Aquests dies estem preparant amb els alumnes de 4t un itinerari mitològic per les galeries del Museu del Prado. La idea és que feu de guies dels vostres companys quan hi anem de l´11 al 14 d´abril i pugueu descobrir-los allò que s´amaga darrera d´una obra d´art amb ulls clàssics i que no sempre és perceptible si no tenim cap referent. Avui hem parlat del quadre de Diego Velázquez Las hilanderas, del mite que s´hi amaga al fons de la pintura i de les possibles interpretacions dels personatges que hi apareixen. Qui és qui, en definitiva, per saber valorar les intencions de l´artista. Després de veure aquest interessantíssim vídeo del programa Pinzellades d´art del 2006 responeu a les següents preguntes:
* Quin altre nom rep el quadre?
* A quin moviment artístic s´adscriu?
* De quin mite parla? Què explica?
* Quins personatges hi apareixen?
* Quin poeta recull aquesta faula i en quina obra?
* Quin és el moment mitològic descrit per Velázquez?
Hi esteu tots convidats!
19 comentaris:
Quina sort !!!
Aquest any, cap a Madrid, espero que no us nevi al viatge com a nosaltres. De poc que no ens quedem a Barcelona.
El Museu del Prado és molt recomanable, veus obres a milers, i a més a més, si tens la sort de fer clàssiques gaudeixes més observant-les.
No recordo haver vist aquest quadre, de tants que n'hi havien, però he buscat i he trobat que també se'l pot anomenar "La fábula de Aracné o El sueño de Aracné".
Bé, espero que us ho passeu molt bé a Madrid i potser teniu la sort de trobar-vos en un Barça - Madrid a la Champions. L'any passat nosaltres varem veure eliminar el Madrid des de l'hotel. Al matí havíem passat per "La Cibeles" (font dedicada a l'equivalent de la deesa grega, Gea) tota preparada per si guanyaven.
Molta sort :D
1. L’altre nom que pot rebre el quadre és “El somni d’Aracne”.
2. Al Barroc.
3. Parla del mite d’Aracne. Un mite, en el que la jove Aracne, una filadora, feia uns tapissos preciosos, era molt orgullosa, tant, que s’atrevia a competir amb Atena. Llavors Atena, decideix castigar el seu orgull, convertint-la en aranya, perquè pogués filar el que volgués, però no en fos reconegut el seu art, ni treball.
4. En el quadre, apareixen unes filadores, en primer plà, i al darrera, es pot veure el tapís del mite d’Aracne. També apareixen Atena i Aracne, al fons, encara que també s’ha cregut, que les filadores del principi, podien ser elles dues, competint. La llum, es centra en el darrera del quadre, així, l’autor i centra l’atenció, encara que a la figura del davant que està d’esquenes, també s’hi centra un focus de llum. Darrera, també apareixen unes dones, que es pot creure que són les al•legories de les belles arts, que envolten a Atena.
5. Ovidi, en les Metamorfosis, Llibre VI, I .
6. Velázquez, descriu al fons del quadre, el moment d’abans de que Atena convertís a Aracne en aranya.
Salve!
Aquest quadre de Velàzquez anomenat Las hilanderas,també és pot dir La faula d'Aragne o bé El somni d'Aragne.
El moviment artístic que s'adscriu Velàzquez, és el barroc. Ell viu durant la època del barroc español.
Aquest quadre parla del mite d'Aragne. Aquest quadre diu que Aragne era una exel.lent filadora(filla del millor filador de Grècia).Com que la gent li deia que era tan i tan bona teixin, ella al final s'ho va creure veritat. Es va tornar tan creguda que va arribar a l'extrem a dir que ella era millor que Atenas, deessa protecpra de les arts, i per tan aquesta va decidir fer un concurs. Va dir que les dos fessin un teixits a veure qui era mès bona i qui guanyaria. Al final va guanyar Aragne, i per tan Atenas, va convertir-la en aranya per sempre perquè poguès teixir tot el dia.
En el quadre hi aparèixen els seguents personatges: Hi ha una dona vella a la sala de devant que representa una dona vella, però ensenya una cama que sembla que sigui de una noia jove. La gent diu que és Atena i que la noia del davant és Aragne que està d'esquena i és molt mès jove. És la representació del concurs per veure quina de les dos era mès bona. Entre elles dues hi ha una dona que no sabem qui és però es veu que és necessària per el quadre. A la sala il.luminada del darrera, que és la mès il.luminada i important, hi han un altre cop Atenas, ja vestida amb la seva armadura, i Aragne, que és quan Atenas converteix a Aragne en aranya. Al seu davant hi han tres noies, que sòn les noies que representen les arts.
Ek poeta que escriu aquesta obra és Ovidi. I aquetsa obra està a Les metamorfòsis D'Ovidi.
El moment que el pintor vol remarcar és el que Atenas converteix a Aragne amb aranya. Li tu dius que ets tan bona, fins i tot mès que jo i que filar és el que t'agrada mès, filaràs tota la teva vida. I la converteix amb Aranya.
Espero poguer anar al Prado per veure totes aquestes obres que estem estudiant per poguer disfrutar-les al màxim.
Vale!
• El quadre de “las hilanderas”, també es pot anomenar “la fábula de Aracné” o “El sueño de Aracné”.
• Aquesta obra d’art es d’estil barroc espanyol, pintat aproximadament cap al 1657 i es de les pintures mes considerades del autor, Velazquez.
• Parla del mite de la faula d’Aracne (d’aquí prové el títol de quadre, relacionat directament amb aquesta faula). Es basa d’una noia jove que es deia Aracne que era filla de un bon filador i ella va obtenir aquest do i era una filadora excepcional, la gent l’admirava i comentava lo bona que era filant, i amb el temps ella es va creure fins i tot superior als Déus (en aquest cas a Atena, la deesa relacionada amb el art). I com a càstig per la seva avarícia (“hybris”), Atena la va convertir en aranya.
• En la pintura, filant, apareixen dues dones que representarien Atena i Aracne, respectivament. Les noies que estan darrere, a la part alta, encara no se sap realment qui són, però es pensa que son les muses del art (la musica, la pintura, l’escultura i l’arquitectura que acompanyen a Atena, la deesa de les arts.
• El poeta Publio Ovidio Nasón recull aquesta faula en “el libro sexto de Las metamorfosis” que es un recull de quinze llibres que recullen la historia i creació del món mitològic.
• Velazquez apreciava a Aracne, per això la va pintar moments abans de que Atena la convertís en aranya, en l’enfrontament entre deesa i humana, filant.
Salve!
Aquest quadre el vam estar comentant ahir a classe i és un quadre de Diego Velazquez.
1- Anomenat com be diu a l'entrada Las Hilanderas o també es pot anomenar El somni d'Aaragne.
2-Aquest quadre és clarament un exemple del Barroc espanyol.
3-Explica el mite d'Aracne i la deesa Atenea. Aquest mite explica que aquestes dos divinitats van competir per saber quina era la millor filadora entre totes dues. En el quadre apareixen les dos filant. Atanea apareix a l'esquerra del quadre amb un rostre envellit però se sap que és ella perquè se li veu un tros de cama que és d'una noia i no pas d'una dona vella. En el tapis del darrere apareix ja Atenea castigant a Aracne.
4-Hi apareixen elles dos envoltades de altres dones obsrvant-les i tres dones més a l'altre "habitació" observant el tapis d'Aaracne. Aquestes tres dones que no se sap ben bé qui són.
5-El poeta que recull aquesta obra és Ovidi en la seva obra Les Metamorfosis.
6-És el moment en que Atenea ja està castigant a Aracne.
1. El quadre és diu las hilanderas però té dos noms més : La fàbula d'Aracné o el somni d'Aracné.
2. Diego Rodríguez de Silva y Velàzquez era un pintor barroc espanyol.
3. Aquest quadre parla del mite d'Aracné. Ens explica que Aracné, filla del tintorer Idmó,era una gran filadora,famosa per la seva habilitat al teler. Un bon dia Aracné va elaborar un tapís tant ben elaborat que tothom deia que era millor filadora que la pròpia Atena (deessa de les arts), ella tant creguda també ho creia. Atena indignada va baixar de l'olimp i és convertí en una velleta recomanant a Aracné que no fos tant orgullosa. Ella no va aceptar els seus consells i Atena va optar la seva forma real. Aleshores les dues van iniciar un concurs per decidir qui feia el millor tapís. Al acabar el concurs Atena va clavar la seva llança al tapís de la mortal i ella embogida va intentar penjar-se d'un arbre però Atena , gelosa , la convertí en una aranya, ja que aixi podría teixir eternament.
4. En el quadre hi aparèixen : Atena transformada en velleta la pròpia Aracné, una noia formada per sombres, en aquesta part del quadre sembla que estiguin concursant i en la part del fons són Atena amb la llança, Aracné i tres amigues de Aracné inquietas, amb por.
5. Doncs recull en el poema d'Ovidi en la obra mitològica Las Metamorfosis.
6.Doncs la part del fons del quadre, és a dir, quan Aracné és castigada per Atena i es transformada en aranya.
VALE!
-Aquest quadre també es va anomenar "El somni d'Aracne".
-És un pintor barroc.
-Parla del mite d'Atena.
Aquest mite ens diu que Atena era una gran filadora, tothom li deia que el seu do li era donat per Atena, la deesa de les arts. Un dia ella es va atrevir a comparar-se amb ella mateixa, aleshores Atena va baixar per competir amb ella i veure qui era millor filadora. Les dues es van estar un dia sencer teixint, i van fer coses molt boniques i perfectes. Atena va buscar algun error, ja que Aracne havia guanyat, furiosa, va convertir Aracne en aranya, per tal de que estigués tota la vida filant.
-Hi apareixen Aracne i Atena: Aracne és la que concentra a la part del davant tota la llum, va vestida com Atena en moltes representacions que coneixem d’ella, i Atena és la que està de cara al que observa el quadre, té una cara de vella, però és Atena disfressada, es veu per la cama, la cama no és una cama de noia, no de senyora bella. Al final del quadre també hi ha uns personatges, un d’ells amb una viola de gamba, actual violoncel, era un instrument que era un remei contra les picades d’aranya.
-El poeta que escriu aquest poema que parla sobre aquest mite és Ovidi, en el seu llibre de Les Metamorfosis.
- En aquest quadre s’hi poden veure dos moments d’aquest mite, es pot veure el moment en que estan filant a la part més fosca del quadre es veu el moment en que estan filant, també es pot veure a la part més il•luminada del quadre, a la part més elevada, s’hi veuen representades Atena, amb el casc, i Atena, que es la que està al centre, a punt de convertir-se en aranya, també es pot veure que a Velàzquez estava més a favor d’Aracne que d’Atena, per això la pinta just abans de convertir-se en aranya, també Velàzquez vol fer veure que el més important és l’artista, que el talent li ve donat de les muses i els déus, però el que ho pinta és l’artista, per això centra tota la llum del quadre a Aracne.
Salve!
Aquest quadre també s'anomena "La faula d'Aracne". I pertany a un moviment artístic del pintor barroc Espanyol. El quadre es pinta al 1659.
Parla del mite d'Aracne, on s’explica que Aracne era una filadora i sempre volia fer els millors teixits. Fins que un dia Atenea la va desafiar a veure qui feia els tapissos més valuosos, i com que Aracne era tan orgullosa va dir que si perdia acceptaria el que fos, i encara que mai es va saber quina va ser la guanyadora, Atenea va voler convertir a Aracne, i quan aquesta es va donar compte es va voler suïcidar, però Atenea no ho va permetre i la va convertir amb aranya perquè es tingués que passar tota la vida filant.
També hi apareix, a l’habitació de davant, l’escena trivial on veuen les filadores, i a l’habitació de anterior, la important, que és la faula mitològica, són tres noies que no se sap gaire bé qui són.
El poeta que recull aquesta faula és Ovidi amb la obra de "Les metamorfosis".
El moment mitòlogic descrit per Velázquez en aquesta escena representa a la part de davant del quadre, el moment en que Atenea es disfressa de vella per competir amb Aracne sense que ningú se’n adoni de qui es realment. I a la part de darrera, representa la transformació d’Aracne.
LAS HILANDERAS:
1. El quadre, apart de “Las hilanderas” també es pot dir “La fáula de Aracne”.
2. Era un pintor barroc (1600 – 1660).
3. Parla sobre el mite d’Aracne. Doncs explica que Aracne era una teixidora molt orgullosa i va desafiar Atena, la deessa de les arts, per veure si superava la seva habilitat. Atena, conscient durant la competició veien a la mortal i la seva burla al representar el seu tapis sobre la infidelitat del seu pare Zeus, convertint-se en toro i raptant a la nimfa Europa, va convertir Aracne en aranya.
4. En aquest quadre apareix Aracne i Atena en dos ocasions: davant de tot quan estan filant i a darrera quan Atena converteix Aracne en aranya per que si tant vol filar, que ho faci per sempre.
5. El poeta que recull aquesta faula és Ovidi i la obra és les metamorfosis.
6. Es el moment mitològic es el que la castiga convertint-la en aranya.
VALE!
DESCRIPCIÓ DEL VIDEO
Les noies miraven el tapis que amaga el secret del cuadre: La faula de aracne.
El tapis representava la faula d' obidi.
Pot ser que la filadora de l'esquerra vesteix com una vella pero te una cama jove i forta. No podria ser la desa atena que vol competir contra Aracne sense que ningú sen adoni?
La llum juga entre tot el que es troba en el seu camí.
A l’habitació de dalt no se sap exactament qui son les dones.
El teixit que va cosir aracne es basa en un quadre del gran tisià.
RESPOSTES A LES PREGUNTES
1. La fábula de Aracne o El sueño de Aracne.
2. Al barroc español pintat el 1659
3.Parla del mite d’aracne. Ella era una teixidora que volia competir contra atena ,desea de les arts, que al final no resulta guanyador però atena se sent derrotada i condemna a Aracne a transformar-se amb una aranya i a cosir la resta de la seva vida.
1. La fabula d’aracne.
2. Barroc espanyol
3. Parla del mite d’aracne, una filadora molt orgullosa i prepotent que creu que és la millor del món. La poderosa deesa Atena decideix domar-li una lliçó i la converteix en aranya, castigant-la a filar per sempre més.
4. Hi apareixen 3 noies al fons del quadre, que no se sap ben bé qui són i al davant del quadre apareixen dos filadores, una és Aracne i l’altre es Atena i entre les dos cambres hi ha la dona que carda la llana, important per la sensació de profunditat.
5. Ovidi, en les Metamorfosis, Llibre VI, I .
6. Velázquez descriu al fons del quadre, el moment abans de que Atena converteixi a Aracne en aranya per filar eternament.
4.Hi apareixen 3 noies al fons que com hem dit avans no se sap qui són exactament. Al davant del quadre apareixen dos filadores, una és Aracne i l’altre es Atena.
5.Obidi en la obra de les metamorfosis.
6. Velázquez, descriu el moment d’abans de que Atena convertís a Aracne en aranya.
“Las hilanderas” també reben el nom de “la fábula d’Aracne” per que el quadre tracta del mite d’Aracne: una filadora que va reptar a Atena per veure quina de les dos era millor filadora. Atena decideix convertir-la en aranya, per que es passi el reste de la seva vida filant.
El quadre es del moviment artístic del barroc.
En el quadre apareix en primer pla tres filadores, la de l’esquerre és Atena i la de la dreta Aracne, la filadora del mig no se sap qui és. Al fons es veu altre cop Aracne i Atena, aquest cop vestida amb una armadura. I també al fons es veuen tres dones més que no s’ha averiguat qui són encara que es diu que es possible que siguin musses.
Ovidi parla d’aquest mite en “les metamorfosis”
Velazquez descriu dos moments mitològics: quan Atena i Aracne estan filant, i quan Atena va a convertir Aracne en aranya.
Jordi! Recordo que aquest quadre el vam veure a 4t d'ESO quan vam començar a fer "Introducció al món clàssic" que feiem mites relacionats amb quadres... Recordo que ens vas posar aquest per parlar del mite d'Aracne! A més ens vas dir allò de que al fons hi ha una representació divina en l aqual apareix la deessa que la va transformar en aquest bicho que em fa passar tantes males estones... BEHS, MUERTE! Maleïda hybris, si no fos per ella no hauria de precupar-me per les aranyes perquè no existirien! ajsñiosajdisdfjiasiahiohsasdf (això vol dir que estic indignada.)
Hola!!
Jo tinc una copia del quadre de les "Hilanderas" de Velazquéz a casa.
També vaig fer un treball a 3r d'eso a l'assignatura de cultura clàssica sobre aquest quadre. Recordo que tenia relació amb el mite d'Aracne, i surt en el moment en que Atena la va castigar convertint-la en aranya.
Valete!
Hola!
Aquest quadre té o pot tenir dos noms; “Las hilanderas” o “La faula de Aracne”. Aquesta obra va ser pintada entre els anys 1600 i 1660 per un pitnor barrc. En la pitnura es pot veure clarament que, a part de las filadores, té un rerefons amagat i aquest és el mite d'Aracne, Aracne era una noia que va dir que ella era més hàbil que la deesa Atena, i aquesta, molt ofesa, li va proposar de fer un concurs, però, segons la versió d'Ovidi, Atena no va poder superar a Aracne, llavors, la deesa molt enfadada, la va convertir en una aranya perquè teixís per sempre. Tot i que s'ha trigat molt a descobrir aquest rerefons, ara, podem apreciar que l'artista va pintar tant a Atena com a Aracne en dues ocasions en el quadre, una primera, és la més evident, en el quadre del derrere en la que hi ha representat l'instant abans de que Atena transformés a Aracne, i també podem veure aquestes dues figures com a les filadores que ocupen el primer plà del quadre.
Hola!
Aquí deixo la meva petita aportació:
És tracta d'un gran quadre realitzat a l'oli sobre tela. Constitueix amb "Las Meninas" la culminació de l'estil Velázquez.
En la tela observem el que a primera vista sembla ser una escena de taller, un exemple del que s'ha vingut a denominar "pintura de gènere", ja que en el primer pla tenim a una sèrie de dones filant a la filosa i preparant fils. Al fons s'observa a tres dones, vestides com nobles, contemplant un tapís en el qual apareix representat un motiu mitològic.
Això és només aparença, ja que el que en realitat es representa en el quadre és una legoria de les Parques, la representació de la faula d'Aracne. Aquesta era una jove famosa per ser una bona teixidora, que va reptar a la deessa Atenea (inventora de la filosa) a un duel de teixit. Així segons aquesta interpretació, Aracne seria la jove que es representa d'esquena a l'espectador, teixint la seva tapís que és el que està representat al fons de l'estada, mentre que la deessa apareixeria camuflada com la dona que veiem en el primerplano, de manera que el pintor per donar-nos pistes de qui en realitat és, deixa veure la seva cama que no es correspon amb l'edat del rostre de la dona. L'escena del fons es correspondria amb el final de la faula, ja que Atenea, representada amb els seus atributs guerrers apareix davant de la noia, vestida amb un vestit de plegats clàssics, aixecant la mà per castigar i condemnar-la a teixir eternament en forma de l'aranya. Aquestes dues figures semblen formar part del tapís que es troba al fons de l'estada, però segons aquesta interpretació, estarien situades justament davant d'ell.
De nou a la composició, observem l'equívoc Velázquez, ja que representa diversos moments de la mateixa narració i prescindeix de qualsevol tipus de jerarquització de lasfiguras, de manera que l'espectador no en té cap referència que li aclareixi el veritable ordre i significat del quadre. Compositivament destaca la simetria que s'observa, ja que l'obra s'articula a base de gestos paral.lels invertits.
Vale!
Hola!
1-Altre nom del quadre pot ser: La fàbula d'Aracné.
2-El moviment Barroc.
3-Parla sobre el mite d’Aracné i
entre Atena. Aracné era una teixidora orgullosa i va competir amb Atena. Ella decideix castigar el orgull de Aracné, convertin-la en aranya.
4-Hi apareixen 3 dones al fons, que no se sap qui són i més aprop del quadre dos filadores, una Aracné i l’altre Atena.
5-Ovidi, a "Les metamorfosis".
6-Velázquez descriu dos moments mitològics; Atena i Aracne estan filant,i el moment abans de que Atena convertís a Aracné en aranya.
Vale!
Publica un comentari a l'entrada