1 de desembre de 2019

Un viatge al passat de la mà del MUHBA


Alguna vegada heu tingut interès per endinsar-vos en la Bàrcino romana del segle IaC? Alguna vegada heu tingut ganes de caminar entre restes romanes i sentir-vos romans per un dia? Heu tingut mai ganes de descobrir que darrere de cada pedra, de cada columna romana, de cada escultura, s’amaga una història que val la pena saber i que d’alguna manera ens ha marcat com a éssers humans i ens ajuda a saber qui som i d’on venim? Doncs, en cas afirmatiu, el Museu d'Història de Barcelona és un espai de memòria pensat ad hoc per a vosaltres.
El MUHBA es troba a la plaça del Rei del Barri Gòtic de Barcelona. Ofereix la història de la ciutat de Barcelona des de la Bàrcino Romana del segle I aC, passant per la Barchinonina visigòtica del segle VII dC, fins a la Barcelona medieval del segle XIII, que és el darrer eix històric que exposa. Jo em centraré en explicar-vos la part romana, que és summament interessant i no us deixarà indiferents!


Jo vaig visitar el Museu fa un parell de setmanes, i de veritat que l’experiència va ser única. Després d’haver-m’hi passejat durant un matí tranquil de diumenge amb mons pares vaig preguntar-me a mi mateixa perquè no hi havia anat abans. Per què havia trigat tant sabent que el patrimoni romà em fascina? Doncs no ho sabia ben bé. Però ja diuen que “lo bueno se hace esperar” i així va ser. De fet,  jo ja sabia que un dia o altre hi acabaria anant, en tant que el meu pare i jo teníem pendent anar-hi plegats. Ell em va explicar que quan era petit hi anava molt sovint amb son pare, i que tenia moltes ganes de repetir-ne l’experiència amb les seves filles.  I entre les meves ganes immenses de submergir-me en el món romà i les seves, la visita al museu va ser molt profitosa i molt agradable, una molt bona experiència en família i una manera diferent de passar un diumenge.


La visita començà a la Casa Padellàs. A través de les diferents sales vaig entrar en el món romà, em vaig anar familiaritzant amb la Bàrcino Romana i els seus orígens. Els inicis de la colònia es remunten aproximadament entre els anys 15 i 10 aC quan va ser fundada per l’emperador Octavi August sobre el Mont Tàber (prop del mar) i coneguda sota el nom de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino.  La ciutat era petita i ocupava únicament 10 hectàrees envoltades d’una muralla amb quatre portes. Tenia dos carrers principals, el decumanus maximus i el cardo maximus, perpendiculars entre sí i que creuaven la ciutat d’una banda a l’altra. La resta de carrers (decumani minores i cardines minores) eren paral·lels als dos principals, de manera que formaven una quadrícula que originava les diferents illes, on se situaven les domus, els tallers urbans, les termes i altres edificis. Tot i així, abans de l’arribada dels romans a Bàrcino, aquesta colònia era dels ibers. I és així com el museu també en fa un petit esment. Hi ha una sala on s’hi troben explicacions relacionades amb els orígens, la seva llengua, els seus costums... Tot i així, el món romà és el principal protagonista de la sala, perquè tant podem veure un fragment d’un mil·liari de la Via Augusta trobat a Hostafrancs l’any 1888 que data del primer quart del segle III dC, diversos panells amb explicacions dels principals edificis i obres arquitectòniques (termes, temple, aqüeductes), com una placa amb la inscripció Colonia Augusta Fauentia Paterna Barcino. Us haig de confessar, que em vaig emocionar moltíssim veient la placa! I això només era l’inici d’una apassionada visita, perquè el que realment em va fascinar i commoure va ser descobrir el jaciment arqueològic situat al subsol de la plaça amb una superfície de... 4.000m2!, i que era la continuació de la visita. 


El subsol  és espectacular!  Per arribar-hi baixes amb un ascensor, però aquest ascensor és molt original perquè té un comptador que a mesura que vas baixant cap a baix va restant anys fins a arribar a l’any 10 aC, que va ser quan es va fundar la ciutat. El jaciment, que està declarat Bé d’Interès Cultural, conserva vestigis arqueològics que van del segle I al segle VII dC. Només entrar et topes amb fragments de la muralla romana, i l’emoció que sents davant de les restes ja comença a prendre forma i a créixer poc a poc. Havent fet quatre passes, entres a una sala on s’expliquen in extenso les domus romanes. Estan explicades cadascuna de les estances, i he de dir que em va fer molt feliç estar-ne familiaritzada i conèixer molt bé l’habitatge romà. Després ja sí que vaig entrar en els carrers de la Barcelona Romana. De fet, vaig passejar-me per un barri de tallers i indústries de transformació, entre els quals hi havia una fullonica i una tinctoria del segle II dC, que són tallers on es rentava la roba i es tenyien els draps o les peces tèxtils utilitzades. També en el subsol vaig trobar-me amb una claveguera (cloaca), reformada al segle IV dC, que recollia les aigües residuals i la natatio d’un frigidarium, perquè de fet al damunt de les restes dels antics tallers s’hi van construir unes termes. També caminant pel subsol vaig poder resseguir el traçat d'un cardo minor, un carrer amb un pòrtic per als vianants que conduïa de la muralla al fòrum. En aquesta passejada pels carrers romans també vaig veure una cetaria, factoria del segle III dC dedicada a salar el peix, i a elaborar-ne salses derivades, com el garum. Vaig poder veure restes de les diferents estances que conformen la cetaria,  com el paviment del seu pati interior. Vers finals del segle VI dC, damunt de la factoria del garum, es va aixecar una església amb planta de creu. Al costat de la capçalera es localitzava una petita necròpolis vinculada al grup episcopal. Així és com vaig veure restes d’algunes columnes de l’església. Als peus de l’església es va construir un edifici de caràcter palatí, segurament destinat a la residència del comes civitatis o comte de la ciutat. D’aquest edifici no n’hi queden pràcticament restes arqueològiques, encara que el seu emplaçament ha perdurat en construccions posteriors: el Palau Comtal i el Palau Reial Major.


Seguint amb el recorregut arqueològic, també vaig entrar en una instal·lació vinícola (cella vinaria) i vaig veure com s’elaborava el vi durant la segona meitat del segle III dC. L’itinerari també va incloure el conjunt episcopal de Barcino, format per l’aula episcopal, el baptisteri, la residència episcopal i una església cruciforme. Aquest conjunt em va permetre veure l’evolució d’una part de la ciutat des del segle IV al VIII. A partir d’aquest moment ja em vaig aventurar a l’exposició permanent de la Barcelona a l’alta edat mitjana, on a través de les peces de la col·lecció vaig apreciar la formació de la ciutat medieval i la seva transformació en capital d’un imperi mediterrani, així com el seu creixement.


Totes les fotografies d'aquesa entrada han estat fetes per Berta Olivé i Casadó

En resum, vaig gaudir moltíssim de la visita, i em vaig quedar amb ganes de descobrir encara més restes romanes. Em queda pendent visitar la Domus d’Avinyó i la de Sant Honorat, de les quals me n’han parlat molt bé! Alguns experts en la matèria consideren que visitar-les és pràcticament conditio sine qua non per entendre el que era una domus romana i com vivia una família benestant. Estic convençuda que la visita realment val la pena, així que un dia o altre aniré, però espero no trigar tants anys com m’ha passat amb el Museu d’Història de la Ciutat. Us convido a anar-hi!

Berta Olivé i Casadó
Extripulant del Vaixell i estudiant de 1r curs del Grau d'Humanitats a la UAB




10 de novembre de 2019

Una Ilíada a La Villarroel


El proppassat dimecres 6 de novembre, els alumnes de Llatí i Grec de batxillerat van anar a veure el muntatge Una Ilíada que ofereix La Villarroel fins l'1 de desembre, en què tot el pes de l'obra recau en l'actor Eduard Farelo acompanyat del músic Juan Pablo Balcázar. Si cliqueu la imatge podreu accedir al text del programa de mà signat pel seu director Juan Carlos Martel. 

Discipuli et discipulae, αἱ καὶ οἱ μαθηταί, espero les vostres opinions!



23 d’octubre de 2019

Reconstruir el passat d'una llengua


"Imaginem per un moment que la major part de la civilització actual fos destruïda per una catàstrofe natural o causada per la mà de l'home i que tot vestigi d'èpoques anteriors quedés esborrat de la memòria de la humanitat. En un escenari certament apocalíptic només restarien grups aïllats d'homes que, molt lentament, al llarg de vàries generacions, anirien perdent els seus coneixements sobre temps pretèrits.

Si tres o quatre segles després, els descendents de francesos, catalans i italians, entre d'altres, entressin en contacte i es barregessin, es sorprendrien en observar estranyes similituds entre les seves llengües: deux/dos/due, trois/tres/trecoeur/cor/cuore,... 
Probablement arribarien a la conclusió que aquestes llengües tenien un origen comú i intentarien esbrinar com devia ser el model inicial. Així, sense saber-ho, estarien reinventant el llatí. 

Això mateix és el que els lingüistes han fet amb l'indoeuropeu: sense cap text escrit i a partir de les troballes arqueològiques, testimonis muts que tanmateix no determinen l'ús d'una llengua concreta, han arribat a la conclusió que en el tercer mil·lenni aC existia un poble que vivia en una extensa regió entre l'Europa central i l'Àsia occidental i que parlava una llengua de la qual n'han derivat moltes altres

Els neogramàtics o comparativistes del segle XIX van observar curioses similituds entre llengües tan distants com el llatí i el grec per una banda i el sànscrit per una altra. La distància geogràfica excloïa la possibilitat que fossin prèstecs lingüístics ni tampoc podia pensar-se en la casualitat, ja que existien nombroses correspondències regulars entre aquestes llengües. L'única explicació possible per a aquestes similituds era que les tres llengües, i moltes altres, tinguessin un origen comú, una hipotètica llengua mare. Se la va anomenar indoeuropeu, ari o indogermànic per l'espai geogràfic que abraçava, des de l'oceà Índic fins a la Mediterrània i l'Atlàntic, i els pobles que la parlaven van extendre el seu domini i la seva cultura per tots aquests territoris." (Adaptat i traduït de Llatí I, J. Sanchis i P. Sancho, McGraw Hill, 1996)

Recordeu que per iniciativa del Consell d’Europa a Estrasburg, el Dia Europeu de les Llengües se celebra, des de 2001, el 26 de setembre de cada any.




30 de setembre de 2019

Kahoot deorum septem dierum septimanae!

Poseu a prova els vostres coneixements sobre les set divinitats grecollatines a qui es consagren els set dies de la setmana de la mà d'aquest Kahoot. Ludimusne?




11 de setembre de 2019

Alcem de nou el teló, tripulants!



Benvolguts tripulants del Vaixell,

Alcem de nou el teló d'un nou curs, donant enguany la benvinguda als companys de Cultura clàssica de 3r d'ESO que a partir d'avui passen a formar part d'aquesta entranyable gens classica. Comptarem també amb l'empenta dels nous tripulants de 4t i amb la veterania i la sempre il·lusionant novetat dels filoclàssics de batxillerat. Tots plegats remarem amb força, espero, per dur aquesta nau a bon port en el seu desé aniversari.

I comencem amb música, poesia i els vostres comentaris. D'on venim, com sentim, què ens interessa i què ens preocupa, de què necessitem parlar i per què? Som grecs, som romans, no ho oblideu...

No vulguis saber, doncs és pecat saber-ho, quina fi a mi o a tu,
Leucònoe, ens han assignat els déus, i no cerquis el futur
en els càlculs babilònics. Molt millor serà suportar allò que ha de venir,
tant si Júpiter ens ha atorgat més hiverns com si aquest,
que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades, és el darrer:
tingues seny, barreja i filtra els vins, i en la curta vida,
talla qualsevol esperança a llarg termini. Mentre parlem, el temps, envejós, haurà fugit:
aprofita l'instant, i poc confiis en el dia de demà.

********************************************
Abro los ojos
y es la vida,
otra vez;
no diré que no me lo esperaba,
pero igualmente me siento agradecido
de seguir por aquí,
porque hay algunas cosas
(yo diría que bastantes)
que me sigue apeteciendo mucho hacer: ...
Dicho en una palabra: vivir.

********************************************

Vive la vida. Vívela en la calle
y en el silencio de tu biblioteca.
Vívela en los demás, que son las únicas
pistas que tienes para conocerte.
Vive la vida en esos barrios pobres
hechos para la droga o el desahucio
y en los grises palacios de los ricos.
Vive la vida con sus alegrías
incomprensibles, con sus decepciones
(casi siempre excesivas), con su vértigo.
Vívela en madrugadas infelices
o en mañanas gloriosas, a caballo
por ciudades en ruinas o por selvas
contaminadas o por paraísos,
sin mirar hacia atrás.
Vive la vida.









****************************************************************************
Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati,
seu plures hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
ætas: carpe diem, quam minimum credula postero.

****************************************************************************

Què hi trobeu, de semblant? Quin és el missatge de què parlen tots plegats? Us hi sentiu identificats? Per què? Com sempre, comencem amb preguntes que cerquen respostes. Endavant!


3 de juny de 2019

La utilitat de l'inútil: una lectio magistralis del professor Nuccio Ordine



Escoltar les paraules d'aquest professor de literatura és una activitat certament terapèutica en els temps que corren. Sovint formulem una mala pregunta: per a què serveix...? Penso que el més important i el que hem de traslladar i transmetre amb gran convicció als nostres alumnes i joves com els qui semblen escoltar amb summa atenció el magister Ordine és... què creus que et pot aportar l'estudi i el coneixement de...? I que ho decideixin ells mateixos acompanyats per nosaltres. Publico aquesta última entrada del present curs perquè m'ha semblat una bona manera de cloure'l. 

Espero que les reflexions d'aquest gran humanista impregnin els esperits de tots aquells qui vulguin escoltar-les. Llarga vida als Studia Humanitatis! 

JORDI R.


3 de maig de 2019

Breu crònica d'una nova festa romana: la XV Magna Celebratio baetulonensis!


Foto de família de diumenge 
Aquest proppassat cap de setmana 27 i 28 d'abril, i ja van quinze edicions!, s’ha celebrat al voltant del Museu de Badalona una nova Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica que va néixer amb la vocació de donar a conèixer el patrimoni cultural de la Baetulo romana. I una volta més, les discipulae et discipuli de llatí i grec de l’escola Vedruna Gràcia de la veïna Barcino vam voler participar-hi juntament amb les alumnes de l'IES Albéniz, amb qui portàvem els tallers de ludi i de schola romana.

Ens vam reunir tots a Fontana d'horeta, i des d’allà vam emprendre el nostre viatge cap a la Magna. Arribats a Badalona, ens vam presentar a les nostres companyes de l’institut Albèniz, i seguidament vam anar a metamorfosar-nos en autèntics servi et ancillae. Ja vestits de romans, vam fer l'últim retoc: recollir-nos els cabells.




Per sort dissabte no ens va ploure i vam poder gaudir d'un sol certament apol·lini i, després d'esmorzar, vam començar a preparar les activitats. En el taller del ludus litterarius ensenyavem a escriure el nom en lletra cursiva antiga (la majúscula o quadrata) i nova (minúscula) amb el calamus, l’eina que s’utilitzava per escriure antigament, i en el taller de ludus grammaticus es podia escriure el nom en alfabet grec. Aquest darrer taller el portàvem els alumnes de grec del Vedruna i de l’Albèniz i les dues activitats representaven les dues primeres etapes de l’educació a Roma. A més a més, al ludus grammaticus vam afegir un joc de memòria etimològic fet pels alumnes de segon de batxillerat del nostre centre, on calia aparellar la paraula grega amb la seva traducció al català.


En el mateix lloc o es feia l’schola romana vam representar cada hora i mitja aproximadament una petita dramatització, on diferents actors explicàvem les diferents etapes d’aquesta d’una manera més divertida: el teatre. Tot just després de la representació, dos alumnes glossaven la figura de Bacus o Dionís, déu de la vinya i del teatre, atès que enguany era el convidat a la festa arrel del descobriment d'una màscara de la divinitat trobada no fa gaire durant unes excavacions arqueològiques.

En el taller dels ludi Romani s'hi feien els tradicionals jocs de petits que ens han acompanyat en totes les edicions.


A banda dels tallers que portàvem nosaltres, pels voltants del museu n'hi havia molts més de reconstrucció històrica, espectacles, la desfilada dels legionaris amb els companys de Barcino Oriens o la recreació de munera gladiatoria amb les pertinents explicacions.

Poder participar a la Magna ha estat molt divertit i una cita inexcusable, opinió que espero comparteixin els meus companys. Ens ho vàrem passar tots molt bé, i poder donar a conèixer el nostre patrimoni històric a tothom qui va venir i ser mestres per un dia ha estat, certament, una experiència inoblidable. Esperem tornar-hi l’any vinent!

Alba Luaces Espinós
1r batxillerat

P.S: us deixem amb aquest vídeo gravat i editat per l'extripulant Bernat Pareja i en camí n'hi ha un de la també extripulant Nora Jou. Esperem que siguin uns bons testimonis del que vam viure el proppassat cap de setmana!




21 d’abril de 2019

La setmana clàssica: Baetulo et Tarraco!


Durant la darrera setmana d’escola abans de marxar de vacances de Setmana Santa, la gens classica de 2n de Batxillerat vam marxar dos dies consecutius d’excursió per desconnectar de la rutina, per deixar enrere la tensió acumulada durant les dures setmanes d’exàmens que havíem tingut fins aleshores, però també per gaudir del món clàssic tots plegats!
El 10 d’abril vam tenir la gran sort de poder visitar el Museu de Badalona, visita que ens va permetre conèixer in situ l’extraordinari patrimoni que amaga l’antiga Baetulo romana. Vam arribar-hi a mig matí, pel voltant de les onze, després d’un llarg trajecte en metro, i tots estàvem molt emocionats i expectants per descobrir les meravelles de l’antiga ciutat romana, que sabíem que ens sorprendrien gratament; si més no, estàvem a l’aguait que s’havien conservat molt bé moltes de les restes de la ciutat romana. Ens va rebre l’Alfons Pardo, el nostre guia i exalumne de l'escola, que ens portà pels diversos espais que formen part del Museu de Badalona, a mesura que anava explicant molt detalladament i amb molta il·lusió tot allò que anàvem contemplant.


En primer lloc, vam començar la nostra visita amb una breu introducció sobre l’urbanisme bàsic d’una ciutat romana comentant les diferents parts de la ciutat, els carrers principals... però sobretot ens vam centrar en la descripció urbanística de la ciutat de Baetulo, una ciutat fundada pels romans a la primera meitat del segle I aC, en una zona propera al mar i situada en un petit turó, a la part alta de la qual hi havia cases benestants, mentre que la part baixa, que és la que vàrem visitar, estava situada prop de la via Augusta i del fòrum i constituïa el centre on s’hi trobaven les termes, diversos habitatges i tabernae. Després d’aquesta explicació tan interessant i necessària per comprendre explicacions posteriors, vam començar ja l’itinerari, la primera parada del qual va ser les termes: ens va sorprendre que la majoria de les parts estaven encara conservades des de la palestra fins al frigidari, passant per l’hipocaust, el tepidari... era espectacular! Vam seguir el recorregut seguint el traçat del cardo maximus i del cardo minor a la vegada que anàvem contemplant tabernae de tota classe, restes d’insulae, clavegueram... que ens va conduir finalment al decumanus maximus! Tot seguit, vam veure un audiovisual que va ser molt encertat per comprendre encara millor els diferents espais de la ciutat i la fundació d’aquesta. Sempre  s’ha dit que a partir d’imatges és molt més fàcil que s’entenguin les coses... Hi estàvem tots d’acord! Realment ens va facilitar la comprensió de les diferents parts de la ciutat i la distribució d’aquesta… Després vam anar passejant per les diferents vitrines de l’exposició permanent.


La casa dels Dofins va ser la segona parada. Una domus romana de finals de segle I aC situada a la part alta de l’antiga ciutat romana, que ens va permetre saber com era una típica casa de les famílies benestants de l’època. De veritat que no ens esperàvem que les dimensions de la casa fossin tan colossals! Vam poder veure diverses estances que encara es conserven, com les habitacions d’estiu situades pel voltant de l’atri, com el triclinium mateix, altres estances vinculades amb el peristil i una zona destinada a la producció del vi. El que realment ens va sorprendre d’aquesta domus, a banda de les dimensions enormes, va ser el mosaic de l’impluvium, perfectament conservat, i el fet que en una domus també hi hagués una habitació destinada a la mare de la família, i no només una habitació dedicada al paterfamilias, el despatx (el tablinum), i que la dona no en tingués cap.


Per acabar ja la nostra visita, vam enfilar les nostres passes cap al Jardí de Quint Licini, on s’hi conserva una part del peristil de la seva luxosa domus. Allà, l'Alfons ens va reproduir un audiovisual que el mostrava al complet. Gràcies a aquest, va ser molt més senzill poder-nos submergir en l’ambient d’un jardí romà. La il·luminació també hi va contribuir.


Després de tres hores de recorregut tan intens com interessant, ja vam tornar a la nostra estimada Barcino. La sortida va ser molt enriquidora no només perquè vam poder conèixer de primera mà les restes de l’antiga Baetulo sinó també perquè va ser una experiència única i magnífica per recordar coneixements de civilització romana que havíem treballat a classe al llarg del curs. Vaja, la sortida ens va agradar molt a tots i a totes i vam marxar de la ciutat amb un molt bon record! Pròxima estació: la Magna Celebratio MMXIX, el 27 i el 28 d'abril!

**********************************************************

L’11 d’Abril, la petita família d’humanistes de 2n vam tornar a marxar d’excursió! Però aquesta vegada, a un lloc molt especial per a nosaltres, una ciutat magnífica plena d’història, que ja fa un bon grapat d’anys que es converteix en el lloc de comiat final de la gens classica. Parlem de Tarraco, la ciutat romana que s’amaga sota l’actual Tarragona! Ens vàrem reunir tots a les 8h del matí. Alguns ens vam llevar més d’hora de l’habitual, però no va ser un impediment perquè per a molts de nosaltres era la primera vegada que visitàvem la ciutat i estàvem molt, però que molt il·lusionats!


Vam arribar a la terra dels Escipions vora les 9h 30 del matí, i la jornada prometia perquè el clima era molt favorable: un sol radiant ens va rebre de bon matí! Després d’haver esmorzat, vam començar el nostre viatge particular cap el passat. La primera parada va ser l’Antiga Audiència, situada intramurs a la plaça del Pallol, on vam observar una immensa maqueta de la ciutat de Tàrraco, que ens va permetre saber la distribució urbanística de la ciutat, organitzada en tres terrasses: la primera, la part administrativa i religiosa on s’hi trobava el fòrum provincial en el qual s’hi dreçava el Temple d’August (avui en dia s’hi alça la catedral), la segona corresponent al circ, i ja la tercera, la zona residencial on s’hi trobaven els diferents habitatges, tant insulae com domus. La maqueta també va servir per a localitzar els edificis intramurs i extramurs més importants de la ciutat com el teatre, l’amfiteatre, el circ, la necròpolis, l’aqüeducte de les Ferreres, els dos fòrums... Per arribar a l’Antiga Audiència, vam resseguir l’arena del circ, on anys enrere els aurigues s’hi jugaven la vida, i era impossible que no ens emocionéssim! Estàvem passant per damunt de l’escenari on s’havien esdevingut moltes curses de quadrigues!



A continuació, vam continuar el nostre particular itinerari dirigint-nos cap el camí del Passeig Arqueològic que voreja la muralla romana. Vam quedar admirats pel bon estat de conservació de les muralles, ja que es podien distingir clarament les dues fases de construcció, i el de les tres torres -les de l'Arquebisbe, Cabiscol i Minerva- que formen el perímetre. A mesura que anàvem passejant anàvem topant amb rèpliques d’escultures, que ens va fer especial il·lusió veure, ja que ens eren molt familiars per a aquells que cursem Història de l’Art, com l’estàtua d’August de Prima Porta o la de la Lloba Capitolina. A més a més, també vam poder veure columnes la procedència de les quals era ni més ni menys que...Troia! L’emoció de tots nosaltres anava en augment, i no ens vam poder contenir de fer-nos fotografies amb les majestuoses escultures o abraçats a les columnes d'insigne passat.


Tot seguit, havíem de continuar el nostre itinerarium fent una parada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), però, com que estava tancat per reformes, vam optar per anar a visitar l'exterior de la catedral romanicogòtica de Tarragona, construïda, com he dit abans, sobre les restes de l'antic temple d'August i que coronava la terrassa superior de la ciutat. Alguns, com a grans apassionants de l’art, vam aprofitar per anar localitzant els diferents elements característics d’una catedral gòtica, com l’arc ogival, els contraforts, la rosassa, els vitralls, el cimbori... Malauradament, però, no hi vam poder entrar. Això sí, el fet de no poder entrar ni al MNAT ni a la catedral, malgrat la decepció, ens va servir per entendre que les coses no sempre surten com un vol, i que de vegades un ha de renunciar a allò que més desitja. No obstant, sabíem que aquesta desafortunada notícia no era més que una excusa perfecta per tornar aviat a Tàrraco. El que sí vam fer és la fotografia ritual davant del MNAT amb la inscripció “TARRACO SCIPIONUM OPUS”, seguint la vella i bella tradició instaurada ja fa molts anys pels tripulants del Vaixell.



Havent fet la famosa fotografia que teniu al principi de la crònica, vam visitar la Torre del Pretori. Després d’una dura ascensió per unes escales cargolades que semblava que no s'acabessin mai, vam arribar al mirador des del qual vam poder contemplar unes vistes panoràmiques excepcionals de tota la ciutat de Tàrraco. Podíem veure tant la Catedral com el circ, però també l’amfiteatre que es trobava a la vora d’un mar brillant. Aquestes vistes tan suggerents ens van incitar a fer-nos fotografies per recordar amb alegria aquest moment. Després, vam baixar a les amples voltes per les quals els espectadors entraven a les grades del circ, i que també tenien la funció de suportar-les. Era molt emocionant passar per l’interior d'un circ romà, un edifici públic de caràcter lúdic que tenia capacitat fins a 25.000 espectadors. Una bogeria!




Després de visitar el circ ja ens vam dirigir cap a l’amfiteatre: l’última parada del nostre particular viatge al passat. Aquest amfiteatre es va construir fora de la ciutat i ben a prop de la Via Augusta amb capacitat per a uns 15.000 espectadors. Vam tenir la gran sort de poder baixar a l’arena, i allà vam descobrir que s’hi havia construït una basílica paleocristiana amb planta de creu llatina que havia presenciat el martiri de Sant Fructuós i de dos diaques. Trepitjar in situ l’arena de l’amfiteatre de Tàrraco ens va emocionar molt perquè no vam poder deixar d’imaginar que aquí milers de gladiadors s’hi havien jugat la vida...




Per últim, vam dinar prop de la Rambla. Ara ja sí que posàvem punt i final a la visita i ens havíem d’acomiadar d’una ciutat amb tants anys d’història! De tornada amb el tren, alguns van aprofitar per fer un balanç de la sortida, altres van mirar fotografies que havien fet durant el dia, altres dormien, escoltaven música…
Aquesta sortida va ser molt positiva i la guardarem com a una de les més entranyables del nostre batxillerat. Certament, veure monuments patrimonials en tan bon estat de conservació i saber que hem tingut la gran sort de poder mirar in situ una ciutat amb tants anys d’història no té preu. Que privilegiats som!

Berta Olivé i Casadó 
2n batxillerat humanístic

Reportatge fotogràfic a càrrec de Meritxell Pajuelo
Vídeo gravat i editat per Ainhoa Buendía




11 d’abril de 2019

Sessió doble de teatre clàssic a l'Hospitalet!


El proppassat dimarts 2 d’Abril, els alumnes de llatí i grec de primer i segon de batxillerat de l’escola vam anar a veure al teatre dues adaptacions d’obres clàssiques: l’Orestíada d’Èsquil, i el Miles Gloriosus, de Plaute, a càrrec de la companyia El Aedo Teatro, amb quatre actors que, després de la representació, van dedicar una breu estona a debatre sobre les obres i van fer comentaris molt interessants sobre aspectes determinats de les tres tragèdies i de la fabula palliata.

La primera adaptació que vam veure va ser la de l’Orestíada. És una trilogia tràgica (Agamèmnon, Coèfores i Eumènides) que narra la història dels Atrides, una família maleïda pels déus. Comença just acabada la guerra de Troia, amb el retorn (νόστος) del rei Agamèmnon a Micenes, on és assassinat per la seva esposa Clitemnestra i l'amant d'aquesta, Egist. Deu anys abans, en començar la guerra, el seu fill Orestes havia estat enviat clandestinament a la Fòcida per Electra, la seva germana, amb la intenció de protegir-lo de la ira de la mare, irada amb la branca principal dels Atrides. Passat aquest temps a l’exili, Orestes torna a Micenes per visitar la tomba del seu pare i allà es troba amb Electra, que està retent-li ritual acompanyada de les Coèfores. Junts, els germans maquinen l’assassinat de la mare, en venjança per la mort del pare, i d'Egist. Orestes és qui perpetra el matricidi i és així perseguit per les Erínies, divinitats de la venjança que persegueixen els malfactors per delictes de sang contra la família. En la tercera peça, Eumènides), Orestes és perdonat i absolt del seu crim pel tribunal atenès de l’Areòpag, encarnat en els déus Apol·lo i Atenea.

Un moment de l'Orestíada
El que més em va captivar d’aquesta actuació és una cosa que van comentar ells mateixos
després: la capacitat per saber destriar els diferents missatges de l’escrit original d’Èsquil i jutjar-los des d’un punt de vista actual.  En l’Orestiada, Orestes és declarat innocent per l’assassinat; entre d’altres raons,  perquè  es tracta d’una època on la vida d’un home era considerada més valuosa que la d’una dona. A dia d’avui, en  què la societat comença a conscienciar-se del perill i gravetat de la violència de gènere, ells han decidit restar importància i claredat sobre la innocència del jove atrida, i sumar-ne a un dels altres missatges de l’obra: “la sang crida la sang”, i “la violència engendra violència”, com anunciaven els actors vàries vegades al llarg de la representació. La bellesa d’aquests canvis està en què determinen allò que és criticable, millorable, de les peces d’art clàssic sense perdre'ls admiració, i entenent el paper inevitable que hi jugà el context històric.

La segona adaptació que vam veure va  ser la de Miles Gloriosus (El Soldat Fanfarró). Ja la
vàrem anar a veure fa dos anys (podeu llegir més sobre aquella experiència en l’entrada “Miles gloriosus de Plaute: visca el teatre!”). Tot i així, la bellesa del teatre està en que cada actuació és diferent a l’anterior, i t’aporta coses noves. Ho veiem clar en la comèdia romana, ja que era (i encara ho és, quan companyies com El Aedo Teatre li tornen a donar vida!) una eina de sàtira política, i els de El Aedo s’encarreguen magníficament d’adaptar els acudits i situacions al context actual, per aconseguir que els alumnes i professors que hi van es sentin, com van dir ells mateixos, tal i com  es deurien sentir els espectadors de l'autèntica plebs romana.

Un moment del Miles
En resum, va ser una experiència genial i enriquidora que esperem que alumnes d’altres
cursos puguin repetir els propers anys!

Sofía Peris
2n batxillerat


31 de març de 2019

Baetulonis schola MMXIX A.D: Bacchus noster deus est

Foto de grup de la Magna Celebratio 2018, dissabte a la tarda

Dissabte i diumenge 27 i 28 d’abril: apunteu aquestes dates. Badalona es tornarà a vestir de romana i a l’entorn del Museu renaixerà l’antiga Baetulo. Una nova edició de la Magna celebratio, la catorzena,  que comptarà, com des de fa anys, amb l’Schola dels alumnes de lAlbéniz i de Vedruna Gràcia.
El professorat ja hem fet la reunió amb l’arqueòloga del Museu, Clara Forn, i estem a l’espera de realitzar el taller de Ludi, on ella mateixa i la Roser, responsable de la ludoteca, ens prepararan per fer jugar els pueri puellaeque que visitin el taller.
Queda enrere, doncs, aquell cap de setmana rúfol de l’any passat en què el dissabte ens va respectar, però el diumenge plujós ens va impedir dur a terme el taller. Encara recordo algunes alumnes que s’havien reservat el diumenge per venir i van haver de sentir, de bon matí a la porta del Museu, que aquell dia s’anul·lava la jornada. Així són els designis divins i Júpiter, el déu de llamps i trons, ens va jugar una mala passada. Esperem que enguany us pugueu treure l’espina…
Grosso modo, la nostra participació tindrà la mateixa estructura que sempre i segur que tothom hi pot trobar un lloc on col·laborar.
  • Hi ha tres torns possibles de participació, dissabte al matí, dissabte a la tarda i diumenge al mati, la qual cosa no exclou que pugueu optar a dos o tots tres. Vosaltres feu la vostra proposta i tot dependrà del nombre de sol·licituds a cada torn. Aquí teniu la programació general i algunes dades importants referents a l’organització.
  • Els àmbits de participació són quatre:
    • Les tres etapes de l’Schola: ludus litterarius (on s’ensenya a escriure en llatí i inclou el joc dels llatinismes), ludus grammaticus (on s’escriu amb alfabet grec) i ludus rhetoricus (que comprèn una petita representació interactiva amb el públic per explicar als visitants el sistema educatiu romà i especialment l’ensenyament d’oratòria i retòrica). Mireu aquí el guió de la representació, a veure si us animeu a fer algun paper.
    • El joc d’etimologies i de llatinismes també tenen èxit assegurat.
    • Els ludi Romani, que a la vegada comprenen la Ludoteca, per als més petits, i l’espai de jocs per a més grans.
No obstant, als magistri et discipuli, no ens agrada encarcarar-nos i sempre hi ha petites novetats que ens ofereixen incentius per millorar una mica a cada edició. La d’enguany va lligada a l’eix temàtic que el Museu ha triat per a la Magna 2019, el bust de Dionís trobat l’any passat ben a prop del nostre institut arran de les obres de construcció del voral de l’autopista, les mateixes que ara ens afecten de ple i ens impedeixen entrar per la porta principal del centre. Precisament el dia 28 d’abril s’inaugura una exposició sobre el tema titulada Bacus, les màscares del déu. No us la perdeu!

Doncs aquestes màscares del déu del vi i el teatre ens han fet pensar que podríem canviar el conte basat en les Metamorfosis d’Ovidi, que vam incorporar al final del rhetoricus l’any 2017, amb motiu dels 2000 anys de la mort del poeta, efemèride que el Museu celebrava també. En lloc d’això, per què no preparem el necessari per caracteritzar els visitants que ho desitgin amb els atributs del déu i amb la barba d’aquesta representació que van trobar tan a prop de casa nostra. Creieu que pot tenir èxit? Vestir els visitants de Dionís i fer-los foto per a la posteritat, tot això amanit amb les vostres explicacions sobre el déu. Qui s’hi apunta?
I ara teniu la paraula vosaltres, Baetulonenses et Barcinonenses discipulisi us animeu a compartir un cap de setmana amb el passat i el patrimoni i fer un servei a la ciutadania de Badalona i els altres visitants, deixeu un comentari amb el torn/torns que us van bé i els àmbits en que voleu participar. O si ho preferiu, també us podeu oferir a fer tasques tècniques, com les fotos, un reportatge en vídeo o qualsevol altra aportació que cregueu que pugui ser d’utilitat. Tots hi sou benvinguts.
Valete omnes!
TERESA DEVESA