18 abril de 2014

Referències clàssiques a Bilbao!




El passat dimecres dia 9 d'abril, passejant pel centre de Bilbao amb la gent de 4t ESO, ens vàrem trobar aquesta escultura en plena seu d'un famós banc bilbaí. Algú va dir, entre els presents, que calia fer una entrada al bloc explicant les referències mitològiques de l'escultura i la seva vinculació amb l’edifici. Us deixo les fotografies. Espero la resposta.

Marcel 




13 abril de 2014

BÀRCINO de la mà de Conxita Collellmir


El passat 28 de març, els alumnes de llatí de segon de batxillerat vam visitar part de les restes de Bàrcino, la Barcelona romana. Aquesta vegada la nostra guia (de luxe, per cert)  va ser na Conxita Collellmir, excatedràtica de Llatí de l’IES Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat, a qui vam conéixer en la visita que vam fer fa unes setmanes a les seves termes privades. Aquell dia, després d’haver gaudit de les seves explicacions i de les maquetes elaboradíssimes dels seus alumnes, se’ns va oferir de manera totalment desinteressada a fer-nos un recorregut per la ciutat romana. I tal dit, tal fet. Amb l’ajuda d’un mapa de l’estructura urbanística de Bàrcino, vam poder ubicar-nos i anar visualitzant les diferents parts i establiments que se’n conserven.

La passejada va començar a la necròpolis, situada a l’actual plaça de la Vila de Madrid, i va continuar amb les restes de l’aqüeducte (o aqüeductes?), que bastien d’aigua la ciutat, i que ens va portar a enfilar les nostres passes intra muros, entrant pel decumanus maximus (actual Portal del Bisbe). A partir d’aquell punt, ens vam anar endinsant pel cardo maximus per acabar desembocant al fòrum, que correspon a l’actual plaça Sant Jaume, centre neuràlgic encara de la política i de l’administració de la nostra ciutat. A més, també vam poder contemplar les restes de l’antic temple d’August, quatre columnes trobades al Centre Excursionista de Catalunya, les restes de les entrades i termes de la ciutat localitzades al Pati Llimona i fer un recorregut per on passava l’antiga muralla romana i veure’n algunes de les seves restes.

Per acabar la jornada, vam voler agrair-li a la Conxita la seva amabilitat, entusiasme i mestratge amb un regal ad hoc: August, una biografia novel·lada sobre el primer emperador de Roma i artífex de la fundació de Bàrcino cap a l’any 15 aC. I quin millor lloc per fer-ho que al mateix temple que duu el seu nom. Desitjem que el gaudeixi i passi una bona estona llegint-lo!

Sens dubte va ser una visita molt interessant que ens va permetre conèixer més d’aprop la nostra ciutat i poder localitzar in situ els espais més representatius de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, un emplaçament urbà que amb el temps, malgrat tenir originàriament unes humils dimensions, ha esdevingut una de les capitals més importants del món. I com ja és habitual, us deixo amb el vídeo i el reportatge fotogràfic de la sortida, gentilesa de la Mireia.

Alba Legide
2n batxillerat






8 abril de 2014

On seràs demà?, perfum d'Horaci


On seràs demà? és el títol del nou treball discogràfic del músic i actor Joan Dausà i Els Tipus d'Interès, que es van donar a conèixer ara fa dos anys amb l'àlbum Jo mai mai. Sortirà a la venda el proper 15 d'abril però va ser presentat dijous passat al Teatre Municipal de Girona. 

Diu Joan Dausà, que també va rebre un premi Gaudí per la BSO de la pel·lícula Barcelona nit d'estiu, que "el títol fa referència al dilema entre viure pensant en el futur o gaudir al màxim del present: 'On seràs demà és una pregunta que quan te la fas no saps respondre't, i això t'obliga a viure pensant en el present perquè el demà potser no arriba.' Reconeix que sempre és dels que pensa més a mitjà termini. 'Potser la clau de la felicitat és pensar en l'ara'"

Diu Horaci que...

quid sit futurum cras, fuge quaerere, et
quam fors dierum cumque dabit, lucro
          adpone nec dulcis amores
     sperne, puer, neque tu choreas,
donec uirenti canities abest
morosa.  [I, IX, 13-18]

dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero [I, XI, 7-8]

nunc est bibendum, nunc pede libero
pulsanda tellus [I, XXXVII, 1-2]

Eheu fugaces, Postume, postume,
labuntur anni nec pietas moram
           rugis et instanti senectae
      adferet indomitaeque morti; [II, XIV, 1-4]

Et tu, ubi cras eris?



Marta Simón


3 abril de 2014

La nostra visita a Baetulo (escalfant motors per a la Magna!)



El passat divendres 21 de març els alumnes de Llatí i Grec de 2n de Batxillerat vam tenir la sort de fer una nova sortida, aquest cop per visitar l’extraordinari patrimoni de l’antiga Baetulo romana. Amb un tres i no res el metro ens va deixar a poques passes del Museu de Badalona, a tocar de la Via Augusta baetulonensis. A l’arribar, ja ens estava esperant la Clara, la nostra guia, que ens va acompanyar i explicar amb detall tot el que vam anar veient durant la visita.

Primer de tot vam visitar la Casa dels Dofins, una domus o casa benestant romana de finals del segle I aC, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. Se’n conserven diverses estances situades a l’entorn de l’atri, unes altres habitacions relacionades amb el peristil o jardí i una zona de treball destinada a la producció de vi. Destaquen els mosaics, d’una gran qualitat, així com les restes de pintures murals originals.

Tot seguit vam enfilar cap al Jardí de Quint Licini, situat al número 3 de la plaça de l'Assemblea de Catalunya, on s’hi conserva l'estanyol d’una altra domus de Baetulo, construïda a finals del segle I dC, i que possiblement va pertànyer a Quint Licini Silvà Granià, membre d’una poderosa família de patricis i protagonista d’un pacte d’hospitalitat signat amb els badalonins el 98 dC i recollit en la tabula hospitalis, trobada en una de les seves estances. La visita ens submergeix en l’ambient d’un jardí romà gràcies a la il·luminació, a la incorporació de sons i a una espectacular projecció en realitat virtual. I per acabar, la visita al Museu, que actualment està  al subsòl de l'edifici, on hom pot gaudir de les restes de les termes i del decumanus maximus, un dels conjunts arqueològics d'època romana més importants de Catalunya. També s'hi pot veure l'exposició permanent, que mostra sobretot peces de la Baetulo romana, com l'encantadora Venus de Badalona.

Les tres hores de recorregut van ser molt interessants i, a més, ens van anar molt bé per ampliar coneixements sobre les vides dels nostres avantpassats, perquè és fascinant saber i valorar com vivien fa 2000 anys! Us animem a que, quan pugueu, us passeu per la Badalona romana a fer-hi un cop d’ull. Us deixem amb la nostra experiència traduïda en imatges.

Valete omnes!

Joana Bassó 
2n batxillerat




24 març de 2014

Plaute i El soldat fanfarró en 5 apunts


          Ludi Saguntini 2010 [el nostre petit homenatge a Juanvi Santa Isabel. In memoriam]              

Aquest dimecres anem al teatre, i anar al teatre a gaudir de cultura sempre és una bona notícia. Veurem la representació del Miles gloriosus de Plaute, a càrrec del Grup Ela-Ελα Teatre de l'Institut Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat en el marc del XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí de Catalunya 2014. Donem les gràcies a la Societat Catalana de Teatre Grecollatí per aquesta iniciativa que ens permetrà assistir in situ a les peripècies dels divertits personatges d'aquesta comèdia d'embolics que de ben segur ens faran passar una bona estona. A més, em penso que us anirà de perles per situar amb tots els ets i uts la lectura d'aquesta obra prescrita enguany per a les PAU. Aprofito per enllaçar-vos els 5 apunts que van publicar al Vaixell els vostres companys de ara fa dos cursos. Segur que els agraireu. Si dimecres gaudiu de la fabula romana, no ho dubteu: plaudite, plaudite!



21 març de 2014

Visitem Empúries!


El passat cap de setmana vam fer una escapadeta a l’Alt Empordà per visitar in situ les restes d’Empúries, l'ànima de Catalunya. Aquest tercer trimestre estem estudiant els continguts de patrimoni arqueològic grecoromà al nostre país i nosaltres ens hem interessat per l’Emporiae romana.
Dissabte a les vuit del matí ja érem dalt del cotxe per enfilar el viatge. Feia un dia molt assolellat, però el vent de tramuntana ens va fer companyia durant tota la jornada. Vam arribar més aviat de l’hora prevista i una esplanada davant del mar ens convidava a fer un petit esmorzar abans de posar fil a l’agulla. Ja estàvem llestos i la càmera preparada. El fet d’arribar d’hora ens va anar molt bé per començar a disparar les primeres fotografies i filmar curts que ens servirien per realitzar el vídeo de la sortida.
Al cap d’una estona s’iniciava la visita guiada; una noia vestida de romana ens va ensenyar la seva ciutat per després endinsar-nos en la ciutat grega. Malgrat el sol que queia de valent (sort de l’airet!) les gairebé dues hores de recorregut pel recinte arqueològic van ser molt interessants i dinàmiques i ens van ajudar molt a acabar de perfilar el treball.
Acabada la visita, vàrem anar el Museu, on hi havia exposats utensilis usats pels habitants grecs i romans de l’indret, juntament amb mosaics i maquetes que representaven alguns temples.
Ens van impressionar molt els emplaçaments del fòrum i de l’amfiteatre per les seves grans dimensions. Realment un es troba molt petit en aquests espais tan enormes.
Començava a fer-se tard i la panxa ens rondinava. Era hora de dinar. Una volta per la platja de l’Escala va donar per acabada l’intensa jornada.

A continuació us presentem el vídeo que hem muntat sobre la sortida i l'àlbum fotogràfic on hi podreu veure alguns dels espais que vàrem visitar i moments (alguns de molt divertits) de la visita guiada. Hem gaudit molt realitzant aquest treball plegats. Esperem que us agradi i que us en faci servei.

Valete!

Joana Bassó, Mireia Mateo i Àlex Molera.
2n batxillerat






16 març de 2014

Bust d'Antínous

Bust d'Antínous. Musei Vaticani [Fotografia: Iñaki Rubio]

Envoltat de divinitats, herois i emperadors romans, ha passat desapercebut als ulls dels turistes i visitants. Però quan ja no queda ningú a la sala, un raig de sol fugaç, vespertí, l'enfoca directament a ell. Aleshores el marbre fred sembla revifar. Sota la pell de pedra tremola una passió. La perfecció marmòria es vesteix de relleus amagats i clarobscurs sorprenents. L'enyora. La seva mirada, absent tota la jornada, es tenyeix del record antic dels encontres secrets amb el seu amant.
La literatura ha de fer com aquest raig de sol que s'escola pel finestral del museu i amb la seva llum dóna vida a allò que normalment passa desapercebut. Les paraules han d'esculpir bustos impossibles.                                                               
                                                                                                                   Iñaki Rubio

Fa uns mesos, l'Iñaki, un antic alumne meu del primer any com a professor a l'escola (fugaces labuntur anni!) em va fer arribar aquest breu text que havia publicat a la seva pàgina oficial de Facebook. Em deia que sortia d'un viatge que havia fet a Roma i Pompeia per Tots Sants i que, d'alguna manera, li havia portat records de les classes que havíem viscut plegats. Jo li ho vaig agrair molt i li vaig prometre que un dia el publicaria al bloc per parlar d'ell i de la història d'un jove bitini que va enamorar tot un emperador. No sé si són coses del destí o del pur atzar però el fet és que el temps passava i el bust d'Antínous seguia esperant el seu moment. El passat 9 de març (un dia especial per a mi per motius familiars), l'Iñaki va recollir el premi Joaquim Ruyra de narració durant la celebració de la 50ena edició dels Premis Recull lliurats a Blanes per l'obra L'altre costat del mirall. Així que he pensat que a n'Antínous li havia arribat el seu moment. Moltes felicitats, Iñaki!

Aprofito per reproduir hic et nunc un bell text de Pilar Parcerisas, historiadora de l'art i comissària de l'exposició de l'artista Jesús Galdón Antínous o la història circular (2006), per saber qui va ser aquest enigmàtic i seductor personatge.

L’emperador Adrià era un home de creença. Evità la tomba, el buit del cos i la pèrdua del seu estimat Antínous ofegat al Nil en estranyes circumstàncies l’any 130 a.C., tot repartint belles estàtues del seu “eromenos” per totes les ciutats de la Mediterrània. Reomplí el buit de la carn amb el ple de la pedra. La vida ja no era allà, en aquelles escultures ben plantades que l’elevaven a la categoria de déu, però el cos hi era somniat bell i ben fet, ple de substància i de vida.

Poc importa aquí esbrinar els fets de la mort d’Antínous, si es tractà d’un suïcidi, un complot o un sacrifici als déus per allargar la vida de l’emperador. Antínous no només era l’efebus més preuat d’Adrià dins el sistema de pederàstia heretat de la institució hel·lenística, sinó també un model de bellesa de l’antiga Grècia en la qual s’emmirallava l’imperi romà, no endebades Antínous havia nascut a la província grega de Bitínia, al nord-est de la costa de l’Àsia Menor.


Adrià, culte, refinat, apassionat pel gust hel·lenitzant, immortalitzà el sacrifici d’ Antínous en els vuit anys que el sobrevisqué, estampà la seva efígie en les monedes i alçà nombrosos monuments i escultures al llarg i ample de l’imperi que prengueren com a model els grans escultors de la bellesa serena i majestàtica de la Grècia clàssica: Fídies i Policlet.

Els egipcis el prengueren per un déu, un nou Osiris, ofegat com ell a les aigües del Nil, i entengueren el seu sacrifici a favor del seu poble. Li erigiren temples, li reteren culte i amb el seu nom construïren una ciutat: Antinioopolis. En pocs anys, Antínous va convertir-se en la imatge de l’efeb diví que personificava la bellesa i l’esperit de joventut, però també la virtut, el valor i un model exemplar d’actuació. Ben aviat es relacionà amb Hermes, Dionysos i altres deïtats locals. La seva celebritat, arrelada a tot l’ Imperi, el va convertir en l’últim déu de l’esperit antic, un símbol de la decadència de l’ Imperi, una popularitat que seria reemplaçada per un altre model de bellesa i virtut d’un món nou, el de Jesucrist. Així ho veié Marguerite Yourcenar tot citant Flaubert a les seves “Memòries d’Adrià”: “Quan els déus ja no existien i Crist encara no havia aparegut, hi hagué un moment únic, des de Ciceró a Marc Aureli, en què només hi hagué l’home”.


11 març de 2014

El viatge d'Ulisses




Bonum diem, nautae!

El nostre grup de Treball Cooperatiu, format per en Ramon Vendrell, en Pau Magrinyà, en Cesc Anguela i jo mateixa, ha fet un viatge per la Mediterrània de la mà de l'heroi grec Ulisses. Ha estat una autèntica Odissea, plena d'entrabancs però també d'experiències molt gratificants. Ara us volem presentar el resultat final de tot plegat: el Prezi que vam fer servir per a la nostra exposició oral i el monogràfic que repassa els principals episodis del viatge, dramatis personae i alguns aspectes relacionats amb la seva pervivència. Esperem que el nostre material us agradi i, sobretot, que us serveixi per arribar a Ítaca.

Valete!

Bruna Bassó
4t ESO


6 març de 2014

PROJECTE DIDASCÀLICA (V): ΕΤΥΜΟΣ ΙΙΙ (de OPTO- a ZOO-)



La constància, diuen, és una bona virtut i els mariners d'aquest vaixell ho volem demostrar amb fets, no amb paraules (recordeu allò de FACTA, NON VERBA?). Fa dos cursos, els nostres companys (extripulants ja) van encetar el projecte d'aquest diccionari etimològic il·lustrat que va tenir continuïtat amb els humanistes que enguany acabaran 2n (ΕΤΥΜΟΣ Ι i ΕΤΥΜΟΣ ΙΙ). Nosaltres posem la cirereta al pastís i us oferim hic et nunc les nostres presentacions. Entre tots, hem filat una tasca col·laborativa que suma un total de 861 diapositives i més de 800 paraules d'origen grec amb les seves corresponents imatges i definicions. N'estem ben orgullosos i esperem que aquest esforç compartit pugui servir a molts altres estudiants d'arreu.

ΧΑΙΡΕΤΕ!

Alumnes de Grec I