1 de desembre de 2019

Un viatge al passat de la mà del MUHBA


Alguna vegada heu tingut interès per endinsar-vos en la Bàrcino romana del segle IaC? Alguna vegada heu tingut ganes de caminar entre restes romanes i sentir-vos romans per un dia? Heu tingut mai ganes de descobrir que darrere de cada pedra, de cada columna romana, de cada escultura, s’amaga una història que val la pena saber i que d’alguna manera ens ha marcat com a éssers humans i ens ajuda a saber qui som i d’on venim? Doncs, en cas afirmatiu, el Museu d'Història de Barcelona és un espai de memòria pensat ad hoc per a vosaltres.
El MUHBA es troba a la plaça del Rei del Barri Gòtic de Barcelona. Ofereix la història de la ciutat de Barcelona des de la Bàrcino Romana del segle I aC, passant per la Barchinonina visigòtica del segle VII dC, fins a la Barcelona medieval del segle XIII, que és el darrer eix històric que exposa. Jo em centraré en explicar-vos la part romana, que és summament interessant i no us deixarà indiferents!


Jo vaig visitar el Museu fa un parell de setmanes, i de veritat que l’experiència va ser única. Després d’haver-m’hi passejat durant un matí tranquil de diumenge amb mons pares vaig preguntar-me a mi mateixa perquè no hi havia anat abans. Per què havia trigat tant sabent que el patrimoni romà em fascina? Doncs no ho sabia ben bé. Però ja diuen que “lo bueno se hace esperar” i així va ser. De fet,  jo ja sabia que un dia o altre hi acabaria anant, en tant que el meu pare i jo teníem pendent anar-hi plegats. Ell em va explicar que quan era petit hi anava molt sovint amb son pare, i que tenia moltes ganes de repetir-ne l’experiència amb les seves filles.  I entre les meves ganes immenses de submergir-me en el món romà i les seves, la visita al museu va ser molt profitosa i molt agradable, una molt bona experiència en família i una manera diferent de passar un diumenge.


La visita començà a la Casa Padellàs. A través de les diferents sales vaig entrar en el món romà, em vaig anar familiaritzant amb la Bàrcino Romana i els seus orígens. Els inicis de la colònia es remunten aproximadament entre els anys 15 i 10 aC quan va ser fundada per l’emperador Octavi August sobre el Mont Tàber (prop del mar) i coneguda sota el nom de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino.  La ciutat era petita i ocupava únicament 10 hectàrees envoltades d’una muralla amb quatre portes. Tenia dos carrers principals, el decumanus maximus i el cardo maximus, perpendiculars entre sí i que creuaven la ciutat d’una banda a l’altra. La resta de carrers (decumani minores i cardines minores) eren paral·lels als dos principals, de manera que formaven una quadrícula que originava les diferents illes, on se situaven les domus, els tallers urbans, les termes i altres edificis. Tot i així, abans de l’arribada dels romans a Bàrcino, aquesta colònia era dels ibers. I és així com el museu també en fa un petit esment. Hi ha una sala on s’hi troben explicacions relacionades amb els orígens, la seva llengua, els seus costums... Tot i així, el món romà és el principal protagonista de la sala, perquè tant podem veure un fragment d’un mil·liari de la Via Augusta trobat a Hostafrancs l’any 1888 que data del primer quart del segle III dC, diversos panells amb explicacions dels principals edificis i obres arquitectòniques (termes, temple, aqüeductes), com una placa amb la inscripció Colonia Augusta Fauentia Paterna Barcino. Us haig de confessar, que em vaig emocionar moltíssim veient la placa! I això només era l’inici d’una apassionada visita, perquè el que realment em va fascinar i commoure va ser descobrir el jaciment arqueològic situat al subsol de la plaça amb una superfície de... 4.000m2!, i que era la continuació de la visita. 


El subsol  és espectacular!  Per arribar-hi baixes amb un ascensor, però aquest ascensor és molt original perquè té un comptador que a mesura que vas baixant cap a baix va restant anys fins a arribar a l’any 10 aC, que va ser quan es va fundar la ciutat. El jaciment, que està declarat Bé d’Interès Cultural, conserva vestigis arqueològics que van del segle I al segle VII dC. Només entrar et topes amb fragments de la muralla romana, i l’emoció que sents davant de les restes ja comença a prendre forma i a créixer poc a poc. Havent fet quatre passes, entres a una sala on s’expliquen in extenso les domus romanes. Estan explicades cadascuna de les estances, i he de dir que em va fer molt feliç estar-ne familiaritzada i conèixer molt bé l’habitatge romà. Després ja sí que vaig entrar en els carrers de la Barcelona Romana. De fet, vaig passejar-me per un barri de tallers i indústries de transformació, entre els quals hi havia una fullonica i una tinctoria del segle II dC, que són tallers on es rentava la roba i es tenyien els draps o les peces tèxtils utilitzades. També en el subsol vaig trobar-me amb una claveguera (cloaca), reformada al segle IV dC, que recollia les aigües residuals i la natatio d’un frigidarium, perquè de fet al damunt de les restes dels antics tallers s’hi van construir unes termes. També caminant pel subsol vaig poder resseguir el traçat d'un cardo minor, un carrer amb un pòrtic per als vianants que conduïa de la muralla al fòrum. En aquesta passejada pels carrers romans també vaig veure una cetaria, factoria del segle III dC dedicada a salar el peix, i a elaborar-ne salses derivades, com el garum. Vaig poder veure restes de les diferents estances que conformen la cetaria,  com el paviment del seu pati interior. Vers finals del segle VI dC, damunt de la factoria del garum, es va aixecar una església amb planta de creu. Al costat de la capçalera es localitzava una petita necròpolis vinculada al grup episcopal. Així és com vaig veure restes d’algunes columnes de l’església. Als peus de l’església es va construir un edifici de caràcter palatí, segurament destinat a la residència del comes civitatis o comte de la ciutat. D’aquest edifici no n’hi queden pràcticament restes arqueològiques, encara que el seu emplaçament ha perdurat en construccions posteriors: el Palau Comtal i el Palau Reial Major.


Seguint amb el recorregut arqueològic, també vaig entrar en una instal·lació vinícola (cella vinaria) i vaig veure com s’elaborava el vi durant la segona meitat del segle III dC. L’itinerari també va incloure el conjunt episcopal de Barcino, format per l’aula episcopal, el baptisteri, la residència episcopal i una església cruciforme. Aquest conjunt em va permetre veure l’evolució d’una part de la ciutat des del segle IV al VIII. A partir d’aquest moment ja em vaig aventurar a l’exposició permanent de la Barcelona a l’alta edat mitjana, on a través de les peces de la col·lecció vaig apreciar la formació de la ciutat medieval i la seva transformació en capital d’un imperi mediterrani, així com el seu creixement.


Totes les fotografies d'aquesa entrada han estat fetes per Berta Olivé i Casadó

En resum, vaig gaudir moltíssim de la visita, i em vaig quedar amb ganes de descobrir encara més restes romanes. Em queda pendent visitar la Domus d’Avinyó i la de Sant Honorat, de les quals me n’han parlat molt bé! Alguns experts en la matèria consideren que visitar-les és pràcticament conditio sine qua non per entendre el que era una domus romana i com vivia una família benestant. Estic convençuda que la visita realment val la pena, així que un dia o altre aniré, però espero no trigar tants anys com m’ha passat amb el Museu d’Història de la Ciutat. Us convido a anar-hi!

Berta Olivé i Casadó
Extripulant del Vaixell i estudiant de 1r curs del Grau d'Humanitats a la UAB




2 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Berta, moltíssimes gràcies per aquesta invitació a visitar aquest espai tan important per a tots els qui estimem la ciutat que van fundar els nostres avantpassats romans. Espero que el teu entusiasme s'encomani i que els alumnes -o qualsevol que llegeixi aquest apunt tan interessant- en prenguin nota i ho tinguin ben present. Magnum amplexum tibi!

Berta Olivé ha dit...

Gràcies a tu, Jordi, per deixar-me compartir la meva experiència, i deixar-me seguir navegant en aquest vaixell tan especial, malgrat ja alçar nous ports. Si algú que llegeix l'entrada s'anima a anar-hi, seré feliç d'haver aportat el meu granet de sorra, una vegada més! :)
Seguiré navegant amb molta força!