Medea a punt d'assassinar els seus fills. Quadre de Delacroix (1862).
A finals del trimestre passat, els alumnes de 2n de batxillerat vam gaudir de la lectura de l’extraordinària tragèdia d’Eurípides Medea. L'obra, protagonitzada per uns personatges dominats pels sentiments, reflecteix una realitat on la dona es troba subordinada a l’home, sumida en el silenci i pressionada per la societat. La protagonista de la història, Medea, mestra en metzines i encanteris, curiosament, no és capaç de repel·lir els poders de l’amor que la controla i la porta a deixar-ho tot i, fins i tot, a trair els seus per tal d’ajudar l’home del qual s’ha enamorat perdudament, Jàson. Aquest, però, al cap d’un temps, decideix deixar-la per casar-se amb la princesa de Corint, fet que Medea, humiliada i ultratjada, no podrà suportar. En aquest moment, Eurípides ens mostra una Medea totalment irracional, dominada per la desesperació, sola en una terra estrangera on mai serà acceptada i frustrada per les promeses trencades. Mica en mica, l’amor que sent per Jàson es transforma en odi, procés ben senzill, tal com ens deia el nostre estimat Catul, i aquest odi, aquest desig de venjança, serà allò que la mantindrà dempeus després de perdre-ho tot. Medea decideix acabar amb la felicitat de l’home pel qual ho havia donat i deixat tot a canvi d’un amor no correspost. El seu càstig, però, no recaurà directament sobre Jàson, sinó que serà projectat sobre els seus fills per tal de fer-lo patir encara més. Al final de l’obra ens trobem amb una Medea víctima del conflicte interior que la turmenta, l’amor de mare s’oposa a la necessitat de dur a terme l ’infanticidi. L’orgull, però, venç, i comet tal atrocitat.
Un cop acabada l’obra, entenem que Eurípides no ens vol fer perdonar Medea per allò que ha fet, sinó que ens vol fer comprendre, almenys, el perquè d´un acte tan abominable. Medea és una dona atrapada en una situació de la qual no sap com sortir-ne, on ja no distingeix la lucidesa de la bogeria, on la desesperança ho ha vençut tot, on la vida ha perdut el sentit, on cap consol pot alleugerar-la i, per tant, és capaç de tot per desfer-se del mal que la turmenta, el fet de ser rebutjada i enganyada pel seu marit. La tragèdia es presenta com una crítica a l´humiliant tracte masclista sofert per la dona a l´Atenes del poeta, on aquestes quedaven marginades i reduïdes a la llar i eren víctimes d’uns homes, com Jàson, que es creien superiors i decidien que podien governar-les i sotmetre-les.
Creieu que els actes de Medea són justificables? Que en penseu del tracte cap a la dona durant l’època d’Eurípides? Ha canviat del tot actualment? A quin moment de la tragèdia pertany aquest fragment interpretat per l´actriu australiana Zoe Caldwell, premi Tony Awards de l´any 1983?Un cop acabada l’obra, entenem que Eurípides no ens vol fer perdonar Medea per allò que ha fet, sinó que ens vol fer comprendre, almenys, el perquè d´un acte tan abominable. Medea és una dona atrapada en una situació de la qual no sap com sortir-ne, on ja no distingeix la lucidesa de la bogeria, on la desesperança ho ha vençut tot, on la vida ha perdut el sentit, on cap consol pot alleugerar-la i, per tant, és capaç de tot per desfer-se del mal que la turmenta, el fet de ser rebutjada i enganyada pel seu marit. La tragèdia es presenta com una crítica a l´humiliant tracte masclista sofert per la dona a l´Atenes del poeta, on aquestes quedaven marginades i reduïdes a la llar i eren víctimes d’uns homes, com Jàson, que es creien superiors i decidien que podien governar-les i sotmetre-les.
Júlia Vallespir
2n Batxillerat
18 comentaris:
Júlia, és una entrada estupenda que resumeix molt bé els sentiments contradictoris de Medea que es mouen entre l´amor apassionat i l´odi implacable. Sens dubte un personatge que deixa empremta en qui llegeix la meravellosa tragèdia d´Eurípides. Gràcies.
Hola!
Júlia una gran entrada on es reflecteix molt bé el conflicte interior que ha patit Medea i els motius pels cuals ha actuat com ho ha fet. Felicitats!
Penso que ha actuat de la manera que ho ha fet, matant els seus fills per venjança perquè no ha trobat cap altra sortida, perquè ha vist que la seva vida no tenia sentit i que no podria donar als seus fills la felicitat, i si es quedaven amb Jàson tampoc estarien bé i feliços ja que la princesa de Corint no els acceptaria, per tant va decidir matar-los ja que si havien de morir de totes maneres seria millor que ho fessin a mans d'aquella qui els va tenir, i també ho fa (com s'ha dit a l'entrada) per fer més mal a Jàson.
Aquesta obra m'ha fet pensar en tot el que sóm capaços de fer per amor, i encara que de vegades no siguem conscients, podem arribar a fer grans bojeries com es demostra a Medea.
Referent al tracte cap a la dona que hi havia a l'època penso que eren totalment injustos ja que s'ha demostrat sobradament que un home i una dona estan capacitats per realitzar les mateixes accions i que no s'ha de creure que un sexe és més for que l'altre (encara que malauradament alguns encara ho creuen) per això penso que aquesta manera de tractar les dones i tenir-les recluïdes és totalment injustificable i sense sentit.
Hola a tothom! Moltes gràcies per tot!
Personalment trobo que les dones han aconseguit millorar moltíssim els seus drets respecte a èpoques anteriors, però això no acaba aquí, ningú, sigui home o dona, ha de deixar que el trepitgin i l'esclavitzin ja que tots els homes som lliures i ningú té dret a decidir per nosaltres quin és el nostre destí. Malauradament hi ha llocs on aquesta situació no ha canviat però és per això que s'ha de conscienciar a la societat. Moltes gràcies de nou.
Vale!
Meravellosa! m'ha agradat molt aquesta entrada.
Medea, quina dona! la seva història em fascina. Són tantes les vegades que jutgem a les persones sense saber el motiu pel qual actuen... i no estic justificant el crim que va cometre, però penso que seria interessant que tots intentéssim sentir-nos "Medea" per un moment, experimentar com es deuria sentir, el amor que li deuria recorre pel cor i l'odi que li deuria fer bullir les venes...
En fi, quines histories d'amor tant complexes... Una vegada més veiem present un gran Odi et amo! :)
Hola!
Molt bona entrada Júlia!
La veritat és que els actes de Medea, fora i dins de context són abominables i per tant de tot menys justificables. Per mi al menys, i suposo que la majoria estareu d'acord, és impensable que una mare pugui fer això, perquè al capdavall són els seus fills i una mare estima les seves criatures per sobre de tot, sentiment que tot i el caire i desenllaç de l'obra es reflecteix en Medea, que adora els seus fills, però que per desràcia no anteposa aquest sentiment a l'orgull i la sed de venjança. Tot i així, amb l'història explicada per Eurípides, podem comprendre una mica millor les causes que la van portar a aquest extrem, hi estigguem d'acord o no.
En l'època d'Eurípides el tracte a la dona era absolutament denigrant, com ho ha estat en general al llarg de l'història, tot i que es veritat que ens sorprén més en una època brillant com va ser la clàssica, on la democràcia era ja un element important, que d'altres èpoques com l'Edat Mitjana, on l'esplendor de la cultura i la democràcia brillava per la seva ausència.
avui en dia la situació ha millorat moltíssim, no ho podem negar , perquè les dones gaudim de llibertats com mai s'haguéssin imaginat, però encara queden fites per aconseguir i encara queda camí fins a la plena igualtat, que en el nostre país és relativament propera però que en molts altres encara sona a un somni incomplible si és que s'ha arribat a contemplar aquesta possibilitat.
Gran interpretació de Zoe Caldwell quan el rei l'informa que ha de marxar i ella ho intenta evitar!
Valete!
Quina entrada mes interessant!!
Cada persona és un món i a vegades no li donem importancia a aquest fet tan obvi. Ens deixem emportar i jutjem perquè es molt fàcil i no costa res.
Crec que es molt difícil conéixer a algú de veritat, necessita temps, dedicació, paciència..
És el que tu dius Jordi, només cal rascar per veure-hi el que hi ha.
Medea es un personatge que sempre m'ha cridat l'atenció.
Hola!
Primer de tot felicitar a la Júlia per aquesta entrada, penso que has sapigut explicar molt bé i molt clarament els sentiments de Medea i per tot el que ha hagut de passar.
Penso que els actes de Medea són injustificables, no em cap al cap la idea de justificar a una dona o home per haver matat els seus fills, siguin quins siguin els seus motius. Ara bé, puc arribar a entendre els motius de Medea que l'han dut a cometre aquest infanticidi. Penso que ella s'ha sentit humiliada per l'acció de Jàson de casar-se amb una altra dona desprès de tot el que ella havia fet i renunciat per ajudar-lo.
Això també ens fa veure les bogeries que a vegades es fan per amor. Per tant, penso que el principal sentiment que a portat a medea a comentre aquest crim és l'orgull desmesurat que s'apodera d'ella i que és més fort que els sentiments que té enfront els seus fills. D'aquesta manera, Medea sap que la mort dels seus fills serà molt dolorosa per Jàson ja que el deixa sense descendència i, a més, aquesta mort no serà tan dolorosa com seria si els matessin uns altres.
Pel que fa a Eurípides, és d'admirar la seva valentia per escriure i publicar aquesta obra, una tragèdia que de ben segur sabia que tindria una gran importància, i amb un gran missatge de defensa i de denuncia del maltractament que estaven patin les dones durant la seva època.
D'altra banda penso que aquest a sigut un principi molt important per començar a canviar una mica la nostra societat que, per sort, a canviat molt amb el pas del temps, les dones ja no som tan infravalorades com abans, tot i que encara queden algunes coses per arreglar i, d'aquesta manera, arribar a la igualtat dels dos sexes.
Per últim comentar que aquest vídeo fa referència al moment en què Medea li suplica al rei de Corint que li deixi estar al seu regne una temporada més fins que trobi algun lloc on allotjar-se, malgrat la negativa del rei, per por al que li pugui passar a la seva filla, la promesa d'en Jàson.
Vale!
Hola!
Primer de tot dir que a mi em va agradar força llegar aquesta tragèdia, la qual ens remou per dins amb sentiments que ens fan patir i entendre pel que ha de passar Medea. Tot i això, no crec que el que fa Medea estigui justificat, des del meu punt de vista matar als propis fills és, i sempre ho serà, un crim atroç. Això sí, el tracte que rep la pobre Medea de Jàson, el marit a qui ho va donar tot, és imperdonable. Sempre m’ha costat d’entendre que els grecs fossin una civilització tant avançada i rica culturalment, però que en canvi en la seva societat les dones no fossin res. Per sort això ha avançat força en la nostra cultura i ara les dones tenim drets i som lliures de decidir per nosaltres mateixes. Tot i això crec que cal seguir treballant en la igualtat entre homes i dones per trencar amb alguns dels estigmes que encara tenen algunes persones de la nostra societat.
Per acabar comentaré una mica el vídeo. Aquesta és la part en la qual Medea demana al rei de Corint que li deixi quedar-se una mica més de temps per poder decidir què farà. Però el rei la vol fer fora immediatament per por a que Medea fixi el seu odi en la seva estimada filla, la promesa de Jàson. I el rei no s’equivoca pas, doncs Medea vol més temps per poder dur a terme la seva venjança contra Jàson.
Valete! :D
Hola!!!
Júlia felicitats per l'entrada.
L'acte que fa Medea alhora de matar els seus fills, no és justificable, perquè enacara que tinguis molt odi cap al teu espòs, no pots matar el que més t'estimes en la teva via. Hi ha altres maneres de fer que pateixi una altra persona, sense que dos pobres nens que no tinguin la culpa de res, surtin malparats. El que no es pot entendre és el tracte que rep Medea sobre Jàson. Crec que això encara passa a l'actualitat, però amb molta més violència i crec que s'hauria d'evitar. Per sort, la societat ha anat avançant i les dones tenen més drets i molta més llibertat, i aquells països que encara les dones no tenen llibertats, ja seria hora de que els hi consedicin aquesta llibertat. Hem de defensar tots la mateixa teoria: homes i dones som exactament iguals.
En el video està molt ben representat el paper dels actors i aquí podem veure com el rei de Corint li informa a Medea que ha de marxar, però Medea li sulpica que li deixi quedar durant un temps, però el rei no cedeix.
Buenas!!
Júlia molt bona entrada!!
La veritat és que el que fa Medea no és justificable però es pot arribar a entendre el que fa i perquè ho fa.
La dona tot i així segueix sent discriminada en alguns aspectes encara que podem agraïr que les coses hagis canviat y tinguem moltes més igualtats que fa simplement 20 anys.
déu,
Hola!
Penso que el que fa Medea és injustificable. No crec que hi hagi cap raó per fer-ho, encara que posi per excusa tot el patiment que li causa Jàson, l'assasinat de dues vides no es pot justificar per rès i encara menys si són dos infants, que no havien fet res. Com diu el Jordi crec que hi ha altres maneres de fer mal a una persona, la venjança de Medea és molt radical.
Penso que el tracte que rep Medea de Jàson també és molt dolent.L'obra ja ens mostra la manera en que la societat de l'època tractava a la dona. Amb el temps la nostra societat ha anat avançant i el tracte de la dona ha anat millorant notablement, però cal recordar que fins fa poc la dona tenia molts pocs drets i vivia gairebé submissa a l'home i que durant molts segles els drets de la dona havien evolucionat mínimament.
Oriol T.
La veritat, Medea, m'ha agradat. Crec que algun dia, quan sigui famosa i em presenti a algun càsting, recitaré un fragment de Medea... Inclús sé quin vull recitar!! jaja
(Per cert, ho fa molt bé la Zoe Cadwell!)
Hola!
Jo penso que res és justificable desde un punt de vista que no hi te res a veure, és a dir, que no podem ni plantejar-no de juntjar a Medea, quan nosaltres, per sort o per desgràcia, mai ens hem hagut de sentir triconades d'aquesta manera per la persona que més estimes, i encara menys, hem hagut d'escollir entre l'amor, i els nostres propis fills ( i tot i que ho podriem comparar amb la família, jo crec, tot i que de moment no he tingut la sort de viure-ho, que l'amor que sent una mare pels seus fills, és mot més gran i molt més poderós del que nosaltres hem pogut sentir mai, ja que els fills, en el cas de les dones, els hem tingut nou mesos a dins nostre, durant nou mesos nosaltres hem sigut part d'ell, i ell, part de nosaltres, durant aquest temps, ha viscut i a crescut al nostre interior i gràcies a tu, i jo penso que només per aquest fet, l'amor que li tens ja és molt més gran i molt més imponent que cap altra tipus d'amor o d'apreci que puguis sentir cap a una persona.
Respecte al tracte que les dones rebien en aquell època, no crec que hagi canviat gaire ara, l'única diferència és que ara una dona, te la força per enfrontar-se a ell, perquè hi ha molts homes que encara tracten així a les seves dones, potser no tant en la nostra cultura, però hi ha cultures, en que la dona no és res més que una moneda de canvi, un objecte i sincerament, penso que això es depriment, pensar que hem evolucionat en tantes coses però que en d'altres, que a vegades solen ser més importants, ens hem quedat igual que fa dos mil anys.
Hola!
jo trobo que l'obra està bé, que les reflexions de Medea són bastant intenses i que ha de ser molt dur passar per la situació que passa ella.
Tot i que el seu objectiu és destrossar la vida de Jason, jo crec que no és justificable el que fa Medea, actua de forma molt egoista. Mata els seus fills per fer mal a Jason i sentir-se ella millor, jo no ho trobo correcte.
Adèu!
Felicitats per l'entrada, Júlia, la veritat és que has expressat molt bé el que transmet el llibre. Personalment, vaig gaudir molt durant aquells dies de classe en els quals ens dedicàvem a llegir Medea al mateix temps que intentàvem interpretar-la el millor possible; crec que al grup de 2n ens agrada força el teatre jejej
Jo crec que els actes de Medea, tot i semblar una atrocitat, poden arribar a ser comprensibles si ens posem en la pell de Medea, tot i que és pràcticament impossible si no et trobes en la situació. Ella realment ha llençat la seva antiga vida per un home, fins al punt de matar el seu propi pare i traslladar-se a viure en una ciutat on no és benvinguda. Després de tots auqests sacrificis per amor, si aquest amor es converteix en odi, l'ira pot ser realment molt forta, tan com per provocar una sed de venjança tan gran com per matar els teus propis fills, i més tenint en compte que Medea és una dona molt orgullosa.
El fragment, molt ben interpretat per cert, fa referència al moment en que Medea és expulsada de la ciutat i ella suplica que la deixin quedar-se un dia més per tal de dur a terme la seva venjança, tot i que ella posa com a excusa el fet de voler-se acomiadar dels seus fills, crec. He pogut observar en la interpretació de l'actriu el conflicte intern de Medea; d'una banda intenta mostrar un rostre ferit per tal de fer llàstima i que li concedeixin la voluntat de quedar-se un dia més, tot i que això implica tragar-se el seu orgull, fet que demostra també que el seu desig de venjança és prou gran com per fer-ho; però, d'altra banda, de tant en tant, no pot evitar que se li escapi la ràbia i l'ira que té acumulades dins seu.
Per últim, la situació de la dona en aquella època era lamentable, ja que se les tractava com a "mascotes" i no se les tenia en compte per res, ni a elles ni als seus sentiments. Actualment, tot i que per sort ha millorat molt la situació de la dona, crec que a molts països segueix vigent exactament la mateixa situació o pitjor, per desgràcia.
Bé, uan entrada molt interessant.
Hola!
Moltes felicitats per l'entrada Júlia, com sempre fent grans treballs, crec que reflexes molt bé el que hem llegit a classe.
Crec que els actes de Medea són justificables, però no perdonables. Potser pel meu orgull, seria capaç de fer moltes coses, però crec que arribar al punt de matar els meus fills, no hi arribaria mai, hi ha mil maneres de venjar-te d'una persona; com ja han dit l'amor de mare tindria que ser superior a la set de venjança...
També penso que mai es pot donar tot per algú, sempre has de pensar en tu primer, després els altres, i arribar a fer-li mal a la teva pròpia família, que són els que més t'estimen, els que t'han donat la vida i ho han fet tot per tu, deixa molt que desitjar...
Crec que el tracte de l'època és totalment masclista, i que avui dia encara hi ha aquest tracte en alguns països, això vol dir que hem avançat, però no per igual a tot arreu.
Ahir mateix va morir una dona a Málaga, tot i haver demanat sol·licitat el servei de teleassistència mòbil per a víctimes de violència de gènere no li havien concedit i el seu ex-marit la va esperar per matar-la, també em sembla molt fort això, que molt bé, molta ajuda... i que després una persona que de veritat està patint i ho necessita, no li concedeixin, perquè segons ells el nivell de risc que a la dona li passés algo era molt poc, així funcionem, i cada dia anem a pitjor...
Adéu
Hola a tots!!
Personalment crec que el que fa Medea és injustificable, però si comprensible.
Quan una dona embogeix perdudament per l'amor i la traeixen, li fan mal, aquest amor s'anirà convertint en odi.
D'altra banda, el sentiment d'orgull en una dona porta a una venjança terrible i molt ben pensada.
Medea no suporta haver traït als seus i que Jàson li pagui així, per això decideix "arrancar-li" el que té (els seus fills i la seva esposa) i així deixar-lo sol en aquest món.
Penso que l'amor d'una mare cap als seus fills hauria de prevaldre per sobre de l'amor cap al seu espòs, ja que els lligams que s'han creat són molt més forts, i són un vincle que uneixen a Medea i Jàson.
També crec que a Medea, el fet de veure els seus fills i recordar a Jàson li fa mal i la destrossa per dins, però és la única sortida que veu perquè Jàson pateixi.
Però, no podem jutjar a Medea, perquè no ens podem imaginar com es va sentir ella, no podem empatitzar, és una situació molt tràgica, i en aquests moments costa molt fer bones reflexions i més aviat la ira et fa cometre atrocitats.
El tracte de la dona en la època d'Eurípides és ben bé el mateix que en l'actualitat, no hem canviat tant.
La dona, en la majoria dels casos, segueix subordinada als homes, submissa en el silenci i bastant pressionada per la societat.
Pel que fa als sentiments la dona segueix sent tremendament orgullosa .
Valete!!
Per començar, crec que un assassinat no es pot justificar de cap manera, per molt desesperat que estiguis. Entenc que la situació en la que es troba Medea és extrema, i que per tant, jo no l'he viscuda i no puc saber com reaccionaria, però crec que cometre un acte com aquest, i assassinar uns innoccents, per aconseguir fer mal a un tercer no pot ser justificable.
Responent a la segona pregunta, per tots és sabut que en aquella societat la dona no hi tenia cap paper (almenys fora de la domus). Per tant, malgrat encara hi ha aalguna diferènicia, és obvi que la situació de la dona respecta al seu paper en la societat ha canviat força.
Per últim, aquest fragment crec que representa el moment en que Creont anuncia a Medea que ha de marxar de la ciutat (perquè no vol que li faci mal a la seva filla). Medea a través de la paraula aconsegueix un dia més que és el que utilitza per dur a terme el seu pla.
Vale!
Publica un comentari a l'entrada