11 de setembre de 2019

Alcem de nou el teló, tripulants!



Benvolguts tripulants del Vaixell,

Alcem de nou el teló d'un nou curs, donant enguany la benvinguda als companys de Cultura clàssica de 3r d'ESO que a partir d'avui passen a formar part d'aquesta entranyable gens classica. Comptarem també amb l'empenta dels nous tripulants de 4t i amb la veterania i la sempre il·lusionant novetat dels filoclàssics de batxillerat. Tots plegats remarem amb força, espero, per dur aquesta nau a bon port en el seu desé aniversari.

I comencem amb música, poesia i els vostres comentaris. D'on venim, com sentim, què ens interessa i què ens preocupa, de què necessitem parlar i per què? Som grecs, som romans, no ho oblideu...

No vulguis saber, doncs és pecat saber-ho, quina fi a mi o a tu,
Leucònoe, ens han assignat els déus, i no cerquis el futur
en els càlculs babilònics. Molt millor serà suportar allò que ha de venir,
tant si Júpiter ens ha atorgat més hiverns com si aquest,
que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades, és el darrer:
tingues seny, barreja i filtra els vins, i en la curta vida,
talla qualsevol esperança a llarg termini. Mentre parlem, el temps, envejós, haurà fugit:
aprofita l'instant, i poc confiis en el dia de demà.

********************************************
Abro los ojos
y es la vida,
otra vez;
no diré que no me lo esperaba,
pero igualmente me siento agradecido
de seguir por aquí,
porque hay algunas cosas
(yo diría que bastantes)
que me sigue apeteciendo mucho hacer: ...
Dicho en una palabra: vivir.

********************************************

Vive la vida. Vívela en la calle
y en el silencio de tu biblioteca.
Vívela en los demás, que son las únicas
pistas que tienes para conocerte.
Vive la vida en esos barrios pobres
hechos para la droga o el desahucio
y en los grises palacios de los ricos.
Vive la vida con sus alegrías
incomprensibles, con sus decepciones
(casi siempre excesivas), con su vértigo.
Vívela en madrugadas infelices
o en mañanas gloriosas, a caballo
por ciudades en ruinas o por selvas
contaminadas o por paraísos,
sin mirar hacia atrás.
Vive la vida.









****************************************************************************
Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati,
seu plures hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
ætas: carpe diem, quam minimum credula postero.

****************************************************************************

Què hi trobeu, de semblant? Quin és el missatge de què parlen tots plegats? Us hi sentiu identificats? Per què? Com sempre, comencem amb preguntes que cerquen respostes. Endavant!


6 comentaris:

Berta Olivé ha dit...

Salvete nautae,

Em fa molt feliç veure que aquest vaixell en el qual hi vaig pujar com a una tripulant més segueix el seu viatge cap a la seva Ítaca estimada. És molt emocionant veure com aquest projecte cada vegada creix i creix amb més força i ja s’acosta al seu desè aniversari!! Què afortunada em sento de formar-ne part i de seguir-hi col·laborant malgrat ja alçar nous ports! Pels nous tripulants i no tan nous només volia desitjar-vos que gaudiu molt de la travessa, que intenteu aprofitar al màxim cada lliçó de vida que us aporta aquest intens viatge i que sigueu molt feliços, que és molt important! Perquè si un gaudeix del que fa, li surt tot molt millor i serà feliç més fàcilment. Així que, trobeu la motivació i cerqueu la utilitat a tot allò que us trobeu pel camí per molt inútil que us sembli, perquè encara que penseu que quelcom no serveix de res, segur que té una utilitat, però només cal que us encarregueu de buscar-la! També vull afegir que aprofiteu al màxim el temps, i que quan penseu que ja ho esteu fent i que és suficient, aprofiteu-lo encara més perquè aquest flueix massa ràpid i després serà massa tard. El temps no es pot recuperar mai i és per això que cal exprimir-lo al màxim. Carpe diem en estat pur! Viviu aquesta experiència amb la seva màxima plenitud i no tingueu por a arriscar-vos i a cometre errors, perquè només així aprendreu i us anireu construint com a persones. De veritat que vull remarcar que aprofiteu del viatge perquè el temps passa volant i només n’ets conscient quan vas tancant etapes de la vida i mires cap enrere per fer-ne un balanç! Doncs, totes les vivències, moments, alegries, plors no es podran repetir mai! Si havent arribat a un nou port sents que has fet el possible per gaudir de la travessa, la recompensa és enorme i molt gratificant! També cal que us ajudeu els uns als altres, que us animeu perquè durant el viatge trobareu obstacles, però només remant tots junts amb força els aconseguireu vèncer. Deixeu-vos aconsellar i ajudar pels vostres companys que conformen una petita però alhora gran família d’humanistes, i sinó ja sabeu que podeu comptar amb el capità del vaixell, que us ajudarà encantat! Només així arribareu a bon port!

Ara sí per acabar només volia dir-vos que sou uns privilegiats, i amb el pas del temps us n’adonareu. No sabeu quantes coses aporta estudiar aquest món tan bonic de les clàssiques, no ho sabeu prou, però amb aquests anys de travessa dona temps de sobres per averiguar-ho! :) Jo ho vaig descobrir, per tant vosaltres també podreu! Per tant espero que vingueu amb les energies renovades, amb moltes ganes d’aprendre, amb més motivació que mai i amb inquietuds! Seran els millors anys de la vostra vida! Aquest viatge va ser meravellós i el repetiria les vegades que fes falta!

Una abraçada molt forta a tots! Tornar al Vaixell d’Odisseu és, sens dubte, tornar a casa, als teus orígens!!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Salve, Berta! Quina il·lusió llegir el teu comentari-invitació al viatge que estem a punt de començar. M'alegra molt saber que t'endus aquesta experiència, sobretot vital. Espero que la nova etapa universitària sigui també un temps de felicitat. Gaudeix-lo, Carpe Universitatem! Una abraçada i fins aviat. Sé que seguirem comptant amb tu en aquesta nova singladura i això em fa molt content.

Enric Brotons ha dit...

Salvete!
L'entrada és sense dubte una motivació per viure; jo sobretot ho veig com una motivació per fer el que més t'agrada, perque si no fem el que ens agrada,dificilment quedarem satisfets amb la nostra vida i com diu una altra gran expressió llatina: Tempus Fugit. Per tant cal fer-ho en cada moment que poguem.
Gràcies per les paraules encoratgedores de la Berta, realment, llegint-les,unes ganes de començar aquest nou curs han comfirmat la meva idea que aquest pot ser un curs molt profitós per mi i els meus companys.
Tornant amb les obres que apareixen a l'entrada m'agradaria destacar el segon poema que comença aixi:
"Abro los ojos
y es la vida,
otra vez..."
Aquest poema de Karmelo C. Iribarren és probablament el més senzill dels que hi ha a l'entrada i també en l'estàndard de poesia, i crec que és per això que és el que més m'ha agradat.Perquè tot i ser senzill, el missatge i la profunditat del que diu és enorme. Amb aquest poema, igual que les classes de llatí i grec, aprenem a saber viure.
Vale!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies per la teva aportació, Enric. La vida, és, efectivament, allò més preuat, el nostre millor regal,i, si fem cas del que poetes i músics ens diuen, paga molt la pena que ho considerem seriosament i reflexiva. Tindrem temps de parlar-ne a classe, d'això i de moltes més coses que ens ajudin a entendre el gran llegat que suposen per a nosaltres els clàssics grecollatins. Som els seus hereus i hauriem de cuidar aquest valuosíssim patrimoni, de la mateixa manera com hem de tenir cura de moltes altres coses que conformen el nostre entorn. Magnum amplexum et prorsum!

Elyn ha dit...

Salvete Tripulants!
Sempre donen ganes de començar la rutina si és amb un d'aquests preciosos poemes. Crec que tots compartim la mateixa idea i els nervis de l'exigent curs que tenim per davant, tot i així, tot depen de com es plantegi, si amb desgana o com bé diu un dels poemes, amb ganes de viure la vida, al carrer, dins de l'aula o en la resta. Perquè, al cap i a la fí, la vida es tracta de viure-la i no de deixar-te emportar com si la vida et portés a tu.
És tot un honor tornar a llevar l'àncora d'aquest vaixell que aviat fera 10 anys... I sempre amb ganes de seguir i aprendre d'aquest món tan maco com ho és el llatí i el món clàssic. Personalment crec que va bé de tant en tant respirar, observar al voltant i tenir un moment de calma, tot això per no caure en la desesperació de la rutina i apreciar el que tenim, i gaudir una miqueta de les petites coses que té el dia a dia... Viure 'hic et nunc' i no perdre mai la marxa!
Valete tripulantes!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Així m'agrada, Elyn, alegria i una certa dosi d'il·lusió per començar un nou curs i, en el vostre cas, l'últim al Vaixell i a la nau nodrissa de l'escola. Segur que seran mesos intensos, de treball i de vivències. Carregueu la motxilla que després tot es troba a faltar, encara que no ho sembli. Endavant!