2 de maig de 2021

Alba Reche i 'Quimera': referències mitològiques

 

Alba Reche és una cantant i compositora valenciana que es va donar a conèixer com a concursant del programa de TVE Operación Triunfo en la seva edició del 2018, quedant en segona posició. Posteriorment, el 25 d’octubre de 2019, va treure al mercat el seu primer disc anomenat Quimera. Aquest àlbum inclou un grapat de cançons, onze en total, de les quals la gran majoria tenen clares referències mitològiques (Quimera, Caronte, Asteria, Aura, Lux, Hestia, Eco, Medusa o Ares entre d’altres). Parlem-ne...

La primera cançó del disc, i que dona títol al primer treball discogràfic de la Reche, es titula Quimera. Quimera té dos significats, el primer, el denotatiu, ens remet a l’animal fantasiós amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp que aterrava l’Àsia Menor, i el segon, el connotatiu, que fa referència a algun somni o il·lusió que es persegueix però que és molt difícil o improbable d’aconseguir. Ella explica que la cançó parla d’un amor que ja ha acabat però que troba a faltar, i que en el seu moment va ser com un somni que ella guarda com un record present i meravellós.

La segona cançó que trobem al disc és Caronte. Com sabem, Caront era el barquer encarregat de traslladar les ànimes dels morts cap a l’Hades a través de la llacuna Estígia. Alba Reche ens diu que relaciona el videoclip amb el que vol dir la paraula. En aquest hi veiem un fons rosa (que de tant en tant va variant a negre) que representa la vida i una barca enmig on ella apareix interpretant la peça. La cantant explica que li va posar aquest títol a la cançó perquè volia transmetre el que ella va sentir en un moment de la seva vida en què un canvi l’estava portant cap un lloc que no li agradava, expressant així una metàfora del descens als inferns clàssics.

Segueix Asteria. El mite d’Astèria tracta d’una titánide que és perseguida per Zeus. Per poder escapar d’ell es llença a l’aigua i es transforma en illa. Ella observa que la gènesi de la cançó va ser la sensació viscuda d’alguna cosa que no volia (en aquest cas el Zeus mitològic), i que va inspirar-li la idea d’escriure sobre l’angoixa de viure estancada en una situació per por de prendre una decisió que podia provocar la reacció negativa d’alguna persona propera. Però també explica que no sempre fugir és un canvi dolent, sinó que també pot esdevenir quelcom bo.

La quarta cançó rep el nom d’Aura. Aura és una cançó que tracta sobre un bonic comiat, parla de donar les gràcies pels anys de relació tot dient que ho trobarà a faltar, però que inevitablement ha d’acabar. S’inspira en la tranquil·litat i el saber estar, és a dir, en el deixar-se portar, i és per això que li va posar aquest títol, fent referència a la deessa de la brisa.

Lux és una de les meves preferides pel significat que té. Aquí és una abreviatura del nom Lucifer, l’àngel caigut que va ser portat a l'infern perquè la seva bellesa creada per Déu va fer que s’estimés massa. Lux també vol dir ‘llum’ en llatí. El que vol transmetre la cantant valenciana amb aquesta peça és una metàfora entre l’àngel caigut i les dones maltractades, a qui sovint se sol culpar per la seva bellesa, per com van vestides o pel lloc en que estan en el moment del maltracte, l’abús o l’agressió. És per això que ella explica que la lletra és força explícita i que cal associar-la al maltracte de gènere a través de la referència clàssica abans esmentada.

La setena cançó es titula Hestia. Hèstia és la deessa de la llar, de la casa i de la família en la mitologia grega. L’Alba ens explica que la família i la llar són els espais vitals on ella sempre s’ha volgut i pogut refugiar quan ha tingut moments durs en la seva vida, i que cadascú té la seva hèstia particular on anar a refugiar-se, on cadascú sent que té la seva llar i el seu recer. També ens explica que Hèstia vol expressar la “caiguda” que pateix ella quan li passen coses dolentes i sap que sempre hi haurà algú allà que l’ajudi a tirar endavant. Per últim, ens diu que la cançó d’Hèstia també reflecteix l’estar bé amb un mateix per així poder rebre l’ajuda dels altres.

Inanna és la deessa sumèria de l’amor (l’equivalent a l’Afrodita hel·lènica i a la Venus romana). La cantautora ens explica que el que vol tractar amb aquesta cançó és l’amor propi abans que l’amor romàntic amb una altra persona. Ella aclara que Inanna no és una cançó en contra de ningú sinó una cançó que ella creu essencial per a tothom, ja que segons el seu parer, abans d’estimar algú has d’estimar-te tu al cent per cent. Viure en funció d’un mateix i no fer-ho, exclusivament, en funció dels altres.

La novena cançó del disc és Eco. El títol va sorgir un dia que l’Alba i un altre productor estaven parlant sobre ells i sobre l’ansietat i la depressió que havíen viscut, i van decidir posar-se un mirall imaginari davant i parlar amb ells mateixos sobre les coses que no els feien estar bé i “preguntar-se” el perquè aquestes situacions els feien sentir així. I bàsicament és tenir una conversa amb un mateix que es va repetint constantment, és per això que li van posar aquest significatiu títol a la cançó, recordant la nimfa refusada per Narcís de tràgic final.

La penúltima peça del disc és Medusa. La cançó no explica el mite en sí, sinó que pren alguns detalls i els personifica. Essencialment, la mirada que atrau però que alhora petrifica, que sedueix i alhora tortura i desarma és l’element al voltant del qual gira la lletra.

La última cançó de l’àlbum és Ares, interpretada amb un altre cantautor, en Pol Granch. Ares és el déu de la guerra en la mitologia grega. La lletra fa referència a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) que va deixar moltes ferides de les quals aprendre i, sobretot, moltes injustícies que han patit aquells que no han pogut trobar encara els seus familiars assasinats i desapareguts. Parla, metafòricament, de l’horror de la guerra i de les seves tràgiques conseqüències en la societat i, sobretot, en les persones que en formen part.

Espero que gaudiu de les lletres i de la música de l'Alba Reche com jo ho faig. 

Judit Alexandre
1r batxillerat humanístic
Grec I