29 març de 2015

Reivindicant la nostra herència (i 3)

Aquest és el vídeo que els alumnes de 1r de batxillerat han editat per presentar al concurs promogut per l'AMUPROLAG Yo conozco mi herencia, ¿y tú? 2015 amb l'objectiu de reivindicar els Estudis Clàssics i les Humanitats a la LOMCE. Malgrat enguany les bases proposaven que els textos triats estiguessin relacionats amb les institucions polítiques, la seva contribució ha volgut recollir una antologia poètica grecollatina com venim fent des de fa tres anys amb l'afegitó del meravellós fragment del Discurs Fúnebre de Pèricles que parla sobre els fonaments teòrics de la democràcia atenesa. Esperem que us agradi. I a vosaltres, intrèpids i entusiastes tripulants, gràcies per les hores que hi heu dedicat.




22 març de 2015

Nomenclàtor clàssic dels carrers de Barcelona


Salvete, tripulants! Sóc la Judit Millan, alumna de 2n curs del batxillerat Humanístic-Social, i hic et nunc m'agradaria presentar-vos el meu treball de recerca Nomenclàtor clàssic dels carrers de Barcelona.
Fer un treball de recerca suposa feina i moltes hores de dedicació. Per aquest motiu s’ha de triar un tema que, a més d’aportar-te informació i enriquir-te personalment, suposi un incentiu i una veritable motivació per tal d’invertir tot el temps que aquest requereix. Quan vaig començar primer de batxillerat a l’escola, triant un itinerari que barrejava els estudis socials i els humanístics, vaig adonar-me amb el pas dels mesos el que realment m’agradava i, per tant, m’interessava. Aquesta tria em va permetre descobrir el món de les clàssiques, que mai havia estudiat abans (no vaig cursar Llatí a 4t). Encara que la meva família i molts dels meus amics no compartien ni entenien la meva emoció en aprendre l’etimologia de les paraules o en veure la relació entre la mitologia i l’actualitat, entre moltes altres coses, jo vaig adonar-me’n de la seva importància i vaig decidir aportar el meu petit granet de sorra de la manera que em fos possible. Va ser llavors quan vaig decidir que el tema del meu treball de recerca estigués relacionat amb el món grecoromà.
Els primers temes que se’m van acudir no eren prou concrets, deixant de banda que sobre molts d’aquests aspectes vinculats al món clàssic ja se’n podia trobar una extensa informació a la xarxa. A classe de llatí i grec ens van proposar diferents títols i opcions de treball, dels quals nosaltres podíem escollir –si així ho decidíem- el que més ens cridés l’atenció. Des d’un principi ja vaig veure un que m’agradava, però no sabia com desenvolupar-lo i enfocar-lo. Finalment, amb l’ajuda del Jordi, vaig decidir-me a relacionar el meu treball amb les referències clàssiques que podem trobar al nomenclàtor dels carrers de Barcelona. D’aquest tema no hi havia gaire informació sistematitzada stricto sensu ni bibliogràfica ni a internet, de manera que sabia que necessitaria temps i dedicació per recopilar tota la informació i documentació necessària per elaborar un mapa de la xarxa viària de Barcelona en termes clàssics.

El principal objectiu del treball era investigar la petjada clàssica que grecs i romans ens han deixat en el nomenclàtor dels carrers de Barcelona, perquè, entre d’altres coses, van ser els romans, aspecte fonamental a tenir en compte, els qui van fundar la nostra ciutat (ells l’anomenaren Barcino). La hipòtesi de partida era aquesta: Ens hauran influenciat  també a l’hora d’anomenar els carrers de la ciutat?
Vaig dividir el treball en dues parts: la teòrica, on feia el llistat de tots els carrers amb referències grecoromanes, els parcel·lava per districtes i feia un breu descripció de cada personatge o lloc que tenia com a nom el carrer; i la part pràctica, un blog.


Vaig decidir crear un blog per tal de poder compartir-lo amb més persones, perquè poguessin adonar-se de la importància de la cultura clàssica i que aquesta encara perdura pels carrers de la nostra ciutat. El blog està dissenyat a partir de diferents pestanyes. En les primeres explico per què he escollit aquest tema i faig una introducció del treball. Després vaig confegir un llistat dels carrers de la ciutat per ordre alfabètic i un altre dividit per barris. A continuació hi ha una pestanya per districte, on es pot consultar la geolocalització dels carrers adscrits a aquella zona en un mapa amb una imatge i una breu explicació del personatge o lloc a què fa referència el nom del carrer. A sota trobem una explicació més extensa. Finalment, les conclusions del treball.  
Estic molt contenta d'haver escollit aquest tema, ja que he gaudit molt fent el treball i he après moltes coses que no sabia. Us animo a fer una ullada al blog i a que us fixeu en els rètols dels carrers mentre doneu un tomb per la ciutat. Vosaltres considereu que Barcelona és una marca clàssica? Quants carrers hi ha en el barri que viviu? Us esperàveu tants carrers (fins a 107!) amb referències clàssiques?
Judit Millan

8 març de 2015

Jornades de teatre clàssic: Lisístrata i Les troianes al Teatre Joventut de l'Hospitalet

Avui diumenge, 8 de març, celebrem el Dia Internacional de la Dona i dimarts i dimecres vinents els tripulants clàssics de l'escola anem a veure dues obres que, vet aquí, tenen com a protagonistes dones: Lísístrata i Les troianes. La primera, heroïna indiscutible del pacifisme, les segones, representants genuïnes del que significa la paraula dignitat. Les funcions, al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, són organitzades com ja és habitual per la Societat Catalana de Teatre Grecollatí des de fa vint edicions.





Casualitats o no, espero i desitjo que gaudiu de l'espectacle i que valoreu especialment el fet que fa 2.500 anys la sensibilitat del geni grec ja posés en el centre del debat polític la dona com a portaveu social per denunciar situacions de conflicte que vint-i-cinc segles després encara no hem sabut superar. 

Carpete theatrum!

Els tripulants de 1r de batxillerat [Fotografia: Ainhoa Cayero]


3 març de 2015

Emporiae duo oppida erant...

Fotografia de Júlia Roig

El proppassat dijous, 26 de febrer, ens vam llevar ben d’hora ben d’hora per assistir a un esdeveniment del tot exclusiu: per primera vegada tots els alumnes de llatí i grec de l’escola, la gens classica!  - els gairebé cinquanta tripulants de 4t de la ESO, 1r i 2n de Batxillerat-, ens vam trobar al pati gran per enfilar la visita a les restes de l’Empúries romana. Després que el nostre capità comprovés la nòmina d’intrepidorum nautarum, vam pujar tots a l’autocar, el nostre vaixell de carretera. El viatge va ser plàcid i entretingut i vam aprofitar per fer-nos algunes fotos que quedaran per al record. Una vegada vam arribar a Empúries, vam esmorzar i aprofitar una estoneta mentre esperàvem els dos guies que ens havien d’acompanyar durant la nostra visita…

Arribats en Caius Aemilius Montanus, governador del municipium d’Emporiae i la seva encantadora esposa Iulia Domitia, un dels matrimonis romans més emblemàtics d’aquells indrets, vam dividir-nos en dos grups formats equitativament per alumnes de 4t, 1r i 2n, per tal d’anar-nos coneixent millor mentre durava la passejada. Val a dir que la tramuntana, el vent del nord, bufava de valent!

Per començar, vam pujar dalt d’un petit turó, des d’on se’ns va mostrar la situació estratègica del petit poblat, situat entre l’Escala i Sant Martí d’Empúries. La bellesa paisatgística era encisadora. De seguida ens vam dirigir a la porta del mur sud de la ciutat on en Caius i la Iulia ens van fer un tastet sobre les dues activitats lúdiques primordials: la palaestra, vinculada al culte al cos, i l’amphiteatrum, on es feien les famoses lluites de gladiadors. Els dos edificis estaven construïts prop de la porta amb un clar objectiu: entretenir els ciutadans d’Emporiae. Aquella parella de romans ens van demostrar, una vegada més, que el món no ha canviat tant. També vam tenir l’oportunitat de veure el fal·lus (símbol de fertilitat) que resta gravat en un dels carreus de la muralla que envolta la ciutat. Ens van explicar que tocar-lo portava sort i alguns de nosaltres ens vam aventurar a buscar la nostra fortuna en aquell tros de pedra.


Tot seguit, ens vam endinsar cap a l’interior de la part romana caminant pel cardo maximus; durant el camí vam veure restes de les tabernae i un dels membres del nostre grup va tenir l’oportunitat de dibuixar un mapa ortogonal de la ciutat, amb els seus dos carrers principals (cardo i decumanus maximus) i els secundaris (cardines i decumani minores).  A continuació, vam contemplar el magnífic fòrum reconstruït parcialment. La recreació està molt ben aconseguida i ens vam poder fer una idea bastant aproximada del que havia estat en època clàssica. Allà mateix, vam parlar sobre les activitats del fòrum i diferents costums romans i vam finalitzar la primera part del recorregut.

Fotografia de Júlia Roig
Acabada la visita a la ciutat romana, vam fer un ràpid cop d’ull a la ciutat grega. Vam passar per davant de la coneguda rèplica de l’estàtua d’Asclepi, déu de la medicina, i fins i tot vam poder veure in situ i a tocar una de les zones d’excavacions que es van fer el 1908. Finalment, vam enfilar les nostres passes cap al recinte del museu on es trobaven objectes i peces interessantíssimes, com mosaics - principalment el del sacrifici d’Ifigènia-, nines funeràries i objectes festius trobats al llarg de tots els períodes d’excavació que s’han fet, entre els quals, i en una sala a part, hi havia l’estàtua original d’Asclepi, que vam poder observar amb detall. Tot un honor, si som coneixedors i valorem que nombroses persones acudien diàriament a aquella estàtua per tal de guarir-se o perpetuar la seva salut i la dels del seu voltant.


Havent dinat i descansat sota un xàfec que... déus n’hi do!,  vam pujar de nou al vaixell de moltes rodes, vam fer una curta parada a la platja de l’Escala i, després de trepitjar-la, vam tornar a Barcelona amb una bona experiència clàssica més.

Què us va semblar la visita, tripulants?

Sofía Menéndez-Arango
Mireia Boix




22 febrer de 2015

Versos per al retorn d'Ulisses


Grecitat
  
      and poor old Homer blind, blind, as a bat 
Ezra Pound

El sol crema espurnant
la ceguesa d'Homer
i a la platja esperant
sota un vell tamarell
hi ha una dona d'ulls trists
que escriu mots a la sorra.

Sobre el mar refulgent
lentament va surant
un sarcòfag amb cendra.

S'esvalota el xiscleig
d'efusius gavians... 

És Ulisses que torna.

            Ponç Pons

Ulisses

No hi ha cap més paisatge que el teu nom
ni cap camí feliç que el de tornada.
Ponç Pons
  
Miro, de lluny estant, l'illa on m'esperes.
No porto res del que em vaig endur ni
les robes que m'abillen són les que teixires
fa tant de temps, a l'ombra dels tarongers.
Vinc nu de tot, fins i tot de mi, com foraster
en terra estranya, desorientat, perdut.
Em sabràs reconèixer? Voldràs fer-ho, encara?
No puc oferir-te records exòtics ni presents,
he oblidat fins el nom de les coses i els colors
dels teus ulls quan miraves el mar, esperant.
Aixeco el braç per saludar-te, un gos borda
mentre el vent oneja els teus cabells deixats anar.
Em costa veure't, pero endevino un somriure clar,
una mà estesa, el teu cos vinclant-se temerós.
Ara sé que aquest temps serà el nostre.

                          Carles Cervelló


15 febrer de 2015

Uns grecs ben menuts!


Com tots ja sabeu, el passat divendres 13 vam celebrar carnestoltes a l’Escola. Els més petits van dur un munt de disfresses diferents, però nosaltres –convidats per l’Ona, la seva tutora, i en Jordi- vam anar a visitar una classe en concret: 3r de Primària A, que es disfressaven de... grecs! Els nens feia setmanes que es preparaven per a aquest dia i bé que ho vam notar! Tenien tota la classe decorada d’imatges i dibuixos a més de saber-ne un munt de coses ja, dels antics habitants de l’Hèlada.

Quan en Jordi ens va proposar d’anar a explicar un mite als nens, no ens ho vam pensar dues vegades: ens encantava la idea! Després de rumiar-ho una mica ens vàrem decidir per explicar Teseu i el Minotaure, ja que vam pensar que ens aniria molt bé per tractar amb els nens el tema de la por i com superar-la. Així, a més de tenir una part lúdica, l’activitat també serviria per a fer una petita reflexió amb ells.

Arribat el moment, ens vam presentar a la seva classe, on les dues vam ser rebudes amb molta il·lusió pels petits que, per cert, anaven guapíssims! Ens van impressionar amb les disfresses tan maques que duien i ells, tot cofois, ens les van estar ensenyant molt orgullosos. Un cop asseguts, amb el suport d’una senzilla presentació amb diapositives que havíem preparat, els vam explicar el mite. Els vam fer una petita explicació de per què els grecs els explicaven i els vam narrar la història de com l’heroi atenenc va acabar amb el temible monstre de cap de brau.



Abans de començar teníem una mica de por que els nens no parlessin gaire o no s’hi impliquessin massa, però aquests dubtes es van esfumar des del minut zero: no paraven de fer preguntes! Tot els hi feia curiositat i tenien una gran imaginació. Aixecaven tant la mà que quasi no ens deixaven explicar. La seva resposta va ser increïble, ens va encantar. Amb l’ajut de les imatges i d’un fil daurat que vam usar per a simular el fil que Ariadna li donà a Teseu, vam explicar el mite davant d’uns vint-i-cinc nens ben atents i amb els ulls ben oberts. El reportatge fotogràfic en dóna fe!



Un cop el relat ja estava explicat, vam comentar amb ells com, fins i tot Teseu, tenia por a entrar al laberint i com ho va aconseguir gràcies a l’ajuda d’Ariadna, la preciosa filla de Minos, el rei de Creta. Ens van estar explicant un munt de coses que a ells els hi feien por i vam reflexionar plegats de com n’és això de normal i com, amb l’ajuda d’algú, sempre es poden superar aquestes pors.

Finalment, vam concloure la visita fent-nos fotos i parlant amb ells. I com en són d’afectuosos! Ens van estar vinga a demanar fotos i que els hi escrivíssim missatges a les agendes. Ens van explicar un munt de coses i nosaltres els hi vam escriure el seu nom en grec. Al cap d’una bona estona de “retenir-nos” amb abraçades i petons, ens en vam anar de la classe amb un gran sentiment de felicitat i pensant com n’ha estat de positiva i enriquidora aquesta experiència. Va ser tot un plaer compartir carnestoltes amb ells i, sens dubte, després de veure la seva magnífica resposta i de que ens ho hagin demanat... volem repetir! Estem pensant de preparar-los una... gimcana!

Per últim, volem agrair a la tutora dels nens, l’Ona Lasierra, que ens donés l’oportunitat de viure aquesta experiència per poder introduir els nens en el fantàstic món dels mites clàssics.

Júlia Roig
Alba Gracia
1r batxillerat – Grec I


14 febrer de 2015

Cites d'amor en llatí: de Cupido a Sant Valentí



Discipulae discipulique de 4t

Cupido (desig en llatí) és un dels pocs déus antics que encara formen part de la nostra societat, ja que és el símbol per excel·lència del dia de Sant Valentí i de tot el que està relacionat amb l’amor. En la mitologia grega l’anomenaven Eros. Era el fill de Venus (Afrodita), la deessa de l’amor, de la bellesa i de la fertilitat, i de Mart (Ares), el déu de la guerra. Ajudant de Venus, certificava l’enamorament dels mortals, dels déus i de tot ésser diví.
La imatge més utilitzada per representar Cupido és la d’un nen rosset i alat disparant fletxes amb un arc i un buirac a l'esquena. El seu arc era de fusta de freixe (l’arbre de la guerra), i les seves fletxes de xiprer (símbol també de la mort), però més tard Venus li va regalar un nou arc amb fletxes d’or. Aquestes sagetes eren de dues classes: unes tenien la punta d’or, i les altres la tenien de plom. Les que tenien la punta àuria despertaven el desig passional, mentre que les de plom, feien néixer l’odi.

Cupido era molt joganer, i sovint va arribar a ferir un o una mortal amb fletxa d’or i um altre amb fletxa de plom, provocant el desastre i la infelicitat.

Se li va concedir un gran poder i ni els seus propis pares, ni els déus, ni cap altra criatura sobre la terra hauria de ser immune a les seves sagetes.

Se’l representa com un nen amb ales per indicar que el amor sol passar aviat i és fugisser, i amb els ulls embenats per indicar que l’amor és cec, que realment no triem de qui ens enamorem perquè ni el sexe, ni el color de la pell, ni la llengua o la religió són, finalment, importants, i que la persona de qui un s’enamora pot tenir molts defectes -potser-, però l’enamorat no els veu, o -sortosa o malauradament- no l’importen.



Anna Martinez i Eva López

Tot i les diferents versions que corren sobre aquest personatge històric, sembla que Sant Valentí fou un metge de l’Imperi Romà que visquè al segle III. En aquells temps governava l’emperador Claudi II, un home poc transigent que al 270 prohibí que els joves es casessin i visquessin en matrimoni, ja que considerava que així serien millors soldats si no estaven lligats a cap compromís.

Claudi II també va prohibir el cristianisme i el metge-sacerdot Valentí, home creient i humil cristià, bisbe d’una contrada molt a prop d’Asís, a Itàlia, no ho va voler acceptar i el va reptar. Valentí es va rebel·lar i per portar la contrària a l’injust governant va començar a casar parelles joves en secret sota el ritual de l’església.

Aleshores Claudi, en assabentar-se del que estava passant, va demanar que el portessin davant seu i va intentar que canviés d’opinió. El sacerdot no ho va acceptar i fou empresonat pel successor de Claudi II, l’emperador Aurelià. Finalment va ser executat per decapitació el mateix any 270, concretament el 14 de febrer. Segons diuen, es va plantar un ametller al costat de la seva tomba, i és per això que aquest arbre simbolitza l'amor i l'amistat eterna.



Eva Martínez i Júlia Torra


8 febrer de 2015

Gresca


No gosaríem dir quina és la imatge que projecten avui dia els grecs, però sí que podem afirmar que, almenys durant l'edat mitjana, no eren gaire ben vistos: se'ls tenia per tendents al desordre, a l'engany i a la baralla, com potser els diaris alemanys continuen veient-los.

Per aquest motiu, d'una festa sorollosa o d'un avalot se'n deia greesca, contracció del llatí graecisca, "grega". Així, doncs, quan feu una gran celebració, us esteu comportant a la grega.

Marta Simón