10 de novembre de 2019

Una Ilíada a La Villarroel


El proppassat dimecres 6 de novembre, els alumnes de Llatí i Grec de batxillerat van anar a veure el muntatge Una Ilíada que ofereix La Villarroel fins l'1 de desembre, en què tot el pes de l'obra recau en l'actor Eduard Farelo acompanyat del músic Juan Pablo Balcázar. Si cliqueu la imatge podreu accedir al text del programa de mà signat pel seu director Juan Carlos Martel. 

Discipuli et discipulae, αἱ καὶ οἱ μαθηταί, espero les vostres opinions!



17 comentaris:

Enric Brotons ha dit...

Salvete!
El passat dimecres vam anar a veure aquesta obra i realment vaig quedar molt sorprès. D'entrada quan vaig saber que es tractava d'un monòleg i no d'una obra amb diferents personatges que interpreten el seu paper, com les que hem vist fins ara, vaig pensar que potser seria avorrida o que desconnectaria en elgun moment. Però no va ser així; només començar ja em va captar i em va agradar cada part de l'obra. La representació parlava evidentment sobre la guerra de Troia, en concret de la Ilíada, els moments més importants i representatius. El que em va agradar és que més enllà de representar la història i explicar-la, l'obra tenia moments de reflexió, no era una mera explicació de la guerra de Troia sinó que feia pensar en moltes coses. Per exemple en un moment va plantejarque cada soldat caigut en batalla podia semblar un ocs insignificant però que derrere hi havia vides joves amb molt de futur i inclús amistats molt fortes que es trencaven amb la mort. Un altre moment que em va colpir va ser quan va anomenar tot el seguit de guerres que s'han anat produïnt al món fins els nostres dies iq ue encara duren: esgarrifós,va citar tantes i tantes guerres que podrien haver-se solucionat amb diàleg...
Cal destacar també el gran paper d'Eduard Farelu, que al representar el seu paper va posar una passió admirable sense la qual la obra no hagués tingut el mateix impacte sobre nosaltres.
Una molt bona obra que recomanaria a qui no l'hagi vist; això sí, cal primer documentar-se sobre la guerra de Troia i la Ilíada, nosaltres ja sabiem alguna cosa ja que a Grec n'haviem parlat molt i a Llatí el Jordi ens en va fer cinc cèntims. Però si algú no sap res sobre la guerra de Troia és possible que no acabi d'apreciar l'obra amb la màxima plenitut.
Ara bé, si en saps ja alguna cosa, com he dit, és una experiència molt recomenable per passar una bona estona, aprendre i reflexionar.
Valete!

Albert Aymar ha dit...

Salvete!
Ja fa uns quants dies que vam anar a veure el muntatge Una Ilíada al teatre Villarroel.
La veritat és que els monòlegs no sempre són fàcils de digerir però aquest cop va ser diferent perquè l'actor Eduard Farelo va saber captar l'atenció del públic i a través de l'història dels últims 51 dies de la guerra de Troia, vaig poder gaudir de moments de reflexió, com bé ha comentat el meu amic Enric, i també d'emoció.
Recomano aquesta obra a tots aquells que estimen la cultura.
Valete!
P.D: Aconsello la prèvia lectura de l'argument per gaudir més d'aquest muntatge.

Carla Garris ha dit...

Salvete tripulants!
El passat dimecres 6 de novembre, els alumnes de Llatí vam anar a veure Una Iliada, un monòleg representat per l'Eduard Farelo. Personalment, l’actor va saber transmetre-n’s molt bé l'essència de l'obra i la seva força i passió, i era una obra que estava molt ben representada, per tant no entraven ganes de perdre's ni un moment ja que si et perdies ja no podies seguir-li el fil.
Eduard Farelo ens va representar la gran història de la Guerra de Troia, amb el principal enfrontament entre el gran Aquil·les i Victor, els guerrers més significatius de Grècia i Troia (respectivament). Va saber resumir molts segles d’història, explicant-nos el més important i representatiu de cada etapa. Parlant d’aquest aspecte, hi va haver alguns moments de la representació els quals em van deixar impactada i clarament decebuda amb el món, ja que l’Eduard ens va citar totes les grans guerres que s’han anat esdevenint durant totes aquestes dècades, les quals s’han esdevingut per situacions de “nens petits”, ja que els conflictes pels quals s’enfrontaven es podien solucionar de moltes altres maneres, sense destruir ciutats, i sobretot persones, les quals els seus somnis van ser totalment destruits per la mort.
Com he esmentat abans, aquesta obra és una d’aquelles que no tens ni un moment per a respirar, i per tant és de bastant ajuda si abans d’anar a veure és parla una mica sobre el tema, així que gràcies Jordi per haver-nos dedicat una classe a explicar la història amb deteniment, ja que si no hagués sigut així no m’hagues enterat de res.
Per acabar, em vaig quedar sorpresa, ja que no pensava que aquest monòleg fos tan interessant.
Valete!

Alba Sunyer ha dit...

La setmana passada vam anar a veure per fi, l'esperada interpretació de Ilíada representada en un monòleg pel famós Eduard Farelo, un home que ja havia vist a priori al programa d' Oh Happy Day. És per això doncs, que quan el Jordi va dir el seu nom, automàticament em va venir al cap el seu perfil. Haig de confessar que em va sorprendre molt els diversos papers que interpretava i com de bé ho feia. Es notava la intencionada passió que volia transmetre. El moment que em va marcar més de tota l'obra va ser quan va anunciar cada una de les guerres que s' havien succeït des d'aleshores, tot criticant el poc progrés al qual hem arribat fins als dies d'avui. Amb aquest moment tan significatiu, trobo que ens hauria d' haver fet reflexionar a cada una de les persones que érem presents al públic, amb la seva extraordinària memòria historiogràfica. El que ens volia transmetre Eduard amb aquesta successió de guerres era la regressió de l'ésser humà fins al dia d'avui. Que no obstant les guerres que hagin hagut en un passat, seguim amb el mateix ambiciós monotema.Que mai ningú s' ha arribat a plantejar el punt final de cada una d'aquestes, i que si seguim així l'unic que aconseguirem és afavorir a la competència de territoris i a que ens deshumanitzem cada vegada més. Hem de saber dialogar per arribar a un acord, per tal de no espifiar-la una vegada més en tota la història que portem fins ara; aprenem dels errors d’una vegada per totes.

Francesc Castellarnau ha dit...

Saluete omnes (Fran dixit!)

La setmana passada vam anar a veure, La interpretació d'Ilíada representada en un monòleg pel famós Eduard Farelo.
La veritat és que no quan ens van dir que anàvem a veure un monòleg vaig pensar que no m'agradaria però tot el contrari em va agradar molt,la veritat I vaig aprendre molt, també és veritat que Edurard Farelo va posar-hi moltes ganes i va saber guanyar-se l'atenció del públic.
I de veritat que recomano a la gent que si pot anar a veure-la que hi vagui.
I per últim dir que gràcies al Jordi que ens va fer una prèvia lectura de l'obra que em va ajudar a entendre-la millor.

Adriana Bertrán ha dit...

Salvete!
El passat dimecres sis de novembre vam anar al teatre Villarroel a veure la obra anomenada Ilíada. Una obra interpretada per Eduard Farelo qui va estar acompanyat durant tota l’obra pel contrabaixista Juan Pablo Balcázar.
Abans de tot, dir que vaig gaudir molt de la obra. Va ser una obra molt intensa, vaig quedar realment sorpresa al veure que una única persona ens pogués representar aquest trosset històric la Guerra de Troia (la qual té molts personatges) d’una manera tan clara i entenedora. També cal dir que si no haguéssim parlat anteriorment de l’obra a classe, no hagués entès res de res.
Una escena realment sorprenent d’aquest monòleg va ser quan en Farelo va començar a citar totes les guerres, va ser un moment de reflexió. Jo crec que mai ningú dels espectadors ens havíem parat a pensar en la gran quantitat de guerres que hem viscut.
A més a més m’agradaria parlar de lo sorpresa que vaig quedar al veure la memòria extraordinària de l’actor Eduard Farelo. Crec que seria convenient que cadascú de nosaltres faci una reflexió interna sobre la nostre capacitat de memòria.
Perquè en el món clàssic la gent se’n recordava tant de les coses i a dies d’ara a tothom li costa enrecordar-se de les coses?
Valete!

Andrea Palau ha dit...

El passat dimecres vam anar al teatre Villarroel a fi de gaudir de l'interpretació de la Ilíada per part de l'actor Eduard Farelo. Aquest va representar aquest fragment de la guerra de Troia mitjançant el recurs del monòleg, de manera que ell mateix va interpretar el paper dels diferents personatges que apareixen a la història, la qual cosa requereix un gran esforç i té molt mèrit. La interpretació d'en Farelo em va semblar brillant, ja que tot i que jo no sigui una gran apassionada de la història en sí, ell va saber captar l'atenció del públic en tot moment, utilitzant excel·lents recursos de captatio benevolentiae com ara els forts canvis en el to de veu o la seva expressió corporal. D'altra banda, aquesta obra no només explica la guerra de Troia, sino que també reflexa certes conductes i actituds que, a dia d'avui, segueixen sent presents en la nostra societat, com ara la ràbia, la ira i la fustració desmesurades, les quals ens porten a situacions molt desagradables. Penso que aquesta obra és una forma molt dinàmica i distreta d'aprendre i conéixer la història que narra la Ilíada i també donar-se compte del poc que hem canviat en certs aspectes respecte als nostres avantpassats, així que la recomano a tots aquells que tinguin l'oportunitat d'anar-la a veure.

Maria Cabrera ha dit...

Salvete!

Fa uns dies vam anar a veure aquesta peculiar obra de teatre protagonitzada per Eduard Farelo. Un monòleg d'una hora i mitja de durada que explica cinquanta-un dies de la famosa guerra de Troia i tots els seus conflictes dins del camp de batalla i fora. Personalment crec que Eduard Farelo aconsegueix que ens capfiquem dins l'obra i entenguem els conflictes que es viuen i els sentiments dels diferents personatges tractats, tots interpretats per l'artista. Aconsegueix que, junts amb l'un contrabaixista, entenguis a les persones i els seus actes a l'instant. Crec que s'ha de remarcar la feina d'aquests dos artistes que tenen pràcticament tota la responsabilitat que l'obra surti bé. També és d'admirar el missatge que oculta aquesta obra, un missatge que et fa veure la ridiculesa de les guerres i com la humanitat no aprèn res d'ells i constantment les repeteix, això es pot apreciar en un moment clau on l'actor comença a citar totes les guerres que ha vist la humanitat i et donés conte que realment no són poques.
Amb relació a la durada, és cert que és impressionant com han aconseguit que una obra d'Homer com aquesta, amb tants detalls i tan llarga, pugui ser interpretada i explicada amb una hora i mitja amb total claredat i detalls, sí que és cert que en alguns moments es feien una mica llargs però és totalment atendible per la durada i que en tots moments és el mateix actor que ho explica tot. Excepte aquest petit i personal detall, crec que val la pena veure aquesta obra i gaudir de cada detall que l'acompanya.

Valete!

Gabi ha dit...

Salvete!
Fa un parell de dimecres que vam anar els alumnes de 1r i 2n de batxillerat que fem l’optativa de llatí al teatre Villarroel.
Gràcies al Jordi vam poder veure aquesta interpretació de la Ilíada, un monòleg interpretat per l’Eduard Farelo.
Una Ilíada, és una adaptació diferent de la Ilíada d’Homer que tots coneixem. Com he esmentat abans, és un monòleg, i l’Eduard Farelo a la que ens explicava la història dels últims 51 dies des d’una perspectiva diferent que ens feia estar més endinsats en l’obra.
Haig de dir que l’actor va saber transmetre molt bé la història i em va sorprendre positivament en general l’obra. Es notava que el Farelo havia fet un gran esforç, amb molta passió, per saber transmetre al públic allò que deia i també pel simple fet d’estar ell sol en un escenari durant una hora i mitja interpretant a molts personatges alhora. Per sort, també comptava amb un contrabaixista que li donava més ambient encara a l’escenari.
En la meva opinió, em va agradar bastant l’obra, tant la història com la manera en la que ho va representar el protagonista. Recomanaria a tota la gent que li interessi la història i la cultura d’anar a veure-la si es té l’oportunitat perquè de veritat que val la pena.
Valete!!

Pol Ortega Baro ha dit...

Salvete omes

Fa dues setmanes els alumnes de batxillerat vam anar a veure l'Ilíada. A part del brillant contingut de la història de la guerra de Troia escrita per Homer, el que més hem va agradar va ser la interpretació de Eduard Farelo, en forma de monòleg va fer una esplendida actuació. A part d'això, el contingut de la història era molt interessant. Vam poder empatitzar amb Aquiles i amb Hèctor que eren personatges oposats. Gràcies a la història també vam empatitzar i vam entendre que hi ha darrere d'una guerra. El moment amb més dramatisme i més emocionant va ser quan el protagonista va relatar tots els conflictes bèl·lics que estan en actiu. Aquella llarga llista ens fa reflexionar i ens ensenya que després de més de dos mil anys encara no hem aprés la lliçó.

PAULA BARRIOS ha dit...

Salvete!
El passat 6 de novembre vam anar a veure l’obra Una Ilíada al teatre La Villarroel. És un monòleg que explica la història dels últims 51 dies de la Guerra de Troia protagonitzat per Eduard Farelo, acompanyat del músic Juan Pablo Balcázar.
La veritat és que l'obra em va sorprendre molt en tots els aspectes. Eduard Farelo va fer una interpretació magnífica, on en certs moments ens va deixar a tots bocabadats, no només per la seva capacitat expressiva sinó també memorística; va fer una molt bona representació de la història i va saber captar l’atenció de tot el públic. M’agradaria destacar el repte que és que tot una obra d’hora i mitja recaigui en un sol actor, és molt difícil el que Eduard Farelo va fer, i de la manera en què ho va fer, estic segura que si no hagués estat per ell, l’obra no hagués tingut l’impacte que va tenir sobre mi. Sens dubte, darrere de tota aquest obra, hi ha molt treball, esforç i passió d’un gran equip, i tot això es va veure reflectit. També vull ressaltar, el moment en que va citar totes les grans guerres, una darrere l’altra, que han anat tingut lloc durant totes aquests segles, va ser un moment de molta reflexió.
En definitiva, és una obra molt recomanable, si t’agrada el món clàssic i tens l’oportunitat d’anar a veure l’obra, ves-hi perquè no te’n penediras.
Per últim, donar gràcies al Jordi, que abans d’anar-hi ens va parlar sobre la història, sort d’ell la vam poder entendre bé.

CARLOTA FONT ha dit...

Comentari Ilíada:

Salvete tripulants!
El dia 6 de novembre, els alumnes de llatí vam anar al teatre Villarroel a veure una Ilíada, un monòleg representat per Eduard Farelo. Personalment penso que l'actor va fer una gran interpretació junt amb l'ajut del contrabaixista Juan Pablo Balcázar. Eduard li va posar molta passió i èmfasi a l'hora de representar el monòleg, ja que pràcticament l'ha fet ell sol. L'actor va saber-se guanyar molt bé l'atenció del públic representa-nos la història dels últims 51 dies de la guerra de Troia, on en molts moments ens fa reflexionar sobre temes importants, com per exemple quan recita totes les guerres que han anat passant durant aquestes dècades, des de la guerra de Troia fins ara. A part d'això penso què és una obra que si la vols anar a veure, és millor que vagis amb uns mínims de coneixements o fer una lectura prèvia sobre la guerra de Troia i la Ilíada perquè sinó pot haver-hi parts en què et pots perdre i no acabar d'entendre i apreciar l'obra. És una obra entretinguda que no se't fa pesada i poder-la gaudir amb les meves companyes de classe va ser genial. La veritat és que em va agradar més del que m'esperava, la recoman-ho molt!

Clàudia Tomàs ha dit...

Salvete!
El dimecres passat vam anar al teatre Villarroel a veure la interpretació de la Ilíada. Una obra interpretada per Eduard Farelo que durant tota l'obra va estar actuant amb un contrabaixista que es diu Juan Pablo.
Un monòleg d'una hora i mitja de durada que explica cinquanta-un dies de la famosa guerra de Troia i tots els seus conflictes dins del camp de batalla i fora. Penso que Eduard Farelo aconsegueix que entrem en l'obra i entenguem els sentiments dels diferents personatges, com vivien i la vida que portaven, tots els personatges van ser interpretats per l'artista. Personalment em va semblar un monòleg bastant intens.
A part de tot això, penso que abans d'anar allà és millor fer una lectura prèvia sobre la guerra de Troia i la Ilíada perquè si no pot haver-hi parts en què pots no acabar d'entendre. Per mi és una obra força entretinguda que no se't fa pesada i la recomano per veure.
Valete!

Elyn ha dit...

Salvete tripulants!

El passat 6 de Novembre tots els alumnes de clàssiques vam assistir a la representació de la gran Ilíada al teatre Villarroel representada per Eduard Farelo. Personalment crec que ens va ajudar a tots fer uns cinc cèntims sobre la Ilíada i el context on es trobava. D'una altra banda no m'esperava que fos interpretada d'aquesta forma, tampoc se què m'esperava exactament però acostumada a les obres de teatre protagonitzades per personatges amb diàlegs continus aquesta obra va trencar els meus esquemes. El monòleg juntament amb l'acompanyament de la musica van crear un ambient únic i perfecte per explicar la sèrie de successos que ocorren. L'emoció amb la qual explicava els fets, els punts còmics que atrapaven la teva atenció, el drama i els girs en l'argument (com quan Aquil·les mostra la seva part més humana davant el Rei de Troia), van fer d'aquesta obra, com dirien en francès, un chef d'oeuvre. Finalment comentar que l'emoció que posa l'actor en el moment que recita totes les guerres viscudes des de la guerra de Troia va ser l'escena que més em va impactar, la qual realment posava la pell de gallina.

Sara Llopis Sanz ha dit...

Salvete!

El passat dimecres 6 de novembre vàrem anar a presenciar un interessant monòleg protagonitzat per Eduard Farelo, acompanyat per un contrabaixista que ens ajudava a navegar per la història de la Ilíada. L'Eduard ens narrava, apassionadament i en tercera persona, 51 dies del setge a la ciutat grega de Troia.
Va explicar la història d'una manera totalment imparcial i molt sentida. Em va semblar una història veritablement captivadora i que mostra una part d'humanitat increïble. L' obra té moments realment durs, però els contrasta amb l'esplèndid final, el que conquista els espectadors i els fa emocionar.
En la meva opinió, l'obra estava molt ben feta i s'entenia a la perfecció. També em va semblar admirable la capacitat de memoritzar de l'actor.
Envers a la durada, trobo que va ser perfecta, una hora i mitja no es va fer gaire llarg, però crec que si hagués durat més sí que hauria arribat a ser un xic pesada. L'obra es va captar amb claredat i amb els detalls necessaris que ajudaven a entendre-la.
Tot plegat, em va agradat molt, va ser una experiència enriquidora i cal dir que em va sorprendre positivament.

Valete!

Anaïs Yuste ha dit...

Salvete companys!

El 6 de novembre vam anar els alumnes de Llatí i Grec de batxillerat al teatre Villarroel a veure el muntatge "Una Ilíada" d'en Eduard Farelo. Aquesta obra narra només determinats dies a la llarga guerra de Troia, els corresponents a la còlera d'Aquil·les fins als funerals d'Hèctor. Durant el desenvolupament de la mateixa està sempre latent la confrontació entre els herois principals, Aquil·les i Hèctor, però els personatges representats són dos pols oposats, la hybris i l'areté. En Farelo va saber guanyar-se la captatio benevolentiae del públic sense cap problema amb la passió i l'entusiasme que sentia mentre actuava.

En si, la obra em va encantar ja que va interpretar sense cap dificultat el que Homer va plasmar, la condició humana, el destí fatal, la guerra i la intervenció de les divinitats com a representació de tot el que l'home no pot controlar.
Felicito en Farelo ja que no és ni una obra senzilla de llegir ni de plasmar en un escenari, per a fer-ho bé cal dedicar temps i esforç, just com que ell ho va fer.

Recomano molt anar a veure l'obra, però sobretot llegir-la i treballar-la, just com ho hem fet nosaltres a classe.

Júlia Blasi Agraz ha dit...

Salvete !
El passat 6 de novembre els alumnes de llatí vam anar a veure la Ilíada, una obre representada per Eduard Farelo, on aquest ens exposa un monòleg adaptat per ell, que explica els últims 51 dies de la guerra de troia, en la meva opinió el paper representat per aquest actor va ser excel·lent, es nota des de fora que li ha posat molt esforç i sobretot passió una dels elements mes importants per realitzar be un paper com actor, ja que primer has de sentir tu el qeu sent el personatge i las de conèixer per que puguis transmetre el públic el que sent i el que vol arribar a explicar.
Va ser una obre molt entretinguda i emocionant, ja que personalment em declaro una entusiasta de la historia i del teatre, una convinació perfecta per que els alumnes puguin entendre millor els personatges i les histories que han estudiat anteriorment a classe, a de mes tenint la sort de que estiguin representades per actors tant admirables i esplèndids.
Recomano la obre a tots aquells que els hi agradi el teatre i sobretot la historia grega, ja que gaudiran de tot l'espectacle, tan del actor, com la historia que aquest explica, com de la musica en directa que li dona un encant i ajuda a crea tensió i misteri.
Valete!