COLONIA IVLIA VRBS TRIVMPHALIS TARRACO: final de trajecte

El  passat  sis  de  maig,  les  alumnes  del  batxillerat  humanístic  de  segon  de  batxillerat  vam tenir l’oportunitat de visitar la Tàrraco romana. Una experiència que ens va transportar a la vida d’aquesta majestuosa urbs.

Tarraco, l’actual Tarragona, situada al sud-est del litoral català, va ser la capital més important, durant el període imperial, de la Hispània Citerior. Malgrat els segles que han anat passant i les transformacions i modificacions que ha experimentat la ciutat, segueix mantenint la seva essència, no només en els monuments emblemàtics (com el circ, l’amfiteatre, les muralles…), sinó també en els seus carrers, antigament, pas de ciutadans romans.

Primerament, vam desembarcar a l’estació de tren per poder transportar-nos fins a les portes de Tarragona, anteriorment la zona residencial. Aquesta zona, durant l’època romana, es trobava principalment a la part baixa de la ciutat, més a prop del port i del Fòrum colonial, on vivia la major part de la població. Avui dia correspon al centre de Tarragona, especialment els voltants del Mercat Central, la Rambla Nova i el carrer Major.

A mesura que anàvem avançant i pujant les escales, vam arribar a la segona terrassa en què està estructurada l’urbs romana: el circ. Aquest edifici de lleure va ser construït al segle I dC, durant la Dinastia Flavià (com va passar amb la construcció d’altres edificis importants de la ciutat com el fòrum i l’amfiteatre).

Malgrat no poder traslladar-nos en el temps, ens vam imaginar com era el circ: una de les construccions més emblemàtiques de l'antiga ciutat romana i un dels circs millor conservats de l’Imperi. Situat a la part central de la ciutat -connectava la zona residencial amb la del Temple d’August i del Fòrum Provincial-, el circ s’utilitzava principalment per a curses de quadrigues i altres espectacles públics. Tenia una forma allargada i ovalada, amb una pista central (l’arena) envoltada per graderies que podien acollir entre 20.000 i 25.000 espectadors. Actualment, malgrat estar parcialment soterrat sota edificis moderns, encara se'n conserven importants restes visibles, com part de les voltes subterrànies, accessos i una secció de les graderies.

A més, vam tenir la immensa sort de poder entrar dins de les seves entranyes: només entrar, vam haver de pujar les altes escales que conduïen els espectadors a la càvea. En arribar a dalt, ens vam poder imaginar com hauria estat l’arena per on corrien aurigues i carros, malgrat que, actualment, només se’n conserva una petita part.

Seguidament, vam poder observar en detall les enormes muralles que envoltaven l’antiga Tàrraco. Malgrat trobar altres escoles que dificultaven el pas i tapaven alguna part de les restes, vam poder apreciar les columnes procedents de Troia, alguns sarcòfags, les dues estàtues que representen l’essència de l’antiga Roma (l’August de Prima Porta i la Lloba Capitolina) i, per damunt de tot, les grans muralles amb les seves respectives torres (la de l’Arquebisbe, la de Cabiscol i la de Minerva, especialment interessant).

És important remarcar que són les construccions més antigues i importants que tenen per origen la fortificació -primer de fusta i després de pedra- del campament militar inicial de Tàrraco. A més, en Jordi, el nostre professor, que ens feia alhora de guia, ens va explicar les dues fases de construcció: la primera, amb l’ocupació romana (217-197 aC), en què Tàrraco va ser fortificada durant la Segona Guerra Púnica mitjançant el parament megalític (grans blocs irregulars de pedra), i la segona, en què només es va ampliar i reformar el perímetre defensat, utilitzant carreus sobre un estret sòcol megalític.

Cal afegir que, en algunes de les pedres hi ha inscrites certes inicials de noms o símbols que els esclaus ibers que les van construir van voler deixar per escrit, per tal d’immortalitzar la seva presència en la construcció de les muralles.

Abans de sortir del Passeig Arqueològic, vam ser testimonis de la presència dels dos mil anys d’antiguitat que amagaven en el seu interior les muralles i les columnes troianes (en aquestes podíem escoltar la trobada entre Príam i Aquil·les, el combat entre Hèctor i Pàtrocle i després amb Aquil·les, els plors d’Andròmaca i d’Hècuba en perdre-ho tot…).

Aleshores, vam arribar a la terrassa superior, dividida en una gran plaça i la zona de culte amb el Temple d’August. En aquesta zona es trobava el recinte de representació del poder romà, format per una gran plaça porticada (on hi havia el Fòrum provincial) i, al punt més elevat, la zona de culte amb el Temple d’August (dedicat a la Triada Capitolina, Júpiter, Juno i Minerva).         

També vam poder entrar dins del Pretori: una torre romana situada a l’extrem sud-oest de què havia estat el Fòrum Provincial (complex administratiu i militar que presidia la ciutat romana), al costat del qual, a l’antic Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, hi ha la inscripció que diu TARRACO SCIPIONUM OPUS (en honor als germans Escipió, fundadors de l’urbs romana). Va ser en aquest moment, quan vam recrear la bella i vella tradició que cada gens classica de l’escola ha celebrat al llarg dels anys: fer una fotografia per al record i comiat de final de curs.

Després de pujar unes interminables escalinates per poder presenciar les seves estructures interiors i subterrànies, vam arribar a la planta superior, des de la qual es podia observar una vista magnífica de tota la ciutat actual, on quedava perfectament palès el perímetre de l’antiga urbs romana.

Pel que fa al Temple d’August, avui en dia les seves restes romanen a sota de la catedral romanicogòtica de Tarragona, que se situava a la terrassa superior de la ciutat.

Finalment, vam anar a l’última parada de la nostra visita: el cèlebre amfiteatre romà. Un edifici destinat a l’oci dels ciues tarraconenses, fundat al segle II dC i restaurat al 218 dC. En aquest edifici emblemàtic s’hi representaven espectacles violents (lluites de gladiadors (munera), caceres de feres (venatione), execucions…) i, per tant, estava situat extramurs. En arribar a l’amfiteatre, no només vam poder observar la cauea (graderia), sinó que també vam poder baixar a l’arena -en forma d’el·lipsi i creuada per fossae- i representar nosaltres mateixes lluites de gladiadors. Només baixar, ens va sobtar l’aparició de la base d’una antiga església paleocristiana -Església de Santa Maria del Miracle-, fet que converteix l’amfiteatre de Tàrraco en un edifici únic al món. Per entendre la seva presència, ens hem de remuntar al segle VI dC quan el bisbe Fructuós juntament amb Auguri i Eulogi -dos diaques- van ser cremats i considerats màrtirs, fet que demostra la persistència i el poder de l’Església fins i tot en espais de memòria pagana.    

Acabada la visita, vam dinar al llarg de la Rambla. En aquell moment, calia acomiadar-nos de Tàrraco i de tots els nostres avantpassats que han fet possible el nostre present; era iportant valorar una ciutat carregada de segles d’història.

Va ser una visita molt enriquidora i que de ben segur recordarem com una de les més especials de batxillerat. Poder contemplar monuments antics tan ben conservats i tenir l’oportunitat de recórrer in situ una ciutat amb un passat tan gloriós va significar, certament, una experiència indescriptible.         

Júlia Marín Luz - 2n de batxillerat humanístic     

P.S.: agraïm especialment a la Sol Perbech la gravació i l'edició d'aquest vídeo tan xulo de la sortida. Plurimas gratias, Sol!

El relleu d''Ariadna i Hermes' a Montserrat

 

Fototgrafia d'Anna Moreta

Fa un parell de setmanes, els alumnes de primer de batxillerat vam anar a Montserrat. Caminant per una de les àrees més transitades, uns companys i jo ens vam fixar en aquest relleu integrat en una paret que, a partir de motius de la mitologia clàssica (principalment el fil d’Ariadna i Hermes), vol parlar del concepte d’ésser humà. Aquest relleu va ser esculpit per Josep Maria Subirachs el 1985 i, originàriament, estava situat a l’atri de l’edifici del Banc de Sabadell al Passeig de Gràcia de Barcelona. El 2013, l’entitat bancària el va confiar al Monestir de Montserrat, un lloc on ja hi havia una petjada artística important d’aquest escultor. Aquest relleu està dividit en dues parts, que s’han de percebre “com una obra única en dos capítols”, com indica el mateix escultor. Cada meitat del relleu, en pedra tosca o travertí, mesura 2,25 per 2,10 metres.

El costat esquerre del relleu està dedicat al mite d’Ariadna. El moment representat en aquesta part fa referència a un episodi del mite de Teseu i el Minotaure, concretament al que s’origina amb el deute que té la ciutat d’Atenes amb l’illa de Creta. Aquest tribut fa que els atenencs hagin d’entregar-los, cada nou anys, set nois i set noies perquè siguin devorats pel terrible fill de Pasífae i un brau blanc enviat per Posidó, un ésser monstruós que Minos, el rei de Creta, avergonyit, mantenia tancat en un inextricable laberint construït per l’arquitecte Dèdal. Temps després, Teseu, fill d’Egeu, rei d’Atenes, decideix encapçalar una expedició per alliberar la seva ciutat d’aquest tribut dolorós. El seu objectiu és acabar amb el Minotaure i, per fer-ho, compta amb l’ajuda d’Ariadna. Aquesta, filla dels reis de Creta, en veure’l s’enamora perdudament. Teseu s’aprofita d’aquesta complicitat perquè Ariadna l’ajudi a complir el seu propòsit. Tots dos fan un quid pro quo pel qual Ariadna accedeix a ajudar-lo a canvi que Teseu es casi amb ella i se l’emporti cap a Atenes. Dit i fet, Ariadna entrega un cabdell de fil d’or a Teseu i li diu que, a mesura que vagi avançant pel laberint, deixi anar el fil, de manera que només així sabrà com trobar la sortida, perquè només li caldrà anar recollint-lo. Teseu afronta, confiat, la seva missió i aconsegueix matar el Minotaure i sortir del laberint.

Subirachs va esculpir el laberint per representar la solitud de l’ésser humà, tal com declara ell mateix, pel fet que, sovint, entrem en bucles mentals o socials que no ens deixen sortir i ens aïllen de tot el que ens envolta.  En el relleu, podem observar que les parets del laberint són molt altes i l’obertura molt estreta, i que el dibuix del laberint està cisellat des d’un angle superior, com si només el poguessin veure els déus. També es veu reflectit l’amor en el fil que uneix Ariadna amb Teseu; el fet que estigui en diagonal crea profunditat en el paisatge. Els altres elements arquitectònics que hi ha al relleu simbolitzen el pas de la història. Finalment, el sol representa la llibertat i es reflecteix en la superfície que té a sota, cosa que reforça els vincles entre el món superior i el món terrenal. 

La part dreta del relleu està dedicada a Hermes, el déu missatger. Aquest és fill de Zeus i Maia i és la seva raó de ser transmetre els missatges dels déus als humans i transportar les ànimes dels morts a l’inframon. També és el déu dels transports, els viatges, el comerç, la tecnologia, els lladres, els oradors… El seu atribut principal és un bastó anomenat caduceu que li va lliurar Apol·lo. Aquest bastó porta dues serps entrellaçades i representa el comerç, la medicina, la concòrdia… 

En aquest relleu, el caduceu representa la comunicació entre els déus i els homes. Està situat a prop d’un encreuament de camins i és el verdader protagonista de l’escena, segons el mateix Subirachs. Al costat del caduceu es pot observar una figura femenina dividida en vuit parts que equivalen a la mida del cap, cosa que simbolitza l’harmonia, la proporció i l’art. Un fet curiós és que la part dreta del seu cos està esculpida en baix relleu, mentre que el costat esquerre està dibuixat amb línies geomètriques molt definides. Això, seguint de nou l’explicació de Subirachs, es contraposa a la mort, de la mateixa manera que, en el fris anterior, l’amor es contraposa a la mort plasmada en el laberint. La dona representa, doncs, l’harmonia i la proporció. També s’observa una torre d’aigua que representa el domini de la natura per part dels humans i el seu enginy per crear infraestructures tan complexes. Aquesta torre és una figura vertical que s’aixeca cap al cel, mentre que l’obertura que hi ha a sota s’obre cap a l’inframon, fet que crea un joc d’oposicions. Finalment, hi ha un arc de Sant Martí que simbolitza Iris, una deessa menor que també actua com a missatgera dels déus. Ella, juntament amb les dues serps, reforça “el valor metafísic de l’art”. Iris serveix per reforçar aquesta simbologia que l’escultor va voler expressar de la comunicació entre els éssers humans i els déus.

Així doncs, Subirachs es va inspirar en la mitologia grega per parlar de temes tan importants com ara la mort, la soledat o la relació entre els homes i els déus que personifiquen la naturalesa no humana. 

Anna Moreta Castel-Branco

1r de batxillerat d'Humanitats 

Sis aproximacions a la civilització romana

                      

Gaudeamus Barcinone! (colloquium latine inter condiscipulas)

Les alumnes de Llatí de 4t Laura Alcoverro i Paula Luaces ens conviden a fer un petit recorregut per dos dels indrets més emblemàtics de la nostra ciutat. I ho fan en la nostra estimada llengua, demostrant la seva competència comunicativa. Plurimas gratias, Laura et Paula!

També podeu veure clicant aquí cetera colloquia dels companys de 4t...

Yaiza et Vicky

Josep et Nil

Pol et Albert

Jan et Pol

Mateu et Ari atque Carola

Maria et Arnau atque Anna

Iudicium Paridis, tabula a Petro Paulo Rubenio picta

Ecce Iudicium Paridis cum commentariis latine. Intellegitisne eos?

ReVivim un mite

De què parlem quan parlem d'Humanitats? En un món en què es tendeix cada vegada més al reduccionisme i a la banalització dels termes, potser oblidem que tot està i estarà cada vegada més connectat i que tot, absolutament tot el coneixement i font d'aprenentatge queda embolcallat per les Humanitats. Ja ho deia el comediògraf Terenci: "Homo sum, humani nihil a me alienum puto" (Heaut. 77). És contradictori parlar de qualsevol matèria de les denominades tradicionalment científiques com a disciplines humanístiques? Són el Llatí (aquí com a exponent del món clàssic) i la Informàtica matèries antagòniques o complementàries? Podem trencar una llança en favor de les Humanitats demostrant amb fets empírics que qualsevol coneixement té múltiples lectures al servei de l'educació?

Nosaltres, òbviament, pensem que no, que no hi ha contradiccions al respecte, que l'antagonisme és tradicionalment una convenció maligna o que si la tecnologia es posa al servei de l'educació i de l'aprenentatge dels nostres alumnes, aquesta pot ser -si cal- una eina molt important per al seu desenvolupament cognitiu. 

Suggerit pel professor d'Informàtica de l'escola, en Pere Mateo, durant el darrer trimestre els alumnes de les matèries optatives de 4t d'ESO de Llatí (21) i d'Informàtica (23) han treballat colze a colze en un projecte interdisciplinari que hem titulat amb el nom de ReVivim un mite (Pere dixit!), adaptant la Realitat Virtual (VR) al món classic a través de l'aplicació Cospaces com a eina educativa. Els discipuli discipulaeque de les dues matèries optatives han treballat interdisciplinàriament amb Google Sites per tal de traduir en imatges seqüenciades en RV diferents relats de la mitologia clàssica amb l’objectiu de fer més comprensible el fil argumental de les històries a alumnes de 2n cicle de Primària en la tramesa de valors i actituds davant la vida.

Hem procurat demostrar la validesa d’aquesta eina aplicada al món de l’educació com a potenciadora de l’aprenentatge en nens i nenes en procés de creixement cognitiu i hem comptat amb la inestimable ajuda del professor Jesús Arbués, que ens va aconsellar i il·lustrar -amb una xerrada amb alumnes seus també de 4t- sobre les virtuts de l'aplicació Cospaces amb què han treballat els nostres informàtics.

Els objectius que ens vàrem proposar...

• Seqüenciar 10 mites, cadascun en 9 imatges-plànol de realitat virtual (VR). 
• Establir un treball definit des del principi del projecte tot i que vam concedir plena llibertat als alumnes pel que fa a la seqüenciació i al disseny visual de cada mite. 
• Creació d’un Google Sites compartit amb els alumnes de les dues matèries per tal de recollir, organitzar i sistematitzar les tasques col·laboratives dels diferents grups de treball.
• Definir la plataforma Cospaces EDU com a suport informàtic d’un programa de Realitat Virtual i l’ús d’ulleres de RV per visualitzar els relats una vegada seqüenciats i dissenyats.

El treball en equip dels dos docents i la gestió de les aules respectives ha estat fonamental. Els professors implicats hem revisat i hem fet el seguiment de la feina dels respectius alumnes d’Informàtica i de Llatí a la pròpia aula cercant en moments determinats espais de posada en comú per recollir les valoracions dels diferents productes parcials. L’avaluació del projecte ha quedat recollida en una rúbrica compartida.

Imatge d'una sessió Hangouts amb Cospaces via telemàtica

I aquests són els productes finals...

LLATÍ (Google Sites dels 10 mites amb una sinopsi del relat, l'storyboard, la seva seqüenciació, la lliçó de vida que s´hi amaga al darrera i la seva pervivència en l'art)

Aracne

Teseu i el Minotaure

El rei Mides

Acteó

Pigmalió

El rapte de Persèfone

Apol·lo i Dafne

Narcís

El judici de Paris

Dèdal i Ícar

INFORMÀTICA (Codis QR Cospaces)

*Cal tenir descarregades les aplicacions de lectura QR i Cospaces EDU

La cirereta del pastís va ser la posada en escena del projecte amb la seva presentació als alumnes de 5è de Primària de l'escola el proppassat dimarts 19 de juny. Hem d'agrair a en Roger Garcia i a en Carles Capellades, tutors dels grups-classe, totes les facilitats del món per haver-ho pogut fer possible. Us deixem amb un tastet en forma d'imatges i tan aviat com estigui editat, amb un vídeo (agraïm a l'alumne Albert Aymar la seva col·laboració) que testimonia tot el procés de la nostra Galatea particular: ReVivim un mite! 

Pere Mateo, professor d'Informàtica

Jordi Rincón, professor de Llatí

Escola Vedruna Gràcia (Barcelona)

La meva TARRACO VIVA

Com imagino que molts de vosaltres ja sabreu, recentment (del 4 al 17 de maig) va tenir lloc la darrera edició de la famosa Tàrraco Viva, el festival romà que es celebra anualment a Tarragona. En ella, des de fa ja disset anys, nombroses persones es reuneixen per a retre homenatge a l’antiga Roma, tot ensenyant-nos com vivien els nostres avantpassats, quins eren els seus costums, etc.

Enguany no he volgut perdre’m pas aquesta cita, ja que, a més, comptava amb una excusa de primera: el meu treball de recerca, que tracta sobre la moda i la vestimenta romana. Seria l’oportunitat perfecta per a impregnar-me de l’ambient i comprar-me alguna coseta necessària! Per tant... a Tàrraco hi falta gent! Disposada a aprofitar bé el temps, vaig decidir anar-hi tot un cap de setmana sencer (l’últim del festival), així que el dia 16 al matí ben aviat em vaig llevar i vaig agafar el tren amb el meu pare, qui em va acompanyar durant tot el cap de setmana i a qui li agraeixo moltíssim haver compartit aquesta experiència amb mi.

L’arribada no podia haver estat millor: només baixar del tren vam creuar el carrer per anar al Recinte Firal del Palau de Congressos, on es feia l’activitat més repetida al llarg del festival: El món d’August, una civilització mediterrània. Aquesta era una visita comentada sobre la vida i obra de ni més ni menys que el primer emperador de Roma, Octavi August, a qui estava dedicat el festival aquest any i el passat, per celebrar el bimil·lenari de la seva mort. Allà no només ens van explicar qui era August, quines reformes va introduir a l’Imperi o com n’era d’enrevessada la seva família, sinó també grans curiositats com l’ús dels vasos Apol·linars, una mena de “Guia Michelin” a l’antiga (us recomano que cerqueu informació sobre ells!). Per acabar-ho d’adobar, hi havia també una fantàstica reproducció de la famosa Ara Pacis (l’Altar de la Pau), el monument construït a Roma en honor a l’època de pau que va portar el gran emperador.

Seguidament, i després d’haver deixat la maleta a l’hotel (que tenia unes magnífiques vistes de l’amfiteatre, per cert), vam anar fins al Camp de Mart, on es trobava el cor del festival. Era tot ple de paradetes! Moltes d’elles em van resultar molt i molt familiars, i és que el Museu de Badalona havia dut també els seus voluntaris tal com havia fet a la Magna Celebratio del passat mes d’ abril. Vam gaudir també de les explicacions que van donar els integrants de Septimani  Seniores, un grup de reconstrucció històrica, que van fer una exhibició de com eren les legions baiximperials romanes. I després de mirar i remirar les paradetes (moltes d’elles de museus d’arreu de la península) vam anar a dinar i a descansar una miqueta... ens esperava una gran tarda!

Ben puntuals ens vam dirigir cap a l’amfiteatre, on l’Istituto Ars Dimicandi, arribats d'Itàlia, havien d’oferir al públic una reconstrucció històrica sobre com eren les lluites de gladiadors, les famoses munera gladiatoria. Cal dir que la seva entrega i gran professionalitat ens van deixar a tots bocabadats! No eren actors sinó atletes que entrenaven i lluitaven veritablement. Ens van desmitificar molts aspectes sobre els gladiadors que tenim assimilats per Hollywood, ens van explicar la filosofia de vida que hi ha darrere d’aquestes lluites i ens van fer participar d’allò més.

I després d’acció sota el sol (feia moltíssima calor!) vam passar a una activitat més calmada: una xerrada sobre l’ús de les gemmes a l’antiguitat, de l’Institut gemmològic de Tarragona. Llibreta en mà per prendre nota detallada per al meu treball de recerca, vam passar una estona molt agradable, ja que el matrimoni que duia la conferència era molt espontani i interactiu amb el públic, a qui mostraven nombroses gemmes i joies de l’època.

Un cop acabada la xerrada, vam anar a sopar i ens vam preparar per a l’última activitat del dia, que tenia lloc a les onze de la nit, a les voltes màgicament il·luminades del circ romà: Ad gloriam Veneris, la prostitució femenina a Roma. Aquesta activitat, en un principi, no me l'havia plantejat massa, però en Jordi me la va recomanar molt, m’hi vaig animar... i no em podria haver agradat més! Només per la seva localització ja era excepcional: en una cambra dels passadissos subterranis del circ. Allà, tots vam seure i vam gaudir de la representació que ens van oferir Viviana de Salvador i Marta Antolín, dos membres del grup de recreació històrica THALEIA. Interpretaven Lidé i Friné, dues prostitutes molt unides per la seva professió però amb grans diferències: l’una era prostituta de luxe i l’altra de carrer. Mitjançant un diàleg de quasi una hora vam saber com era la vida d’una dona com elles antigament, com s’anunciaven, quins eren els seus clients, quins mètodes anticonceptius i abortius empraven... Sens dubte, va pagar molt la pena, ja que no només el guió era de qualitat sinó que també la gran actuació de les dues dones, que tant interpretaven plors com rialles, va ser immillorable.

L'endemà, diumenge 17, la ciutat va despertar de nou assolellada, i amb la bona actitud que això proporciona, vam anar fins a la Volta del Pallol, on Miquel Blay ens va oferir una xerrada de com i perquè es va fundar Tàrraco, que en un inici fou una base militar. Ens va explicar com havia estat de decisiva la ciutat per a derrotar Anníbal, al capdavant dels cartaginesos, i de com aquesta havia crescut i havia esdevingut capital de la província més gran de tot l’Imperi.

En acabar, ens vam dirigir de nou al Camp de Mart, on vam assistir a una altra explicació sobre els legionaris romans, aquesta vegada però, sobre els altimperials de la mà del Projecte Phoenix. Tot seguit, ens vam dirigir cap a les paradetes a comprar alguna coseta. Després de donar unes quantes ullades, vaig adquirir alguns complements que m’aniran molt bé per a la part pràctica del meu treball ... i algun altre caprici!

Després de dinar, per desgràcia, ja tocava tornar a l’estació de tren... la Tàrraco Viva acabava i feia falta tornar al segle XXI, on m’esperaven les meves obligacions. Fins l’any que ve, Tàrraco!

Júlia Roig
1r batxillerat

Emporiae duo oppida erant...

Fotografia de Júlia Roig

El proppassat dijous, 26 de febrer, ens vam llevar ben d’hora ben d’hora per assistir a un esdeveniment del tot exclusiu: per primera vegada tots els alumnes de llatí i grec de l’escola, la gens classica!  - els gairebé cinquanta tripulants de 4t de la ESO, 1r i 2n de Batxillerat-, ens vam trobar al pati gran per enfilar la visita a les restes de l’Empúries romana. Després que el nostre capità comprovés la nòmina d’intrepidorum nautarum, vam pujar tots a l’autocar, el nostre vaixell de carretera. El viatge va ser plàcid i entretingut i vam aprofitar per fer-nos algunes fotos que quedaran per al record. Una vegada vam arribar a Empúries, vam esmorzar i aprofitar una estoneta mentre esperàvem els dos guies que ens havien d’acompanyar durant la nostra visita…

Arribats en Caius Aemilius Montanus, governador del municipium d’Emporiae i la seva encantadora esposa Iulia Domitia, un dels matrimonis romans més emblemàtics d’aquells indrets, vam dividir-nos en dos grups formats equitativament per alumnes de 4t, 1r i 2n, per tal d’anar-nos coneixent millor mentre durava la passejada. Val a dir que la tramuntana, el vent del nord, bufava de valent!

Per començar, vam pujar dalt d’un petit turó, des d’on se’ns va mostrar la situació estratègica del petit poblat, situat entre l’Escala i Sant Martí d’Empúries. La bellesa paisatgística era encisadora. De seguida ens vam dirigir a la porta del mur sud de la ciutat on en Caius i la Iulia ens van fer un tastet sobre les dues activitats lúdiques primordials: la palaestra, vinculada al culte al cos, i l’amphiteatrum, on es feien les famoses lluites de gladiadors. Els dos edificis estaven construïts prop de la porta amb un clar objectiu: entretenir els ciutadans d’Emporiae. Aquella parella de romans ens van demostrar, una vegada més, que el món no ha canviat tant. També vam tenir l’oportunitat de veure el fal·lus (símbol de fertilitat) que resta gravat en un dels carreus de la muralla que envolta la ciutat. Ens van explicar que tocar-lo portava sort i alguns de nosaltres ens vam aventurar a buscar la nostra fortuna en aquell tros de pedra.

Tot seguit, ens vam endinsar cap a l’interior de la part romana caminant pel cardo maximus; durant el camí vam veure restes de les tabernae i un dels membres del nostre grup va tenir l’oportunitat de dibuixar un mapa ortogonal de la ciutat, amb els seus dos carrers principals (cardo i decumanus maximus) i els secundaris (cardines i decumani minores).  A continuació, vam contemplar el magnífic fòrum reconstruït parcialment. La recreació està molt ben aconseguida i ens vam poder fer una idea bastant aproximada del que havia estat en època clàssica. Allà mateix, vam parlar sobre les activitats del fòrum i diferents costums romans i vam finalitzar la primera part del recorregut.

Fotografia de Júlia Roig

Acabada la visita a la ciutat romana, vam fer un ràpid cop d’ull a la ciutat grega. Vam passar per davant de la coneguda rèplica de l’estàtua d’Asclepi, déu de la medicina, i fins i tot vam poder veure in situ i a tocar una de les zones d’excavacions que es van fer el 1908. Finalment, vam enfilar les nostres passes cap al recinte del museu on es trobaven objectes i peces interessantíssimes, com mosaics - principalment el del sacrifici d’Ifigènia-, nines funeràries i objectes festius trobats al llarg de tots els períodes d’excavació que s’han fet, entre els quals, i en una sala a part, hi havia l’estàtua original d’Asclepi, que vam poder observar amb detall. Tot un honor, si som coneixedors i valorem que nombroses persones acudien diàriament a aquella estàtua per tal de guarir-se o perpetuar la seva salut i la dels del seu voltant.

Havent dinat i descansat sota un xàfec que... déus n’hi do!,  vam pujar de nou al vaixell de moltes rodes, vam fer una curta parada a la platja de l’Escala i, després de trepitjar-la, vam tornar a Barcelona amb una bona experiència clàssica més.

Què us va semblar la visita, tripulants?

Sofía Menéndez-Arango

Mireia Boix

Uns grecs ben menuts!

Com tots ja sabeu, el passat divendres 13 vam celebrar carnestoltes a l’Escola. Els més petits van dur un munt de disfresses diferents, però nosaltres –convidats per l’Ona, la seva tutora, i en Jordi- vam anar a visitar una classe en concret: 3r de Primària A, que es disfressaven de... grecs! Els nens feia setmanes que es preparaven per a aquest dia i bé que ho vam notar! Tenien tota la classe decorada d’imatges i dibuixos a més de saber-ne un munt de coses ja, dels antics habitants de l’Hèlada.

Quan en Jordi ens va proposar d’anar a explicar un mite als nens, no ens ho vam pensar dues vegades: ens encantava la idea! Després de rumiar-ho una mica ens vàrem decidir per explicar Teseu i el Minotaure, ja que vam pensar que ens aniria molt bé per tractar amb els nens el tema de la por i com superar-la. Així, a més de tenir una part lúdica, l’activitat també serviria per a fer una petita reflexió amb ells.

Arribat el moment, ens vam presentar a la seva classe, on les dues vam ser rebudes amb molta il·lusió pels petits que, per cert, anaven guapíssims! Ens van impressionar amb les disfresses tan maques que duien i ells, tot cofois, ens les van estar ensenyant molt orgullosos. Un cop asseguts, amb el suport d’una senzilla presentació amb diapositives que havíem preparat, els vam explicar el mite. Els vam fer una petita explicació de per què els grecs els explicaven i els vam narrar la història de com l’heroi atenenc va acabar amb el temible monstre de cap de brau.



Abans de començar teníem una mica de por que els nens no parlessin gaire o no s’hi impliquessin massa, però aquests dubtes es van esfumar des del minut zero: no paraven de fer preguntes! Tot els hi feia curiositat i tenien una gran imaginació. Aixecaven tant la mà que quasi no ens deixaven explicar. La seva resposta va ser increïble, ens va encantar. Amb l’ajut de les imatges i d’un fil daurat que vam usar per a simular el fil que Ariadna li donà a Teseu, vam explicar el mite davant d’uns vint-i-cinc nens ben atents i amb els ulls ben oberts. El reportatge fotogràfic en dóna fe!

Un cop el relat ja estava explicat, vam comentar amb ells com, fins i tot Teseu, tenia por a entrar al laberint i com ho va aconseguir gràcies a l’ajuda d’Ariadna, la preciosa filla de Minos, el rei de Creta. Ens van estar explicant un munt de coses que a ells els hi feien por i vam reflexionar plegats de com n’és això de normal i com, amb l’ajuda d’algú, sempre es poden superar aquestes pors.

Finalment, vam concloure la visita fent-nos fotos i parlant amb ells. I com en són d’afectuosos! Ens van estar vinga a demanar fotos i que els hi escrivíssim missatges a les agendes. Ens van explicar un munt de coses i nosaltres els hi vam escriure el seu nom en grec. Al cap d’una bona estona de “retenir-nos” amb abraçades i petons, ens en vam anar de la classe amb un gran sentiment de felicitat i pensant com n’ha estat de positiva i enriquidora aquesta experiència. Va ser tot un plaer compartir carnestoltes amb ells i, sens dubte, després de veure la seva magnífica resposta i de que ens ho hagin demanat... volem repetir! Estem pensant de preparar-los una... gimcana!

Per últim, volem agrair a la tutora dels nens, l’Ona Lasierra, que ens donés l’oportunitat de viure aquesta experiència per poder introduir els nens en el fantàstic món dels mites clàssics.

Júlia Roig

Alba Gracia

1r batxillerat – Grec I

Gimcana mitològica al Laberint d'Horta

Salvete, tripulants!

Fa unes setmanes, concretament el proppassat 2 d’abril, després de moltes hores de feina i preparació, vam fer realitat la gimcana mitològica que havíem preparat per a la gent de l’aula de Llatí de 4t com a activitat ludicodidàctica del nostre treball cooperatiu M’expliques un mite? L’escenari triat va ser, òbviament, el conegut Parc del Laberint d’Horta.

Com tots vosaltres sabeu, el mite de Teseu i el Minotaure està molt vinculat a un dèdal i és per això que vam voler aprofitar el laberint barceloní i els seus voltants per realitzar la nostra activitat.

La idea d'aquesta activitat va sorgir quan ja havíem començat el treball i totes quatre estàvem pensant què fer com a activitat ludicodidàctica, un dels apartats del treball cooperatiu. La nostra idea era fer un vídeo, que podeu trobar en una entrada anterior en el blog, però en Jordi ens va proposar la idea de fer una gimcana. Ho vam parlar inter nos, ja que hi havia els seus avantatges i inconvenients si ens hi posàvem amb tots els ets i uts, i després de rumiar-nos-ho bé vam decidir fer-la com a segona activitat; així que li vam posar tota la nostra il·lusió i vam anar per feina.

La gimcana constava d’un total de 6 proves. Els grups que van participar-hi, tret del nostre, és clar, estaven formats pels mateixos companys que havien estat assignats en el treball cooperatiu, de manera que la cosa va quedar així:

Grup 1 (El Judici de Paris): Pau Giró, Albert Giménez, Pol Dalmau

Grup 2 (El viatge d’Ulisses): Pau Magrinyà, Bruna Bassó, Ramon Vendrell, Cesc Anguela

Grup 3 (Perseu i la Medusa): Arnau Virgili, Borja Combas, Aleix López

Grup 4 (Els 12 treballs d’Hèrcules): Ignasi contreras, Javi Domínguez, Artur Torras, Pau Ruiz

Grup 6 (El viatge dels Argonautes): Dafne Serra, Isabel Sánchez, Joana Gumí, Carla Navarro

I vam establir la puntuació de la següent manera: les proves 1, 2, 3, 5 i 6 tenien la mateixa puntuació: 10 punts per al primer grup, 7 per al segon, 4 per al tercer, 2 per al quart i 0 per al cinquè i últim. Pel que fa a la prova número 4, el grup que encertava la pregunta rebia 1 punt i cada vegada que un grup responia la pregunta erròniament se li restava un punt del total de la puntuació de la prova.

La primera prova consistia en trobar el relleu de Teseu i Ariadna. El primer grup que el toqués, amb fotografia del moment, n’era el guanyador.

En la segona prova, els grups havien de cercar les estàtues de Dànae, Ariadna, Dionís i Eros, fer una instantània a cadascuna d’elles i marcar-les al mapa que nosaltres, durant l’explicació de la gimcana, els hi havíem proporcionat.

Després d’un descans de mitja hora (amb esmorzar inclòs) per agafar forces, va començar la tercera prova. Aquesta consistia en cercar la nimfa del parc, Egèria, fotografiar-la i a continuació anar al Jardí Romàntic on érem nosaltres esperant tots els grups.

Passats uns minuts, tots ens vam reunir i va començar la quarta prova, el concurs de preguntes trivial (que podeu trobar en els treballs). Les preguntes eren sobre el nostre mite, Teseu i el Minotaure, i el portaveu de cada grup que aixecava abans la mà contestava; si la resposta era correcta sumaven punts; si no, hi havia torn de rebot.

Les dues últimes proves van tenir lloc a dins del laberint: a la cinquena, els grups havien de trobar el Minotaure de color corresponent al seu grup que prèviament nosaltres havíem amagat en diferents espais del dèdal i anar a buscar el fil que es trobava just al centre. I a la sisena i última cada grup havia d’entrar i sortir (tots junts, això sí!) en el menor temps possible.

Després d’haver fet el recompte de punts, la classificació final va quedar encapçalada pel grup 6, format per la Dafne, l’Isabel, la Joana i la Carla ( que van rebre el seu merescut -i dolç- premi durant el nostre viatge al País Basc) amb 43 punts.

Finalment, hem de dir que valorem molt positivament haver dut a bon port aquesta gimcana i que ens ha semblat una activitat força amena, sobretot perquè no n’acostumem a fer, d’aquest tipus. Vam finalitzar-la a l’hora prevista, incloent-hi un participant més en l’última prova: el nostre magister, al qual ens agradaria donar les gràcies per ajudar-nos a fer més fàcil la seva realització, perquè som conscients que ens trobem en una edat en què sovint ens costa concentrar-nos i ser constants. Us deixem amb un reportatge fotogràfic i un vídeo gravat i editat per la Júlia Roig a qui també volem agrair les hores dedicades.

Valete!

Mireia Boix, Joana Rubio et Emma Torres

4t ESO

PS: el vídeo haurà d'esperar uns dies per problemes tècnics. Disculpeu les molèsties!