants sinó també,
i principalment, com a persones. A la Júlia Roig i a la Judit Garcia, exalumnes
del nostre centre, i a la Paula Eslava, de l’Albèniz, per voler-hi ser un any
més i coordinar amb tanta precisió els aspectes logístics referents a la
indumentària. I, òbviament, un plurimas
gratias, que queda molt curt, als nostres magistri, Jordi i Alfonso, i a la magistra Teresa!
I si els déus ens són propicis, ens veiem a la catorzena
edició. Llarga vida a la Magna!!!
Kènia
Sanz
2n batxillerat humanístic
El diumenge va ser el segon dia de la Magna en què vàrem participar els alumnes de 4t. Tot i que el dia es va aixecar amb pluja, per sort a les 11, tret de sortida per a les famílies, el cel va deixar de plorar i el sol es va anar imposant tímidament. El matí va començar tranquil, amb gent curiosa apropant-se a veure els LVDI i l’SCHOLA Romana. Durant tota la jornada matutina de diumenge va haver-hi un gran nombre d’assistents, de nens i nenes, sobretot, que venien acompanyats de les seves famílies. O gent gran que ens deia: “Quins records em porta veure tot això en llatí i en grec! Quan tenia la vostra edat jo també vaig estudiar aquestes dues llengües clàssiques...”
Les explicacions que fèiem al LVDVS LITTERARIVS sempre cridaven l’atenció del públic, que escoltava atentament les nostres paraules: com s’utilitzaven les tauletes de cera, per exemple, en aquells temps. Fins i tot ens demanaven que tornéssim a explicar alguns aspectes que ja havíem exposat. Va ser un dia en què vam poder conviure amb molta gent i en què també vam aprofitar per fer moltes amistats que mai hauríem pensat que podrien haver sorgit entre nosaltres durant aquell cap de setmana.
Per a nosaltres va ser, sens dubte, una gran celebració,sobretot perquè alguns anàvem per primera vegada, tant com a participants com a visitants. Per acabar, només dir que esperem poder tornar-hi l’any vinent, i disfrutar-ho tant com ho hem fet enguany!!
Ainhoa Buendía et Sofía Peris
Llatí 4t ESO
