20 de maig de 2015

Tàrraco, el nostre darrer port

De la fotografia i el reportatge: Txell Bou

Dimecres 29 d’Abril de 2015

Hem quedat ben d’hora a Passeig de Gràcia cantonada Aragó, i a poc a poc hem anat arribant  tots els tripulants, els més veterans, amb nervis i moltes ganes de passar un dia que no oblidarem, la darrera sortida plegats. L’últim port d’aquest bell viatge que ens ha regalat el Vaixell. Invoquem els déus per gaudir d’una bona travessa i perquè el temps ens acompanyi ja que l’oracle meteorològic anuncia plujes intermitents. Finalment, quan ja hi som tots, baixem a l’estació per comprar els bitllets i agafar el tren a l’andana que ens durà fins a aquesta ciutat de tanta nomenada: Tàrraco, la de la primavera eterna. Bé perquè és aquesta hora primerenca bé per designi d’algun déu, trobem un vagó del tot buit, amb taules i seients per a tothom. Així que aprofitem el trajecte de poc més d’una hora per dormir, llegir, escoltar música o petar la xerrada. I en un tres i no res ja hi som.

Sortint de l’estació i caminant vora del mar -gaudint d’unes vistes increïbles i dels primers rajos de sol-, arribem a la Rambla Nova, on seiem una estona de cara al Balcó del Mediterrani per esmorzar tot mirant l’horitzó i agafant forces per emprendre aquesta jornada d’arqueoturisme. Anem fins a la Plaça del Pallol, a l’Antiga Audiència, on gaudim d’una magnífica -i enorme, de 18m2!- maqueta de la Tàrraco romana on reconeixem els edificis principals de la ciutat i els seus usos, les vies, les zones que la conformen... i repassem així tot el que hem après a classe de la civilització romana. Seguidament, anem fins el Passeig Arqueològic i en entrar ens rep una gran representació del traçat de la ciutat amb el seu solemne nom llatí: COLONIA IVLIA VRBS TRIVMPHALIS TARRACO. Resseguim la muralla, rememorant-ne les fases de la seva construcció i al llarg del passeig ens anem trobant amb algunes columnes vingudes de la llunyana Troia, les rèpliques de l’August de Prima Porta i de la Lloba Capitolina, admirem el Camp de Mart i el Camp de Tarragona, passem per davant de les torres de Cabiscol, de l’Arquebisbe i la de Minerva, on hi descobrim el mig relleu de la deessa que hi dona nom, i aprofitem, a la font de l’eterna salut, per fer-nos fotografies tots junts i deixar-ho tot ben retratat als nostres mòbils i, sobretot, gravat a la nostra memòria. El cel es comença a tapar i deixa anar una mica d’aigua en forma de plugim.

Havent deixat al Passeig enrere, ens dirigim cap el Museu Nacional Arqueològic passant pel Portal de Sant Antoni. Abans d’entrar al MNAT, ens situem al seu davant, al costat dels arbres que el presideixen, per fer els honors i donar continuació al bell (i vell) ritual: fotografiar-nos amb el nostre magister per última vegada, fotografia que encapçalarà aquesta entrada, l’ultima entrada de la nostra tripulació just abans d’abandonar el Vaixell. I, de sobte, torna la pluja i aprofitem per entrar ben ràpid al museu, on gaudirem d’un curt però intens audiovisual, ens dirigirem al pis superior, ple d’escultures i retrats d’emperadors, diferents herois i divinitats i, a mesura que anirem baixant, trobarem elements quotidians i de decoració i ens passejarem amunt i avall una bona estona. Després, aprofitant que és al costat, pujarem i pujarem escales per arribar a la talaia de la Torre del Pretori i, malgrat semblar-nos que ja hi som, encara ens quedarà una estreta escala de cargol per arribar a la terrassa superior. I l’esforç paga la pena: som un privilegiats -no hi ha ningú més- i podem gaudir de les millors vistes de la ciutat amb un sol radiant! I sant tornem-hi: baixem i baixem escales i de sobte, des de la torre mateixa, accedim a una volta del circ que comunicava l’àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial.

Anem posant punt i final a la nostra visita patrimonial i arribem a l’amfiteatre, sens dubte un digne colofó! Aquest edifici és certament singular, ja que conté al seu interior les restes d’una basílica paleocristiana del segle VI, testimoni mut d’un martiri tràgic. Tenim la sort de poder baixar fins a l’arena o seure a la summa cauea per contemplar les majestuoses restes d’aquesta construcció tan genuïnament romana. En sortir de l’amfiteatre, despertem d’aquest bonic somni i ens adonem que estem afamats, així que tornem a la Rambla Nova i ens dispersem per dinar gaudint, ara sí, d’un sol esplèndid. Dinats, ens tornem a reunir i baixem xino-xano cap a l’estació per agafar el tren de tornada cap a la nostra estimada Bàrcino. De nou ens assisteix la sort de trobar seients per a tots –un autèntic miracle en hora punta!- i en un tres i no res ja som a casa. Els déus ens han estat propicis, alguna cosa haurem fet bé.

Punt i final. S’ha acabat la jornada i amb ella el nostre bell viatge amb aquest Vaixell tan especial. Salparem de port per encarar aquest futur que ens espera amb els braços oberts sense oblidar tot el que deixem enrere, plens d’aventures, plens de coneixences. És hora de rememorar tots els bons moments i no tan bons que ens han fet aprendre i créixer com a persones i somriem al recordar-ho tot: classes, sortides i mil experiències que ens han unit. I només ens queda dir gràcies, gràcies a tota aquells que ens han acompanyat durant el viatge i han posat el seu granet de sorra perquè poguéssim créixer intel·lectualment i humana. I, finalment, gràcies al nostre magister, per cada lliçó que ens ha ensenyat, lliçó teòrica i de la vida, i per fer-ho amb entusiasme et ex imo corde. Plurimas gratias, Jordi.

Fins sempre companys tripulants, de ben segur que els nostres camins poden tornar a creuar-se en aquest viatge meravellós que és la vida. I és possible que ho facin, no en tingueu cap dubte.

Núria Martínez i Sellarès
2n de batxillerat




17 de maig de 2015

Monumentum perenne

L'Arnau Font, alumne del batxillerat tecnològic de l'escola, ha posat fi a un audiovisual que serà testimoni d'una nova edició, inoblidable, de la Magna Celebratio badalonina. És una manera de recordar-nos a tots els que hi hem participat que, malgrat el pas del temps, tot esforç, tota il·lusió i tota activitat compartida té la seva recompensa. Aquestes imatges volen ser un testimoni durador del que vam viure l'últim cap de setmana d'abril en un petit espai que vam saber fer nostre per oferir-lo a les persones que tenien curiositat per saber com es jugava i com s'aprenia a l'antiga Roma. Un bocí del que som i fem a les nostres aules de secundària. I em sembla, no sé què en pensareu vosaltres, que l'Arnau aconsegueix transmetre amb imatges el que jo he volgut dir amb paraules. Això i molt més. Gràcies per la teva generositat i per ser un exemple del que vertaderament significa l'expressió llatina gratis et amore.




8 de maig de 2015

Les magistratures republicanes


Molts sabem que l’herència que ens van deixar els romans és encara present en pràcticament tots els àmbits de la nostra societat. Però, i la política? Quina herència política van deixar-nos els romans? En aquesta presentació he volgut mostrar una part del llegat dels nostres avantpassats en un fet humà tan important, viu i imprescindible com és la política, l'art de governar una ciutat, un país o el món global. Un terme que malauradament està força mal valorat a dia d'avui, però que hem de conèixer i sobre el que ens hem d'interessar necessàriament per poder fer-lo més nostre i projectar-lo cap al futur. Perquè no hem d'oblidar -ja ho va dir Aristòtil- que φύσει μέν ἐστιν ἄνθρωπος ζῷον πολιτικόν.



Ramon Vendrell i Serres
1r batxillerat

4 de maig de 2015

El nostre cap de setmana a l'XI edició de la MAGNA CELEBRATIO!


L’últim cap de setmana d’abril, enguany els dies 25 i 26, els alumnes de Clàssiques de l’Escola que ho vam demanar vam tenir l’oportunitat de participar en la XI MAGNA CELEBRATIO, el festival de reconstrucció històrica del món romà celebrat a Badalona. Com ja és habitual, ens vam dividir en tres torns: dissabte matí, dissabte tarda i diumenge matí.

Els del primer torn vam haver de matinar de valent per quedar a l’escola ben d’hora ben d’hora. Feia un dia nuvolós, però a diferència de l’any passat -i per sort!-, la temperatura era força agradable. Una vegada vam ser-hi tots, ens vam encaminar cap al metro per agafar la línia verda a Fontana; transbord a la línia lila, a Passeig de Gràcia, i d’allà… cap a Badalona!

En arribar, vam enfilar cap al Museu on ens havíem de reunir amb els aràcnids i aràcnides de l'Institut Isaac Albèniz, els nostres amfitrions. Amb ells ja fa cins anys -qui ho diria!- que ens acompanyem mútuament en aquesta engrescadora aventura.

Arribada l’hora, va començar la part més interessant: ens tocava vestir-nos d'esclaus i d'esclaves. Un cop ben abillats, vam anar preparant els espais de les que serien les nostres zones durant el cap de setmana: el LUDUS LITTERARIUS (l’escola llatina), el LUDUS GRAMMATICUS, (l’escola grega), el LUDUS RETHORICUS (l’etapa educativa de l’ensenyament superior) i els LUDI ROMANI (el taller de jocs romans).

Nens i nenes, pares i mares, avis i àvies ens van acompanyar al llarg de tot el cap de setmana demostrant-nos molt d’interès i curiositat pel món clàssic. A més, cal destacar la quantitat i la gran varietat de tallers i zones que hi havia per tota la plaça i voltants: el de cordes de pescar, el d'ungüents i de medicina; la zona de la ludoteca i la d'explicació de mites… I tot enregistrat atentament pels ulls de la càmera d’un convidat d’excepció: l’Arnau Font, un company del segon de batxillerat tecnològic que va tenir l’amabilitat d’acompanyar-nos i guardar aquest dia per al record. Gratis et amore!

Per últim, donar les gràcies a l’organització del Museu -i en especial a l’Esther Gurri- pels àpats i begudes que ens van proporcionar al llarg del festival i també pel material que vam poder fer servir en els tallers de l’Schola i els Ludi Romani. Ens  van ajudar molt!

Realment va tornar a ser una experiència molt enriquidora que de ben segur ens costarà oblidar. Fins l'any vinent, Baetulo, que els déus ens ho concedeixin!

I a vosaltres, tripulants del Vaixell, què us va semblar l’experiència? Repetireu l’any vinent?

Mireia Boix
1r batxillerat


30 d’abril de 2015

La Mansana de la discòrdia


Fa unes setmanes, en motiu de la Jornada Vedruna a la nostra Escola, els alumnes de segon de Batxillerat vam fer un itinerari guiat per alguns dels carrers més emblemàtics de l'Eixample amb l’objectiu de conèixer els edificis més representatius del Modernisme català. I ens en van fer una interessant explicació d'aquests. Aprofitant l’avinentesa, m'agradaria exposar un paral·lelisme que hi vaig trobar amb un conegut episodi de la mitologia grega.

En un tram del Passeig de Gràcia, concretament al xamfrà entre els carrers d'Aragó i de Consell de Cent, hi trobem la coneguda Mansana de la Discòrdia o Illa de la Discòrdia, on s’hi ubiquen tres edificis que representen el Modernisme català i que van ser construïts en la mateixa època: la Casa Lleó i Morera (1902-1906), de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Amatller (1898-1900), de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Batlló (1904-1906), d'Antoni Gaudí.


Aquesta illa ha estat batejada amb l’expressió "de la discòrdia" per la forta rivalitat que hi havia entre aquests tres grans arquitectes, sobretot pel que fa a les seves façanes. Hi havia una competició estètica entre els edificis, ja que les famílies de la burgesia més benestant que s'instal·laven en aquestes cases volien presumir davant els seus conciutadants de tenir la més espectacular i bella. A més, a Barcelona es celebrava el concurs anual d'edificis artístics, en què es premiava el millor construït i on els tres arquitectes havien estat premiats entre el 1899 i el 1906.


L’expressió “mansana de la discòrdia” fa referència el doble significat de la paraula "manzana" del castellà per referir-se a quan parlem d’una illa urbana i alhora a una fruita. I aquesta segona acepció és la que posem en relació a la mitologia grega, concretament a l’episodi del famós Judici de Paris. Com sabreu, tot començà amb les noces de Peleu i Tetis, on van ser convidats tots els déus excepte Eris, la deessa de la discòrdia. Aquesta, molt enfadada, es va presentar al banquet nupcial i va deixar caure sobre la taula dels regals una poma daurada amb una inscripció: ΤΗΙ ΚΑΛΛΙΣΤΗΙ, té kal·líste, "per a la més bella". La poma va ser reclamada per diferents dees: Hera, Atena i Afrodita. Per evitar discussions, Zeus va proposar que es fes un judici presidit pel príncep de Troia Paris, per decidir per a qui seria la poma. Hera li va oferir el poder absolut i esdevenir rei de reis, Atena la glòria de ser el guerrer més invencible, astut i savi i Afrodita l'amor de la més bella mortal, Helena d'Esparta. El jove príncep va entregar la poma d'or a Afrodita, fet que va provocar l'origen de la guerra de Troia.


La relació entre les tres cases de l'illa de la Discòrdia i els tres arquitectes i aquest episodi de la mitologia grega pot recrear els dubtes sobre quina de les tres cases és més bella: la Casa Lleó i Morera, la Casa Amatller o la Casa Batlló. Si haguéssim que triar, com ho va fer Paris, quina escolliríeu vosaltres?

Judit Millan
2n batxillerat


18 d’abril de 2015

Chronica Baetulonensis

[reportatge fotogràfic a càrrec de Txell Bou]

El dia 24 de març vam marxar tots els companys d’humanitats de segon de batxillerat a Badalona per retrobar-nos de nou amb la ciutat romana que amaga sota terra, Baetulo.

Molts dels alumnes que anàvem el museu ja l’havíem vist durant la Magna Celebratio dels darrers dos cursos, però aquesta vegada la visita seria diferent; entendríem quines eren les zones importants de la ciutat i a poc a poc la podríem reconstruir a partir de les seves restes.

A l’interior del Museu tot era més fosc i el silenci envaïa l’espai; era difícil d’imaginar-se que hi hagués viscut gent allà, malgrat les veus d’ultratomba que anàvem sentint durant el recorregut de l’espai museïtzat!

La nostra guia, l’Esther Gurri, va començar per explicar-nos què eren aquelles construccions mig derruïdes pel pas del temps i semblava que tot tornava a cobrar vida poc a poc. Vam iniciar la visita a les termes de Baetulo, que ens va explicar molt detalladament i que conservaven el conjunt d’estances: la palaestra, l’apodyterium, el frigidarium, el tepidarium o el caldarium.

Després, seguint el clavegueram del decumanus màxim, vam passar a prop del fòrum, on hi havia la zona comercial i hi venien tot tipus de productes, com menjar o perfums i joies.
Caminant per la passarel·la central vam arribar a l’encreuament entre el Cardo i el Decumanus Maximi, les dues vies principals de qualsevol ciutat romana. Aquella zona tenia proximitat amb el fòrum i es veien restes d’edificis d’època tardana.

A continuació vam sortir fora del Museu per endinsar-nos en el meravellós jardí de la domus de Quint Licini, on s’hi conserven encara les restes (molt ben museïtzades, per cert!) de la piscina d’una casa construïda a finals del segle I dC. Una projecció audiovisual al voltant de la sala i els sons de veus que se sentien ens ajudaven a entendre com eren aquests espais temps enrere i la casa que l’envoltava. 

Per acabar la visita, vam caminar xino-xano fins la Casa dels Dofins que cap de nosaltres encara no havia vist mai. Era una domus de finals del segle I aC, un xic més allunyada del museu i dels jardins. Es conserven moltes de les estances que envolten l’atri i són fàcilment identificables gràcies a l’ambientació amb so i mobiliari; hi ha dos triclinis, un d’estiu i un d’hivern; el peristil i una zona destinada a la producció de vi, entre d’altres.

En acabar la visita tots vam tornar cap a casa, amb ganes de saber més i esperant tornar de nou en motiu de la Magna Celebratio d’enguany; això sí, el museu el veuríem d’una altra manera, amb uns altres ulls. També clàssics.

Mariona Ferrer




15 d’abril de 2015

I Olimpíada Clàssica de la UAB



Avui, 15 d'abril de 2015, de 16:00 a 19:00 (hora i mitja per a cada examen), s'ha celebrat la I Olimpíada Clàssica organitzada pel grau d'Estudis Clàssics de la Universitat Autònoma de Barcelona destinada als estudiants de segon de batxillerat de Catalunya. Els objectius, fomentar l'estudi de les llengües i la cultura clàssiques entre els estudiants, premiar l'esforç i l'excel·lència acadèmica i proporcionar un punt de trobada entre l'ensenyament secundari i la universitat, són molt d'agrair en els temps que corren. Cal felicitar efusivament la comissió organitzadora formada per Cándida Ferrero, professora agregada de filologia llatina, UAB, Sebastià Giralt, professor agregat de filologia llatina, UAB, Jordi Pàmias, professor agregat de filologia grega, UAB i Marta Oller, professora lectora de filologia grega, UAB, per aquesta brillant iniciativa.

Tres han estat les participants olímpiques que han representat la nostra escola: la Judit, la Mariona i la Sofía en la prova de Llatí, que ha estat la primera en celebrar-se. Després d'hora i mitja de nervis, baralles amb el diccionari, paciència i molta, molta il·lusió, n'han sortit prou satisfetes i, sobretot, contentes d'haver pogut viure l'experiència en primera persona, més enllà dels resultats que hagin pogut obtenir. Sempre podran dir allò de "jo hi vaig ser". Les felicitem ex imo corde i esperem poder comptar amb més intrepidi nautae -tan entusiastes com elles- en futures convocatòries.

Alea iacta est... audentis fortuna iuuat!



6 d’abril de 2015

Una visita a Bàrcino... amb la millor companyia!


El passat dimecres 25 de març, els tripulants de 1r de batxillerat vam voler veure la nostra ciutat des d'un punt de vista diferent: les nostres passes es van encaminar cap a Bàrcino, la nostra urbs en temps romans. Per fer-ho, vam comptar amb l’acompanyament de la Conxita Collellmir qui, molt amablement, ens va oferir la possibilitat de fer-nos una visita guiada gratis et (sobretot) amore.

En un principi el dia no es presentava gaire animat: el cel ennuvolat amenaçava amb la seva pluja, però res va impedir que poguéssim gaudir de la passejada. Paraigües en mà, la Conxita ens va estar explicant un munt de coses sobre Bàrcino mentre nosaltres, sorpresos per tots els seus coneixements, l’escoltàvem amb atenció.

La ruta va començar a la necròpolis romana, situada a la plaça de la Vila de Madrid. Allà, la Conxita ens va repartir uns mapes i ens va explicar els orígens de la ciutat, fundada cap a l’any 14 aC sota el govern de l’emperador August. Ens va explicar grosso modo com era la ciutat perimetral i també, sensu stricto, quins tipus de tombes s’hi van trobar en aquest emplaçament. Però, en realitat, encara estàvem fora de la ciutat! La necròpolis estava situada extra murs, així que vam seguir caminant fins que ens vam trobar amb restes de l’aqüeducte (amb dos ramals) que duia l’aigua a la ciutat. Els vam trobar a la plaça del 8 de març i des d'allà ens vam dirigir a la plaça de la Catedral o Nova. In situ, la Conxita ens va explicar que la ciutat estava emmurallada amb un total de 76 torres: una de poligonal, 10 rodones i 65 més de rectangulars. Avui en dia s’han trobat ja unes quantes gràcies a que, en temps posteriors a època romana, els grans murs van servir com a parets mestres per a cases particulars o organismes oficials. Un clar exemple d’això és la casa de l’Ardiaca a la qual vam accedir per  veure les restes dels murs que estaven fets amb pedres “reciclades” i una part molt interessant de l’aqüeducte, concretament l’specus, el conducte per on circulava l’aigua en direcció als grans dipòsits o castella aquae.

Vam caminar pel decumanus maximus (actual carrer del Bisbe) fins arribar a la plaça de Sant Jaume, que equival més o menys a l’espai que ocupava l’antic fòrum, tant en localització com en importància per a la ciutat (de fet, Generalitat i Ajuntament encara hi tenen la seva ubicació, vint-i-cinc segles després!). Vam seguir endavant pel carrer Ciutat i Regomir fins al centre Cívic del Pati Llimona, on hi ha unes petites restes i una reconstrucció de l’entrada principal o porta a la ciutat que donava al mar. També vam descobrir que en aquell indret antigament hi havia hagut unes termes però que aquestes van ser destruïdes per instal·lar-hi un d’edifici per al cobrament d’impostos al port.

A continuació vam sortir de les muralles per envoltar el seu perímetre i veure’n més restes des de fora en diversos punts, com el carrer Correu Vell, del Sots-tinent Navarro o la plaça Ramon Berenguer entre altres. Vam tornar intra murs fins al museu d’Història de Barcelona on vam poder contemplar la meravellosa maqueta que van construir la Conxita i els seus alumnes de l’IES Rafael Casanova de St. Boi de Llobregat fa ja uns anys. A tots ens va impressionar! I tots vam coincidir en dir que era tot un honor que la maqueta fos allà i vam valorar que hi hagués posat tant d’interès en aquesta activitat extracurricular amb els seus alumnes.

El nostre matí va acabar a les restes del temple d’August, a l’interior del Centre Excursionista de Catalunya on vam poder admirar les quatre columnes que s’hi conserven. Després d’unes últimes explicacions de la Conxita, li vam voler agrair el seu entusiasme amb un llibre signat per tots nosaltres, la novel·la de Núria Pradas La noia de la biblioteca.

Malgrat la pluja, va ser un matí magnífic amb molt bona companyia i millor ambient entre nosaltres. Així que... GRÀCIES CONXITA!

Júlia Roig - Aldrin Galvan
1r batxillerat