31 de gener de 2016

Ecce amphitheatrum!


Avui és un dia especial, és primus martius, l'equinocci de primavera. Per donar les gràcies a Ceres aviat hi haurà festa grossa i al Colosseum, l’imponent amfiteatre romà, s’hi celebraran uns ludi publici.
Fa temps que rumio fer-li un regal a la meva filla gran, la Regina. Ella mai ha estat en un amfiteatre i penso que li pot fer especial il·lusió, igual que a mi, perquè jo ja he anat altres vegades, però mai he assistit a una naumachia. Arribat a casa, per fi li puc comunicar la gran notícia a la meva filla...

-Escolta'm Regina, vull dir-te una cosa.
-Digues, pater, digues.
-Tinc una sorpresa per a tu... preparada?... Demà anirem plegats al Colosseum, em sembla que ja és hora que coneguis un lloc de tanta nomenada. A més, s’hi celebrarà una naumachia!
-Oh, pare, gràcies, el Colosseu, per fi!!! Però,… què és una naumachia?
-Les naumàquies se celebren molt de tant en tant als amfiteatres, omplen tota l’arena  d'aigua i s’hi fa la representació... d'una batalla naval!
-Per Prosèrpina! jo ja sabia que existien els munera, les lluites entre gladiadors, i també les venationes, les lluites entre feres o entre una fera i un gladiador, però mai havia sentit a parlar de les naumachiae
-És clar, omplir d’aigua tota l’arena d’un amfiteatre, portar els vaixells i buscar tants presoners de guerra, esclaus o criminals que lluitin per la seva vida recreant antigues batalles és molt complicat i costós, filla meva. Per això, de naumàquies se'n fan ben poques!
-Oh! Gràcies, pare! Estic ansiosa, vull que arribi ja el dia de veure tot això amb els meus propis ulls!

*    *    *    * 
Després d'un matí tranquil, abans de marxar cap al Colosseum, aprofito per acabar unes feines, tot i que la il·lusió de la Regina per assistir a l’espectacle promès m'impedeix acabar-les. No para de preguntar-me si ja és l'hora de marxar. Tot i no poder acabar els encàrrecs, m'alegra, però, que la meva pensada li hagi fet tanta gràcia i que estigui tan contenta.
Hem sortit de casa havent dinat, amb prou temps per poder explicar-li totes les parts de l’amfiteatre. Durant el trajecte, la Regina no para de fer-me preguntes, a les quals jo responc de tant en tant que s’aturi, que en breu arribarem, i que és millor respondre-les in situ.
Per fi arribem a les portes de l’amfiteatre Flavi, accedim, busquem els nostres seients, ens acomodem i ja puc començar amb la classe que tinc preparada per a la meva expectant filla...

-Mira, Regina, aquest passadís pel qual acabem d’entrar i comunica les escales amb les vomitoria es diu praecinctio.
-Pater, i aquest mur d'aquí davant?
-Aquest mur es diu balteus i serveix per separar les diferents caveae. N’hi ha tres: la ima cavea, on s’ubiquen els ciutadans de la classe més alta, és a dir, els sacerdots, senadors i alts càrrecs imperials, a continuació i sempre en sentit ascendent la media cavea, on som nosaltres, els de classe mitjana,  i finalment la summa cavea, per a la plebs i les dones de poca reputació.
-Pater, i aquesta lona tan grossa, d'on l'han tret?
-Aquest immens tendal es diu uelum i serveix per cobrir l'amfiteatre i perquè ens puguem protegir del sol. El guarden a les fossae, que es troben sota l'arena. Les fossae són els magatzems per als decorats, els departaments dels gladiadors i on es tanquen les feres.
-Mira, pater, mira! L'amfiteatre ja s’està omplint d'aigua!!

M'ha agradat tant poder explicar tot el que sé a la Regina, que el temps d'espera s'ha fet curt. Estava tan apassionat amb l'arena, les fossae i les caveae que no m'he adonat que l'amfiteatre ja és ple de gom a gom i està tot a punt per començar la naumachia. Així doncs, ara toca gaudir d'aquesta primera experiència a l’amfitatre més famós de l’Imperi plegats.

Kènia Sanz
1r batxillerat




28 de gener de 2016

TO KYMA. Rescat al mar Egeu


El proppassat dimarts al vespre, a TV3, l'espai Sense ficció va presentar un documental que a hores d'ara encara em ronda pel cap: To Kyma. Rescat al mar Egeu. Faig meves les paraules d'una persona afí publicades al seu mur de Facebook:

"La grandesa humana representada per un grup de socorristes voluntaris que treballen sense descans salvant vides. La terrible, trista i crua realitat dels refugiats que arriben cada dia i cada nit a les costes gregues. La ruïnesa humana dels estats que deixen a milers de dones, homes i nens enmig del mar. La mirada perduda, plena de dolor, de desesperació i tristesa profunda dels que ho han deixat tot, que han marxat fugint de la mort. Ahir vaig veure aquest documental. Una lliçó de valentia, amor, altruïsme, grandesa humana. No us el perdeu." 

Les seves imatges colpidores em van fer pensar en totes les històries que gràcies a la literatura, a la música o al cinema, a l'art en definitiva, ens recorden qui som o com podríem ser. La nostra essència com a humans és la de les persones que apareixen -o s'intueixen- en el documental: ser capaços del millor o del pitjor. I em van venir al cap una cançò, una pel·lícula i, sobretot, un relat meravellós que tenen com a denominador comú la lluita de tota persona per aconseguir -o reconquerir- el seu lloc al món. I la dignitat, malgrat tot, com a teló de fons.

Deixeu, si us plau, els vostres comentaris després d'haver-lo vist.


24 de gener de 2016

SI DEVS PRO NOBIS QVIS CONTRA NOS?

A finals de trimestre vam estar comentant a classe sobre els origens de les Saturnalia i la importància dels afers religiosos en la vida quotidiana dels antics romans. Sovint, si som observadors, podem advertir referències clàssiques amb una connotació religiosa per molts dels indrets que coneixem o visitem. Molta gent va aprofitar, per exemple, el pont de la Puríssima (o Immaculada) per viatjar, fer alguna excursió o una visita cultural.

En aquest apunt vull fer referència a l’església de Sant Salvador, situada en un petit poble anomenat Castellfollit de la Roca, a la comarca de la Garrotxa. Les primeres notícies d’aquest edifici daten del segle XIII, i sabem que va ser destruït i reconstruït diverses vegades a causa de terratrèmols i guerres. Actualment, l’església destaca pel seu estil renaixentista tardà i el campanar de planta quadrada, des del qual podem apreciar una vista panoràmica espectacular. A més, freqüentment acull exposicions i actes culturals. A banda d’unes increïbles vistes i de l’art arquitectònic d’aquest edifici, a la façana hi podem llegir una inscripció en lingua latina: “SI DEVS PRO NOBIS QVIS CONTRA NOS”. El seu significat és “Si Déu està amb nosaltres, qui pot estar en contra nostra?”

A què creieu que respon aquest missatge? Reconeixeu algun element gramatical estudiat a classe?

Cristina Tamashiro
4t ESO



21 de desembre de 2015

Io, Saturnalia!


Ja som a Nadal i aquesta època també es viu a la nostra escola. Hem estat comentant aquests dies a classe de Llatí com celebraven el seu “nadal” particular els antics romans durant les festes conegudes com a Saturnalia, les Saturnals. Aquest esdeveniment començava el 17 de desembre i acabava el 23 del mateix mes, set dies de disbauxa pública i també recolliment familiar. En aquesta entrada parlaré sobre el seu origen i en què consistia aquesta festivitat romana.

Cronològicament (mai millor dit, perquè Saturn s'assimilava al Cronos grec), la festa de les Saturnals tenia com a epicentre el 17 de desembre al Capitoli fins a l'arribada de la dictadura de Juli Cèsar, on com a plat fort s’oferia a Saturn un gran sacrifici seguit d'un àpat públic (lectisternium) que culminava amb crits en honor al déu (Io, Saturnalia!). El general i polític romà va prolongar la festivitat fins al dia 19. Més tard, Octavi August va afegir un dia més, és a dir, fins al dia 20 i Calígula va fer el mateix uns anys després. Finalment, l’emperador Domicià va tancar l'ampliació del festiu fins al 23 de desembre.

La llegenda diu que Saturn havia estat expulsat del cel i havia arribat a Itàlia, concretament a l’agrest Laci. Durant el regnat d'aquesta divinitat entre els homes,  va ensenyar l’agricultura als itàlics, que haurien viscut una edat d'or, sense guerres ni males collites, on no es coneixia la propietat privada ni tampoc l'esclavitud. Amb aquesta celebració, també s’homenatjava els generals romans que havien triomfat en exitoses campanyes militars.

Durant el transcurs d’aquests dies festius se suspenien temporalment les activitats comercials, es tancaven les escoles i els tribunals de justícia, s'ajornava l'execució dels condemnats a mort, es permetien tota mena de jocs d'atzar i apostes i era habitual regalar saquets de nous (nuces), espelmes (cerei) o petits ninots d'argila (sigilla). La festa també incloïa regals entre familiars amb el favor de l’antiga dea itàlica de la bona fortuna Strenua (i d’aquí el nostre verb estrenar) i bromes a dojo  que ens recordarien el nostre 28 de desembre, els Sants Innocents. En aquest sentit, una de les tradicions més populars i que sorprèn era l'intercanvi de papers que tenia lloc entre els esclaus i els seus amos durant un dia. El món al revés, l'ordre capgirat per recomençar un any nou.
La felicitat i la gresca, característiques de les Saturnals, s'acompanyaven de nombrosos banquets i lliurament de presents que amb el temps, i filtrat tot plegat pel Cristianisme, van esdevenir, potser, l'origen de les actuals celebracions de Cap d'Any o Nadal.

Com a curiositat, us diré que fent recerca he descobert que les Saturnalia són fins i tot mencionades pel conegut personatge Sheldon Cooper de la sèrie The Big BangTheory en un episodi, quan diu que no posarà un arbre de Nadal perquè ell no celebra els antics rituals de les saturnals romanes. Qui ho havia de dir,... feliç Saturnalia a tots!

Cristina Tamashiro
4t ESO

13 de desembre de 2015

Posidó, el surf i la cervesa

Ja fa uns quants dies que vaig entrar i remenar al blog les noves entrades que en Jordi o altres companys hi van publicant, i en llegir la que parla sobre Mar i Cel i veure la pintura de Crane vaig tenir un déjà vu publicitari. Algú recorda l’anunci de Guinness sobre el surf? Per als de la meva generació veig difícil que ho recordin perquè va emetre's per primera vegada l’any que vam néixer, el 1998. Però molts dels qui no el vam poder veure in situ, potser l’haurem vist a YouTube o per la xarxa.

Walter Crane, Els cavalls de Neptú (1892). Nova Pinacoteca de Múnich.

Es tracta d'un anunci sobre cervesa, i qui diria que aquesta mil·lenària beguda té alguna relació amb els nostres estimats clàssics?  Doncs sí la té, o almenys el director de l’anunci en troba una. “Good things come to those who... wait”, aquest és el missatge de l’anunci, l’eslògan de Guinness, ja que és un tipus de cervesa que se serveix molt lentament, i per tant s’ha de fer esperar. Χαλεπὰ τά καλά, es diu en grec, "el que és difícil d'aconseguir (i necessita de temps i paciència, afegiria jo) és bell, és plaent". A banda que a l’eslògan es pot trobar una referència a la saviesa dels antics, jo em centraré en la part gràfica de l’anunci. La referència clàssica es fa evident quan es veuen els cavalls al mar, els cavalls del déu Posidó en la mitologia grega o Neptú en la romana. Per als grecs el mar era essencial, la talassocràcia, un mar del qual depenien i, per tant, un mar el qual respectaven. Aquest déu venjatiu que controla els mars és qui surt controlant la carrossa de cavalls al quadre de Crane, representat amb un trident i una llarga barba blanca (antic símbol de saviesa).



Igual que per als antics grecs, per als surfistes el mar és l’essència de la vida, la seva raó de ser, i les ferotges onades portades pel vent, que esperen pacientment, la seva cervesa particular, perquè les coses bones són per a aquells que saben esperar.


A banda de l’anunci de Guinness, també podem veure altres referències als cavalls de Crane en la pel·lícula El senyor dels anells, dirigida per Peter Jackson, on del riu surten cavalls d’aigua atacant els nasguls i salvant Frodo.



Certament, les referències clàssiques són arreu!

Lucas Parra
2n batxillerat - Humanitats


4 de desembre de 2015

L'ànima de l'Odissea


Sovint passejant per la ciutat ens topem, sense esperar-ho, amb petits oasis clàssics. Racons dedicats a aquest apassionant món que desperten la curiositat de la gent i, com no, dels tripulants d’aquest vaixell. Un d’aquests racons és l’hotel Alma de Barcelona, ben a prop de la Diagonal, on hi ha instal·lada una exposició sobre l’ànima de l’Odissea.

L’artífex d’aquesta mostra és en Josep Maria Rius i Ortigosa, més conegut com a Joma, dibuixant i il·lustrador barceloní que potser reconeixereu per les seves il·lustracions a La Vanguardia, i consisteix en un mòbil gegant del qual pengen grans il·lustracions.

L’esmenat mòbil, que consta d’un total de tretze peces, representa diverses escenes i personatges de l’Odissea: Posidó i Atena rivalitzant (com és habitual), Èol, que en primera instància ajuda l’heroi amb els seus vents i després el condemna a allunyar-se d’Ítaca, Circe, la maga, la bella Calipso, que el reté durant set anys i li promet la immortalitat, Penèlope, l’amant i fidel esposa que l’espera cosint i descosint, els cruels pretendents d’aquesta, Telèmac, que cobeja el retorn del seu pare lluitant des de la distància, les sirenes que en realitat són mig dones i mig ocells, el temible ciclop Polifem, Caribdis, el monstre marí que posarà en perill la tripulació, la nau amb la qual viatgen i, és clar, Ulisses. A aquest, com a  protagonista absolut de l’Odissea, el trobem representat de dues maneres: com a viatger errant que és a punt de morir en naufragar l’últim vaixell, i camuflat de captaire, espiant els pretendents de la seva esposa, recuperada la seva identitat heroica.

Fa uns dies l’Isaac i jo vam decidir fer una visita in situ a l’exposició per poder mostrar-vos de primera mà com és i, sobretot, per animar-vos a què vosaltres també la visiteu i pugueu gaudir de les imatges i el seu moviment continu i hipnòtic mentre us tombeu a les butaques de l’entrada de l’hotel. Us hi animeu?

Aquí us deixo un petit vídeo que ha editat l’Isaac, on podreu identificar fàcilment tots els personatges que us he esmenat abans. Els trobeu tots?

Júlia Roig
Isaac Guilà
2n batxillerat - Humanitats




27 de novembre de 2015

Referències clàssiques a The Flash


Ja fa unes setmanes, a classe de Llatí, vam estar comentant la relació que sovint s'estableix entre publicitat i món clàssic.

Aprofitant que fa unes dates s'ha estrenat la segona temporada de la sèrie The Flash, superheroi creat per DC Comics amb el poder d'una gran velocitat, vull fer incidència en el nou personatge i nou company en la lluita contra el crim, Jay Garrick, un Flash d'un altre univers, de qui cal destacar el seu casc, un casc amb ales, com el petàs del nostre conegut Hermes-Mercuri, el déu missatger, sempre en moviment. 

Una de les imatges promocionals que va presentar el canal The CW Network mostra el casc alat i porta per lema Get Up to Speed (la traducció literal seria “posar-se al dia”, tot i que en aquest cas significaria “prepara’t per córrer” o “prepara’t per anar ràpid”).




Coneixeu algun altre personatge de còmic o de sèrie d'animació d'inspiració clàssica?

Cristina Tamashiro
4t ESO


22 de novembre de 2015

SALVTATIONES ET PRAESENTATIONES

Durant aquest primer trimestre els discipuli et discipulae de Llatí de 4t hem anat elaborant un treball col·laboratiu de vocabulari i expressions que ens ha permès aprendre a presentar-nos i a mantenir una conversa bàsica en aquesta llengua clàssica. Us convidem a veure'n els resultats i esperem que la nostra tasca us pugui ajudar a posar fil a l'agulla.



Laura et Carla

Ana et Ricard

Olga, Cristina et Marta

Sara et Lourdes

Anna et Paula

Berta, Mireia et Júlia

Aleix et Ferran

Natàlia, Irene et Mª Ángeles

Ona et Bet



11 de novembre de 2015

20a Setmana de la Ciència: teràpia, terapeuta, terapèutic,...


Hipnoteràpia, quimioteràpia o psicoteràpia són termes que potser haurem sentit o llegit en alguna ocasió, i que coneixem sota el denominador comú de les teràpies. Però, realment ens hem parat a pensar què signifiquen, d'on provenen, què té a veure cada teràpia amb els prefixos que formen el terme científic? D’això s’encarrega l’etimologia. Hem volgut fer recerca i hem elaborat un glossari de teràpies en què trobareu els significats i les arrels etimològiques dels seus noms. En primer lloc, hem de definir teràpia per centrar-nos en el tema que ens ocupa...

Què és una teràpia?

Aquest mot prové del grec antic θεραπεία [transcripció: teràpia; traducció: cura, tractament]. Les teràpies tenen com a principal objectiu corregir símptomes, malalties o causes de problemes de salut de les persones, mitjançant els pensaments, sensacions i coneixements d’un pacient i així ensenyar-lo a aplicar-los per a desenvolupar la seva recuperació. Aquesta arrel lèxica la podem trobar també com a sufix [-teràpia].



Coneixíeu alguna d'aquestes teràpies? Si és així, quina i per què? Podríeu anomenar alguna teràpia més i explicar en què consisteix? Quina teràpia us ha semblat més curiosa i per quina raó?

Natàlia Guirado
Ana Martínez
Irene Rodríguez
Mª Ángeles Torres
4t ESO


7 de novembre de 2015

Com un cavall desbocat


Dijous passat, els alumnes de 4t de l'ESO van poder gaudir in situ, al Teatre Victòria del Paral·lel barceloní, del meravellós espectacle musical Mar i Cel, amb text de Xavier Bru de Sala i música d'Albert Guinovart, basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, que va ser portada al teatre per primera vegada per Dagoll Dagom l'any 1988, posteriorment el 2004 i remuntada per tercera vegada l'any 2014. És remarcable per l'espectacularitat de la seva escenografia, en la qual un vaixell enorme i mòbil presideix la majoria d'escenes, i per la música, ja que algunes de les seves cançons ja han passat a formar part del corpus de melodies populars en l'actualitat com, per exemple, el conegut himne dels pirates amb aquella tornada que molts haureu cantat unes quantes (o moltes) vegades i que fa així:

les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones 

I el cert és que aquesta cançó no deixa de ser un himne al mar, a la seva immensitat, al seu poder sobre la vida humana. En la mitologia clàssica, el poder sobre el líquid element era exercit per un déu temible i respectat, venjatiu o afavoridor segons la seva voluntat. I el cavall era el seu animal sagrat, la metàfora de l'indomable, veloç com el vent i amic dels homes. Les referències clàssiques d'aquesta tornada són, com veieu, evidents. 

Walter Crane, Els cavalls de Neptú (1892). Nova Pinacoteca de Múnich
I si el cavall és per a aquest déu símbol del vastíssim reialme que governa, quins altres animals coneixeu que formin part de l'univers mitològic? A quins déus i dees es vinculen? I quins arguments hi trobeu? Reflexionar sobre això us farà una mica més savis. Què us va semblar Mar i Cel

Llarga vida al mar!