Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llatí 1. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llatí 1. Mostrar tots els missatges

12 de juny del 2022

Un viatge per la història: COLONIA IULIA AUGUSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO

 


Fa ja unes quantes setmanes, els llatinistes de 1r de batxillerat de l’escola vam anar a fer una visita a la Barcelona romana, Barcino, fundada el 14 aC en temps de l’emperador August, però que encara es conserva, tot i que molt parcialment, al cor de Barcelona. Això sí, l’essència, la bellesa i el llegat de la civilització que hi va viure semblen eterns. Aquí va començar tot...

La Conxita Collellmir, catedràtica emèrita de Secundària ja jubilada, va ser la nostra guia particular. Va portar-nos in situ per la colònia que els romans van fundar filant prim, sense deixar-se ni el més mínim detall i amb explicacions clares, entenedores i apassionades.
 
La ciutat va ser construïda en temps del primer emperador de Roma sobre el Mons Taber per tal que hi visquessin els exmilitars romans (emeriti) com a mostra de gratitud pel servei i els riscos que havien assumit per defensar l’imperi.


La primera parada la vam fer a la plaça de la Vila de Madrid, situada originàriament extramurs i que va ser desenterrada l’any 1956. Aquí s’hi conserva part de la necròpoli romana on s’enterraven  lliberts i esclaus, és a dir, persones d’un estàtus social mig o baix. Es troba fora de la ciutat perquè la legislació romana no concebia els enterraments dins la ciutat per qüestions higièniques i religioses (o, potser més ben dit, vinculades a la molt accentuada superstició dels romans).
 
A continuació, vam endinsar-nos pels carrers de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, que és el nom que els romans van posar a la primera ciutat, i vam visitar el fòrum, ubicat a l’actual plaça de Sant Jaume, punt de convergència entre el cardo maximus i el decomanus maximus, els dos carrers principals, en forma de creu, i que portaven a les quatre portes d'accés: la sinistra, la dextra, la praetoria i la decumana.

Maqueta conservada a l'espai de les termes portuàries elaborada per antics alumnes de la Conxita Collellmir

La colònia es caracteritzava per la presència de domus sumptuoses, amb jardins i decoracions ornamentals, on vivien grans famílies benestants que van donar prestigi a la ciutat, fins al punt que va esdevenir un empori imperial, de gran poder i renom. Al segle V va  adquirir el seu màxim esplendor, doncs el rei visigot Ataülf va instal·lar-s’hi amb la seva esposa Gal·la Placídia, la qual dona nom a una plaça de Barcelona situada al barri de Gràcia. Com que es tractava d’una colònia de població força reduïda, la majoria d’hipòtesi semblen indicar que no s’hi va arribar a construir cap amfiteatre ni circ, tot i que estudis recents ens porten a pensar que on avui hi ha l'església de Santa Maria del Mar, hi va haver una edificació destinada a acollir events multitudinaris.
 
Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat, que provenia de Collserola i el Besòs. La muralla tenia un perímetre de 1270 metres i constava de 76 torres d’uns 18 metres d’alçada. A més a més, hi havia unes termes públiques i un temple consagrat a l’emperador August al bell mig del fòrum, possiblement l’edifici més emblemàtic de la ciutat. Per desgràcia, només en conservem quatre columnes que vam poder visitar a l’interior del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer Paradís. Abans d’acabar la visita, vam regalar a la nostra excel·lent guia un llibre de temàtica clàssica com a agraïment per la seva amabilitat i mestratge (fotografia d'encapçalament).


Ens va semblar a tots una sortida molt entretinguda i enriquidora, un autèntic viatge per la història. La realitat és que no totes les ciutats poden presumir de que els romans hi establissin una colònia i a Barcelona sí que tenim aquesta sort. Malgrat la majoria de domus i recintes públics no s’hagin conservat, encara conservem alguns bastiments amb el segell d’uns dels imperis més poderosos de la història.
 
Josep Lozano Martín
Llatí I – 1r de batxillerat


3 de maig del 2019

Breu crònica d'una nova festa romana: la XV Magna Celebratio baetulonensis!


Foto de família de diumenge 
Aquest proppassat cap de setmana 27 i 28 d'abril, i ja van quinze edicions!, s’ha celebrat al voltant del Museu de Badalona una nova Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica que va néixer amb la vocació de donar a conèixer el patrimoni cultural de la Baetulo romana. I una volta més, les discipulae et discipuli de llatí i grec de l’escola Vedruna Gràcia de la veïna Barcino vam voler participar-hi juntament amb les alumnes de l'IES Albéniz, amb qui portàvem els tallers de ludi i de schola romana.

Ens vam reunir tots a Fontana d'horeta, i des d’allà vam emprendre el nostre viatge cap a la Magna. Arribats a Badalona, ens vam presentar a les nostres companyes de l’institut Albèniz, i seguidament vam anar a metamorfosar-nos en autèntics servi et ancillae. Ja vestits de romans, vam fer l'últim retoc: recollir-nos els cabells.




Per sort dissabte no ens va ploure i vam poder gaudir d'un sol certament apol·lini i, després d'esmorzar, vam començar a preparar les activitats. En el taller del ludus litterarius ensenyavem a escriure el nom en lletra cursiva antiga (la majúscula o quadrata) i nova (minúscula) amb el calamus, l’eina que s’utilitzava per escriure antigament, i en el taller de ludus grammaticus es podia escriure el nom en alfabet grec. Aquest darrer taller el portàvem els alumnes de grec del Vedruna i de l’Albèniz i les dues activitats representaven les dues primeres etapes de l’educació a Roma. A més a més, al ludus grammaticus vam afegir un joc de memòria etimològic fet pels alumnes de segon de batxillerat del nostre centre, on calia aparellar la paraula grega amb la seva traducció al català.


En el mateix lloc o es feia l’schola romana vam representar cada hora i mitja aproximadament una petita dramatització, on diferents actors explicàvem les diferents etapes d’aquesta d’una manera més divertida: el teatre. Tot just després de la representació, dos alumnes glossaven la figura de Bacus o Dionís, déu de la vinya i del teatre, atès que enguany era el convidat a la festa arrel del descobriment d'una màscara de la divinitat trobada no fa gaire durant unes excavacions arqueològiques.

En el taller dels ludi Romani s'hi feien els tradicionals jocs de petits que ens han acompanyat en totes les edicions.


A banda dels tallers que portàvem nosaltres, pels voltants del museu n'hi havia molts més de reconstrucció històrica, espectacles, la desfilada dels legionaris amb els companys de Barcino Oriens o la recreació de munera gladiatoria amb les pertinents explicacions.

Poder participar a la Magna ha estat molt divertit i una cita inexcusable, opinió que espero comparteixin els meus companys. Ens ho vàrem passar tots molt bé, i poder donar a conèixer el nostre patrimoni històric a tothom qui va venir i ser mestres per un dia ha estat, certament, una experiència inoblidable. Esperem tornar-hi l’any vinent!

Alba Luaces Espinós
1r batxillerat

P.S: us deixem amb aquest vídeo gravat i editat per l'extripulant Bernat Pareja i en camí n'hi ha un de la també extripulant Nora Jou. Esperem que siguin uns bons testimonis del que vam viure el proppassat cap de setmana!




16 de març del 2019

La democràcia perfecta


Amb aquest títol, el proppassat dimecres l'Enric Brotons, pare de l'Enric de 1r de batxillerat, va venir a l'escola per fer-nos una lectio magistralis sobre la carrera política -el famós cursus honorum- a l'antiga Roma. I no només va parlar de magistratures ordinàries i extraordinàries, sinó que ens va delectar, a més, amb anècdotes vinculades a famosos prohoms de la política republicana del segle I aC com Mari, Sul·la, Cèsar, Ciceró, Antoni, Cras o l'august Octavi. Els alumnes de Llatí de 1r van agrair, sobretot, l'entusiasme de l'Enric i la seva bona docència a l'hora de fer entenedor el complex sistema polític republicà que ell va qualificar, malgrat el "feta la llei, feta la trampa", de democràcia perfecta. Tots plegats van poder constatar allò que sovint senten dir a classe: som grecs, som romans! 


Us deixem amb dues presentacions: la seva pròpia i una que recuperem -de fa quatre anys- del nostre extripulant Ramon Vendrell en què va fer un interessant paral·lelisme entre els càrrecs electes de la Roma republicana i els de la nostra política actual.

Plurimas gratias, Enric, per la teva visita!



Powered by emaze


9 d’octubre del 2016

Reflexionant sobre els mites

Aquí teniu una nova proposta de treball. Llegiu el document Scribd, observeu les imatges de la presentació i aneu pensant com lligar-ho tot. En parlarem a classe i debatrem el perquè de tot plegat. Què és un mite? per a què serveix? què en podem deduir? quina influència ha tingut el pensament mític en la història de la nostra cultura? per què va entrar en crisi? us agraden, els mites? per què? ...


                                   





No deixeu de veure aquest vídeo de la sèrie Mitos y leyendas. Us ajudarà a reflexionar.