DICCIONARI ETIMOLÒGIC VISUAL

 

Els estudiants de Llengua i cultura gregues de primer de batxillerat van estar treballant durant les darreres setmanes de curs en un projecte col·laboratiu d'etimologia que s'ha traduït en aquest diccionari visual de 788 diapositives, de la A a la Ω. Pot ser una eina molt útil per a estudiants d'arreu, no només de Llatí i Grec sinó de qualsevol àmbit del coneixement. I, per descomptat, per a persones que tinguin la curiositat de saber quin és l'origen de moltes paraules. Enhorabona per la feina feta!

ἀ, ἀν / κέντρον τό

κύκλος ὁ / φίλος ὁ

φύσις ἡ / ἰατρός ὁ, ἰατρεύω

ἰχθύς υός,  ὁ  / νεφρός, ὁ

νεός, α, ον / πρῶτος, η, ον

ψευδής, ές / ζῷον τό

COLONIA IVLIA VRBS TRIVMPHALIS TARRACO: final de trajecte

El  passat  sis  de  maig,  les  alumnes  del  batxillerat  humanístic  de  segon  de  batxillerat  vam tenir l’oportunitat de visitar la Tàrraco romana. Una experiència que ens va transportar a la vida d’aquesta majestuosa urbs.

Tarraco, l’actual Tarragona, situada al sud-est del litoral català, va ser la capital més important, durant el període imperial, de la Hispània Citerior. Malgrat els segles que han anat passant i les transformacions i modificacions que ha experimentat la ciutat, segueix mantenint la seva essència, no només en els monuments emblemàtics (com el circ, l’amfiteatre, les muralles…), sinó també en els seus carrers, antigament, pas de ciutadans romans.

Primerament, vam desembarcar a l’estació de tren per poder transportar-nos fins a les portes de Tarragona, anteriorment la zona residencial. Aquesta zona, durant l’època romana, es trobava principalment a la part baixa de la ciutat, més a prop del port i del Fòrum colonial, on vivia la major part de la població. Avui dia correspon al centre de Tarragona, especialment els voltants del Mercat Central, la Rambla Nova i el carrer Major.

A mesura que anàvem avançant i pujant les escales, vam arribar a la segona terrassa en què està estructurada l’urbs romana: el circ. Aquest edifici de lleure va ser construït al segle I dC, durant la Dinastia Flavià (com va passar amb la construcció d’altres edificis importants de la ciutat com el fòrum i l’amfiteatre).

Malgrat no poder traslladar-nos en el temps, ens vam imaginar com era el circ: una de les construccions més emblemàtiques de l'antiga ciutat romana i un dels circs millor conservats de l’Imperi. Situat a la part central de la ciutat -connectava la zona residencial amb la del Temple d’August i del Fòrum Provincial-, el circ s’utilitzava principalment per a curses de quadrigues i altres espectacles públics. Tenia una forma allargada i ovalada, amb una pista central (l’arena) envoltada per graderies que podien acollir entre 20.000 i 25.000 espectadors. Actualment, malgrat estar parcialment soterrat sota edificis moderns, encara se'n conserven importants restes visibles, com part de les voltes subterrànies, accessos i una secció de les graderies.

A més, vam tenir la immensa sort de poder entrar dins de les seves entranyes: només entrar, vam haver de pujar les altes escales que conduïen els espectadors a la càvea. En arribar a dalt, ens vam poder imaginar com hauria estat l’arena per on corrien aurigues i carros, malgrat que, actualment, només se’n conserva una petita part.

Seguidament, vam poder observar en detall les enormes muralles que envoltaven l’antiga Tàrraco. Malgrat trobar altres escoles que dificultaven el pas i tapaven alguna part de les restes, vam poder apreciar les columnes procedents de Troia, alguns sarcòfags, les dues estàtues que representen l’essència de l’antiga Roma (l’August de Prima Porta i la Lloba Capitolina) i, per damunt de tot, les grans muralles amb les seves respectives torres (la de l’Arquebisbe, la de Cabiscol i la de Minerva, especialment interessant).

És important remarcar que són les construccions més antigues i importants que tenen per origen la fortificació -primer de fusta i després de pedra- del campament militar inicial de Tàrraco. A més, en Jordi, el nostre professor, que ens feia alhora de guia, ens va explicar les dues fases de construcció: la primera, amb l’ocupació romana (217-197 aC), en què Tàrraco va ser fortificada durant la Segona Guerra Púnica mitjançant el parament megalític (grans blocs irregulars de pedra), i la segona, en què només es va ampliar i reformar el perímetre defensat, utilitzant carreus sobre un estret sòcol megalític.

Cal afegir que, en algunes de les pedres hi ha inscrites certes inicials de noms o símbols que els esclaus ibers que les van construir van voler deixar per escrit, per tal d’immortalitzar la seva presència en la construcció de les muralles.

Abans de sortir del Passeig Arqueològic, vam ser testimonis de la presència dels dos mil anys d’antiguitat que amagaven en el seu interior les muralles i les columnes troianes (en aquestes podíem escoltar la trobada entre Príam i Aquil·les, el combat entre Hèctor i Pàtrocle i després amb Aquil·les, els plors d’Andròmaca i d’Hècuba en perdre-ho tot…).

Aleshores, vam arribar a la terrassa superior, dividida en una gran plaça i la zona de culte amb el Temple d’August. En aquesta zona es trobava el recinte de representació del poder romà, format per una gran plaça porticada (on hi havia el Fòrum provincial) i, al punt més elevat, la zona de culte amb el Temple d’August (dedicat a la Triada Capitolina, Júpiter, Juno i Minerva).         

També vam poder entrar dins del Pretori: una torre romana situada a l’extrem sud-oest de què havia estat el Fòrum Provincial (complex administratiu i militar que presidia la ciutat romana), al costat del qual, a l’antic Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, hi ha la inscripció que diu TARRACO SCIPIONUM OPUS (en honor als germans Escipió, fundadors de l’urbs romana). Va ser en aquest moment, quan vam recrear la bella i vella tradició que cada gens classica de l’escola ha celebrat al llarg dels anys: fer una fotografia per al record i comiat de final de curs.

Després de pujar unes interminables escalinates per poder presenciar les seves estructures interiors i subterrànies, vam arribar a la planta superior, des de la qual es podia observar una vista magnífica de tota la ciutat actual, on quedava perfectament palès el perímetre de l’antiga urbs romana.

Pel que fa al Temple d’August, avui en dia les seves restes romanen a sota de la catedral romanicogòtica de Tarragona, que se situava a la terrassa superior de la ciutat.

Finalment, vam anar a l’última parada de la nostra visita: el cèlebre amfiteatre romà. Un edifici destinat a l’oci dels ciues tarraconenses, fundat al segle II dC i restaurat al 218 dC. En aquest edifici emblemàtic s’hi representaven espectacles violents (lluites de gladiadors (munera), caceres de feres (venatione), execucions…) i, per tant, estava situat extramurs. En arribar a l’amfiteatre, no només vam poder observar la cauea (graderia), sinó que també vam poder baixar a l’arena -en forma d’el·lipsi i creuada per fossae- i representar nosaltres mateixes lluites de gladiadors. Només baixar, ens va sobtar l’aparició de la base d’una antiga església paleocristiana -Església de Santa Maria del Miracle-, fet que converteix l’amfiteatre de Tàrraco en un edifici únic al món. Per entendre la seva presència, ens hem de remuntar al segle VI dC quan el bisbe Fructuós juntament amb Auguri i Eulogi -dos diaques- van ser cremats i considerats màrtirs, fet que demostra la persistència i el poder de l’Església fins i tot en espais de memòria pagana.    

Acabada la visita, vam dinar al llarg de la Rambla. En aquell moment, calia acomiadar-nos de Tàrraco i de tots els nostres avantpassats que han fet possible el nostre present; era iportant valorar una ciutat carregada de segles d’història.

Va ser una visita molt enriquidora i que de ben segur recordarem com una de les més especials de batxillerat. Poder contemplar monuments antics tan ben conservats i tenir l’oportunitat de recórrer in situ una ciutat amb un passat tan gloriós va significar, certament, una experiència indescriptible.         

Júlia Marín Luz - 2n de batxillerat humanístic     

P.S.: agraïm especialment a la Sol Perbech la gravació i l'edició d'aquest vídeo tan xulo de la sortida. Plurimas gratias, Sol!

La meva ruta clàssica pels carrers de Barcelona

 

El món clàssic, en general, i la mitologia grecollatina, en particular, han estat fonts inesgotables d’inspiració al llarg dels segles. Aquest llegat ha anat impregnant àmbits tan diversos com l’art, la literatura, la música, el cinema, la ciència, el dret o el llenguatge, i fins i tot en la disposició urbana de moltes ciutats i el seu nomenclàtor, entre les quals hi destaca la nostra, Barcelona. És obvi que Bàrcino posseeix un valuós patrimoni històric ja des de la seva fundació pels volts de l'any 14 aC. 

Aquesta herència clàssica és present també, com he dit abans, als seus carrers. Per això, en aquest treball de recerca he volgut elaborar una mena de ruta, d'itinerari molt particular, per la Barcelona més clàssica a través dels seus barris i districtes. 

Si cliqueu la imatge que encapçala aquesta entrada, trobareu el meu treball de camp en format Google Sites que ha procurat recollir tots i cadascun dels carrers (un total de 108!) amb nom de referència clàssica, ja sigui històrica, literària o mitològica del món grecoromà.

L’estudi en si no només ha tractat de recopilar el nomenclàtor alfabèticament, sinó que també ha volgut incorporar, com és obvi, una breu ressenya dels aspectes culturals a què es refereix. L’objectiu principal ha estat demostrar com el nostre patrimoni cultural grecollatí continua present en la nostra vida quotidiana, connectant el passat amb el que veiem i vivim diàriament. 

Personalment, des que se’m va donar l'oportunitat de poder estudiar i gaudir els clàssics, he après molt, no només continguts referencials de la seva cultura, sinó, el que és molt important, aprenentatges per a la vida mateixa, que m’han servit per crèixer, madurar i ser molt més conscient d’allò que m’envolta. Per això vaig decidir prendre el món clàssic com a font d'inspiració per al meu treball de recerca, oferint-me una nova manera de mirar la ciutat en què visc o passejo cada dia. Tenir, en definitiva, una mirada clàssica.

Espero que el gaudiu tant com jo!

Bianka Clementti

2n de batxillerat d'Humanitats

 

Sis aproximacions a la civilització romana

                      

Civilització romana: 6 presentacions per a les PAU

L'origen diví dels dies de la setmana

La discipula Diana Masagué (quin nom més divinament olímpic!) ens presenta la relació que hi ha entre els noms dels 7 dies de la setmana (septimana o hebdomada) i 7 il·lustres divinitats del panteò grecoromà. I a continuació, si sentiu curiositat per saber-ne més, us proposem la lectura d'un extracte del blog Ab origine, d'Enric Ortega.

Dilluns prové del dies Lunae llatí, és a dir, el dia de la Lluna. El mateix passa, per exemple, en castellà (lunes), en francès (lundi) i en italià (lunedi). En les llengües germàniques, per exemple, trobem el Monday anglès (Moon day o dia de la Lluna) i el Montag alemany (Mond tag, amb el mateix significat).

Dimarts és el dia dedicat a Mart, el dies Martes llatí. Els noms castellà (martes), francès (mardi) i ilalià (martedi) segueixen el mateix patró de construcció. Mart era el déu de la guerra, igual que Tiw ho era en la mitologia germànica. Per això en anglès el dimarts es diu Tuesday, que prové de l’anglès antic Tīwesdæg que significa literalment “dia de Tiw”.

Dimecres és el dies Mercurii llatí, de la mateixa manera que ho és en castellà (miércoles), en francès (mercredi) i en italià (mercoledi). En la mitologia nòrdica, l’equivalent a Mercuri és el déu Wodan (anomenat també Odín pels pobles nord-germànics), ja que ambdós eren considerats els guies de l’ànima després de la mort. Així, l’anglès Wednesday prové de l’anglès antic Wōdnesdæg (el dia de Wodan). En alemany, Mittwoch significa “dia del mig”; quan sigui l’hora d’explicar el significat de diumenge entendrem per què.

Dijous és el dia consagrat a Júpiter, el dies Jovis llatí. Igualment, en castellà (jueves), en francès (jeudi) i en italià (giovedi). En aquest cas, l’equivalent en la mitologia nòrdica és el déu Thor, que és el déu que personifica el tro. Així, el Thursday anglès significa literalment “dia del Thor” i l’alemany Donnerstag “dia del tro”.

Divendres és el dies Veneris, consagrat a Venus. Així, en castellà (viernes), en francès (vendredi) i en italià (venerdi). En la mitologia nòrdica, el planeta Venus s’anomenava era Friggjarstjarna (l’estrella de la deesa Frige). Per tant, el Friday anglès i l’alemany Freitag signifiquen “dia de Frige”.

Dissabte és el dia que en llatí s’anomenava dies Saturni en honor a Saturn, com es manté en l’anglès Saturday significa literalment “dia de Saturn”. Ara bé, en aquest cas, tant en català com en castellà (sábado), en francès (samedi) i en italià (sabato) provenen del dies sabbati llatí  (de la paraula hebrea Sabbath que significa “descans”) i  en el cas del francès prové del dies sambati, una variant de l’anterior. Aquest fet s’explica per influència jueva, ja en aquesta tradició es considera que el primer dia de la setmana és diumenge i, per tant, dissabte era el setè i últim dia i es dedicava al descans i a honorar a Déu.

Diumenge era el dies Solis llatí, és a dir “el dia del Sol”. Així es manté en l’anglès Sunday i en l’alemany Sonntag que també signifiquen literalment “dia del Sol”. En aquest cas, però, l’Església cristiana va passar a anomenar el diumenge dies Dominicus, que vol dir “el dia del Senyor” (en contraposició al Sabbath jueu). Per tant, el diumenge català, el castellà domingo, el francès dimanche i l’italià domenica no honoren el Sol, sinó el déu cristià. Amb aquest canvi, el diumenge s’establí com a darrer dia de la setmana romana i per això la nostra setmana comença el dilluns i no el diumenge com la de les llengües germàniques.

Llatinismes confinats

Aquest és un petit regal per als meus alumnes de Llatí de 4t d'ESO en dies de confinament obligat. Vaig demanar-los que triessin un llatinisme i que, inspirats per ell, escrivissin un petit text, fessin un dibuix, escollissin una cançó o gravessin un àudio o un vídeo. He anat rebent les seves feines i el resultat és aquest padlet. Feliciter, discipulae et discipuli! Feu bondat, cuideu-vos molt i cuideu dels vostres.

CVRATE VT VALEATIS!

I Narcís va dir: Encantat de conèixer-me!

A propòsit d'un projecte que els alumnes de 3r d'ESO van començar la setmana passada i acaba aquest proper divendres, i que porta per títol l'epígraf d'aquesta entrada, tres llatinistes de 1r de batxillerat, l'Albert, l'Andrea i l'Elyn, han elaborat aquest vídeo per explicar el mite ovidià que fa referència al jove Νάρκισσος, fill del riu Cefís i de la nimfa Liríope. Esperem que us agradi!

Text adaptat: Narracions de mites clàssics, Ed. Teide (Adaptació de les Metamorfosis d'Ovidi a cura de M. Capellà) 

#yoconozcomiherenciaytú? 2018

Després d'un parell d'anys sense participar al concurs que convoca anualment l'AMUPROLAG i la SEEC de Múrcia, enguany hi tornem en motiu del bimil·lenari de la mort del gran poeta romà Publi Ovidi Nasó. Alumnes de 1r i 2n de batxillerat de Llatí han gravat aquest vídeo que recrea una ficció: l'entrevista que una periodista del segle XXI aconsegueix en primícia del poeta de Sulmona des de l'exili. En aquesta, Ovidi repassa les dades autobiogràfiques més importants i parla de la seva producció literària tot posant-la en relació amb una vida, la seva, plena de contrastos. I tot plegat amb un testimoni de luxe: la carta que l'escriptora figuerenca d'adopció Ma Àngels Anglada li fa arribar al nostre poeta a Tomis, seu del seu exili al Pont Euxí. 

Esperem que us agradi i també -per què no desitjar-ho!- tenir sort al concurs que donarà a conèixer els guanyadors el proper dilluns 12 de febrer.

ALEA IACTA EST!

P.S.: Podeu veure la resta de vídeos participants clicant aquí.

Un dissabte a la romana

Un any més, el darrer cap de setmana d’abril, es va celebrar un dels festivals de Reconstrucció Històrica més importants que tenim a Catalunya, la Magna Celebratio de Badalona, enguany en la seva XII edició. I un any més, els alumnes de llatí i grec de l’Escola Vedruna Gràcia hi vam participar portant els tallers de l’Schola romana i els Ludi juntament amb companys dels IES Isaac Albéniz de Badalona i Premià de Mar.

Hem de dir que el nostre primer dia no va començar massa bé, ja que vam estar acompanyats per una fina pluja. Malgrat aquest contratemps, tots estàvem molt entusiasmats per viure aquell únic i “historic” cap de setmana. Després d’haver preparat els nostres espais, vam anar a canviar-nos a l’Escola Cultural. Quan les noies ja duiem posat el nostre vestit de romana, les ornatrices dels Barcino Oriens ens van donar el toc final pentinant-nos un típic monyo romà amb dues trenes.

El meu recollit

Tot ja estava enllestit i va ser a les 11 tocades quan van arribar els nostres primers interessats en jugar al puzle de llatinismes, ja iniciat l’any passat en un format diferent. Alguns alumnes de 4t i de 1r de Batxillerat vam posar-nos mans a l’obra per muntar l’activitat per tal que fos didàctica i pogués gaudir-la el màxim nombre de gent. El joc consistia en fer parelles per trobar l’expressió completa amb la seva definició i exemple. 

El que més ens va agradar, però, va ser la cara d’emoció d’alguns adults en recordar aquelles expressions o paraules apreses ja fa uns anys enrere quan estudiaven grec o llatí. Les felicitacions pel material van anar in crescendo a mesura que anava avançant el dia.

En el mateix espai hi teníem el ludus litterarius i el ludus grammaticus, on adults i nens podien gaudir tot escrivint el seu nom en l’alfabet antic del llatí o en grec amb un llapis prou curiós per a tots ells: el calamus. Tot i que alguns i algunes no es van atrevir a provar-ho, no van marxar sense el detall, ja que nosaltres estàvem disposats a escriure els noms les vegades que calgués. Una breu representació teatral acabava en l’etapa del ludus rhetoricus, l’escola d’oratòria. Fins i tot la Televisió de Badalona va venir a gravar per a l’espai de notícies!

Cliqueu l'enllaç i cerqueu el minut 14:58!

Acabada la Magna, cal dir que l’èxit de les nostres activitats i tallers va ser desbordant. El mal temps de dissabte no va ser obstacle per a nosaltres, sinó tot el contrari, la gent va sortir al carrer per viure un cop més aquest festival romà organitzat pel Museu de Badalona i l’Ajuntament de la ciutat.

Esperem repetir l’experiència en properes edicions. Llarga vida a la Magna!

Marta Orquín

4t ESO Llatí

P.S.: gaudiu del vídeo oficial de la nostra Magna gravat per la Margalida Capellà, professora de l'IPM!

L'ànima de l'Odissea

Sovint passejant per la ciutat ens topem, sense esperar-ho, amb petits oasis clàssics. Racons dedicats a aquest apassionant món que desperten la curiositat de la gent i, com no, dels tripulants d’aquest vaixell. Un d’aquests racons és l’hotel Alma de Barcelona, ben a prop de la Diagonal, on hi ha instal·lada una exposició sobre l’ànima de l’Odissea.

L’artífex d’aquesta mostra és en Josep Maria Rius i Ortigosa, més conegut com a Joma, dibuixant i il·lustrador barceloní que potser reconeixereu per les seves il·lustracions a La Vanguardia, i consisteix en un mòbil gegant del qual pengen grans il·lustracions.

L’esmenat mòbil, que consta d’un total de tretze peces, representa diverses escenes i personatges de l’Odissea: Posidó i Atena rivalitzant (com és habitual), Èol, que en primera instància ajuda l’heroi amb els seus vents i després el condemna a allunyar-se d’Ítaca, Circe, la maga, la bella Calipso, que el reté durant set anys i li promet la immortalitat, Penèlope, l’amant i fidel esposa que l’espera cosint i descosint, els cruels pretendents d’aquesta, Telèmac, que cobeja el retorn del seu pare lluitant des de la distància, les sirenes que en realitat són mig dones i mig ocells, el temible ciclop Polifem, Caribdis, el monstre marí que posarà en perill la tripulació, la nau amb la qual viatgen i, és clar, Ulisses. A aquest, com a  protagonista absolut de l’Odissea, el trobem representat de dues maneres: com a viatger errant que és a punt de morir en naufragar l’últim vaixell, i camuflat de captaire, espiant els pretendents de la seva esposa, recuperada la seva identitat heroica.

Fa uns dies l’Isaac i jo vam decidir fer una visita in situ a l’exposició per poder mostrar-vos de primera mà com és i, sobretot, per animar-vos a què vosaltres també la visiteu i pugueu gaudir de les imatges i el seu moviment continu i hipnòtic mentre us tombeu a les butaques de l’entrada de l’hotel. Us hi animeu?

Aquí us deixo un petit vídeo que ha editat l’Isaac, on podreu identificar fàcilment tots els personatges que us he esmenat abans. Els trobeu tots?

Júlia Roig

Isaac Guilà

2n batxillerat - Humanitats

SALVTATIONES ET PRAESENTATIONES

Durant aquest primer trimestre els discipuli et discipulae de Llatí de 4t hem anat elaborant un treball col·laboratiu de vocabulari i expressions que ens ha permès aprendre a presentar-nos i a mantenir una conversa bàsica en aquesta llengua clàssica. Us convidem a veure'n els resultats i esperem que la nostra tasca us pugui ajudar a posar fil a l'agulla.

Laura et Carla

Ana et Ricard

Olga, Cristina et Marta

Sara et Lourdes

Anna et Paula

Berta, Mireia et Júlia

Aleix et Ferran

Natàlia, Irene et Mª Ángeles

Ona et Bet

Monumentum perenne

L'Arnau Font, alumne del batxillerat tecnològic de l'escola, ha posat fi a un audiovisual que serà testimoni d'una nova edició, inoblidable, de la Magna Celebratio badalonina. És una manera de recordar-nos a tots els que hi hem participat que, malgrat el pas del temps, tot esforç, tota il·lusió i tota activitat compartida té la seva recompensa. Aquestes imatges volen ser un testimoni durador del que vam viure l'últim cap de setmana d'abril en un petit espai que vam saber fer nostre per oferir-lo a les persones que tenien curiositat per saber com es jugava i com s'aprenia a l'antiga Roma. Un bocí del que som i fem a les nostres aules de secundària. I em sembla, no sé què en pensareu vosaltres, que l'Arnau aconsegueix transmetre amb imatges el que jo he volgut dir amb paraules. Això i molt més. Gràcies per la teva generositat i per ser un exemple del que vertaderament significa l'expressió llatina gratis et amore.

Reivindicant la nostra herència (i 3)

Aquest és el vídeo que els alumnes de 1r de batxillerat han editat per presentar al concurs promogut per l'AMUPROLAG Yo conozco mi herencia, ¿y tú? 2015 amb l'objectiu de reivindicar els Estudis Clàssics i les Humanitats a la LOMCE. Malgrat enguany les bases proposaven que els textos triats estiguessin relacionats amb les institucions polítiques, la seva contribució ha volgut recollir una antologia poètica grecollatina com venim fent des de fa tres anys amb l'afegitó del meravellós fragment del Discurs Fúnebre de Pèricles que parla sobre els fonaments teòrics de la democràcia atenesa. Esperem que us agradi. I a vosaltres, intrèpids i entusiastes tripulants, gràcies per les hores que hi heu dedicat.

Uns grecs ben menuts!

Com tots ja sabeu, el passat divendres 13 vam celebrar carnestoltes a l’Escola. Els més petits van dur un munt de disfresses diferents, però nosaltres –convidats per l’Ona, la seva tutora, i en Jordi- vam anar a visitar una classe en concret: 3r de Primària A, que es disfressaven de... grecs! Els nens feia setmanes que es preparaven per a aquest dia i bé que ho vam notar! Tenien tota la classe decorada d’imatges i dibuixos a més de saber-ne un munt de coses ja, dels antics habitants de l’Hèlada.

Quan en Jordi ens va proposar d’anar a explicar un mite als nens, no ens ho vam pensar dues vegades: ens encantava la idea! Després de rumiar-ho una mica ens vàrem decidir per explicar Teseu i el Minotaure, ja que vam pensar que ens aniria molt bé per tractar amb els nens el tema de la por i com superar-la. Així, a més de tenir una part lúdica, l’activitat també serviria per a fer una petita reflexió amb ells.

Arribat el moment, ens vam presentar a la seva classe, on les dues vam ser rebudes amb molta il·lusió pels petits que, per cert, anaven guapíssims! Ens van impressionar amb les disfresses tan maques que duien i ells, tot cofois, ens les van estar ensenyant molt orgullosos. Un cop asseguts, amb el suport d’una senzilla presentació amb diapositives que havíem preparat, els vam explicar el mite. Els vam fer una petita explicació de per què els grecs els explicaven i els vam narrar la història de com l’heroi atenenc va acabar amb el temible monstre de cap de brau.



Abans de començar teníem una mica de por que els nens no parlessin gaire o no s’hi impliquessin massa, però aquests dubtes es van esfumar des del minut zero: no paraven de fer preguntes! Tot els hi feia curiositat i tenien una gran imaginació. Aixecaven tant la mà que quasi no ens deixaven explicar. La seva resposta va ser increïble, ens va encantar. Amb l’ajut de les imatges i d’un fil daurat que vam usar per a simular el fil que Ariadna li donà a Teseu, vam explicar el mite davant d’uns vint-i-cinc nens ben atents i amb els ulls ben oberts. El reportatge fotogràfic en dóna fe!

Un cop el relat ja estava explicat, vam comentar amb ells com, fins i tot Teseu, tenia por a entrar al laberint i com ho va aconseguir gràcies a l’ajuda d’Ariadna, la preciosa filla de Minos, el rei de Creta. Ens van estar explicant un munt de coses que a ells els hi feien por i vam reflexionar plegats de com n’és això de normal i com, amb l’ajuda d’algú, sempre es poden superar aquestes pors.

Finalment, vam concloure la visita fent-nos fotos i parlant amb ells. I com en són d’afectuosos! Ens van estar vinga a demanar fotos i que els hi escrivíssim missatges a les agendes. Ens van explicar un munt de coses i nosaltres els hi vam escriure el seu nom en grec. Al cap d’una bona estona de “retenir-nos” amb abraçades i petons, ens en vam anar de la classe amb un gran sentiment de felicitat i pensant com n’ha estat de positiva i enriquidora aquesta experiència. Va ser tot un plaer compartir carnestoltes amb ells i, sens dubte, després de veure la seva magnífica resposta i de que ens ho hagin demanat... volem repetir! Estem pensant de preparar-los una... gimcana!

Per últim, volem agrair a la tutora dels nens, l’Ona Lasierra, que ens donés l’oportunitat de viure aquesta experiència per poder introduir els nens en el fantàstic món dels mites clàssics.

Júlia Roig

Alba Gracia

1r batxillerat – Grec I

A propòsit de Perseu i la seva lluita titànica

Ja en el títol d'aquest apunt apareixen dues referències clàssiques ben evidents, la de l'heroi argiu Perseu i l'adjectiu que defineix amb precisió el tortuós periple que va haver de seguir aquest per demostrar la seva vàlua. A propòsit, doncs, del títol cinematogràfic que ja vam comentar a bastament en aquest blog en dos apunts anteriors, especialment en el segon, una interessantíssima recerca d'en Jordi Rojas sobre el perill de les adaptacions d'un mite clàssic a la gran pantalla, l'Isaac Guilà, alumne d'Humanitats de 1r de batxillerat i futur estudiant d'Audiovisuals, ens presenta un muntatge molt entenedor i didàctic sobre la història d'un dels grans referents de la mitologia grega. Dia de Reis, dia de relats captivadors. Que el gaudiu!

La Barcelona romana inspira el pessebre de la Plaça de Sant Jaume

Mai heu sentit curiositat per saber com era l’antiga Bàrcino?

Com cada any a la plaça de Sant Jaume, l’Ajuntament ofereix a la ciutat un pessebre obert a tot el públic i enguany aquest ha tingut com a font d’inspiració la Barcelona romana.

El proppassat cap de setmana ens vam trobar amb en Sergi i l’Alba al cor de Ciutat Vella per poder tenir una idea més detallada de com era aquesta reconstrucció de l’antiga colònia romana. Després d’observar el pessebre, vam comprovar in situ que tot i haver passat 2.000 anys, encara queden a la ciutat restes de la muralla, el temple d’August o d’una vil·la romana per mostrar la vida quotidiana dels antics habitants de Bàrcino.

Un cop allà vam voler recollir l’opinió de la gent envers el pessebre i esbrinar quanta gent sabia en què s’havia inspirat l’artífex del diorama, el pessebrista Jordi Pallí, per fer-lo realitat; molts d’ells ho ignoraven, i els pocs que ho sabien no havien sentit a parlar molt de l’antiga ciutat fundada per ordre d’August. Us assegurem que veure les cares de curiositat i d’alegria dels menuts mentre miraven embadalits el pessebre era tot un regal,i pensem que són aquests petits detalls els que fan que els nens puguin incorporar-se al coneixement de la realitat de la seva pròpia ciutat i que, a més, aquesta sigui una manera lúdica d’aprendre com vivien segles enrere els nostres avantpassats per poder conèixer d’on venim.

Ens va agradar molt visitar el pessebre, molt bonic al nostre parer i amb una molt bona ambientació i caracterització dels espais i les figures humanes; podíem observar petits detalls com, per exemple, un molí de grà on el masover es movia al voltant girant la roda de pedra o l’interior d’un castellum, on es podia resseguir la vida que duien en aquella època.

Recomanem la gent que acudeixi a veure’l ja que es podrà fer una petita idea de com era l’antiga ciutat de Bàrcino i passar una estona amena i divertida, tot aprenent un xic de cultura en relació al nostre passat clàssic.

Bruna Bassó, amb la col·laboració de Sergi Torres i Alba Gracia

1r batxillerat

Un imperi d'aigua

Fotografia: Txell Bou

Dimecres, 19 de novembre. Els humanistes de 2n havíem de ser a l'escola a tres quarts de nou del matí per enfilar la visita a les termes romanes de Sant Boi. Puntuals (com gairebé sempre), vam agafar metro i FFGG i vam arribar allà abans del previst. Vam esmorzar tranquil·lament en una plaçeta a tocar de l'estació i uns minuts més tard ja érem tots asseguts davant de les restes materials de les termes, analitzant cada pedra i cada paret.

El fred ens cremava el cos mentre ens explicaven detalladament la història d'aquells antics banys. Apuntava a la petita llibreta les paraules que en un to intens i precís pronunciava en Joanjo Esteban, el nostre guia: "aquestes termes són els banys d'una propietat privada... construïdes el segle II dC... Roma va ser, de fet, un imperi d'aigua... basat en la gestió d'aquest preciós element natural, ...". L'escalfor pujava des del terra a través del meu cos i l'aigua em mullava la pell. Ara ens explicaven la disposició del caldarium, la sala de bany calent. El vapor escalava pel buit i omplia tota l'estança. Al nostre voltant hi havia homes jugant a daus i trencant el silenci amb les seves veus cadencioses.

Al costat d'aquesta cambra s'hi ubicava el que seria l'actual sauna, el laconicum, i una sala tèbia, el tepidarium, en la qual els romans s'untaven el cos amb olis i un estrígil; aquestes eren les cambres calentes i estaven separades de les altres. Vaig examinar el meu voltant; el nostre ciceró deia que observéssim atentament les parets, que eren de pedra i morter de calç i tenien un gruix d'1,20 metres.

Una altra vegada el fred em congelava les gotes de suor que lliscaven pel meu cos: ell seguia explicant les altres cambres que es trobaven en una zona separada: les sales fredes. Hi havia nens canviant-se, es posaven una tovallola i un calçat de fusta; parlava del vestidor o apodyterium. Vaig seguir-los de lluny fins a una cambra d'aigua freda, el frigidarium; les parets -deia- eren també de pedra però el gruix era menor.

Ja havia redactat un munt de rengles quan vam haver de marxar cap al museu. Allà la Conxita Collellmir ens va mostrar una presentació de diapositives en les quals hi sortien maquetes -que havia planificat i construït amb alumnes seus de l'IES Rafael Casanova de Sant Boi- de les antigues ciutats de Barcino i Tarraco; eren meravelloses. Volàvem per damunt del circ, de les vil·les i dels temples i passejàvem pels carrers empredrats que un dia havíen trepitjat els nostres avantpassats.

Va arribar l'hora de visitar el museu, a les termes s'hi havien trobat un dau d'os, una nina de joguina, ungüentaris, agulles, una llàntia... Un munt d'objectes que ja havíem esmentat i “vist” o imaginat uns minuts abans.

Vam deixar enrere la història, els romans i les termes per tornar a l'actualitat: era l'hora de tornar a la Barcino del segle XXI.  Vam sortir del museu, contents i satisfets de la sortida, després d'aprendre un munt de coses noves; no només la distribució d'unes termes romanes sinó el dia a dia dels ciutadans romans a l'antiguitat.

El nostre viatge en el temps havia acabat definitivament..., o no.

Mariona Ferrer

P.S: Gaudiu també del vídeo que la Txell (que n'és l'editora) va enregistrar durant la sortida.

Potius sero quam numquam!: #yoconozcomiherencia MMXIV

Salvete, tripulants!

Avui us volem presentar un vídeo on s’uneixen imatges amb la recitació de poemes clàssics. El perquè del vídeo neix de la convocatòria del concurs Yo conozco mi herencia,¿y tú?, impulsat per l’AMUPROLAG i la secció de Múrcia de la SEEC. El temps, però -ja sabeu allò del tempus fugit!-, se’ns va tirar al damunt i no vam poder presentar-lo en el plaç establert. Tot i això, a nosaltres ja ens va quedar la idea al cap i, segures com estàvem del projecte, vam decidir igualment posar-hi fil a l’agulla i tirar-lo endavant, esperant una bona ocasió per publicar-lo al blog. Dimecres de la setmana passada vam celebrar la diada de Sant Jordi, el nostre dia dels enamorats, el dia de la llegenda del cavaller Jordi, la princesa i el drac, el dia de regalar roses i llibres, un dia realment bonic tant per l'ambient que es respira arreu com pel fet que es dóna gran rellevància al món de les lletres, literatura pròpiament i cultura en general. Arribat el moment, nosaltres, com a tripulants d'aquest vaixell humanista, volem fer la nostra petita aportació a aquest dia de celebració. Així que aquí us deixem aquest vídeo preparat amb molt d’entusiasme i il·lusió per l'Anna, l’Helena, la Marta, la Sofía, la Rut, la Mariona, la Judit, la Meritxell i jo mateixa en què es reciten diversos poemes d'herència clàssica que val la pena rememorar i conservar.  

Esperem que gaudíssiu enormement d'aquell dia i que també gaudiu del vídeo. Tanmateix, volem agrair a la Meritxell Bou tota la feina feta, que va des de la gravació de les imatges fins a la seva edició i muntatge final.

Valete! Χαίρετε!

Núria Martínez

1r batxillerat