Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris còmics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris còmics. Mostrar tots els missatges

19 de juny del 2017

Eros i Àgape en l’anime Yuri!!! on Ice


A principis de gener, per recomanació de la meva cosina, vaig començar a mirar-me una sèrie d’anime anomenada YURI!!! on ICE. Tracta sobre la vida d’un patinador japonès anomenat Yuuri Katsuki que, desprès d’haver quedat en ultima posició en el Grand Prix Final, cau en una depressió i torna a casa seva, a Hasetsu, desprès de 5 anys d’haver estat fora. El que ell mai s’hauria imaginat és que, desprès d’haver patinat el programa lliure del seu ídol, el patinador rus Víktor Nikiforov, aquest l’aniria a buscar a Hasetsu per anunciar-li que seria el seu entrenador. Aleshores és quan entra en escena el jove patinador rus, Yuri Plisetsky, que arriba al Japó reclamant-li a en Víktor una promesa que li havia fet anys enrere.
I és aquí on podem introduir els termes grecs d’Eros (Ἔρως) i Àgape (ἀγάπη) en la sèrie. Víktor crea dos programes curts que anomena Ai ni tsuite: Eros i Ai ni tsuite: Agape, que grosso modo podríem traduir per Sobre l’amor: Eros i Sobre l’amor: Àgape. I a cadascun dels joves els n’hi assigna un, a Yuuri el primer i a Yuri el segon.

ΕΡΩΣ

Eros era la paraula que feien servir els antics grecs per descriure un tipus d’amor on s’hi representava el desig i l’atracció sexual; un tipus d’amor eròtic que es presenta sempre en l’inici d’una relació, on la passió i l’atracció física hi juguen un paper molt important.
Tal i com es pot escoltar, la cançó manté una tonalitat optimista durant tota l’estona i un ritme molt ràpid, a diferència de la seva versió paral·lela. On podem apreciar, però, realment l’Eros, és en la coreografia que interpreta Yuuri Katsuki en el seu programa curt. Víktor fa preguntar-se a Yuuri el que és Eros per a ell, a la qual cosa el jove respon que és el Katsudon (que consisteix en un bol amb poc menjar, el seu preferit).
La vestimenta de Yuuri fa ressaltar encara més l’Eros durant la seva interpetació, ja que ell porta un vestit cenyit de color negre, que va acompanyat de pedreria per tot el seu tors.
A l’inici del programa, es pot veure com es comença amb una seqüència de moviments que es pot arribar a considerar sensual; tot seguit comença la coreografia i hi ha seqüències de passos que fins i tot els comentaristes destaquen per la seva sensualitat. Durant la sèrie, podem veure que l’inici del programa va variant: en la primera posada en escena, Yuuri li llença un petó a en Víktor i torna a repetir aquesta acció quan ha d’interpretar-lo a la Copa Rostelecom de Rússia, però aquest cop cap als jutges.

ΑΓΑΠΗ

Àgape era la paraula que feien servir els antics grecs per descriure un tipus d’amor incondicional i pur; aquest amor es basa en el benestar del teu ésser estimat i en la llei inquebrantable que hem de tractar la gent tal i com ens agradaria ser tractats a nosaltres.
La cançó està cantada en llatí (la lletra i la traducció infra sunt), i a diferència de la versió d’Eros, aquesta és molt més calmada i suau, fins al punt que pot semblar melangiosa.
En el seu programa curt, Yuri Plisetski interpreta Àgape pensant en el seu avi, perquè, per a ell, el seu avi encarna plenament aquest tipus d’amor.
La coreografia del programa es veu molt pura i innocent, i encara es ressalta més per la vestimenta que porta Yuri, un vestit immaculadament blanc que el fa semblar un àngel amb unes  muscleres que figuren talment les ales emplomades d’aquestes criatures celestials.
Ell, en tot moment, valora que el seu avi estigui a les graderies, observant-lo, ja que així és com ell pot sentir més a prop el seu Àgape. Víktor, però, sovint el renya, especialment les primeres vegades que executa el programa, perquè considera que, a l’hora d’interpretar-lo, ho fa sense viure plenament el sentit d’Àgape.

Sic mea vita est temporaria, cupit / Com que la meva vida és efímera desitja  
ardenter caritatem aeternam / ardentment un amor etern

Credam, dabo, sperabo, honorabo, / Creuré, donaré, esperaré, honoraré,
laborabo, gratias agam! / treballaré i agrairé!

Et denique aperiens fores occultas, / I, finalment, obrint les portes ocultes
nobis, grandis et clara nosque curabit / vetllarà per nosaltres, sublim i intens,
nobis, grandis et clara nosque curabit / vetllarà per nosaltres, sublim i intens,

magna magna, caritas / un gran, gran amor.
Ah! Audio vocem tuam! / Ah! Escolto la teva veu!
Adest mi libertas! / La meva llibertat s'acosta!

Mea vita amabit, caritatis pacem / La meva vida estimarà, la pau de l'amor.
Hanc felicitatem aeternam esse oro / I prego perquè aquesta felicitat sigui eterna.

Amb aquesta entrada, m’agradaria demostrar i reivindicar alhora la forta influència que pot arribar a tenir el món clàssic en la cultura oriental, en aquest cas en la cultura japonesa en relació als anime o als manga, en què, encara que no ho sembli, poden arribar a haver-hi moltes referències ocultes de la forma de viure i d’expressar-se que tenien els antics grecs i romans. I vosaltres, amb quina de les dues paraules us identifiqueu més? Per què?



Ainhoa Buendía
4t ESO - Llatí


27 d’octubre del 2013

THERMAE ROMAE


Com ja hem vist en tantes ocasions, el món de la cultura clàssica envaeix el nostre entorn -en el bon sentit de la paraula- i camina al nostre pas sovint sense que ens n’adonem. És per això que he pensat en aportar el meu granet de sorra tot explicant-vos un nou exemple d’aquest interès real i actual per aquesta cultura que encara perdura i està present en les nostres vides.
Jo, com a bona rara auis, he decidit publicar l’entrada sobre un manga anomenat THERMAE ROMAE. El títol, estimats tripulants i filadors, ja ens dóna una bona pista sobre el que ens trobarem quan obrim el fantàstic còmic, però, tot i així, us en faré cinc cèntims.

La història té lloc a l’antiga Roma i l’acció se situa, concretament, l’any 128 dC, durant l’època de l’emperador Adrià. Lucius Modestus, el nostre protagonista, és un arquitecte de termes romanes que té problemes quan els constructors no accepten els seus encàrrecs per manca de creativitat i el fan fora, de manera que el seu amic Marcus el convida a passar un dia a les termes perquè així pugui alliberar-se de les tensions i pressions patides a la feina. Mentre està submergit dins l’aigua troba un forat per on decideix lliscar. El que no imagina és que acaba de succeir un fet inversemblant. En Lucius viatja a través del temps i l’espai fins arribar a uns banys termals de Sento, Japó, en ple segle XXI. Meravellat per les innovacions tecnològiques, Lucius s’inspirarà en les idees dels “cares planes” (mots amb què es refereix als japonesos, ja que ell no en coneix la seva cultura) i tornarà al seu món, on obrirà les seves pròpies termes inspirades en les que ha vist, revolucionant, d’aquesta manera, l’època en què viu.



L’autora d’aquesta original història és Mari Yamazaki, qui amb gran enginy i sentit de l’humor ens parla a través de les seves vinyetes de les termes i de la importància que tenien no només a l’antiga Roma sinó també del seu paper rellevant a l’actual Japó, on és molt típic anar als banys públics per deslliurar-se de les tensions i fer d’aquest espai un punt de trobada.

El més curiós és veure com aconsegueix descubrir-nos el paral·lelisme entre dues cultures tan diferents com la romana i la japonesa. Per a més inri, el còmic és ple de llatinismes i locucions que ajuden el lector a agermanar-se amb la cultura i la llengua romanes.
Aquesta sèrie ha estat editada en castellà per Norma Editorial i té un total de cinc volums. També ha estat animada amb 4 episodis i té una pel·lícula, Live Action, protagonitzada per actors. Es diu que hi haurà una segona part al 2014, però no és segur.

Ara, però, m’acomiado i dono pas al protagonista de Thermae Romae, en Lucius. Espero que també a vosaltres us hagin entrat ganes de submergir-vos en aquesta curta però molt entretinguda història!

Alba Legide
2n batxillerat