DICCIONARI ETIMOLÒGIC VISUAL

 

Els estudiants de Llengua i cultura gregues de primer de batxillerat van estar treballant durant les darreres setmanes de curs en un projecte col·laboratiu d'etimologia que s'ha traduït en aquest diccionari visual de 788 diapositives, de la A a la Ω. Pot ser una eina molt útil per a estudiants d'arreu, no només de Llatí i Grec sinó de qualsevol àmbit del coneixement. I, per descomptat, per a persones que tinguin la curiositat de saber quin és l'origen de moltes paraules. Enhorabona per la feina feta!

ἀ, ἀν / κέντρον τό

κύκλος ὁ / φίλος ὁ

φύσις ἡ / ἰατρός ὁ, ἰατρεύω

ἰχθύς υός,  ὁ  / νεφρός, ὁ

νεός, α, ον / πρῶτος, η, ον

ψευδής, ές / ζῷον τό

Empúries, l'ànima de Catalunya

Fotografia de Sílvia Vallès Muñío

El proppassat dia 5 de desembre, els clàssics de primer i segon de batxillerat juntament amb els llatinistes de quart vam fer una magnífica visita a l’ànima de Catalunya, Empúries. Però abans d’explicar com va transcórrer la jornada, farem una breu introducció. 

Empúries és l'únic jaciment arqueològic de la Península Ibèrica on conviuen les restes d'una ciutat grega, Empórion, amb les d'una ciutat romana, Emporiae. És la porta d'entrada de la cultura clàssica: deu segles d'història que van transformar per sempre els antics pobles ibers que hi habitaven inicialment. Posat en context, a principis del segle VI aC uns colons grecs procedents de Focea es van establir en una petita illa davant de la costa del golf de Roses -a la Palaiàpolis, la ciutat antiga-, tot i que després es van desplaçar a terra ferma per fundar el que es coneix com la Neàpolis, la ciutat nova. Tres segles més tard, l'any 218 aC, Empúries va servir de punt d'entrada a la Península per a les tropes romanes en la lluita contra l'exèrcit cartaginès durant la segona guerra púnica, la d'Anníbal i els seus elefants creuant els Pirineus.

És important afegir que Empúries era un indret destacat en el comerç, com bé indica el seu propi nom original, Ἐμπόριον,  que significa ‘mercat’ en grec clàssic. 

Què hi trobarem un cop travessem les portes d'entrada a la ciutat d'Empúries cap a l’antic món grecoromà?

El primer que veurem són les excepcionals ruïnes gregues, que pertanyen a la ciutat de l’època hel·lènica. A mida que es va avançant el trajecte ens trobarem amb els recintes dedicats a Asclepi (déu de la medicina) i Serapis (divinitat grecoegípcia), i també podrem veure l'àgora, entre d’altres restes del jaciment. Després, a la part alta, podrem contemplar les restes d'època romana: les diferents domus amb els mosaics que decoraven el terra, la zona de les termes públiques de la ciutat, el fòrum, les tabernae… Es tracta, per tant, d’un espai privilegiat que ha ajudat els arqueòlegs i historiadors a conèixer amb més precisió l'evolució de l’urbanisme grec i romà. Actualment és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

I ara sí, comencem amb la nostra experiència en aquest particular passeig clàssic que ens va apropar a les nostres arrels.

Vam començar el dia molt d’hora, a dos quarts de vuit enfilàvem ja cap a terres empordaneses. Quina son que teníem tots! Tanmateix, en arribar a l’autocar, vam aprofitar que era un llarg camí per poder descansar i així gaudir més plenament del dia que ens esperava.

Arribats a Empúries, vam esmorzar envoltats de la tranquil·la remor de les onades del mar en topar amb la sorra. Quina meravella! En acabat, ens vam endinsar en les ruïnes de la ciutat. El moment que tots esperàvem havia arribat.

Només entrar, van venir a trobar-nos dues guies molt amables per fer-nos la visita. Com que érem un grup nombrós, ens van dividir en dos grups: els humanistes de batxillerat per una banda i els llatinistes de quart d’ESO per l'altra. Ens van fer asseure a la gespa del recinte per fer-nos una breu introducció abans de poder observar amb més detall les ruïnes. Cal afegir que ja veníem preparats de l’escola, perquè en Jordi ja ens havia fet treballar de forma dinàmica el que anàvem a veure.

Va ser molt emocionant poder observar amb els nostres propis ulls el que a classe havíem treballat. Només calia tenir imaginació per anar més enllà i imaginar-se com havien estat les pedres que parlaven: precioses ciutats on hi convivien les tres civilitzacions, els tres peus de Catalunya: ibers, grecs i romans.

Una vegada feta la introducció, ens vam dividir en grups de cinc o sis alumnes i les guies ens van presentar l’activitat que, seguidament, anàvem a fer: un joc de pistes en què cadascuna d’elles et portava a la següent i et feien adquirir més coneixements. A més, ens feien anar més enllà del que vèiem fent-nos pensar que érem presents allà i havíem d’actuar com els antics habitants. El joc constava de diferents preguntes que havíem de respondre a partir del que ja sabíem o dels panells explicatius de cada un dels espais a recórrer. A més a més, ens van facilitar uns mapes per poder-nos ubicar en les dues ciutats: la grega i la romana. Ens ho vam passar tan bé que el temps va volar i ràpidament ens vam haver de reunir a l’àgora. Allà, tots els grups vam posar en comú les diferents respostes que havíem trobat. Finalment, ens vam acomiadar de les nostres amfitriones i vam entrar en una petita sala del recinte museístic on hi havia exposades diferents peces de gran valor arqueològic: mosaics de les domus, el famós del Sacrifici d'Ifigènia, monedes, gerros… Seguidament, vam entrar al MAC Empúries (Museu d’Arqueologia de Catalunya). Allà vam poder admirar in situ l’escultura original d’Asclepi, el déu de la medicina. Una escultura treballada amb dos tipus de marbre: un provinent de l’illa de Paros i l’altre del mont Pentèlic, el mateix marbre utilitzat per a la construcció del majestuós Partenó d'Atenes. Els detalls estaven molt ben treballats i de forma curosa i delicada per l'escultor: les faccions marcades del seu bell rostre, la tela de la túnica en moviment… L’artesà de qui no sabem el nom hi va dedicar moltes hores per proporcionar-li una ànima. És important remarcar que l’escultura que es troba al jaciment mirant el mar blavós és una còpia de l’estàtua original, la que ens observava ara darrere el vidre polit. Aquesta còpia està situada al costat de l’àbaton, l'edifici on eren els malalts realitzant el ritual de la incubatio. Allà, segons creien cegament, el déu Asclepi se’ls apareixia de nit i els revelava què havien de fer per curar-se.  

En acabar la visita, vam anar a dinar. Envoltats per aquell meravellós paisatge vam poder gaudir de l’àpat. Com que encara era d’hora, vam poder descansar enmig dels alts pins que ens tapaven el sol. Finalment, va arribar l’hora d’acomiadar-nos del magnífic jaciment arqueològic i tornar a l’autocar. Malgrat que el trajecte era força llarg, vam poder descansar durant el viatge, i més quan a mig camí l'autocar va dir prou i va haver de recollir-nos un segon vehicle. Es veu que el déu Asclepi no volia pas que marxéssim... Finalment, i després d'aquesta petita odissea, vam arribar a l’escola preparats per gaudir del llarg pont que ens esperava!

Dir per acabar que va ser una excursió molt i molt bonica, plena de descobertes del món clàssic i l’inici d’altres encara per descobrir.

Us animeu a endinsar-vos en aquesta bonica experiència?

Júlia Marín Luz    

1r batxillerat humanístic

__________________________________________________

La setmana passada, els alumnes de 4t d'ESO que cursem l'optativa de Llatí i els alumnes de 1r i 2n del batxillerat humanístic vam anar plegats d'excursió a Empúries, l'única ciutat de la península Ibèrica on els grecs es van instal·lar fa més de dos mil cinc-cents anys. Les setmanes anteriors, a classe, vam estar aprenent molts aspectes sobre Empúries que ens van servir com a base per entendre més a fons el que anàvem a veure. 

La visita va començar amb una breu introducció per part de dues guies locals sobre els orígens d’Empúries. A continuació, vam accedir al recinte arqueològic i vam començar un joc de pistes en petits grups que ens va fer recórrer els diferents carrers de la ciutat primer grega i després romana, observar la descripció dels cartells, comptar elements de les cases o temples, anomenar les divinitats de l'època… Vam poder veure in situ la majestuosa estàtua original d'Asclepi, el déu de la medicina, dins del MAC, el Museu Arqueològic de Catalunya, i la seva rèplica a fora, en un lloc elevat de cara al mar; les ruïnes d'un temple romà, amb algunes columnes que encara es conserven dempeus, com es distribuïen les cases, com eren les termes romanes o la zona del mercat. Finalment, vam entrar en un espai del museu on vam poder observar molts objectes de la població que havia viscut allà, com collarets, joies i eines personals, i també alguns dels mosaics que pavimentaven les cases i una de les peces de més valor, el mosaic del Sacrifici d’Ifigènia.

La ciutat d'Empúries és un lloc extraordinari: rere les ruïnes lleugerament elevades, es veuen uns pins verds contra un mar ben blau i tranquil, limitat per la banda esquerra pel Cap Norfeu i, per l'altra banda, pels penya-segats de L'Escala i de Montgó. No ens hauria de sorprendre que els grecs quedessin fascinats per aquest indret, ja que és d'una bellesa extraordinària.

Hem gaudit molt d'aquesta visita i de passar el dia en un lloc tan especial, perquè hem tingut l'oportunitat de veure in situ com era la vida dels nostres avantpassats i de conviure amb els companys. També ens va agradar molt fer el joc de pistes perquè vam poder aprendre d'una manera divertida i que ens entusiasma.

Anna Moreta Castel-Branco

4t ESO

El llatí, una llengua morta ben viva...

La Martina, en Marc, l'Alícia i la Ivet, alumnes de Cultura clàssica de 3r de l'ESO d'en Carles Cervelló, ens presenten aquesta bona feina sobre la pervivència del llatí en els nostres dies. És un tastet ben interessant i d'un títol ben revelador, oi? Plurimas gratias per treballar en aquesta direcció i felicitats als autors dels treballs!

Escrivim els nostres noms en grec...

Ja fa un munt de setmanes que els alumnes de Grec I vam escriure els nostres noms en aquesta nova llengua que aprenem dia a dia. I amb tot aquest enrenou de la pandèmia els teniem desats al calaix. Aquest és el nostre petit obsequi per al nou any que comença. Aquí en teniu la presentació!

Gaudeamus Barcinone! (colloquium latine inter condiscipulas)

Les alumnes de Llatí de 4t Laura Alcoverro i Paula Luaces ens conviden a fer un petit recorregut per dos dels indrets més emblemàtics de la nostra ciutat. I ho fan en la nostra estimada llengua, demostrant la seva competència comunicativa. Plurimas gratias, Laura et Paula!

També podeu veure clicant aquí cetera colloquia dels companys de 4t...

Yaiza et Vicky

Josep et Nil

Pol et Albert

Jan et Pol

Mateu et Ari atque Carola

Maria et Arnau atque Anna

Llatinismes confinats

Aquest és un petit regal per als meus alumnes de Llatí de 4t d'ESO en dies de confinament obligat. Vaig demanar-los que triessin un llatinisme i que, inspirats per ell, escrivissin un petit text, fessin un dibuix, escollissin una cançó o gravessin un àudio o un vídeo. He anat rebent les seves feines i el resultat és aquest padlet. Feliciter, discipulae et discipuli! Feu bondat, cuideu-vos molt i cuideu dels vostres.

CVRATE VT VALEATIS!

Iudicium Paridis, tabula a Petro Paulo Rubenio picta

Ecce Iudicium Paridis cum commentariis latine. Intellegitisne eos?

Reconstruir el passat d'una llengua

"Imaginem per un moment que la major part de la civilització actual fos destruïda per una catàstrofe natural o causada per la mà de l'home i que tot vestigi d'èpoques anteriors quedés esborrat de la memòria de la humanitat. En un escenari certament apocalíptic només restarien grups aïllats d'homes que, molt lentament, al llarg de vàries generacions, anirien perdent els seus coneixements sobre temps pretèrits.

Si tres o quatre segles després, els descendents de francesos, catalans i italians, entre d'altres, entressin en contacte i es barregessin, es sorprendrien en observar estranyes similituds entre les seves llengües: deux/dos/due, trois/tres/tre, coeur/cor/cuore,... 

Probablement arribarien a la conclusió que aquestes llengües tenien un origen comú i intentarien esbrinar com devia ser el model inicial. Així, sense saber-ho, estarien reinventant el llatí. 

Això mateix és el que els lingüistes han fet amb l'indoeuropeu: sense cap text escrit i a partir de les troballes arqueològiques, testimonis muts que tanmateix no determinen l'ús d'una llengua concreta, han arribat a la conclusió que en el tercer mil·lenni aC existia un poble que vivia en una extensa regió entre l'Europa central i l'Àsia occidental i que parlava una llengua de la qual n'han derivat moltes altres. 

Els neogramàtics o comparativistes del segle XIX van observar curioses similituds entre llengües tan distants com el llatí i el grec per una banda i el sànscrit per una altra. La distància geogràfica excloïa la possibilitat que fossin prèstecs lingüístics ni tampoc podia pensar-se en la casualitat, ja que existien nombroses correspondències regulars entre aquestes llengües. L'única explicació possible per a aquestes similituds era que les tres llengües, i moltes altres, tinguessin un origen comú, una hipotètica llengua mare. Se la va anomenar indoeuropeu, ari o indogermànic per l'espai geogràfic que abraçava, des de l'oceà Índic fins a la Mediterrània i l'Atlàntic, i els pobles que la parlaven van extendre el seu domini i la seva cultura per tots aquests territoris." (Adaptat i traduït de Llatí I, J. Sanchis i P. Sancho, McGraw Hill, 1996)

Recordeu que per iniciativa del Consell d’Europa a Estrasburg, el Dia Europeu de les Llengües se celebra, des de 2001, el 26 de setembre de cada any.

Mereixes saber grec

“Saber Griego sirve para lo mismo que sirve oler una rosa, contemplar un cuadro o asistir a un concierto”

                                                                            Mercedes Madrid (professora de Grec)

Filòlegs són els qui ensenyen la llengua d’Homer, Virgili, Cervantes, Shakespeare i tants d’altres. I, tanmateix, filòlegs són també els enamorats de les paraules. I és cosa sabuda que estimar les paraules és la condició bàsica per pensar correctament o escriure un bonic poema d’amor…

Però sense la llengua grega, el filòsof i el poeta que tots portem a dins tindrien la difícil tasca d’inventar una altra paraula més precisa que idea, amb la qual pensar idees. I una altra més bella per dir poema.

Sense nocions de grec, encara que siguis Nobel de Física, ignoraràs que dividir un àtom és impossible. Sent un carismàtic parlamentari o un meticulós gramàtic, desconeixeràs que quan dius monarquia, utopia, democràcia, metàfora o al·legoria estàs parlant en grec sense saber-ho. Podràs ser un respectat biòleg que guarda en la seva memòria el nom de tots els animals, però et costarà d’entendre que un cefalòpode té el cervell als peus. Si la teva vocació és la cirurgia, hauràs de cercar en un diccionari què és una histerectomia. I tot i ser medallista olímpic, no sospitaràs que un gimnasta vestit és una contradicció o que Alícia és un nom molt autèntic.

Si no estudies grec et serà impossible endevinar que el cosmos ho és perquè és bell i ordenat, que la cosmètica  pretén que el rostre humà sigui tan bell i ordenat com el cosmos; i que la Via Làctia, una galàxia on es troba el nostre Sistema Solar, és tan sols el raig de llet que brolla del pit d’una orgullosa deessa.

Si desconeixes la literatura grega podràs ser un expert informàtic capaç d’eliminar els troians de tots els ordinadors, però poc podràs dir d’Hèctor, el més noble dels troians, ni de la més extraordinària guerra de la història. Sent el psicòleg més prestigiós del món no acabaràs de comprendre per què tots els nens tenen complex d’Èdip. Potser siguis l’esteta de moda i vulguis parlar sobre La Farga de Vulcà del genial Velázquez sense saber que Vulcà era en realitat Hefest, que era coix, i que es va enamorar de la més bella i sensual de les divinitats, i que el menyspreu d’aquesta el va fer el més dissortat déu de l’Olimp.

El protagonista de la pel·lícula és un heroi, sí. Però sense grec mai sospitaries que està emparentat amb els déus i lluita per la seva vida i la dels altres. Malgrat alguns actors i crítics de cinema són hipòcrites i cínics, no sabràs que tots els actors duen una màscara i que tots els cínics admiren els gossos. Amant de la música urbana, inspirada per algú, et serà fàcil constatar que “raper” i “rapsoda” comencen per “rap-“, però et serà més difícil apreciar que tant els moderns rapers com els antics rapsodes hel·lens són experts en cosir cançons. I si algú et diu peripatètic, provocant el teu enuig, serà perquè ignores que t’està comparant amb un dels més grans filòsofs a qui agradava molt passejar acompanyat dels seus alumnes. I que és, certament, patètic enfadar-se per això.

És més que probable que sàpigues que Víctor Valdés va ser un fantàstic porter de futbol, allò que en castellà se’n diu “cancerbero”, però sense grec mai no sospitaràs que, tot i no pretendre-ho, l’estàs comparant amb un gos de tres caps. Sabràs que les pitonisses són bruixes endevinadores, tot i no endevinar que la seva saviesa ve de la terra i que són amigues de la serp Pitó. Gaudiràs dels simpàtics dofins, però no sabràs que es diuen així perquè tenen melic. Hauràs sentit parlar de Penèlope, popular actriu i preciosa cançó de Serrat, però res sabràs d’aquella altra Penèlope que teixia i desteixia el seu teler esperant pacientment el seu estimat Odisseu, més conegut com Ulisses.

En una biblioteca s’emmagatzemen llibres, però si no saps grec potser desconeguis que, per la mateixa raó, el moble on guardes els teus discos preferits és una discoteca, encara que no tingui barra de bar ni llums llampants. Potser intueixis que l’alfa i l’omega són el principi i el final. Però no sabràs per què. I ni tan sols arribaràs a pensar que una omega és només una “o” molt gran.

Sense els mites grecs, el taló d’Aquil·les, la poma de la discòrdia o la caixa de Pandora només serien frases fetes, buides, sense sentit. I si no saps què s’hi amaga al darrera, mai arribaràs a saber la causa de la còlera del guerrer en la batalla, la ira desfermada d’Eris o les moltes coses que van sortir de l’enigmàtica gerra abans de quedar tancada en ella l’esperança.

Potser un dia, després d’una silenciosa dardada, et vas enamorar platònicament del teu atractiu veí (o veïna). I, posseïda (o posseït) per les muses, vas passar la tarda escrivint versos. Però si no saps res de l’antiga Grècia, ignoraràs per què el teu amor és vertaderament platònic, qui són les muses i qui et va llançar l’amorosa sageta.

I sense grec, en fi, mai sospitaràs que, malgrat no haver estudiat cap llengua més, en llegir amb devoció el teu poema amorós, t’hauràs convertit en el més digne dels filòlegs.

I que, precisament per això, mereixes saber grec.

                                                                                                    Anònim

Mereixes Saber Grec by on Scribd

Nigra sum

Je me souviens d’un jour d’avril où j’ai décidé d’écouter le disque “La voix faite de l’émotion”, du choeur Geriona (Il s’agit d’un choeur de voix blanches qui participa à la première édition du concours musical de l’Oh Happy Day de TV3), puisque je suis très passionnée par le chant classique, qui est basiquement le répertoire qu’elles chantent. Après quelques chansons, il est arrivé la pièce magistrale du Nigra Sum et je me suis rendue compte que le texte était en Latin et cela m’a conduit à vouloir découvrir le sens des paroles et à m’informer sur la pièce et de son origine. C’est alors ,à ce moment-là, que j’ai décidé d’écrire l’entrée à propos de Nigra Sum pour notre blog. En plus, si ce thème était chanté par beaucoup de chorales de la Catalogne, cela signifiait qu’il était tout à fait important et valait la peine d´ en savoir le sens.

Il s´agit d´ une pièce sacrée qui fut composée par Pau Casals quand il se trouvait à Prada de Conflent, l’année 1943, et fut destinée au monastère de Montserrat. Pour l’écrire, il a fait une adaptation du texte original. Celui-ci se trouve au premier chapitre du livre biblique de poèmes Le Cantique des cantiques qui commence avec les mots: nigra sum sed formosa (je suis noire, mais belle) identique à sa version. Pau Casals a choisi d’adapter cette chanson pour manifester de l’admiration envers le monastère de Montserrat et la Manécanterie de Montserrat, mais également envers la figure de la Vierge , car elle est noire comme indique le titre de la pièce.

À propos de la Vierge de Montserrat, tout paraît indiquer que Pau Casals l’a écrite lorsqu’elle était déjà noire. Il y a une histoire qui raconte la couleur de la “Moreneta”,  on dit qu´elle fut trouvée par des bergers dans une caverne au IXème siècle. Cependant, d´autres personnes considèrent l’obscurité basée sur les versets du Cantique des Cantiques (Nigra sum, sed formosa).

Mais, la théorie la plus acceptée c’est que la Moreneta était à l’origine blanche et après elle a été transformée en couleur noire parce qu´on  voulait lui vernir les bras, les jambes et la tête avec du plomb blanc, et à cause d´ une réaction chimique provoquée par la chaleur des bougies (cierges de l’huile) elle est devenue noire.

Le livre dont l’auteur s’inspire pour composer la pièce de Nigra Sum est "Le Cantique des cantiques”, aussi connu comme "Le Cantique de Salomon” ou "Le Cantique des cantiques de Salomon”. Celui-ci est un livre de poèmes d’amour qui fait partie de la Bible et qui a été à l’origine rédigé en hébreu. Les poèmes sont brefs et constituent un chant à l’amour à travers le dialogue parmi l´aimé et son aimée, qui peut être interprété comme une allégorie de l’amour de Dieu envers Israël ou de Christ pour l’Église. Néanmoins, il n’y a aucune référence explicite à Dieu.

Nigra sum, sed formosa,
filiae Ierusalem.
Ideo dilexit me rex
et introduxit me in cubiculum suum
et dixit mihi:

Surge, amica mea, et veni.
Iam hiems transiit,
imber abiit et recessit,
flores apparuerunt in terra nostra,
tempus putationis advenit.

Je suis bronzée, mais belle,

filles de Jérusalem.

C’est pour cela que le roi m’aime

et m'emmenant à sa chambre

il me dit:

Lève-toi, ma bien-aimée et viens.

Il s’est passé l’hiver,

La pluie a cessé,

les fleurs sont nées à  notre terre,

il est arrivé le temps de l’élagage.

Berta Olivé
1r batxillerat humanístic - BACCALAURÉAT (BATXIBAC)

Charta geographica Imperii Romani

Salvete omnes!

Els alumnes de llatí de 4t hem volgut posar el nostre granet de sorra a les múltiples activitats que s'han realitzat a propòsit dels capítols de LLPSI i hem creat col·laborativament aquest mapa de l'imperi romà amb les geolocalitzacions... en llatí! Esperem que us agradi i us sigui útil per anar aprenent les baceroles de la nostra llengua. 

Valete!

P.S.: si voleu practicar, podeu respondre les següents preguntes:

Quid est Creta?

Ubi est Singidunum?

Num Gallia paeninsula est?

Habetne Graecia insulas?

Estne Ilerda fluvius?

Ego sum Barcino. Quis me fecit? 

Quid Tamesis est?

Quid Oxonia habet?

Qui sumus?

Vobisne haec charta geographica placet?

Discipuli discipulaeque 4t ESO - Lingua Latina

Grec i llatí, llengües indoeuropees

El grec i el llatí, anomenades també llengües clàssiques, formen part de l'extens grup de llengües indoeuropees. El concepte d'indoeuropeu respon a una llengua que es parlava, en el tercer mil·leni abans de Crist, en una extensa zona, des de l'Índia fins a l'oest d'Europa. En deriven la majoria de llengües d'Europa i de bona part d'Àsia. El nom d'aquesta llengua prové de la seva localització geogràfica, tot i que també ha estat anomenada ària pels anglesos o indogermànica pels alemanys. 

Una de les tasques fonamentals de la lingüística indoeuropea és la reconstrucció hipotètica d'aquesta llengua prehistòrica, prenent com a referència les dades que ens subministren les llengües que se'n deriven. Els lingüistes Franz Bopp i Rasmus Rask, fundadors de la gramàtica comparada, van arribar a la conclusió, mitjançant l'estudi lingüístic (sistemes gramaticals, conjugació verbal, lèxic, etc) d'aquestes llengües, que estaven vinclades entre si en la mesura que provenien d'una llengua mare comuna. Les raons històriques cal buscar-les en una gran diàspora provocada per diversos factors.

Els principals grups derivats de l'indoeuropeu són:

-L'indoirànic: el sànscrit, l'hindú, les llengües de la Índia, la llengua de l'ètnia gitana, l'avèstic i el persa.

-El tocari i l'anatòlic (hitita), ja extingits

-L'armeni

-L'albanès

-El grec: el grec modern o neohel·lènic és la llengua indoeuropea més antiga parlada avui dia.

-L'itàlic: l'osc, l'umbre, el falisc i el llatí.

-L'eslau: el rus, l'ucraïnès, el polonès, el txec, l'eslovac, l'eslovè, el búlgar, el serbi i el croata.

-El bàltic: el lituà i el letó. 

-El germànic: l'islandès, el noruec, el suec, el danès, l'anglès, el neerlandès i l'alemany.

-El cèltic: l'irlandès, el gaèlic o escocès, el gal·lès i el bretó.

Voleu fer de lingüistes i deduir alguns trets que agermanen llengües tan distants com el català o el sànscrit? Cerqueu, compareu i trobeu les similituds clicant aquí, i no us oblideu de respondre les qüestions plantejades en la presentació.

Comencem a ritme de... llatinismes!

Alguns sabem que el llatí -malgrat el que molts diguin o pensin- és una llengua viva. Al llarg de la història de la música vocal s’han composat moltes cançons que inclouen paraules o expressions llatines. Nosaltres hem volgut comprovar-ho fent una petita recerca al respecte, ens hem trobat amb algunes peces de grups i cantants actuals que n’han fet servir en les seves composicions, i hem intentat explicar el perquè d’aquest ús, analitzant grosso modo cada cançó i relacionant el missatge de les lletres amb els significats dels mots o expressions d’origen llatí.

El primer grup al qual fem referència és Little Mix, un conjunt britànic format el 2011 durant el programa The X Factor. La cançó, Lightning, pertany a l’àlbum “Get Weird”. A continuació hem triat una cançó de Halsey, artista revelació del passat 2015, que porta per títol Castle, del seu primer disc “Badlands”. Arce, un raper gallec no molt conegut però que està revolucionant YouTube, titula un dels seus temes Carpe Diem. Anant més enrere en el temps, el conegut grup irlandès de rock U2, va editar una cançó anomenada Gloria, inclosa en el seu segon disc “October”. També la formació nordamericana de rock gòtic Evanescence introdueix una frase en llatí en el seu tema Whisper. L’últim grup que hem triat és Minus One, d’origen xipriota i que ha participat en l’última edició del Festival de la Cançó d’Eurovisió amb la cançó Alter ego. Finalment, i com a curiositat, hem volgut incloure la coneguda pel·lícula Frozen, que ja té una versió del seu tema principal, Let It Go, en llatí.

Si coneixeu alguna altra referència com les que us hem proposat, feu-nos-les saber!

Ana Martínez García

Cristina Tamashiro Famiankova

1r batxillerat humanístic

LA PERVIVÈNCIA DEL LLATÍ EN L'ANGLÈS

Fa unes setmanes, a classe de llatí, en Jordi va proposar-nos una activitat de recerca plurilingüe consistent a traduir paraules del vocabulari llatí -vinculades a diferents àmbits lèxics- a cinc llengües diferents: quatre de romàniques (català, castellà, francès, italià) i una d’origen no llatí (anglès). L’elecció de l’anglès em va sobtar, en certa manera, doncs a diferència de les altres, no és una llengua neollatina. A partir d’aquesta proposta vaig sentir curiositat per saber quina relació hi havia entre l’anglès i el llatí i vaig decidir buscar informació al respecte. El resultat de la recerca que he fet, ha donat lloc a aquesta entrada.

Sabem que al segle V l’anglès era ja una llengua embrionària, resultat, per una banda, de la barreja de dialectes que van arribar a les illes Britàniques portats per les tribus germàniques dels saxons, els juts i els angles, i per l’altra de la forta influència del celta, el llatí i d’alguns trets propis de les llengües  escandinaves. El primer grup va dotar l’anglès de la major part del vocabulari i va fixar les bases de la seva gramàtica. El segon grup va influir especialment en el lèxic, que en el cas de la llengua dels romans es considera força important (fins a un 30% segons alguns estudis en el llenguatge col·loquial i fins a un 80% en el científic).

Recordem que va ser durant el govern de l’emperador Claudi (41-54 dC), després dels intents frustrats de Juli Cèsar durant la primera meitat del segle I aC, qui va aconseguir conquerir Britànnia el 43 dC. No va poder, però, ocupar Escòcia ni Gales, territoris on predominà la llengua dels celtes. Val a dir que invasions posteriors, com la dels normands en el segle XI, van propiciar que a través del francés, que va esdevenir llengua de la reialesa i la noblesa, la influència del llatí tornés a ser determinant en la construcció de la llengua anglesa .

Podríem pensar que degut a aquesta invasió el llatí va substituir l’anglès però no va ser així. La llengua de Roma es feia servir, sobretot, en l’àmbit religiós i militar. També el parlaven la classe alta i una petita  part de la població urbana, però no va arribar mai a reemplaçar-lo. És més, es va deixar d’utilitzar pràcticament quan les últimes legions romanes van ser expulsades de l’illa durant els primers anys del segle V dC. Però la seva influència ha perseverat fins als nostres dies. De fet, l’anglès és una llengua germànica amb més de la meitat del seu vocabulari procedent del llatí: grosso modo, unes 125.000 paraules!

La població envaïda es va deixar influenciar per la més avançada, en aquest cas la romana; per això, les paraules manllevades procedien de les dues principals ocupacions d’aquests: l’agricultura i el comerç i la guerra, juntament amb paraules relacionades amb la vida domèstica i social. Aquests en són alguns exemples:

Guerra:

     allied: del llatí alius, a, -ud (“altre”)

     army: del llatí arma, -orum (“armes”)  

          battle: del llatí battuere (“batre, picar, colpejar, lluitar amb l’espasa”), a través

del francès bataille.

          captain: del llatí caput, -itis (“cap”)

          casualties: del llatí casus, -us (“caiguda, accident, adversitat”)

          conflict: del llatí conflictus, -us (“xoc, col·lisió, topada), de confligere (“topar,

lluitar”)

          banner: del llatí bandum, -i (“estendard”)

   -chester, -caster, -cester (sufixos): del llatí castra (“campament”) [topònims]

          enemy: del llatí inimicus, -i (“enemic”)

          hostilities: del llatí hostis, -is (“enemic”)

          missile: del llatí missilis, -e (“llancívol, que es llança”) de mittere (“enviar”)

navy: del llatí navis, -is (“nau, vaixell”)

     military: del llatí miles (“soldat”)

Comerç:

          transfer: del llatí transferre (“traspassar”) [forma imperativa]

wine: del llatí vinum (“vi”)

          trade: del llatí tradere (“fer a mans, cedir, transmetre”)

          commerce: del llatí commercium, -ii  (“comerç, negoci, intercanvi”)

   oil: del llatí oleum, -i (“oli”, especialment el d’oliva i com a combustible)

          pound: del llatí pondus, -eris (“pes, quantitat, mesura”)

          coin: del llatí cuneus (“cuny, falca, tascó”)

   money: del llatí moneta, -ae (“moneda”), referència a Juno Moneta [apel·latiu de

la deessa]

Vida domèstica i social:

          table: del llatí tabula, -ae (“taula, tauló, tauler”)

          carpet: del llatí, carpere (“filar, estirar per filar, escarpir”)

          curtain: del llatí cortina, -ae (“volta del cel, cortina”)

          kettle: del llatí catillus, -i (“cassó fondo per cuinar”)

          pepper: del llatí  piper, -eris (“pebre”)

          cheese: del llatí caseus, -i (“formatge”)

          butter: del llatí  butyrum, -i (“mantega”)

   salt: del llatí sal, salis (“sal”)

          street: del llatí stratum, -i (“paviment, empedrat dels carrers”)

El cristianisme va arribar a l’illa el 597 i, com és lògic, resten també paraules del lèxic anglès que en són testimoni:

abbot: del llatí abbas, -atis (“pare, abat”)

altar: del llatí altaria, -ium (“altar, lloc per a sacrificis”)

angel: del llatí angelus, -i (“àngel, missatger”)

candle: del llatí candela, ae (“espelma, ciri”)

epistle: del llatí epistula, -ae (“carta”) [ús formal]

temple: del llatí templum, -i (“temple”)

tunic: del llatí tunica, -ae (“túnica”)

ark: del llatí arca, -ae (“bagul”)

nun: del llatí nonna, -ae (“monja”)

Però la influència del llatí no només la trobem en el lèxic sinó també en la morfologia. La llengua anglesa utilitza molts dels prefixos i sufixos llatins:

PREFIXOS

abstract, adventure, anteroom, bilingual, codependent/compassion, detach, disintegrate, enlarge, extraordinary, illimitable, impotent, inability, irregular, infrahuman, interact, nonexistent, postscript, prehistoric, reuse, subway, transport, trilingual, ultrasound, et cetera.

SUFIXOS

curious/obnoxious (curiosus, obnoxius), comfortable (comfortabilis, -e), terrible (terribilis, -e), scenic (scaenicus), special (specialis), productive (productivus), rector (rector), teacher (magister), violence (violentia), silent (silentium), et cetera.

En altres casos la morfologia llatina va solucionar alguns problemes. Un plural de nucleus que fos nucleuses, de basis, basises, d’alga, algaes o de datum, datumes, resultaria un tant malsonant, de manera que la morfologia llatina va permetre la formació de nuclei , bases, algae i data.

Finalment, apuntar que en anglès, com en altres llengües romàniques, hi ha moltes paraules o expressions d’origen llatí que han perdurat sense canvis i conformen estructures fixes de la llengua. Aquests en són alguns exemples:

• El terme campus, que significa literalment “terreny pla”, s’utilitza per nombrar amplis espais adscrits a una universitat.
• Idem, que significa “un mateix, el mateix” en anglès s’utilitza, per exemple, per nombrar quelcom que s’ha citat anteriorment.
• exit,  prové del participi de passat exitus, a, um del verb exire (“sortir”)
• habitat, que significa “habita o viu”, en anglès vol dir “lloc de condicions apropiades per a que hi visqui un organisme, espècie o comunitat animal o vegetal”
• ictus, que significa “cop, especialment el que marca un ritme, xoc”, és el participi de passat de icere (“golpejar, donar un cop amb violència”)
• junior, en llatí iunior, és el comparatiu de iuvenis que significa “més jove que o el més jove”. Abreviació jr.
• senior és el comparatiu de senex i significa “més vell que o el més vell”. L’abreviació en anglès dóna el terme de cortesia o títol de sir.
• maximum amb el significat de “el més gran”. Superlatiu de magnus, a, um
• minimum amb el significat de “el més petit”. Superlatiu de parvus, a, um
• duplex, que significa “doble”.

• RIP, prové del llatí “Resquiescat in Pacem”. Els anglesos utilitzen les mateixes sigles que han adaptat a la seva llengua en traducció directa “Rest in Peace”.
• Master és una paraula anglesa que prové del llatí abreujat magister, “senyor, mestre”.
• snob. Aquest llatinisme rebut de l’anglès, que defineix persones que imiten a d’altres de major classe social, té el seu origen en la locució sine nobilitate, que vol dir “sense noblesa”, aplicada als estudiants de la universitat d’Oxford sense tradició familiar noble.
• versus. En realitat, és una preposició de direcció que vol dir “cap a”, però en anglès se li va donar un nou significat, “contra”, i així és com s’utilitza avui dia.
• a.m, acrònim de l’expressió llatina ante meridiem (“abans del migdia”), i fa referència a les hores posteriors a la mitjanit i anteriors al migdia.  
• p.m, acrònim de l’expressió llatina post meridiem (“després del migdia”), i fa referència a les hores posteriors al migdia i anteriors a la mitjanit.
• alias, que significa “altre nom”, de l’adjectiu llatí alius, alia, aliud.
• sponsor, que prové del verb llatí spondeo, la traducció de la qual seria “prometre, assegurar o comprometre’s”.

I fins aquí aquest apunt amb què he volgut fer observar que el llatí ha deixat la seva profundíssima petjada en moltes altres llengües, fins i tot en una llengua no derivada com és el cas de l’anglès, l’autèntica lingua franca del segle XXI.

Sara Pedraza Sarrablo

4t ESO - Llatí