11 de setembre de 2019

Alcem de nou el teló, tripulants!



Benvolguts tripulants del Vaixell,

Alcem de nou el teló d'un nou curs, donant enguany la benvinguda als companys de Cultura clàssica de 3r d'ESO que a partir d'avui passen a formar part d'aquesta entranyable gens classica. Comptarem també amb l'empenta dels nous tripulants de 4t i amb la veterania i la sempre il·lusionant novetat dels filoclàssics de batxillerat. Tots plegats remarem amb força, espero, per dur aquesta nau a bon port en el seu desé aniversari.

I comencem amb música, poesia i els vostres comentaris. D'on venim, com sentim, què ens interessa i què ens preocupa, de què necessitem parlar i per què? Som grecs, som romans, no ho oblideu...

No vulguis saber, doncs és pecat saber-ho, quina fi a mi o a tu,
Leucònoe, ens han assignat els déus, i no cerquis el futur
en els càlculs babilònics. Molt millor serà suportar allò que ha de venir,
tant si Júpiter ens ha atorgat més hiverns com si aquest,
que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades, és el darrer:
tingues seny, barreja i filtra els vins, i en la curta vida,
talla qualsevol esperança a llarg termini. Mentre parlem, el temps, envejós, haurà fugit:
aprofita l'instant, i poc confiis en el dia de demà.

********************************************
Abro los ojos
y es la vida,
otra vez;
no diré que no me lo esperaba,
pero igualmente me siento agradecido
de seguir por aquí,
porque hay algunas cosas
(yo diría que bastantes)
que me sigue apeteciendo mucho hacer: ...
Dicho en una palabra: vivir.

********************************************

Vive la vida. Vívela en la calle
y en el silencio de tu biblioteca.
Vívela en los demás, que son las únicas
pistas que tienes para conocerte.
Vive la vida en esos barrios pobres
hechos para la droga o el desahucio
y en los grises palacios de los ricos.
Vive la vida con sus alegrías
incomprensibles, con sus decepciones
(casi siempre excesivas), con su vértigo.
Vívela en madrugadas infelices
o en mañanas gloriosas, a caballo
por ciudades en ruinas o por selvas
contaminadas o por paraísos,
sin mirar hacia atrás.
Vive la vida.









****************************************************************************
Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati,
seu plures hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
ætas: carpe diem, quam minimum credula postero.

****************************************************************************

Què hi trobeu, de semblant? Quin és el missatge de què parlen tots plegats? Us hi sentiu identificats? Per què? Com sempre, comencem amb preguntes que cerquen respostes. Endavant!


22 comentaris:

Berta Olivé ha dit...

Salvete nautae,

Em fa molt feliç veure que aquest vaixell en el qual hi vaig pujar com a una tripulant més segueix el seu viatge cap a la seva Ítaca estimada. És molt emocionant veure com aquest projecte cada vegada creix i creix amb més força i ja s’acosta al seu desè aniversari!! Què afortunada em sento de formar-ne part i de seguir-hi col·laborant malgrat ja alçar nous ports! Pels nous tripulants i no tan nous només volia desitjar-vos que gaudiu molt de la travessa, que intenteu aprofitar al màxim cada lliçó de vida que us aporta aquest intens viatge i que sigueu molt feliços, que és molt important! Perquè si un gaudeix del que fa, li surt tot molt millor i serà feliç més fàcilment. Així que, trobeu la motivació i cerqueu la utilitat a tot allò que us trobeu pel camí per molt inútil que us sembli, perquè encara que penseu que quelcom no serveix de res, segur que té una utilitat, però només cal que us encarregueu de buscar-la! També vull afegir que aprofiteu al màxim el temps, i que quan penseu que ja ho esteu fent i que és suficient, aprofiteu-lo encara més perquè aquest flueix massa ràpid i després serà massa tard. El temps no es pot recuperar mai i és per això que cal exprimir-lo al màxim. Carpe diem en estat pur! Viviu aquesta experiència amb la seva màxima plenitud i no tingueu por a arriscar-vos i a cometre errors, perquè només així aprendreu i us anireu construint com a persones. De veritat que vull remarcar que aprofiteu del viatge perquè el temps passa volant i només n’ets conscient quan vas tancant etapes de la vida i mires cap enrere per fer-ne un balanç! Doncs, totes les vivències, moments, alegries, plors no es podran repetir mai! Si havent arribat a un nou port sents que has fet el possible per gaudir de la travessa, la recompensa és enorme i molt gratificant! També cal que us ajudeu els uns als altres, que us animeu perquè durant el viatge trobareu obstacles, però només remant tots junts amb força els aconseguireu vèncer. Deixeu-vos aconsellar i ajudar pels vostres companys que conformen una petita però alhora gran família d’humanistes, i sinó ja sabeu que podeu comptar amb el capità del vaixell, que us ajudarà encantat! Només així arribareu a bon port!

Ara sí per acabar només volia dir-vos que sou uns privilegiats, i amb el pas del temps us n’adonareu. No sabeu quantes coses aporta estudiar aquest món tan bonic de les clàssiques, no ho sabeu prou, però amb aquests anys de travessa dona temps de sobres per averiguar-ho! :) Jo ho vaig descobrir, per tant vosaltres també podreu! Per tant espero que vingueu amb les energies renovades, amb moltes ganes d’aprendre, amb més motivació que mai i amb inquietuds! Seran els millors anys de la vostra vida! Aquest viatge va ser meravellós i el repetiria les vegades que fes falta!

Una abraçada molt forta a tots! Tornar al Vaixell d’Odisseu és, sens dubte, tornar a casa, als teus orígens!!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Salve, Berta! Quina il·lusió llegir el teu comentari-invitació al viatge que estem a punt de començar. M'alegra molt saber que t'endus aquesta experiència, sobretot vital. Espero que la nova etapa universitària sigui també un temps de felicitat. Gaudeix-lo, Carpe Universitatem! Una abraçada i fins aviat. Sé que seguirem comptant amb tu en aquesta nova singladura i això em fa molt content.

Enric Brotons ha dit...

Salvete!
L'entrada és sense dubte una motivació per viure; jo sobretot ho veig com una motivació per fer el que més t'agrada, perque si no fem el que ens agrada,dificilment quedarem satisfets amb la nostra vida i com diu una altra gran expressió llatina: Tempus Fugit. Per tant cal fer-ho en cada moment que poguem.
Gràcies per les paraules encoratgedores de la Berta, realment, llegint-les,unes ganes de començar aquest nou curs han comfirmat la meva idea que aquest pot ser un curs molt profitós per mi i els meus companys.
Tornant amb les obres que apareixen a l'entrada m'agradaria destacar el segon poema que comença aixi:
"Abro los ojos
y es la vida,
otra vez..."
Aquest poema de Karmelo C. Iribarren és probablament el més senzill dels que hi ha a l'entrada i també en l'estàndard de poesia, i crec que és per això que és el que més m'ha agradat.Perquè tot i ser senzill, el missatge i la profunditat del que diu és enorme. Amb aquest poema, igual que les classes de llatí i grec, aprenem a saber viure.
Vale!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies per la teva aportació, Enric. La vida, és, efectivament, allò més preuat, el nostre millor regal,i, si fem cas del que poetes i músics ens diuen, paga molt la pena que ho considerem seriosament i reflexiva. Tindrem temps de parlar-ne a classe, d'això i de moltes més coses que ens ajudin a entendre el gran llegat que suposen per a nosaltres els clàssics grecollatins. Som els seus hereus i hauriem de cuidar aquest valuosíssim patrimoni, de la mateixa manera com hem de tenir cura de moltes altres coses que conformen el nostre entorn. Magnum amplexum et prorsum!

Elyn ha dit...

Salvete Tripulants!
Sempre donen ganes de començar la rutina si és amb un d'aquests preciosos poemes. Crec que tots compartim la mateixa idea i els nervis de l'exigent curs que tenim per davant, tot i així, tot depen de com es plantegi, si amb desgana o com bé diu un dels poemes, amb ganes de viure la vida, al carrer, dins de l'aula o en la resta. Perquè, al cap i a la fí, la vida es tracta de viure-la i no de deixar-te emportar com si la vida et portés a tu.
És tot un honor tornar a llevar l'àncora d'aquest vaixell que aviat fera 10 anys... I sempre amb ganes de seguir i aprendre d'aquest món tan maco com ho és el llatí i el món clàssic. Personalment crec que va bé de tant en tant respirar, observar al voltant i tenir un moment de calma, tot això per no caure en la desesperació de la rutina i apreciar el que tenim, i gaudir una miqueta de les petites coses que té el dia a dia... Viure 'hic et nunc' i no perdre mai la marxa!
Valete tripulantes!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Així m'agrada, Elyn, alegria i una certa dosi d'il·lusió per començar un nou curs i, en el vostre cas, l'últim al Vaixell i a la nau nodrissa de l'escola. Segur que seran mesos intensos, de treball i de vivències. Carregueu la motxilla que després tot es troba a faltar, encara que no ho sembli. Endavant!

Alba Luaces ha dit...

Salvete!
Aquesta entrada plena d'escrits que giren al voltant del gran tòpic literari del carpe diem és, sens dubte, la millor manera de començar aquest curs. Crec que la gent, al escoltar el tòpic del carpe diem, el primer en el que pensa és en que és una dita positiva que t'omple de ganes i forces per fer el que vols. Jo, en canvi, crec que també hi ha una connotació més negativa en aquesta dita, ja que al dir-li a algú que gaudeixi dels plaers de la vida ara, per molt que soni a que t'animen a fer alguna cosa, també té un punt trist que et recorda que no sempre seràs jove, i que algun dia arribaràs al final d'aquest llarg viatge. Aleshores el carpe diem està molt arrelat a la por de perdre la joventut i la vida. Tot i això, els poemes i les cançons estan carregades de positivitat i d'ànims.
Tinc moltes ganes de començar aquest últim curs i continuar aprenent amb les clàssiques.
Vale!

Víctor López Arcas ha dit...

Salvete navegants!
Aquest any comença una dura, i efímera, etapa que ens portarà a agafar un destí o un altre segons com ens deixin navegar els déus per aquest mar ple de vida, i es que quan parlem del ''Carpe Diem'' ,estant a 2n de Batxillerat, potser no li donem el sentit necessari, ja que entre els estudis, complicacions, i els ocellets que ens envolten el cap, no som capaços, en una majoria de cops, disfrutar de la vida i dels aprenentatges.
Al llegir els poemes he sentit una mena de foc dintre que m'ha despertat la necessitat humana del Carpe Diem, ja que el disfrutar del dia a dia, sense haver de preocupar-nos pels problemes del demà, és un fet quasi bé impossible pel simple fet de que ja de per si la societat ens obliga a saber que serem des de ben petits sense importar el que realment som, i aquí trobem el quid de la qüestió, com volem pretendre aconseguir viure el dia a dia si ens obliguen a pensar en el demà sistemàticament.

Després de fer aquesta reflexió vaig arribar a la conclusió de que no hem de buscar el Carpe Diem com a hàbit general, és a dir, ens hem de fixar en els moments, aquests que són tant efímers que ni controlem, on som capaços de mantenir la ment fixada en no haver de fixar-nos en res, sino simplement ser capaços de gaudir del nostre entorn sense importar que serà la següent cosa que he de fer i així arribar en moments efímers a una mena de Carpe Diem.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Segueixen les vostres aportacions que conviden a l'optimisme. Segur, segur que entre tots farem d'aquest curs un temps que no només parli de qüestions acadèmiques sinó també, i, sobretot, vitals. Carpe secundum bacchelaureati, tripulants! tens raó, alba, el 'carpe diem' també té un punt de tristesa, però és precisament aquesta la que li dona sentit a aprofitar el moment i l'ara. Ànims!

Pol Ortega Baro ha dit...

Salve!
Aquí tenim un magnífic lema de vida com és el Carpe Diem. Amb aquesta entrada del blog, al acabar de llegir i escoltar totes les cançons i els poemes, el meu cervell ha generat una reacció química segregan serotonina i dopamina causades per la vitalitat i els missatges d'aquestes obres d'art.
El primer que m'agradaria comentar d'aquest concepte filosòfic d'Horaci són unes paraules que també ha dit la Berta en el seu comentari, i és que el temps no es pot recuperar mai i hem de gaudir des dels moments més mundants fins als més especials. Aquest concepte el podem veure reflectit en la part del segon poema quan diu:

Abro los ojos
y es la vida,
otra vez;
no diré que no me lo esperaba,
pero igualmente me siento agradecido

Per altra banda, també trobo que hi ha gent que viu com si visqués per sempre. Al arribar a vells les úniques coses les quals ens arrepentirem seran les que no hem fet. Per tant també necessitem la valentia de lluitar per les coses que volem. Aquest missatge el podem veure clarament al final del primer poema quan diu:

Mentre parlem, el temps, envejós, haurà fugit:
aprofita l'instant, i poc confiïs en el dia de demà.

Un altre valor que ens ensenya el carpe diem és a viure amb les desgràcies i els mals moments que podem trobar a la vida. Sempre els hem d’afrontar i aprendre d’aquests i seguir lluitant, ja que formen part de la vida. Això es pot reflectir a la meitat del tercer poema:
Vive la vida en esos barrios pobres
hechos para la droga o el desahucio
y en los grises palacios de los ricos.

Carla Garris ha dit...

Salvete companys!
Primer de tot, gràcies Jordi per haver-nos mostrat aquests preciosos poemes plens de veritat, i gràcies també per la primera classe del curs, ja que gràcies a aquella petita xerrada sobre el "Carpe Diem" m'hi vaig adonar de moltes coses que obviava per por a fer-les malament i pensar massa.
Per a mi, el significat de tots aquests poemes són com una espècie de mantra, ja que jo sempre dic que si no fem les coses en el moment quan les pensem, potser després ja es massa tard per a realitzar-les, i encara que al final hagi sigut un error fer aquella cosa, almenys no tindràs el sentiment ni les preguntes de que què hagués passat si... I això és una cosa que em repeteixo constantment alhora de fer coses que jo considero que em poden fer feliç, tot i que moltes vegades m'equivoqui o caigui en el mateix error un cop i un altre sense parar.
Personalment, aquests poemes són la mostra perfecte de que no ens hem d'estressar per a res i hem de viure el moment, sense pensar en el passat i el futur, i en aquests moments aquests missatges s'agraeixen ja que el curs que ens espera està ple de sorpreses... Així que tots relaxats i a començar el nostre últim any d'aquesta etapa!!!

Unknown ha dit...

Salvete tripulantss!!

Un altre any aquí, després d'un curt estiu tornem a la rutina I que millor que començar amb força I il·lusió, ja que com diu una de les cançons només tenim una Vida y hem vingut al mon per disfrutarla. Gràcies a les classes de Llatí cada dia me'n vaig amb moves lliçons que sembli que no, em Fan reflexionar molt, estic content de seguir cada any amb aquesta materia.

Aquest curs tinc molt clar que Sera dur pero el faré amb la meva màxima il·lusió ja que hem vingut al mon per aprendre y que seria del Món sense aquelles persones ( pares, professors) que fan que ens enriquim com a persones.

Estic molt agraït de començar un altre cop amb aquestes classes, y per últim dir que hem de saber disfrutar d'aquells petits moments que ens dóna la Vida.

Carlota ha dit...

Salvete tripulants!!!
Que millor que començar amb aquestes cançons i aquests poemes preciosos que tenen molta veritat. "Carpe Diem" és un tòpic literari que prové del llatí. És una expressió que et dóna molt a pensar, a reflexionar sobre les coses que fem i sobre els moments que vivim. A vegades solem pensar massa les coses potser per por, per por a fer-ho malament o pel que podrà passar. Però el missatge que et donen aquests poemes és tot al contrari. Has de buscar la felicitat a través de coses senzilles, has d'aprofitar el màxim els moments feliços, perquè la vida és curta i l'has de viure com si no hi hagués un demà. Durant aquests dies a classe, mentre parlàvem sobre aquests poemes, m'he sentit bastant identificada, ja que tendeixo molt a penar-me les coses i hauria de començar a arriscar-me més i a no pensar tant. Deixar-me anar pels moments feliços que tinc, siguin amb amics o amb família. Tinc moltes ganes de seguir aprenent coses noves i vivint moments inoblidables.

Clàudia Tomàs ha dit...

Salvete omnes!!
Després d'unes llargues vacances, ja tornem ha estar aquí de nou amb aquests meravellosos poemes.
Un cop feta la lectura d'aquests poemes escrits per Horaci plens de veritat, podem veure que van molt relacionats amb el Carpe diem.
El carpe diem, és un tòpic literari que prové del llatí, i el que ens vol dir és que aprofitem cada moment que tenim a la nostra vida, ja que aquest moment que es tornarà a repetir.
Aquests poemes, com bé he dit, parlen sobre que s'ha d'aprofitar la vida al màxim com si no hi hagués un demà, que hem d'aprendre a ser feliços amb tot allò que tenim, i sobretot que hem de buscar el camí de la felicitat fent allò que a nosaltres ens omple.

Respecte al nou curs, m'agradaria dir que penso que tota la classe podem fer una gran pinya i aprendre de tot, ja que som molt pocs i això ens podarà peu a ampliar els nostres coneixements.

Valete!!

Paula Barrios ha dit...


Salvete omnes!
Quina bona manera de començar el curs, i és que després de l’estiu, ja toca tornar a la rutina, i quina millor manera que amb aquesta entrada tan enriquidora?

El que tenen en comú aquests textos, cançons i poemes, és que tots ens conviden a viure la vida, a assaborir i treure el suc de cada instant, ser com esponges i absorbir cada oportunitat que la vida ens dona sense haver de preocupar-nos pel demà. En resum, tots giren al voltant del tòpic literari “Carpe Diem”, que és una expressió llatina que vol dir “aprofita el moment”. Em sento identificada en molts dels versos perquè a vegades nosaltres mateixos som qui ens acabem cansant de la rutina i deixem d’apreciar els moments senzills i en desaprofitem molts de bons. I és que tot depèn de com afrontem les coses. Està en les nostres mans decidir de quina manera volem viure aquesta vida, i tenint en compte que cada moment és únic i no es tornarà a repetir, la resposta hauria d’estar clara: viure-la amb ganes. És inevitable preocupar-nos pel que passarà en un futur, però si només pensem en l’endemà, veurem com el present se’ns escapa de les mans. Per això és molt important viure’l, perquè és l’únic temps en el qual tenim el domini.

Gràcies per mostrar-nos aquests textos que sens dubte són una motivació a aprofitar el present i a ser conscients que els petits detalls, que a vegades passen desapercebuts, són en el fons els que marquen la diferència. I sempre va bé parar-nos a pensar i adonar-nos-en de tot el que tenim.
Tinc amb moltes ganes d’aprendre més del món de les clàssiques i aprofitar al màxim cada classe.
Valete!

Sara Llopis ha dit...

Salvete omnes!

M’agradaria comentar que la gran semblança que trobo que tenen aquests poemes i cançons és el famós carpe diem, aquest "aprofita l’instant" que tant ens agrada. A classe li hem trobat molt sentit a aquesta expressió llatina i li hem tret el suc d’una manera molt profunda i delicada. Hem tret la conclusió que el carpe diem és l’inici, o el mestre, com es prefereixi dir, de molts poemes, cançons i fins i tot llibres. Hem pogut observar que és una expressió totalment relacionada amb la filosofia, ja que ens parla de filòsofs importants com Epicur o els estoics. El clar missatge que ens deixen els poemes i cançons és viu la vida i preferiblement, viu-la feliç. Em sento identificada amb aquestes paraules, ja que intento viure la vida d'una manera especial i bonica, una vida que m'ompli i que m'agradi.

Començo el curs il·lusionada pel que pugui arribar. Llatí en concret crec que és una assignatura crucial i interessant i que podem aprendre molt, tant a nivell teòric com a nivell personal.

Valuete!

Gabi ha dit...

Salvete omnes!

Sens dubte aquest conjunt de poemes i cançons són una gran manera de començar amb les classes de llatí durant aquests següents dos anys. I és que, què millor que el famós tòpic literari carpe diem per iniciar aquesta travessia junts?
Penso que és una de les expressions que et pot fer reflexionar més sobre el que fem i per què ho fem. Per nosaltres mateixos o per agradar als altres? Molts cops deixem de fer coses al llarg de la nostra vida per inseguretat al què diran, però, si observem aquests textos podem veure com el seu significat és totalment el contrari a això. És tracta d’aprofitar la vida, esprémer l’instant, donar la millor versió de tu mateix... perquè la vida passa i el tempus fugit.
És bastant fàcil parlar del carpe diem, però a l’hora de la veritat, al dia a dia, es molt difícil. No som conscients molts cops de la sort que tenim. Estem tan acostumats a la rutina aue ja no ens sorprén res. Com diu Karmelo C. Iribarren:

Abro los ojos
y es la vida,
otra vez;
no diré que no me lo esperaba,
pero igualmente me siento agradacido

Gràcies Jordi per ajudar-nos a veure la vida amb altres ulls. Espero que de les futures classes puguem formar una gran pinya, com diu la Clàudia, i treure-li el màxim profit a aquestes.

Adriana Bertrán ha dit...

Salvete omnes!

Hem començat el llarg viatge en aquest vaixell que ens guiarà durant dos anys, amb uns poemes i unes cançons que m’agradaria comentar.

Tots d’una manera o altre intenten encoratjar-nos a sentir-nos identificats plenament amb les lletres i versos.
El missatge que comparteixen tots es un Carpe Diem evident, totes aquestes lletres escrites amb algun sentit volen que ens adonem dels moments de felicitat inexpressable i que d’alguna manera aprofitem el moment.

També m’agradaria comentar que he trobat trets Estoics en aquests poemes i lletres de cançons, trets com l’acceptació a les coses que ens passen per molt que siguin injustes o irremeiables o com el passar moments de sacrifici i renúncia.

En la meva opinió no som conscients de totes les petites coses senzilles que composen la vida i que hauríem de gaudir i aprofitar, com diuen els poemes i les cançons necessitem aplicar un Carpe Diem al nostre dia i així valorar els moments de felicitat. No obstant amb la part més estoica no estic tan d’acord, no puc acceptar les injustícies.

Valete!

Albert Aymar ha dit...

Salvete omnes!

Aquests poemes són molt encoratjadors especialment perquè sovint no gaudim la vida al màxim, segurament perquè a molts se'ns oblida el fet que és efímera.
Vull dir que m'agrada quan en el segon poema l'autor dóna gràcies per estar viu perquè molts no valorem el que tenim: la vida, que en si ja és un regal.

Bé, un cop dit això m'agradaria donar gràcies al Jordi per mostrar-nos una visió optimista de la vida i fer-nos reflexionar molt sovint!!

Anaïs Yuste ha dit...

Salvete tripulants,

Abans de tot, moltes gràcies Jordi per aquest recull de poemes tan meravellosos que ens has deixat a l’abast, i felicitats per mantindre el vent a popa durant deu anys!
Carpe Diem, quina expressió més maca. Personalment penso que és un concepte de la vida que és veritablement agradable als ulls, donat que parla de viure la vida aprofitant i gaudint cada moment. A vegades se’m fa trist saber que hi ha gent que no el du a terme, però alhora ho entenc, donat que com a éssers humans i membres d’una societat que som, tenim deures, personals i socials, per enfrontar a diari basats en expectatives pròpies i personals de cada individu que confronten directament amb el Carpe Diem. Això és donat perquè a vegades coses que hem de fer no ens agraden, o directament no les gaudim, però tot el dit no implica que no haguem i poguem gaudir de tots els altres moments que a part de fer més amena la vida, ens serviran per aprendre constantment.

Maria Cabrera ha dit...

Salvete omnes!

No trobo millor manera de començar el curs amb uns poemes i unes cançons que et diuen justament que has de viure cada dia, i disfrutar de la vida.

Em sembla fascinant com ots ells es poden basar en el primer poema, escrit per Horaci, i que, des del 23 aC ens ha orientat i inspirat en les nostres vides, el missatge que tots ens volen transmetre és que has d'aprofitar la vida, perquè és curta i has de gaudir-la, de diferents maneres, però has d'aprofitar tot allò que el present et dona, i no estar pendent del que podria passar demà o intentar saber-ho, sinó disfrutant de cada petit moment de felicitat que pots trobar. Dit en dues paraules fetes servir pel mateix Horaci, Carpe diem. Aquesta frase tan real s’ha convertit en tota una manera de viure, però realment es tan facil? És molt fàcil deixar-se portar pel que diran o passar tot el dia amuinats per un problema, però per culpa d'això podem perdre moment de felicitat. Per mi aquestes dues paraules representen molt més, representen arriesgarse a fer alguna cosa, representa no pensar en les conseqüències i deixar-te portar, per què, quina millor manera d’aprofitar el dia fent coses noves i vivint experiències úniques rodejat de la gent que estimes o inclus la teva propia companyia?

Moltes gràcies Jordi per fer-nos reflexionar i donar-nos conta de que som molt afortunats per poder viure una vida plena de felicitat i experiències.

Valete

Alba Sunyer ha dit...

Salvate tripulants!

Abans de res, m'agradaria agraïar a la Berta per la seva encoratjadora entrada cap al nou curs que ens espera i donar les gràcies per donar la seva opinió a base de les seves vivències personals. El que més m'ha agradat de tot el que ha dit és quan ha parlat de no tenir por a cometre errors i de que seguim endavant, com diu l'entrada del poema, no mirar tan el passat, ni viure el futur i de disfrutar de cada instant del present, perquè si que és veritat que el temps vola i que els records fan pinya, que sense voler el curs ja l' haurem passat i que tant de bo, quan arribi cadascú al seu port, com bé vam comentar un dia a classe de grec, m'agradaria poder agraïr a tots els moments que mai han quedat pendents i de seguir poder gaudint cada moment que poguem, saber viure. Una vegada algú em va parlar d'una historieta que tractava de dos corredors; un atleta que corria a bon ritme, observant el paisatge pel que passava sense cansar-se del tot, i un altre que depenia només de l'objectiu pel qual volia arribar: Ser el primer en arribar fins a la meta. El més probable que passés és que l’atleta que únicament pensi en arribar fins al final de la cursa per triumfar sense haver tingut temps de quedar-se amb lo millor de la cursa, acabi mort de cansament, mentre que l’altre, haurà pogut disfrutar i d’haver-se quedat amb els millors moments sense arribar fet pols a la meta.
A partir d'aquesta història vaig aprendre a viure, a saber gaudir dels petits moments de felicitat de cada dia sense haver-ne d'abusar o explicat-ho d'una altre manera, saber llepar i saborejar el carmel i de no mastegar-lo al instant que te’l prens.

Valete.