Empúries, l'ànima de Catalunya

Fotografia de Sílvia Vallès Muñío

El proppassat dia 5 de desembre, els clàssics de primer i segon de batxillerat juntament amb els llatinistes de quart vam fer una magnífica visita a l’ànima de Catalunya, Empúries. Però abans d’explicar com va transcórrer la jornada, farem una breu introducció. 

Empúries és l'únic jaciment arqueològic de la Península Ibèrica on conviuen les restes d'una ciutat grega, Empórion, amb les d'una ciutat romana, Emporiae. És la porta d'entrada de la cultura clàssica: deu segles d'història que van transformar per sempre els antics pobles ibers que hi habitaven inicialment. Posat en context, a principis del segle VI aC uns colons grecs procedents de Focea es van establir en una petita illa davant de la costa del golf de Roses -a la Palaiàpolis, la ciutat antiga-, tot i que després es van desplaçar a terra ferma per fundar el que es coneix com la Neàpolis, la ciutat nova. Tres segles més tard, l'any 218 aC, Empúries va servir de punt d'entrada a la Península per a les tropes romanes en la lluita contra l'exèrcit cartaginès durant la segona guerra púnica, la d'Anníbal i els seus elefants creuant els Pirineus.

És important afegir que Empúries era un indret destacat en el comerç, com bé indica el seu propi nom original, Ἐμπόριον,  que significa ‘mercat’ en grec clàssic. 

Què hi trobarem un cop travessem les portes d'entrada a la ciutat d'Empúries cap a l’antic món grecoromà?

El primer que veurem són les excepcionals ruïnes gregues, que pertanyen a la ciutat de l’època hel·lènica. A mida que es va avançant el trajecte ens trobarem amb els recintes dedicats a Asclepi (déu de la medicina) i Serapis (divinitat grecoegípcia), i també podrem veure l'àgora, entre d’altres restes del jaciment. Després, a la part alta, podrem contemplar les restes d'època romana: les diferents domus amb els mosaics que decoraven el terra, la zona de les termes públiques de la ciutat, el fòrum, les tabernae… Es tracta, per tant, d’un espai privilegiat que ha ajudat els arqueòlegs i historiadors a conèixer amb més precisió l'evolució de l’urbanisme grec i romà. Actualment és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

I ara sí, comencem amb la nostra experiència en aquest particular passeig clàssic que ens va apropar a les nostres arrels.

Vam començar el dia molt d’hora, a dos quarts de vuit enfilàvem ja cap a terres empordaneses. Quina son que teníem tots! Tanmateix, en arribar a l’autocar, vam aprofitar que era un llarg camí per poder descansar i així gaudir més plenament del dia que ens esperava.

Arribats a Empúries, vam esmorzar envoltats de la tranquil·la remor de les onades del mar en topar amb la sorra. Quina meravella! En acabat, ens vam endinsar en les ruïnes de la ciutat. El moment que tots esperàvem havia arribat.

Només entrar, van venir a trobar-nos dues guies molt amables per fer-nos la visita. Com que érem un grup nombrós, ens van dividir en dos grups: els humanistes de batxillerat per una banda i els llatinistes de quart d’ESO per l'altra. Ens van fer asseure a la gespa del recinte per fer-nos una breu introducció abans de poder observar amb més detall les ruïnes. Cal afegir que ja veníem preparats de l’escola, perquè en Jordi ja ens havia fet treballar de forma dinàmica el que anàvem a veure.

Va ser molt emocionant poder observar amb els nostres propis ulls el que a classe havíem treballat. Només calia tenir imaginació per anar més enllà i imaginar-se com havien estat les pedres que parlaven: precioses ciutats on hi convivien les tres civilitzacions, els tres peus de Catalunya: ibers, grecs i romans.

Una vegada feta la introducció, ens vam dividir en grups de cinc o sis alumnes i les guies ens van presentar l’activitat que, seguidament, anàvem a fer: un joc de pistes en què cadascuna d’elles et portava a la següent i et feien adquirir més coneixements. A més, ens feien anar més enllà del que vèiem fent-nos pensar que érem presents allà i havíem d’actuar com els antics habitants. El joc constava de diferents preguntes que havíem de respondre a partir del que ja sabíem o dels panells explicatius de cada un dels espais a recórrer. A més a més, ens van facilitar uns mapes per poder-nos ubicar en les dues ciutats: la grega i la romana. Ens ho vam passar tan bé que el temps va volar i ràpidament ens vam haver de reunir a l’àgora. Allà, tots els grups vam posar en comú les diferents respostes que havíem trobat. Finalment, ens vam acomiadar de les nostres amfitriones i vam entrar en una petita sala del recinte museístic on hi havia exposades diferents peces de gran valor arqueològic: mosaics de les domus, el famós del Sacrifici d'Ifigènia, monedes, gerros… Seguidament, vam entrar al MAC Empúries (Museu d’Arqueologia de Catalunya). Allà vam poder admirar in situ l’escultura original d’Asclepi, el déu de la medicina. Una escultura treballada amb dos tipus de marbre: un provinent de l’illa de Paros i l’altre del mont Pentèlic, el mateix marbre utilitzat per a la construcció del majestuós Partenó d'Atenes. Els detalls estaven molt ben treballats i de forma curosa i delicada per l'escultor: les faccions marcades del seu bell rostre, la tela de la túnica en moviment… L’artesà de qui no sabem el nom hi va dedicar moltes hores per proporcionar-li una ànima. És important remarcar que l’escultura que es troba al jaciment mirant el mar blavós és una còpia de l’estàtua original, la que ens observava ara darrere el vidre polit. Aquesta còpia està situada al costat de l’àbaton, l'edifici on eren els malalts realitzant el ritual de la incubatio. Allà, segons creien cegament, el déu Asclepi se’ls apareixia de nit i els revelava què havien de fer per curar-se.  

En acabar la visita, vam anar a dinar. Envoltats per aquell meravellós paisatge vam poder gaudir de l’àpat. Com que encara era d’hora, vam poder descansar enmig dels alts pins que ens tapaven el sol. Finalment, va arribar l’hora d’acomiadar-nos del magnífic jaciment arqueològic i tornar a l’autocar. Malgrat que el trajecte era força llarg, vam poder descansar durant el viatge, i més quan a mig camí l'autocar va dir prou i va haver de recollir-nos un segon vehicle. Es veu que el déu Asclepi no volia pas que marxéssim... Finalment, i després d'aquesta petita odissea, vam arribar a l’escola preparats per gaudir del llarg pont que ens esperava!

Dir per acabar que va ser una excursió molt i molt bonica, plena de descobertes del món clàssic i l’inici d’altres encara per descobrir.

Us animeu a endinsar-vos en aquesta bonica experiència?

Júlia Marín Luz    

1r batxillerat humanístic

__________________________________________________

La setmana passada, els alumnes de 4t d'ESO que cursem l'optativa de Llatí i els alumnes de 1r i 2n del batxillerat humanístic vam anar plegats d'excursió a Empúries, l'única ciutat de la península Ibèrica on els grecs es van instal·lar fa més de dos mil cinc-cents anys. Les setmanes anteriors, a classe, vam estar aprenent molts aspectes sobre Empúries que ens van servir com a base per entendre més a fons el que anàvem a veure. 

La visita va començar amb una breu introducció per part de dues guies locals sobre els orígens d’Empúries. A continuació, vam accedir al recinte arqueològic i vam començar un joc de pistes en petits grups que ens va fer recórrer els diferents carrers de la ciutat primer grega i després romana, observar la descripció dels cartells, comptar elements de les cases o temples, anomenar les divinitats de l'època… Vam poder veure in situ la majestuosa estàtua original d'Asclepi, el déu de la medicina, dins del MAC, el Museu Arqueològic de Catalunya, i la seva rèplica a fora, en un lloc elevat de cara al mar; les ruïnes d'un temple romà, amb algunes columnes que encara es conserven dempeus, com es distribuïen les cases, com eren les termes romanes o la zona del mercat. Finalment, vam entrar en un espai del museu on vam poder observar molts objectes de la població que havia viscut allà, com collarets, joies i eines personals, i també alguns dels mosaics que pavimentaven les cases i una de les peces de més valor, el mosaic del Sacrifici d’Ifigènia.

La ciutat d'Empúries és un lloc extraordinari: rere les ruïnes lleugerament elevades, es veuen uns pins verds contra un mar ben blau i tranquil, limitat per la banda esquerra pel Cap Norfeu i, per l'altra banda, pels penya-segats de L'Escala i de Montgó. No ens hauria de sorprendre que els grecs quedessin fascinats per aquest indret, ja que és d'una bellesa extraordinària.

Hem gaudit molt d'aquesta visita i de passar el dia en un lloc tan especial, perquè hem tingut l'oportunitat de veure in situ com era la vida dels nostres avantpassats i de conviure amb els companys. També ens va agradar molt fer el joc de pistes perquè vam poder aprendre d'una manera divertida i que ens entusiasma.

Anna Moreta Castel-Branco

4t ESO

Kahoot deorum septem dierum septimanae!

Poseu a prova els vostres coneixements sobre les set divinitats grecollatines a qui es consagren els set dies de la setmana de la mà d'aquest Kahoot. Ludimusne?

APRENDRE JUGANT

Un dels objectius –potser el més important- relacionat amb l’aprenentatge dels nostres alumnes és que assoleixin coneixements a partir del fer, de l’experimentació i aplicació dels continguts que aprenen a l’aula. En aquest sentit, la creació i elaboració de material didàctic d’ús propi però també destinat a l’aprenentatge d’altres estudiants és, ens sembla, una bona manera d’aprendre. Aquest segon trimestre els alumnes de batxillerat de la matèria de Grec I han estat treballant en el disseny i producció d’un joc de memòria visual vinculat als fonaments lèxics d’etimologia grega que ens envolten arreu. El resultat parcial és aquest MEMORY ETIMOLÒGIC que podeu visualitzar a la fotografia i que esperem continuar fins a completar el joc definitiu aplicable a altres cursos i alumnes de diversos nivells i edats. El funcionament, és clar, tots el coneixem... Aprenem jugant?

D'esquerra a dreta: l'Ainhoa, la Meri, la Sofia, la Cristina i l'Álvaro. Dia de neu que hem aprofitat per jugar amb el nostre joc d'etimologia. Hi faltaven companys...

A que fa patxoca! I això que estem en una primera fase...

Ego ludo, tu ludis,...omnes ludimus! (cloenda del curs)

Fotografies: Bernat Pareja

Els proppassats 14 i 15 de juny uns quants discipuli et discipulae de 1r de batxillerat vam exportar una part del que havíem après aquest curs a les aules de 3r de primària de l’escola. En concret, vam organitzar un taller de LVDI ROMANI, l’univers dels jocs en què ens vàrem endinsar durant la Magna Celebratio d’enguany.

Les activitats es van realitzar al pati de l’escola i durant la tarda, sempre buscant l’ombra per combatre la calor sufocant. Dimecres va ser el torn de la Classe del Mar i dijous el de la Classe dels Origamis. Per a ambdós dies vàrem preparar les mateixes activitats i el mateix modus operandi: arribaven els nens i els explicàvem qui erem i què hi fèiem allà. Tot seguit els menuts es repartien en 3 grups, que anaven rodant per 3 estacions. A la primera, hi havia el joc de la pila, en la segona el ludus deltae i el pecuniam conicere; i, per últim, a la tercera estació hi havia el joc de les xanques (grallis gradi). Per acabar l’activitat vàrem jugar a estirar la corda tots junts.

Els nens van aprendre que els jocs dels antics romans no eren tan diferents als d’ara, ja que van trobar certes diferències en alguns com el de la pilota o el del ludus deltae, que els recordava a les bitlles. També van comprendre que hi ha jocs que no han canviat, com el d’estirar la corda, el io-io, la baldufa (turbo) o les xanques.

Els nens s’ho van passar d’allò més bé i, segons ens han comentat els seus mestres, l’Ona i en Carles, van disfrutar els jocs de valent. Va ser una entretinguda i molt profitosa tarda on vam aprendre tots plegats explicant, escoltant i, sobretot, jugant. Finalment, els alumnes de 3r ens van convidat a entrar al seu blog, on expliquen les activitats que fan.

Plurimas gratias per deixar-nos fer de mestres durant una estona i fer gaudir a les futures generacions d’un bocinet del que hem après a l’aula de llatí!

Marina Bernardo, Mireia Cancio, Emma Gázquez, Dani Gil, Carla Muñoz, Bernat Pareja et Olga Planes
Discipuli et discipulae 1i baccalaureati

Jocs d'infants a l'antiga Roma

A l’antiga Roma, els infants no jugaven de manera gaire diferent a com ho fan els d’ara si tenim en compte l’enorme distància dels segles que ens separen. Entre els jocs (ludi) romans més populars, la distinció per sexes, però, era molt clara tot i que també n’hi havia de mixtos, com les nous (nuces), els ossets o tabes, les endevinalles, la gallineta cega o el fet i amagar:

-Els nadons ho feien amb campanetes o sonalls de fusta o de metall amb forma d’animals.

-Les nenes, educades per a la vida privada de la casa, jugaven, sobretot, a nines (pupae),  com a futures mares, a cuinetes (culinae), fireta (fictilia) o botigues (emere et vendere).  Un altre joc molt habitual era el de la corda (funis).

-Els nens, molts d’ells instruïts ja des de ben petits per a la vida pública, jugaven a altres coses, com fer una representació de batalles amb espases de fusta, llençar monedes, a pilota (pila) o amb una baldufa (turbo) o rodet (‘io-io’). Tot i que també els agradava fer casetes de pedra o fer petites curses amb cavalls de fusta o estirar-ne fets de fang o amb caixetes enganxades a ratolins. I construir carros més grans, tirats aquests per gossos.

Actualment, els nens dediquen molt del seu temps lliure a jugar amb el mòbil, les consoles o l’ordinador,... i això fa que no gaudeixin dels jocs amb què jugaven els petits de l’antiga Roma. Per sort, encara en seguim mantenint alguns de tradicionals que la majoria de nosaltres hem pogut conèixer durant els primers anys de la nostra vida, tot i que, malauradament, cada vegada quedin més oblidats.

Seguidament, us explicarem grosso modo alguns dels principals jocs amb què s’entretenien els infants romans en el seu temps d’oci.

LVDVS DELTAE

En aquest joc es dibuixa al terra un triangle gran, que té la forma de la lletra grega delta (d’aquí ve el seu nom). Es divideix en 10 parts on s’hi escriuen els nombres romans de l’1 al 10. El joc consisteix a llençar monedes, nous o pedres dins del triangle des d’una distància determinada. Com més lluny arriba, més punts s’aconsegueixen, però més difícil és fer-ho, ja que més petit és l’espai cap el que es dirigeix l’objecte llençat. És, per tant, un joc d’habilitat. 

PECVNIAM CONICERE

Consisteix en un taulell foradat. Cada jugador, que té cinc monedes, ha d’aconseguir introduir el màxim nombre d’aquestes al forat. Els participants es situen a més o menys un metre de distància del taulell. És també, per tant, un joc de destresa.

TROPA (TABES) 

És un joc de precisió i sort en el qual s’utilitzen uns ossets d’animal (normalment de xai). Aquests s’havien d’introduir en un recipient que acostumava a ser un gerro. A dos metres de distància els nens tiraven ordenadament quatre tabes cadascun i les que no entraven al gerro eren eliminades. El guanyador era aquell que guanyava més punts segons com queien les tabes. Sabem que hi havia múltiples possibilitats de joc amb una variant anomenada tali, uns ossets o guinques que calia llançar enlaire i plegar-los sense que caiguessin. 

IO-IO

Eren dos cercles de fusta aguantats per un cordill i que entremig hi duien un petit cilindre. L’objectiu era aconseguir que pugés i baixés el major nombre de vegades possibles. 

TVRBO (BALDUFA)

S’utilitzava una baldufa de fusta amb una punta de ferro i un cordill. Aquest joc tractava de fer girar la baldufa el màxim de temps possible sense que parés. Acostumaven a jugar-hi a l’aire lliure. 

FVNEM TRAHERE (ESTIRAR LA CORDA)

L’objectiu d’aquest joc és comprovar quin equip té més força. Es necessita una corda llarga i forta amb què competeixen dos equips; poden jugar deu persones o més, però els equips han de ser equilibrats. Es marca una ratlla al terra, els dos equips agafen les puntes de la corda i estiren cap el seu cantó. El primer participant que traspassi la línia marcada perd el joc. 

LOCVLUS ARCHIMEDIVS (TRENCACLOSQUES D’ARQUIMEDES)

Aquest joc tracta de fer un figura combinant catorze peces. S’han d’utilitzar totes o no es considera vàlid. Només poden participar dos jugadors/es i cadascú ha de fer el màxim de representacions possibles; guanya el que en fa més. Aquestes representacions han de ser animals, formes geomètriques, figures humanes, objectes o altres que reprodueixin un model real. 

GRALLIS GRADI (XANQUES)

Consisteix en que cada jugador tingui unes xanques per pujar-hi i mantenir l’equilibri. A priori, s’hauran marcat dues ratlles a terra a quatre metres de distància l’una de l’altra. Els participants es col·locaran darrere de la primera línia i intentaran arribar caminant sobre les xanques a la segona. Guanyen aquells jugadors que puguin traspassar més vegades les línies. 

PILA LVDVS

L’objectiu d’aquest joc és passar-se la pilota sense perdre-la. Principalment, s’han de marcar dos cercles al terra, un dins de l’altre. Poden jugar fins a 12 persones i una d’elles s’encarrega de rebre la pilota passada pels altres jugadors i l’ha de llançar dins el cercle petit. Si la pilota cau fora del cercle, l’últim/a que ha passat la pilota guanya un punt. Guanya el joc el primer que aconsegueix 21 punts.

FVNEM SALTARE (SALTAR A CORDA)

En aquest joc, es formen dos equips de sis jugadors cadascun, en què dos components d’un d’ells “paren”, mentre els seus companys de grup no salten en aquest torn. L’altre equip salta a la corda el màxim de temps possible. Quan la corda es para a causa d’algun participant, es canvien els torns i salta l’equip contrari. L’equip guanyador és qui aguanta més temps saltant.

I si voleu més informació de jocs de taula, d'habilitat, d'estratègia, de precisió, de resistència, d'atzar, de competició, d'imitació, d'estimulació o col·lectius, podeu consultar aquest magnífic monogràfic del Camp d'Aprenentatge de Tarragona.

I ara que ja escalfem motors per a la MAGNA CELEBRATIO d'enguany, us deixem amb aquest vídeo dels nostres companys de l'Aracne de l'edició del MMX i la següent presentació que vol ser un resum visual del que hem explicat supra.

Valete omnes!

Mireia Cancio et Carla Muñoz

1r de batxillerat humanístic

Akrotiri, de jaciment arqueològic a joc de taula

Fa unes setmanes, estudiant per a un examen de geografia grega vaig descobrir un altre exemple del llegat de la cultura clàssica en l’actualitat. La "descoberta" que us explicaré té a veure amb l'assentament arqueològic d’Akrotiri, una ciutat coneguda també com "la Pompeia de l'Egeu" pel seu excel·lent estat de conservació, degut a una erupció volcànica datada a la segona meitat dels segon mil·leni aC. Es tracta d'un jaciment de la civilització minoica de l'edat de bronze situat a l'illa grega de Santorini (anomenada Thera en la antiguitat), que forma part de l'arxipèlag de les Cíclades i està ubicada a uns 100 km. al nord de Creta. Fins i tot se l'ha relacionat amb la seu del misteriós i antiquíssim continent perdut de l'Atlàntida.

La qüestió és que, cercant més informació, vaig descobrir que Akrotiri també és el nom d’un joc de taula.

Aquest consisteix en posar-te en la pell d’un explorador a l’època de la Grècia clàssica. En el joc has de solcar el mar Egeu a la recerca dels llegendaris temples minoics. Has escoltat rumors d’on es troben a altres navegants i has aconseguit mapes secrets que es creia que eren un mite. Per aconseguir-ho, hauràs de guanyar recursos a les illes properes a Thera ja que aquesta és pobra en matèries primeres. A continuació, t’hauràs d’orientar al mapa per guiar-te a través de la seva geografia i aconseguir així el teu objectiu. El premi: que els déus et beneeixin per sempre amb vents favorables (que no és poca cosa, pregunteu-li a Ulisses!).

Aquest joc es va editar per primera vegada el 2014 de la mà de Z-Man Games. No està disponible la versió en castellà ni en català, tot i que es poden trobar les instruccions traduïdes a l’espanyol. És un joc per a dues persones amb una edat mínima recomanada de 13 anys amb partides que poden allargar-se uns 45 minuts de mitjana.

Si l'aconseguiu i us animeu a jugar-hi, que els déus us siguin favorables! Per cert, coneixeu cap altre joc de taula relacionat amb el món clàssic?

Bernat Pareja

1r batxillerat humanístic

Gimcana mitològica al Laberint d'Horta

Salvete, tripulants!

Fa unes setmanes, concretament el proppassat 2 d’abril, després de moltes hores de feina i preparació, vam fer realitat la gimcana mitològica que havíem preparat per a la gent de l’aula de Llatí de 4t com a activitat ludicodidàctica del nostre treball cooperatiu M’expliques un mite? L’escenari triat va ser, òbviament, el conegut Parc del Laberint d’Horta.

Com tots vosaltres sabeu, el mite de Teseu i el Minotaure està molt vinculat a un dèdal i és per això que vam voler aprofitar el laberint barceloní i els seus voltants per realitzar la nostra activitat.

La idea d'aquesta activitat va sorgir quan ja havíem començat el treball i totes quatre estàvem pensant què fer com a activitat ludicodidàctica, un dels apartats del treball cooperatiu. La nostra idea era fer un vídeo, que podeu trobar en una entrada anterior en el blog, però en Jordi ens va proposar la idea de fer una gimcana. Ho vam parlar inter nos, ja que hi havia els seus avantatges i inconvenients si ens hi posàvem amb tots els ets i uts, i després de rumiar-nos-ho bé vam decidir fer-la com a segona activitat; així que li vam posar tota la nostra il·lusió i vam anar per feina.

La gimcana constava d’un total de 6 proves. Els grups que van participar-hi, tret del nostre, és clar, estaven formats pels mateixos companys que havien estat assignats en el treball cooperatiu, de manera que la cosa va quedar així:

Grup 1 (El Judici de Paris): Pau Giró, Albert Giménez, Pol Dalmau

Grup 2 (El viatge d’Ulisses): Pau Magrinyà, Bruna Bassó, Ramon Vendrell, Cesc Anguela

Grup 3 (Perseu i la Medusa): Arnau Virgili, Borja Combas, Aleix López

Grup 4 (Els 12 treballs d’Hèrcules): Ignasi contreras, Javi Domínguez, Artur Torras, Pau Ruiz

Grup 6 (El viatge dels Argonautes): Dafne Serra, Isabel Sánchez, Joana Gumí, Carla Navarro

I vam establir la puntuació de la següent manera: les proves 1, 2, 3, 5 i 6 tenien la mateixa puntuació: 10 punts per al primer grup, 7 per al segon, 4 per al tercer, 2 per al quart i 0 per al cinquè i últim. Pel que fa a la prova número 4, el grup que encertava la pregunta rebia 1 punt i cada vegada que un grup responia la pregunta erròniament se li restava un punt del total de la puntuació de la prova.

La primera prova consistia en trobar el relleu de Teseu i Ariadna. El primer grup que el toqués, amb fotografia del moment, n’era el guanyador.

En la segona prova, els grups havien de cercar les estàtues de Dànae, Ariadna, Dionís i Eros, fer una instantània a cadascuna d’elles i marcar-les al mapa que nosaltres, durant l’explicació de la gimcana, els hi havíem proporcionat.

Després d’un descans de mitja hora (amb esmorzar inclòs) per agafar forces, va començar la tercera prova. Aquesta consistia en cercar la nimfa del parc, Egèria, fotografiar-la i a continuació anar al Jardí Romàntic on érem nosaltres esperant tots els grups.

Passats uns minuts, tots ens vam reunir i va començar la quarta prova, el concurs de preguntes trivial (que podeu trobar en els treballs). Les preguntes eren sobre el nostre mite, Teseu i el Minotaure, i el portaveu de cada grup que aixecava abans la mà contestava; si la resposta era correcta sumaven punts; si no, hi havia torn de rebot.

Les dues últimes proves van tenir lloc a dins del laberint: a la cinquena, els grups havien de trobar el Minotaure de color corresponent al seu grup que prèviament nosaltres havíem amagat en diferents espais del dèdal i anar a buscar el fil que es trobava just al centre. I a la sisena i última cada grup havia d’entrar i sortir (tots junts, això sí!) en el menor temps possible.

Després d’haver fet el recompte de punts, la classificació final va quedar encapçalada pel grup 6, format per la Dafne, l’Isabel, la Joana i la Carla ( que van rebre el seu merescut -i dolç- premi durant el nostre viatge al País Basc) amb 43 punts.

Finalment, hem de dir que valorem molt positivament haver dut a bon port aquesta gimcana i que ens ha semblat una activitat força amena, sobretot perquè no n’acostumem a fer, d’aquest tipus. Vam finalitzar-la a l’hora prevista, incloent-hi un participant més en l’última prova: el nostre magister, al qual ens agradaria donar les gràcies per ajudar-nos a fer més fàcil la seva realització, perquè som conscients que ens trobem en una edat en què sovint ens costa concentrar-nos i ser constants. Us deixem amb un reportatge fotogràfic i un vídeo gravat i editat per la Júlia Roig a qui també volem agrair les hores dedicades.

Valete!

Mireia Boix, Joana Rubio et Emma Torres

4t ESO

PS: el vídeo haurà d'esperar uns dies per problemes tècnics. Disculpeu les molèsties!

OMG: TD! (Oh My Gods: Tower Defense!)

Saluete omnibus!

Sóc la Judit, una alumna de llatí i grec que està cursant 1er de Batxillerat a l’escola Vedruna-Gràcia. Fa uns dies, buscant noves aplicacions per baixar-me al mòbil, vaig descobrir un joc relacionat amb la mitologia grega que em va cridar molt l’atenció. Es diu OMG:TD!

Aquesta aplicació consisteix en triar diferents déus del panteó olímpic per protegir el Partenó, el temple consagrat a la dea Atena, de l’atac dels titans i de diferents monstres malignes de l’imaginari mitològic. Hi ha diferents nivells i, a mesura que el joc avança, s’aconsegueix desbloquejar nous déus i herois per guardar el seu territori. També augmenta la seva eficiència per poder derrotar les bèsties i poder superar els diferents nivells que tè el joc.

Personalment, opino que està molt bé que hi hagi jocs com aquest a la xarxa, perquè em sembla interessant poder relacionar allò que aprenem a classe amb l’entorn en què ens movem i una manera interactiva i diferent d’aprendre i aplicar fora de l’aula els nostres coneixements vinculats, en aquest cas, a continguts de cultura clàssica. És gratificant poder identificar cada déu o heroi pels seus símbols més representatius, com ara Zeus pel llamp o Posidó pel trident. A més, l'atac per derrotar l'enemic està relacionat amb aquests atributs divins; per exemple, a Àrtemis, deessa de la caça i del regne animal, la podem identificar perquè porta un arc amb sagetes, i el seu atac per vèncer els enemics es disparar un feix d’aquestes.

Podeu dir-nos quins déus, herois o monstres de la mitologia grega reconeixeu en les imatges o en el vídeo? Què en penseu del fet que hi hagi jocs com aquest a la xarxa? Creieu que la presentació del joc és atractiva?

Χαῖρετε!

Judit Millan

1r batxillerat

El Partenó al Minecraft!

Aquestes últimes setmanes de vacances estivals he descobert un joc molt creatiu i innovador. Pels seus gràfics  pot semblar antic o passat de moda (i, malauradament, sinònim per a molts d´avorrit),  però no és així (les aparences sovint enganyen). Es tracta d´un joc realment entretingut.  Es diu Minecraft i és, certament, una gran experiència per la seva jugabilitat i creativitat, ja que la llibertat de construcció és absoluta (en el mode creatiu) i et permet projectar el que vulguis, aixo sí, sempre amb molta paciència (gran virtut!).

Una de les meves construccions ha estat ni més ni menys que el Partenó, el temple dedicat a la deessa Atena al bell mig de l´acròpolis d´Atenes. Sembla més entretingut del  què ha estat realment, ja que només he trigat 9 hores, repartides en sessions de construcció durant 3 dies. El resultat, però, sembla prou bo i paga la pena haver-s´hi esmerçat, no creieu?. Aquí us deixo unes preses de pantalla perquè pugueu observar amb més detall com he anat dissenyant aquesta ''maqueta virtual'' del temple. Espero que us agradi i us animo a jugar-hi!

Alfons Pardo

1r Curs del Grau d´Història a la UB