26 de maig de 2016

Mitologies del cel



Carla de la Roja
1r batxillerat humanístic


23 de maig de 2016

AVE, TARRACVS!


Dijous passat estàvem mirant en família el telenotícies quan un dels titulars em va sorprendre. Deia: “AVE, TARRACVS!”. Era la presentació de la mascota per als Jocs Mediterranis 2017 que es celebraran a Tarragona. I com no podia ser d’una altra manera, la mascota té l’aspecte d’un gladiador romà (com tants en deurien passar per l’amfiteatre!) de color groc, recordant les tonalitats de la muralla que envolta l’antiga capital de la Hispània Citerior. El disseny escollit és obra d'Aleix Girona, alumne de l'escola Abel Ferrater de la Selva del Camp, que s'ha proclamat vencedor en el marc d'una convocatòria en què han participat més de 10.000 escolars de 84 centres educatius del territori. El casc que duu és blau perquè simbolitza l’aigua de la mar mediterrània i el plomall representa els colors de la bandera de Tarragona. I, evidentment, el nom d’aquesta mascota no podia ser cap altre que TARRACVS, una variant masculina del nominatiu llatí TARRACO amb què coneixem l’antic enclavament romà de la ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.

No és d’estranyar que la mascota d’aquests Jocs Mediterranis tingui referents clàssics, ja que Tarragona va ser una metròpolis molt important des del moment de la seva fundació, el 218 aC, quan els romans, de la mà dels Escipions (OPVS SCIPIONVM!) van entrar a la Península Ibèrica durant la confrontació bèl·lica pel control del Mediterrani occidental contra els cartaginesos (les famoses guerres púniques). La ciutat es va anar expandint i, a mesura que es feia més gran, també cobrà més importància. Fins a tal punt que avui dia encara podem gaudir d’estructures urbanístiques de l’època com l’amfiteatre, la muralla, el circ, el fòrum provincial o el fòrum local.

És per això que encara avui dia s’escolta que Tarragona continua essent romana, i ho continuarà essent mentre hi hagi referències evocadores, com la de la mascota dels Jocs Mediterranis, que continuïn rememorant i reivindicant la petjada del món clàssic en el nostre dia a dia.



I, per acabar, cinc cèntims del que són els Jocs Mediterranis: una competició multi-esportiva que es disputa cada quatre anys i on participen els estats banyats pel que durant segles va ser batejat pel poder romà com a Mare Nostrum, el nostre mar. L’emblema dels Jocs són tres anells que simbolitzen els tres continents que hi prenen part: Europa, Àsia i Àfrica. I van ser inaugurats oficialment per primera vegada l’any 1951 a Alexandria, Egipte.

Kènia Sanz
1r batxillerat humanístic


7 de maig de 2016

Referències clàssiques: olor de perfum



Proseguint amb la sèrie de referències clàssiques que vaig encetar amb The Flash i vaig continuar amb Teen Wolf, avui us parlaré sobre algunes de les que apareixen en anuncis de perfum.

El 2012 es va estrenar l’anunci d’un perfum de Versace batejat com a Eros en què es podien observar diverses referències clàssiques i estava protagonitzat per un atractiu home que representava el déu homònim de la mitologia grega, responsable de l’atracció sexual, l’amor i la fertilitat (desprovist, això sí, de les ales amb què se’l representa en la iconografia tradicional).



Un any més tard es va fer el llançament del perfum Invictus, que en llatí significa “invencible”, de Paco Rabanne. Era un anunci d’estil clàssic, evocant els antics Jocs Olímpics de Grècia, combinat amb el món actual. En aquest spot publicitari es pot observar un home (atractiu, com no!) obrint-se camí entre dues dones de grans dimensions  cobertes per un mantell blanc i que probablement representin la victòria (Niké). Tot seguit hi apareixen unes estàtues de pedra blanca (potser marbre) corrent al darrera, com si realment es tractés d’una cursa olímpica. El perfum, però, li dóna força, energia i confiança per destruir els seus contrincants, demostrant així ser invencible. Al final de l’anunci es veu l’home amb una copa de vencedor. Quan arriba al vestuari, es troba amb unes dones (atractives també) vestides de blanc que l’esperen encisades per la olor d’aquesta fragància.



Per acabar aquest tastet, a l’estiu de 2015 es va estrenar l’anunci del perfum Olympéa, amb moltíssimes referències clàssiques i, com els dos anteriors, d’una gran potència visual. Des dels primers segons ja queda clarament justificat el nom de la fragància amb la recreació del conegut mont Olimp, la seu dels déus grecs, i la noia de torn (Afrodita?) portant un vestit blanc amb unes decoracions de llorer, polsera i  corona incloses. Mentre baixa les escales fins hi tot les estàtues colossals es giren a causa de la olor del perfum i contemplen la bellesa de la noia. A més a més, la deessa mostra tenir un gran poder d’atracció ja que amb un sol aplaudir fa girar tot el qui hi al seu voltant, inclòs l’home de l’anunci d’Invictus. També es pot permetre entrar on vulgui sense avisar. Cal destacar l’ampolla del perfum, que està decorada amb el llorer, representant així la victòria i el triomf de qui usi aquesta essència perfumada.




Què n'opineu, d'aquests anuncis?

Cristina Tamashiro
4t ESO - Llatí


3 de maig de 2016

Un dissabte a la romana


Un any més, el darrer cap de setmana d’abril, es va celebrar un dels festivals de Reconstrucció Històrica més importants que tenim a Catalunya, la Magna Celebratio de Badalona, enguany en la seva XII edició. I un any més, els alumnes de llatí i grec de l’Escola Vedruna Gràcia hi vam participar portant els tallers de l’Schola romana i els Ludi juntament amb companys dels IES Isaac Albéniz de Badalona i Premià de Mar.

Hem de dir que el nostre primer dia no va començar massa bé, ja que vam estar acompanyats per una fina pluja. Malgrat aquest contratemps, tots estàvem molt entusiasmats per viure aquell únic i “historic” cap de setmana. Després d’haver preparat els nostres espais, vam anar a canviar-nos a l’Escola Cultural. Quan les noies ja duiem posat el nostre vestit de romana, les ornatrices dels Barcino Oriens ens van donar el toc final pentinant-nos un típic monyo romà amb dues trenes.

El meu recollit
Tot ja estava enllestit i va ser a les 11 tocades quan van arribar els nostres primers interessats en jugar al puzle de llatinismes, ja iniciat l’any passat en un format diferent. Alguns alumnes de 4t i de 1r de Batxillerat vam posar-nos mans a l’obra per muntar l’activitat per tal que fos didàctica i pogués gaudir-la el màxim nombre de gent. El joc consistia en fer parelles per trobar l’expressió completa amb la seva definició i exemple. 


El que més ens va agradar, però, va ser la cara d’emoció d’alguns adults en recordar aquelles expressions o paraules apreses ja fa uns anys enrere quan estudiaven grec o llatí. Les felicitacions pel material van anar in crescendo a mesura que anava avançant el dia.


En el mateix espai hi teníem el ludus litterarius i el ludus grammaticus, on adults i nens podien gaudir tot escrivint el seu nom en l’alfabet antic del llatí o en grec amb un llapis prou curiós per a tots ells: el calamus. Tot i que alguns i algunes no es van atrevir a provar-ho, no van marxar sense el detall, ja que nosaltres estàvem disposats a escriure els noms les vegades que calgués. Una breu representació teatral acabava en l’etapa del ludus rhetoricus, l’escola d’oratòria. Fins i tot la Televisió de Badalona va venir a gravar per a l’espai de notícies!

Cliqueu l'enllaç i cerqueu el minut 14:58!
Acabada la Magna, cal dir que l’èxit de les nostres activitats i tallers va ser desbordant. El mal temps de dissabte no va ser obstacle per a nosaltres, sinó tot el contrari, la gent va sortir al carrer per viure un cop més aquest festival romà organitzat pel Museu de Badalona i l’Ajuntament de la ciutat.

Esperem repetir l’experiència en properes edicions. Llarga vida a la Magna!

Marta Orquín
4t ESO Llatí

P.S.: gaudiu del vídeo oficial de la nostra Magna gravat per la Margalida Capellà, professora de l'IPM!




2 de maig de 2016

MAGNA CELEBRATIO MMXVI: plou i fa sol...

Fotografia de l'Eva (@evulitsa/Twitter) al taller d'Unguentaria

Aquest darrer cap de setmana d’abril, 30 i 1 de maig, els alumnes de clàssiques de l’escola vam tenir l’oportunitat i l’honor de poder participar –un any més, i ja en fa sis!– en la XII edició de la MAGNA CELEBRATIO BAETULONENSIS, el festival de reconstrucció històrica del món romà celebrat a Badalona.

Resum meteorològic: dissabte semblava que Júpiter ens volgués fer una de les seves males passades quan vam aixecar-nos amb pluja i el cel restà amenaçador durant tota la jornada. Diumenge, però, Apol·lo va arribar just a temps per salvar els mobles.

Ens havíem aixecat ben d’hora ben d’hora i tots els tripulants havíem quedat a la parada de metro de Fontana per enfilar cap a Badalona. Allà ens esperaven els aràcnides de l’Institut Isaac Albèniz, els nostres amfitrions, i de l’Institut Premià de Mar.
Reunits tots, vam començar a preparar els espais de les que serien –com ja és vella i bella tradició– les nostre quatre zones de treball durant tot el cap de setmana: el LVDVS LITTERARIVS, el LVDVS GRAMMATICVS, el LVDVS RHETORICVS de l’SCHOLA i els LVDI ROMANI, que enguany tenien la mestra Roser Ramos com a coordinadora. Ja tot preparat, tocava la part més interessant: vestir-nos d’esclaus i d’esclaves.

A les onze en punt del matí, tots estàvem al lloc assignat, esperant amb les mans ben obertes tots aquells nens i nenes, pares i mares, avis i àvies i fins i tot esplais, que volguessin participar de les activitats que havíem preparat per a aquesta edició: al LVDVS LITTERARIVS el públic podia gaudir i aprendre d’allò més dels nostres magistri et magistrae amb un PUZLE DE LLATINISMES dissenyat per a l’ocasió a més de poder escriure el seu nom i alguna frase en llatí amb lletra cursiva antiga a partir d’unes plantilles copiades ad hoc. Al LVDVS GRAMMATICVS hi havia grammatici que ensenyaven a escriure el nom en grec a tothom qui s’hi acostés. Per últim, al LVDVS RHETORICVS, l’última etapa del sistema educatiu romà, els assistents podien gaudir d’una petita representació dramatitzada de les diferents etapes escolars, un autèntic viatge en el temps.

Qui més qui menys, tothom marxava amb un somriure i de ben segur que havíen après algunes coses relacionades amb els nostres avantpassats, perquè no només hi érem nosaltres, sinó que els carrers eren plens d’una aroma diferent, amb lluites de gladiadors, narracions de mites, legionaris caminant amb pas ferm pel centre de Baetulo...

Només ens resta donar les gràcies a l’organització del Museu pels àpats i begudes que ens van proporcionar al llarg d’aquests dos dies i també pel material que ens van deixar per a l’Schola i els Ludi i, evidentment, un sincer gràcies, que es queda curt, al magister i a les magistrae dels nostres respectius centres i a tots els condiscipuli et condiscipulae amb qui vam poder compartir, un any més, aquesta celebració!

La Magna MMXVII ens espera!

Kènia Sanz
1r batxillerat humanístic




23 d’abril de 2016

L'educació a l'antiga Roma


Com bona part del patrimoni cultural que tenim, la nostra educació també s’ha nodrit durant segles de les arrels clàssiques i, malgrat hagi passat el temps, som hereus del que grecs i romans van deixar gravat en la nostra memòria. A Roma, no podem iniciar l’estudi de l’educació abans del segle IV a.C. per manca de fonts fidels.  Com és evident, aquesta no era la mateixa que ara, ja que hi ha hagut avenços en les eines, en les tècniques i en la matèria d’estudi, i de la mateixa manera que molt ha canviat tot plegat, tanmateix en època romana la finalitat de l’educació perseguia allò que li és universal: desenvolupar les virtuts de l’home ideal romà a través de la gravitas (“responsabilitat”), la severitas (“austeritat”), la pietas (“respecte”) i la bona fides (“lleialtat”).
Els nens, fins els set anys,  rebien una educació donada per la mare (materfamilias), que els ensenyava els primers costums i la puresa de la llengua. En la segona infantesa, fins als dotze anys, depenien de l’autoritat del pare (paterfamilias), que els  ensenyava a comptar, nedar o fer servir l’espasa... però les nenes encara seguien depenent de la mare. El pare portava el fill amb ell, perquè aprengués mitjançant la seva experiència i el seu exemple, atès que imitar els grans (recordant el respecte al mos maiorum, el costum dels avantpassats) era el tractament pedagògic fonamental. Als setze anys, el ritual de la presa de la toga viril donava per acabada l’educació familiar, encara que els nens encara no tenien la suficient maduresa.
Durant un any, per tant, havien de passar per l’anomenat tirocinium fori, un any on aprenien de la política, dels afers polítics i d’oratòria, tot i que no s’haguessin desprès encara de les ensenyances donades per la família, ja que era un període de temps passat al costat dels pares o un tutor. Acabat aquest aprenentatge, els nois adolescents s’iniciaven en el tirocinium militiae, la vida militar, per iniciar a posteriori la carrera política o cursus honorum, i no en tots els casos. Aquesta era una educació específica, però simultàniament  anaven a l’escola.
La jornada escolar començava a l’alba, després es feia una parada al migdia i es tornava un altre cop a  l’escola. Les matèries que s’estudiaven eren reduïdes gairebé a la lectura i l’escriptura. L’escola era per nens i nenes, encara que sembla que pel que fa a les nenes es preferia que anessin a una de privada.

Hi havia tres estadis de l’ensenyament romà:

-  El ludus litterarius (fins als onze o dotze anys). El professor era el magister ludi, que era l’encarregat d’ensenyar-los a llegir (legere), escriure (scribere) i comptar (calculare). Aquesta era l’educació més bàsica perquè després passaven a l’escola de ludus grammaticus.
-      El ludus grammaticus (dels dotze als setze anys). Eren estudis reservats per a nens de famílies amb recursos. Aquest nivell servia per iniciar-se en el món dels negocis i per preparar-se per a un nivell superior. El professor d’aquest nivell tenia més prestigi i estava més ben pagat. Els coneixements apresos pels joves en aquesta etapa educativa eren els equivalents als que s’ensenyaven a l’escola grega: fonamentalment una iniciació al domini del llenguatge i la interpretació de la literatura poètica.
-     El ludus rhetoricus. En aquesta etapa se’ls preparava per a la vida pública, per a ser advocats o fer la carrera política (cursus honorum). S’estudiava, essencialment, oratòria (l’art de parlar en públic, a través de suasoriae -discursos per convèncer l'auditori- i controuersiae -debats amb continguts jurídics-), la retòrica grega i la llatina, tot i que predominava més la grega. Assistien alumnes de setze a divuit anys.

Fins a finals de l’època republicana no es comença a anar a l’escola en el marc d’una política educativa d’Estat. Fins aleshores els nois i algunes noies aprenien d’un mestre professional. Es tractava, per tant, d’escoles privades on cada alumne pagava una quantitat al mes. Durant l’època imperial es van crear escoles públiques a Roma. Igual que la metodologia, basada en la memòria i en la imitació, és molt diferent a l’actual, el material també ho era; utilitzaven papyrus, que era un pergamí on apuntaven el que deia el magister, la seva pissarra s’anomenava tabula o tabella cerata (semblant, això sí, fins i tot en el nom a les actuals tablets!) i tenien uns stili o punxons amb què escrivien. Per comptar utilitzaven un abacus, estri que encara ara podem trobar a l’actualitat. Latramenti receptaculum era el pot que contenia la tinta per escriure al papyrus i també feien ús de les pennae, que eren les plomes amb què escrivien.

Per acabar, i després de tot el que hem après cercant informació sobre l’educació romana, pensem que cal agrair-los el fet d’haver creat un sistema educatiu que, mutatis mutandis, ens ha fet com som. Nosaltres, a la propera edició de la Magna Celebratio que se celebrarà el proper cap de setmana a Badalona, intentarem estar a l’alçada!

Alba Segura i Anna Martínez
1r batxillerat humanístic




17 d’abril de 2016

Salve, Baetulo!


El passat 31 de març, els alumnes de segon de batxillerat vam tenir l’oportunitat de fer una visita que, per a molts, va ser especial: enguany l’última sortida del curs (amb permís de la bella Tàrraco) i, per tant, del batxillerat. L’objectiu d’aquesta: el Museu de Badalona, la Baetulo romana. Vam arribar-hi a mig matí i vam poder gaudir d’una extensa visita guiada amb la Sara Martínez que ens va dur pels diversos espais amb els quals compta el museu... 

Per començar, vam fer una introducció a l’urbanisme bàsic d’una ciutat romana i vam comentar quins són els seus carrers principals i quines les construccions més emblemàtiques per tal de poder situar millor les posteriors explicacions. El vast recorregut ens va dur, al llarg de 3.400m d’espai museístic, per les termes de l’antiga Baetulo, conservades amb tots els seus espais des de la palestra fins al frigidari, passant per l’hipocaust i l’apoditeri, per diverses tabernae de tota mena, restes d’insulae, clavegueram... i com no, el decumanus maximus! A continuació, i després d’un audiovisual que ens va ajudar a situat encara més els espais dins la ciutat, la Sara ens va fer unes magnífiques explicacions sobre els nombrosos objectes que guarden en vitrines: ossos animals i humans, gerros, tombes, escultures, jocs, monedes, joies... Tot ens ajuda a fer-nos una idea de com era la vida quotidiana dels antics romans!

La següent parada en la nostra visita va ser la Casa dels Dofins. Situada no molt lluny de l’edifici central del museu, ens va permetre fer-nos una idea molt clara de com era una domus, una casa benestant romana. D’ella vam poder veure estances com el triclini, l’atri, el tablini, restes del peristil dedicat a la producció de vi...

I per últim el Jardí de Quint Licini, un important ciutadà de Baetulo de qui avui dia es conserva part del peristil de la seva luxosa domus, enganxada literalment a les muralles.

Una visita, sens subte, que a tots ens va agradar molt i que, a més, ens va servir per a repassar molts dels continguts de civilització que hem anat treballant a classe al llarg del curs, cosa que va amenitzar encara més la visita. Un gran record, en definitiva, que tots ens vam endur de Badalona cap a la nostra Bàrcino natal.

I per als qui ens vam quedar amb ganes de més... en breus arriba la Magna Celebratio!

Júlia Roig Ulayar
2n batxillerat humanístic


6 d’abril de 2016

Tàrraco: la nostra particular Ítaca

Promoció MMXVI AD [Fotografia: Mireia Boix]






















El passat 15 de març (de les idus de març, no te’n refiïs, oh, Cèsar!) els alumnes de 2n de Batxillerat ens vàrem endinsar en la nostra última gran travessia que tenia com a destí final Tàrraco.

El nostre punt de partida era l’estació de Passeig de Gràcia – Aragó. Allà ens vam trobar a les 7:30 i, tot i ser un dia plujós i haver matinat, la nostra il·lusió es mantenia intacta. Vam agafar el tren puntualíssims i, després d’una hora i quart de trajecte, ja estàvem a l’antiga Tàrraco romana. Després d’haver esmorzat, mentre observàvem les magnífiques vistes des del mirador del Mediterrani, el Jordi ens va explicar el recorregut que faríem durant la visita.

La nostra primera parada seria l’antiga Audiència, a la plaça del Pallol, per descobrir la grandiosa (i extraordinària!) maqueta de l’antiga ciutat romana. Allà, els nostres companys Isaac i Lucas ens varen fer cinc cèntims sobre la distribució dels edificis més importants tant intra com extra murs. Just al costat de la maqueta vam poder observar, pintat sobre una paret, un clam revolucionari dels republicans completament intacte.

Tot seguit, vam reseguir el camí fet fins a trobar-nos la majestuosa muralla dins l’anomenat Passeig Arqueològic. Tots vam quedar bocabadats davant la solidesa i l’alçada d’aquell monument arquitectònic. Va ser llavors quan l’Aldrin i la Júlia ens van comentar aspectes característics del que estàvem admirant. Al llarg del traçat que envoltava la muralla van anar desfilant diferents reproduccions de conegudes escultures, com l’August de Prima Porta, la Lloba Capitolina, o el segell original de la ciutat, entre altres, així com les tres torres que la coronen o una vista espectacular del Camp de Mart, teatre a l’aire lliure inclòs.

Deixat el passeig enrere i caminat un bon tram, vam arribar al MNAT (el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona). Allà vam deixar les nostres pertinences i vàrem entrar a l’auditori, on vam fer el visionat d’un curtmetratge molt emotiu sobre la fundació de la ciutat de Tàrraco. A continuació, vam recórrer racó a racó el museu per gaudir de les meravelloses obres d’art que s’hi trobaven: estàtues, mosaics, retrats, làpides, objectes domèstics i d’atuell... Després de l’intens recorregut pel museu vam decidir canviar de destí: la Torre del Pretori i les voltes del circ annexes al museu.

Ens acostàvem al final de la nostra visita patrimonial i vàrem arribar a l’amfiteatre. La pluja va impedir que ens apropessin tant i com haguéssim volgut però, tot i així, res ens va privar de les magnífiques vistes. El Ramon i la Maria ens van explicar la història de l’amfiteatre i les parts en què es dividia. Una de les singularitats de l’amfiteatre és l’existència d’una basílica paleocristiana del segle VI que presencià el martiri de Sant Fructuós i els seus diaques.

Amb el pas dels minuts la pluja anava en augment, de manera que, a contracor, vam haver de tornar a Bàrcino abans del que estava previst. La imprevista hora de tornada va fer que volguéssim aprofitar tant cada instant a Tàrraco com si fos l’últim de les nostres vides.

I aquí, tripulants, posem punt i final a aquesta última meravellosa sortida, però punt i coma al nostre viatge a bord d’aquest vaixell. Hissem les veles cap a un nou port però aquest, el dels últims anys d’escola, no l'oblidarem mai perquè els records, les experiències viscudes i tots els coneixements adquirits sempre perduraran en nosaltres. Ara podem dir, després d’uns anys en aquest vaixell tan especial, que ha estat tot un plaer créixer intel·lectual i, sobretot, humanament, al vostre costat. I ara et parlem a tu directament, capità: no tenim paraules per agrair-te tots els valors humans que ens has transmès. Gràcies per ensenyar-nos coneixements sobre el món clàssic, però, sobretot, per transmetre’ns l’educació i fer-nos créixer com a persones. Plurimas gratias, magister! 

Mireia Boix
Alba Gracia
2n de batxillerat humanístic


31 de març de 2016

Etimologia clàssica arreu!



Després de visionar aquesta presentació i consultar els diferents enllaços que s'hi proposen, creieu que és important estudiar etimologia? Per què?



29 de març de 2016

Mites per a menuts


La proposta va arribar de sobte. Fa unes setmanes, en Jordi ens va demanar si a algú de nosaltres li faria il·lusió explicar un mite als menuts, concretament als de quart de Primària. I l’Alba Gràcia, companya de segon de batxillerat, l’Alba Segura, l’Eva Martínez i jo mateixa no vam dubtar en acceptar la proposta. Ens vam posar en contacte amb l’Ona Lasierra, tutora dels petits, que ens va explicar que estaven treballant tota la setmana abans de vacances  en un projecte sobre l’antiga Grècia que ja havien encetat l’any passat. També ens va comentar que hi serien les dues classes, l’A i el B, per la qual cosa ens animava a preparar un parell de mites.

Entre les quatre vam triar quins dos relats explicar. La tria no va ser fàcil, doncs havia de ser una història fàcil d’entendre, que no fos massa abstracta i que tingués contingut per a poder reflexionar conjuntament.

Finalment, ens vam decantar per presentar-los el rapte de Persèfone, el mite que explica l’origen de les estacions; i el judici de Paris, que com tots sabem, és el detonant de la guerra de Troia. Vam decidir acompanyar la nostra explicació d’una senzilla presentació amb diapositives farcides d’imatges i complementades amb unes petites activitats.



Arribat el dia i el moment, ens vam citar a la Sala d’Actes de l’escola, on ens vam trobar amb l’Ona i els menuts. Estàvem nervioses, no sabíem si els nens participarien en les activitats proposades o si ens escoltarien amb atenció, però tots aquests nervis es van esvair des del moment que van entrar per la porta; van estar molt atents, ens preguntaven tot allò que no entenien i, sobretot, van participar moltíssim en les activitats que els hi vam proposar.

Primer de tot, els vam explicar el rapte de Persèfone i els vam preparar un parell d’activitats. En la primera, vam mostrar fotografies de peces de roba: un abric, unes xancletes, una bufanda, unes bermudes... I ens havien de dir si Demèter estava trista o contenta, per tant, si aquesta roba ens la posàvem a l’hivern i tardor o a l’estiu i primavera. La segona activitat la vam preparar per si els nens no acabaven d’entrar en la dinàmica, però el gel feia estona que s’havia trencat, vam preguntar quina era la seva estació preferida i per què.



A continuació, vam explicar el judici de Paris i l’activitat proposada consistia en posar-se en el lloc del príncep troià i fer la tria: el poder, ser el rei del món, el regal ofert per Hera, ser el guerrer més victoriós a instàncies d’Atena, o bé el premi d’Afrodita, escollir l’amor de la dona més bella de Grècia, Hèlena d’Esparta,. I com era d’esperar, van haver-hi tantes respostes com colors: els indecisos, els segurs de l’opció triada, els que el cap els deia que triessin el poder però el cor els deia que havia de ser l’amor d’Hèlena...


Explicats els dos mites, encara hi va haver temps per a més. Els hi vam proposar que ells mateixos creessin un déu i una deessa per a les seves respectives classes. I... ai mare, que els hi vam dir! Si ja havien participat en tot moment, quan vam fer la proposta van començar a saltar d’emoció. Després de posar una mica d’ordre vam agafar paper i bolígraf per apuntar la pluja d’idees que se’ns venia a sobre.

El déu va quedar més o menys com es descriu a continuació: sense barba, forçut, amb un escut que el protegís de tot monstre, el braç d’Stephen Curry, la cama de Messi, que sabés resoldre cubs de rubik, que fos simpàtic, que fos un bon company de jocs i intel·ligent per ajudar-los a classe. Ah! I l’atribut més important, que fes bromes com en Carles, l’altre tutor de 4t. Del nom, va sortir una idea molt maca, els seu déu es diria Caon, la barreja de Carles i Ona, els seus respectius tutors.

La deessa feia una cosa així: que fos guapa però que no superés Afrodita, es clar! Que portés vestits molt bonics, que sabés lluitar, que li agradessin els animals, que respectés tothom i que s’assemblés el més possible a l’Ona. Era evident que el nom seria Onca, l’inversa de Caon, però amb mateix significat.

Un cop descrits el déu i la deessa, els vam donar el paper perquè després, a classe, puguin dibuixar el que ells mateixos havien imaginat  amb una condició: que un cop ho tinguin fet, ens ho hauran d’ensenyar i explicar-nos-ho, de manera que canviarem la troca i hauran de ser ells qui ens expliquin a nosaltres la feina feta.



L’hora se’ns havia fet curta, els nervis del principi i la por a que no participessin s’havien esvaït des del minut zero gràcies a l’entusiasme dels menuts. Nosaltres vam gaudir molt l’activitat i el millor de tot és que els nens van sortir amb un gran somriure als llavis, sinònim de feina ben feta i de que els havia agradat.

Per últim, donar les gràcies a l’Ona Lasierra i a en Jordi per donar-nos l’oportunitat de viure aquesta experiència, que ens ha enriquit a totes quatre i amb la qual hem pogut fer gaudir els més joves del fantàstic món dels mites clàssics.

Kènia Sanz
1r batxillerat humanístic