18 d’abril de 2015

Chronica Baetulonensis

[reportatge fotogràfic a càrrec de Txell Bou]

El dia 24 de març vam marxar tots els companys d’humanitats de segon de batxillerat a Badalona per retrobar-nos de nou amb la ciutat romana que amaga sota terra, Baetulo.

Molts dels alumnes que anàvem el museu ja l’havíem vist durant la Magna Celebratio dels darrers dos cursos, però aquesta vegada la visita seria diferent; entendríem quines eren les zones importants de la ciutat i a poc a poc la podríem reconstruir a partir de les seves restes.

A l’interior del Museu tot era més fosc i el silenci envaïa l’espai; era difícil d’imaginar-se que hi hagués viscut gent allà, malgrat les veus d’ultratomba que anàvem sentint durant el recorregut de l’espai museïtzat!

La nostra guia, l’Esther Gurri, va començar per explicar-nos què eren aquelles construccions mig derruïdes pel pas del temps i semblava que tot tornava a cobrar vida poc a poc. Vam iniciar la visita a les termes de Baetulo, que ens va explicar molt detalladament i que conservaven el conjunt d’estances: la palaestra, l’apodyterium, el frigidarium, el tepidarium o el caldarium.

Després, seguint el clavegueram del decumanus màxim, vam passar a prop del fòrum, on hi havia la zona comercial i hi venien tot tipus de productes, com menjar o perfums i joies.
Caminant per la passarel·la central vam arribar a l’encreuament entre el Cardo i el Decumanus Maximi, les dues vies principals de qualsevol ciutat romana. Aquella zona tenia proximitat amb el fòrum i es veien restes d’edificis d’època tardana.

A continuació vam sortir fora del Museu per endinsar-nos en el meravellós jardí de la domus de Quint Licini, on s’hi conserven encara les restes (molt ben museïtzades, per cert!) de la piscina d’una casa construïda a finals del segle I dC. Una projecció audiovisual al voltant de la sala i els sons de veus que se sentien ens ajudaven a entendre com eren aquests espais temps enrere i la casa que l’envoltava. 

Per acabar la visita, vam caminar xino-xano fins la Casa dels Dofins que cap de nosaltres encara no havia vist mai. Era una domus de finals del segle I aC, un xic més allunyada del museu i dels jardins. Es conserven moltes de les estances que envolten l’atri i són fàcilment identificables gràcies a l’ambientació amb so i mobiliari; hi ha dos triclinis, un d’estiu i un d’hivern; el peristil i una zona destinada a la producció de vi, entre d’altres.

En acabar la visita tots vam tornar cap a casa, amb ganes de saber més i esperant tornar de nou en motiu de la Magna Celebratio d’enguany; això sí, el museu el veuríem d’una altra manera, amb uns altres ulls. També clàssics.

Mariona Ferrer




15 d’abril de 2015

I Olimpíada Clàssica de la UAB



Avui, 15 d'abril de 2015, de 16:00 a 19:00 (hora i mitja per a cada examen), s'ha celebrat la I Olimpíada Clàssica organitzada pel grau d'Estudis Clàssics de la Universitat Autònoma de Barcelona destinada als estudiants de segon de batxillerat de Catalunya. Els objectius, fomentar l'estudi de les llengües i la cultura clàssiques entre els estudiants, premiar l'esforç i l'excel·lència acadèmica i proporcionar un punt de trobada entre l'ensenyament secundari i la universitat, són molt d'agrair en els temps que corren. Cal felicitar efusivament la comissió organitzadora formada per Cándida Ferrero, professora agregada de filologia llatina, UAB, Sebastià Giralt, professor agregat de filologia llatina, UAB, Jordi Pàmias, professor agregat de filologia grega, UAB i Marta Oller, professora lectora de filologia grega, UAB, per aquesta brillant iniciativa.

Tres han estat les participants olímpiques que han representat la nostra escola: la Judit, la Mariona i la Sofía en la prova de Llatí, que ha estat la primera en celebrar-se. Després d'hora i mitja de nervis, baralles amb el diccionari, paciència i molta, molta il·lusió, n'han sortit prou satisfetes i, sobretot, contentes d'haver pogut viure l'experiència en primera persona, més enllà dels resultats que hagin pogut obtenir. Sempre podran dir allò de "jo hi vaig ser". Les felicitem ex imo corde i esperem poder comptar amb més intrepidi nautae -tan entusiastes com elles- en futures convocatòries.

Alea iacta est... audentis fortuna iuuat!



6 d’abril de 2015

Una visita a Bàrcino... amb la millor companyia!


El passat dimecres 25 de març, els tripulants de 1r de batxillerat vam voler veure la nostra ciutat des d'un punt de vista diferent: les nostres passes es van encaminar cap a Bàrcino, la nostra urbs en temps romans. Per fer-ho, vam comptar amb l’acompanyament de la Conxita Collellmir qui, molt amablement, ens va oferir la possibilitat de fer-nos una visita guiada gratis et (sobretot) amore.

En un principi el dia no es presentava gaire animat: el cel ennuvolat amenaçava amb la seva pluja, però res va impedir que poguéssim gaudir de la passejada. Paraigües en mà, la Conxita ens va estar explicant un munt de coses sobre Bàrcino mentre nosaltres, sorpresos per tots els seus coneixements, l’escoltàvem amb atenció.

La ruta va començar a la necròpolis romana, situada a la plaça de la Vila de Madrid. Allà, la Conxita ens va repartir uns mapes i ens va explicar els orígens de la ciutat, fundada cap a l’any 14 aC sota el govern de l’emperador August. Ens va explicar grosso modo com era la ciutat perimetral i també, sensu stricto, quins tipus de tombes s’hi van trobar en aquest emplaçament. Però, en realitat, encara estàvem fora de la ciutat! La necròpolis estava situada extra murs, així que vam seguir caminant fins que ens vam trobar amb restes de l’aqüeducte (amb dos ramals) que duia l’aigua a la ciutat. Els vam trobar a la plaça del 8 de març i des d'allà ens vam dirigir a la plaça de la Catedral o Nova. In situ, la Conxita ens va explicar que la ciutat estava emmurallada amb un total de 76 torres: una de poligonal, 10 rodones i 65 més de rectangulars. Avui en dia s’han trobat ja unes quantes gràcies a que, en temps posteriors a època romana, els grans murs van servir com a parets mestres per a cases particulars o organismes oficials. Un clar exemple d’això és la casa de l’Ardiaca a la qual vam accedir per  veure les restes dels murs que estaven fets amb pedres “reciclades” i una part molt interessant de l’aqüeducte, concretament l’specus, el conducte per on circulava l’aigua en direcció als grans dipòsits o castella aquae.

Vam caminar pel decumanus maximus (actual carrer del Bisbe) fins arribar a la plaça de Sant Jaume, que equival més o menys a l’espai que ocupava l’antic fòrum, tant en localització com en importància per a la ciutat (de fet, Generalitat i Ajuntament encara hi tenen la seva ubicació, vint-i-cinc segles després!). Vam seguir endavant pel carrer Ciutat i Regomir fins al centre Cívic del Pati Llimona, on hi ha unes petites restes i una reconstrucció de l’entrada principal o porta a la ciutat que donava al mar. També vam descobrir que en aquell indret antigament hi havia hagut unes termes però que aquestes van ser destruïdes per instal·lar-hi un d’edifici per al cobrament d’impostos al port.

A continuació vam sortir de les muralles per envoltar el seu perímetre i veure’n més restes des de fora en diversos punts, com el carrer Correu Vell, del Sots-tinent Navarro o la plaça Ramon Berenguer entre altres. Vam tornar intra murs fins al museu d’Història de Barcelona on vam poder contemplar la meravellosa maqueta que van construir la Conxita i els seus alumnes de l’IES Rafael Casanova de St. Boi de Llobregat fa ja uns anys. A tots ens va impressionar! I tots vam coincidir en dir que era tot un honor que la maqueta fos allà i vam valorar que hi hagués posat tant d’interès en aquesta activitat extracurricular amb els seus alumnes.

El nostre matí va acabar a les restes del temple d’August, a l’interior del Centre Excursionista de Catalunya on vam poder admirar les quatre columnes que s’hi conserven. Després d’unes últimes explicacions de la Conxita, li vam voler agrair el seu entusiasme amb un llibre signat per tots nosaltres, la novel·la de Núria Pradas La noia de la biblioteca.

Malgrat la pluja, va ser un matí magnífic amb molt bona companyia i millor ambient entre nosaltres. Així que... GRÀCIES CONXITA!

Júlia Roig - Aldrin Galvan
1r batxillerat



29 de març de 2015

Reivindicant la nostra herència (i 3)

Aquest és el vídeo que els alumnes de 1r de batxillerat han editat per presentar al concurs promogut per l'AMUPROLAG Yo conozco mi herencia, ¿y tú? 2015 amb l'objectiu de reivindicar els Estudis Clàssics i les Humanitats a la LOMCE. Malgrat enguany les bases proposaven que els textos triats estiguessin relacionats amb les institucions polítiques, la seva contribució ha volgut recollir una antologia poètica grecollatina com venim fent des de fa tres anys amb l'afegitó del meravellós fragment del Discurs Fúnebre de Pèricles que parla sobre els fonaments teòrics de la democràcia atenesa. Esperem que us agradi. I a vosaltres, intrèpids i entusiastes tripulants, gràcies per les hores que hi heu dedicat.




22 de març de 2015

Nomenclàtor clàssic dels carrers de Barcelona


Salvete, tripulants! Sóc la Judit Millan, alumna de 2n curs del batxillerat Humanístic-Social, i hic et nunc m'agradaria presentar-vos el meu treball de recerca Nomenclàtor clàssic dels carrers de Barcelona.
Fer un treball de recerca suposa feina i moltes hores de dedicació. Per aquest motiu s’ha de triar un tema que, a més d’aportar-te informació i enriquir-te personalment, suposi un incentiu i una veritable motivació per tal d’invertir tot el temps que aquest requereix. Quan vaig començar primer de batxillerat a l’escola, triant un itinerari que barrejava els estudis socials i els humanístics, vaig adonar-me amb el pas dels mesos el que realment m’agradava i, per tant, m’interessava. Aquesta tria em va permetre descobrir el món de les clàssiques, que mai havia estudiat abans (no vaig cursar Llatí a 4t). Encara que la meva família i molts dels meus amics no compartien ni entenien la meva emoció en aprendre l’etimologia de les paraules o en veure la relació entre la mitologia i l’actualitat, entre moltes altres coses, jo vaig adonar-me’n de la seva importància i vaig decidir aportar el meu petit granet de sorra de la manera que em fos possible. Va ser llavors quan vaig decidir que el tema del meu treball de recerca estigués relacionat amb el món grecoromà.
Els primers temes que se’m van acudir no eren prou concrets, deixant de banda que sobre molts d’aquests aspectes vinculats al món clàssic ja se’n podia trobar una extensa informació a la xarxa. A classe de llatí i grec ens van proposar diferents títols i opcions de treball, dels quals nosaltres podíem escollir –si així ho decidíem- el que més ens cridés l’atenció. Des d’un principi ja vaig veure un que m’agradava, però no sabia com desenvolupar-lo i enfocar-lo. Finalment, amb l’ajuda del Jordi, vaig decidir-me a relacionar el meu treball amb les referències clàssiques que podem trobar al nomenclàtor dels carrers de Barcelona. D’aquest tema no hi havia gaire informació sistematitzada stricto sensu ni bibliogràfica ni a internet, de manera que sabia que necessitaria temps i dedicació per recopilar tota la informació i documentació necessària per elaborar un mapa de la xarxa viària de Barcelona en termes clàssics.

El principal objectiu del treball era investigar la petjada clàssica que grecs i romans ens han deixat en el nomenclàtor dels carrers de Barcelona, perquè, entre d’altres coses, van ser els romans, aspecte fonamental a tenir en compte, els qui van fundar la nostra ciutat (ells l’anomenaren Barcino). La hipòtesi de partida era aquesta: Ens hauran influenciat  també a l’hora d’anomenar els carrers de la ciutat?
Vaig dividir el treball en dues parts: la teòrica, on feia el llistat de tots els carrers amb referències grecoromanes, els parcel·lava per districtes i feia un breu descripció de cada personatge o lloc que tenia com a nom el carrer; i la part pràctica, un blog.


Vaig decidir crear un blog per tal de poder compartir-lo amb més persones, perquè poguessin adonar-se de la importància de la cultura clàssica i que aquesta encara perdura pels carrers de la nostra ciutat. El blog està dissenyat a partir de diferents pestanyes. En les primeres explico per què he escollit aquest tema i faig una introducció del treball. Després vaig confegir un llistat dels carrers de la ciutat per ordre alfabètic i un altre dividit per barris. A continuació hi ha una pestanya per districte, on es pot consultar la geolocalització dels carrers adscrits a aquella zona en un mapa amb una imatge i una breu explicació del personatge o lloc a què fa referència el nom del carrer. A sota trobem una explicació més extensa. Finalment, les conclusions del treball.  
Estic molt contenta d'haver escollit aquest tema, ja que he gaudit molt fent el treball i he après moltes coses que no sabia. Us animo a fer una ullada al blog i a que us fixeu en els rètols dels carrers mentre doneu un tomb per la ciutat. Vosaltres considereu que Barcelona és una marca clàssica? Quants carrers hi ha en el barri que viviu? Us esperàveu tants carrers (fins a 107!) amb referències clàssiques?
Judit Millan

8 de març de 2015

Jornades de teatre clàssic: Lisístrata i Les troianes al Teatre Joventut de l'Hospitalet

Avui diumenge, 8 de març, celebrem el Dia Internacional de la Dona i dimarts i dimecres vinents els tripulants clàssics de l'escola anem a veure dues obres que, vet aquí, tenen com a protagonistes dones: Lísístrata i Les troianes. La primera, heroïna indiscutible del pacifisme, les segones, representants genuïnes del que significa la paraula dignitat. Les funcions, al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, són organitzades com ja és habitual per la Societat Catalana de Teatre Grecollatí des de fa vint edicions.





Casualitats o no, espero i desitjo que gaudiu de l'espectacle i que valoreu especialment el fet que fa 2.500 anys la sensibilitat del geni grec ja posés en el centre del debat polític la dona com a portaveu social per denunciar situacions de conflicte que vint-i-cinc segles després encara no hem sabut superar. 

Carpete theatrum!

Els tripulants de 1r de batxillerat [Fotografia: Ainhoa Cayero]