COLONIA IVLIA VRBS TRIVMPHALIS TARRACO: final de trajecte

El  passat  sis  de  maig,  les  alumnes  del  batxillerat  humanístic  de  segon  de  batxillerat  vam tenir l’oportunitat de visitar la Tàrraco romana. Una experiència que ens va transportar a la vida d’aquesta majestuosa urbs.

Tarraco, l’actual Tarragona, situada al sud-est del litoral català, va ser la capital més important, durant el període imperial, de la Hispània Citerior. Malgrat els segles que han anat passant i les transformacions i modificacions que ha experimentat la ciutat, segueix mantenint la seva essència, no només en els monuments emblemàtics (com el circ, l’amfiteatre, les muralles…), sinó també en els seus carrers, antigament, pas de ciutadans romans.

Primerament, vam desembarcar a l’estació de tren per poder transportar-nos fins a les portes de Tarragona, anteriorment la zona residencial. Aquesta zona, durant l’època romana, es trobava principalment a la part baixa de la ciutat, més a prop del port i del Fòrum colonial, on vivia la major part de la població. Avui dia correspon al centre de Tarragona, especialment els voltants del Mercat Central, la Rambla Nova i el carrer Major.

A mesura que anàvem avançant i pujant les escales, vam arribar a la segona terrassa en què està estructurada l’urbs romana: el circ. Aquest edifici de lleure va ser construït al segle I dC, durant la Dinastia Flavià (com va passar amb la construcció d’altres edificis importants de la ciutat com el fòrum i l’amfiteatre).

Malgrat no poder traslladar-nos en el temps, ens vam imaginar com era el circ: una de les construccions més emblemàtiques de l'antiga ciutat romana i un dels circs millor conservats de l’Imperi. Situat a la part central de la ciutat -connectava la zona residencial amb la del Temple d’August i del Fòrum Provincial-, el circ s’utilitzava principalment per a curses de quadrigues i altres espectacles públics. Tenia una forma allargada i ovalada, amb una pista central (l’arena) envoltada per graderies que podien acollir entre 20.000 i 25.000 espectadors. Actualment, malgrat estar parcialment soterrat sota edificis moderns, encara se'n conserven importants restes visibles, com part de les voltes subterrànies, accessos i una secció de les graderies.

A més, vam tenir la immensa sort de poder entrar dins de les seves entranyes: només entrar, vam haver de pujar les altes escales que conduïen els espectadors a la càvea. En arribar a dalt, ens vam poder imaginar com hauria estat l’arena per on corrien aurigues i carros, malgrat que, actualment, només se’n conserva una petita part.

Seguidament, vam poder observar en detall les enormes muralles que envoltaven l’antiga Tàrraco. Malgrat trobar altres escoles que dificultaven el pas i tapaven alguna part de les restes, vam poder apreciar les columnes procedents de Troia, alguns sarcòfags, les dues estàtues que representen l’essència de l’antiga Roma (l’August de Prima Porta i la Lloba Capitolina) i, per damunt de tot, les grans muralles amb les seves respectives torres (la de l’Arquebisbe, la de Cabiscol i la de Minerva, especialment interessant).

És important remarcar que són les construccions més antigues i importants que tenen per origen la fortificació -primer de fusta i després de pedra- del campament militar inicial de Tàrraco. A més, en Jordi, el nostre professor, que ens feia alhora de guia, ens va explicar les dues fases de construcció: la primera, amb l’ocupació romana (217-197 aC), en què Tàrraco va ser fortificada durant la Segona Guerra Púnica mitjançant el parament megalític (grans blocs irregulars de pedra), i la segona, en què només es va ampliar i reformar el perímetre defensat, utilitzant carreus sobre un estret sòcol megalític.

Cal afegir que, en algunes de les pedres hi ha inscrites certes inicials de noms o símbols que els esclaus ibers que les van construir van voler deixar per escrit, per tal d’immortalitzar la seva presència en la construcció de les muralles.

Abans de sortir del Passeig Arqueològic, vam ser testimonis de la presència dels dos mil anys d’antiguitat que amagaven en el seu interior les muralles i les columnes troianes (en aquestes podíem escoltar la trobada entre Príam i Aquil·les, el combat entre Hèctor i Pàtrocle i després amb Aquil·les, els plors d’Andròmaca i d’Hècuba en perdre-ho tot…).

Aleshores, vam arribar a la terrassa superior, dividida en una gran plaça i la zona de culte amb el Temple d’August. En aquesta zona es trobava el recinte de representació del poder romà, format per una gran plaça porticada (on hi havia el Fòrum provincial) i, al punt més elevat, la zona de culte amb el Temple d’August (dedicat a la Triada Capitolina, Júpiter, Juno i Minerva).         

També vam poder entrar dins del Pretori: una torre romana situada a l’extrem sud-oest de què havia estat el Fòrum Provincial (complex administratiu i militar que presidia la ciutat romana), al costat del qual, a l’antic Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, hi ha la inscripció que diu TARRACO SCIPIONUM OPUS (en honor als germans Escipió, fundadors de l’urbs romana). Va ser en aquest moment, quan vam recrear la bella i vella tradició que cada gens classica de l’escola ha celebrat al llarg dels anys: fer una fotografia per al record i comiat de final de curs.

Després de pujar unes interminables escalinates per poder presenciar les seves estructures interiors i subterrànies, vam arribar a la planta superior, des de la qual es podia observar una vista magnífica de tota la ciutat actual, on quedava perfectament palès el perímetre de l’antiga urbs romana.

Pel que fa al Temple d’August, avui en dia les seves restes romanen a sota de la catedral romanicogòtica de Tarragona, que se situava a la terrassa superior de la ciutat.

Finalment, vam anar a l’última parada de la nostra visita: el cèlebre amfiteatre romà. Un edifici destinat a l’oci dels ciues tarraconenses, fundat al segle II dC i restaurat al 218 dC. En aquest edifici emblemàtic s’hi representaven espectacles violents (lluites de gladiadors (munera), caceres de feres (venatione), execucions…) i, per tant, estava situat extramurs. En arribar a l’amfiteatre, no només vam poder observar la cauea (graderia), sinó que també vam poder baixar a l’arena -en forma d’el·lipsi i creuada per fossae- i representar nosaltres mateixes lluites de gladiadors. Només baixar, ens va sobtar l’aparició de la base d’una antiga església paleocristiana -Església de Santa Maria del Miracle-, fet que converteix l’amfiteatre de Tàrraco en un edifici únic al món. Per entendre la seva presència, ens hem de remuntar al segle VI dC quan el bisbe Fructuós juntament amb Auguri i Eulogi -dos diaques- van ser cremats i considerats màrtirs, fet que demostra la persistència i el poder de l’Església fins i tot en espais de memòria pagana.    

Acabada la visita, vam dinar al llarg de la Rambla. En aquell moment, calia acomiadar-nos de Tàrraco i de tots els nostres avantpassats que han fet possible el nostre present; era iportant valorar una ciutat carregada de segles d’història.

Va ser una visita molt enriquidora i que de ben segur recordarem com una de les més especials de batxillerat. Poder contemplar monuments antics tan ben conservats i tenir l’oportunitat de recórrer in situ una ciutat amb un passat tan gloriós va significar, certament, una experiència indescriptible.         

Júlia Marín Luz - 2n de batxillerat humanístic     

P.S.: agraïm especialment a la Sol Perbech la gravació i l'edició d'aquest vídeo tan xulo de la sortida. Plurimas gratias, Sol!

Hodie baetulonenses sumus!

 

El proppassat dimarts els alumnes del segon de batxillerat Humanístic vam fer una visita guiada al Museu de Badalona, un museu dedicat a la història de Badalona i ubicat a la plaça de  l’Assemblea de Catalunya. D’entre tot el riquíssim patrimoni de què disposa, vam visitar les extraordinàries restes que han quedat com a indicador de la presència dels romans fa dos mil anys.

Després d’un llarg trajecte des de l’escola fins a Badalona, el metro ens va deixar a les portes de l’antiga Baetulo, prop de la Via Augusta baetulonensis. Entrats al museu, la nostra guia, l’Esther Gurri, ens estava esperant amb un enorme somriure, fet que em va demostrar que el que ens esperava a dins del recinte ens deixaria ullpresos. I així va ser…

La primera parada de la visita va ser a les portes de la ciutat subterrània, pas previ cap als vestigis de la nostra civilització mare. Abans d’entrar, però, ens va explicar amb l’ajuda d’una planta hipodàmica que el que tindríem aviat davant dels ulls amaga més patrimoni arqueològic del que havien descobert quan van elaborar-la.

Aleshores, l’Esther ens va fer una breu introducció sobre la ciutat de Baetulo, una urbs fundada ex novo el segle I aC, probablement sobre un assentament iber anterior. Es va establir com una colònia amb una estructura urbana planificada seguint el model romà. Es diu que la ciutat es va especialitzar en la producció i exportació de vi, aprofitant el seu clima mediterrani i la seva proximitat al port de Barcino.

Submergits en la civilització romana de Baetulo, vam tornar al passat, retrobant una mirada clàssica per entendre el què se’ns presentava. L’atmosfera enfosquida ens permetia apreciar amb més precisió la bellesa arqueològica de les restes. Primerament, ens va mostrar un dels carrers paral·lels als dos carrers principals de les ciutats romanes -el Cardo Maximus (N-S) i el Decumanus Maximus (E-O)-, un cardo minor que recorre la ciutat de nord a sud. Aquest carrer, a més de tenir diversos edificis amb botigues a ambdós costats i un sistema de clavegueram, té a la dreta la façana de les termes, que era la nostra següent parada.

Avançant amb passes cauteloses, però alhora ansioses, vam aturar-nos davant les famoses thermae de Baetulo. Quina magnificència que tenien! Estaven tan ben conservades! De forma curosa, l’Esther ens va explicar que les thermae eren un element fonamental en la vida social i quotidiana de les ciutats romanes. També ens va explicar que aquestes termes, datades pels volts del segle I aC, presenten una disposició i estructura molt similar a les termes d’altres ciutats de l’antiga Roma.

Seguidament, ens va assenyalar les diferents parts d’una terma: en primer lloc el frigidarium, la sala freda que consisteix en una sala gran i espaiosa, amb una gran piscina d’aigua freda; a continuació, el tepidarium, la sala d’aigua tèbia, on els romans es preparaven per a l’alta temperatura del caldarium. En aquesta sala la temperatura era moderada, amb calefacció a través de l'hipocaust (un sistema dissenyat mitjançant forns que escalfaven l'aire sota els sòls de les estances).

Finalment vam observar el caldarium, la sala que disposava d’una piscina d’aigua calenta i solia estar equipada amb un sistema de calefacció amb pisos elevats per permetre l'aire calent que circulava per sota a través dels tubuli. També ens va comentar que hi havia una zona exterior prop de les termes, la palaestra, la qual estava destinada a l’exercici físic com la lluita o altres activitats atlètiques, normalment abans de banyar-se.

Vam seguir avançant fins a arribar a unes grans vitrines que ens mostraven els diferents materials o les diverses decoracions pròpies de les domus, tant de la part alta com de la zona residencial. Les teulades, majoritàriament, estaven construïdes a base de plom amb, de vegades, algunes cares arquitectònicament dissenyades de diferents deïtats, com Venus, Dionís, Demèter i alguna altra per assegurar la seguretat de la casa. S’anomenen ‘antefixos’.

Poc després vam continuar fins a la zona museïtzada de la ciutat on, després de veure un documental sobre la seva fundació, ens va mostrar diferents piles funeràries pertanyents a una de les antigues necròpolis, fins i tot l’esquelet d’una noia d’uns vint-i-cinc anys al costat de la qual hi havia les restes òssies d’un nen al costat de l’esquelet reconstruït d’una mula. Per poder-ho entendre, hem de conèixer que, en aquella època, els romans donaven molta importància al pas de la vida a la mort -inframon-, i és per aquest motiu que col·locaven unes monedes dins la boca dels difunts -la mandíbula de la dona està blava per la marca de la moneda- i els feien els ritus pertinents… Però, en el cas dels nens, com que no tenien monedes, se sacrificava un animal perquè l’acompanyés en aquest camí d’un món a l’altre.

També ens va ensenyar les diferents àmfores amb què transportaven el menjar i, fins i tot, en alguns casos, s’hi enterrava un cos -en el cas de les classes més baixes-. Hi havia de tantes mides i colors!

Llavors ens va mostrar troballes molt importants per determinar alguns aspectes de la vida quotidiana, com el rostre d’una possible estàtua funerària, la tabula hospitalis, un altre rostre de vella, les pollegueres de les portes o la silueta d’un cos femení, l’extraordinària Venus de Badalona…

Acabada la part de la necròpolis i de la resta de troballes, vam seguir el nostre camí fins arribar a la zona de les tabernae (botigues), el comerç de luxe, observant el trànsit de la ciutat, passant pel costat del sistema de clavegueram, la zona propera al fòrum… Fins i tot hi havia una gran vitrina on estaven exposats els colors amb què decoraven les domus i algunes tabernae.

Posteriorment, ens vam dirigir a la zona on, in situ, estava el fòrum de la ciutat, el centre polític, administratiu i religiós de la ciutat, situat a la part alta, aprofitant el desnivell del terreny, a l’actual zona del carrer del Temple i l’església de Santa Maria. Aquest espai acollia la basílica, seu dels tribunals i activitats comercials, el temple principal, situat sota l’actual església de Santa Maria, i les tabernae, botigues situades als voltants del fòrum.

Continuant amb la ruta i caminant pels carrers del voltant, vam arribar a la Casa dels Dofins, una domus de finals del segle I aC situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. Aquesta conserva diverses estances organitzades al voltant de l’atri així com altres habitacions relacionades amb el peristil o jardí i una zona de treball dedicada a la producció de vi. Cal destacar els mosaics de gran qualitat i les restes de pintures murals originals, especialment el mosaic amb dofins a l’atri que simbolitza l’estatus social dels seus propietaris. Seguint l’estructura característica de les domus romanes, apareix el tablinum, un espai destinat a les gestions familiars i comercials del paterfamilias, i, al seu costat, el triclinium o menjador per als banquets o convivia. A la part exterior de la casa hi havia un peristil enjardinat que proporcionava un espai de tranquil·litat i contacte amb la natura. Tot plegat reflectint el luxe i la sofisticació de les classes benestants de Baetulo.

Finalment, vam acabar la visita descobrint l’anomenat Jardí de Quint Licini, que es troba al número 3 de la plaça de l'Assemblea de Catalunya i conserva les restes d’un estany que formava part del jardí d’una domus de Baetulo construïda a finals del segle I dC i que probablement pertanyia al patrici Quint Licini Silvà Granià membre d’una influent família de patricis i protagonista d’un pacte d’hospitalitat signat amb els badalonins l’any 98 dC i documentat en la tabula hospitalis. La troballa d’aquesta tabula permet entendre com eren i quines funcions tenien els jardins de les cases romanes així com admirar peces singulars. Tota aquesta informació és representada amb l’ajuda de la il·luminació, la incorporació de sons i una espectacular projecció en realitat virtual.

Acabada la visita, vam aplaudir a la magnífica guia que ens va acompanyar durant tota la visita, fent-nos gaudir de les fascinants restes romanes de Baetulo…

Després d’aquesta experiència tan bonica, els alumnes de batxillerat us animem a fer aquesta visita!

Júlia Marín Luz  -  2n de batxillerat humanístic

COLONIA IVLIA AVGVSTA PATERNA FAVENTIA BARCINO, UNA VRBS ROMANA

El proppassat divendres vint-i-dos de novembre, les alumnes de segon de batxillerat de Llengua i cultura llatines vam tenir la  immensa sort de poder fer una visita guiada amb en Marc Jobani, d’Androna Cultura, a les restes romanes de Barcelona, la nostra ciutat. Ha estat gràcies a aquesta visita que vam poder identificar una part del llegat romà en el nostre present i presenciar-lo in situ, i molt important per obrir una nova mirada, una mirada clàssica, cap a aquella civilització a qui devem tantes coses. 

La visita guiada va començar per la necròpolis, però abans en Marc ens va explicar lato sensu alguns aspectes curiosos i interessants de la història de Roma, tant del vessant mític i llegendari, com del vessant més històric, atès que, per poder entendre d’on venim, és important conèixer el nostre passat, el qual es remunta a la civilització romana. 

Primerament ens va recordar el mite fundacional que explica com Rea Sílvia, una vestal, és reclosa per l’usurpador Amuli per tal d’evitar la descendència i, per tant, la disputa al tron. Així i tot, seduïda pel déu de la guerra, Mart, queda embarassada de bessons, Ròmul i Rem, els quals són abandonats al riu Tíber. Tanmateix, els déus, juntament amb una lloba i un pastor, els salven. Ja adults, decideixen fundar una nova ciutat que acaba amb la mort violenta de Rem i el triomf de Ròmul, destacant el llinatge diví del qual descendeixen: el déu Mart. A posteriori i grosso modo, l’històric, començant pels tres períodes en què es va dividir l’època romana: la Monarquia, la República i l’Imperi, i acabant amb el nomenament d’Octavi August com a princeps ciuitatis i, de facto, primer emperador de Roma i fundador de la nostra estimada Bàrcino l’any 12 aC segons els darrers estudis arqueològics.

Tot seguit vam iniciar ja la nostra visita en el temps per Bàrcino, urbs inicialment coneguda com a Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino. 

Com he dit abans, vam començar el recorregut per la necròpolis, anys enrere extramurs de la ciutat, però, actualment, entre les restes que es van localitzar a la plaça de la Vila de Madrid. Ens va esmentar que, extra muros hi havia enterrades les persones de condició social baixa (cupae), mentre que la gent adinerada o amb un cert reconeixement victoriós i els nens menors d’un any eren enterrats en monuments funeraris -amb plaques que recordaven el nom de la família i del difunt- intra muros. A més, ens va explicar que les nenes acostumaven a ser enterrades amb les seves nines (pupae) i que els forats rodons que hi ha en cada tomba eren per a les ofrenes (uota). Els romans acostumaven a fer ofrenes amb menjar i altres objectes perquè l’esperit del difunt no es rebel·lés en contra dels familiars per motius de donacions, de temes personals, etc. Seguidament, vam resseguir el dèdal de carrers que envolten el patrimoni de l’antiga Bàrcino fins arribar a les restes de l’aqüeducte situat a l’actual Plaça Nova. 

L’aqüeducte (aquae ductus, literalment ‘conductor d’aigua’) és un sistema que van desenvolupar els romans per aprofitar l’aigua i distribuir-la per la ciutat. A més, és un llegat que no només hem adaptat en l'actualitat, sinó que també ens ha fet adonar sobre la ment prodigiosa que desenvoluparen per idear un sistema que pogués aprofitar aquella aigua de més qualitat distribuïda de forma equitativa per fonts públiques, cases particulars (domus) i termes… tot aprofitant els desnivells del terreny. És més, els romans, eren uns grans estalviadors d’aigua, ja que reconeixien que l’aigua és el que dona vida, el que fa que un imperi, una ciutat, pugui progressar,  anar in crescendo. 

Tot seguit, en Marc ens va guiar fins a la muralla, una de les restes més impressionants que es conserven de la Barcelona romana. Ens va explicar que a la muralla fundacional del segle I aC li va seguir una segona muralla començada a finals del segle III i àmpliament reforçada a principis del IV, un moment d’esplendor econòmic per a la ciutat però d’inestabilitat política i militar per a l’Imperi. Per refer la muralla es van fer servir molts materials reciclats de tombes i altres construccions. Actualment, en nombrosos punts del casc antic es poden veure trams més o menys extensos de la muralla romana, sovint dissimulada per palaus medievals i altres construccions que van reaprofitar les seves estructures. De torres de fortificació n’hi ha 76, les quals fomentaven que hi hagués una gran protecció envers els possibles enemics. 

Per poder sentir de primera mà quina és la història que ens transmeten les muralles, a més de fixar-nos en els materials que les componen, hem de sentir mitjançant el contacte allò que amb la vista no es pot sentir: la sensació d’estar tocant milers anys d’història i sentir-los més de prop. De fet, en Marc ens va fer un comentari que em va fer reflexionar: és important sentir allò que ens permeten copsar els sentits; més enllà de la visió hi ha altres sentits que ens ajuden a comprendre millor el que ens envolta. És per aquest motiu que ens vam endinsar en la història que expliquen les muralles mitjançant el tacte; la sensació d’estar tocant la mateixa història.

Després, i per acabar d’omplir la nostra mirada clàssica amb totes les restes impressionants romanes de Bàrcino, el nostre guia ens va  portar fins al patrimoni més impactant, a banda de les muralles, que ens ha quedat a Bàrcino: les columnes del temple d’August, ubicat sobre el conegut en època romana com a Mons Taber. 

De seguida que ens vam endinsar en les portes que ens conduïen cap a l’interior del recinte (una casa medieval) que acull el temple, al carrer Paradís. Ja sabíem que alguna cosa impressionant ens esperava. I, efectivament, només alçar la mirada ens vam quedar paralitzades davant l’espectacle majestuós que teníem davant: unes espectaculars i elevades columnes s'estenien i es dreçaven al llarg del recinte (és una llàstima que de les onze columnes a cada ala comptant les cantonades, sis a la part frontal i sis més al posticum, només n’hagin quedat dempeus quatre…).  

L’explicació d’en Marc ens va demostrar la incertesa dels arqueòlegs sobre les columnes, ja que no saben ben bé si pertanyen a la fila de les onze columnes o de les sis. A més, sembla que, a part del Temple d’August, el conjunt estava presidit per un o dos temples menors més. Tanmateix, el que sí que s’ha descobert és que el temple de Bàrcino estava dedicat a August, primer emperador i fundador de Bàrcino i que va ser construït pocs anys després de la fundació de la ciutat. 

Per acabar amb la nostra interessantíssima visita, vam recórrer el decumanus maximus (l’actual carrer del Bisbe) fins arribar a la Plaça Sant Jaume on, més o menys, hi havia localitzat  el fòrum. Aquest era la plaça pública per excel·lència, un gran espai a l’aire lliure de forma rectangular, envoltat de porxos, de domus i d’insulae. El fòrum de Bàrcino estava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i abraçava un ampli espai (l’actual Palau de la Generalitat). 

Cal afegir que en Marc ens va explicar un esdeveniment històric molt curiós sobre els primers moviments feministes a la Barcelona romana, produïts al fòrum romà de la ciutat. Allà, un grup de dones es va rebel·lar contra les estrictes normes masclistes imposades pels romans, que les obligaven a vestir de manera luxosa amb joies per representar l’estatus social. Aquestes dones van protestar públicament per reclamar més llibertat sobre la seva aparença i la seva vida, qüestionant el control masculí i l’ordre social de l'època, i ho van aconseguir!

Per acabar la visita, ens vam acomiadar d’en Marc -a qui agraïm la seva dedicació i transmissió amb tanta passió dels coneixements sobre Bàrcino-, tot reflexionant que encara hi ha moltes coses per descobrir que poden explicar el nostre present, perquè nihil novum sub sole. Acabat el recorregut, encara vam tenir una estona per poder passejar tranquil·lament pels carrers laberíntics de la nostra Barcelona romana perdent-nos en la seva història.

Júlia Marin Luz

2n de batxillerat humanístic