Monstres SA: tres activitats per treballar la mitologia grega i les emocions a 6è de primària

 

Al llarg d’aquesta proposta didàctica, alguns alumnes de llengua i cultura gregues de 1r de batxillerat hem treballat mites grecs amb l’alumnat de sisè de primària de l’escola a partir de tres activitats diferents però connectades entre si. L’objectiu principal ha estat relacionar els mites clàssics amb problemàtiques actuals i la gestió emocional dirigides als nens i nenes, de manera que poguessin participar i reflexionar al voltant de valors com l’empatia, com afrontar les pors, la reflexió personal i la importància de demanar ajuda. 

Les sirenes

La primera activitat va consistir en una petita dramatització del mite de les sirenes i en un joc de memòria amb targetes temàtiques. La representació es va dur a terme a la biblioteca de l’escola, en un espai que té forma de teatre grec, fet que va donar encara més sentit a l’activitat. A més, amb l’ajuda de diversos voluntaris entusiastes, vam aconseguir donar més vida i dinamisme a la posada en escena.

Després de la guerra de Troia, Odisseu tornava cap a Ítaca i sabia que havia de travessar una zona molt perillosa, les roques on el cant de les sirenes podia fer perdre el rumb a qualsevol mariner. Per evitar-ho, va ordenar que els seus companys es tapessin les orelles amb cera i que ell mateix fos lligat al pal major del vaixell, de manera que pogués escoltar el cant sense caure en la temptació de fer naufragar el vaixell.

Durant el joc de memòria, cada vegada que un alumne trobava una parella, se li feien preguntes relacionades amb hàbits i situacions quotidianes que els infants poden reconèixer fàcilment, com les llaminadures, els videojocs, les xarxes socials, les mentides, l’exclusió, les joguines noves, els diners o l’aparença física. Per exemple, a les targetes de les xuxes es preguntava si l’alumne sent l’impuls de comprar llaminadures quan les veu al supermercat. En les targetes de videojocs, se’ls feia reflexionar sobre si fan primer els deures o si prefereixen jugar. També es van treballar temes més sensibles, com la pressió de les xarxes socials, la sinceritat, el rebuig o la sensació d’estar exclòs.

 

Medusa

La segona activitat es va centrar en l’explicació del mite de Medusa, amb suport visual, per ajudar l’alumnat a entendre millor la història i el seu significat. Es va narrar la llegenda de Medusa com una jove d’una gran bellesa que servia com a sacerdotessa al temple d’Atena. Un dia, Posidó la va violar i Medusa fou castigada cruelment: Atena, enfadada, va transformar els seus cabells en serps i va condemnar Medusa a tenir una mirada tan terrible que qualsevol persona que la mirés directament es convertís en pedra. Aquesta transformació va convertir el personatge en una figura temuda dins la mitologia grega quan, en realitat, és una víctima del desig impulsiu i incontenible d’un poderós.

Més endavant, es va explicar com l’heroi Perseu va rebre l’encàrrec d’enfrontar-se a Medusa i derrotar-la. Amb l’ajuda dels déus, va aconseguir fer-ho gràcies a un escut brillant que li permetia veure el reflex de Medusa sense mirar-la directament, cosa que li va donar l’avantatge necessari per vèncer-la. Aquesta part del mite va servir per parlar no només de l’aventura heroica, sinó també de temes com la por, la diferència i la manera com sovint jutgem les persones pel que veiem a primera vista.

A partir d’aquí, es va proposar una activitat amb imatges i situacions diverses en què els alumnes havien d’identificar personatges que aparentment semblen una cosa però que, en realitat, amaguen una realitat diferent. Per exemple, un nen que sembla enfadat però que en realitat està trist, una nena molt silenciosa que quan agafa confiança resulta ser molt divertida, o una persona amb una aparença estranya però amb un caràcter molt amable. Aquestes situacions van portar a una reflexió sobre les primeres impressions, els prejudicis que tenim envers els altres i la importància de no deixar-nos portar només per les aparences.

Finalment, els grups van preparar una petita escena teatral en què un personatge és jutjat per la seva aparença i, després, es descobreix la veritat. Aquesta part més creativa va permetre als alumnes posar-se en el lloc de l’altre i treballar l’empatia. També va ajudar a fomentar una mirada més crítica sobre com ens relacionem amb les persones i sobre la facilitat amb què, de vegades, podem equivocar-nos quan jutgem massa ràpid.

 

El Minotaure, el laberint i el fil d’Ariadna

La tercera activitat es va basar en el mite del Minotaure, explicat en diverses parts per facilitar la comprensió. Primerament, es va relatar el naixement del monstre a l’illa de Creta, després de l’engany que el rei Minos va cometre envers Posidó. Com a càstig, la reina Pasífae va donar a llum una criatura terrible: el Minotaure, un ésser amb cos d’home i cap de toro.

Tot seguit, es va explicar com Dèdal, un arquitecte i inventor, va construir el Laberint, un espai tan complicat que ningú hi podia sortir. També es va parlar del tribut que Atenes havia d’enviar a Creta: nois i noies que eren lliurats al monstre perquè els devorés. Després apareix la figura heroica de Teseu, príncep d’Atenes, que decideix enfrontar-se al Minotaure per alliberar el seu poble. Amb l’ajuda d’Ariadna, filla del rei, i el seu famós fil vermell, aconsegueix entrar al Laberint, matar el monstre i sortir-ne amb vida.

Aquesta història es va convertir en el punt de partida per reflexionar sobre les pors personals. Es va fer una activitat amb un cabdell de llana en cercle, on cada alumne havia de dir una por en veu alta i passar el fil a un company. D’aquesta manera es creava una xarxa que simbolitzava el suport del grup. La llana representava el fil d’Ariadna, és a dir, allò que ens ajuda a no perdre’ns quan ens sentim atrapats en els nostres “laberints” personals. A través d’aquesta dinàmica, es va treballar una idea molt important: les pors no desapareixen amagant-les, sinó compartint-les i afrontant-les amb ajuda.

En resum, aquest conjunt d’activitats van permetre treballar la mitologia grega d’una manera viva i significativa, connectant els mites amb experiències, emocions i situacions reals de l’alumnat. El joc de memòria va fomentar la reflexió personal; el mite de Medusa va ajudar a pensar sobre els prejudicis i l’aparença; i el mite del Minotaure va servir per parlar de les pors i del valor de demanar ajuda. Esperem que els nens i nenes de 6è s’ho passessin d’allò més bé (tant com nosaltres!) i descobrissin la utilitat i el benefici de la mitologia com a eina educativa.

Gabriela Casadevall 
1r batxillerat d'Humanitats

Les dones a la Grècia antiga: silenciades però imprescindibles

 

Quan pensem en la Grècia antiga, sovint ens vénen al cap les imatges de grans filòsofs, oradors i herois masculins. Tanmateix, darrere de les columnes del Partenó hi havia dones que sostenien la vida domèstica, perpetuaven la família i, fins i tot, des de l’ombra, influïen en la societat. El seu paper, tot i estar limitat públicament, va ser fonamental per mantenir l’ordre social, econòmic i religiós de l’època.

A la ciutat d’Atenes, el model femení ideal era el de la dona discreta i obedient, dedicada a l’oikos (la casa). Les dones ateneses no podien votar, assistir a l’assemblea (ἐκκλησία) ni ocupar càrrecs públics, atès que eren considerades ciutadanes incompletes sota la tutela del pare, del marit o del fill.

El seu principal deure era l'administració de la llar i la criança dels fills, especialment dels futurs ciutadans de la ciutat. Elles s’ocupaven de les serventes, de la roba i, principalment, de la filatura, i de conservar els aliments. Les dones lliures sortien de casa molt poques vegades, excepte per participar en cerimònies religioses o en ritus funeraris.

Malgrat aquest aïllament, la seva presència era essencial a les festes religioses, com les Panatenees o les Tesmofòries, cerimònies dedicades a Demèter i Persèfone, on la  participació era exclusivament femenina. En aquestes celebracions, la sororitat trobava un espai simbòlic de poder i comunió espiritual.

Tot i compartir origen hel·lènic -el mot hel·lènic ve de l’Hèl·lada, que era el nom que els grecs donaven al seu país-, Esparta mostrava una realitat molt distinta. Les dones espartanes gaudien d’una educació física i d’una llibertat desconeguda per a les ateneses. Com que els homes vivien sovint dedicats a la guerra, les dones dirigien les propietats i podien posseir terres, exercir influència i parlar en públic.

A més, es considerava que una dona forta donava a llum fills forts: l’educació femenina, tot i estar orientada a la maternitat, reconeixia la seva importància en la supervivència de l’Estat. Esparta va ser, en aquest sentit, una excepció dins del món grec clàssic.

La majoria de dones gregues no van deixar escrit el seu testimoni, però la literatura i el teatre ens permeten entreveure la seva veu. A les tragèdies d’Eurípides o Sòfocles apareixen figures com Antígona, Clitemnestra, Medea o Electra, dones que desafien les lleis dels homes i lluiten per la seva pròpia dignitat o pel seu amor. També la poetessa Safo de Lesbos, una de les poques veus femenines conservades, ens mostra una sensibilitat que contrasta amb la rigidesa social del seu temps. Aquestes dones literàries revelen una paradoxa: mentre la societat restringia el seu paper dins de la societat, el pensament i l’art grec reconeixien la seva força moral i emocional.

En resum, la situació de la dona a la Grècia antiga ens parla d’una cultura brillant però desigual, capaç de celebrar la bellesa i la raó mentre negava la igualtat de participació a la meitat de la seva població. Tot i així, el llegat d’aquelles dones —mares, sacerdotesses, poetes o heroïnes— ha travessat els segles. Recordar-les ens ajuda a entendre no només el passat, sinó també la llarga evolució de la lluita femenina per la veu, la llibertat i el reconeixement dins de la nostra societat.

Gabriela Casadevall 

1r batxillerat d’Humanitats

Leda i Dalí a Portlligat

 

Uns dels mites més importants i coneguts de l’imaginari grec és el que fa referència a la narració dels amors entre Leda i Zeus. La història explica que Zeus s'enamorà perdudament de Leda, reina d’Esparta i esposa de Tindàreu, i que el rei dels déus va seduir-la lluny de la mirada d’Hera. Es va transformar en cigne i, segons el relat, perseguit per una àguila, va anar a buscar refugi als braços de Leda. La reina espartana va tenir relacions amb Zeus i el seu marit la mateixa nit i, embarassada d’ambdós, Leda va pondre dos ous, dels quals van néixer quatre criatures il·lustres. Del primer ou, fruit de la seva relació amb Zeus, van néixer Hèlena, considerada la dona més bella de Grècia i Pòl·lux, un heroi immortal. De l’altre, naixerien Clitemnestra i Càstor, mortals i fills de Tindàreu.

La relació entre el mite de Leda i l’obra ‘Leda Atòmica’ (1949), de Salvador Dalí, es basa en la reinterpretació personal que l’artista va fer del relat. Dalí recupera el mite en què Zeus, convertit en cigne, s’apropa a Leda, però el transforma completament per adaptar-lo a la seva mirada. En el quadre, la figura de Leda està representada per Gala, la seva musa, que apareix amb una actitud calmada i gairebé perfecta.

A la daliniana Leda Atòmica, els elements com el cos de Gala, el cigne, els llibres i altres objectes expressen el concepte “atòmic” que Dalí va desenvolupar després del descobriment de l’estructura de l’àtom. Gala-Leda es converteix així en un centre d’harmonia, regulat per proporcions matemàtiques i un equilibri gairebé espiritual, mentre que el cigne adquireix un paper més racional i simbòlic que no pas estrictament mitològic. Ambdós leviten sense tocar-se, reflectint el seu interès per la física moderna i l’estructura atòmica. Així, Dalí combina el mite clàssic amb la seva visió surrealista i científica de la realitat.

La relació entre Salvador Dalí i el mite de Leda també apareix en els ous gegants de Portlligat (i després a la seva casa de Púbol). L’ou esdevé per a Dalí un símbol de naixement, origen i misteri, de perfecció, fecunditat i renaixement, i Dalí adopta aquest símbol i el converteix en un element central del seu univers visual. A Portlligat, que considerava el seu “úter còsmic”, col·loca ous gegants sobre les teulades i murs com a referència directa al naixement mític d’Hèlena-Gala.

                                                                                     Casa de Dalí a Portlligat. Fotografia de Gabriela Casadevall Paillere

                                                     Casa de Dalí a Portlligat. Fotografia de Gabriela Casadevall Paillere

Gabriela Casadevall Paillere

1r batxillerat humanístic

DICCIONARI ETIMOLÒGIC VISUAL

 

Els estudiants de Llengua i cultura gregues de primer de batxillerat van estar treballant durant les darreres setmanes de curs en un projecte col·laboratiu d'etimologia que s'ha traduït en aquest diccionari visual de 788 diapositives, de la A a la Ω. Pot ser una eina molt útil per a estudiants d'arreu, no només de Llatí i Grec sinó de qualsevol àmbit del coneixement. I, per descomptat, per a persones que tinguin la curiositat de saber quin és l'origen de moltes paraules. Enhorabona per la feina feta!

ἀ, ἀν / κέντρον τό

κύκλος ὁ / φίλος ὁ

φύσις ἡ / ἰατρός ὁ, ἰατρεύω

ἰχθύς υός,  ὁ  / νεφρός, ὁ

νεός, α, ον / πρῶτος, η, ον

ψευδής, ές / ζῷον τό

La meva ruta clàssica pels carrers de Barcelona

 

El món clàssic, en general, i la mitologia grecollatina, en particular, han estat fonts inesgotables d’inspiració al llarg dels segles. Aquest llegat ha anat impregnant àmbits tan diversos com l’art, la literatura, la música, el cinema, la ciència, el dret o el llenguatge, i fins i tot en la disposició urbana de moltes ciutats i el seu nomenclàtor, entre les quals hi destaca la nostra, Barcelona. És obvi que Bàrcino posseeix un valuós patrimoni històric ja des de la seva fundació pels volts de l'any 14 aC. 

Aquesta herència clàssica és present també, com he dit abans, als seus carrers. Per això, en aquest treball de recerca he volgut elaborar una mena de ruta, d'itinerari molt particular, per la Barcelona més clàssica a través dels seus barris i districtes. 

Si cliqueu la imatge que encapçala aquesta entrada, trobareu el meu treball de camp en format Google Sites que ha procurat recollir tots i cadascun dels carrers (un total de 108!) amb nom de referència clàssica, ja sigui històrica, literària o mitològica del món grecoromà.

L’estudi en si no només ha tractat de recopilar el nomenclàtor alfabèticament, sinó que també ha volgut incorporar, com és obvi, una breu ressenya dels aspectes culturals a què es refereix. L’objectiu principal ha estat demostrar com el nostre patrimoni cultural grecollatí continua present en la nostra vida quotidiana, connectant el passat amb el que veiem i vivim diàriament. 

Personalment, des que se’m va donar l'oportunitat de poder estudiar i gaudir els clàssics, he après molt, no només continguts referencials de la seva cultura, sinó, el que és molt important, aprenentatges per a la vida mateixa, que m’han servit per crèixer, madurar i ser molt més conscient d’allò que m’envolta. Per això vaig decidir prendre el món clàssic com a font d'inspiració per al meu treball de recerca, oferint-me una nova manera de mirar la ciutat en què visc o passejo cada dia. Tenir, en definitiva, una mirada clàssica.

Espero que el gaudiu tant com jo!

Bianka Clementti

2n de batxillerat d'Humanitats

 

El cel dels mites: la nissaga de Dànae

Al cel de les estacions podem observar moltes constel·lacions i, entre aquestes, una de molt coneguda representa en el firmament el relat d’una nissaga mitològica: la de Perseu, Andròmeda, Cassiopea i Cefeu.

La història comença amb Perseu, fill de Dànae, empresonada pel seu pare i rei d’Argos Acrisi a qui l’oracle havia profetitzat que el seu net el mataria. És per això que volia evitar que la seva filla tingués descendència i va tancar-la dins d’una torre. Però Zeus, el més gran déu de l’Olimp, va embolcallar Dànae com si fos pluja daurada i d’ella va néixer Perseu. Quan Acrisi va assabentar-se'n, va llançar Dànae i Perseu al mar dins un taüt de fusta, però Zeus va demanar a Posidó, el déu del mar, que calmés les aigües per assegurar la vida de Dànae i Perseu fins a arribar a les costes de l’illa de Sèrifos.

Passat el temps, quan Perseu ja era gran, Polidectes, rei de Sèrifos, va enamorar-se de Dànae i pretenia casar-se amb ella, però per aconseguir la seva mà havia de desfer-se de Perseu, que en tot moment tenia cura de la integritat de la seva mare. Per això va demanar que tots els habitants de l’illa li portessin un regal amb l’excusa d'oferir-los a Dànae per poder enamorar la princesa d’Argos; però Perseu no va poder (o no va voler) donar-li res i, com a regal, li va dir a Polidectes que li demanés el que volgués. Aquest seria el seu regal. Aleshores, el rei de Sèrifos va encomanar Perseu matar la gorgona Medusa, el monstre de cabells de serp que petrificava tot aquell qui la mirés.

Perseu, per sort seva, va comptar amb l’ajut d’alguns déus. Hades, el déu de l’inframon, li va regalar un casc que concedia la invisibilitat; Hermes, el missatger diví, una falç molt afilada i les seves sandàlies alades, les talàries; i Atena, la deessa de la guerra i de la saviesa, va lliurar-li el seu escut protector, la famosa ègida.

Quan Perseu va arribar a la cova on habitava Medusa, la va trobar adormida i, apropant-se sigil·losament, va decapitar-la quan, despertada en l’últim instant, va veure la seva pròpia imatge reflectida en l’escut i quedà paralitzada per la por. De la sang que brollà del tall profund, van néixer el gegant Crisàor i Pagàs, el cavall alat amb qui Perseu va escapar de les germanes de Medusa, les altres dues gorgones.

Quan Perseu tornava cap a Sèrifos va passar per Etiòpia, governada pels reis Cefeu i Cassiopea. Aquesta va gosar dir que ella era més bella que les nimfes del mar i que la pròpia Afrodita, la dea de la bellesa; això va enfadar-los els dos. Posidó, com a càstig, va inundar les terres d’Etiòpia i va assegurar que només perdonaria aquesta ofensa amb el sacrifici de la filla de Cassiopea, Andròmeda. Cefeu i Cassiopea, per salvar el seu poble, van lligar Andròmeda a una roca davant del mar, destinada a morir a mans del monstre marí Cetus. Allà  Perseu va petrificar Cetus amb el cap de Medusa i va salvar d’una mort segura Andròmeda, amb qui Perseu es va casar. 

Cassiopea, tot i això, no va quedar sense càstig i va ser elevada al cel per Posidó cordada a una cadira boca a baix. De vegades també s’interpreta la constel·lació com si portés un mirall simbolitzant l’ego de la reina etiòpica. És una constel·lació fàcil d’identificar, ja que les estrelles que més brillen formen una “w” i es troba a prop de l’Ossa Menor. Al seu costat hi ha la de Cefeu.

Al cel veiem Perseu amb el cap de Medusa. L’estrella més important de la constel·lació és Algol, una paraula àrab que significa ’el cap del dimoni’ i justament aquesta es troba al bell mig del cap de Medusa.

Quan Andròmeda va morir, la deessa Atena va elevar-la també a les estrelles, al costat de Perseu i la seva mare Cassiopea, com a agraïment a Perseu per haver matat Medusa. Prop de la constel·lació d’Andròmeda es troba la galàxia del mateix nom, la més pròxima a la Via Làctia, i les filles d’Andròmeda i de Perseu són la pluja d’estrelles d’agost coneguda com a Perseides o llàgrimes de Sant Llorenç.

Aina Pujantell 

4t ESO 

Itinerari científic

Empúries, l'ànima de Catalunya

Fotografia de Sílvia Vallès Muñío

El proppassat dia 5 de desembre, els clàssics de primer i segon de batxillerat juntament amb els llatinistes de quart vam fer una magnífica visita a l’ànima de Catalunya, Empúries. Però abans d’explicar com va transcórrer la jornada, farem una breu introducció. 

Empúries és l'únic jaciment arqueològic de la Península Ibèrica on conviuen les restes d'una ciutat grega, Empórion, amb les d'una ciutat romana, Emporiae. És la porta d'entrada de la cultura clàssica: deu segles d'història que van transformar per sempre els antics pobles ibers que hi habitaven inicialment. Posat en context, a principis del segle VI aC uns colons grecs procedents de Focea es van establir en una petita illa davant de la costa del golf de Roses -a la Palaiàpolis, la ciutat antiga-, tot i que després es van desplaçar a terra ferma per fundar el que es coneix com la Neàpolis, la ciutat nova. Tres segles més tard, l'any 218 aC, Empúries va servir de punt d'entrada a la Península per a les tropes romanes en la lluita contra l'exèrcit cartaginès durant la segona guerra púnica, la d'Anníbal i els seus elefants creuant els Pirineus.

És important afegir que Empúries era un indret destacat en el comerç, com bé indica el seu propi nom original, Ἐμπόριον,  que significa ‘mercat’ en grec clàssic. 

Què hi trobarem un cop travessem les portes d'entrada a la ciutat d'Empúries cap a l’antic món grecoromà?

El primer que veurem són les excepcionals ruïnes gregues, que pertanyen a la ciutat de l’època hel·lènica. A mida que es va avançant el trajecte ens trobarem amb els recintes dedicats a Asclepi (déu de la medicina) i Serapis (divinitat grecoegípcia), i també podrem veure l'àgora, entre d’altres restes del jaciment. Després, a la part alta, podrem contemplar les restes d'època romana: les diferents domus amb els mosaics que decoraven el terra, la zona de les termes públiques de la ciutat, el fòrum, les tabernae… Es tracta, per tant, d’un espai privilegiat que ha ajudat els arqueòlegs i historiadors a conèixer amb més precisió l'evolució de l’urbanisme grec i romà. Actualment és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

I ara sí, comencem amb la nostra experiència en aquest particular passeig clàssic que ens va apropar a les nostres arrels.

Vam començar el dia molt d’hora, a dos quarts de vuit enfilàvem ja cap a terres empordaneses. Quina son que teníem tots! Tanmateix, en arribar a l’autocar, vam aprofitar que era un llarg camí per poder descansar i així gaudir més plenament del dia que ens esperava.

Arribats a Empúries, vam esmorzar envoltats de la tranquil·la remor de les onades del mar en topar amb la sorra. Quina meravella! En acabat, ens vam endinsar en les ruïnes de la ciutat. El moment que tots esperàvem havia arribat.

Només entrar, van venir a trobar-nos dues guies molt amables per fer-nos la visita. Com que érem un grup nombrós, ens van dividir en dos grups: els humanistes de batxillerat per una banda i els llatinistes de quart d’ESO per l'altra. Ens van fer asseure a la gespa del recinte per fer-nos una breu introducció abans de poder observar amb més detall les ruïnes. Cal afegir que ja veníem preparats de l’escola, perquè en Jordi ja ens havia fet treballar de forma dinàmica el que anàvem a veure.

Va ser molt emocionant poder observar amb els nostres propis ulls el que a classe havíem treballat. Només calia tenir imaginació per anar més enllà i imaginar-se com havien estat les pedres que parlaven: precioses ciutats on hi convivien les tres civilitzacions, els tres peus de Catalunya: ibers, grecs i romans.

Una vegada feta la introducció, ens vam dividir en grups de cinc o sis alumnes i les guies ens van presentar l’activitat que, seguidament, anàvem a fer: un joc de pistes en què cadascuna d’elles et portava a la següent i et feien adquirir més coneixements. A més, ens feien anar més enllà del que vèiem fent-nos pensar que érem presents allà i havíem d’actuar com els antics habitants. El joc constava de diferents preguntes que havíem de respondre a partir del que ja sabíem o dels panells explicatius de cada un dels espais a recórrer. A més a més, ens van facilitar uns mapes per poder-nos ubicar en les dues ciutats: la grega i la romana. Ens ho vam passar tan bé que el temps va volar i ràpidament ens vam haver de reunir a l’àgora. Allà, tots els grups vam posar en comú les diferents respostes que havíem trobat. Finalment, ens vam acomiadar de les nostres amfitriones i vam entrar en una petita sala del recinte museístic on hi havia exposades diferents peces de gran valor arqueològic: mosaics de les domus, el famós del Sacrifici d'Ifigènia, monedes, gerros… Seguidament, vam entrar al MAC Empúries (Museu d’Arqueologia de Catalunya). Allà vam poder admirar in situ l’escultura original d’Asclepi, el déu de la medicina. Una escultura treballada amb dos tipus de marbre: un provinent de l’illa de Paros i l’altre del mont Pentèlic, el mateix marbre utilitzat per a la construcció del majestuós Partenó d'Atenes. Els detalls estaven molt ben treballats i de forma curosa i delicada per l'escultor: les faccions marcades del seu bell rostre, la tela de la túnica en moviment… L’artesà de qui no sabem el nom hi va dedicar moltes hores per proporcionar-li una ànima. És important remarcar que l’escultura que es troba al jaciment mirant el mar blavós és una còpia de l’estàtua original, la que ens observava ara darrere el vidre polit. Aquesta còpia està situada al costat de l’àbaton, l'edifici on eren els malalts realitzant el ritual de la incubatio. Allà, segons creien cegament, el déu Asclepi se’ls apareixia de nit i els revelava què havien de fer per curar-se.  

En acabar la visita, vam anar a dinar. Envoltats per aquell meravellós paisatge vam poder gaudir de l’àpat. Com que encara era d’hora, vam poder descansar enmig dels alts pins que ens tapaven el sol. Finalment, va arribar l’hora d’acomiadar-nos del magnífic jaciment arqueològic i tornar a l’autocar. Malgrat que el trajecte era força llarg, vam poder descansar durant el viatge, i més quan a mig camí l'autocar va dir prou i va haver de recollir-nos un segon vehicle. Es veu que el déu Asclepi no volia pas que marxéssim... Finalment, i després d'aquesta petita odissea, vam arribar a l’escola preparats per gaudir del llarg pont que ens esperava!

Dir per acabar que va ser una excursió molt i molt bonica, plena de descobertes del món clàssic i l’inici d’altres encara per descobrir.

Us animeu a endinsar-vos en aquesta bonica experiència?

Júlia Marín Luz    

1r batxillerat humanístic

__________________________________________________

La setmana passada, els alumnes de 4t d'ESO que cursem l'optativa de Llatí i els alumnes de 1r i 2n del batxillerat humanístic vam anar plegats d'excursió a Empúries, l'única ciutat de la península Ibèrica on els grecs es van instal·lar fa més de dos mil cinc-cents anys. Les setmanes anteriors, a classe, vam estar aprenent molts aspectes sobre Empúries que ens van servir com a base per entendre més a fons el que anàvem a veure. 

La visita va començar amb una breu introducció per part de dues guies locals sobre els orígens d’Empúries. A continuació, vam accedir al recinte arqueològic i vam començar un joc de pistes en petits grups que ens va fer recórrer els diferents carrers de la ciutat primer grega i després romana, observar la descripció dels cartells, comptar elements de les cases o temples, anomenar les divinitats de l'època… Vam poder veure in situ la majestuosa estàtua original d'Asclepi, el déu de la medicina, dins del MAC, el Museu Arqueològic de Catalunya, i la seva rèplica a fora, en un lloc elevat de cara al mar; les ruïnes d'un temple romà, amb algunes columnes que encara es conserven dempeus, com es distribuïen les cases, com eren les termes romanes o la zona del mercat. Finalment, vam entrar en un espai del museu on vam poder observar molts objectes de la població que havia viscut allà, com collarets, joies i eines personals, i també alguns dels mosaics que pavimentaven les cases i una de les peces de més valor, el mosaic del Sacrifici d’Ifigènia.

La ciutat d'Empúries és un lloc extraordinari: rere les ruïnes lleugerament elevades, es veuen uns pins verds contra un mar ben blau i tranquil, limitat per la banda esquerra pel Cap Norfeu i, per l'altra banda, pels penya-segats de L'Escala i de Montgó. No ens hauria de sorprendre que els grecs quedessin fascinats per aquest indret, ja que és d'una bellesa extraordinària.

Hem gaudit molt d'aquesta visita i de passar el dia en un lloc tan especial, perquè hem tingut l'oportunitat de veure in situ com era la vida dels nostres avantpassats i de conviure amb els companys. També ens va agradar molt fer el joc de pistes perquè vam poder aprendre d'una manera divertida i que ens entusiasma.

Anna Moreta Castel-Branco

4t ESO

El llatí, una llengua morta ben viva...

La Martina, en Marc, l'Alícia i la Ivet, alumnes de Cultura clàssica de 3r de l'ESO d'en Carles Cervelló, ens presenten aquesta bona feina sobre la pervivència del llatí en els nostres dies. És un tastet ben interessant i d'un títol ben revelador, oi? Plurimas gratias per treballar en aquesta direcció i felicitats als autors dels treballs!

Art i mite al Caixafòrum

L'exposició Art i mite. Els déus del Prado aplega una acurada selecció d'obres que formen part de les col·leccions  del Museu Nacional del Prado.  A  través  de  pintures,  escultures  i medalles –datades entre el segle I aC i el final del segle XVIII–,  s'ofereix una àmplia mirada sobre la mitologia clàssica i la seva representació al llarg de la història de l'art.

Es tracta d'una exposició diacrònica, que ofereix alhora representacions diferents d'un déu o un mite tenint en compte un criteri iconogràfic, i no qüestions formals o cronològiques. Així, es pot apreciar al mateix temps la riquesa iconogràfica, geogràfica i cronològica de les col·leccions del Museu del Prado, on aquest tipus d'obres s'exhibeix tradicionalment d'acord amb criteris en els quals preval l'organització basada en escoles i períodes artístics.

Així mateix, la mostra inclou diversos elements que contraposen el discurs clàssic de les peces exhibides amb la contemporaneïtat dels mites al segle XXI. Una reflexió al voltant de com han sobreviscut els mites clàssics en la cultura contemporània i com aquests mites narren les idees actuals sobre l'amor, la bellesa, la natura, el destí, la masculinitat o la feminitat.

Te la perdràs?

Racons clàssics de Barcelona (IX): Selene

Aquests darrers dies els alumnes de 4t de Llatí hem estat treballant les referències clàssiques dels dies de la setmana i la seva vinculació amb diferents déus i deesses de l'imaginari mitològic. En Jordi, el nostre professor, ens va comentar que prop de l'escola hi havia una escultura de la deessa Selene (antiga deessa lunar abans que Àrtemis li prengués el lloc, el mateix que va passar amb Hèlios i Apol·lo en el cas del sol), relacionada amb el dies Lunae o dilluns. En efecte, tot i que no ens va ser fàcil localitzar-la després de dos dies de cerca, finalment vam aconseguir trobar-la i fotografiar-la, al costat de la biblioteca Jaume Fuster tocant la plaça Lesseps. Ens ha resultat curiós el fet que sigui un lloc per on passem sovint, però que mai ens hi haguéssim fixat. I és que si caminem amb ulls clàssics, ens hem adonat que podem descobrir molts racons amb referències del món grecollatí. Recordeu quins són els seus atributs? Quins trobeu a faltar? I qui va ser l'amor de la seva vida? Valete omnes!

Ecce imagines!

Josep Lozano i Nil Pérez  -  4t ESO Llatí

10 píndoles de saviesa clàssica per començar

 

'Sapere aude' (Atreveix-te a saber)

'Μηδέν ἀγάν' (Res en excés)

'Gutta cavat lapidem, non vi sed saepe cadendo' (La gota forada la pedra, no per la força sinó perquè cau constantment)

'Amor omnia vincit' (L'amor ho venç tot)

'Per aspera ad astra' (Cap a les estrelles a través de les dificultats)

'Memento mori' (Recorda que ets mortal)

'Carpe diem' (Gaudeix del moment)

'Γνῶθι σαυτόν' (Coneix-te a tu mateix)

'Audentes Fortuna iuvat' (La sort ajuda els qui s'arrisquen)

'Facta, non verba' (Fets i no paraules)

Aquest és el principi d'un nou (i incert) viatge capitanejat pels antics grecs i romans. Què en podem aprendre? Amb quina/es t'identifiques més? Per què? Quines expectatives s'obren davant teu? Feliç travessa, tripulants, i benvinguts a bord!

Iudicium Paridis, tabula a Petro Paulo Rubenio picta

Ecce Iudicium Paridis cum commentariis latine. Intellegitisne eos?

Mereixes saber grec

“Saber Griego sirve para lo mismo que sirve oler una rosa, contemplar un cuadro o asistir a un concierto”

                                                                            Mercedes Madrid (professora de Grec)

Filòlegs són els qui ensenyen la llengua d’Homer, Virgili, Cervantes, Shakespeare i tants d’altres. I, tanmateix, filòlegs són també els enamorats de les paraules. I és cosa sabuda que estimar les paraules és la condició bàsica per pensar correctament o escriure un bonic poema d’amor…

Però sense la llengua grega, el filòsof i el poeta que tots portem a dins tindrien la difícil tasca d’inventar una altra paraula més precisa que idea, amb la qual pensar idees. I una altra més bella per dir poema.

Sense nocions de grec, encara que siguis Nobel de Física, ignoraràs que dividir un àtom és impossible. Sent un carismàtic parlamentari o un meticulós gramàtic, desconeixeràs que quan dius monarquia, utopia, democràcia, metàfora o al·legoria estàs parlant en grec sense saber-ho. Podràs ser un respectat biòleg que guarda en la seva memòria el nom de tots els animals, però et costarà d’entendre que un cefalòpode té el cervell als peus. Si la teva vocació és la cirurgia, hauràs de cercar en un diccionari què és una histerectomia. I tot i ser medallista olímpic, no sospitaràs que un gimnasta vestit és una contradicció o que Alícia és un nom molt autèntic.

Si no estudies grec et serà impossible endevinar que el cosmos ho és perquè és bell i ordenat, que la cosmètica  pretén que el rostre humà sigui tan bell i ordenat com el cosmos; i que la Via Làctia, una galàxia on es troba el nostre Sistema Solar, és tan sols el raig de llet que brolla del pit d’una orgullosa deessa.

Si desconeixes la literatura grega podràs ser un expert informàtic capaç d’eliminar els troians de tots els ordinadors, però poc podràs dir d’Hèctor, el més noble dels troians, ni de la més extraordinària guerra de la història. Sent el psicòleg més prestigiós del món no acabaràs de comprendre per què tots els nens tenen complex d’Èdip. Potser siguis l’esteta de moda i vulguis parlar sobre La Farga de Vulcà del genial Velázquez sense saber que Vulcà era en realitat Hefest, que era coix, i que es va enamorar de la més bella i sensual de les divinitats, i que el menyspreu d’aquesta el va fer el més dissortat déu de l’Olimp.

El protagonista de la pel·lícula és un heroi, sí. Però sense grec mai sospitaries que està emparentat amb els déus i lluita per la seva vida i la dels altres. Malgrat alguns actors i crítics de cinema són hipòcrites i cínics, no sabràs que tots els actors duen una màscara i que tots els cínics admiren els gossos. Amant de la música urbana, inspirada per algú, et serà fàcil constatar que “raper” i “rapsoda” comencen per “rap-“, però et serà més difícil apreciar que tant els moderns rapers com els antics rapsodes hel·lens són experts en cosir cançons. I si algú et diu peripatètic, provocant el teu enuig, serà perquè ignores que t’està comparant amb un dels més grans filòsofs a qui agradava molt passejar acompanyat dels seus alumnes. I que és, certament, patètic enfadar-se per això.

És més que probable que sàpigues que Víctor Valdés va ser un fantàstic porter de futbol, allò que en castellà se’n diu “cancerbero”, però sense grec mai no sospitaràs que, tot i no pretendre-ho, l’estàs comparant amb un gos de tres caps. Sabràs que les pitonisses són bruixes endevinadores, tot i no endevinar que la seva saviesa ve de la terra i que són amigues de la serp Pitó. Gaudiràs dels simpàtics dofins, però no sabràs que es diuen així perquè tenen melic. Hauràs sentit parlar de Penèlope, popular actriu i preciosa cançó de Serrat, però res sabràs d’aquella altra Penèlope que teixia i desteixia el seu teler esperant pacientment el seu estimat Odisseu, més conegut com Ulisses.

En una biblioteca s’emmagatzemen llibres, però si no saps grec potser desconeguis que, per la mateixa raó, el moble on guardes els teus discos preferits és una discoteca, encara que no tingui barra de bar ni llums llampants. Potser intueixis que l’alfa i l’omega són el principi i el final. Però no sabràs per què. I ni tan sols arribaràs a pensar que una omega és només una “o” molt gran.

Sense els mites grecs, el taló d’Aquil·les, la poma de la discòrdia o la caixa de Pandora només serien frases fetes, buides, sense sentit. I si no saps què s’hi amaga al darrera, mai arribaràs a saber la causa de la còlera del guerrer en la batalla, la ira desfermada d’Eris o les moltes coses que van sortir de l’enigmàtica gerra abans de quedar tancada en ella l’esperança.

Potser un dia, després d’una silenciosa dardada, et vas enamorar platònicament del teu atractiu veí (o veïna). I, posseïda (o posseït) per les muses, vas passar la tarda escrivint versos. Però si no saps res de l’antiga Grècia, ignoraràs per què el teu amor és vertaderament platònic, qui són les muses i qui et va llançar l’amorosa sageta.

I sense grec, en fi, mai sospitaràs que, malgrat no haver estudiat cap llengua més, en llegir amb devoció el teu poema amorós, t’hauràs convertit en el més digne dels filòlegs.

I que, precisament per això, mereixes saber grec.

                                                                                                    Anònim

Mereixes Saber Grec by on Scribd