L'any 2011 es va estrenar a la cartellera cinematogràfica La font de les dones (La source des femmes), del director francès d'origen romanès Radu Mihaileanu. La pel·lícula, explicada com una faula, relata com en un petit poble de cultura musulmana, tant se val si del nord d'Àfrica o de l'Orient Mitjà, la tradició exigeix que les dones vagin a cercar l'aigua a la font comunal que neix a dalt d'una muntanya, sota un sol abrusador. I ja sabem que algunes tradicions es perden en la nit dels temps i ningú no gosa discutir-les. Un dia, però, la Leila, una jove casada, proposa a la resta de dones posar fi a aquest costum ancestral amb una vaga d'amor, o sigui, res de sexe fins que els homes construeixin una canalització per portar el seu tresor més preuat al poblet. El conflicte està servit però el final serà feliç.
Lisístrata -1a part i 2a part en àudio- (Λυσιστράτη, "la que disol un exèrcit"), representada per primera vegada el 411 aC a Atenes, és una de les comèdies més conegudes d'Aristòfanes. Obra antibel·licista per denunciar l'absurd del conflicte bèl·lic que esclatà l'any 431 aC entre Atenes i Esparta, les guerres del Peloponnès, la peça teatral ens presenta la història d'una dona extraordinària i decidida enmig d'una societat patriarcal que per acabar amb l'enfrontament entre les ciutats-estat gregues convoca una assemblea representativa de dones provinents de tota l'Hèl·lada, que decideix per unanimitat (tot i unes primeres reticències) forçar la pau fent ús de la intel·ligència més subtil: posar en pràctica una autèntica revolució, la de deixar de practicar sexe fins que no es pacti una treva. Les dones fan una tancada a l'Acròpolis, on s'hi preserven tots els béns de l'Estat, i obliguen els homes a abandonar "totes" les armes. Com és de suposar, les situacions còmiques que s'esdevenen d'aquesta trama argumental no tindran aturador, inclosa la Reconciliació final.
I per si no en teniu prou, llegiu aquest interessantíssim article de l'Aracne.
És vigent encara una visió grega del món? Creieu que el diàleg és la forma més humana de resoldre els problemes? Com podem canalitzar la nostra indignació davant els problemes i els conflictes que afecten les nostres societats? Penseu que les dones segueixen avui dia minusvalorades en relació als homes? Per què? És la Leila una Lisístrata moderna? Quins valors defensaríeu davant la injustícia?
25 comentaris:
Opino que el diàleg s'hauria d'utilitzar per resoldre tots els problemes, però hi han vegades on no es poden solucionar i crec que aquesta visió grega també es aplicable ja que s'intenta solucionar conflictes mitjançant una situació no violenta.
Crec que encara que respecte al passat ha canviat, les dones segueixen menysvalorades en relació als homes; en altres cultures es dóna molt més, però nosaltres també ho patim, la majoria de víctimes de la violència de gènere per exemple, són dones.
Leila es una Lisístrata moderna i crec que s'ha agafat com a referència a l'hora de crear la font de les dones. Crec que les dones en aquesta historia, tenen tot el dret de fer una vaga ja que treballen molt per anar a buscar l'aigua i si fessin una canalització es una solució perfecte per a elles.
Salve!
Jo crec que encara és vigent una visió grega del món, però que molts de nosaltres no ens adonem d'això. Estem més pensant fent les nostres petites coses del dia a dia que no ens hi fixem. Sí, jo en part crec que el diàleg és la forma més humana de resoldre els problemes encara que a vegades en molts casos el diàleg no ajuda, si no que a vegades ho empitjora, però en aquest sentit, sí que és la forma més humana. Potser podriem canalitzar la nostra indignació unint-nos a manifestacions i encara que molts diuen que això mai serveix de res, sí que ho fa.
Moltes dones sí que són minusvalorades en relació als homes en tot el món. Potser en uns països més o menys. però en qualsevol cas, és a tots els països que les dones són minusvalorades. Sembla que no, però sí. Un exemple seria la violència masclista que els homes es creuen més homes pegant o torturant a la dona pel fet de sentir-se d'alguna manera superiors a elles.
Sobre la pel·lícula que hi ha en aquesta entrada, la protagonista, Leila és en part una Lisístrata moderna ja que es vol reinvindicar contra els homes d'una manera que sap que abaixaran la guàrdia respecte lo de recollir l'aigua o fins i tot, com vol ella, que els homes construeixin un canal. Vol igualtat per a homes i dones tal com en molts països passa.
Quins valors podriem defensar davant la injustícia? De tantes injusticies que hi ha en aquest món, podriem defensar mil i un valors però parlant en aquesta entrada sobre el masclisme, es podria ajudar a les dones que sofreixen d'això, que no tinguin por a deletar-lo.
Valete!
Salvete!
Jo crec que sense diàleg en aquest món no anem enlloc i això queda demostrat en tots aquets llocs on en compte de dialogar com a persones normals només fan que esclatar guerres absurdes que l'únic que aporten són destrosses impresionants. És per això quie el diàleg entre persones és el que hauría de fer tothom per tal de fer de nosaltres un entorn millor, sense guerres...
Per poder canalitzar aquesta indignació s'ha de poder escoltar els altres, veure que hi ha gent que té altres opinions diferents a les teves i no perdre mai els nervis, sempre intentar explicar les coses sense enfadar-se.
Pel que fa a les dones, avui en dia jo crec que ja s'ha igualat més la dona i l'home. Fa uns anys la dona es tractava com a un ser inferior a l'home, es quedava a casa treballant, fents las tasques de la casa... i com he dit abans, actiualment encara existeix en alguns llocs però generalment aquesta hegemonia per part dels homes ia ha desaparegut.
Valete!
Salvete !
Aquesta entrada em fa reflexionar perquè em sembla molt fort que les dones es neguin a tenir relacions sexuals per aconseguir aigua al seu poble. Aquesta visió grega encara és actual, però en comptes de ser per un conflicte entre dues ciutats, és per falta d'un govern executiu. Jo crec que el diàleg també és una bona forma de canalitzar la nostra indignació davant dels problemes i els conflictes. I sí, encara que no ho sembli, avui dia les dones seguim sent menys valorades en relació dels homes. Leila, és una Lisístrata moderna, ja que intenta fer justícia pel mateix mètode.
Jo crec que davant la injustícia, els homes haurien de fer una canalització, no perquè les seves dones facin una vaga, sino perquè haurien de pensar en l'esforç que fan elles al pujar la muntanya sota el sol abrusador i facilitar l'accès a l'aigua de la font comunal.
Valete !
Hola!!
M'ha agradat molt aquesta entrada, m'agrada molt el món cinamatogràfic i aquesta entrada el toca de plè. M'agradaria abans de res, que m'han parlat molt be d'aquesta pel·licula, i m'agradaria verure-la.
Responent a la teva pregunta, si que crec que el diàleg és la manera de resoldre tots els problemes, per molt grans que siguin, però el problema és que la gent que te el poder per impedir les guerres i solucionar els problemes com persones civilitzades i no amb guerres ni conflictes, encara no te acceptat que existeix aquesta paraula.
Trobo que per demostrar la nostra indignació no em de recorrer a la violència, com hi ha gent que ho fa, sinó desmostrant la nostra indignació envers algun problema, i intentar arrivar a un acord. Però en aquesta societat és molt dificil arrivar a un acord, ja que els que estan al poder només pensen en ells mateixos (no tots, avbiament)
Cincerament crec que si, que les dones estem menyspreades pels homes, tot i que molta gent digui que no. Si que és cert que les coses han canviat en aquests últims anys, però tot i així una petita part de la societat encara veu a les dones com la persona que ha de cuidar dels fills i de la casa, quan realment em demostrat que sóm igual en molts sentits que els homes.
Si que crec que Leila és una Lisístrata, les dos van lluitar contra les injusticies i contra la voluntat dels homes amb una arma més efectiva que qualsevol altra que s'hagi creat, la indignacio. Amb la indignació van crear la vaga d'amor.
vale!!
El diàleg sense cap dubte és la millor manera de resoldre els problemes. Però malauradament, de vegades hi ha ocasions en les que el diàleg no serveix ni tampoc val la pena, sino que s'ha d'actuar. Obviament, la forma més pacífica per manifestar la nostra indignació és organitzant manifestacions per què així fem saber als polítics, empresaris... la nostra opinió i malestar. Avui dia la dona és menys valorada a comparació a l'home, i continuarà sent així durant molt temps, encara que hi hagi associacions i plataformes que treballin per superar aquesta injustícia que va començar fa molts anys. De fet, si és vigent aquesta manera de pensar, és perquè actualment alguns continuen pensant que la dona és inferior. És la Leila una Lisistrata moderna? Si, perquè reivindica la igualtat de sexes. Hi han molts valors que no és respecten, és difícil decidir quin és el més important o importants...
FA
Salve!
El diàleg és una forma humana de resoldre els problemes però quan el diàleg no és suficient s’han d’utilitzar altres mètodes. Per canalitzar la indignació davant els problemes i conflictes de la nostra societat l’únic que podem fer es intentar que no ens afectin tant, i en contes de indignar-nos intentar fer algo al respecte.
Avui dia encara estan menysvalorades les dones, no en totes les societats però en moltes si. Ja que aquestes societats no estan tant avançades com d’altres o simplement perquè els homes no ho han permès. Inclús en societats molt avançades on les dones i els homes són iguals, a vegades es diu frases com “això no és per dones” o “ això nomes ho poden fer els homes” que demostren que per molt avançada que estigui la societat encara queda una mica de superioritat per part dels homes.
Jo crec que Leila és una Lisístrata moderna. Lluita amb la mateixa arma que ho va fer ella per una causa important. Que les dones tinguin que anar a buscar aigua per que als homes no els hi ha donat la gana de fer una canalització no es just.
Davant la injustícia el primer seria la indignació. Per que per alguns hi ha tant i per a altres tant poc? Intentar canviar les petites injustícies que ens envolten. No podem amb totes les injustícies del món, el que si podem fer és intentar que no ho siguin.
Vale!!
Salvete!
La veritat és que jo penso que seguim en un món en el que les dones segueixen sent infravalorades en molts aspectes respecte als homes. L'iniciativa que han i van prendre les dones que es citen en aquesta entrada, em sembla perfecte per reivindicar el seu lloc a la societat, que no ha de ser inferior al dels homes.
Valete!
salvete,
Si que és vigent una visió grega del món. Crec que el dialeg si que és la forma més humana de resoldre els problemas. Podem canalitzar la nostre indignació devant dels problemes i els conflictes que afecten a la nostre societat a través de manifestacions, bagas, violencia...
Penso que avui dia encara hi ha dones que segueixen minusvalorades en relació als homes. Perque molts homes es creuen superiors i pensen que tenen més drets que les dones.
La Leila si que és una Lisístrata moderna. Els valors que defensaria devant la injustícia són la solideritat, el respecta, la tolerancia...
valete!
Salvete!
M'ha semblat una entrada magnifica.
Si, és vigent la visió grega del món.
Personalment si que crec que el diàleg és la forma més humana de resoldre els problemes, crec que podem canalitzar la nostre indignació a traves de vagues , manifestacions i per desgracia també molts cops amb la violència: atemptats, segrests...
Avui dia no es segueix minusvalorant a les dones en relació als homes , ja que les dones tenen la mateixa importància que els homes , ja no son minusvalorades.
Perquè avui dia les dones poden accedir als mateix oficis que el homes i tenen els mateixos drets.
Leila si que és una Lisístrats moderna.
Defensaria davant la injustícia el respecte, la igualtat , la tolerància, la solidaritat .
Valete!
Salvete!
Una gran entrada!
Personalment penso que encara és present una visió grega del món, on el diàleg i l'estratègia és la millor forma per resoldre els conflictes, més potent que qualsevol tipus de violència.
Podem arribar a canalitzar la nostra indignació davant els problemes i els conflictes que afecten a la nostra societat utilitzant l'estratègia, manifestant el nostre inconformisme... Per exemple, aquelles dones van decidir realitzar una vaga de sexualitat per tal de poder cedir amb els conflictes bèl·lics.
Crec que les dones avui en dia encara estem menys valorades pels homes i això ja no és gens normal en ple segle XXI en el qual estem vivin. Els homes i les dones hauríem de ser tractats en igualtat de condicions, perquè tots dos sexes som persones que tenim una sèrie de drets.
També penso que Leila és una Lisístrata moderna ja que amb la vaga de sexe, vol acabar amb el conflicte.
Valete!
Salvete!!
-Jo crec que si,segueix existint la visió grega del món, ja que generalment els problemes continuen sent els mateixos.
-Per descomptat que el diàleg es la forma o manera millor per solucionar les coses.
- Fent manifestacions d'allò que no trobem correcte.
-Avui en dia crec que les dones tenen un paper molt més important en la societat ja no són tan infravalorades com abans.
- Leila no és que sigui moderna sinó que sap portar una injustícia d'una forma més divertida i molt més intel·ligent abans d'arribar a la violència.
- Sobretot L'igualtat entre les persones i que no hi hagués discrimanció.
Valete!!
Salvete omnes!
·Jo crec que si, que algunes persones encara conserven una visió grega del món, ja que és imprescindible perquè sempre ens fan falta una varietat de maneres de veure el món per poder comparar els criteris que puguin sorgir i tenir diferents opinions.
·Crec que el diàleg és una de les formes més humanes de resoldre els problemes, però prefereixo dir que per molt diàleg que hi hagi, si no s'acompanya d'accions, el diàleg pot ser que no serveixi de molt.
·El que podem fer és provar de canalitzar-ho mitjançant mètodes de protesta com fan les dones de la comèdia de Lisístrata, tot i que si es poden acompanyar del diàleg molt millor.
·No crec que les dones estiguin menys valorades que els homes avui día, ja que les dones han aconseguit càrrecs molt importants en la societat, i han fet que la societat avançi des de fa molts anys.
·Sembla que si, que la Leila té un rampell de Lisístrata, ja que incita a la mateixa vaga de sexe que la mateixa Lisístrata va fer en la seva comedia.
·Jo crec que els valors que s'hauría de defensar la igualtat, sobretot perque és una idea important i afecta a moltes persones, independenment del sexe que tinguin.
Hola!!
No havia vist aquesta pel•lícula estrenada al cinema, i la veritat m'ha semblat molt interesant l'argument. Sempre és agradable veure el mon roma en les nostres vides i veure que segueix interesant la cultura clàssica.
M'ha agradat moltíssim aquesta manera de solucionar els problemes, i per imposar el poder de les dones. Sincerament si que penso que les dones estan menys valorades que els homes, però no entenc perquè, no ho dic per el fet de ser dona, sino perquè moltes vegades els homes necessiten l'amor, el sexe, la intel•ligència, l’astúcia...de les dones.
Jo crec que el que es vol veure reflectit en aquesta pel•lícula és la valentia de les dones i el poder que tenen sobre moltes coses encara que molta gent no ho vulgui veure. No tot s’arregla amb violència, sino que s'ha de fer us de la intel•ligència, i que moltes vegades pot fer més mal psicològicament que una guerra. Em sembla molt però que molt bé que es reivindiqui així l’important que son les dones en la nostra societat.
Hus heu fixat quina valentia demostren totes aquelles dones? Realment és d'admirar.
És el diàleg humà? No hi ha cap dubte que la resposta és afirmativa. És la manera més efectiva per resoldre conflictes? No . Tindria que ser-ho? Sí , però no podem oblidar que som , ens agradi o no, animals que parlen i pensen. Més guerrers que pacífics.
Som rabiuts, geniuts, egoistes, sensibles, supervivents.
Hauriem de canalitzar la nostra indignació d'alguna manera en que aquesta esdevenís en alguna cosa positiva, i útil. Però mai eliminar-la! Mai hem de conformarnos, si hi ha res que ens indigna hem de lluitar.. com hem fet les dones desde fa temps.
No callar-nos i tancarnos , si no , indignar-nos i lluitar .
És cert que no hem aconseguit la igualtat total però sí grans coses. No som iguals que els homes ni legalment ni humanament i és per això que no crec que la igualtat entre homes i dones s'arribi a fer realitat algún dia.
Una dona i un home són mons paral·lels i complementaris. Ni inferiors , ni superiors. Diferents! Per tant la igualtat és una utopia... oi tant que hem de valorar la fortalesa de la dona i l'espiritu de lluita , que ser del cert que és infinit. Però és una utopia, i me'n alegro. No hi ha riquesa sense diversitat . El món no seria el mateix si anomenèssim negre al color verd. Tots sabem que el negre i el verd són colors diferents, ni millor ni pitjor, diferents i en això està la gràcia.. la gràcia està en saber pintar la vida amb colors diferents.
Com ja s'ha demostrat en moltes altres ocasions, els problemes d'ara i els d'abans no són gaire diferents, i per tant les seves solucions tampoc. Amb això vull dir que està clar que encara tenim una mica de visió grega del món (encara que no li donem massa importància).
Està clar (almenys per mi) que el diàleg és el més humà per resoldre problemes, i tan de bo tots els conflictes es poguessin resoldre a través de la paraula, malauradament això no és veritat, així que sovint s'han de prendre altres mesures per tal que et facin una mica de cas. Mesures que no defenso en cap cas que siguin violentes, però sí que impliquin algun tipus d'actuació. Penso que el canal per l'indignació a de ser el d'intentar millorar allò que no t'agrada començant per el teu cercle més íntim i després, acompanyat de més gent, anar augmentant el camp d'acció. I fer sentir de forma pacífica la nostra indiganció.
Cada vegada hi ha menys aquesta idea antiga que els homes són millors que les dones. Com s'ha vist en els últims anys, s'ha anat acabant amb la discriminació per sexe, tot i que encara s'ha d'erradicar del tot. Jo no sé el perquè, però potser és pel fet que una ideologia que ha estat tan arrelada en una societat durant tan de temps, és molt difícil d'abandonar i s'ha de lluitar molt per aconseguir-ho.
En relació amb la pel·lícula sí que es podria considerar que Leila és la deixeble de Lis´strata, malgrat els seus propòsits són ben diferents.
Valors que defensaria... igualtat, solideritat i no sé si és un valor però la llibertat. Per mi són essencials.
Vale!
Hola companys!
Jo tampoc coneixia aquesta pel.lícula, ja que no l'havia vist estrenada a cap cinema.
L'argument per ell sol ja et pica la curiositat, ja que no és molt normal que fossin tant masclistes els homes, com en èpoques antigues. Per part de les dones una reivindicació més que clara, perquè els homes vivien massa bé.
És clar, que ha partir del diàleg entre les dones han aconseguit reivindicar-se, una cosa fonamental quan no estem d'acord amb alguna cosa. Diàleg és bàsic en una societat per arribar a uns acords.
Valete!
Primer de tot felicitar-te Jordi per l'entrada, perquè es un tema d'actualitat i el qual es bonic parlar per posar a tothom en el seu lloc.
Jo crec que sense diàleg en aquest món no anem enlloc i això queda demostrat en tots aquets llocs on en compte de dialogar com a persones normals, perquè amb la violència que fem?
Doncs la resposta es molt simple que mori molta gent amb guerras absurdes que no van a cap lloc, que no es una persona que han de mirar que hi ha darrere d'aquesta persona, molt sentiments, families, i tot per ser una mica superior als demes i així no anem a enlloc. I m'agrada que la gent doni més importancia el paper de la dona perquè, com trataven abans a la dona , es per indignar-se perquè sense la dona els homes, no seriam homes, la tendressa, la sensibilitat d'ellas plenan els homes dintre de cada cor.Si que crec que Leila és una Lisístrata, les dos van lluitar contra les injusticies i contra la voluntat dels homes amb una arma més efectiva que qualsevol altra que s'hagi creat, la indignacio. Amb la indignació van crear la vaga d'amor.
Vale!
Crec que el diàleg hauria de ser la forma més humana de resoldre els conflictes, però que per desgràcia no ho és gens. Actualment quan la majoria de persones tenen un problema, el resolen amb violència, amb baralles, armes, foc... i això es terrible! Però estic completament d'acord amb la Mayte ("no podem oblidar que som , ens agradi o no, animals que parlen i pensen. Més guerrers que pacífics") Són els nostres origens, les nostres arrels el que davant dels conflictes ens fan actuar amb aquests modals? no ho sé, però sigui com sigui, segur que hi ha maneres i maneres de canalitzar o contenir (sense que això ens perjudiqui) la ràbia que sentim davant d'alguna situació.
Penso que en molts casos les dones segueixen minusvalorades, però no en el cas de la nostra societat. Aqui em millorta moltissim, poc a poc el paper de la dona ha anat augmentan fins arribar a ser vigent en quasi tots els ambits. Antigament els hi era tot prohibit, no tenien dret al vot, no podien conduir, ni tan sols podien portar pantalons! La millora ha estat excel·lent, tant de bo a tots els països fos així!
Hola!
Jo penso que la Leila és una Lisístrata actual. Ja que davant d'una injustícia, ella es posa de capdavantera i exposa unes idees, que potser en el nostres país no però que en el seu sí, són "prohibides" o en tot cas, unes idees que segons la seva tradició, s'haurien de quedar en això, idees.
Crec que si hi hagués moltes més "Lisístrates" en el món, aquest, seria molt més just.
Hola a tots!
Jo penso que sí que es vigent una visió grega del món, ja que els conflictes del passat són els mateixos que els d'ara. Els motius pels quals hi ha problemàtica entre les societats o entre homes i dones són els mateixos que els d'avui dia. Aleshores podem arribar a la conclusió que en aquest aspecte no hem progressat gaire, no hem posat fi a les diferències...
Crec que el diàleg hauria de ser la forma més humana de resoldre els problemes, però per desgràcia no ho és. La lluita, la violència, la indignació són les solucions que els humans proposem; també penso que els humans ens movem molt per impulsos ja des de l'antiguitat. És a dir l'humà per naturalesa és tremendament egoïsta i aquesta actitud no ajuda gens al diàleg.
La indignació es podria canalitzar mitjançant les vagues, sempre pacífiques mai amb actuacions violentes, ja que la violència genera més violència i aleshores es creen alderulls majors.
És clar que les dones segueixen avui dia minusvalorades, desgraciàdament la societat no ha avançat gaire. En alguns països si que està avançant la lluita per la igualtat però en altres segueixen havent les societats purament patriarcals. Les dones fins fa 4 dies no tenien drets!
Per exemple en el cas de la feina, que no es pagui més als homes per fer les mateixes hores de treball que les dones.
I que en països àrabs o societats veritablement masclistes les dones no siguin tractades com objectes i puguin decidir sobre elles mateixes.
Crec que Leila és una Lisístrata moderna, i trobo molt bé la vaga que proposa, ja que no han de ser útils o no útils (per anar a buscar aigua i fer la feina dura) sinó que han de ser persones i mereixen un tracte com a tal.
Davant la injustícia defensaria els valors de la igualtat, la solidaritat, la llibertat, l'empatia i el respecte.
Valete!
Crec que el diàleg és la millor manera de resoldre els conflictes, com es diu "parlant la gent s'entén". No és necessària la violència per resoldre un conflicte, de fet a l'utilitzar-la estàs demostrant que no saps que dir, que no et saps defensar parlant, que no has meditat gaire sobre els teus actes i et deixes portar pels teus impulsos. Tot i així crec que vivint on vivim el que acabo de dir es pot aplicar, però també sóc conscient que la dona en molts altres pisos, per desgràcia, són considerades inferiors als homes i com a conseqüència les seves paraules i opinions no es tenen en compte. En aquest cas, la idea que tenen en aquesta pel·lícula o en l'Isistrata, la trobo fantàstica. No es du a terme la violència sinó el sentatge, i un sentatge que no provoca dolor físic sinó més aviat moral.
Actualment hi ha dones minusvalorades en relació als homes, i no cal mirar massa lluny, segur que ven a prop de casa nostre hi ha algun home que es considera superior a la seva dona i ella s'ho creu, la nostra societat està plena d'aquests casos, encara que diguem que això ja s'abolit. Tot i així mirant en general en nostre país, està clar que amb els anys va disminuint moltíssim aquesta situació. Hi ha pisos en el que les dones son minusvalorades i no es plantegen veure-les d'una altre forma. I és així perquè antigament les dones les veien com un esser feble, i l'home era fort, intel·ligent, el que tirava del carro. Amb el temps les dones han aixecat les seves veus i s'han fet valorar a part del món, però d'altres ni tan sols es plantegen demanar la igualtat, doncs sempre les han tractat així.
Quan veiem com va el món no podem evitar sentir indignació, en el meu cas em venen ganes d'agafar-ho i canviar-ho a l'instant, llógicament les coses porten el seu temps i és molt complicat canviar els costums d'un poble o la ment d'una persona. Així que per defensar els nostres ideals crec que em de començar pel que tinguem al nostre abast, no deixar que es compleixin injustícies al nostre voltant, sempre i quan puguem trobar una solució o ajudar d'alguna manera.
Em ve molt de gust veure aquesta pel·lícula!
Bones!
Acabo de veure el tràiler i la veritat es que té molt bona pinta la pel·lícula.
Es evident la referència d'aquest film a la obra "Lisistrata" d'Aristòfanes i demostra com encara els humans tenim comportaments semblants als que teniem fa molts anys.
Espero poder-la anar a veure aviat!
Francesc
Hola!
Crec que el diàleg és la millor forma de resoldre els problemes. No veig què millor que la conversa entre dues persones motivat pel desig d'entendre's.
No estic d’acord amb la reflexió de que som més guerrers que pacífics. Sí que crec que som animals, però nosaltres tenim la virtut o la desgràcia de poder raonar, per això ens cal dominar la nostra intel•ligència emocional. Per tant, no és excusa.
Estic d’acord en què a vegades actuem de manera brusca, i és normal!!! Però no podem partir de la mateixa base ni posar-nos al mateix nivell que un animal salvatge, perquè ens agradi o no, ens hem domesticat utilitzant la mentalitat en una societat plena de normes i lleis.
Pel que fa a la dona, sí, la dona segueix menyspreada encara que alguns vulguin dir el contrari descrivint el camí amb flors i alegria. Un cas claríssim d’això i actual, són els sous, per no dir el paper de la dona en algunes sèries televisives, anuncis publicitaris, pel•lícules, relats... i tots actuals!
Valete
Hola!
Jo penso que el diàleg és i hauria de ser la manera de solucionar els problemes, però malauradament molts cops no és així. Per canalitzar la indignació davant els problemes, hem d’intentar que aquets no ens afectin tant o be buscar la manera de no donar-li tanta importància. Jo penso que avui en dia vivim en una societat en que la dona en molts aspectes esta menys valorada que l’home, no parlem d’una societat en concret si no d’aquelles societats no tan avencades. Els homes i les dones avui a ple S.XXI penso que hauríem d’estar valorats igual. Sobre la injustícia jo defensaria, el respecte, la igualtat, la llibertat...
El tràiler de la pel•lícula, m’ha agradat molt, no l’havia vist estrenada i sincerament m’he quedat amb ganes de veure-la, trobo que es un tema que a vegades no se li dona la importància que s’hauria de donar.
Valete!
Publica un comentari a l'entrada