Dilluns vam rebre la visita de la Maria, aquesta entusiasta extripulant del Vaixell encara en actiu que, un any més, va fer-nos la boca aigua mentre parlava de les delicioses viandes que ara fa 3 anys va descobrir i cuinar de la mà de la Cella vinaria de Teià i del grup KuanUm. Durant tres quarts d'hora vam poder imaginar-nos les aromes i fins i tot els gustos de les espècies, herbes i condiments més representatius de la gastronomia romana, inclosa la salsa més coneguda i cobdiciada de la geografia llatina: el gàrum, un producte molt popular que difícilment resistiria aquesta etiqueta si a hores d'ara ens el posessin a taula. I com a sorpresa final, ens va cuinar uns liba, aquests panets que se servien com a aperitiu en honor de la deessa Ceres, que van desaparèixer en un tres i no res (ni temps per fer fotografies!). I tot, en l'últim dia de les Lemúries. Prosit,plurimas gratias, Maria, et omnibus...cauete lemures!
A finals del curs passat, els tripulants de 4t i de 1r del Vaixell vam encetar un projecte vinculat a les llengües clàssiques i emmarcat en l'àmbit de les competències comunicativa, plurilingüe i audiovisual: el PROJECTE DIDASCÀLICA, amb l'objectiu de dissenyar un material didàctic senzill d'ús compartit a la xarxa que pugui servir com a eina educativa a l'aula per als professors i alumnes de qualsevol àrea (cercant el treball interdisciplinari) o nivell educatiu. Durant el darrer trimestre d'aquest curs hem anat treballant diferents materials i continguts del currículum de Llatí i Grec que s'han traduït en les activitats que a partir d'avui us volem presentar. Comencem amb una presentació visual de les principals preposicions de la llengua llatina que, en molts casos, ens facilitarà la comprensió de paraules del vocabulari de les llengües pròpies o estrangeres a partir del seu significat general. Les fotografies que les il·lustren van acompanyades del cas que regeixen i la seva traducció. Esperem que us agradi i us sigui profitosa!
Estrenada el primer dia de les
Saturnals de 2011 al Temple Romà de Vic (quin escenari!), Converses de meuquesés la posada en escena d’una selecció dels coneguts “Diàlegs entre heteres” (ΕΤΑΙΡΙΚΟΙ
ΔΙΑΛΟΓΟΙ) de Llucià de Samòsata, escriptor siri en llengua grega d’època romana
(125-181 dC) -d’això se’n diu multiculturalitat, oi?-, amb traducció de Sergi
Grau (Adesiara) i dramatúrgia de Jordi Lara a càrrec de la companyia Magatzems
Cortina. Enguany es van programar dues funcions en el marc de la IXMagna
Celebratio de Baetulo i, naturalment, no era qüestió de perdre’s una
oportunitat com aquesta.
Les heteres eren meuques
distingides i, per tant, socialment ben considerades: a més dels serveis
sexuals solien amenitzar els banquets amb música i dansa i tenien accés a la
cultura. Llucià ens trasllada a l’Atenes del
segle III aC per presentar-nos unes dones boniques, elegants,
intel·ligents i, per damunt de tot, plenes de vida amb qui costa poc empatitzar
per la tendresa de les seves paraules.
Elisenda Rué i Gisela Figueras es posen
en la pell de Dòrida i d’Ioessa, Dròsida i Quelidònia, Trifena, Cròbila,
Corinna o Hímnida per anar desgranant detalls de la seva vida i dels seus pensaments
més íntims que ens conviden a reflexionar sobre allò que ja sabem: que malgrat
el pas dels segles, la condició humana no ha canviat pas tant. El pas del temps
(més implacable i dolorós per a una prostituta), l’instint de supervivència,
els gelos dels amants, les envejes de les rivals, la seva moralitat deontològica,
l’afany de riquesa i de poder, la impostura de les classes socials més benestants
o el descobriment de la pròpia homosexualitat deambulen per l’escenari entre rialles, somriures còmplices i moments,
molts moments de tendresa tràgica que arriben a emocionar. Si l’esclau és per a
Plaute l’autèntic protagonista de la farsa humana, les meuques ho són per a
Llucià per la seva intel·ligència, astúcia, persuasió i humanitat.
Un plaer d’espectacle. I si teniu
vosaltres l’oportunitat, no el deixeu escapar. Feliciter, Magatzems Cortina!
FITXA ARTÍSTICA
Autor: Llucià de Samòsata
Dramatúrgia: Jordi Lara
Traducció i notes: Sergi Grau
Interpretació: Gisela Figueras i Elisenda Rué
Espai: Xavier F. Nogués
Vestuari i maquillatge: Montse Figueras
Producció: Arts Escèniques Sant Cugat, Magatzems Cortina
Aquest passat cap de setmana, un any més, nous i vells tripulants del Vaixell vam marxar cap a Badalona disposats a gaudir el màxim de la IX Magna Celebratio. Aquesta vegada, però, semblava ser que Júpiter no ens ho posaria del tot fàcil, i és que tant dissabte com diumenge els carrers de Badalona van quedar ofegats sota una persistent cortina de pluja.
Tot i les adversitats, ni peus mullats ni cabells despentinats van poder aturar l’entusiasme que caracteritza els nostres tripulants. En unes condicions improvisades vam poder oferir als visitants els tallers d’escriptura llatina i grega (ludus litterariuset grammaticus) i, fins i tot, vam poder escenificar una breu representació de les diferents etapes de l’escola romana en la qual vam poder comptar amb la presència de fantàstics actors a més d’un públic del tot selecte (sempre hi ha excepcions, però!).
A més, aquells que s’encarregaven dels ludi romani van poder gaudir enguany d’un escenari ben especial, i és que aquests, juntament amb molts altres tallers, van ubicar-se en el mateix jaciment del Museu de les termes i el decumanus. Tot un luxe! El cas és que vam tenir l’oportunitat de veure com els antics carrers de Baetulo tornaven a omplir-se d’olors i d’escalfor, de passes atrafegades i de crits enjogassats. Una experiència inoblidable!
Sembla ser, doncs, que el fred i l’esforç van pagar la pena!
Ja hi tornem a ser, un any més -i ja en van 4!- repetim escenari i paraules de comiat. La bella Tarraco és testimoni mut del que gairebé s'ha convertit en un ritual: el final d'un trajecte, l'arribada al port que posa fi a la vostra experiència com a alumnes de l'Escola Vedruna-Gràcia. Tant se val els anys passats aquí, siguin quinze o un de sol, el més important és allò que us emporteu, les hores passades amb companys i mestres, acompanyats d'apunts, llibres i nits de vetlla per aconseguir la vostra fita particular. Si cada home és una mesura de felicitat, com deia Kazantzakis, vosaltres heu d'anar esbrinant pas a pas el sentit de les vostres vides. Aquest és un moment important, no ho dubteu. El Vaixell us ha acompanyat durant aquesta travessa i us ha ofert el que tenia. Us ha donat un bell viatge, res més. Però estic segur que ara sou uns mariners més intrèpids, amb més recursos i amb les mirades més amatents. D'això es tracta, doncs, d'acompanyar i obrir viaranys plegats. Us ho torno a dir: "procureu fer les coses (i viure-les) amb passió i fermesa, sense embuts i sense reserves. Busqueu la felicitat en vosaltres mateixos i no en el que diguin o pensin els altres. Aquest és l'èxit que tots hauríem de desitjar, el més genuí de tots"
Qui no ha sentit alguna vegada la dolça melodia d'aquesta cançó de Serrat? Inclosa en l'àlbum homònim publicat el 1971, la seva lletra ens evoca un dels paisatges que millor descriu les nostres arrels i la nostra identitat, un mar entre terres que ja els antics romans van batejar orgullosament com a Mare Nostrum. Pura poesia que ara, gràcies a la Rockola Clásica del Departament de Grec IES Vegas Bajas, podem llegir en llatí. Un bon exercici per millorar la nostra competència en la comprensió d'aquesta llengua.
Gaudete et discete!
Fortasse quia mea pueritia etiam ludit in tua ora, et abditus post harundines primus amor dormit tuam lucem et odorem porto ubicumque eam et cumulatos in tua arena amorem, ludos et dolorem servo Ego qui in cute saporem habeo acerbum aeterni fletus qui in te fudunt centum civitates Iulia Traducta Byzantium ut caeruleo pingas tuas longas hibernas noctes. Ope infortuniorum anima tua alta et obscura est. Rubris vesperis mei oculi assueverunt ut flexus iter cantor sum, falsidicus sum aleam et vinum mihi placet nautae animam habeo. Quid faciam si ego in Mediterraneo natus sum? Et venis et is postquam oscularis meum vicum Ludens cum aestu abis, adire percurrens animo Es sicut femina bituminis uncta quae desideratur et amatur quae cognoscetur at timetur Vae! Si tandem male mihi venit quaerens Parca Impellite ad mare meam scapham cum autumnale Euro et permittite tempestatem suas albas alas dolare et humate me sine maestitia inter oram et caelum. in clivo montis altiorem horizonte clare oculis videre volo corpus meum iter erit dabo viridem pinis et flavum genista Prope mare, quia ego in Mediterraneo natus sum... Quizá porque mi niñez sigue jugando en tu playa, y escondido tras las cañas duerme mi primer amor, llevo tu luz y tu olor por donde quiera que vaya, y amontonado en tu arena guardo amor, juegos y penas. Yo, que en la piel tengo el sabor amargo del llanto eterno, que han vertido en ti cien pueblos de Algeciras a Estambul, para que pintes de azul sus largas noches de invierno. A fuerza de desventuras, tu alma es profunda y oscura. A tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos como el recodo al camino... Soy cantor, soy embustero, me gusta el juego y el vino, Tengo alma de marinero... ¿Qué le voy a hacer, si yo nací en el Mediterráneo? Y te acercas, y te vas después de besar mi aldea. Jugando con la marea te vas, pensando en volver. Eres como una mujer perfumadita de brea que se añora y que se quiere que se conoce y se teme. Ay... si un día para mi mal viene a buscarme la parca. Empujad al mar mi barca con un levante otoñal y dejad que el temporal desguace sus alas blancas. Y a mí enterradme sin duelo entre la playa y el cielo... En la ladera de un monte, más alto que el horizonte. Quiero tener buena vista. Mi cuerpo será camino, le daré verde a los pinos y amarillo a la genista... Cerca del mar. Porque yo nací en el Mediterráneo... Marta Simón
Un dels episodis més emotius de l'Eneida, per la seva exemplaritat èpica i pel tractament que fa de l'amistat sense reserves, és el que trobem al cant IX (versos 176-502) relatant la història dels joves Nis i Euríal, companys d'Eneas i referència obligada de coratge i estimació fins als darrers moments de la vida. I ens diu Virgili,
Afortunada parella! Si els meus càntics tenen algun poder, cap temps no us esborrarà de la memòria de la posteritat, mentre el casal d’Eneas ocuparà la immòbil roca del Capitoli i el senatromà tindrà l’imperi del món. (Llibre IX, 445-448, FBM Volum III. Traducció de Miquel Dolç)
El grup italià de folk rock (The) Gang recrea la llegenda d'Euríal i Nis en dues cançons homònimes, incloses en dos àlbums: Storie d'Italia (1993) i La rossa primavera (2011). Aquí en teniu la música, la lletra i la versió en català gràcies a la traducció de l'exalumna Anna Carbó, a qui agraeixo la seva col·laboració.
La notte era chiara La nit era clara la luna un grande lume la lluna una gran llum Eurialo e Niso uscirono Euríal i Nis van sortir dal campo verso il fiume. del camp cap al riu. E scesero dal monte I van baixar del turó lo zaino sulle spalle amb la motxilla a l'esquena dovevan far saltare havien de fer saltar il ponte a Serravalle. el pont a Serravalle. Eurialo era un fornaio Euríal era forner e Niso uno studente i Nis un estudiant scapparono in montagna van escapar cap a la muntanya all’8 di settembre el 8 de setembre i boschi già dormivano els boscos ja dormien ma un gufo li avvisava però un mussol els avisava c’era un posto di blocco que hi havia un pas barrat in fondo a quella strada. al final d'aquell carrer. Eurialo disse a Niso Euríal digué a Nis asciugandosi la fronte eixugant-se el front ci sono due tedeschi que hi ha dos alemanys di guardia sopra il ponte. de guàrdia sobre el pont. La neve era caduta La neu ja havia caigut e il freddo la induriva i el fred l'enduria ma avean scarpe di feltro però duien sabates de feltre e nessuno li sentiva. i cap dels dos la sentia. Le sentinelle erano Els sentinelles estaven incantate dalla luna distrets contemplant la lluna fu facile sorprenderle fou fàcil sorprendre'ls tagliandogli la fortuna tallant la seva sort una di loro aveva un d'ells duia un fermall una spilla sul mantello sobre el mantell Eurialo la raccolse Euríal el va recollir e se la mise sul cappello. i se'l va posar sobre el barret La spilla era d’argento El fermall era d'argent un’aquila imperiale una àliga imperial splendeva nella notte brillava en la nit più di una aurora boreale. més que una aurora boreal Fu così che lo videro Fou així com el van veure i cani e gli aguzzini els gossos i els torturadors che volevan vendicare que volien venjar i camerati uccisi. els companys morts. Eurialo fu bloccato Euríal fou pres in mezzo a una radura enmig d'un clar Niso stava nascosto Nis estava amagat coperto di paura ple de por Eurialo circondarono van envoltar Euríal coprendolo di sputo cobrint-lo d'escopinades a lungo ci giocarono van jugar-hi durant molta estona come fa il gatto col topo. com fa el gat amb el ratolí. Ma quando vide l’amico Però quan va veure l'amic legato intorno ad un ramo lligat al voltant d'una branca trafitto dai coltelli empalat per ganivets come un San Sebastiano com un Sant Sebastià Niso dovette uscire Nis va haver de sortir troppo era il furore tan gran era la fúria quattro ne fece fuori quatre en va fer fora prima di cadere. abans de caure. E cadde sulla neve I cau sobre la neu ai piedi dell’amico als peus de l'amic e cadde anche la luna i va caure també la lluna nel bosco insanguinato al bosc ensangonat due alberi fiorirono dos arbres van florir vicino al cimitero a prop del cementiri i fiori erano rossi les flors eren vermelles sbocciavano d’inverno. semblaven d'hivern. La notte era chiara La lluna era clara la luna un grande lume la lluna una gran llum Eurialo e Niso uscirono Euríal i Nis van sortir dal campo verso il fiume. del camp cap al riu.
"Les fronteres que separen els mortals dels immortals, tot i que no s'hi han esborrat del tot, són, per dir-ho d'alguna manera, poroses: pot succeir que, del pla diví al pla humà, es produeixi alguna esllavissada. En alguns casos, els déus aprofiten la proximitat o les trobades al cim (d'una muntanya) per desprendre's dels mals que els afecten i encomanar-los als homes, expulsant les catàstrofes del domini lluminós on les divinitats han establert la seu i encastant-les a la superfície de la terra. És el cas de la guerra de Troia." [p. 79] J.P. Vernant, L'univers, els déus, els homes (Anagrama/Empúries. Barcelona, 2000) En el seu meravellós llibre sobre els orígens dels mites grecs, l'hel·lenista francès ens dona la clau per comprendre millor el perquè de la seva perdurabilitat. Són històries que, a banda del seu extraordinari valor estètic, de la seva bellesa i força narratives, miren d'explicar l'origen, les raons i el sentit de les coses: una institució, un costum, un conflicte, un valor o contravalor, un fenomen natural, un animal, una planta, etc. Ras i curt, els mites ens permeten conèixer millor el món que ens envolta i el que és més important, la nostra pròpia naturalesa, com som els homes i què s'hi amaga al rerefons de les nostres actuacions i pensaments. La seva utilitat didàctica em sembla més vigent que mai i ara que hem començat a explicar el famós episodi del judici de Paris, preludi d'una guerra prou coneguda, no he pogut resisitir la temptació de veure-hi una certa analogia entre aquesta història, especialment en les arrels del conflicte que la desencadena, i els moments actuals que estem vivint. I ho he traduït en una presentació d'imatges, sense paraules, perquè cadascú entengui el que vulgui entendre. Sense forçar massa les interpretacions més acceptades, les metàfores d'aquest episodi que fan referència als eterns mecanismes del poder, de la justícia o de l'amor em semblen magnífiques. Després de tants segles... nihil nouum sub sole!
Acabo amb un fragment prou eloqüent del mateix llibre:
"Quan els grecs reflexionen sobre la guerra de Troia, de vegades afirmen que la veritable raó d'aquesta guerra és que, havent-se multiplicat massivament, els homes irritaven els dèus amb el seu soroll. És com si, indignats per aquest fet, els dèus haguessin volgut purgar la superfície de la terra d'aquesta gentada escandalosa, tal com els déus dels relats babilònics provoquen diluvis. Els homes fan realment molt de xivarri, sobretot si es compara amb la zona etèria i silenciosa, on els déus es recullen i es contemplen els uns als altres. Els humans s'agiten, vibren, s'esgargamellen en interminables disputes i, de tant en tant, una bona guerra fa que retorni la calma alleugerint les molèsties dels déus." [p. 86]
I ja sabem que de guerres, n'hi ha de moltes menes...
Recordeu la meva entrada en què parlava dels antropònims clàssics a les novel·les del jove mag? Doncs aquí us presento un segon apunt relacionat amb la recerca d'alguns dels conjurs i encanteris d'etimologia més verosímil que podreu trobar als llibres, a les seves adaptacions cinematogràfiques o fins i tot als videojocs de l'heptalogia. Realment el món creat per J.K. Rowling és una mina de referències clàssiques!
Accio - permet atraure un objecte, fins i tot a llarga distància, invocant el seu nom (Harry Potter i el Calze de Foc). Del llatí accio(4, tr.) fer venir, cridar, invitar.
Anapneo - salva algú de morir ofegat (Harry Potter i el misteri del Príncep). Del grec ἀνά (contra),α (privació) iπνέω (respirar)
Aquaeructo -invoca un potent devessall d'aigua per apagar un foc o allunyar alguna criatura o objecte perillós (Harry Potter i l'Ordre del Fènix). Del llatíaqua(m) aigua i eructo vomitar, escopir.
Arania exumai -allunya o fa desaparèixer aranyes (Harry Potter i la Cambra Secreta). Del llatí araneus,-iaranya / del grec ἁράχνη, ἡ i eximo (3, tr.) llevar, suprimir, esborrar.
Artus argentum - encanteri que pot transformar extremitats o articulacions en argent o crear-les d'aquest material (Harry Potter i el Presoner d'Azkaban). Del llatí artus,-usbraç, cama, braç, extremitat i (in) argentum,-iargent, plata.
Auris magna - augmenta el poder de l'oïda per escoltar sons o veus a llarga distància. També per escoltar a través de murs i parets. Del llatí auris,-is oïda i magnus,-a,-um gran.
Balbus - encanteri que fa quequejar la persona triada sense que es pugui entendre què vol dir. Del llatí balbus,-a,-umquec, tartamut. Contaresta el conjur Mendacium, que fa que no es pugui mentir, dient el correcte del que s'acaba de dir. Del llatí mendacium,-ii mentida, falsedat.
Caue inimicum - conjur de protecció (Harry Potter i les relíquies de la Mort). Del llatí caue guarda't de (imperatiu) i inimicus,-i enemic.
Cistem aperio (per cistam, forma correcta) - crea fortes sacsejades en un objecte fins fer que s'obri o es trenqui (Harry Potter i la Cambra Secreta). Del llatí cista,-ae cistell, caixa, urna i aperio (4, tr) obrir.
Confringo - provoca explosions en tot tipus d'objectes llevat de persones (Harry Potter i les relíquies de la Mort). Del llatí confringo (3, tr) trencar, rompre, esbotzar.
Defodio - s'utilitza per exacavar la roca (Harry Potter i les relíquies de la Mort). Del llatí defodio(3, tr) excavar, obrir cavant.
Densaugeo - augmenta la mida de les dents incisives (Harry Potter i el Calze de Foc). Del llatí dens,-ntisdent, queixal i augeo(2 tr) fer créixer, créixer.
Euerte statum (per statim, forma correcta) - empeny enrere l'oponent fent que perdi l'equilibri. Del llatí euerto(3, tr) capgirar, tombar, fer enrere i statimde seguida, immediatament.
Expecto patronum - serveix com a escut contra els Dementors. Del llatí exspecto(1 tr., intr.) esperar, comptar amb i patronus,-i patró, protector.
Expelliarmus - retira a l'oponent la vareta de les mans i el desarma (Harry Potter i la Cambra Secreta). Del llatí expello(3, tr.) foragitar, treure fora, arrencar i arma,-orumarmes.
Finite (incantatemper incantamentum) - posa fi a encisos, malediccions o encanteris (Harry Potter i la Cambra Secreta / i l'Ordre del Fènix). Del llatí finio(4 tr., intr.) acabar, posar fi a i incantamentum,-iencanteri, encís.
Homorphus - transforma els licantrops novament en homes (Harry Potter i la Cambra dels Secrets). Paraula híbrida del llatí homo,-inishome i del grec μορφή, ἡforma.
Legeremens (per mentem) - encanteri utilitzat per penetrar en la ment de l'oponent
(Harry Potter i l'Ordre del Fènix). Del llatí lego(3, tr) llegir i mens,-ntisment.
Leuicorpus - manté el rival enlairat deixant-lo indefens. Del llatí leuis,-elleuger, de poc pes i corpus,-oriscos.
Lumos - crea un petit raig de llum que brilla des de la vareta, utilitzat per il·luminar en cas de foscor. Del llatí lumen,-inis llum.
Maluit mulieres - fa que un home es torni atractiu per a qualsevol dona. Del llatí malo(irr., tr.) preferir, estimar-se més, triar i mulier,-erisdona.
Mucus ad nauseum - aquesta maledicció infon en l'enemic una sensació de malestar general potenciant sensacions de fred i angoixa. Del llatí mucus (o muccus) mucositat, moc i nausea,-aemareig, basca.
Obliviate - encanteri desmemoritzant usat molt sovint pel Ministeri de la Màgia en els muggles per esborrar la seva memòria o recent record d'algun succés màgic. Del llatí obliuiscor(3 dep., tr. intr.) oblidar, oblidar-se de. Forma imperativa.
Oculus (per oculos) reparo- repara unes ulleres trencades. Hermíone el fa servir per arreglar les d'en Harry. Del llatí oculus,-iull i reparo (1, tr)recuperar, refer, arreglar.
Protego - serveix per defensar-se d'alguns encanteris o malediccions mitjançant una barrera invisible que cobreix el mag. Del llatí protego(3, tr) protegir, cobrir, tapar.
Repelo inimicum - refusa qualsevol atac físic. Del llatí repello(3, tr) refusar, apartar, fer enrere i inimicus,-ienemic.
Tergeo - serveix per netejar líquids, pols o greix. Del llatí tergeo(2, tr) fregar, netejar, polir.
Vipera euanesco - fa desaparéixer una serp. Del llatí uipera,-aeescurçó, vibra i evanesco(3, intr) esvanir-se, evaporar-se.
Wingardium leuiosa - fa levitar objectes (Harry Potter i la Pedra Filosofal). Del llatí leuis,-elleuger, de poc pes i de l'anglès wing ala. En coneixeu cap altre?
Entrades
