De
tant en tant gaudeixo molt passejant-me per les entrades de “El vaixell
d’Odisseu”. Ho faig –ho confesso ben de grat- amb una certa enveja. I no tant
per la qualitat i interès dels articles (que en tenen de les dues amb escreix)
sinó, més aviat, per la magnífica oportunitat que representa de trobada.
Trobada intel·lectual entre un professor que valora molt allò que els seus
alumnes poden i volen aportar, en Jordi, no ens enganyem, i vosaltres, alumnes,
que sabeu anar més enllà d’allò estrictament necessari per aprovar una matèria
determinada. Així, doncs, gràcies per la vostra generositat i pel vostre
talent.
Un
cop feta aquesta breu, però necessària, captatio,
deixeu-me compartir allò que motiva l’atreviment de fer-me present entre
vosaltres. Us he de dir que, des de ja fa una pila d’anys (més val no entrar en
detalls...) llegir ha esdevingut per a mi una activitat quasi tan quotidiana
com el respirar, el menjar o, també, el riure i el gaudir de l’amistat. Això fa
que, de vegades, es vagin adquirint vicis no massa recomanables que, davant
d’una nova lectura, poden fer que el llibre en qüestió no t’arribi com ho
podria haver fet. D’altres, però, i afortunadament això també em passa,
comences un llibre i la lectura de les primeres pàgines et sacseja de tal manera
que, de cop i volta, recuperes en un instant la il·lusió i l’enamorament dels
catorze anys quan, en el meu cas, vaig descobrir allò que els llibres podien
fer amb mi. Es produeix així allò que els grecs anomenaven ἀναγνώρισις, és a dir, una mena de reconeixement
que et trasbalsa per dins i et canvia.
Heus aquí el que m’acaba de passar amb la
lectura de Clàssics per a la vida, llibre del professor de Calàbria Nuccio
Ordine, publicat per Quaderns Crema aquest mes d’octubre. No us vull dir res
del llibre perquè m’agradaria fer-vos una proposta: llegiu-lo, millor,
compreu-lo i llegiu-lo. A casa s’han de tenir llibres, no cal que siguin
gaires, n’hi ha prou que siguin aquells que us poden canviar la vida.
Feu-vos-el vostre i, si voleu, en parlem en aquest blog, a les aules, al bar o
allà on sigui. Estic segur que a vosaltres també us sacsejarà i us farà millor
persones. És per això que us el recomano, perquè tinc el convenciment que la
seva lectura, i les lectures que segur es derivaran de les seves pàgines, no us
deixaran indiferents i provocaran en vosaltres una reflexió sobre el mateix fet
de viure que esdevindrà un autèntic company de camí.
Així doncs, si voleu, ja sabeu què podem fer
entre tots...
Carles Cervelló
Professor de Llengua castellana i literatura
12 comentaris:
Maximas gratias, estimat Carles, per les teves paraules, per la teva generositat envers aquest modest espai de trobada i per la teva descoberta que ens proposa una lectura sens dubte apassionant i terapèutica per als temps que corren. Ja trobava a faltar una entrada teva perquè sempre, sempre son sinònim d'enriquiment. Maximum amplexum tibi, amice et collega.
Salvete!
Primer de tot, com a estudiant, agrair la teva part introductòria respecte aquest Vaixell.
Segon, ja solament el títol crida l'atenció, en especial per aquests alumnes que estudien humanitats i, específicament, clàssiques; tot i que, totes les persones, de tots els àmbits, haurien d'unir-se i llegir llibres com el que s'explica aquí.
Admeteixo que sembla un llibre força interessant i que m'ha despertat la curiositat; així que ja està a la meva llista de llibres de lectura per les pròximes vacances!
Esperem veure't més per aquí, Carles.
Salvete omnes!!
Moltes gràcies, Carles, per expressar la teva admiració envers les entrades d'aquest bloc, realment ens motiva i anima a continuar escribint-ne més. Dit això, també et vull agrair que escriguis en aquest espai ja que sempre són benvingudes les aportacions de tothom.
El llibre mencionat en el text m'ha semblat curiós i m'estic plantejant llegir-lo aviat, quan tingui un xic més de temps i pugui aprofundir en les reflexions sobre els fragments. Gràcies per la recomanació!
Volia afegir que he visualitzat el vídeo de l'enllaç i m'ha fet qüestionar-me una sèrie de preguntes sobre aspectes que no m'havia plantejat massa abans. En primer lloc, el títol de l'obra a la que es fa referència ens dona molt a dir: allò que la societat considera "inútil" és, sens dubte, útil i necessari. L'exemple representatiu és el fet que es "retallin" tants diners en cultura amb l'argument que aquesta no és important: és en el moment que s'afirma això quan les arts mostren el poder que posseeixen si no s'empren habitualment i mostren l'antídot contra la ignorància que contenen cadascuna d'elles.
Per últim i com a reflexió que voldria plantejar a aquells que justifiquen la "inutilitat" de la cultura, hem de recordar que no podríem estar llegint això si les lletres (com a un exemple de l'àmbit cultural) fossin tan inútils com s'afirma. Però no només això, sinó que cap escrit. Per descomptat, no hi hauria coneixements i viviríem en la barbàrie. És això, el que es vol dir amb les "inútils" paraules?
Valete!
Salvete!
Primer de tot, haig de dir que m'ha agradat molt l'entrada, i que ha creat en mi un cert interès per saber més sobre aquest llibre. Així doncs, gràcies per la recomanació, Carles.
He de reconèixer que, per sort, també he tingut aquesta sensació, de la que parla en Carles, que un llibre et sacseja. Tot i que no llegeixo tant com m'agradaria per falta de temps o que, siguem sincers, em distrec amb les musaranyes... llegir també és una activitat que m'agrada molt! Per això, a l'igual que la Cristina, afegiré "Clàssics per a la vida" a la llista de llibres que m'agradaria llegir. A més, no crec que em decebés, ni a mi ni a molts estudiants d'humanitats, el seu títol ja és molt temptador...
Valete!
Salvete!
Després d'haver llegit aquesta entrada he anat directament a buscar el llibre. Només llegint les primeres línies ja m'ha despertat curiositat. I això és el que em fascina tant de la literatura el poder de poder fer canviar persones, després d'haver llegit.
Ara ens estem llegint una tragèdia a Grec, Antígona, i realment no creia que m'interessaria tant, fins i tot, sabent ja la trama de la tragèdia. Per això, espero tenir el plaer de gaudir aquest llibre que tantes expectatives té. Pot commoure molt com coses de fa molts anys es segueixen parlant avui en dia.
Per acabar, agrair-te Carles d'aquesta entrada!
Salvete omnes!
En primer lloc haig de dir que m'ha sorprès trobar una entrada d'un professor de l'escola, ja que són els alumnes els que solen romandre en aquest blog. Tot i així va ser una sorpresa de bon grat, perquè no solament ens ha fet una petita reflexió el Carles, sinó que també ha elogiat el bon treball que fem entre tots per fer d'aquest blog un espai de trobada, com bé diu ell. En segon lloc, la seva reflexió sobre la lectura m'ha agradat molt, crec que té tota la raó. Alguns llibres et poden arribar a trasbalsar tant que et fan canviar i, fins i tot, et fan esdevenir una gran il·lusió per menjar-te els llibres, com si fos una activitat quotidiana, així com menjar cada dia. Per últim, m'agradaria dir que llibres com aquest, el qual el Carles ens ha convidat a llegir-lo, no l'haurien de llegir només els que fan humanitats o són coneixedors d'aquesta, sinó tots aquells que estan disposats i oberts a llegir qualsevol tipus de llibre, ja que moltes vegades els llibres clàssics sempre guarden darrera algun aprenentatge o alguna lliçó moral, que fins i tot et farà sentir agraït d'haver pogut llegir-lo. Finalment, haig de dir que estic segura que aquesta obra de títol "Clàssics per la vida" guarda entre les seves pàgines una lectura molt interessant i, sobretot, amb algun missatge que ens farà reflexionar encara més.
Gràcies per recomanar-nos aquest llibre, Carles.
Valete!
Salvete omnes!
Magnífica l'entrada del Carles sobre la importància de la lectura avui dia. És cert que moltes persones no donen necessitat a la lectura, però és una acció imprescindible, ja que ens ensenya valors que res ens podrà mostrar.
El llibre que el Carles ha proposat em sembla una interessant lectura per compartir entre tots, pel fet que podrem comentar temes que actualment ens afecten i que es veuen reflectits en els clàssics.
Salvete!
Crec que cal és importar donar les gràcies a qui participi en aquest blog, i més si ens està recomenant una lectura que ens pot canviar el nostre punt de vista sobre el món
Aquesta lectura sembla interessant i crec que seria interessant poder llegir-la. Opino que és important que llegim, encara que sigui en poca mesura, i encara millor si es tracta d'un clàssic. Finalment vull dir que la frase «Si no salvem els clàssics i l’escola, els clàssics i l’escola no podran salvar-nos.» la trobo molt encertada per als temps que corren, on l'educació ha perdut part de la seva essència quan és tant necessària.
Salve!
Després de llegir aquesta entrada tan interessant sobre la importància de la lectura i el que aquesta ens ofereix, m'he ficat a pensar i estic totalment d'acord amb tot el que dius. A mi també m'agrada molt llegir i descobrir amb la lectura noves històries i sensacions. Ara que començo a conèixer una mica el món clàssic veig que m'agrada molt i que segurament gaudiria amb el llibre que ens proposes. Els clàssics, com el seu nom indica són l'exemple a seguir i mai passaran de moda. M'ha sorprès molt veure't per aquí i estic contenta de tenir un nou tripulant més al vaixell.
Salvete !
Amb aquesta entrada veiem que el vaixell també pot viatjar per altres mars que no siguin els grecs i els romans, i que, de la mateixa manera, fem que altres tripulants -com el Crales- solqui els nostres mars. Aquest quid pro quo és essencial pel creixement de les persones i de la societat. Aquest llibre de ben segur que deu ser essencial per aquest creixement, ja que me n'han parlat meravelles d'ell.
Valete
P.D. : Gràcies Carles per l'entrada al bloc, a veure si a través de la lectura podem esdevenir una mica menys orangutans :p
Salvete!
Primer, donar les gràcies al Carles per participar en aquest blog i ser un tripulant més! Ja que tothom és convidat a ser un més a aquesta família i així poder aprendre de tothom.
M'ha agradat molt llegir aquesta entrada i saber una mica d'informació sobre el llibre. M'ha despertat molta curiositat per llegir el llibre sincerament, i espero fer-ho!
M'ha sorprès molt el que deia la entrada, i quanta raó! Com un llibre et pot canviar tant, la forma de pensar, la forma de ser... La importància de llegir. Espero que aquest llibre no el llegeixi només els que participen o llegeixen el blog, sinó que tingui la oportunitat de llegir-lo tothom que estigui interessat per aprendre, per a que et dongui lliçons, per creixer, i a la vegada gaudir-ho.
Valete!
Salvete!!
És emocionant veure al Carles navegant amb nosaltres en el vaixell! La veritat és que llegir ens fa cultes, ens obra nous punts de vista i ens fa pensar, que és el més important i més en una societat on no interessa que la gent es culturitzi ni pensi ja que així les persones poden ser més manipulables.
El llibre que ens presenta el Carles té pinta de ser molt interessant, així que jo també me l'afegeixo a la llista de lectures pendents.
Valete!!
Publica un comentari a l'entrada