11 de juny de 2015

La situació legal de la dona a l'antiga Roma

Hi ha molta diferència entre la situació de la dona a l’antiga Roma i a l’actualitat?
Amb aquesta presentació que he realitzat podrem comprovar els drets de les dones romanes. A més, he volgut tractar temes com el matrimoni, el divorci o la patria potestas, termes i situacions legals que encara perduren en els nostres dies.
Tanmateix, m’agradaria dir que vaig triar aquest tema perquè ja fa temps que m’interessa saber i investigar sobre l’evolució del paper que ha tingut la dona al llarg de la història, tant en l’aspecte social com el jurídic.
M’ha semblat molt interessant poder fer una recerca del tema i espero que també ho sigui per a vosaltres. Valete!

Mireia Boix - 1r batxillerat humanístic




27 de maig de 2015

La meva TARRACO VIVA


Com imagino que molts de vosaltres ja sabreu, recentment (del 4 al 17 de maig) va tenir lloc la darrera edició de la famosa Tàrraco Viva, el festival romà que es celebra anualment a Tarragona. En ella, des de fa ja disset anys, nombroses persones es reuneixen per a retre homenatge a l’antiga Roma, tot ensenyant-nos com vivien els nostres avantpassats, quins eren els seus costums, etc.

Enguany no he volgut perdre’m pas aquesta cita, ja que, a més, comptava amb una excusa de primera: el meu treball de recerca, que tracta sobre la moda i la vestimenta romana. Seria l’oportunitat perfecta per a impregnar-me de l’ambient i comprar-me alguna coseta necessària! Per tant... a Tàrraco hi falta gent! Disposada a aprofitar bé el temps, vaig decidir anar-hi tot un cap de setmana sencer (l’últim del festival), així que el dia 16 al matí ben aviat em vaig llevar i vaig agafar el tren amb el meu pare, qui em va acompanyar durant tot el cap de setmana i a qui li agraeixo moltíssim haver compartit aquesta experiència amb mi.

L’arribada no podia haver estat millor: només baixar del tren vam creuar el carrer per anar al Recinte Firal del Palau de Congressos, on es feia l’activitat més repetida al llarg del festival: El món d’August, una civilització mediterrània. Aquesta era una visita comentada sobre la vida i obra de ni més ni menys que el primer emperador de Roma, Octavi August, a qui estava dedicat el festival aquest any i el passat, per celebrar el bimil·lenari de la seva mort. Allà no només ens van explicar qui era August, quines reformes va introduir a l’Imperi o com n’era d’enrevessada la seva família, sinó també grans curiositats com l’ús dels vasos Apol·linars, una mena de “Guia Michelin” a l’antiga (us recomano que cerqueu informació sobre ells!). Per acabar-ho d’adobar, hi havia també una fantàstica reproducció de la famosa Ara Pacis (l’Altar de la Pau), el monument construït a Roma en honor a l’època de pau que va portar el gran emperador.

Seguidament, i després d’haver deixat la maleta a l’hotel (que tenia unes magnífiques vistes de l’amfiteatre, per cert), vam anar fins al Camp de Mart, on es trobava el cor del festival. Era tot ple de paradetes! Moltes d’elles em van resultar molt i molt familiars, i és que el Museu de Badalona havia dut també els seus voluntaris tal com havia fet a la Magna Celebratio del passat mes d’ abril. Vam gaudir també de les explicacions que van donar els integrants de Septimani  Seniores, un grup de reconstrucció històrica, que van fer una exhibició de com eren les legions baiximperials romanes. I després de mirar i remirar les paradetes (moltes d’elles de museus d’arreu de la península) vam anar a dinar i a descansar una miqueta... ens esperava una gran tarda!

Ben puntuals ens vam dirigir cap a l’amfiteatre, on l’Istituto Ars Dimicandi, arribats d'Itàlia, havien d’oferir al públic una reconstrucció històrica sobre com eren les lluites de gladiadors, les famoses munera gladiatoria. Cal dir que la seva entrega i gran professionalitat ens van deixar a tots bocabadats! No eren actors sinó atletes que entrenaven i lluitaven veritablement. Ens van desmitificar molts aspectes sobre els gladiadors que tenim assimilats per Hollywood, ens van explicar la filosofia de vida que hi ha darrere d’aquestes lluites i ens van fer participar d’allò més.

I després d’acció sota el sol (feia moltíssima calor!) vam passar a una activitat més calmada: una xerrada sobre l’ús de les gemmes a l’antiguitat, de l’Institut gemmològic de Tarragona. Llibreta en mà per prendre nota detallada per al meu treball de recerca, vam passar una estona molt agradable, ja que el matrimoni que duia la conferència era molt espontani i interactiu amb el públic, a qui mostraven nombroses gemmes i joies de l’època.

Un cop acabada la xerrada, vam anar a sopar i ens vam preparar per a l’última activitat del dia, que tenia lloc a les onze de la nit, a les voltes màgicament il·luminades del circ romà: Ad gloriam Veneris, la prostitució femenina a Roma. Aquesta activitat, en un principi, no me l'havia plantejat massa, però en Jordi me la va recomanar molt, m’hi vaig animar... i no em podria haver agradat més! Només per la seva localització ja era excepcional: en una cambra dels passadissos subterranis del circ. Allà, tots vam seure i vam gaudir de la representació que ens van oferir Viviana de Salvador i Marta Antolín, dos membres del grup de recreació històrica THALEIA. Interpretaven Lidé i Friné, dues prostitutes molt unides per la seva professió però amb grans diferències: l’una era prostituta de luxe i l’altra de carrer. Mitjançant un diàleg de quasi una hora vam saber com era la vida d’una dona com elles antigament, com s’anunciaven, quins eren els seus clients, quins mètodes anticonceptius i abortius empraven... Sens dubte, va pagar molt la pena, ja que no només el guió era de qualitat sinó que també la gran actuació de les dues dones, que tant interpretaven plors com rialles, va ser immillorable.

L'endemà, diumenge 17, la ciutat va despertar de nou assolellada, i amb la bona actitud que això proporciona, vam anar fins a la Volta del Pallol, on Miquel Blay ens va oferir una xerrada de com i perquè es va fundar Tàrraco, que en un inici fou una base militar. Ens va explicar com havia estat de decisiva la ciutat per a derrotar Anníbal, al capdavant dels cartaginesos, i de com aquesta havia crescut i havia esdevingut capital de la província més gran de tot l’Imperi.

En acabar, ens vam dirigir de nou al Camp de Mart, on vam assistir a una altra explicació sobre els legionaris romans, aquesta vegada però, sobre els altimperials de la mà del Projecte Phoneix. Tot seguit, ens vam dirigir cap a les paradetes a comprar alguna coseta. Després de donar unes quantes ullades, vaig adquirir alguns complements que m’aniran molt bé per a la part pràctica del meu treball ... i algun altre caprici!

Després de dinar, per desgràcia, ja tocava tornar a l’estació de tren... la Tàrraco Viva acabava i feia falta tornar al segle XXI, on m’esperaven les meves obligacions. Fins l’any que ve, Tàrraco!

Júlia Roig
1r batxillerat




20 de maig de 2015

Tàrraco, el nostre darrer port

De la fotografia i el reportatge: Txell Bou

Dimecres 29 d’Abril de 2015

Hem quedat ben d’hora a Passeig de Gràcia cantonada Aragó, i a poc a poc hem anat arribant  tots els tripulants, els més veterans, amb nervis i moltes ganes de passar un dia que no oblidarem, la darrera sortida plegats. L’últim port d’aquest bell viatge que ens ha regalat el Vaixell. Invoquem els déus per gaudir d’una bona travessa i perquè el temps ens acompanyi ja que l’oracle meteorològic anuncia plujes intermitents. Finalment, quan ja hi som tots, baixem a l’estació per comprar els bitllets i agafar el tren a l’andana que ens durà fins a aquesta ciutat de tanta nomenada: Tàrraco, la de la primavera eterna. Bé perquè és aquesta hora primerenca bé per designi d’algun déu, trobem un vagó del tot buit, amb taules i seients per a tothom. Així que aprofitem el trajecte de poc més d’una hora per dormir, llegir, escoltar música o petar la xerrada. I en un tres i no res ja hi som.

Sortint de l’estació i caminant vora del mar -gaudint d’unes vistes increïbles i dels primers rajos de sol-, arribem a la Rambla Nova, on seiem una estona de cara al Balcó del Mediterrani per esmorzar tot mirant l’horitzó i agafant forces per emprendre aquesta jornada d’arqueoturisme. Anem fins a la Plaça del Pallol, a l’Antiga Audiència, on gaudim d’una magnífica -i enorme, de 18m2!- maqueta de la Tàrraco romana on reconeixem els edificis principals de la ciutat i els seus usos, les vies, les zones que la conformen... i repassem així tot el que hem après a classe de la civilització romana. Seguidament, anem fins el Passeig Arqueològic i en entrar ens rep una gran representació del traçat de la ciutat amb el seu solemne nom llatí: COLONIA IVLIA VRBS TRIVMPHALIS TARRACO. Resseguim la muralla, rememorant-ne les fases de la seva construcció i al llarg del passeig ens anem trobant amb algunes columnes vingudes de la llunyana Troia, les rèpliques de l’August de Prima Porta i de la Lloba Capitolina, admirem el Camp de Mart i el Camp de Tarragona, passem per davant de les torres de Cabiscol, de l’Arquebisbe i la de Minerva, on hi descobrim el mig relleu de la deessa que hi dona nom, i aprofitem, a la font de l’eterna salut, per fer-nos fotografies tots junts i deixar-ho tot ben retratat als nostres mòbils i, sobretot, gravat a la nostra memòria. El cel es comença a tapar i deixa anar una mica d’aigua en forma de plugim.

Havent deixat al Passeig enrere, ens dirigim cap el Museu Nacional Arqueològic passant pel Portal de Sant Antoni. Abans d’entrar al MNAT, ens situem al seu davant, al costat dels arbres que el presideixen, per fer els honors i donar continuació al bell (i vell) ritual: fotografiar-nos amb el nostre magister per última vegada, fotografia que encapçalarà aquesta entrada, l’ultima entrada de la nostra tripulació just abans d’abandonar el Vaixell. I, de sobte, torna la pluja i aprofitem per entrar ben ràpid al museu, on gaudirem d’un curt però intens audiovisual, ens dirigirem al pis superior, ple d’escultures i retrats d’emperadors, diferents herois i divinitats i, a mesura que anirem baixant, trobarem elements quotidians i de decoració i ens passejarem amunt i avall una bona estona. Després, aprofitant que és al costat, pujarem i pujarem escales per arribar a la talaia de la Torre del Pretori i, malgrat semblar-nos que ja hi som, encara ens quedarà una estreta escala de cargol per arribar a la terrassa superior. I l’esforç paga la pena: som un privilegiats -no hi ha ningú més- i podem gaudir de les millors vistes de la ciutat amb un sol radiant! I sant tornem-hi: baixem i baixem escales i de sobte, des de la torre mateixa, accedim a una volta del circ que comunicava l’àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial.

Anem posant punt i final a la nostra visita patrimonial i arribem a l’amfiteatre, sens dubte un digne colofó! Aquest edifici és certament singular, ja que conté al seu interior les restes d’una basílica paleocristiana del segle VI, testimoni mut d’un martiri tràgic. Tenim la sort de poder baixar fins a l’arena o seure a la summa cauea per contemplar les majestuoses restes d’aquesta construcció tan genuïnament romana. En sortir de l’amfiteatre, despertem d’aquest bonic somni i ens adonem que estem afamats, així que tornem a la Rambla Nova i ens dispersem per dinar gaudint, ara sí, d’un sol esplèndid. Dinats, ens tornem a reunir i baixem xino-xano cap a l’estació per agafar el tren de tornada cap a la nostra estimada Bàrcino. De nou ens assisteix la sort de trobar seients per a tots –un autèntic miracle en hora punta!- i en un tres i no res ja som a casa. Els déus ens han estat propicis, alguna cosa haurem fet bé.

Punt i final. S’ha acabat la jornada i amb ella el nostre bell viatge amb aquest Vaixell tan especial. Salparem de port per encarar aquest futur que ens espera amb els braços oberts sense oblidar tot el que deixem enrere, plens d’aventures, plens de coneixences. És hora de rememorar tots els bons moments i no tan bons que ens han fet aprendre i créixer com a persones i somriem al recordar-ho tot: classes, sortides i mil experiències que ens han unit. I només ens queda dir gràcies, gràcies a tota aquells que ens han acompanyat durant el viatge i han posat el seu granet de sorra perquè poguéssim créixer intel·lectualment i humana. I, finalment, gràcies al nostre magister, per cada lliçó que ens ha ensenyat, lliçó teòrica i de la vida, i per fer-ho amb entusiasme et ex imo corde. Plurimas gratias, Jordi.

Fins sempre companys tripulants, de ben segur que els nostres camins poden tornar a creuar-se en aquest viatge meravellós que és la vida. I és possible que ho facin, no en tingueu cap dubte.

Núria Martínez i Sellarès
2n de batxillerat




17 de maig de 2015

Monumentum perenne

L'Arnau Font, alumne del batxillerat tecnològic de l'escola, ha posat fi a un audiovisual que serà testimoni d'una nova edició, inoblidable, de la Magna Celebratio badalonina. És una manera de recordar-nos a tots els que hi hem participat que, malgrat el pas del temps, tot esforç, tota il·lusió i tota activitat compartida té la seva recompensa. Aquestes imatges volen ser un testimoni durador del que vam viure l'últim cap de setmana d'abril en un petit espai que vam saber fer nostre per oferir-lo a les persones que tenien curiositat per saber com es jugava i com s'aprenia a l'antiga Roma. Un bocí del que som i fem a les nostres aules de secundària. I em sembla, no sé què en pensareu vosaltres, que l'Arnau aconsegueix transmetre amb imatges el que jo he volgut dir amb paraules. Això i molt més. Gràcies per la teva generositat i per ser un exemple del que vertaderament significa l'expressió llatina gratis et amore.




8 de maig de 2015

Les magistratures republicanes


Molts sabem que l’herència que ens van deixar els romans és encara present en pràcticament tots els àmbits de la nostra societat. Però, i la política? Quina herència política van deixar-nos els romans? En aquesta presentació he volgut mostrar una part del llegat dels nostres avantpassats en un fet humà tan important, viu i imprescindible com és la política, l'art de governar una ciutat, un país o el món global. Un terme que malauradament està força mal valorat a dia d'avui, però que hem de conèixer i sobre el que ens hem d'interessar necessàriament per poder fer-lo més nostre i projectar-lo cap al futur. Perquè no hem d'oblidar -ja ho va dir Aristòtil- que φύσει μέν ἐστιν ἄνθρωπος ζῷον πολιτικόν.



Ramon Vendrell i Serres
1r batxillerat

4 de maig de 2015

El nostre cap de setmana a l'XI edició de la MAGNA CELEBRATIO!


L’últim cap de setmana d’abril, enguany els dies 25 i 26, els alumnes de Clàssiques de l’Escola que ho vam demanar vam tenir l’oportunitat de participar en la XI MAGNA CELEBRATIO, el festival de reconstrucció històrica del món romà celebrat a Badalona. Com ja és habitual, ens vam dividir en tres torns: dissabte matí, dissabte tarda i diumenge matí.

Els del primer torn vam haver de matinar de valent per quedar a l’escola ben d’hora ben d’hora. Feia un dia nuvolós, però a diferència de l’any passat -i per sort!-, la temperatura era força agradable. Una vegada vam ser-hi tots, ens vam encaminar cap al metro per agafar la línia verda a Fontana; transbord a la línia lila, a Passeig de Gràcia, i d’allà… cap a Badalona!

En arribar, vam enfilar cap al Museu on ens havíem de reunir amb els aràcnids i aràcnides de l'Institut Isaac Albèniz, els nostres amfitrions. Amb ells ja fa cins anys -qui ho diria!- que ens acompanyem mútuament en aquesta engrescadora aventura.

Arribada l’hora, va començar la part més interessant: ens tocava vestir-nos d'esclaus i d'esclaves. Un cop ben abillats, vam anar preparant els espais de les que serien les nostres zones durant el cap de setmana: el LUDUS LITTERARIUS (l’escola llatina), el LUDUS GRAMMATICUS, (l’escola grega), el LUDUS RETHORICUS (l’etapa educativa de l’ensenyament superior) i els LUDI ROMANI (el taller de jocs romans).

Nens i nenes, pares i mares, avis i àvies ens van acompanyar al llarg de tot el cap de setmana demostrant-nos molt d’interès i curiositat pel món clàssic. A més, cal destacar la quantitat i la gran varietat de tallers i zones que hi havia per tota la plaça i voltants: el de cordes de pescar, el d'ungüents i de medicina; la zona de la ludoteca i la d'explicació de mites… I tot enregistrat atentament pels ulls de la càmera d’un convidat d’excepció: l’Arnau Font, un company del segon de batxillerat tecnològic que va tenir l’amabilitat d’acompanyar-nos i guardar aquest dia per al record. Gratis et amore!

Per últim, donar les gràcies a l’organització del Museu -i en especial a l’Esther Gurri- pels àpats i begudes que ens van proporcionar al llarg del festival i també pel material que vam poder fer servir en els tallers de l’Schola i els Ludi Romani. Ens  van ajudar molt!

Realment va tornar a ser una experiència molt enriquidora que de ben segur ens costarà oblidar. Fins l'any vinent, Baetulo, que els déus ens ho concedeixin!

I a vosaltres, tripulants del Vaixell, què us va semblar l’experiència? Repetireu l’any vinent?

Mireia Boix
1r batxillerat


30 d’abril de 2015

La Mansana de la discòrdia


Fa unes setmanes, en motiu de la Jornada Vedruna a la nostra Escola, els alumnes de segon de Batxillerat vam fer un itinerari guiat per alguns dels carrers més emblemàtics de l'Eixample amb l’objectiu de conèixer els edificis més representatius del Modernisme català. I ens en van fer una interessant explicació d'aquests. Aprofitant l’avinentesa, m'agradaria exposar un paral·lelisme que hi vaig trobar amb un conegut episodi de la mitologia grega.

En un tram del Passeig de Gràcia, concretament al xamfrà entre els carrers d'Aragó i de Consell de Cent, hi trobem la coneguda Mansana de la Discòrdia o Illa de la Discòrdia, on s’hi ubiquen tres edificis que representen el Modernisme català i que van ser construïts en la mateixa època: la Casa Lleó i Morera (1902-1906), de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Amatller (1898-1900), de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Batlló (1904-1906), d'Antoni Gaudí.


Aquesta illa ha estat batejada amb l’expressió "de la discòrdia" per la forta rivalitat que hi havia entre aquests tres grans arquitectes, sobretot pel que fa a les seves façanes. Hi havia una competició estètica entre els edificis, ja que les famílies de la burgesia més benestant que s'instal·laven en aquestes cases volien presumir davant els seus conciutadants de tenir la més espectacular i bella. A més, a Barcelona es celebrava el concurs anual d'edificis artístics, en què es premiava el millor construït i on els tres arquitectes havien estat premiats entre el 1899 i el 1906.


L’expressió “mansana de la discòrdia” fa referència el doble significat de la paraula "manzana" del castellà per referir-se a quan parlem d’una illa urbana i alhora a una fruita. I aquesta segona acepció és la que posem en relació a la mitologia grega, concretament a l’episodi del famós Judici de Paris. Com sabreu, tot començà amb les noces de Peleu i Tetis, on van ser convidats tots els déus excepte Eris, la deessa de la discòrdia. Aquesta, molt enfadada, es va presentar al banquet nupcial i va deixar caure sobre la taula dels regals una poma daurada amb una inscripció: ΤΗΙ ΚΑΛΛΙΣΤΗΙ, té kal·líste, "per a la més bella". La poma va ser reclamada per diferents dees: Hera, Atena i Afrodita. Per evitar discussions, Zeus va proposar que es fes un judici presidit pel príncep de Troia Paris, per decidir per a qui seria la poma. Hera li va oferir el poder absolut i esdevenir rei de reis, Atena la glòria de ser el guerrer més invencible, astut i savi i Afrodita l'amor de la més bella mortal, Helena d'Esparta. El jove príncep va entregar la poma d'or a Afrodita, fet que va provocar l'origen de la guerra de Troia.


La relació entre les tres cases de l'illa de la Discòrdia i els tres arquitectes i aquest episodi de la mitologia grega pot recrear els dubtes sobre quina de les tres cases és més bella: la Casa Lleó i Morera, la Casa Amatller o la Casa Batlló. Si haguéssim que triar, com ho va fer Paris, quina escolliríeu vosaltres?

Judit Millan
2n batxillerat


18 d’abril de 2015

Chronica Baetulonensis

[reportatge fotogràfic a càrrec de Txell Bou]

El dia 24 de març vam marxar tots els companys d’humanitats de segon de batxillerat a Badalona per retrobar-nos de nou amb la ciutat romana que amaga sota terra, Baetulo.

Molts dels alumnes que anàvem el museu ja l’havíem vist durant la Magna Celebratio dels darrers dos cursos, però aquesta vegada la visita seria diferent; entendríem quines eren les zones importants de la ciutat i a poc a poc la podríem reconstruir a partir de les seves restes.

A l’interior del Museu tot era més fosc i el silenci envaïa l’espai; era difícil d’imaginar-se que hi hagués viscut gent allà, malgrat les veus d’ultratomba que anàvem sentint durant el recorregut de l’espai museïtzat!

La nostra guia, l’Esther Gurri, va començar per explicar-nos què eren aquelles construccions mig derruïdes pel pas del temps i semblava que tot tornava a cobrar vida poc a poc. Vam iniciar la visita a les termes de Baetulo, que ens va explicar molt detalladament i que conservaven el conjunt d’estances: la palaestra, l’apodyterium, el frigidarium, el tepidarium o el caldarium.

Després, seguint el clavegueram del decumanus màxim, vam passar a prop del fòrum, on hi havia la zona comercial i hi venien tot tipus de productes, com menjar o perfums i joies.
Caminant per la passarel·la central vam arribar a l’encreuament entre el Cardo i el Decumanus Maximi, les dues vies principals de qualsevol ciutat romana. Aquella zona tenia proximitat amb el fòrum i es veien restes d’edificis d’època tardana.

A continuació vam sortir fora del Museu per endinsar-nos en el meravellós jardí de la domus de Quint Licini, on s’hi conserven encara les restes (molt ben museïtzades, per cert!) de la piscina d’una casa construïda a finals del segle I dC. Una projecció audiovisual al voltant de la sala i els sons de veus que se sentien ens ajudaven a entendre com eren aquests espais temps enrere i la casa que l’envoltava. 

Per acabar la visita, vam caminar xino-xano fins la Casa dels Dofins que cap de nosaltres encara no havia vist mai. Era una domus de finals del segle I aC, un xic més allunyada del museu i dels jardins. Es conserven moltes de les estances que envolten l’atri i són fàcilment identificables gràcies a l’ambientació amb so i mobiliari; hi ha dos triclinis, un d’estiu i un d’hivern; el peristil i una zona destinada a la producció de vi, entre d’altres.

En acabar la visita tots vam tornar cap a casa, amb ganes de saber més i esperant tornar de nou en motiu de la Magna Celebratio d’enguany; això sí, el museu el veuríem d’una altra manera, amb uns altres ulls. També clàssics.

Mariona Ferrer




15 d’abril de 2015

I Olimpíada Clàssica de la UAB



Avui, 15 d'abril de 2015, de 16:00 a 19:00 (hora i mitja per a cada examen), s'ha celebrat la I Olimpíada Clàssica organitzada pel grau d'Estudis Clàssics de la Universitat Autònoma de Barcelona destinada als estudiants de segon de batxillerat de Catalunya. Els objectius, fomentar l'estudi de les llengües i la cultura clàssiques entre els estudiants, premiar l'esforç i l'excel·lència acadèmica i proporcionar un punt de trobada entre l'ensenyament secundari i la universitat, són molt d'agrair en els temps que corren. Cal felicitar efusivament la comissió organitzadora formada per Cándida Ferrero, professora agregada de filologia llatina, UAB, Sebastià Giralt, professor agregat de filologia llatina, UAB, Jordi Pàmias, professor agregat de filologia grega, UAB i Marta Oller, professora lectora de filologia grega, UAB, per aquesta brillant iniciativa.

Tres han estat les participants olímpiques que han representat la nostra escola: la Judit, la Mariona i la Sofía en la prova de Llatí, que ha estat la primera en celebrar-se. Després d'hora i mitja de nervis, baralles amb el diccionari, paciència i molta, molta il·lusió, n'han sortit prou satisfetes i, sobretot, contentes d'haver pogut viure l'experiència en primera persona, més enllà dels resultats que hagin pogut obtenir. Sempre podran dir allò de "jo hi vaig ser". Les felicitem ex imo corde i esperem poder comptar amb més intrepidi nautae -tan entusiastes com elles- en futures convocatòries.

Alea iacta est... audentis fortuna iuuat!