31 de març del 2019

Baetulonis schola MMXIX A.D: Bacchus noster deus est

Foto de grup de la Magna Celebratio 2018, dissabte a la tarda

Dissabte i diumenge 27 i 28 d’abril: apunteu aquestes dates. Badalona es tornarà a vestir de romana i a l’entorn del Museu renaixerà l’antiga Baetulo. Una nova edició de la Magna celebratio, la catorzena,  que comptarà, com des de fa anys, amb l’Schola dels alumnes de lAlbéniz i de Vedruna Gràcia.
El professorat ja hem fet la reunió amb l’arqueòloga del Museu, Clara Forn, i estem a l’espera de realitzar el taller de Ludi, on ella mateixa i la Roser, responsable de la ludoteca, ens prepararan per fer jugar els pueri puellaeque que visitin el taller.
Queda enrere, doncs, aquell cap de setmana rúfol de l’any passat en què el dissabte ens va respectar, però el diumenge plujós ens va impedir dur a terme el taller. Encara recordo algunes alumnes que s’havien reservat el diumenge per venir i van haver de sentir, de bon matí a la porta del Museu, que aquell dia s’anul·lava la jornada. Així són els designis divins i Júpiter, el déu de llamps i trons, ens va jugar una mala passada. Esperem que enguany us pugueu treure l’espina…
Grosso modo, la nostra participació tindrà la mateixa estructura que sempre i segur que tothom hi pot trobar un lloc on col·laborar.
  • Hi ha tres torns possibles de participació, dissabte al matí, dissabte a la tarda i diumenge al mati, la qual cosa no exclou que pugueu optar a dos o tots tres. Vosaltres feu la vostra proposta i tot dependrà del nombre de sol·licituds a cada torn. Aquí teniu la programació general i algunes dades importants referents a l’organització.
  • Els àmbits de participació són quatre:
    • Les tres etapes de l’Schola: ludus litterarius (on s’ensenya a escriure en llatí i inclou el joc dels llatinismes), ludus grammaticus (on s’escriu amb alfabet grec) i ludus rhetoricus (que comprèn una petita representació interactiva amb el públic per explicar als visitants el sistema educatiu romà i especialment l’ensenyament d’oratòria i retòrica). Mireu aquí el guió de la representació, a veure si us animeu a fer algun paper.
    • El joc d’etimologies i de llatinismes també tenen èxit assegurat.
    • Els ludi Romani, que a la vegada comprenen la Ludoteca, per als més petits, i l’espai de jocs per a més grans.
No obstant, als magistri et discipuli, no ens agrada encarcarar-nos i sempre hi ha petites novetats que ens ofereixen incentius per millorar una mica a cada edició. La d’enguany va lligada a l’eix temàtic que el Museu ha triat per a la Magna 2019, el bust de Dionís trobat l’any passat ben a prop del nostre institut arran de les obres de construcció del voral de l’autopista, les mateixes que ara ens afecten de ple i ens impedeixen entrar per la porta principal del centre. Precisament el dia 28 d’abril s’inaugura una exposició sobre el tema titulada Bacus, les màscares del déu. No us la perdeu!

Doncs aquestes màscares del déu del vi i el teatre ens han fet pensar que podríem canviar el conte basat en les Metamorfosis d’Ovidi, que vam incorporar al final del rhetoricus l’any 2017, amb motiu dels 2000 anys de la mort del poeta, efemèride que el Museu celebrava també. En lloc d’això, per què no preparem el necessari per caracteritzar els visitants que ho desitgin amb els atributs del déu i amb la barba d’aquesta representació que van trobar tan a prop de casa nostra. Creieu que pot tenir èxit? Vestir els visitants de Dionís i fer-los foto per a la posteritat, tot això amanit amb les vostres explicacions sobre el déu. Qui s’hi apunta?
I ara teniu la paraula vosaltres, Baetulonenses et Barcinonenses discipulisi us animeu a compartir un cap de setmana amb el passat i el patrimoni i fer un servei a la ciutadania de Badalona i els altres visitants, deixeu un comentari amb el torn/torns que us van bé i els àmbits en que voleu participar. O si ho preferiu, també us podeu oferir a fer tasques tècniques, com les fotos, un reportatge en vídeo o qualsevol altra aportació que cregueu que pugui ser d’utilitat. Tots hi sou benvinguts.
Valete omnes!
TERESA DEVESA

16 de març del 2019

La democràcia perfecta


Amb aquest títol, el proppassat dimecres l'Enric Brotons, pare de l'Enric de 1r de batxillerat, va venir a l'escola per fer-nos una lectio magistralis sobre la carrera política -el famós cursus honorum- a l'antiga Roma. I no només va parlar de magistratures ordinàries i extraordinàries, sinó que ens va delectar, a més, amb anècdotes vinculades a famosos prohoms de la política republicana del segle I aC com Mari, Sul·la, Cèsar, Ciceró, Antoni, Cras o l'august Octavi. Els alumnes de Llatí de 1r van agrair, sobretot, l'entusiasme de l'Enric i la seva bona docència a l'hora de fer entenedor el complex sistema polític republicà que ell va qualificar, malgrat el "feta la llei, feta la trampa", de democràcia perfecta. Tots plegats van poder constatar allò que sovint senten dir a classe: som grecs, som romans! 


Us deixem amb dues presentacions: la seva pròpia i una que recuperem -de fa quatre anys- del nostre extripulant Ramon Vendrell en què va fer un interessant paral·lelisme entre els càrrecs electes de la Roma republicana i els de la nostra política actual.

Plurimas gratias, Enric, per la teva visita!



Powered by emaze


8 de març del 2019

"La font de les dones" i Lisístrata un 8 de març...


L'any 2011 es va estrenar a la cartellera cinematogràfica La font de les dones (La source des femmes), del director francès d'origen romanès Radu Mihaileanu. La pel·lícula, explicada com una faula, relata com en un petit poble de cultura musulmana, tant se val si del nord d'Àfrica o de l'Orient Mitjà, la tradició exigeix que les dones vagin a cercar l'aigua a la font comunal que neix a dalt d'una muntanya, sota un sol abrusador. I ja sabem que algunes tradicions es perden en la nit dels temps i ningú no gosa discutir-les. Un dia, però, la Leila, una jove casada, proposa a la resta de dones posar fi a aquest costum ancestral amb una vaga d'amor, o sigui, res de sexe fins que els homes construeixin una canalització per portar el seu tresor més preuat al poblet. El conflicte està servit però el final serà feliç.

Lisístrata -1a part i 2a part en àudio- (Λυσιστράτη, "la que disol un exèrcit"), representada per primera vegada el 411 aC a Atenes, és una de les comèdies més conegudes d'Aristòfanes. Obra antibel·licista per denunciar l'absurd del conflicte bèl·lic que esclatà l'any 431 aC entre Atenes i Esparta, les guerres del Peloponnès, la peça teatral ens presenta la història d'una dona extraordinària i decidida enmig d'una societat patriarcal que per acabar amb l'enfrontament entre les ciutats-estat gregues convoca una assemblea representativa de dones provinents de tota l'Hèl·lada, que decideix per unanimitat (tot i unes primeres reticències) forçar la pau fent ús de la intel·ligència més subtil: posar en pràctica una autèntica revolució, la de deixar de practicar sexe fins que no es pacti una treva. Les dones fan una tancada a l'Acròpolis, on s'hi preserven tots els béns de l'Estat, i obliguen els homes a abandonar "totes" les armes. Com és de suposar, les situacions còmiques que s'esdevenen d'aquesta trama argumental no tindran aturador, inclosa la Reconciliació final.


I per si no en teniu prou, llegiu aquest interessantíssim article de l'Aracne. 

És vigent encara una visió grega del món? Creieu que el diàleg és la forma més humana de resoldre els problemes? Com podem canalitzar la nostra indignació davant els problemes i els conflictes que afecten les nostres societats? Penseu que les dones segueixen avui dia minusvalorades en relació als homes? Per què? És la Leila una Lisístrata moderna? Quins valors defensaríeu davant la injustícia?