tag:blogger.com,1999:blog-51037142537464395792024-03-07T09:58:30.823+01:00El vaixell d'OdisseuBLOC DE CLÀSSIQUES DE L'ESCOLA VEDRUNA GRÀCIA DE BARCELONAEl vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.comBlogger630125tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-6468135126128217692023-12-16T11:59:00.010+01:002023-12-16T21:18:32.296+01:00Empúries, l'ànima de Catalunya<p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQRPTgvbR43R5k3FHTbjNGvVzuIcAjiD5k_gKy_01Ra0mg77T7v80RYW3Ms_uuZJCpFTIQGO0IQYAKYmCNpZEFjwZb_CcDSVDZeIXoJ4XgQXOYMD7bh2noAFhWvrcbjzfOhJgDHqROmdkjgxFouuQb05GlSysWakSVk9VJ03T11OlWGjPCCmjhGSPUwoSK/s2048/1702670824656.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1532" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQRPTgvbR43R5k3FHTbjNGvVzuIcAjiD5k_gKy_01Ra0mg77T7v80RYW3Ms_uuZJCpFTIQGO0IQYAKYmCNpZEFjwZb_CcDSVDZeIXoJ4XgQXOYMD7bh2noAFhWvrcbjzfOhJgDHqROmdkjgxFouuQb05GlSysWakSVk9VJ03T11OlWGjPCCmjhGSPUwoSK/w640-h480/1702670824656.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Calibri;">Fotografia de Sílvia Vallès Muñío<br /></span></td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca" style="line-height: 115%;"><span>El proppassat dia 5 de
desembre, els clàssics de primer i segon de batxillerat juntament amb els llatinistes de quart vam fer una magnífica visita a l<b>’<i>ànima de Catalunya</i></b>, <b>Empúries</b>. </span></span><span>Però abans
d’explicar com va transcórrer la jornada, farem una breu </span><b>introducció</b><span>. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span>Empúries és l'únic </span><b>jaciment
arqueològic</b><span> de la </span><b>Península Ibèrica</b><span>
on conviuen les restes d'una </span><b>ciutat
grega,</b><span> </span><span><i style="font-weight: bold;">Empórion</i>,</span><span> amb les d'una </span><b>ciutat
romana</b><span>, </span><b><i>Emporiae</i></b><span>.</span><span> </span><span>És la porta
d'entrada de la </span><b>cultura clàssica</b><span>:
deu segles d'història que van transformar per sempre els antics </span><b>pobles ibers</b><span> que hi habitaven
inicialment. </span><span>Posat
en context, a principis del segle </span><b>VI aC</b><span> uns colons grecs procedents de <i><b><span style="color: #20124d;">Focea</span></b></i> es van establir
en una petita illa davant de la costa del </span><b>golf
de Roses</b><span> -a la </span><b><i>Palaiàpolis</i></b><span>, la ciutat antiga-, tot i que després es van desplaçar
a terra ferma per fundar el que es coneix com la </span><b><i>Neàpolis</i></b><span>, la ciutat nova. </span><span style="background-color: white;">Tres segles més tard, l'any </span><b style="background-color: white;">218 aC</b><span style="background-color: white;">, Empúries va
servir de </span><b style="background-color: white;">punt d'entrada</b><span style="background-color: white;"> a la
Península per a les </span><b style="background-color: white;">tropes romanes</b><span style="background-color: white;">
en la lluita contra l'</span><b style="background-color: white;">exèrcit cartaginès </b><span style="background-color: white;">durant la segona guerra púnica, la d'</span><i style="background-color: white;"><span style="color: #20124d;"><b>Anníbal</b></span></i><span style="background-color: white;"> i els seus elefants creuant els Pirineus.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca" style="line-height: 115%;">És
important afegir que Empúries era un indret destacat en el <b>comerç</b>, com bé indica el seu propi nom original, <b><i><span style="color: #073763;">Ἐμπόριον</span></i></b></span><span lang="ca" style="line-height: 115%;">,<b> </b></span><span lang="ca" style="line-height: 115%;"> que significa ‘<b>mercat</b>’ en grec clàssic. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="ca" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Què
hi trobarem un cop travessem les portes d'entrada a la ciutat d'Empúries cap a l’antic
<b>món grecoromà?</b> <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca" style="line-height: 115%;"><span>El
primer que veurem són les excepcionals <b>ruïnes
gregues,</b> que pertanyen a la ciutat de l’<b>època hel·lènica</b>. A mida que es va avançant el trajecte ens
trobarem amb els recintes dedicats a <b>Asclepi</b>
(déu de la medicina) i <b>Serapis </b>(divinitat
grecoegípcia), i també podrem veure l'<span style="color: #20124d;"><b><i>à</i></b></span><b><i>gora</i></b>, entre d’altres restes del jaciment. </span></span>Després,
a la part alta, podrem contemplar les restes d'<b>època romana: </b>les diferents <b><i>domus</i></b> amb els <b>mosaics</b> que decoraven el terra, la zona
de les <b>termes públiques</b> de la
ciutat, el <b><i>fòrum</i></b>, les <b><i>tabernae</i></b>… Es tracta, per tant, d’un <b>espai
privilegiat</b> que ha ajudat els arqueòlegs i historiadors a conèixer amb més precisió<b> l'evolució de l’urbanisme</b> <b>grec i romà</b>. Actualment
és una de les seus del <b>Museu
d'Arqueologia de Catalunya</b>.</span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="ca" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">I ara
sí, comencem amb la nostra experiència en aquest particular <b>passeig clàssic </b>que ens va apropar a les nostres arrels. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="ca" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Vam
començar el dia molt d’hora, a dos quarts de vuit enfilàvem ja cap a terres empordaneses. Quina son que teníem tots! Tanmateix, en arribar a l’autocar, vam aprofitar que
era un llarg camí per poder descansar i així gaudir més plenament del dia que
ens esperava. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="ca" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Arribats a <b>Empúries</b>, vam
esmorzar envoltats de la tranquil·la remor de les onades del mar en topar amb la
sorra. Quina meravella! En acabat, ens vam endinsar en les ruïnes de la ciutat.
El moment que tots esperàvem havia arribat. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca" style="line-height: 115%;"><span>Només
entrar, van venir a trobar-nos dues guies molt amables per fer-nos la visita. Com que érem un grup nombrós, ens van dividir en dos grups: els humanistes de batxillerat per una banda i els llatinistes de quart d’ESO per l'altra. </span></span>Ens
van fer asseure a la gespa del recinte per fer-nos una breu introducció abans de poder
observar amb més detall les ruïnes. Cal afegir que ja veníem preparats de
l’escola, perquè en Jordi ja ens havia fet treballar de forma dinàmica el que anàvem a veure.</span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="ca" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Va
ser molt emocionant poder observar amb els nostres propis ulls el que a classe
havíem treballat. Només calia tenir imaginació per anar més enllà i imaginar-se
com havien estat les pedres que parlaven: precioses ciutats on hi convivien les tres civilitzacions, els tres peus de Catalunya: ibers, grecs i romans.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca" style="line-height: 115%;"><span>Una vegada feta la introducció, ens vam dividir en grups de cinc o sis alumnes i les guies ens van presentar l’activitat que, seguidament, anàvem a fer: un<b><span style="color: #4c1130;"> joc de</span><span style="color: #20124d;"> </span>pistes</b> en què cadascuna d’elles et portava a la següent i et feien
adquirir més <b>coneixements</b>. A més,
ens feien anar més enllà del que vèiem fent-nos pensar que érem presents allà i
havíem d’actuar com els <b>antics habitants</b>. </span></span>El joc constava
de diferents <b>preguntes</b> que havíem de
respondre a partir del que <b>ja</b> <b>sabíem</b> o dels <b>panells explicatius</b> de cada un dels espais a recórrer. A més a més, ens van facilitar
uns <b>mapes</b> per poder-nos ubicar en
les dues ciutats: la grega i la romana. Ens ho vam passar tan bé que el temps
va volar i ràpidament ens vam haver de reunir a <b><i>l’àgora</i></b>. Allà, tots els
grups vam posar en comú les diferents respostes que havíem trobat. Finalment, ens vam
acomiadar de les nostres amfitriones i vam entrar en una petita sala del recinte museístic on hi havia exposades diferents peces de gran valor arqueològic: mosaics de les <i>domus</i>, el famós del <b><i>Sacrifici d'Ifigènia</i></b>, monedes, gerros… Seguidament, vam entrar al <b>MAC
Empúries</b> (Museu d’Arqueologia de Catalunya). Allà vam poder admirar <i>in situ</i> l’escultura original d’<b>Asclepi</b>, el
déu de la <b>medicina</b>. Una escultura
treballada amb dos tipus de marbre: un provinent de l’<b>illa de Paros</b> i l’altre del <i style="font-weight: bold;">mont Pentèlic</i>, el mateix marbre utilitzat per a la construcció del majestuós <b><i>Partenó d'Atenes</i></b>. Els detalls estaven
molt ben treballats i de forma curosa i delicada per l'escultor: les
faccions marcades del seu bell rostre,
la tela de la túnica en moviment… L’artesà de qui no sabem el nom hi va dedicar moltes
hores per proporcionar-li una <b>ànima</b>. És important
remarcar que l’escultura que es troba al jaciment mirant el mar blavós és una <b><i>còpia</i></b> de l’estàtua <b>original</b>, la que ens observava ara darrere el vidre polit. Aquesta còpia està situada
al costat de l’<b>à</b><b>baton, </b>l'edifici on
eren els <b>malalts</b>
realitzant el ritual de la<b> <i>incubatio</i></b>. Allà, segons creien cegament, el déu Asclepi
se’ls apareixia de nit i els revelava què havien de fer per <b>curar-se</b>. <b> </b></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca" style="line-height: 115%;"><span>En acabar la
visita, vam anar a dinar. Envoltats per aquell meravellós paisatge vam poder
gaudir de l’àpat. Com que encara era d’hora, vam poder descansar enmig dels
alts pins que ens tapaven el sol. Finalment, va arribar l’hora
d’acomiadar-nos del magnífic jaciment arqueològic i tornar a l’autocar. Malgrat que</span></span> el
trajecte era força llarg, vam poder descansar durant el viatge, i més quan a mig camí l'autocar va dir prou i va haver de recollir-nos un segon vehicle. Es veu que el déu Asclepi no volia pas que marxéssim... Finalment, i després d'aquesta petita odissea, vam
arribar a l’escola preparats per gaudir del llarg pont que ens esperava!</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Dir per acabar que va ser
una excursió molt i molt bonica, plena de descobertes del món clàssic i l’inici
d’altres encara per descobrir.</span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="ca" style="line-height: 115%;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Calibri;">Us animeu a endinsar-vos en aquesta bonica experiència?</span><span style="font-family: Calibri;"><o:p></o:p></span></span></span></b></p><span style="color: red; font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span style="text-align: justify;"><div><span style="color: red; font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span style="text-align: justify;"><br /></span></b></span></div>Júlia Marín Luz </span></b></span><div><b style="text-align: justify;"><span style="color: red; font-family: Calibri; font-size: medium;">1r batxillerat humanístic</span></b></div><div><b style="font-family: Calibri; font-size: large; text-align: justify;">__________________________________________________</b></div><div><b style="font-family: Calibri; font-size: large; text-align: justify;"><br /></b></div><div><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">La setmana passada, els alumnes de 4t
d'ESO que cursem l'optativa de Llatí i els alumnes de 1r i 2n del batxillerat
humanístic vam anar plegats d'excursió a Empúries, l'única ciutat de la
península Ibèrica on els grecs es van instal·lar fa més de dos mil cinc-cents
anys. Les setmanes anteriors, a classe, vam estar aprenent molts aspectes sobre
Empúries que ens van servir com a base per entendre més a fons el que anàvem a
veure. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">La visita va començar amb una breu
introducció per part de dues guies locals sobre els orígens d’Empúries. A
continuació, vam accedir al recinte arqueològic i vam començar un joc de pistes
en petits grups que ens va fer recórrer els diferents carrers de la ciutat
primer grega i després romana, observar la descripció dels cartells, comptar
elements de les cases o temples, anomenar les divinitats de l'època… Vam poder
veure <i>in situ</i> la majestuosa estàtua original d'Asclepi, el déu de la
medicina, dins del MAC, el Museu Arqueològic de Catalunya, i la seva rèplica a
fora, en un lloc elevat de cara al mar; les ruïnes d'un temple romà, amb
algunes columnes que encara es conserven dempeus, com es distribuïen les cases,
com eren les termes romanes o la zona del mercat. Finalment, vam entrar en un
espai del museu on vam poder observar molts objectes de la població que havia
viscut allà, com collarets, joies i eines personals, i també alguns dels
mosaics que pavimentaven les cases i una de les peces de més valor, el mosaic
del <i>Sacrifici d’Ifigènia</i>.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">La ciutat d'Empúries és un lloc
extraordinari: rere les ruïnes lleugerament elevades, es veuen uns pins verds
contra un mar ben blau i tranquil, limitat per la banda esquerra pel Cap Norfeu
i, per l'altra banda, pels penya-segats de L'Escala i de Montgó. No ens hauria
de sorprendre que els grecs quedessin fascinats per aquest indret, ja que és
d'una bellesa extraordinària.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm; text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Hem gaudit molt d'aquesta visita i de passar el dia en
un lloc tan especial, perquè hem tingut l'oportunitat de veure <i>in situ</i>
com era la vida dels nostres avantpassats i de conviure amb els companys. També
ens va agradar molt fer el joc de pistes perquè vam poder aprendre d'una manera
divertida i que ens entusiasma.</span></span><o:p></o:p></p></div><div><span style="color: red; font-family: Calibri; font-size: medium;"><b>Anna Moreta Castel-Branco</b></span></div><div><span style="color: red; font-family: Calibri; font-size: medium;"><b>4t ESO</b></span></div><div><span style="color: red; font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vR0QxOZy23qT-S8EDbKFaja86J2EfqcaFN4zEMrgV7DxastvX9LZqIyD60vSaEZmjCQeeUwMBdXEWRl/embed?start=false&loop=false&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<div><br /></div><div><br /></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-27679261776977261392023-11-07T13:03:00.007+01:002023-11-07T13:09:22.921+01:00L'olivera de 1r<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnG3nnhJhzuj1lDXVDUhwezW5OrXQAYwYrVrVq_KBBW1sGEdzCoE4lFmBAv9ImVNO_8Q6HxtffJAlC5r3dGiu8mqQIjMF-NWKEFDZ8bQFVHffWf7zmd9mvvYcSk2zBQusKiWR0rqzJb1tCYV94sQ-irEqlUP2PWD_Oni7xg0tpc1VYMmQPIeNccK7GxJn2/s4000/1699213341405.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnG3nnhJhzuj1lDXVDUhwezW5OrXQAYwYrVrVq_KBBW1sGEdzCoE4lFmBAv9ImVNO_8Q6HxtffJAlC5r3dGiu8mqQIjMF-NWKEFDZ8bQFVHffWf7zmd9mvvYcSk2zBQusKiWR0rqzJb1tCYV94sQ-irEqlUP2PWD_Oni7xg0tpc1VYMmQPIeNccK7GxJn2/w480-h640/1699213341405.jpg" width="480" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">El proper 26 de novembre tornarem a celebrar el <a href="https://www.lacrimaolea.com/blog/dia-mundial-de-lolivera/"><b><span style="color: #6fa8dc;">Dia Mundial de l'Olivera</span></b></a>, l'arbre més emblemàtic del món mediterrani perquè e</span><span style="background-color: white; color: #191b1d;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">l seu cultiu, que es perd en la nit dels temps, és el més característic de la conca del Mediterrani. Aquest, juntament amb el cultiu de la vinya i del blat conformen la tríada mediterrània, la base de l’agricultura i la dieta de la nostra geografia. Tres elements – l’olivera, la vinya i el cereal, Atena, Dionís i Demèter – que amb els seus fruits – oliva, raïm i blat – i els seus subproductes – oli, vi i pa – també trobem a la base de la cultura mediterrània que ens és pròpia i que ens arriba i ens depassa a través de la història, la religió, els símbols i els mites.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span style="color: #191b1d;">Les oliveres mil·lenàries són un regal, i així ho explica la </span><a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/index1.htm" target="_blank"><span style="color: #6fa8dc;"><b>mitologia grega</b></span></a><span style="color: #191b1d;"> amb el relat de la fundació epònima de la ciutat d'Atenes. La deessa Atena i el diví Posidó rivalitzaren per donar nom a la pòlis del rei Cècrops, i un regal va ser el </span><i style="color: #191b1d;">quid</i><span style="color: #191b1d;"> de la competició. Mentre el temible déu dels mars oferia als ciutadans una imponent font d'aigua salada (però salada al cap i a la fi), la dea filla de Zeus va plantar una llavor minúscula (però llavor al cap i a la fi) d'una olivera. David contra Goliath, l'invisible enfront la grandesa de l'espectacle. </span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #191b1d;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr6qaQPuxr6LskDqtGM0SKmDBnvhHT_nLgpwbEFxdpNZBTeNSedDfoxX8W7q2lze0rEoKYhu02AkiWHSzn2V1RYeaVh5pGA9p7MWoAlHC86X5gH1FxeEczs2mLM71aNkWya83qqVwPTvIRLO_BBEy3e7eOJFDqj2a6GVVtCfwgLW6A1-nwyJAXQrIriK5d/s768/598d04c131f39-768x441.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="441" data-original-width="768" height="368" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr6qaQPuxr6LskDqtGM0SKmDBnvhHT_nLgpwbEFxdpNZBTeNSedDfoxX8W7q2lze0rEoKYhu02AkiWHSzn2V1RYeaVh5pGA9p7MWoAlHC86X5gH1FxeEczs2mLM71aNkWya83qqVwPTvIRLO_BBEy3e7eOJFDqj2a6GVVtCfwgLW6A1-nwyJAXQrIriK5d/w640-h368/598d04c131f39-768x441.jpeg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #757575; font-size: 12px; font-style: italic; text-align: start;">Atena i Posidó es disputen l’Àtica. Museu de l’Acròpoli d’Atenes</span></td></tr></tbody></table><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #191b1d; font-family: Calibri; font-size: medium;">I vet aquí que de la minúscula llavor va néixer i créixer un arbre ferm, perfectament adaptat al sec i calorós clima de l'Àtica, de meravellós fruit i d'excel·lent fusta que, a més a més, oferia ombra als esforçats pagesos. Un autèntic regal caigut del cel per a la ciutat que suposà la victòria d'Atena -la intel·ligència- enfront Posidó -la força- i el dret a donar i protegir la ciutat en endavant. Atenes, la ciutat tutelar de la més estimada filla de Zeus.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #191b1d;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b>I per honorar-la, amb la <i>gens classica</i> de 1r de batxillerat hem cofinançat la compra d'una olivera per a la classe. Una olivera que esperem veure créixer i que, per descomptat, simbolitza la pau que tant necessitem en un món cada vegada més trasbalsat. Que així sigui.</b></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #191b1d;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><br /></b></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #191b1d;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheWfF10p_0SVEUjrbq95HZoQbd9YDPq10o_-_SOELUvWTiaB5zbZYrIlhOalTygP7qo081FUiUt1WBduP-ybdNnEky4Jfc0b6LjOOudDBMhdELrpKAJkpKm71gG7FrHa3aaGzbzhxPuRBlzfAUicVLBRGoQY-0Sj-_QVLxHxvxqfK4Wi3iRiR5vBfObjah/s4000/1699213341384.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheWfF10p_0SVEUjrbq95HZoQbd9YDPq10o_-_SOELUvWTiaB5zbZYrIlhOalTygP7qo081FUiUt1WBduP-ybdNnEky4Jfc0b6LjOOudDBMhdELrpKAJkpKm71gG7FrHa3aaGzbzhxPuRBlzfAUicVLBRGoQY-0Sj-_QVLxHxvxqfK4Wi3iRiR5vBfObjah/w640-h480/1699213341384.jpg" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-50152636506936473072023-10-21T09:29:00.001+02:002023-10-21T09:30:09.755+02:00POMPEIA I EL DARRER GLADIADOR<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEsXewFxXgFLQwa2prH9ZSVc3bGIHdUgLa5LwtjhuYVj4r4cFRI-mtSaoW1RZU7tfJ7iR3jjAs_lUburM-5jRDZBwdxyvVUvqJNObm77kzBGmsmPcgP6dx8ODgbP_xnBJ46ZIuPQlvds3QhFN9fNztWiLlPL_v2irsFU33XOl4QjuzJmHIVBWTndStHbMj/s4000/1696618294605.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEsXewFxXgFLQwa2prH9ZSVc3bGIHdUgLa5LwtjhuYVj4r4cFRI-mtSaoW1RZU7tfJ7iR3jjAs_lUburM-5jRDZBwdxyvVUvqJNObm77kzBGmsmPcgP6dx8ODgbP_xnBJ46ZIuPQlvds3QhFN9fNztWiLlPL_v2irsFU33XOl4QjuzJmHIVBWTndStHbMj/w640-h480/1696618294605.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">El proppassat 5
d’octubre, iniciant una nova etapa a l’escola, les alumnes de 1r de batxillerat
de les matèries de Llengües i Cultures Clàssiques (abans Llatí i Grec) vam anar
de visita al Museu Marítim de Barcelona, a les antigues Drassanes, on s’hi
podia veure l’exposició itinerant (ara a Madrid) <a href="https://pompeyaelultimogladiador.com/ca.html"><b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: #3d85c6;">Pompeia i el darrer gladiador</span></i></b>,</a>
un autèntic viatge al passat d’un dia concret: el 29 d’agost del 79 AD (<i>Anno Domini</i>).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Per començar, vam poder
veure ‘in situ’ més de cent cinquanta peces exposades originals provinents del
<a href="https://www.rome-museum.com/es/museo-arqueologico-nacional-napoles.php"><b><span style="color: #3d85c6;">Museu Arqueològic Nacional de Nàpols</span></b></a>, un dels museus més antics i rellevants
del món per la riquesa i singularitat del seu patrimoni.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Abans de parlar sobre la
nostra experiència en relació a l'exposició, cal explicar que aquesta preten una
autèntica immersió a la Pompeia de fa gairebé dos mil anys, quan va florir com
a port comercial i ciutat estratègica del turisme més opulent; una oportunitat
única i irrepetible per endinsar-nos en el cor de la vida quotidiana i la
dinàmica social de la ciutat sepultada per l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXKD_ysL6ynwNmsVHLb-CnwPhyhpPDTnJYRCd9kuJJoe1y15rXvkQiLj9FkZaRUgnpEgd5JuFOoGeodatKqLFGT2fgb489M-JT53HDiPLUAOu6DFzNwrjY0-Jj_y-g1csrU71vtU8TTNAEcRTEHwicXspja4XaB9MTsgNCB2biWVlSrIIYhZRuCM8kWAmW/s4000/1696618294512.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXKD_ysL6ynwNmsVHLb-CnwPhyhpPDTnJYRCd9kuJJoe1y15rXvkQiLj9FkZaRUgnpEgd5JuFOoGeodatKqLFGT2fgb489M-JT53HDiPLUAOu6DFzNwrjY0-Jj_y-g1csrU71vtU8TTNAEcRTEHwicXspja4XaB9MTsgNCB2biWVlSrIIYhZRuCM8kWAmW/w640-h480/1696618294512.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">A través d'un bany de <i>realitat virtual</i> et veus catapultat a
una experiència immersiva única per reviure les gestes heroïques dels
gladiadors i reviure els moments que van marcar l'existència dels habitants de
la ciutat de la Campània.</span></p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">El nostre viatge al cor
de Barcelona va ser plàcid: vint minuts en metro. Tots estàvem molt emocionats, no només perquè
era una de les primeres sortides del nostre primer curs de batxillerat, sinó
també per les meravelles que esperàvem veure dins l’exposició. A més, com que a
classe ja havíem treballat continguts sobre el que anàvem a visitar, era encara
més emocionant: el fet d’observar amb els nostres propis ulls el que, salvant
les distàncies, havia succeït a Pompeia aquell malaurat 29 d’agost del 79 AD. Només arribar, els divuit
alumnes ens vam dividir en dos grups disposats a gaudir d’una visita el més
personalitzada possible. </span><span style="font-family: Calibri; font-size: large;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZfIiY8SXCv6qRRWZiBBwWxJv06v2sxbWPjLPXr-9F540WcXb3Mqgyqcwm6q2rUcYgxXA1lLvw1cyrOSP6Lod_pSM2t_LKC9s0QnOFKMOwaLVqT1FUoLP2-YUN4FF7qG_FmwoR9kguXv5EzBaH98e-leq3QdldQulIB3D8lxVzpl7BoUK-qBWjD0nHtPPV/s1440/1696618294063.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1440" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZfIiY8SXCv6qRRWZiBBwWxJv06v2sxbWPjLPXr-9F540WcXb3Mqgyqcwm6q2rUcYgxXA1lLvw1cyrOSP6Lod_pSM2t_LKC9s0QnOFKMOwaLVqT1FUoLP2-YUN4FF7qG_FmwoR9kguXv5EzBaH98e-leq3QdldQulIB3D8lxVzpl7BoUK-qBWjD0nHtPPV/w640-h640/1696618294063.jpg" width="640" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">A l'inici de l'exposició
hi havia una imatge hologràfica on un gladiador ens informava del que veuríem a
continuació. A mesura que avançavem en la part expositiva, anàvem veient diferents
cartells explicatius sobre allò que els nostres ulls observaven: des dels
gerros de ceràmica, perfectament conservats, i còpies d’escultures romanes fins
a les pintures al fresc i els mosaics d’innombrables peces. Era impressionant
veure detalladament tots els objectes que feien artesanalment. Allò sí que era
art de debò! Eren increïbles les tècniques que utilitzaven els pompeians a l'hora
de fabricar els utensilis tant domèstics o vinculats al comerç (gerros,
paelles, coladors, pots de vidre, etc...) com pel que fa als artístics
(grafits a les parets, pintures al fresc i mosaics o escultures de les <i><span style="color: #3d85c6;">domus</span></i> més luxoses). La seva observació et feia sentir que eres
allà mateix, en aquell precís instant.</span></p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">També va ser molt
interessant l’audiovisual que es passava en un espai que recordava la graderia
d’un teatre clàssic i que tractava sobre la vida dels gladiadors (els combats,
les hores lliures, els entrenaments, les armes que usaven o la dieta que
consumien especialment abans dels combats). D'aquest documental vam aprendre
que no només eren homes els que lluitaven sinó que també hi participaven les
dones, les anomenades <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b><a href="https://www.worldhistory.org/trans/es/2-35/gladiadoras-de-la-antigua-roma/"><span style="color: #3d85c6;">gladiatrices</span></a></b></i>. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Personalment, l’objecte
que em va sobtar més, fins al punt de deixar-me impressionada, van ser els diversos
cascs de gladiador exposats. N'hi havia alguns que hi duien gravades algunes
escenes de la història. Eren preciosos! A banda, qui sap, aquests elms van
servir en un primer moment com a protecció durant l'explosió volcànica davant
dels gasos del flux piroclàstic.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Per acabar la visita, ens
van proporcionar unes ulleres de realitat virtual, l’autèntica experiència
immersiva, que ens oferia una visió dels carrers de Pompeia com si fossis un
pompeià més que passejava pel més comercial de tots, l’anomenada <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b><a href="https://youtu.be/75zDOy6PKFg?si=IeBK1VCUm6SJRELu"><span style="color: #3d85c6;">Via Abundantiae</span></a></b></i>, el famós ‘carrer de
l’abundància’, semblant al nostre Passeig de Gràcia de l’època, farcit de botigues (<i><span style="color: #3d85c6;">tabernae</span></i>) d'articles de luxe, hotels (<i><span style="color: #3d85c6;">cauponae</span></i>) i restaurants (<i><span style="color: #3d85c6;">thermopolia</span></i>). Estava tan ben aconseguit, que he de dir que la vivència ‘in situ’
feia, fins i tot, una mica de por. Per sort, s'havia de seguir un camí marcat
per poder continuar el trajecte pel que anaves trobant unes circumferències
lluminoses que, en tocar-les, feien aparèixer unes figures hologràfiques que
explicaven de manera molt amena tot allò que anaves presenciant. Si aquesta
part del ‘viatge’ tenia ‘punts foscos’, l’accés a les <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: #3d85c6;">fossae</span></i> de l’amfiteatre esgarrifava... L’ascens a l’arena a través
d’una plataforma mòbil, escoltar la cridòria del poble aplegat a la <span style="color: #3d85c6;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">cavea</i> </span>i l’escenari de l’erupció va ser
la cirereta del pastís. Impressionant!</span></span><span style="font-family: Calibri; font-size: large;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDjwdyK7j9pWNBeHhxlIsf8nFtoy9ZPmUyFBFy6z618iu6HM9CDpHcrfX1KDUmlKhlLCjSKyh2UVu-srEGH8GwymuTiNrloZ0KEYTRU-wjzXymQ8DxmLSnEVocpjp1tB2geUAS7cs3bF48XhDk2awcZETlqYTGPauIG12kbmKUNthH9IOm6I4TT1MBdN8C/s4000/1696618293962.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDjwdyK7j9pWNBeHhxlIsf8nFtoy9ZPmUyFBFy6z618iu6HM9CDpHcrfX1KDUmlKhlLCjSKyh2UVu-srEGH8GwymuTiNrloZ0KEYTRU-wjzXymQ8DxmLSnEVocpjp1tB2geUAS7cs3bF48XhDk2awcZETlqYTGPauIG12kbmKUNthH9IOm6I4TT1MBdN8C/w640-h480/1696618293962.jpg" width="640" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">En acabar la visita i
reunir-nos els dos grups, vam compartir les sensacions i emocions viscudes durant
l'exposició. Tots coincidíem en la idea de que havia estat genial i que, si poguéssim,
tornaríem a repetir-les.</span></p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca">De tornada a l'escola,
vam passar per davant del Liceu. Com que a classe havíem comentat el significat
de les seves portes, la <a href="https://jaumeplensa.com/works-and-projects/public-space/constellacions"><i><b><span style="color: #3d85c6;">constel·lació</span></b></i> </a>de lletres de l’escultor Jaume Plensa, veure-ho i poder-ho recordar, va ser un
afegit més a la nostra sortida. Hi apareixen representades les lletres dels
diferents abecedaris i alfabets del món tot fent referència a la pluralitat de
cultures i amb un clar missatge: que tots som persones humanes.</span> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Per acabar, cal afegir
que aquesta exposició dedicada a Pompeia ens hauria de fer reflexionar sobre el
fet que aquest succés històric que va esdevenir una desgràcia per als ciutadans
de Pompeia i Herculà, atès que va suposar la seva desaparició, va suposar, per
altra banda, un autèntic 'regal' per a la ciència, perquè ens ha permès
estudiar no només els fenòmens naturals (recordem que en aquell moment no
sabien per què la muntanya vomitava foc), sinó també el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">modus vivendi</i> d’una societat en un moment molt concret de la
història.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Pot la desgràcia d’algú esdevenir la sort d'un altre?<o:p></o:p></span></span></b></p>
<span style="color: red;"><b style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><div><span style="color: red;"><b style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span></span></b></span></div>Júlia Marín Luz</span></span></b></span><div><span style="color: red;"><b style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">1r batxillerat humanístic<br /></span></span></b></span>
<br /><p></p><div><br /></div></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-79980366762375591392023-06-10T21:03:00.004+02:002023-06-10T21:05:32.558+02:00IN MEMÒRIAM<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Avui ha mort <span style="color: #3d85c6;"><b>Nuccio Ordine</b></span>, un dels intel·lectuals més necessaris i prestigiosos del món, divulgador meravellós de la cultura humanista més essencial i defensor impagable del sentit comú davant d'un món cada vegada més desnortat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Calibri;">Al Vaixell li volem retre un petit, humil però sentit homenatge </span><i style="font-family: Calibri;"><span style="color: #3d85c6;">in memòriam</span> </i><span style="font-family: Calibri;">recuperant dues entrades dedicades a ell. La primera, preciosa, del meu amic i company Carles Cervelló i la segona, la meravellosa </span><i style="font-family: Calibri;"><span style="color: #3d85c6;">lectio magistralis</span></i><span style="font-family: Calibri;"> </span><span style="color: #3d85c6; font-family: Calibri;"><b>'La utilidad de lo inútil en nuestras vidas'</b></span><span style="font-family: Calibri;">. Us deixem els enllaços de la notícia que recull la seva partença i els de les dues entrades.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span style="color: #3d85c6;"><b>STTL</b></span>, Mestre, que la terra et sigui acollidora a la teva Ítaca particular. Trobarem molt a faltar el que encara estava per escriure i per dir i que mai serà escrit ni dit.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><a href="https://www.ccma.cat/324/mor-el-filosof-i-professor-italia-nuccio-ordine-als-64-anys/noticia/3234492/"><b><span style="color: #990000;">Mor el filòsof i professor italià Nuccio Ordine</span></b></a><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://vaixelldodisseu.blogspot.com/2017/10/classics-per-la-vida.html"><b><span style="color: #990000; font-family: Calibri; font-size: medium;">Clàssics per a la vida</span></b></a><br /></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://vaixelldodisseu.blogspot.com/2019/06/la-utilitat-de-linutil-una-lectio.html"><span style="color: #990000; font-family: Calibri; font-size: medium;"><b>La utilitat de l'inútil, una 'lectio magistralis' del professor Nuccio Ordine</b></span></a></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgbDNV3TrxsCLiRAfWYE2UyVyzbv7Wg3ipUY1cOTzZco1ebWuAGaY-Hccavnr80BenwL5KfepLN2Wx54jvfbxjGt0grlaIXs8ebQhNZk3fhBJ9vf4DTMNqUjVPVHrINdBVJnGjEelJbG1tNviNjePY5pMYyKZuLPmu18tzHZLwgyjH7AjzcBzfHg6WIiQ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgbDNV3TrxsCLiRAfWYE2UyVyzbv7Wg3ipUY1cOTzZco1ebWuAGaY-Hccavnr80BenwL5KfepLN2Wx54jvfbxjGt0grlaIXs8ebQhNZk3fhBJ9vf4DTMNqUjVPVHrINdBVJnGjEelJbG1tNviNjePY5pMYyKZuLPmu18tzHZLwgyjH7AjzcBzfHg6WIiQ=w640-h360" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-55184231524653485582023-05-12T17:24:00.035+02:002023-05-12T17:52:00.684+02:00Capítol final<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTTUaq1v-jg8qq5vs0fLfRz5l9phRxoYKeWvPj9yX0A-uY1dlrXkZ49bFDeiEViJpRUkPfsD5xgFhinFE4VjXFpDc-v8j36WmoIeZEPU-zMO3i9504C-ikerRNupFLLVoypk-kkrCaAfmHFv5Zw3TLyk5Dy56r15s9CkjU9GJQEtK-IxMdlLAMTMgPhg/s4000/1683651574056.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTTUaq1v-jg8qq5vs0fLfRz5l9phRxoYKeWvPj9yX0A-uY1dlrXkZ49bFDeiEViJpRUkPfsD5xgFhinFE4VjXFpDc-v8j36WmoIeZEPU-zMO3i9504C-ikerRNupFLLVoypk-kkrCaAfmHFv5Zw3TLyk5Dy56r15s9CkjU9GJQEtK-IxMdlLAMTMgPhg/w480-h640/1683651574056.jpg" width="480" /></a></div><p></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">En tornar de Setmana
Santa, els alumnes de segon de batxillerat de l’itinerari humanístic vam
visitar les ciutats romanes de <b><span style="color: #3d85c6;">Tarraco</span></b> i <b><span style="color: #3d85c6;">Baetulo</span></b>. Van ser uns dies molt
enriquidors, en què vam poder apreciar en primera persona l’empremta romana a
la península i passejar pels mateixos llocs que freqüentaven vint segles
enrere. <o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"> </span></o:p></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">En primer lloc, vam
visitar <span style="color: #3d85c6;">Tarraco</span>, que durant l’Imperi romà va ser una de les ciutats més
importants d’Hispània i la capital de la <span style="color: #3d85c6;">Hispània Citerior</span> a partir de l’època
de l’emperador <span style="color: #3d85c6;">August</span>. Malgrat que només s’han conservat algunes parts de les
setanta hectàrees que la ciutat abastava, anar-hi va servir-nos d’allò més per
entendre les singularitats urbanístiques que presentava. <o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"> </span></o:p></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Excepcionalment, i per la
necessitat indefugible d’adaptar-se als desnivells naturals del terreny, estava
constituïda per un sistema de terrasses artificials, més enllà de la zona
residencial. N’hi havia tres: la superior, dedicada al culte imperial amb un
<span style="color: #3d85c6;">temple</span> consagrat a August, una altra que feia les funcions de <span style="color: #3d85c6;">fòrum provincial</span>
i la inferior, on hi havia el <span style="color: #3d85c6;">circ</span>. El conjunt arqueològic que ha perdurat fins
els nostres dies és un dels més extensos conservats de la presència romana a
Hispània.<o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"> </span></o:p></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">En arribar, però, el
primer que vam fer va ser voltar per l’<span style="color: #3d85c6;">amfiteatre</span>, situat <i>extramurs</i> en
època romana, fora del nucli urbà, aprofitant que no hi havia gairebé ningú. Hi
cabien al voltant de catorze mil persones i s’hi feien espectacles de tota mena
per entretenir la població. Va sorprendre’ns de grat el bon estat que manté la <i>cavea</i>
i per damunt de tot, poder trepitjar l’arena, la mateixa superfície damunt la
qual els gladiadors lluitaven aferrissadament per la seva vida. <o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyBhdFhWqcJPn1leTFyvbJvXjY9uMVqYJn_37Ojl-lRE1y6ajpWXh_uApPmEe1-p9IFYAZNYf7nS5zHWACGB52vGjQVH6cwsXljxaI7lFWjuzDmo2zc6vAgdLKrho39E2kkwXglYSyOmcy_BZ6QG4Y_c_cvbmsq9_hunSgz-pQe1oM3bAq7tZeTAhncQ/s1600/1683651643800.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1197" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyBhdFhWqcJPn1leTFyvbJvXjY9uMVqYJn_37Ojl-lRE1y6ajpWXh_uApPmEe1-p9IFYAZNYf7nS5zHWACGB52vGjQVH6cwsXljxaI7lFWjuzDmo2zc6vAgdLKrho39E2kkwXglYSyOmcy_BZ6QG4Y_c_cvbmsq9_hunSgz-pQe1oM3bAq7tZeTAhncQ/w478-h640/1683651643800.jpg" width="478" /></a></div><span style="font-family: Calibri;"><p style="font-size: x-large; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></p><span style="font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: medium;">Continuant la ruta pels
vestigis romans de Tarragona, vam transitar pel </span></span><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><i><span style="color: #3d85c6;">passeig arqueològic</span></i><span> de
la </span><i>urbs</i><span>, d’uns mil cent metres, tot observant la primera muralla de
pedra, construïda entre els anys 217 a.C i 197 a.C. Se’n conserven tres torres:
la de l’Arquebisbe, la de Cabiscol i la de Minerva, amb un relleu de la
deessa. </span></span></div></span></span><div><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjnuEJ_Lm7G0TYcgr9OUeiK70E2ORCWy-8AaxlOerkjGWWi7ztQaJgg4tfEunFfIOC6X9HdHRpe2lYgevR19IFOb46sblRBqnOaS4S817S03CLbayogHpPASVEFKeGnELD8lg5em8EwtctGPiPMuUFciAcTBklaQd41fVx3L8Imx5p75Yfpf3Dzkqs_A/s1600/1683651685164.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1197" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjnuEJ_Lm7G0TYcgr9OUeiK70E2ORCWy-8AaxlOerkjGWWi7ztQaJgg4tfEunFfIOC6X9HdHRpe2lYgevR19IFOb46sblRBqnOaS4S817S03CLbayogHpPASVEFKeGnELD8lg5em8EwtctGPiPMuUFciAcTBklaQd41fVx3L8Imx5p75Yfpf3Dzkqs_A/w478-h640/1683651685164.jpg" width="478" /></a></div><p></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Calibri;">Seguint el recorregut dels
murs, vam trobar diverses estàtues de l’època, incloses les de l'</span><span style="color: #3d85c6; font-family: Calibri;">August de Prima Porta</span><span style="font-family: Calibri;"> i la realitzada en bronze
de la </span><span style="color: #3d85c6; font-family: Calibri;">Lloba Capitolina</span><span style="font-family: Calibri;">,</span><span style="font-family: Calibri;"> i també columnes troianes, fetes de granit, que vam
abraçar, per si ens donaven sort en la visita a </span><span style="color: #3d85c6; font-family: Calibri;"><b>Baetulo</b></span><span style="font-family: Calibri;"> del dia següent i en
tot el que ha de venir properament, Selectivitat inclosa… </span></span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNy-lOFCdvo0itjJYvZ5m6dFOXVCRA0pgXJZiMCo0jY_2kGYcKoggWXMzjDhW22eDyqlAvVNg0KZ-N22nJrxvC3zgqBVE6LIuPIx1fFfkntnXY_Me_rlBUpV-1SH-2pxYPj6x5aUjm7xEgSgcQ7UKl9ul2rMhRfUlJVX5c_euNDVoSslPXbVPZ17gQlA/s1600/1683651614864.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1197" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNy-lOFCdvo0itjJYvZ5m6dFOXVCRA0pgXJZiMCo0jY_2kGYcKoggWXMzjDhW22eDyqlAvVNg0KZ-N22nJrxvC3zgqBVE6LIuPIx1fFfkntnXY_Me_rlBUpV-1SH-2pxYPj6x5aUjm7xEgSgcQ7UKl9ul2rMhRfUlJVX5c_euNDVoSslPXbVPZ17gQlA/w478-h640/1683651614864.jpg" width="478" /></a></div><span style="font-family: Calibri;"><p style="font-size: x-large; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></p><span style="font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: medium;">A Badalona,
acompanyats d’una guia, vam esmorzar a l’antic fòrum de la ciutat per, tot
seguit, anar a veure la </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="color: #3d85c6; font-family: Calibri;">Domus dels Dofins</span><span style="font-family: Calibri;">. Hi vam veure mosaics de gran
qualitat i restes de pintures murals originals, a més d’una fidel representació
de les estances que aquests habitatges luxosos tenien. Va cridar-nos
especialment l’atenció que també eren molt supersticiosos. No abraçaven les
columnes troianes, però havien de dormir o menjar en grups de tres o d’un
nombre que en fos múltiple perquè creien que això els portaria la bona
sort. </span></span></div></span></span><p></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Tot seguit vam visitar el
<span style="color: #3d85c6;">Jardí de Quint Licini</span> i les <span style="color: #3d85c6;">antigues termes</span> i el <span style="color: #3d85c6;">Decumanus</span>. Les termes
conserven la palestra, el <i>frigidarium</i>, el <i>tepidarium</i> i el <i>caldarium</i>.
L’espai està il·luminat i ambientat amb elements de reconstrucció històrica que
ens transporten a la Badalona original. </span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOxT4lZk2-rLYkL9Z_n37qG77qTdYZTlM9l0uNIt17sfAz-heoTE9Zk2OvHKVVOOA-SIGBzM2Q4E1eD_wgcDqr9qEIVzbmWwJlHDPwr_vMIV-AiaRV_jB589WF79qmsnPZlPv66ipf9zkNK5-mXlr54VMLhNdxuzdj75FW7BgyaQ4zzTalkdSuzIkrxQ/s1030/B_0162-1030x773.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="773" data-original-width="1030" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOxT4lZk2-rLYkL9Z_n37qG77qTdYZTlM9l0uNIt17sfAz-heoTE9Zk2OvHKVVOOA-SIGBzM2Q4E1eD_wgcDqr9qEIVzbmWwJlHDPwr_vMIV-AiaRV_jB589WF79qmsnPZlPv66ipf9zkNK5-mXlr54VMLhNdxuzdj75FW7BgyaQ4zzTalkdSuzIkrxQ/w640-h480/B_0162-1030x773.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: medium;">Sens dubte, van ser dos
dies molt divertits i profitosos en què vam viatjar dos mil anys enrere en el
temps i vam gaudir de l'empremta romana </span></span><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><i>in situ</i><span>. Després d’aquest viatge
en el temps, no va quedar-nos més remei que tornar al present, ara, però, amb
una visió molt més clara i precisa del patrimoni arqueològic de la península i
amb molts nous coneixements adquirits. </span><span>Ens enduem, per sempre, el meravellós record
de les dues últimes sortides que hem fet a l’escola que ens ha vist créixer.
Ara ens toca canviar d’aires, o millor dit, d’aigües, desembarcar en nous
ports, noves pàtries i nous destins i enfrontar qualsevol por, com el cant de
les sirenes, sense perdre de vista Ítaca.</span><span> </span></span></div><div style="text-align: justify;"> </div></span></span><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span style="color: #c00000;">Josep Lozano Martín <br /></span></b><b><span style="color: #c00000;">2n de batxillerat humanístic</span></b></span></div><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
</p><div><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"><br /></span></div></div><div><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"><br /></span></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-59785346857399819782023-04-10T18:10:00.002+02:002023-10-01T10:14:36.340+02:00Llatinismes a la carta 2023!<iframe src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vT9pnv9Ap469e22p09KV4zq_HMpaS1a_o2E6dMBoZ3u8VnhIdEO0B54SQOCwQpQIdX5BwTdoeeEmXjG/embed?start=false&loop=false&delayms=10000" frameborder="0" width="720" height="480" allowfullscreen="true" mozallowfullscreen="true" webkitallowfullscreen="true"></iframe>
<iframe src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vRHhy97nXrZmgJWf9RZNR7o5U7wiBYOP0-zdHSZjwNYDw6y-GJVPVO_ude2dTI7T1JrU-d1dioWK6Al/embed?start=false&loop=false&delayms=10000" frameborder="0" width="720" height="480" allowfullscreen="true" mozallowfullscreen="true" webkitallowfullscreen="true"></iframe>
<iframe src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTCBA_pb26ykxWuVc4CCrJwC0GQebuZk6aLCf4-B1oK2htOBe-QCbo_5NEmJ9b8J4-wERLcvEbvo5Cp/embed?start=false&loop=false&delayms=10000" frameborder="0" width="720" height="480" allowfullscreen="true" mozallowfullscreen="true" webkitallowfullscreen="true"></iframe>
<iframe src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vRvL1zNffCkEgMbkzlLWiEMZBSCpv0xDPV7m2c3qN4qjwm973PPmgC0aHLtWd4HKlODpfeyCCCo694D/embed?start=false&loop=false&delayms=10000" frameborder="0" width="720" height="480" allowfullscreen="true" mozallowfullscreen="true" webkitallowfullscreen="true"></iframe>
El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-28473431528263012182023-04-09T22:15:00.023+02:002023-04-10T17:36:33.396+02:00Cinc aproximacions al patrimoni arqueològic de la Península Ibèrica<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vQ1DBWtAHhzdtsQckFNqzeBLjcNlb0n0mCMR5mHyOZNOXQkyt5zPscrMSIvvbQQ8w4fCAGeavgalJcn/embed?start=false&loop=false&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe><div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.canva.com/design/DAFeGhrtp2w/PQqIGZ4Y0-8xJHZ1xGZRLg/view?utm_content=DAFeGhrtp2w&utm_campaign=designshare&utm_medium=link&utm_source=publishsharelink" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="422" data-original-width="848" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEU4J9Wp7Qr38f7X4QmBioGqPuzf-5JxXWA7sa49oG1t2dCT8_yxekENezurhhFqwXNOgVuLjj0UBv3FkfnaTzxpLun-gAL7Mv7dkyIXOClU8XErzzcqtcFNTxvHk5vmeZRRs40N_Ln7OQZHYmEG1GuHc68Hesi1Yt0ajPlFkF3NtKOpHoFvR6K0-A7g/w640-h318/Emporion.PNG" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.canva.com/design/DAFeGhuzPl8/o4V1mUxII08UotLZhlZDNw/view?utm_content=DAFeGhuzPl8&utm_campaign=designshare&utm_medium=link&utm_source=publishsharelink" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="355" data-original-width="638" height="357" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq0ZUYRAhT2fJ8iyMN0DdtWqf8Mh0gXViJaxeQaPZmb8SB8SQHDvCx528z-pzYQpgy49QNHuASoLpMDXVy1rhz1jciiU86iHY-zmu5Bfict3zrMqSu-YIRRfe3N0F48YyAZK6e6xxlihfjIgsZfvfrUM62J9nlNx1HQiUAsuuE3lS2QbAHXxbBh6yOXQ/w640-h357/Barcino.PNG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.canva.com/design/DAFeGuUwChQ/LyDVqZQHHVfu0rF_mVkftw/view?utm_content=DAFeGuUwChQ&utm_campaign=designshare&utm_medium=link&utm_source=publishsharelink" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="386" data-original-width="721" height="342" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS8z0-tmGU51xp67II497Ud3GGwmqSyAYmscqfQ2DsH_XCDD3OrUcWirAxb0I5t2k3dhO0F4hPGWIHluPacsvut_xq8-uxIhYZrkDh5yw4RGTOocSTia_Nj2LoUziRMho_RrmKnQYHnlC2gKwobUVZAzL_9AD3qdzRx5e4IX-r7-YGhmrKv633p7JczQ/w640-h342/EMERITA%20AUGUSTA.PNG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-69078895294016661892023-03-11T23:26:00.010+01:002023-03-12T10:07:58.177+01:00Sis aproximacions a la civilització romana<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vRSFGCzjHb2iVkPBuPVa7_IQLgpIVoGbI5_TCeAYKXtRzbXdjgpQDAkGwIEiCxJ3pcgH5IsmOMIcuXP/embed?start=false&loop=true&delayms=30000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vROLHE1zVN8tB5SrlYmC5agTUll2HVWQdDQd40ode8XvjB2BwO6bbUYUBqGDyK_NarZsyXouyN_igz_/embed?start=false&loop=true&delayms=30000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vSoj1D7FYnxzhd9oXXAQme0_8FiPtPTnj0FMRpvNwfgUau12Th5RPhKW2X9ekdH1JOdamZlVk3uxCGW/embed?start=false&loop=true&delayms=30000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vRYk_gKMGCfUZIoSoYpdOpp_82QqgZUjDlCanYStJl-UpVBj8mAOHrmw7bIhSVnJgyvUoPb3D9wxCMa/embed?start=false&loop=true&delayms=30000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.canva.com/design/DAFYkI_qB7I/phSkQsEfoZSmcZ_MV9IkXA/view" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target=""><img border="0" data-original-height="373" data-original-width="665" height="389" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFz4TP-6HPZBM-1w3O7hxupS_k1EAwCsVIrYOZjK36nIesrNfnzNKvDZ0aKycLN_ruxGBaUGECeRfFYAE84HLNCshu3qw3kfBxH4hLPrPiMSatEw5pld7hyzRlV4WzybHqNvgYE6EuU2ahiNk0AcyU_y5acGdshfXBUT7NmIbQ61BsRIxbKsKCx0EY_g/w696-h389/Captura.PNG" width="696" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.canva.com/design/DAFcLaABwEg/DFKeOgNqkXFWQNO6swMRlg/view" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="338" data-original-width="600" height="382" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4kA0-5DxjMzuhi6AfeGWdXF4SFft0B8y_3wXnnEdH0oLH1KLlpb7xcgCqeZDS6MLwQMNhmNFinj9R9vDQozFLzJkFCP2J8371VjzgC16j4D2yzPttXSyhJGUgjSofJ3Bl9PRzbQ_6yKFYOysHza4qvniNFVFPCllPh-B8UJKZ5lGWqDQiU0QjFKufiw/w678-h382/Captura.JPG" width="678" /></a></div><br /><div><br /></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-72844255804583690062023-02-23T13:20:00.002+01:002023-02-23T19:50:53.104+01:00La Guerra del Peloponnès: Atenes vs. Esparta<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vRJD35FbmC-JO3rNXntlN_uTxoMAxp4pt8Zj49IdUg8r7fnLnsTl7ImhZXf2BjHxykp1-aPCqcrHRtF/embed?start=false&loop=true&delayms=30000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe> <div><b><span style="color: #cc0000; font-family: Calibri;">Gerard Alaman </span></b></div><div><b><span style="color: #cc0000; font-family: Calibri;">Grec II</span></b></div><div><br /></div><div><br /></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-64733609498218052722022-11-15T17:11:00.001+01:002022-11-15T17:11:38.189+01:00SAPERE AUDE: els estudis clàssics a la nostra escola<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiyjSyeu1WAKOKypN91TIaUYS2DMcchgFNYmwmQxYo8FPlGKYUHhFJvjqRUWsQSOp6KkzBD4e2utszrxRSS910HTbjd2LYK6GKfufDe6SAx8jXdr-Vn4Qda0913Nmi2K6viApKBFFwtnaRBgA4uDBwUUQVj4XXD4e7Fu-vVt_1y1m-l_jHGXcXwjcPlzQ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="828" data-original-width="1424" height="372" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiyjSyeu1WAKOKypN91TIaUYS2DMcchgFNYmwmQxYo8FPlGKYUHhFJvjqRUWsQSOp6KkzBD4e2utszrxRSS910HTbjd2LYK6GKfufDe6SAx8jXdr-Vn4Qda0913Nmi2K6viApKBFFwtnaRBgA4uDBwUUQVj4XXD4e7Fu-vVt_1y1m-l_jHGXcXwjcPlzQ" width="640" /></a></div><br /></div><p></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Les matèries de <b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: #3d85c6;">Llengua
i cultura gregues</span></i></b> i de <b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: #3d85c6;">Llengua i cultura llatines</span></i></b>,
vinculades als coneixements humanístics del món clàssic, són, <b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">de
facto</i></b>, les grans desconegudes del nostre sistema educatiu. És <b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">vox
populi </i></b>que per a molts no són més que llengües mortes, sense cap
transcendència en els nostres dies. La realitat, però, només la coneixem els
qui hem tingut la sort de cursar-les i d’endinsar-nos en elles.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">A la nostra escola,
el primer contacte que podem tenir amb les llengües i civilitzacions clàssiques,
a banda de la matèria optativa de 2n d’ESO <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: #3d85c6;">D’on venen les paraules?</span></i></b>, és a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">3r d’ESO</b>, per als alumnes que no cursen
francès, amb l’optativa de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #3d85c6;">Cultura
Clàssica</span></b>. És un primer tastet de tot plegat, de manera que les propostes de
treball són força variades. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Grosso modo</i></b>, s’aprenen conceptes
bàsics sobre els elements culturals més importants de l’antiga Grècia i Roma
-la llengua, els costums, l’art, l’origen clàssic de moltes paraules, els
referents culturals,…- i, sobretot, la pervivència que han tingut fins als
nostres dies. Vam introduir-nos en el món de la mitologia i vam
familiaritzar-nos amb el nom dels principals déus; vam descobrir algunes
expressions llatines, el seu significat més enllà d’una mera traducció i com
usar-les en el nostre dia a dia. Durant un temps, per fer-nos conscients de la
petjada d’aquestes civilitzacions en la nostra història, vam treballar
l’emplaçament arqueològic d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Empúries</b>
i vam esbrinar com va ser el seu descobriment, com hi vivien els primers
ciutadans i per què només en conservem algunes restes.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">A <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">4t d’ESO</b>, la continuïtat s’estableix,
si així es tria, amb la matèria optativa de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #3d85c6;">Llatí</span></b>, orientada per als alumnes que posteriorment decideixen
cursar el batxillerat humanístic o social-humanístic. En aquest curs,
aprofundim una mica més en aspectes lingüístics per tal de tenir una bona base
per als estudis posteriors. Aprenem a presentar-nos en llatí o a tenir una
conversa fluida, fent així d’aquesta llengua clàssica un ús col·loquial i
competencial. A banda, es treballen altres continguts relacionats amb la mitologia,
l’etimologia i la seva pervivència.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">batxillerat</b>, com hem esmentat abans,
els alumnes que trien la modalitat humanística o social-humanística poden
seguir cursant <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: #3d85c6;">Llengua i cultura llatines</span></i></b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: #3d85c6;">Llengua i cultura gregues</span></i></b>,
segons l’itinerari triat. Les dues matèries tenen, com és lògic, força punts en
comú quant a continguts, amb la diferència que a l’àmbit grec s’incorpora un
nou <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">alfabet</b>, el primer d’Europa,
molt diferent del nostre llatí, malgrat aquest sigui el seu hereu. En ambdós
casos aprenem l’etimologia de les paraules, els seus mites i com
interpretar-los, les particularitats de les dues llengües i la pervivència del
món clàssic fins a l’actualitat.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Però… Què ens
aporta estudiar els clàssics? Per què Grècia i Roma?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La realitat és que hi ha tot un ventall
d’arguments i podríem fer-ne un llistat tan interminable com el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">vel de Penèlope</b>, així que en proposarem
només uns quants:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ca">Per posar fil a l’agulla</span></b><span lang="ca">, tot i
que no ens n’adonem, parlem grec i llatí. La gran majoria d’expressions i
paraules que emprem provenen d’aquestes llengües. Així doncs, oblidar-les seria
com si un fill oblidés els seus pares. Sense estudiar grec, l'astrònom més
virtuós no podria saber que la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Via
Làctia</b> rep aquest nom per la llet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d’Hera</b>,
esposa de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Zeus</b>, que concedeix la
immortalitat, el psicòleg més cèlebre no sabria per què el complex <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d’Èdip</b> o la síndrome d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ulisses</b> tenen el nom de personatges de
la mitologia grega i els grans matemàtics no coneixerien l'origen d'alguns
elements utilitzats en operacions aritmètiques, com el nombre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">pi </b>o la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">gamma</b>. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">El llatí i el grec
són arreu. Només cal sentir quin nom tenen les variants de la Covid-19: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">òmicron</b> o <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">delta</b>, o entendre què és una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pandèmia</i>
a partir de la seva etimologia. Si no sabem grec, el més probable és que la
paraula <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">crisi</i></b> ens faci cert respecte, però si coneixem el seu veritable
significat, vinculat a la medicina hipocràtica, la prendrem com una oportunitat.
La situació de pandèmia va ser força desesperant i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">crítica</b>, però gràcies a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pandora</b>,
sempre ens restarà l’esperança.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">A més, ens poden
ajudar a aprendre noves llengües, perquè al cap i a la fi, moltes de les que
estudiem i aprenem venen d’aquí. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Clothes </i>–‘roba’
en anglès- ve de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clotos</b>, una de les
tres moires, les germanes filadores, i la personificació del transcurs de les
nostres vides. També ens poden ajudar amb la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sintaxi</i>, el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">taló d’Aquil·les</b>
de molts estudiants, perquè de les terminacions de les paraules en llatí o en
grec en depèn la seva funció, com en alemany o en rus. Aquestes relacions del
món clàssic amb el món actual, la seva interpretació i el seu fascinant origen
li atorguen a aquest un valor paradoxalment oposat al que habitualment es té
d’ell avui dia.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">En definitiva, hi
ha molts motius per aprendre dels clàssics, molts més dels que us pugueu
imaginar, i nosaltres -juntament amb el nostre capità- us animem a conèixer-los
i a estudiar-los, perquè no us en penedireu.</span></span></p>
<p></p><b style="text-align: justify;"><span lang="ca" style="color: red;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Gerard Alaman, Yaiza Carrasco i Josep
Lozano </span></span></b><div><div style="text-align: justify;"><span style="color: red; font-family: Calibri; font-size: medium;"><b>2n de batxillerat humanístic </b></span></div><p><br /></p></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-21435616240349268992022-10-08T18:19:00.005+02:002022-10-08T18:22:27.959+02:00Un Mar de llatinismes<p style="text-align: left;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiok3-Kvg6tcT79f2qQkDUvdOzTvUV_X3OIyqWEIAcvO8xNlO6cMRMm0qYEh5VeBSoRsi3b31EE1XJVLXgFZL6xxa_pZln0CiyzyNK_escBSSxMNRgCQTsjty5xFDl12yclDDbgh0nBwuizdHF-PCBOC0_C4gsiIJEyeKTgX7ZMtFrY6qPdSZM8GeeHiQ/s960/960px-Atardecer_en_el_Mar_Baltico.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiok3-Kvg6tcT79f2qQkDUvdOzTvUV_X3OIyqWEIAcvO8xNlO6cMRMm0qYEh5VeBSoRsi3b31EE1XJVLXgFZL6xxa_pZln0CiyzyNK_escBSSxMNRgCQTsjty5xFDl12yclDDbgh0nBwuizdHF-PCBOC0_C4gsiIJEyeKTgX7ZMtFrY6qPdSZM8GeeHiQ/w640-h480/960px-Atardecer_en_el_Mar_Baltico.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;"><span style="background-color: transparent; font-family: Arial; font-size: 14pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="color: #3d85c6;">CONTEMPLANDO LAS ESTRELLAS DESDE LA ORILLA DEL MAR</span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"><br /></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: Calibri;">Uno de marzo del dos mil. Hacía tiempo que mi abuela había sido hospitalizada, y la verdad es que su estado de salud no tenía buen pronóstico. Sin embargo, uno nunca está preparado para despedirse para siempre de la persona a la que más quiere. Siempre nos acogemos al mínimo resquicio de esperanza, por ínfimo que sea, y rezamos para que el momento de decir adiós se retrase lo máximo posible. Mi abuela siempre había sido mi apoyo incondicional, mi paraguas en las noches de tormenta, un techo firme en el que cobijarme cuando el viento no soplaba de cara. A partir de aquel uno de marzo, me sentí como un desahuciado, a la intemperie, desnudo y sin nada con lo que abrigarme.</span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: Calibri;"> </span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Dicen que el tiempo lo cura todo. Veinte años después, no hay un solo día en el que no tenga </span><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="color: #3d85c6;"><b>in mente</b></span></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> sus abrazos, los momentos irrepetibles que vivimos juntos y aquel último consejo que me regaló </span><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><b><span style="color: #3d85c6;">in articulo mortis</span></b></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> en aquella última velada en la habitación de la clínica, tras la cual tardó días y semanas en volver a salir el sol: “nunca te quedes con las ganas de hacer algo”. Y no me cabe la menor duda, la echaré de menos </span><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><b><span style="color: #3d85c6;">ad infinitum</span></b></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, por mucho que el paso del tiempo intente cicatrizar una herida que sigue abierta. </span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><b><span style="color: #3d85c6;">Ab illo tempore</span></b></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, yo era un niño frágil e inocente, y su fallecimiento me convirtió en un adulto prematuro. No fue fácil recomponerme de un mazazo tan duro, pero poco a poco tuve que ir construyendo mi propio refugio, siempre siguiendo la guía de la estrella que más brilla en el cielo, aunque siempre con esa sensación de vacío, como si la vida hubiera dejado de tener sentido. Y en un mar de dudas, en un mar de incertidumbre, en un mar de tristeza, apareció Mar, un océano de esperanza e ilusiones renovadas, una pequeña luz al final de un largo y oscuro túnel. </span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Mar es una </span><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="color: #3d85c6;"><b>rara avis</b></span></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, una persona única, excepcional, además de ser el </span><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><b><span style="color: #3d85c6;">non plus ultra</span></b></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> de la belleza. Desde el primer momento en que la vi en la facultad de química supe que era ella, mi </span><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="color: #3d85c6;"><b>álter ego</b></span></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, y que no podía perderla. Ella fue el </span><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">casus belli</span><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span></span></b><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">de la guerra entre mi corazón y la razón, y en estos casos, a la razón no le suele quedar más remedio que desarmarse, quitarse la armadura y enarbolar la bandera blanca. No había día que no pensara en ella, su singular belleza eclipsaba a cualquier otra cosa y su sonrisa convertía todo lo demás en trivial e innecesario. </span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: Calibri;"><br /></span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: Calibri;">Ir y quedarse, y con quedar partirse, partir sin alma, e ir con alma ajena. Mar era mi razón de ser, una pequeña flor en medio de un campo de desesperación y melancolía. Y sentía que tenía que decírselo, no podía quedarme con la miel en los labios, en la orilla del Mar, o me arrepentiría de por vida. </span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Fue un amor a primera vista, un flechazo que irrumpió con fuerza en mi corazón, y a medida que fui conociendo su forma de ser, el sentimiento fue </span><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><b><span style="color: #3d85c6;">in crescendo</span></b></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Pensaba en poder vivir momentos únicos con ella, en compartir experiencias, en sentirme querido de nuevo. Quería volver a tener la confianza suficiente para explicar mis secretos, aquellos que desde el uno de marzo del dos mil, solo contaba al cielo. </span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Sabía que podía naufragar, pero como decía mi abuela, jamás podría reprocharme no haberme subido al barco e intentarlo. Si me decía que no, me sentiría devastado, porque de olas hay muchas, van y vienen sin cesar, pero de Mar, tan solo hay uno. No me quedaba más remedio: tenía que probar suerte. Me senté en el escritorio, cogí un bolígrafo y empecé a escribir un relato sincero, desde el corazón, para que supiera que se había convertido en una </span><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><b><span style="color: #3d85c6;">conditio sine qua non</span></b></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">para retomar mi vida y volver a ser yo mismo. </span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Tardé menos de una hora en terminarlo. Fue fácil, tan solo tenía que escribir lo que el corazón me dictaba. Recuerdo que le puse por título '</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><i>Contemplando las estrellas desde la orilla del Mar'</i></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, y creo recordar que la última frase decía algo así como </span><i><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">'Ulises estuvo navegando diez largos años para llegar a Ítaca y reencontrarse con Penélope; yo, sin embargo, quisiera no alcanzar nunca tierra firme y permanecer </span><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="color: #3d85c6;"><b>in aeternum</b></span></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">en el Mar'</span></i><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. </span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Al día siguiente se lo di dentro de un sobre y le pedí que no lo abriera hasta llegar a casa. Asintió y, sin decir nada más, nos marchamos, cada uno por su lado. </span><span style="font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="color: #3d85c6;"><b>Alea iacta est</b></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, pensé. En poco tiempo sabría si, después de un largo invierno y una primavera en la que la esperanza había vuelto a florecer, tendría que seguir viendo el Mar desde la arena o si por fin podría remojarme, chapotear y nadar para desquitarme del calor de aquellos primeros días de un verano que iba a ser eterno.</span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="color: #cc0000; font-family: Calibri; font-size: medium;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><b>Josep Lozano Martín</b></span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="color: #cc0000; font-family: Calibri; font-size: medium;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><b>2n batxillerat humanístic</b></span></span></p><p><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span></p>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-60694258577153087052022-09-21T14:27:00.008+02:002022-11-24T20:20:52.125+01:00L'últim sopar de l'Olimp<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8b5g-KFHJq9UEuOEnhIiBhlzz7Re75-mZ_SHYyrZhA6fZH3ZyyX84gTVNzfxROGOVMJmLS18N1bSU-zapMYd9nEN4EqFMtXdkW1qWyLJX5W1_mYmbdfoQNr4eTJ6OIbfy_QtERt3O1L6uVic60U7rMtVMEQJQ_Ru2FZnQ_PemoLlbNyC3WZwVS9_JaQ/s1920/L'%C3%BAltim%20sopar%20de%20l'Olimp.png" style="font-family: Calibri; font-size: large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="956" data-original-width="1920" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8b5g-KFHJq9UEuOEnhIiBhlzz7Re75-mZ_SHYyrZhA6fZH3ZyyX84gTVNzfxROGOVMJmLS18N1bSU-zapMYd9nEN4EqFMtXdkW1qWyLJX5W1_mYmbdfoQNr4eTJ6OIbfy_QtERt3O1L6uVic60U7rMtVMEQJQ_Ru2FZnQ_PemoLlbNyC3WZwVS9_JaQ/w640-h319/L'%C3%BAltim%20sopar%20de%20l'Olimp.png" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span style="color: #741b47;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span style="color: #741b47;"><b>Salvete omnes, Χαῖρετε!</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span style="color: #741b47;"><br /></span>Com podreu comprovar, això és
una recreació del conegut quadre de <span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/leonardo-da-vinci">Leonardo
da Vinci</a></span> <span class="MsoHyperlink"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://www.labellesa.cat/lultim-sopar-de-leonardo-da-vinci/">L’últim
sopar</a></i></b></span>, que representa Jesús amb els 12 apòstols. Doncs bé,
aquí Zeus ocupa el lloc de Jesús, i els déus principals l’acompanyen a banda i
banda. Podeu observar com Apol·lo l’està coronant amb el llorer com a déu de
déus i com a rei absolut de l’Olimp.<br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Calibri;">El procés ha consistit a agafar quadres
o pintures on apareixen les diferents divinitats olímpiques i esborrar el fons
per tal que només hi apareguin ells; a continuació va ser tan senzill com
situar-los a taula.</span><br /><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span style="color: #741b47;">Sereu capaços d’endevinar qui és
qui? Creieu que he seguit algun criteri a l’hora de seure’ls a taula? Qui
podria trair-lo? Descobriu l'intrús?</span></b><br /><span style="color: #c00000;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span style="color: #c00000;">Marc
Cervelló Cortina<br /></span><span style="color: #c00000;">1r
batxillerat</span></b></span></div><p></p>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-79112010936258254872022-06-12T09:40:00.003+02:002022-06-12T09:41:56.200+02:00Un viatge per la història: COLONIA IULIA AUGUSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR81yz_sRdQhfxWprsEnh9UMi3E8MLQUWYV7dBLT7sRQGtQwwi6cQEYRlk2pjnxi6VowUut5MQR5JlU1X_hoGh0a_fAv_ACBjzbt503kcE2W5wAK7W0KTxP8jIHU4fNtWhCwkTmKsLf7LFNwczBfGlZHTt_FJerVryLvcBgqP1dhRLRdO_1b-avIBhsQ/s3408/20220426_125001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2556" data-original-width="3408" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR81yz_sRdQhfxWprsEnh9UMi3E8MLQUWYV7dBLT7sRQGtQwwi6cQEYRlk2pjnxi6VowUut5MQR5JlU1X_hoGh0a_fAv_ACBjzbt503kcE2W5wAK7W0KTxP8jIHU4fNtWhCwkTmKsLf7LFNwczBfGlZHTt_FJerVryLvcBgqP1dhRLRdO_1b-avIBhsQ/w640-h480/20220426_125001.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p></p><div style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Fa ja unes quantes
setmanes, els llatinistes de 1r de batxillerat de l’escola vam anar a fer una
visita a la Barcelona romana, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Barcino</i>,
fundada el 14 aC en temps de l’emperador August, però que encara es conserva,
tot i que molt parcialment, al cor de Barcelona. Això sí, l’essència, la
bellesa i el llegat de la civilització que hi va viure semblen eterns. Aquí va
començar tot...</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ca"><o:p><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span></o:p></span><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">La Conxita
Collellmir, catedràtica emèrita de Secundària ja jubilada, va ser la nostra
guia particular. Va portar-nos <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in situ </i>per
la colònia que els romans van fundar filant prim, sense deixar-se ni el més
mínim detall i amb explicacions clares, entenedores i apassionades.<br /> </span></span><span lang="ca"><o:p><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"> <br /></span></o:p></span><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">La ciutat va ser
construïda en temps del primer emperador de Roma sobre el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mons Taber </i>per tal que hi
visquessin els exmilitars romans (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">emeriti</i>)
com a mostra de gratitud pel servei i els riscos que havien assumit per
defensar l’imperi.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ca"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirvdXp9XuTLhCui8dgMOoBefQ9hXYsB9EN0fS4HY672djC0dieUCPWLb8dVYT65XewH1PriETu4_PAThvmCvBwALbIHVTl7QNrWdWK-xT9dEqADRWc_vXIjmIDgCmBu5mZMYTmkf0Jle_OD7Y0RddVoZmC4w7S1dcPOV-ulIDZSFZ9isa9BAxUF1dlPQ/s4032/IMG_7359.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirvdXp9XuTLhCui8dgMOoBefQ9hXYsB9EN0fS4HY672djC0dieUCPWLb8dVYT65XewH1PriETu4_PAThvmCvBwALbIHVTl7QNrWdWK-xT9dEqADRWc_vXIjmIDgCmBu5mZMYTmkf0Jle_OD7Y0RddVoZmC4w7S1dcPOV-ulIDZSFZ9isa9BAxUF1dlPQ/w480-h640/IMG_7359.JPG" width="480" /></a></div><br /><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span>La primera parada
la vam fer a la plaça de la Vila de Madrid, situada originàriament </span><i>extramurs</i><span> i que va ser desenterrada
l’any 1956. Aquí s’hi conserva part de la necròpoli romana on s’enterraven </span><span> </span><span>lliberts i esclaus, és a dir, persones d’un
estàtus social mig o baix. Es troba fora de la ciutat perquè la legislació
romana no concebia els enterraments dins la ciutat per qüestions higièniques i
religioses (o, potser més ben dit, vinculades a la molt accentuada superstició
dels romans).</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ca"><o:p><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"> <br /></span></o:p></span><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">A continuació, vam
endinsar-nos pels carrers de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna
Barcino</i></b>, que és el nom que els romans van posar a la primera ciutat, i
vam visitar el fòrum, ubicat a l’actual plaça de Sant Jaume, punt de
convergència entre el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cardo maximus</i> i
el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">decomanus maximus</i>, els dos carrers
principals, en forma de creu, i que portaven a les quatre portes d'accés: la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sinistra</i>, la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dextra</i>, la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">praetoria</i> i la
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">decumana</i>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ca"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3LtvYV1WqZ2tWrX5gGbfCYqfSdNeKs7SX0qP-q6Ma0l_c2KvKMNuJlYJXftrIcPCPcXnkmF0uZwb-R8N5t6D6aBuUyDXJIoJXrjKXRKlfsLepiOfdrNw2tpECjl0qEhr_NsY0Pm65EQZpQWrmDp3C2DfEaffUswCnbKki0uDNyyIjNpavCXnbA_07lQ/s4032/IMG_7351.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3LtvYV1WqZ2tWrX5gGbfCYqfSdNeKs7SX0qP-q6Ma0l_c2KvKMNuJlYJXftrIcPCPcXnkmF0uZwb-R8N5t6D6aBuUyDXJIoJXrjKXRKlfsLepiOfdrNw2tpECjl0qEhr_NsY0Pm65EQZpQWrmDp3C2DfEaffUswCnbKki0uDNyyIjNpavCXnbA_07lQ/w640-h480/IMG_7351.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Calibri;"><i>Maqueta conservada a l'espai de les termes portuàries elaborada per antics alumnes de la Conxita Collellmir</i></span></td></tr></tbody></table><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">La colònia es
caracteritzava per la presència de <i>domus</i>
sumptuoses, amb jardins i decoracions ornamentals, on vivien grans famílies
benestants que van donar prestigi a la ciutat, fins al punt que va esdevenir un
empori imperial, de gran poder i renom. Al segle V va adquirir el seu màxim esplendor, doncs el rei
visigot Ataülf va instal·lar-s’hi amb la seva esposa Gal·la Placídia, la qual
dona nom a una plaça de Barcelona situada al barri de Gràcia. </span></span><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Com que es tractava
d’una colònia de població força reduïda, la majoria d’hipòtesi semblen indicar
que no s’hi va arribar a construir cap amfiteatre ni circ, tot i que estudis
recents ens porten a pensar que on avui hi ha l'església de Santa Maria del
Mar, hi va haver una edificació destinada a acollir events multitudinaris.</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ca"><o:p><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"> <br /></span></o:p></span><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Dos aqüeductes
subministraven aigua a la ciutat, que provenia de Collserola i el Besòs. La
muralla tenia un perímetre de 1270 metres i constava de 76 torres d’uns 18
metres d’alçada. A més a més, hi havia unes termes públiques i un temple
consagrat a l’emperador August al bell mig del fòrum, possiblement l’edifici
més emblemàtic de la ciutat. Per desgràcia, només en conservem quatre columnes
que vam poder visitar a l’interior del Centre Excursionista de Catalunya, al
carrer Paradís. Abans d’acabar la visita, vam regalar a la nostra excel·lent guia
un llibre de temàtica clàssica com a agraïment per la seva amabilitat i
mestratge (<i>fotografia d'encapçalament</i>).</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ca"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPIKsH1Qgsx503zcdkZfnNy9Lbc-JSEMt7EKXPW9qAhsCUigEZZrTMw9Grjbh8klpcuvbuLjGv35r8o510uq5kAhx0Wqszs-Js1hYiEzKMUjB0JILXOPHFFfpert63N8H95aTT_GR_7fkzV1xmbFpsHeue7PWJRXBZwPq8R21fPy57RJlDCYyuv_33vw/s4032/IMG_7324.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPIKsH1Qgsx503zcdkZfnNy9Lbc-JSEMt7EKXPW9qAhsCUigEZZrTMw9Grjbh8klpcuvbuLjGv35r8o510uq5kAhx0Wqszs-Js1hYiEzKMUjB0JILXOPHFFfpert63N8H95aTT_GR_7fkzV1xmbFpsHeue7PWJRXBZwPq8R21fPy57RJlDCYyuv_33vw/w300-h400/IMG_7324.JPG" width="300" /></a></div></span><span lang="ca"><o:p><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span></o:p></span><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Ens va semblar a
tots una sortida molt entretinguda i enriquidora, un autèntic viatge per la
història. La realitat és que no totes les ciutats poden presumir de que els
romans hi establissin una colònia i a Barcelona sí que tenim aquesta sort.
Malgrat la majoria de domus i recintes públics no s’hagin conservat, encara
conservem alguns bastiments amb el segell d’uns dels imperis més poderosos de
la història.<br /> </span></span><span lang="ca"><o:p><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"> <br /></span></o:p></span><b><span style="color: #cc0000;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Josep Lozano Martín<br /></span></span><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Llatí I – 1r de
batxillerat</span></span></span></b></div>
<p><br /></p>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-67001699080648353522022-05-14T19:46:00.002+02:002022-05-14T19:57:59.972+02:00ELS DÉUS OLÍMPICS: 9 PRESENTACIONS AMB TOTS ELS 'ETS' I 'UTS'<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Veient la bona feina dels nostres companys de Llatí de 2n de batxillerat, els alumnes de <span style="color: #3d85c6;"><b>Grec I</b></span> no hem volgut ser menys i hem elaborat unes presentacions perquè pugueu conèixer d'aprop tots els <i>ets</i> i <i>uts</i> sobre la variada fauna divina de l'Olimp. Esperem que us siguin entretingudes i, sobretot, útils. <span style="color: #741b47;"><b>Χαῖρετε!</b></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span style="color: #741b47;"><b><br /></b></span></span></p>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTRYAyqhRl4jP5_WB6iCAs3nlAZqgFse_s_hXzO1dImNy5qYdmIAEDW_3edOcyJ1P5_NlOkNnmrRdvq/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe><div>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTLqG0hn11X4QoyjN939PVDdjVi9Vn01ecEY0zqpp9GZU53YRIqQFsbkz0FnHKoGd0563W_qD0-A6NP/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTHMEMYVtGfNDfzlDoEZ_Bgpq_cFxsmesY7QYzvhsHvvWMCi2SH19Vr8d5xbHY55Vbah-00BjRKa5dd/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTFstv6pu_AVvZKci6ur1vzLdR8xdvkvFk2Z5wwqQk0bdjn8AgzE69rWwXLIdcHmXbIgsVRwRNQdNii/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTvMCQ5HnGPDDRZJbC7hlEBlbadaGNrr_EpwY-2gqBU-lsUVdEGWVUXqxm2rNciXDi4d-HIV_FUkjxY/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vQhde6WHXYxVLJFCQ4oudHEvHfN9g2tjuR3mr9ECgwoxMzDIIu5dWGp5U25HFlqysb46hA3ynDksJ6g/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vSDaL5P4JhAphP4YGL8O9JFSP-W2jy_2N6Jc3e5YM_vEoMztEbsswmthAhHXWKjGZhNMCpaXduR3lGq/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vRiF7B2aRxomC5dVNbz6mwdJ0Ux3F-lKU4CCmU0hJy05R15gHWU86DM2F__alhNDFDmWr8if8vYrDV-/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vRgAeWwxL4aHjI28mLFZBgIyVOXcA_xKAmeaAwSpTYL24ELZ95qwoPx1C1RrkudeKTGqdeYwSjjh2Cr/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-70653474654844425122022-05-08T18:49:00.002+02:002023-05-12T17:46:06.926+02:00Patrimoni arqueològic: 5 presentacions per a les PAU <iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vRRNVYVHKifhkE1AMUxPSG1bY1SJLFfmD3phd2AMAy_n33vGjjhKpZGBoUa3e5edPDVjK3ClzDvIC30/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vRrYCxLfbfEtNMcZrXSVOJC-6toPAcWSEebnU2Ffeycw8ImBINc8g70ZNkSe5ICWkwRkj2vQM8v5fu0/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vQSHeWmIVS90G69PBZAL6s-Q33Y1aoopDZg0z2uagqLq4UB0e98JqEUnpREHdnK3ss-u_CVxubuTfja/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vR5vz1VKUGJ1u0m3DvDc0utCC1q0qWkQmHAW07Zdeakp3yPW2mZ1gaifg9ojzsi4KqZyPZeHgF20gxf/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vQQkBiLhoRIqe8fveI5CigOrYVYyMbg0ENEH48OzKFI2TMT__eNvjivGWORTX21GBrPoepSWXqT-hvd/embed?start=false&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-90032588419866447412022-04-27T19:08:00.002+02:002022-04-27T19:12:30.510+02:00Barcino Oriens al Polònia<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEinKOSJ5TCSZF2H6RF5kW291PBXF-cWmrNeBwjRPpIVmcWDGLWyxPKMXC0dYy9XHk_NGFmmTvYChanizGZ0ECK-l0flhDKFzcRK3Hgmr909bMGEtbHa2Qv33MhCOMN69RbXnR3GFFOhvNf-CY5AhVIL96TW67tSVuq1caQ2OUo8126cBQparANhe3HU4g" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="476" data-original-width="634" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEinKOSJ5TCSZF2H6RF5kW291PBXF-cWmrNeBwjRPpIVmcWDGLWyxPKMXC0dYy9XHk_NGFmmTvYChanizGZ0ECK-l0flhDKFzcRK3Hgmr909bMGEtbHa2Qv33MhCOMN69RbXnR3GFFOhvNf-CY5AhVIL96TW67tSVuq1caQ2OUo8126cBQparANhe3HU4g=w640-h480" width="640" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">El passat dimecres 6 d’abril uns quants companys de <b><a href="http://www.barcinooriens.cat/"><span style="color: #3d85c6;">Barcino Oriens</span></a></b> (grup de
recreació, reconstrucció i divulgació històrica romana del que formo part des de
fa 5 anys) i un servidor vam tenir l’oportunitat de col·laborar amb el programa
d’humor i sàtira política <i>Polònia</i>
que s’emet per TV3. Atès que entràvem a Setmana Santa van decidir gravar
un episodi especial (emès el dijous 7 d’Abril) relacionat amb aquesta i, com no podia ser d'una altra manera, no hi podien
faltar els legionaris romans...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">L’experiència va ser genial, ja no tan sols per l’oportunitat de sortir a
la tele, sinò per poder veure <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in situ</i>
com funciona una producció, poder endinsar-nos en un dia de rodatge i
col·laborar estretament amb actors coneguts; aquesta, probablement, va ser la
part que més ens va impressionar –per no parlar de l’escenografia i l’atrezzo
de decorats i vestuari-.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">En total vam aparèixer a tres gags com a figurants: un primer en què en
Miquel i la Montserrat (personatges principals del programa) discuteixen perquè
ell s’ha fet cristià. El segon, un gag de transició entre escenes, on
Puigdemont i Junqueras s’ofereixen per fer de Messies. I en un tercer que
parodia la pel·lícula <i><b><a href="https://www.fotogramas.es/noticias-cine/g28670264/la-vida-de-brian-monty-phytons/"><span style="color: #3d85c6;">La Vida de Brian</span></a></b>, </i>un clàssic dels Monty Python. Cal
dir que tot i aparèixer menys de 5 minuts vam estar més d’una hora de gravació
per gag (la qualitat requereix temps!)<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Per acabar vull agrair un altre cop a l’equip del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Polònia</i> el fet d’haver-nos convidat i pel tracte exquisit que vam
rebre per part de tothom. Esperem poder tornar a col·laborar amb ells en un
futur. Aquí us passo els enllaços dels vídeos...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span style="color: #741b47;"><b>Ens veiem a la Magna d’enguany!</b></span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: red; font-family: Calibri; font-size: medium;">Daniel
Gil Rafart - extripulant del Vaixell</span></b></p>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/SBT_CEP-3Ng" title="YouTube video player" width="560"></iframe><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/F6uI76gH3dU" title="YouTube video player" width="560"></iframe>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/uqBLax0NGk0" title="YouTube video player" width="560"></iframe><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-87844293523699803102022-04-07T09:41:00.002+02:002023-03-11T22:46:27.620+01:00Civilització romana: 6 presentacions per a les PAU<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTpM24xQwSzSxsl5GQaEaoxR5n496nMC3Lc62lQu2wzyq3plWxQn8w5kt_KNRqnO0h7Tdd269txesDN/embed?start=false&loop=true&delayms=15000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTlE7eY7ZTTMuORY6PMq2PVHHslHy7l2RHgC9M35JUlTDDqobTjyKHpcNmJG-gMAP7diEPBupuDAveY/embed?start=false&loop=true&delayms=15000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTZA8JIkzUFUkCqYTOVoUABncsnxLew4RhAufNMV3X1-9t8E4wMNAS5MC_af67DBGU-E4jZ3Geqp_YY/embed?start=false&loop=true&delayms=15000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTOZf9AexgAK4VzNAl-CzEGzjRQbULrMjZ0ifDJs8UOPUHvjNzWru7yr9jYw34HQYlVjMjGzdHk0244/embed?start=false&loop=true&delayms=15000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vR8gt39Mug3PlXatLOlGdb3f4l-sTteVC-Aeyfss8YW4hT-HmeSkjPjI3BjwDob0Foa5XqbZMR9ZF7h/embed?start=false&loop=true&delayms=15000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTqsI2ydZ7RoAd_BreFG_5NXt87JB7c-QYMIG9eAAMBvPLm12-tMKkjnRn1Ot27XVpXM9QuhXGhJKf2/embed?start=false&loop=true&delayms=15000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe>
<div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-10562228630818881672022-03-15T12:24:00.000+01:002022-03-15T12:24:35.676+01:00A propósito de la vigencia de los arquetipos femeninos de la mitología clásica<p><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><i> Vid.</i> <b><a href="https://vaixelldodisseu.blogspot.com/2022/01/els-arquetips-femenins-de-la-mitologia.html"><span style="color: #0b5394;">Les dones i els dies</span></a></b></span></p><p><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj4nSM9slYknupMa6ryi4IGlqK_KMdGJoqfM-ZW2no5ewzFP5fXRfgui3KS-07rz1dkjY4mG0Z-o8_tMHJEmRxZwBc0Lm3DTA31PI1e5NTzZe14HnU_3ha0aibLfarQPkQh_CK26TYdssh4MlkAeztQYmu2k4ePSGkRawg0Sw8nTY0Px0SiAG6oxXiRfg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="679" data-original-width="734" height="371" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj4nSM9slYknupMa6ryi4IGlqK_KMdGJoqfM-ZW2no5ewzFP5fXRfgui3KS-07rz1dkjY4mG0Z-o8_tMHJEmRxZwBc0Lm3DTA31PI1e5NTzZe14HnU_3ha0aibLfarQPkQh_CK26TYdssh4MlkAeztQYmu2k4ePSGkRawg0Sw8nTY0Px0SiAG6oxXiRfg=w400-h371" width="400" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #3d85c6; font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><u>MI DECÁLOGO</u></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">1. </span><span lang="ca">En la antigua Grecia, las mujeres estaban bajo la autoridad de los
hombres y no tenían ni voz ni voto</span></b><span lang="ca">. Consideraban que
no podían valerse por sí mismas, así que su labor quedaba relegada al hogar.
Por ello, si exprimimos la mitología griega al máximo y tratamos de analizarla,
nos damos cuenta de que muchas de las metáforas que usaron tienen un trasfondo
que pone en evidencia la sociedad patriarcal del momento.</span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">2. </span><span lang="ca">A las mujeres siempre se las ha determinado como las causantes del mal
en la tierra y los mitos, de alguna manera, transmiten que no debemos fiarnos
de sus actos.</span></b><span lang="ca"> En el Cristianismo o el Judaísmo, por
poner dos ejemplos, la responsable de ‘el pecado original’, que acarreó el
apartamiento definitivo de la humanidad del paraíso fue Eva, una mujer, por
desobedecer a Dios e ingerir el fruto prohibido. En la mitología griega, más de
lo mismo. Pandora, la primera mujer, no hizo caso a la orden de Zeus y decidió
abrir la caja. Muy a su pesar, en su interior había todos los males que
padecemos, los cuales no tardaron en esparcirse por todo el mundo. Por suerte,
se percató de lo que había hecho y cerró la caja de inmediato, consiguiendo
retener la esperanza. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">3. </span></b><span lang="ca">Tal y como nos muestra la historia de Helena, la joven más bella de
Grecia,<b> las mujeres siempre han estado
sujetas a cánones de belleza y a unos estereotipos muy marcados, fijados por
los hombres</b>. En la Grecia clásica, su deber era casarse y garantizar la
descendencia. Mayoritariamente, contraían matrimonio mucho antes de cumplir la
mayoría de edad y ni siquiera tenían potestad para decidir a su marido.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">4. </span></b><span lang="ca">El mito de Eco refleja que las féminas nunca han podido expresarse y
dar su opinión, debido a que <b>se
consideraba que su voz solo podía ser usada para manifestar dolor o placer</b>.
Ante este veto, no les quedó más remedio que repetir lo que los hombres decían,
sin poder tener criterio propio. Hoy en día, siguen siendo silenciadas, aunque
en menor medida. Solo hace falta fijarse en los máximos dirigentes de las
grandes potencias del mundo. Prácticamente todos los altos cargos están
ocupados por hombres, a pesar de que ellas tienen la misma o más capacidad que
nosotros para ejercer estos puestos. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">5. </span><span lang="ca">Cualquier timbre de voz distinto al estándar masculino es visto,
todavía a día de hoy, como algo inadecuado</span></b><span lang="ca">, como si la
sonoridad fuese más importante que el propio discurso. Como consecuencia,
muchas de las mujeres que se dedican a la política deciden ir al logopeda para
bajar varios tonos su voz y, de esta forma, capacitarla para la vida pública.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">6. </span></b><span lang="ca">A pesar de que las mujeres tenían la función de brindar a sus hijos la
mejor educación posible,<b> en la Grecia
antigua el miembro imprescindible y más relevante de la familia era el padre</b>,
hasta el punto de que un niño sin el referente de su progenitor perdía gran parte
de sus derechos. </span></span><b style="text-align: center;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"> </span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">7. </span><span lang="ca">Hasta la actualidad, el deber de las mujeres ha sido procrear y ser
unas madres ejemplares y excelentes</span></b><span lang="ca">. De hecho, hay mujeres a las que no les queda más remedio que tener hijos, aunque no lo deseen,
por la presión social. En efecto, si una madre hace daño a su descendiente, es
sometida a un gran juicio mediático y se considera que ha actuado de la peor manera.
Por contra, si lo hace un hombre, el suceso pasa mucho más desapercibido y no
se le da tanta importancia.</span></span><b style="text-align: center;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"> </span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">8. </span></b><span lang="ca">Desde la Grecia clásica, y todavía hoy en numerosos países en vías de
desarrollo,<b> los padres escogen el marido
para sus hijas unilateralmente y es la joven la que tiene que ir a vivir a la
casa de su marido.</b></span></span><b style="text-align: center;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"> </span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">9. </span><span lang="ca">En la mitología no se habla explícitamente de violaciones, pero desde
una perspectiva actual, lo que tampoco es aconsejable por un motivo historicista, los muchos raptos que se llevan a cabo pueden ser
considerados como tal.</span></b><span lang="ca"> Un ejemplo es el de Perséfone,
que fue raptada por Hades y trasladada al inframundo. Por desgracia, es un tema
que sigue estando presente en la sociedad y que no hemos podido erradicar.</span></span><b style="text-align: center;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"> </span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">10. </span></b><span lang="ca">Por último, <b>hay ciertas acciones
que son consideradas como propias de las mujeres</b> todavía en nuestros días
y los mitos nos muestran lo poco que hemos cambiado. Coser, por ejemplo,
siempre ha sido visto como una actividad femenina, debido a que tiene que ver
con las labores domésticas. No es casualidad que Penélope, para distraer a sus
pretendientes con la esperanza de que algún día Ulises volviese de nuevo al
palacio de Ítaca, cosiera y descosiera el vestido fúnebre de su suegro. Las
flores también son consideradas un símbolo mujeril. En Sant Jordi las mujeres
solían recibir una rosa, mientras que los hombres, un libro. Tampoco es fruto
del azar que Perséfone, antes de ser raptada por Hades, estuviera recogiendo
flores en el campo junto con varias ninfas.</span></span></p></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #3d85c6; font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><u>MI OPINIÓN</u></b></span></div><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Las mujeres siempre han estado sometidas a los hombres en todos los
aspectos. Por desgracia, la misoginia ha sido una actitud muy extendida en la
mayoría de civilizaciones a lo largo de la historia y la creencia de que su
única función es la de procrear y ocuparse de las tareas domésticas sigue
vigente en la mente anacrónica de muchos energúmenos. La Grecia antigua fue un
ejemplo en muchos aspectos y dejó un legado que perdura en la actualidad. No
obstante, tal y como nos muestran los mitos, los hombres predominaban y
ejercían su autoridad sobre las mujeres, lo cual siempre será una pequeña
mancha en la espléndida huella que dejaron. Me pregunto: Una sociedad que logró
desarrollar un alfabeto propio, la arquitectura, las matemáticas, la filosofía…
¿Qué hubiera sucedido si las mujeres también hubieran podido participar? Quizá
estaríamos viviendo en Marte, o podríamos teletransportarnos.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Pandora es uno de los personajes más célebres de la mitología griega,
porque fue la primera mortal en existir. A ella se le atribuyen todos los males
que los humanos sufrimos y padecemos, pero también es gracias a ella que
tenemos esperanza en que entre muchas otras cosas, las desigualdades entre
hombre y mujer dejen de existir para siempre. Su historia, de alguna manera,
refleja una realidad que todavía perdura, como es que algunos varones
consideran que no hay que depositarles confianza, porque “siempre te la acaban
liando”. En muchas relaciones amorosas, la pasión se convierte en posesión. Los
maridos revisan constantemente el teléfono a sus esposas y controlan
estrictamente sus vidas cuando están fuera de casa, como si se tratara de la
relación entre una madre y un hijo, lo cual es revelador.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Los humanos estamos sujetos a unos hilos, los estereotipos, que nos
mueven como títeres. Parece que todos estemos obligados a seguir unas modas
para evitar ser menospreciados. Sin duda, el sector que más sufre este hecho
son las mujeres, de nuevo. Helena de Esparta representa los cánones de belleza
del momento, una mujer rubia y deslumbrante. Solo hace falta darse cuenta del
éxito de las cirugías estéticas en los últimos años, o de que la mayoría de
mujeres lucen pendientes u otros ornamentos, mientras que la mayoría de hombres no nos
molestamos siquiera en maquillarnos para mejorar nuestra apariencia. Por otro
lado, hay actividades que parece que solo podamos realizar los hombres, y
viceversa. Penélope, cosiendo el vestido fúnebre de Laertes para despistar a sus
pretendientes o Persèfone, cogiendo flores del campo, nos enseñan algunos de
estos estándares.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Retomando el personaje de Helena de Esparta, la mujer más bella de
Grecia, creo que es significativo el hecho de que su encanto fuera el <i>casus belli</i> de la Guerra de Troya. Por
ejemplo, hay hombres que tocan el trasero de alguna chica sin consentimiento y
lo justifican diciendo cosas como que “con esa ropa, se lo ha buscado”, es
decir, culpando a la mujer para minimizar las consecuencias de sus actos. Aunque
parezca surrealista, son cosas que siguen pasando y que ocurren con más
frecuencia de la que nos imaginamos, según el testimonio de muchas de mis
amigas, que han tenido que pasar por situaciones parecidas. El mito de Medusa
es aún más significativo. Poseidón violó a Medusa en el templo de Atenea y esta
última, para vengarse, en vez de atacar al dios de los mares, tomó cartas en el
asunto contra la Gorgona; hizo que todo aquel que la mirara se transformara en
una piedra y pobló su cabeza de serpientes.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Además, siempre se ha puesto en duda su capacidad intelectual y se las
ha apartado del desarrollo cultural. Todos hemos oído alguna vez lo de
“calladita estás más guapa”, o algo parecido. El mito de Eco lo escenifica a la
perfección, ya que tuvo que pagar los platos rotos de las infidelidades de Zeus
y Hera, la castigó obligándola a repetir la última palabra de la persona con la
que mantenía la conversación. Hoy en día, después de muchos años de lucha, las
mujeres, salvo demasiadas excepciones aún, ya tienen voz propia y potestad para decidir, pero
hasta no hace tanto, no existía el sufragio universal y por tanto, no podían
decidir sobre las cuestiones de estado. La política, sin embargo, una profesión
en la que es necesario ser elocuente para persuadir a los votantes, sigue
siendo cosa de hombres y en el periodismo o el derecho ocurre lo mismo. De
hecho, las mujeres que quieren optar a altos cargos, hacen cursos de logopedia
para masculinizar sus voces y evitar ser excluidas, como en el caso de Hillary
Clinton o de Margaret Thatcher y, aún así, lo tienen verdaderamente complicado.
Afortunadamente, en el S. XXI, las mujeres ya pueden expresarse libremente en
los países del primer mundo y, por ejemplo, nos sorprendería que un niño hiciera
callar a su madre, como hizo Telémaco con Penélope, o que un marido hiciera lo
propio con su esposa, pero sigue habiendo mucho camino por recorrer.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Por último, el mito de Medea, a la que todos conocemos como una bruja
malvada capaz de matar a sus propios hijos para vengarse de su marido, da pie a
hablar de otro asunto muy presente en nuestros días. Normalmente, que una mujer
asesine o participe en un acto delictivo nos parece mucho más anormal que si lo
hace un hombre y aunque la ley no hace distinciones por sexo, la opinión
pública, sí. Las féminas que delinquen son criticadas brutalmente, mientras que
los hombres suelen irse de rositas. La emisión radiofónica habla sobre el ‘caso
Asunta’, por el que una pareja fue condenada a 18 años de prisión por el
asesinato de su hija. La mujer fue la que llevó a cabo el crimen estremecedor y
su esposo, quién lo organizó todo. Sin embargo, el clamor popular puso el foco
en la mujer y de su prometido prácticamente ni se habló.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Afortunadamente, como mínimo en los países de Occidente, hombres y
mujeres ya gozan de los mismos derechos y privilegios, aunque, como he
comentado, permanecen ciertos rasgos machistas que debemos tratar de erradicar, y aprender a comprender los mitos nos puede ayudar mucho a ello. Por este
motivo, todos tenemos que remar hacia una misma dirección, eso sí, sin llevarlo
al extremo. El movimiento feminista actual tiende a exagerar ciertas cosas y
por este motivo, no comparto plenamente sus reivindicaciones. El pasado ocho de
marzo, en las manifestaciones, oí y vi ciertos comentarios con los que no me
sentí identificado. Por ejemplo, no creo que sea oportuno englobar a todos los
hombres dentro de un mismo saco. “Los hombres matan más que el Coronavirus y no
hablamos de pandemia” o “si no luchamos juntas nos matan”, fueron algunos de
los mensajes más recurrentes. Yo soy hombre y nunca se me pasaría por la cabeza
hacer daño a alguien, sea hombre o mujer, por lo que no me gusta que se me trate de asesino o
violador, como es lógico. Por otro lado, discrepo de que haya ciertos sectores
laborales que se empeñen en tener el mismo número de trabajadores de sexo
masculino y femenino. Creo que se debe contratar al mejor preparado, sin tener
en cuenta otros factores, personas en definitiva. En las pruebas físicas para llegar a ser bombero, la
exigencia es muy distinta según seas de un género u otro, lo cual no tiene
ningún sentido porque a la hora de salvar una vida, todo profesional tiene que
poder asumir cualquier reto que se le proponga con la mayor rapidez posible. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Por otra parte, otro de los debates es el de la brecha salarial, sobre todo en
el deporte. Está claro que, hasta no hace mucho, las mujeres sufrían
discriminaciones laborales evidentes. En pleno auge del movimiento obrero, por
ejemplo, las mujeres eran “esclavas de un esclavo”, porque tenían que trabajar
tanto en casa como en la fábrica y recibían una remuneración mucho menor que la
de los hombres. Hoy en día, no obstante, el estatuto del trabajador dice, textualmente, que “la empresa está obligada a pagar el mismo salario, tanto en
salario base como por complementos salariales por el desempeño de un mismo
trabajo o por un trabajo de igual valor, sin discriminación alguna por razón de
sexo”, por lo que si sabemos de alguna empresa que no lo cumpla (yo no conozco
ninguna), tenemos derecho a denunciarla, y no conozco a ningún manifestante que
lo haya hecho. El deporte es un caso aparte, porque cada uno gana lo que
genera. A veces, escucho a gente opinar sobre este tema que no ha visto un
partido de fútbol femenino en su vida y que no saben concretar si Alexia
Putellas, la flamante balón de oro, es tenista, científica o futbolista. Por la
misma regla de tres, Leo Messi y Luis Suárez, por poner dos ejemplos, deberían
cobrar lo mismo, porque entrenan las mismas horas y tienen la misma función
sobre el terreno de juego, ¿no?. También las mujeres cobran más en el modelaje
y no le damos tantas vueltas. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Todo esto son hechos, como también lo son que
sigue existiendo un techo de cristal que impide a las mujeres acceder a puestos
de trabajo relevantes, o que en el momento de pedir una reducción de la jornada
para cuidar a los hijos, normalmente las mujeres son las que lo hacen, porque
como he repetido en más de una ocasión, sigue habiendo camino por recorrer, por
lo que antes de salir a manifestarnos, debemos informarnos y fijar unas pautas
para que todos nos sintamos identificados y podamos apoyar a una causa común
indispensable, como es que se eliminen de una vez por todas las
discriminaciones injustificadas a las mujeres y vivamos en un mundo
igualitario, porque nuestras diferencias son complementarias y juntarlas es
fundamental para construir un mundo mejor.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Así pues, muchos de los arquetipos femeninos de la mitología griega
siguen existiendo, aunque cada vez en menor medida. Conocer los mitos y la
sociedad patriarcal de la época puede ayudarnos a hacer una comparación con la
actualidad y a acabar definitivamente con estas distinciones incomprensibles.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca">(Este escrito está basado en los países del primer mundo. En los
países subdesarrollados siguen habiendo discriminaciones mucho más graves e
incomprensibles)</span> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"> <b><span style="color: #3d85c6;"><u>LOS ARQUETIPOS</u></span></b><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">Dánae:</span></b><span lang="ca"> Hija del argivo Acrisio y Eurídice, fue encerrada en una cámara
subterránea por su padre porque recibió un oráculo en el que se anunciaba que
el hijo de Dánae lo mataría. Sin embargo, la princesa se quedó embarazada,
según cuenta el mito, puesto que Zeus, metamorfoseado en una lluvia de oro, entró
en la habitación y tuvo relaciones sexuales con la joven. Su padre, ante esto,
decidió lanzarla a ella y al recién nacido, Perseo, al mar. Por obra de Zeus,
llegaron sanos y salvos a la isla de Sérifos, donde los recogió Dictis. Años
después, ambos regresaron a Argos y en una competición deportiva en la que
Perseo participó, el padre de Dánae falleció como consecuencia de un
lanzamiento de disco desviado del hijo de su hija, que lo golpeó
brutalmente. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgItp_tYucEk8OnV-rRL9Ljt0YjttNk9xcEpFUSaKurY87TKL5ng0VxvQmCTRRG5jsbrM8JdcRfPctFXo9QACjojuPERUWWUHrUxuKXIMz_OTX5-h8LJXdEApvMfnLOsM1oFyN8-xYB_UgW7ETypbodSG4rjGzZLHx4ujDfIN_uijDpgNvbCIQFGSrpTw" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><img alt="" data-original-height="775" data-original-width="800" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgItp_tYucEk8OnV-rRL9Ljt0YjttNk9xcEpFUSaKurY87TKL5ng0VxvQmCTRRG5jsbrM8JdcRfPctFXo9QACjojuPERUWWUHrUxuKXIMz_OTX5-h8LJXdEApvMfnLOsM1oFyN8-xYB_UgW7ETypbodSG4rjGzZLHx4ujDfIN_uijDpgNvbCIQFGSrpTw" width="248" /></span></a></div><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ca">Ariadna:</span></b><span lang="ca"> Princesa de Creta, hija de Pasífae y Minos. Cuenta la historia que
ayudó a Teseo a matar al Minotauro, una de las criaturas más feroces de la
mitología, mediante un ovillo de hilos de oro, para que no se perdiera en el
laberinto que Minos había construído exclusivamente para retener al monstruo y
evitar que causara estragos.</span></div></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiwlgwsOT8OmYPYnJtO1OnQR0kECp3eozbOdBWeRJacOqSBNGEOCy5cKRUNw5QfhVBEJu10JW3EnH9eu75pE4sCFjq9srm6jfjQQknGnIBaJ5eyzX0kRgtaL7gCQtY-i8xvuGGIvNMU-R4H8aJTiu9vLuDeFRcZsR0rLq6nSd8VBdZSxn7iJVLFCGX4IA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><img alt="" data-original-height="314" data-original-width="278" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiwlgwsOT8OmYPYnJtO1OnQR0kECp3eozbOdBWeRJacOqSBNGEOCy5cKRUNw5QfhVBEJu10JW3EnH9eu75pE4sCFjq9srm6jfjQQknGnIBaJ5eyzX0kRgtaL7gCQtY-i8xvuGGIvNMU-R4H8aJTiu9vLuDeFRcZsR0rLq6nSd8VBdZSxn7iJVLFCGX4IA" width="212" /></span></a></div><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ca">Pandora:</span></b><span lang="ca"> Fue la primera mortal en la mitología griega, modelada por Hefesto
por orden directa de Zeus, como venganza a Prometeo, que había robado el fuego
de los dioses para proporcionárselo a la humanidad. Zeus le entregó una caja
para que se la llevara a Epimeteo, con la condición de que no debía abrirla
bajo ningún concepto. Sin embargo, no pudo contener la tentación de conocer
cuál era su contenido y desobedeció al dios de los dioses. Acto seguido, todos
los males que la humanidad sufrimos se esparcieron por todo el mundo. Cuando se
dio cuenta de lo que había sucedido, la cerró lo más rápido que pudo,
consiguiendo retener la esperanza en su interior.</span></div></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">Helena de
Esparta:</span></b><span lang="ca"> Hija de Zeus y de Leda, fue la mujer más
bella de toda Grecia. Tras el conocido juicio de Paris, en el que Afrodita
recibió la manzana de la discordia, fue raptada por este, para indignación del
rey de Esparta, Menelao, que era su esposo. Este acontecimiento desencadenó la
Guerra de Troya.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">Afrodita:</span></b><span lang="ca"> Es la diosa del amor, la belleza y la sexualidad. De hecho, recibió
la manzana de la discordia, el regalo envenenado que se disputó con Atenea y
Hera, tras convencer al pastor Paris con que si la escogía a ella, podría
casarse con la mujer más bella de Grecia: Helena de Esparta. Sus animales
representativos son el delfín y la paloma y sus atributos, una manzana o una
concha.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">Amazonas:</span></b><span lang="ca"> Fueron una raza de mujeres guerreras, caracterizadas por su orgullo
desmedido, que vivían en la ciudad de Temiscira. Según Homero, eran “iguales a
los hombres”, porque participaban en las guerras y cazaban, dos actividades
asociadas a los varones, pero no pudieron hacer nada en batalla ante Hércules,
Belerofonte y Teseo, tres héroes griegos de gran envergadura. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEidcpcX1XjAjBRgfBudGFJD0hxmy7iDJ0S0C6AVHgV-VCGyNaKZh95d1o7cOGCRKiT32y2bKHnnOY3LzmBoB2u8ZDgBk2gH7CLftpu7pypTWzOz_s8p2pRyjEkVivHBNKB1wuoHw-SId5q2fLtjiGNc-E5tYzsj6KSudgKQBamDJ4cK0E3iCSq9azG5CQ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEidcpcX1XjAjBRgfBudGFJD0hxmy7iDJ0S0C6AVHgV-VCGyNaKZh95d1o7cOGCRKiT32y2bKHnnOY3LzmBoB2u8ZDgBk2gH7CLftpu7pypTWzOz_s8p2pRyjEkVivHBNKB1wuoHw-SId5q2fLtjiGNc-E5tYzsj6KSudgKQBamDJ4cK0E3iCSq9azG5CQ" width="320" /></a></span></div><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ca">Penélope:</span></b><span lang="ca"> Hija de Peribea e Icario, fue la esposa del héroe Ulises. Representa
la fidelidad, debido a que estuvo veinte años esperando el regreso de su marido
a palacio, teniendo que soportar a cien pretendientes que querían conquistarla.
Para despistarlos, les decía que cuando acabara de coser el vestido fúnebre de
su suegro Laertes se decantaría por alguno de ellos. Ese momento nunca llegó
porque durante la noche se dedicaba a deshacer lo que había cosido durante el
día, hasta que por fin volvió el héroe itacense.</span></div></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">Circe:</span></b><span lang="ca"> Hija de Perseis y Helios, tenía la capacidad de transformar en
animales a cualquiera que la ofendiera. Vivía en la isla de Ea y, según cuenta
el mito, convirtió en cerdos a toda la expedición de Ulises, salvo al héroe y a
Euríloco, que fue quién advirtió a Ulises de lo acontecido. El rey de Ítaca usó
su astucia y añadió una planta a la poción de Circe, por lo que el hechizo no surtió efecto y, posteriormente, la obligó a devolver su forma original a sus
acompañantes.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca"></span></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgEbFTTqyCLHHQfDBUj_UlH67tTAP_OTl9Hogay5fukk1o9SgUlhzFWKujizDFRPrBXk7JrMLnEZYOl5_9qyvDRyIWBlsPZwRvLF-Lu4KRxi_0AsPDqqiCcef8pJc6XEEDA-v8_dr6GjpcY1NnVD8SipgusS5cuoioSthzKQREa344rdROuXlA1RYTbWg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="4023" data-original-width="2457" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgEbFTTqyCLHHQfDBUj_UlH67tTAP_OTl9Hogay5fukk1o9SgUlhzFWKujizDFRPrBXk7JrMLnEZYOl5_9qyvDRyIWBlsPZwRvLF-Lu4KRxi_0AsPDqqiCcef8pJc6XEEDA-v8_dr6GjpcY1NnVD8SipgusS5cuoioSthzKQREa344rdROuXlA1RYTbWg=w196-h320" width="196" /></a></b></span></div><span style="font-family: Calibri;"><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca"><b>Eco:</b></span><span lang="ca"> Fue una ninfa de los bosques, cuya mayor virtud fue su oratoria. Con
su voz era capaz de enamorar a cualquier ser. Un día que Zeus jugaba con otras
ninfas, Eco se encargó de distraer a Hera para que no se percatara del engaño,
aunque muy a su pesar, no pudo evitarlo. La esposa de Zeus, indignada, la
castigó haciendo que solo pudiera repetir las últimas palabras de la persona
con la que hablaba. Según la historia, se enamoró de Narciso, pero no podía
confesarle lo que sentía por él. Un día, con ayuda de unos animales, pudo
declarar su amor, pero Narciso se burló de ella, cometiendo un acto de
‘hybris’. Desde aquel entonces vive en una cueva, desolada por el rechazo,
repitiendo lo que otros dicen.</span></span></div></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiL8HVJd0gcftQOBNiFXIB-2BdUiygEqKlKURFrzxjSBGCOtNbkjSS1w3hHYPgQ7IeP-seWm95pbxO4TFN0K-iobG2IeOL9v52XyHD_B7EtWZkHyLkvYpd6zb9emFnaR2E7JWd-2paPXCBcpE1VUxXrey93oQJLg_wnRsIeDnxfVLaY6cdBwKqq5q1dGA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><img alt="" data-original-height="314" data-original-width="501" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiL8HVJd0gcftQOBNiFXIB-2BdUiygEqKlKURFrzxjSBGCOtNbkjSS1w3hHYPgQ7IeP-seWm95pbxO4TFN0K-iobG2IeOL9v52XyHD_B7EtWZkHyLkvYpd6zb9emFnaR2E7JWd-2paPXCBcpE1VUxXrey93oQJLg_wnRsIeDnxfVLaY6cdBwKqq5q1dGA" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ca">Medusa:</span></b><span lang="ca"> Fue la única mortal de las hermanas Gorgonas. Poseidón la violó en el
templo consagrado a Atenea y esta última, como venganza a lo que consideró una
ofensa, decidió castigarla; transformó su cabello en serpientes e hizo que todo
aquel que la mirara se convirtiese en piedra. Perseo halló su cabeza y la usó
como un arma letal, para petrificar a todos sus oponentes.</span></div></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjs9MRqgOKob3bj6inPwJeLyZL_xMdhy05oJ2UBLSJGn6clEuWmWiEAWEPQdGh49cReJFXBatxdpX2VQ0CDWWI1Gqi1-rVpbEoEYTRdrAHQn8j9t8beB-DtWuY_kwJ7Vo48K0sjB5KBNf9-ndrRd8VTzwE2zKqgrN5WoRiFYQDElnFI20FFaTmOlkxeeQ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><img alt="" data-original-height="600" data-original-width="584" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjs9MRqgOKob3bj6inPwJeLyZL_xMdhy05oJ2UBLSJGn6clEuWmWiEAWEPQdGh49cReJFXBatxdpX2VQ0CDWWI1Gqi1-rVpbEoEYTRdrAHQn8j9t8beB-DtWuY_kwJ7Vo48K0sjB5KBNf9-ndrRd8VTzwE2zKqgrN5WoRiFYQDElnFI20FFaTmOlkxeeQ" width="234" /></span></a></div><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ca">Eurídice:</span></b><span lang="ca"> Ninfa de Tracia, se casó con Orfeo, aunque poco después falleció como
consecuencia de la picadura de una serpiente. Orfeo, tremendamente desolado por
la pérdida, decidió hacer una catábasis al inframundo para tratar de negociar
con Hades que su esposa pudiera regresar al mundo de los mortales. Finalmente,
Hades aceptó con la condición de que durante la anábasis no debía girarse para observar el rostro de Eurídice. Orfeo no pudo contener la tentación y se volteó, por
lo que su amada regresó de nuevo al Hades.</span></div></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca"></span></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjh6EcWIahv_VLI5Qca2rdiHuoQdIpTNnJ7aTBRc3qCDAJAtcJIcyHGvnlSPXsICBnEy3luJ06FzWla2UYbyDRaM9Qs_QapFtvgpLsg3PBWWUB58rr-RkBginNIlrs9tWhiZDsG8BSaSrR5EKgTNn_spyggJPaDvH9Sz_JwjixYPE10AkzIlsYXDAdz2A" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="266" data-original-width="256" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjh6EcWIahv_VLI5Qca2rdiHuoQdIpTNnJ7aTBRc3qCDAJAtcJIcyHGvnlSPXsICBnEy3luJ06FzWla2UYbyDRaM9Qs_QapFtvgpLsg3PBWWUB58rr-RkBginNIlrs9tWhiZDsG8BSaSrR5EKgTNn_spyggJPaDvH9Sz_JwjixYPE10AkzIlsYXDAdz2A" width="231" /></a></b></span></div><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><br /></b><b><span lang="ca">Hera:</span></b><span lang="ca"> Hija de Cronos y Rea, es una de las tres esposas que tuvo el mayor
dios del Olimpo: Zeus. Es diosa del cielo y del matrimonio y sus atributos
característicos son la granada y la manzana.</span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">Medea:</span></b><span lang="ca"> Hija de Aeta e Idia, fue víctima de una infidelidad de su marido
Jasón, que con tal de conseguir el poder de Corinto, decidió casarse con la
hija del gobernador de la ciudad: Clauca. Furiosa, Medea decidió vengarse y, movida por los celos, mató a sus dos hijos para que el dolor de Jasón fuese
aún mayor.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><b><span lang="ca">Perséfone:</span></b><span lang="ca"> Hija de Zeus y Demeter, fue raptada por su tío Hades, el dios del
inframundo, mientras cogía flores en un campo cercano al Etna, en Sicilia. Demeter, desesperada ante la
desaparición de su hija, empezó a buscarla tristemente, por lo que la tierra se
volvió estéril. Ante esto, Zeus tuvo que negociar con su hermano la vuelta de
Perséfone al mundo de los vivos, pero esto ya no era posible porque había ingerido unos granos de granada que la vinculaban definitivamente con el inframundo. La
solución que encontraron fue que durante medio año permanecería junto a Hades
y los meses restantes volvería junto a su madre. <span><o:p></o:p></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjG3uiybqDarzjTtOzaJg-cYJhoF1GoAGYTxgAIsE3C04hKwpvAXma8VkMrvshJPYLfg4kEQdPRIMSwOoWOa76WkrFyTueVkKT2vB6-Br7Ra8R65hR4Tu4m_ZuVIydKXAnGRRC49uHOwGGhM6MElFcwR_vveavPHsZ8JGiVWPtArpAaQVs0UmPs9945Sw" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="600" data-original-width="264" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjG3uiybqDarzjTtOzaJg-cYJhoF1GoAGYTxgAIsE3C04hKwpvAXma8VkMrvshJPYLfg4kEQdPRIMSwOoWOa76WkrFyTueVkKT2vB6-Br7Ra8R65hR4Tu4m_ZuVIydKXAnGRRC49uHOwGGhM6MElFcwR_vveavPHsZ8JGiVWPtArpAaQVs0UmPs9945Sw=w177-h400" width="177" /></a></span></div><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <b><span style="color: #3d85c6;"><u>MI ARQUETIPO</u></span></b></span><br /></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; tab-stops: 177.75pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="ca"></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Uno de mis personajes favoritos es Eco, porque creo que de su historia
podemos extraer muchas conclusiones. Primeramente, representa a las mujeres que
a lo largo de la historia no se han podido expresar libremente y que no han
podido hacer valer sus capacidades intelectuales, por ser algo asociado a los
hombres. Eco fue castigada por Hera, sobre todo por el hecho de que tenía miedo
de que con su voz seductora y su habilidad con la palabra pudiese enamorar a su
propio marido Zeus y a partir de aquel momento, sólo puede repetir la última
sílaba de lo que otros dicen. Uno de los pocos motivos que se me ocurren por
los que los hombres no dejaban que las féminas pudieran participar en estas
actividades era el miedo a que el sistema patriarcal se fuese al limbo, porque
eran conscientes del verdadero poder de las mujeres y querían evitar que
saliera a la luz. Según mi punto de vista, dicho silenciamiento es algo
paradójico e incomprensible. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Si tenemos en cuenta que las mujeres siempre han
tenido el deber de educar a los hijos, gran parte de la ‘culpa’ de que grandes
eruditos como Sócrates, Tales de Mileto o el mismo Pitágoras tuvieran el éxito
que tuvieron fue de la primera piedra de la construcción, sus madres, la figura
más importante en la formación de un niño. Además, creo que su amor fallido con
Narciso también es significativo, debido a que pone en evidencia la soberbia de
determinadas personas en el amor. Hay gente que se cree superior a cualquier
otro ser por el mero hecho de ser más atractiva y que juegan con los
sentimientos de los demás como si no fuera algo verdaderamente delicado.
Considero que todos tenemos que tener potestad para decidir a nuestra pareja,
aunque siempre desde el respeto. El acto de ‘hybris’ de Narciso culmina con su
fallecimiento, pero no siempre es así y, con demasiada frecuencia, el que sale peor parado es
el que ha sido menospreciado y humillado. </span><span class="msoIns" face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 12pt;"><ins cite="mailto:Jordi%20Rinc%C3%B3n" datetime="2022-03-12T15:45"><o:p></o:p></ins></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="color: #cc0000; font-family: Calibri;"><span style="font-size: large;">Josep Lozano Martín - Grec I</span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="color: #cc0000; font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="color: #cc0000; font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></b></p><p></p>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-6603964921087140802022-02-13T16:47:00.001+01:002022-02-13T16:57:28.856+01:00PROJECTE PLURILINGÜE 'VOCABULA'<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTPnsZUVOpZ_dYhnUyFCaB2W7_J5f4GAmKKvvCqqpWPrNWCOU3yIaTCpFPsLBfgDY-4rG8p7sIR0jgc/embed?start=false&loop=true&delayms=5000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe><div><br /></div><div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: large;">Les <i><span style="color: #6fa8dc;">discipulae</span></i> i els <i><span style="color: #6fa8dc;">discipuli</span><span style="color: #6fa8dc;"> </span></i> de Llatí de 4t han estat treballant aquestes darreres setmanes un projecte
multilingüe que hem intitulat
<i><span style="color: #6fa8dc;"><b>VOCABULA</b></span></i>. Col·laborativament, han elaborat unes presentacions temàtiques
relacionades amb alguns àmbits del vocabulari habitual així com de la petjada
romana en els topònims de ciutats d'arreu de Catalunya, l'Estat espanyol i
d'Europa. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: large;">Esperem que us siguin útils i
profitoses. L'bjectiu, com sempre, demostrar amb fets i no només amb paraules
que el llatí ha marcat i seguirà marcant el futur de moltes llengües que parlem
o coneixem, observant que fins i tot les que no tenen el seu origen en la
llengua de Roma, com l'anglès i l'alemany, presenten en molts casos unes
afinitats gens casuals.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #4c1130; font-family: Calibri; font-size: medium;"><b>Dum docemus, discimus!<span style="mso-spacerun: yes;">
</span></b></span><o:p></o:p></p></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><b><a href="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vQVfzenqkBhCaDxS6RYjPTcJMkY3lm8wHjIvwEdT7RzCsksMv01T5rY87qREPbkUarPnNqt1ndCRvO3/pub?start=false&loop=true&delayms=5000">Nomina urbium in Europa</a></b></span></div><div><span style="font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: Calibri; font-size: large;"><b><a href="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vShjUA2BeI1vwpx8uZyR1_EXy0pIB9ghpd84pel3aUnxAPC1mU-pFQAILyASnH31vZjAgXCQCukZRmT/pub?start=false&loop=true&delayms=5000">Animalia</a></b></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><b><a href="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vSqwfLDGz7VOOOUityqkps8TrgmAf9KlBEtMPLY_voyl2hcywUMQd28-l7_k4TUrfEXmjDn0s1fsznm/pub?start=false&loop=true&delayms=5000">Natura</a></b></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><b><a href="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vSTDd6e2ntj_HeAMBxiYiiqrLK32Gwu7WffuVPyK_UiwzeKzXNW58CXeE9_47cCoLb7B0vCI8LBmfKL/pub?start=false&loop=true&delayms=5000">Dies septimanae, menses, stationes anni et alliavocabula de tempore</a></b></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><b><a href="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vS0e7hRbedB5kr6czn2FQAfEv0G8HhriRjl79udzhCP7ORGb2Cnt4yVmSOw86nNdKs5eE2BEth5Mrvy/pub?start=false&loop=true&delayms=5000">Numeri</a></b></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><b><a href="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTPmvprjjjjXvJHgfne8nib6GHq6t_ScSKlMWkIyny15onzpLxXzvvtJbSp0vjuwDUC5EQYXlLwbsxn/pub?start=false&loop=true&delayms=5000">Colores et praepositiones</a></b></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><b><a href="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vSWYNbVbxWfeMKCV6O-CmDvtsV-j8IfdPAtEq59ldq19hL3mekumotHoZ50EsmnDE6iG05j3axhI48H/pub?start=false&loop=true&delayms=5000">Cibaria (fructus, holaria et alia)</a></b></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><b><a href="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vQI7-1wOQamfTCSPNdgbNFl0ZhO_PUtjJFme7H0mUaC_S8Oe6pUTcUun3WYKvQyffnPUNRa1ClkYaYT/pub?start=false&loop=true&delayms=5000">Corpus humanum</a></b></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><b><a href="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vSiOuxKVZpZ4TbZm8EjVY_ujtXCd7a9jNac7CBMcNc4tKTlL4tFAIrq--QsLtC8bMnhHf6cAq4tVpnQ/pub?start=false&loop=true&delayms=5000">Familiaria</a></b></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><b><a href="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vTmMfXUXf5tLSlNtfaysSM3jpMPvtM7kWRBFIJnexFUZOfbvukFX5sthBB0kflz-cduJG8eKEbI6e7j/pub?start=false&loop=true&delayms=5000">Actiones</a></b></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #6fa8dc; font-family: Calibri; font-size: large;"><br /></span></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-64385169196650010022022-01-16T18:42:00.000+01:002022-01-16T18:42:14.952+01:00Els arquetips femenins de la mitologia clàssica encara són vigents?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiuE9vdA0xcxbeatFNo9FFLbk45_daZZWY2lerIrZ-xF2b2LWojDMFusdT8zKqwSA4zAmBcvyhS64YGW-0OopEwSShbD561uOh2WBVfm3uN5KQcdJwF7m8YY7e_5DklKHynM4SBH_dN08j9ndR8oljWX2guTM8rLgsAgimG5uuMFutq8eVgiO_BysBgZg=s1000" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="838" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiuE9vdA0xcxbeatFNo9FFLbk45_daZZWY2lerIrZ-xF2b2LWojDMFusdT8zKqwSA4zAmBcvyhS64YGW-0OopEwSShbD561uOh2WBVfm3uN5KQcdJwF7m8YY7e_5DklKHynM4SBH_dN08j9ndR8oljWX2guTM8rLgsAgimG5uuMFutq8eVgiO_BysBgZg=w335-h400" width="335" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><i><b>'Els mites femenins de la Grècia
clàssica estan plens d'estereotips: la dona que espera, la dona submissa, la
dona sotmesa a la voluntat del pare o del marit. Són la representació d'una
societat altament jerarquitzada que atorgava a la dona un paper totalment
secundari. Aquests mites estan plens de poesia i simbolisme, però també
contenen elements patriarcals molt clars que encara ara, segles després, estan
vigents. Així que amb l'ajuda d'historiadores de l'art, professores i altres
expertes rellegim aquests arquetips femenins que de sempre han format part de
les nostres vides.'</b></i><i> </i></span><span style="font-family: arial;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: medium;"><b><a href="https://www.ccma.cat/catradio/les-dones-i-els-dies/"><i>Les dones i els dies</i></a></b> </span><o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">I vosaltres, què en penseu? Creieu que la majoria dels arquetips mitològics (femenins i no femenins) són vigents? Quins són els personatges femenins que desfilen pel programa? Quin us ha cridat més l'atenció?</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span></div><p></p>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="281px" scrolling="no" src="https://www.ccma.cat/audio/embed/1122250/" width="500px"></iframe>
<div><br /></div><div><br /></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-29005862204844058592021-12-28T12:02:00.001+01:002021-12-31T08:08:07.833+01:00ANNUM NOVUM FAUSTUM ET FELICEM MMXXII, FELIÇ 2022!!! <p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="background: white; line-height: 107%;">La roda ja ha completat una volta més i avui celebrarem </span><span style="line-height: 107%;"><span color="windowtext" style="background: white; text-decoration-line: none;">de nou</span></span><span style="background: white; line-height: 107%;"> el final d'un any que no ha estat gens fàcil. Les <i><b><span style="color: #3d85c6;">discipulae</span></b></i> i els <i><b><span style="color: #3d85c6;">discipuli</span></b></i></span><b><span style="color: #3d85c6;"> </span></b>de 4t d'ESO us
volem desitjar un <strong>ANNUM NOVUM FAUSTUM ET FELICEM</strong> amb una presentació que ve a significar la
suma d´esforços i d´il·lusions que fan possible un projecte com aquest. </span><span style="background-color: white; color: #444444; font-family: Calibri; text-align: left;">Esperem que aquestes píndoles de saviesa us facin un bon servei i que tant
en els bons moments com en els no tan bons aquestes reflexions dels nostres
clàssics grecollatins us (ens) siguin un recordatori o un remei per no oblidar
el que realment és important en aquesta vida.</span></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="background: white; font-size: 11pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: Calibri;">Que cadascú pensi un desig
i el faci arribar als déus que tot ho governen... qui sap! Que sigueu
feliços.</span></span></strong></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="460" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vT6IPUXE1i5HeYOocRYXoyCZ0rY-jRNG49kMtmp0oQMo-7jykHh3ZTgVwWMzCq071H2YvxseTXaTrV1/embed?start=false&loop=true&delayms=3000" webkitallowfullscreen="true" width="720"></iframe><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-83648347645467156232021-12-18T16:33:00.006+01:002022-12-12T15:45:24.958+01:00Nadals i Saturnals, un rodolí gens casual...<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF6upEn1rnkcClYYP70MFoBMfv7XMCM8pC1hg9ea6-4jIplkdWj7zpYwSX_r52BEYskdarbN8fWpiNuUv881D4Jx6scYd53NvXnNABl5R5nWtan1lrGk9Z5pO6j1s-YAuEL0agcSCpDCaS/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="312" data-original-width="620" height="322" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF6upEn1rnkcClYYP70MFoBMfv7XMCM8pC1hg9ea6-4jIplkdWj7zpYwSX_r52BEYskdarbN8fWpiNuUv881D4Jx6scYd53NvXnNABl5R5nWtan1lrGk9Z5pO6j1s-YAuEL0agcSCpDCaS/w640-h322/image.png" width="640" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span style="background-color: white;"><span style="color: #444444;">I un any més, ahir van començar les </span><b><a href="https://www.inh.cat/articles/Les-Saturnals%2C-festes-de-senyors-i-esclaus-romans" target="_blank"><span style="color: #3d85c6;">Saturnals</span></a></b><span style="color: #444444;">! Recuperem avui dos apunts sobre aquestes genuïnes festes romanes, un dels quals va publicar la nostra estimada extripulant </span></span><span style="background-color: white;"><span style="color: #3d85c6;">Cristina<b> </b></span></span><span style="background-color: white; color: #444444;">ara farà sis cursos.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><i><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Moltes festes que celebrem
actualment tenen els seus orígens en festes de l'època clàssica. Algunes han
conservat el seu tarannà pagà, com ara el carnestoltes. Però també podem veure
com d'altres, que ara tenen un caràcter religiós, coincideixen curiosament amb
les dates en què el poble romà celebrava les seves festes. El mes de desembre
és ple de dates especials per a nosaltres. També a Roma era un mes ple de
festes. Entre els dies 17 i 23 de desembre tenien lloc a Roma unes festes
anomenades Saturnalia. Les Saturnals estaven consagrades al déu Saturn, déu
que, segons la tradició, va ensenyar els secrets del conreu de la terra als habitants
del Laci, regió en què es va fundar Roma. El temps en què va regnar Saturn com
a déu d'aquesta terra va ser anomenat edat d'or, ja que tot era plaer i no
calien jutges ni lleis, perquè ningú no cometia crims. Tot era felicitat.
Aquesta festa coincideix amb el solstici d'hivern, és a dir, quan el Sol inicia
l'ascensió que culmina amb el zènit de l'estiu. És el temps en què la llum
comença a créixer, fins al 24 de juny o solstici d'estiu, en què comença a
decréixer. Les saturnals eren unes festes molt alegres, i tot hi era permès.
Tenien un caràcter frenètic i l'ordre de les coses s'alterava. Fou celebrada
antigament per les poblacions rústiques i mentre durava no es podien fer
negocis, les corts de justícia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i
començar una guerra o castigar un culpable es considerava una impietat. Els més
humils podien assumir càrrecs públics i prenien el lloc dels seus amos sense
rebre cap càstig per aquest canvi. Es podien fer tota mena de bromes. Fins i
tot els esclaus gaudien d'algunes llicències i podien vestir com persones
lliures, tenien llibertat de paraula i podien menjar en igualtat amb els seus
amos. Amb el temps es va estendre a la ciutat, que esdevenia una disbauxa, i va
convertir-se en una festa molt popular en què els edils (els actuals alcaldes) organitzaven
distraccions. Les celebracions tenien certes similituds amb el modern carnaval
(per exemple l'elecció d'un rei) i amb el Nadal.</span></i><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p><div style="background-color: white; text-align: justify;"><div style="color: #444444; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Cronològicament (mai millor dit, perquè Saturn s'assimilava al Cronos grec), la festa de les Saturnals tenia com a epicentre, el 17 de desembre, el Capitoli fins a l'arribada de la dictadura de Juli Cèsar, on com a plat fort s’oferia a Saturn un gran sacrifici seguit d'un àpat públic (<i>lectisternium</i>) que culminava amb crits en honor al déu (<i>Io, Saturnalia!</i>). El general i polític romà va prolongar la festivitat fins al dia 19. Més tard, Octavi August va afegir un dia més, és a dir, fins al dia 20 i Calígula va fer el mateix uns anys després. Finalment, l’emperador Domicià va tancar l'ampliació del festiu fins al 23 de desembre.</span></div><div style="color: #444444; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><div style="color: #444444; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: large; text-align: left;">La llegenda diu que Saturn havia estat expulsat del cel i havia arribat a Itàlia, concretament a l’agrest Laci. Durant el regnat d'aquesta divinitat entre els homes, va ensenyar l’agricultura als itàlics, que haurien viscut una </span><i style="font-family: Calibri; font-size: large; text-align: left;">edat d'or</i><span style="font-family: Calibri; font-size: large; text-align: left;">, sense guerres ni males collites, on no es coneixia la propietat privada ni tampoc l'esclavitud. Amb aquesta celebració, també s’homenatjava els generals romans que havien triomfat en exitoses campanyes militars.</span></div><span><div style="color: #444444; font-family: Calibri; font-size: large; text-align: justify;"><br /></div></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span lang="CA"><span><span style="color: #444444;">Durant el transcurs d’aquests dies festius se suspenien temporalment les activitats comercials, es tancaven les escoles i els tribunals de justícia, s'ajornava l'execució dels condemnats a mort, es permetien tota mena de jocs d'atzar i apostes i era habitual regalar saquets de nous (</span><i style="color: #444444;"><span style="color: #3d85c6;">nuces</span></i><span style="color: #444444;">), espelmes (</span><i style="color: #444444;"><span style="color: #3d85c6;">cerei</span></i><span style="color: #444444;">) o petits ninots d'argila (</span><i style="color: #444444;"><span style="color: #3d85c6;">sigilla</span></i><span style="color: #444444;">). La festa també incloïa regals entre familiars amb el favor de l’antiga dea itàlica de la bona fortuna </span><span style="color: #3d85c6;">Strenua</span><span style="color: #444444;"> (i d’aquí el nostre verb </span><i style="color: #444444;">estrenar</i><span style="color: #444444;">) i bromes a dojo que ens recordarien el nostre 28 de desembre, els Sants Innocents. </span></span></span><span lang="CA" style="text-align: left;"><span><span style="color: #444444;">També petits targetons de felicitació anomenats </span><i><span style="color: #3d85c6;">xenià</span></i></span></span><span style="color: #444444; text-align: left;">, equivalents a les nostres felicitacions nadalenques o </span><i style="color: #444444; text-align: left;">christmes</i><span style="color: #444444; text-align: left;">.</span><span lang="CA" style="text-align: left;"><span><span style="color: #444444;"> En aquest sentit, una de les</span></span></span><span style="color: #444444; text-align: left;"> tradicions més populars i que sorprèn era l'intercanvi de papers que tenia lloc entre els esclaus i els seus amos durant un dia. El món al revés, l'ordre capgirat per recomençar un any nou. </span><span style="color: #444444; text-align: left;">La felicitat i la gresca, característiques de les Saturnals, s'acompanyaven de nombrosos banquets i lliurament de presents que amb el temps, i filtrat tot plegat pel Cristianisme, van esdevenir, potser, l'origen de les actuals celebracions de Cap d'Any o Nadal.</span></span></div></div><div style="background-color: white; text-align: justify;"><span style="color: #444444; font-family: Calibri; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="background-color: white; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"><span style="color: #444444;">Com a curiositat, us diré que fent recerca he descobert que les </span><i style="color: #444444;">Saturnalia</i><span style="color: #444444;"> són fins i tot mencionades pel conegut personatge Sheldon Cooper de la sèrie </span><span style="color: #3d85c6;"><i><a href="http://www.cbs.com/shows/big_bang_theory/" style="color: #336699; text-decoration-line: none;" target="_blank">The Big BangTheory</a></i> </span><span style="color: #444444;">en un episodi, quan diu que no posarà un arbre de Nadal perquè ell no celebra els antics rituals de les saturnals romanes. Qui ho havia de dir,... </span><span style="color: #3d85c6;"><i>f</i></span><i style="color: #444444;"><span style="color: #3d85c6;">eliç Saturnalia a tots</span></i><span style="color: #444444;">!'</span></span></div><div align="justify" style="background-color: white;"><br /></div>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="480" src="https://www.youtube.com/embed/oWXv8NmZLTw" title="YouTube video player" width="680"></iframe>
<div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-28098372051905088412021-12-06T17:18:00.006+01:002021-12-06T17:33:06.926+01:00In schola... (colloquium inter condiscipul@s)<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">L'<b><span style="color: #0b5394;">Anna</span></b>, la <b><span style="color: #0b5394;">Júlia</span></b> i
en <b><span style="color: #0b5394;">Mathias</span></b>, <i>discipulae et discipulus linguae latinae</i> de
4t d'ESO, ens conviden a fer una breu visita per l'escola. I ho fan en la
nostra estimada llengua, demostrant la seva
competència comunicativa. </span><b><span style="font-family: Calibri; font-size: medium;">Plurimas gratias tribus!</span></b></span></p>
<div style="border-radius: 8px; box-shadow: rgba(63, 69, 81, 0.16) 0px 2px 8px 0px; height: 0px; margin-bottom: 0.9em; margin-top: 1.6em; overflow: hidden; padding-bottom: 48px; padding-top: 56.25%; position: relative; width: 100%; will-change: transform;">
<iframe loading="lazy" src="https://www.canva.com/design/DAEwpiQFmRs/view?embed" style="border: none; height: 100%; left: 0; margin: 0; padding: 0; position: absolute; top: 0; width: 100%;">
</iframe>
</div>
<br /><div><br /></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-88579517008674487812021-11-07T13:50:00.002+01:002021-11-07T14:01:43.805+01:00Els papers de Pandora ('PANDORA PAPERS')<p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmUM0iRBhL6GGVCAYVXgVt2pYJP5WyL7hLnOMq3nGm8_zakJf1gc28asU8npSSnff5FQfNmYtqjGnctxt5w-iuQU3zEucVknlhgkDDh3nAIGBYRd6kvW6cWaKAOdxjHLS4B-rZqVQaAPKI/s2048/eyJ0eXAiOiJKV1QiLCJhbGciOiJIUzI1NiJ9.eyJpbSI6WyJcL2FydHdvcmtcL2ltYWdlRmlsZVwvNWY5NTMzNjBkY2YyMS5qcGciLCJyZXNpemUsMTUwMHxmb3JtYXQsd2VicCJdfQ.cundt-jpUudPDVj-U-sbkPF2Eg1bp60bA-1GgNzcANI.webp" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="'Pandora', John William Waterhouse, 1898" border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1198" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmUM0iRBhL6GGVCAYVXgVt2pYJP5WyL7hLnOMq3nGm8_zakJf1gc28asU8npSSnff5FQfNmYtqjGnctxt5w-iuQU3zEucVknlhgkDDh3nAIGBYRd6kvW6cWaKAOdxjHLS4B-rZqVQaAPKI/w374-h640/eyJ0eXAiOiJKV1QiLCJhbGciOiJIUzI1NiJ9.eyJpbSI6WyJcL2FydHdvcmtcL2ltYWdlRmlsZVwvNWY5NTMzNjBkY2YyMS5qcGciLCJyZXNpemUsMTUwMHxmb3JtYXQsd2VicCJdfQ.cundt-jpUudPDVj-U-sbkPF2Eg1bp60bA-1GgNzcANI.webp" width="374" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">'Pandora', John William Waterhouse, 1898</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ca"><span style="font-family: Calibri;">Pandora, segons la
mitologia grega, va ser la primera dona, pensada per Zeus i modelada per
Hefest, amb l’objectiu de venjar-se del tità Prometeu, que havia robat el foc
diví per lliurar-lo als mortals humans en contra de la voluntat del pare dels
déus i els homes. Totes les divinitats van atorgar-li qualitats, positives
algunes però també de negatives: la bellesa, la gràcia, l’eloqüència, la
mentida, la curiositat,… Explica el mite que Zeus va donar-li una gerra (o una
caixa en altres versions) que havia de portar a Epimeteu, tità de les excuses,
un pèl babau i germà de Prometeu, amb la condició que no l’obrís. Tanmateix, no
va poder evitar la temptació d’esbrinar què hi havia dins el seu interior i la
va destapar. Ràpidament, sense que pogués fer res per evitar-ho, totes les
desgràcies i els mals que contenia es van escampar pel món. Quan Pandora va
adonar-se de la severitat de l’assumpte, ja era massa tard. Només va aconseguir
retenir-hi l’esperança, l’últim que podem arribar a perdre.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;">Fa poques dates, ha
sortit a la llum un <a href="https://junior-report.media/que-son-els-papers-de-pandora/" target="_blank"><span style="color: #3d85c6;"><b>estudi exhaustiu</b></span></a> realitzat per més de sis-cents periodistes
d’uns cent-cinquanta mitjans de comunicació diferents, amb què s’han destapat
tot un seguit de fraus fiscals de grans dimensions protagonitzats per centenars
de persones famoses, adinerades i poderoses d’arreu del món. L’entrenador de
futbol Pep Guardiola, la cantant Shakira o el rei Abdallah II de Jordània, per
posar tres exemples coneguts, estan implicats de ple en aquest afer. Aquesta
investigació ha conclòs que tots ells evitaven el pagament d’impostos quan
feien inversions o compraven propietats, per mitjà d’empreses fictícies que ho
ocultaven en paradisos fiscals.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbsd0BQD43Mzqyk9SaI3pXbvyOXNuZ3rGcjrVmo5SPfzyES6d91T87fDx06RRoC3_urCAcQtSJHLndrCn_vW4bSCjXNY6gHjwHTiLGe48izxMvjMmcLOIt22Ygcj0E5ye6UyKTD8vP5AiE/s640/Papers-de-Pandora-640x406.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="406" data-original-width="640" height="434" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbsd0BQD43Mzqyk9SaI3pXbvyOXNuZ3rGcjrVmo5SPfzyES6d91T87fDx06RRoC3_urCAcQtSJHLndrCn_vW4bSCjXNY6gHjwHTiLGe48izxMvjMmcLOIt22Ygcj0E5ye6UyKTD8vP5AiE/w640-h434/Papers-de-Pandora-640x406.jpg" width="640" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;">Pandora, en aquesta
important investigació, són els professionals del periodisme que han detectat les
irregularitats i que les han analitzat a fons per tal d’esbrinar la veritat i
la gravetat de l'assumpte. Tots ells han revelat que tenien fundades sospites
sobre l’entramat de frau i estaven convençuts que hi havia gat tancat. El fet
d’obrir -o descobrir- aquesta ‘caixa’ de filtracions que desconeixíem, ens ha
permès escodrinyar les il·legalitats d’aquests personatges públics i líders polítics que,
indirectament, ens afecten a tots, atès que parlem de diners públics que no van
a parar a l’Estat i que, per tant, no poden ser utilitzats per satisfer
necessitats públiques. Com que es tracta de gent rica i famosa, ha afirmat una
part del col·lectiu periodístic que ho ha investigat que s’han fet moviments
des de diferents àmbits polítics i econòmics per tal que aquestes dades no
veiessin la llum, tal com Zeus va advertir a Pandora del perill d’obrir el seu
regal.</span></p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;">De nou, el món
clàssic i l’actualitat van del bracet.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #cc0000; font-family: Calibri;"><b>Gerard Alaman i Josep Lozano - Grec I</b></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5103714253746439579.post-11274011907492904362021-10-21T20:51:00.008+02:002021-10-21T20:53:55.227+02:00L'origen diví dels dies de la setmana<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;">La <i>discipula</i> <b><span style="color: #3d85c6;">Diana Masagué</span></b> (quin nom més divinament olímpic!) ens presenta la relació que hi ha entre els noms dels 7 dies de la setmana (<i>septimana</i> o<i> hebdomada</i>) i 7 il·lustres divinitats del panteò grecoromà. I a continuació, si sentiu curiositat per saber-ne més, us proposem la lectura d'un extracte del blog <b><i><span style="color: #990000;"><a href="http://www.aboriginemag.com/">Ab origine</a></span></i></b>, d'Enric Ortega.</span></p>
<iframe allowfullscreen="true" frameborder="0" height="369" mozallowfullscreen="true" src="https://docs.google.com/presentation/d/e/2PACX-1vSuYI03p1UQJ2sU0bqmhU9KJuTle-2M2zeIBWeTYv3Eimm1w6ZO3SloonbQgrGw4W6BkR5dhcNuhL4s/embed?start=true&loop=true&delayms=10000" webkitallowfullscreen="true" width="660"></iframe>
<div><br /></div><div><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #4f4e53; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.3rem; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><strong style="box-sizing: inherit;">Dilluns prové del <i style="box-sizing: inherit;">dies</i> <i style="box-sizing: inherit;">Lunae</i> llatí</strong>, és a dir, el dia de la Lluna. El mateix passa, per exemple, en castellà (<em style="box-sizing: inherit;">lunes</em>), en francès (<em style="box-sizing: inherit;">lundi)</em> i en italià (<em style="box-sizing: inherit;">lunedi</em>). En les llengües germàniques, per exemple, trobem el <i style="box-sizing: inherit;">Monday</i> anglès (<i style="box-sizing: inherit;">Moon</i> <i style="box-sizing: inherit;">day </i>o dia de la Lluna) i el <i style="box-sizing: inherit;">Montag</i> alemany (<i style="box-sizing: inherit;">Mond tag</i>, amb el mateix significat).</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #4f4e53; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.3rem; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><strong style="box-sizing: inherit;">Dimarts és el dia dedicat a Mart, el <i style="box-sizing: inherit;">dies Martes</i> llatí</strong>. Els noms castellà (<i style="box-sizing: inherit;">martes</i>), francès (<i style="box-sizing: inherit;">mardi</i>) i ilalià (<i style="box-sizing: inherit;">martedi</i>) segueixen el mateix patró de construcció. Mart era el déu de la guerra, igual que Tiw ho era en la mitologia germànica. Per això en anglès el dimarts es diu <i style="box-sizing: inherit;">Tuesday</i>, que prové de l’anglès antic <i style="box-sizing: inherit;">Tīwesdæg</i> que significa literalment “dia de Tiw”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #4f4e53; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.3rem; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><strong style="box-sizing: inherit;">Dimecres és el <i style="box-sizing: inherit;">dies Mercurii</i> llatí</strong>, de la mateixa manera que ho és en castellà (<i style="box-sizing: inherit;">miércoles</i>), en francès (<i style="box-sizing: inherit;">mercredi</i>) i en italià (<i style="box-sizing: inherit;">mercoledi</i>). En la mitologia nòrdica, l’equivalent a Mercuri és el déu Wodan (anomenat també Odín pels pobles nord-germànics), ja que ambdós eren considerats els guies de l’ànima després de la mort. Així, l’anglès <i style="box-sizing: inherit;">Wednesday</i> prové de l’anglès antic <i style="box-sizing: inherit;">Wōdnesdæg</i> (el dia de Wodan). En alemany, <i style="box-sizing: inherit;">Mittwoch</i> significa “dia del mig”; quan sigui l’hora d’explicar el significat de diumenge entendrem per què.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #4f4e53; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.3rem; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><strong style="box-sizing: inherit;">Dijous és el dia consagrat a Júpiter, el <i style="box-sizing: inherit;">dies Jovis</i> llatí</strong>. Igualment, en castellà (<i style="box-sizing: inherit;">jueves</i>), en francès (<i style="box-sizing: inherit;">jeudi</i>) i en italià (<i style="box-sizing: inherit;">giovedi</i>). En aquest cas, l’equivalent en la mitologia nòrdica és el déu Thor, que és el déu que personifica el tro. Així, el <i style="box-sizing: inherit;">Thursday</i> anglès significa literalment “dia del Thor” i l’alemany <i style="box-sizing: inherit;">Donnerstag</i> “dia del tro”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #4f4e53; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.3rem; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><strong style="box-sizing: inherit;">Divendres és el <i style="box-sizing: inherit;">dies Veneris</i>, consagrat a Venus.</strong> Així, en castellà (<i style="box-sizing: inherit;">viernes</i>), en francès (<i style="box-sizing: inherit;">vendredi</i>) i en italià (<i style="box-sizing: inherit;">venerdi</i>). En la mitologia nòrdica, el planeta Venus s’anomenava <em style="box-sizing: inherit;">era Friggjarstjarna</em> (l’estrella de la deesa Frige). Per tant, el <i style="box-sizing: inherit;">Friday</i> anglès i l’alemany <i style="box-sizing: inherit;">Freitag</i> signifiquen “dia de Frige”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #4f4e53; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.3rem; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><strong style="box-sizing: inherit;">Dissabte és el dia que en llatí s’anomenava <i style="box-sizing: inherit;">dies Saturni</i> en honor a Saturn</strong>, com es manté en l’anglès <i style="box-sizing: inherit;">Saturday</i> significa literalment “dia de Saturn”. Ara bé, en aquest cas, tant en català com en castellà (<i style="box-sizing: inherit;">sábado</i>), en francès (<i style="box-sizing: inherit;">samedi</i>) i en italià (<i style="box-sizing: inherit;">sabato</i>) provenen del <i style="box-sizing: inherit;">dies</i> <i style="box-sizing: inherit;">sabbati</i> llatí (de la paraula hebrea Sabbath que significa “descans”) i en el cas del francès prové del <i style="box-sizing: inherit;">dies</i> <i style="box-sizing: inherit;">sambati</i>, una variant de l’anterior. Aquest fet s’explica per influència jueva, ja en aquesta tradició es considera que el primer dia de la setmana és diumenge i, per tant, dissabte era el setè i últim dia i es dedicava al descans i a honorar a Déu.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #4f4e53; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.3rem; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><strong style="box-sizing: inherit;">Diumenge era el <i style="box-sizing: inherit;">dies Solis</i> llatí, és a dir “el dia del Sol”.</strong> Així es manté en l’anglès <i style="box-sizing: inherit;">Sunday</i> i en l’alemany <i style="box-sizing: inherit;">Sonntag</i> que també signifiquen literalment “dia del Sol”. En aquest cas, però, l’Església cristiana va passar a anomenar el diumenge <i style="box-sizing: inherit;">dies Dominicus</i>, que vol dir “el dia del Senyor” (en contraposició al Sabbath jueu). Per tant, el diumenge català, el castellà<i style="box-sizing: inherit;"> domingo</i>, el francès <i style="box-sizing: inherit;">dimanche</i> i l’italià <i style="box-sizing: inherit;">domenica</i> no honoren el Sol, sinó el déu cristià. Amb aquest canvi, el diumenge s’establí com a darrer dia de la setmana romana i per això la nostra setmana comença el dilluns i no el diumenge com la de les llengües germàniques.</span></p></div>El vaixell d'Odisseuhttp://www.blogger.com/profile/15154411246742077536noreply@blogger.com1