1 de maig de 2020

Una efemèride molt especial: l'Anaïs recita Kavafis



Recent encara  el record d'aquest darrer Sant Jordi confinat, dimecres el món cultural celebrava l'efemèride del naixement i la mort, un coincident 29 d'abril, d'un poeta extraordinari: K.P. Kavafis. Entre els regals d'aniversari, me n'han arribat dos de ben especials dels meus estimats alumnes de Grec II. I aquest és un d'ells, l'Anaïs recitant l'immortal poema Ítaca.


                                             


Ευχαριστώ πολύ σε όλους!



3 comentaris:

Enric Brotons ha dit...


El poema transmet un missatge que tothom hauria de seguir a la vida i és que el que importa és el camí. Ho fa a través d'aquests versos que emocionen.
Quina ilLusió compartir un dels nostres petits regals al bloc!
Aquest poema l'hem estat estudiant durant aquest curs i a tots ens va agradar molt i el vam trobar molt important, tant és així que l'Anaïs el va recitar i enregistrar.
Moltes gràcies Anaïs per la teva gran lectura ;)

Anaïs Yuste ha dit...

Aquest poema segueix sent tant actual avui dia com quan es va escriure, ja que és un poema temporal que es pot aplicar en qualsevol moment i segle de la vida, explica d'una forma molt elegant com hem de gaudir de la vida, el famós Carpe Diem, i com hem de voler seguir endavant i no d'ancorar-nos en els mals moments que podem tenir, com per exemple els que estem passant avui dia, hem de gaudir del camí independentment de les coses que trobem en la vida, per arribar al final d'Ítaca havent disfrutat de l'experiència. Vaig gaudir molt recitant aquest poema, i per una causa molt alegre i apropiada  com és el teu aniversari; aquest any els alumnes de segon arriben a una petita Ítaca, ja que aquesta etapa d'infantesa i adolescència a l'escola finalitza per a nosaltres i comencem un altre camí més llarg i probablement més dur que haurem de viure amb alegria.

Alba Sunyer ha dit...

Aquest és un poema molt maco que m' ha recordat sobretot el moment de classe que vam estar comentant plegats, i he de dir que no és el mateix llegir un poema per dins, que escoltar-lo d'una altre veu, i que te'l llegeixi tan bé com ho ha fet l'Anaïs. Mentres l'escoltava anava imaginant i pensant en el port del que tots haurem d'arribar d'alguna manera o altra, i que no hem d'oblidar que nosaltres som les persones naufragants que dirigim el que és la nostra vida.
gràcies enserio ha estat molt bonic escoltar-lo!