Observeu atentament la imatge, llegiu aquesta adaptació del mite de Narcís, esbrineu i expliqueu-nos qui era i què és el narcisisme i pregunteu-vos si vosaltres doneu el perfil o sabeu d'algú que s'hi acosta perillosament. I reflexioneu també sobre el rol que la tecnologia (lato sensu) i sobretot les xarxes socials (stricto sensu) hi juguen en tot plegat.
Sapere audete, cogitare audete!
P.S.: maquíssima la versió que del mite ovidià va fer l'Anna Ruiz amb premi inclòs.
43 comentaris:
Era un déu que va ser castigat per rebutjar a tots els nois i noies que s'enamooraven d'ell, era un joveamb molta bellessa. El narcicsisme és l'amor exessiu cap a un mateix, fa que menyspreï als altres. De moment jo no conec a ningú que ho sigui,el narcisista creu que és molt millor del que és i per això jo crec que deixen de madurar a les xarxes socials, així que seria millor evitar-ho.
Salvete !
El narcisisme és l'amor excessiu cap a un mateix, que fa que l'orgull cegui la valoració real i menyspreï els altres. El nom ve d'aquesta imatge, Narcís. Va ser un noi que va rebutjar a moltes noies i nois i entre aquest Eco, que es va suïcidar per ell. Per castigar-lo els deus li van fer que s'enamores d'ell i del seu reflex en un llac va morir ofegat. El seu amor per ell mateix va portar-li la mort.
Afortunadament no conec cap persona que sigui narcisista com els extrems del text del diari d'ara. Però sí que conec persones amb trets de narcisistes. I sobretot ara que es poden veure més a través de la pantalla.
Actualment les xarxes socials, la tecnologia en general, mostren a partir de les imatges més caràcters del narcisisme. A pàgines com el Facebook, Twitter, Instagram, snapchat i moltes més. Està replet de selfies i fotos d'un mateix mostrant la seva vida, la part més positiva. Aquesta obsessió per un mateix en mostrar-se com en un mirall les coses més "guais" que li passen, aquest consum té efectes negatius a la nostra vida. Com per exemple, necessitat de viure sempre amb l' internet. O l'obsessió de com mostrar el més bell de tu o crear falses expectatives. Provoca ideals que comporta problemes, i molt als adolescents. Crear una imatge a la xraxa de tu equivocada només per aconseguir més "likes", més visites, més nom... Això és un problema que afecta la teva autoestima. Comprar "likes" perquè la gent tingui una idea més popular de tu. Unaltre és tenir un dispositiu a la mà sempre, qualsevol cosa que passa ha d’ estar gravada o fotografiada. I per culpa d’això et perds coses que només viuràs un cop. I moltes més coses...
Aquesta fixació condueix a malaltes com la depressió o fins i tot la mort. Com ha passat fa menys d'una setmana amb una "influencer". No és la primera ni la última. El seu perfil ho tenia tot però en realitat estava buida. Però vivim en aquesta societat de miralls i això haurà d'acabar perquè pot portar problemes i mal de caps. Hem de deixar de viure de la pantalla!
La veritat es que no sabia que era una persona Narcisista tot i que em sonava, i encara menys d'on venia l'origen de la paraula, ara que ja ho sé, puc dir que és una conducta perillosa per als que t'envolten però sobretot per un mateix, entenc que el mite digui que els Déus l'haguessin castigat. La tecnologia juga un rol força important però el que és més important són les xarxes socials, avui en dia les xarxes socials ens ensenyen com és el narcisisme, hi ha gent que no pot parar de penjar tot el que fa al dia, amb la seva millor cara, sembla que s'ho passi molt be però potser per dins no està be.
Salvete omnes!
El narcisisme és una patologia amb la que es diagnostica a una persona que s'estima excessivament a si mateixa fins al punt que es crea una obsessió no sana mentalment. Com el seu nom indica, va ser anomenada així per aquest mite ovidià tant alliçonador. És curiós com un mite que va escriure's fa tants segles ens mostri situacions tan quotidianes, de la mateixa manera que moltes històries fantàstiques ensenyen.
Penso que m'allunyo considerablement del model de persona narcista, ja que la meva tendència és a prioritzar als altres i de no felicitar-me a mi mateixa en la majoria de situacions en que és "sa" sentir-se orgullós i el fet de pensar en el bé propi també ho és. Tret d'això, és probable que al meu voltant trobi a gent que compleix els símptomes d'aquesta greu i difícil malaltia. Probablement, la persona que més s'acosti és una noia que segueixo per una xarxa social molt destacada, un exemple d'eina còmplice del narcisisme.
Com he parlat a la línia anterior, les plataformes (e.g. Instagram, Facebook, Twitter...) que serveixen per comunicar-nos i ens permeten, a més, penjar fotografies, poden ser molt perjudicials. Tot i que la tecnologia ens ha ajudat a progressar i, en el cas de la comunicació, ens podem comunicar amb persones de qualsevol país sense importar la distància, ens ha fet molt de mal a causa de la invenció del famós "selfie". El que va començar sent una "auto-fotografia", s'ha convertit en un factor que pot ser enemic per a la salut mental ja que pot desembocar en el narcisisme. Tanta fama ha tingut que, tal i com diu l'Emma, la gent propietària dels perfils en els que es publiquen compren "likes" per a aparentar més populars. I aquí hi ha un altre problema: s'ha barrejat el fet de penjar fotografies a la xarxa per afició amb el fet de determinar la personalitat i l'entorn de les persones.
Estic segura que això ho podem fer canviar de cara al futur, confio en l'optimisme i en la predisposició de les persones més joves en fer-ho.
Valete!
Salvete!
Narcís era un jove d'una gran bellesa que negava a estimar a una altre persona fins que algú va demanar a la deesaque s'enamorés i l'amor no li sigués correspongut. Així va ser com Narcís es va enamorar del seu propi reflex a l'aigua; com no el podia tocar, abraçar-lo... va acabar morint.
D'aquesta història va sorgir el narcisisme: un trastorn d'admiració excessiva que sent algú sobre si mateix. Tot i així, el narcisisme deriva diversos tipus, així com els que no saben estimar, els que creuen que ho fan tot bé i els altres malament, el que no es vol sentir amenaçat perquè algú es millor que aquell persona o el que creu que per ajudar a la gent és la millor persona.
El narcisisme és quelcom comú actualment, ja que amb els telèfons, programes d'edicions, xarxes socials, "influencers", etc. penjar fotos en busca de "likes" i comentaris s'ha tornat una cosa popular que ajuda a sentir-te popular o omplir-te. Tot i que la persona creu que l'omple els bons comentaris, segueix tenint un buit. Una persona no està buida quan penja imatges per compartir-les amb els seus amics, sense la recerca de milions de likes. La societat d'avui dia que la nostra vida no depen dels likes, sinó dels moments amb la companyia de bones persones.
Esperem que algun dia la gent ho entengui i poguem avançar.
Salvete!
El narcisisme és l'amor i complaença excessiva cap a un mateix. El mite d'on s'origina aquesta paraula és el de Narcís, un noi tan bell que pensava que ningú estava a la seva altura, així que es va enamorar de si mateix, el seu propi reflex, cosa que el va portar a la seva mort.
Jo penso que m'allunyo molt del significat de la meva paraula, tot i que conec gent que s'hi acosta perillosament.
Opino que a causa de les xarxes socials el narcisisme és potenciat, doncs és molt més fàcil aconseguir la satisfacció gràcies als likes i comentaris. Evidentment no vol dir que tothom que penja fotos a les xarxes socials ho sigui, però qui ho fa diàriament és possible que ho sigui.
Salvete
Podriem definir el narcisisme com l'amor extrem cap a un mateix, que fa que l'orgull no ens deixi fer autocrítica, cosa que ens fa menysprear els altres. Aquesta paraula vé del personatge mitoloògia Narcís , un home preciós que per no voler estimar a ningú es va acabar estimant a ell mateix, però al no tenir-se, va morir de soledat i tristesa. Actualement sembla que el narcisisme està de moda. A la gent li importa molt l'aparença i li agrada agradar-se -valguis la redondància-. El problema és que aquest moviment ha estat catapultat gràcies als retocs ( tant estètics com informàtics) , els filtres, les 1000 i una possibilitats diferents d'edició d'imatge i no només això, quan una foto ja és acceptada per un mateix, ha de pasar per el "control" al qual se sotmet quan es penja a les xarxes socials. A molta gent sembla que el què més els interessa són els agradaments o els comentaris de : "Guap@", "que maca la foto", "sexy" fets merament per compromís i per què siguin recíprocs en la següent foto. Per sort sembla que aquest corrent és només en els joves i que la gent, arriba a una maduresa on començen a interessar-li coses de veritat i no quants "amics" o seguidors tens a les xarxes socials. Jo personalment no em considero narcicista ja que , tot i que m'agrada fer-me fotos sempre és amb amics o per recordar algun moment especial. Fotografies que rarament penjaré a les xarxes socials, i si ho faig no m'acostumo a mirar massa ek nombre d'agradaments. Evidentment que coneixo algu que si que ho és però tothom , qui més qui menys, coneix algu amb aquest perfil de persona.
Valete
Salvete!
El narcisisme és l'amor excessiu cap a un mateix i es considera una malaltia mental, ja que el malalt adquireix una obsessió d'estima pròpia que no és gens sana psicològicament. Aquest mite ovidià es va escriure fa molts segles, però, tot i així, ens podem sentir plenament identificats amb el que relata.
Personalment, no em considero una persona narcisista, ja que acostumo a preocupar-me abans pels altres que per mi mateixa. A més, en moltes ocasions em costa veure allò que faig bé i del que hauria d'estar orgullosa. Per aquest motiu no em puc descriure com narcisista. Per una altra banda, si que he conegut alguna persona que estava força obsessionada amb ella mateixa. Tot i així, era un cas força lleu que no hauria de considerar-se greu.
Totes les xarxes socials de les quals disposem avui dia ens afecten contínuament. Estem més pendents de les nostres fotografies i dels likes que tenen les nostres fotos que de les coses que veritablement importen. Hi ha molta gent desesperada amb la seva popularitat i d'altres que, fins i tot, la manipulen. A més, moltes persones dediquen part de la seva vida a penjar una foto rere una altra. Però, veritablement, quin és el benefici i l'objectiu d'aquest fet? No guanyem res penjant fotos nostres, això pot provocar el narcisisme perquè fa que ens obsessionem amb nosaltres mateixos.
Això no obstant, no totes les persones són així. I, encara que hi queden algunes narcisistes al món, això podrà canviar en un futur pròxim.
Valete!
Salve!
Narcís era un jove de gran bellesa que tant donzelles com nois s’enamoraven d’ell a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes i va morir per enamorar-se de la seva pròpia imatge.
El narcisisme és l'amor excessiu cap a un mateix, que fa que l'orgull cegui la valoració real i menyspreï els altres. Si conec a gent que s’hi pot acostar, a vegades són egocèntrics a un nivell extrem i sempre volen ser el centre d’atenció.
Les xarxes social ofereixen la possibilitat de construir una identitat virtual. Quan una persona narra la seva vida minut a minut, al cap i a la fi el que fa és mostrar als altres el millor d'ella, ensenyant només el seu costat 'autèntic' i deixant els seus defectes amagats darrere de la pantalla. Els selfies que es publiquen en elles han anat ocupant cada vegada més la nostra vida i el nostre temps fins a nivells, en alguns casos problemàtics, en els quals la persona pateix dependència d'aquestes eines i obsessió per mostrar-se .
El meu tiet es diu Narcís i ell em va explicar una mica per sobre el Mite d'on provenia el seu nom. Es veu que un noi que es deia Narcís, el protagonista de la historia, era molt bell i amés a més s'ho tenia molt cregut, ell es va enamorar d'ell mateix, i com una deesa li va fer una maledicció, que el seu amor no sería correspost, va acavar morint de depressió.
D'aquí prové la paraula Narcisista. Hi ha moltisima gent que ho és, i ara amb l'ajuda de les xarxes socials molt més. Assobre hi ha gent que vol ser més del que és i edita moltisim les fotos per aparentar algo que no es.
Jo conec a vastanetes persones que són una mica narcisista, però crec que és bo que tothom ho sigui una mica.
sincerament, no entenia molt be quan la gent deia que una persona era narcisista, però ara que m'ho han explicat i he pogut veure un exemple clar de narcisisme, es molt més fasil. Penso que Narcis ho va fer malament, perquè tu no pots pensar que ets el centre de l'univers i que te tot gira entorn teu, però no estic d'acord amb el castic dels Deus, ja que la violència mai es la solució i penso que haurien de haver proposat un altre castic que no fos la mort.
Crec que en el segle XXI hi han molts més narcisistes, en les xarxes socials es pot veure clarament ja que quan mes "likes" te un persona es creu que es el centre de l'univers, i es passa el 70% del dia revisant el mòbil per veure quants nous "likes" té i quants seguidors nous a aconseguit.
Jo no coneixia quin era el mite de Narcís, ni tampoc gaire que el era el narcisisime, pero després d’haber-me informat be, ja tinc més coneixements sobre aquests temes.
I el mite de Narcís va sobre un noi jove seductor i molt atractiu, que jugaba amb els sentiments de tothom
Aleshores, un dia, Eco, que era una ninfa, s’enamora bojament d’ell i el comença a seguir d’amagat. Sempre que Narcís deia alguna cosa o pregunta, Eco li responia, pero en veure’s refusada, avergonyida s’amaga pel bosc. De tant neguitosa que estava, no dormia ni menjava i acaba despareixen, solament li queden la veu i els ossos, per això ningú no la veu; però tothom la sent en les muntanyes.
I el narcisisme es l'amor dirigit vers el propi jo o l'ideal del jo. Esta molt bé que tinguis amor propi,i s'ha de tenir, pero quan apuesta amor propi es torna exessiu, pot arribar a ser un problema greu, ja sigui mental o amb les relacions social.
En aquest segle jo crec que hi ha molta gent narcisista, hi aixo també te a veure amb les xarxes socials, ja que quants més "m'agrada" tingui aquella persona en una foto, més "popular" és, i el amor propi que te passa a ser exessiu ja que es pensa que tothom el veu super atractiu/va i comença a tenir massa confiança en si mateix/a, quan això no hauria de ser aixi.
Salvete!
Quin mite tan alliçonador aquest de Narcís... Narcís era un jove molt bell que s'estimava a ell mateix més que a qualsevol cosa. Jugava amb el cor de tots aquells que, per la seva gran bellesa, d'ell s'enamoraven... Però un dia ho va pagar, perquè en veure's reflectit a l'aigua d'una font, es va enamorar tant de la seva pròpia imatge que morí per ella, doncs no podia deixar de mirar-se. El narcisisme podem intuir doncs del que tracta: "Satisfacció de si mateix, complaença excessiva en les mateixes qualitats o obres." "Amor dirigit vers el propi jo o l'ideal del jo." Aquestes són les dues definicions que ens dóna el DIEC quan li preguntem pel narcisisme. Crec que les definicions defineixen tal qual la persona que era Narcís, agradar-te i estimar-te excessivament són les qualitats principals per ser un "bon" narcisista. Personalment, no em considero tal tipus de persona, evidentment m'estimo i "m'agrado", però com qualsevol persona que sigui segur de si mateix (la seguretat és un factor molt important de la nostra vida) però crec, i suposo que tots coincidim en això, que el narcisisme és un altre nivell d'aquesta seguretat que una persona pugui tenir. De fet, és negatiu, i no hi hauríem d'arribar ningú a aquest punt. Crec que en aquest aspecte les xarxes socials juguen un paper molt important en nosaltres, perquè ens conviden a penjar la foto on millor sortim perquè sigui jutjada pels demès a través dels ja coneguts "m'agrada". Penso que la societat hauria d'estar més conscienciada del que les xarxes socials provoquen en nosaltres, ja que de tant en tant i sense donar-nos compte ens podem convertir en una versió actual de Narcís, com malauradament li ha succeït a la "influencer" Celia Fuentes...
Valete tripulants!
No és el primer cop que parlem de Narcís, del seu mite i del narcisisme i trobo que és molt interessant ja que tot i que són fets que van passar fa molts anys seguim trobant exemples avui en dia.
El mite de Narcís parla sobre un jove (Narcís) que s'estimava més a ell que a ningú i no veia a ningú més atractiu que a ell. S'ho tenia molt cregut i davant de les seves pretendentes es feia el sord i es fixava només en la seva bellesa. Però un dia el seu amor es va convertir en mort ja que es va enamorar del seu reflexe en un estanc i no es va poder deixar de mirar mai.
Personalment no em considero una persona narcisista, si que és cert que cuido la meva imatge i m'agrada que la gent em vegi bé però per res del món és una obsessió. En moltes ocasions ni em preocupo de com vaig ni de com em pugui veure la gent, "sóc com sóc" penso i aleshores segueixo endavant. Però malauradament no tothom pensa així i jo crec que cada cop hi ha més narcisisme a causa de la generació de les xarxes social, on tothom ensenya la seva millor cara, tot lo bo que li passa i les coses bones amb l'objectiu d'aconseguir el màxim nombre de likes i sense pensar que realment aquella pot ser no és la seva vida... És molt greu que passi això i a dia d'avui jo crec que tothom coneix almenys un cas de narcisisme a prop seu i es que, de fet, només cal navegar per les xarxes socials i allà es troba el narcisisme en estat pur.
Salvete!
Narcís va ser fill de Cefís (déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis) i de Liríope (nimfa filla d'Oceà i Tetis ). Narcís era un jove de gran bellesa i tant donzelles com nois s'enamoraven d'ell, però ell els rebutjava. La nimfa Eco, es va enamorar perdudament de Narcís, però era incapaç de parlar a Narcís del seu amor ja que només podia repetir les ultimes paraules del que sentia. Eco va sortir d'entre els arbres amb els braços oberts. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor. Ella, desesperada, va portar una vida solitària, es va ocultar en una cova i allà es va consumir, tant, que només en va quedar d'ella la seva veu. Les noies menyspreades per Narcís van demanar venjança al cel per a castigar-lo. Nèmesi, la deessa de la venjança, les va escoltar i va fer que s'enamorés del seu rostre, tan bell, reflectit a les aigües d'una font. En una contemplació absorta, incapaç de deixar de mirar la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, el narcís, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.
El narcisisme és l’amor excessiu cap a un mateix, que esdevé malaltia mental quan l’orgull excessiu cega la valoració real i menysprea els altres. Personalment, no conec a ningú que pugui assolir el perfil de Narcís, i jo tampoc ja que no sóc una persona que es “tiri floretes” a mi mateixa.
Avui en dia les tecnologies ens han consumit molt. S’ha convertit en un vici, i això comporta conseqüències, com ara, perdre’s coses que esta passant en aquell moment, o que la nostra autoestima depengui tan sols d’un simple numero de “likes”.
Sobre narcís podem trobar altres referencies com ara el poema “Narciso” del poeta Federico García Lorca.
Valete!
Salve!
El narcisime es un adjectiu que sel's hi atribueix a les persones que tenen una visió sobre ells massa perfecte, i es creuen una cosa que no arriben a ser.
Se'n diu "narcisime" per el mite de Narcís i Eco, on a l'imatge estan representats Narcís enamorat de la seva imatge al reflex i Eco enamorada de Narcís.
L'imatge es una representació del quadre amb Narcís i Eco, Narcís en lloc de veure's el reflex a l'aigua es veu a Instagram en un selfie.
D'aquesta imatge jo he tret una idea de com era Narcís. A Narcís hi havien moltes dones i joves que li anaven al darrera, perquè estaven enamorades de com era. Ell necessitava que li donessin la seva aprovació, per això sempre es posava tan guapo, això fa pensar que Narcís tenia molt poca autoestima encara que estigues enamorat d'ell mateix.
Salvete!
El narcisisme és l'amor excessiu cap a un mateix, i el menyspreu cap als altres. Està catalogat com a malaltia mental, però majoritàriament està relacionat amb la personalitat de cadascú.
Prové del mite ovidià d'un jove molt bell que sempre es mirava en el reflex d'un estanc.
No em considero narcisista ni molt menys; és veritat que tinc cura de la meva imatge o de com vaig vestit, però a vegades fins i tot ni em preocupo per això. No conec a algú excessivament narcisista, però si gent per la qual la imatge és tot.
Més que la tecnologia, les xarxes socials actualment et fan ser narcisista. Conec gent que temps enrere d'haver-se creat un perfil per exemple a Instagram no es preocupava gens per la imatge, però actualment és un tema crucial per aquestes persones. Per tant, considero que les xarxes han influit molt en aquest context.
Vale!
Narcís fou un jove que posseïa una bellesa excepcional, però que per culpa d’aquesta qualitat, molts joves tan nois com noies queien enamorats del jove, però ell molt egocèntric per la seva bellesa fent que ningú pogués arribar al seu cor. Fins que un dia al bosc és va acostar a un riu, i és va quedar meravellat pel seu reflex que es veia a l’aigua. Quedant-se embovat per la figura del riu, no va poder resistir-se, i es va llençar a l’aigua, el lloc on el cos va caure, va créixer una flor (que pel centre era groga i pel voltant groga) en memòria del jove que va morir ofegat.
Eco era una nimfa que vivia en el bosc, i quan va veure el jove Narcís, va caure enamorada d’ell, com tothom, quan es va llençar als braços, ell la va negar-li cruelment l’amor de la noia, i Eco desesperada va portar una vida solitària.
El Narcisisme es un trastorn de la personalitat que es caracteritza per una desmesurada dedicació i admiració a la pròpia imatge que una persona crea de sí mateix. Una persona Narcisista només li preocupa la seva aparença, i de tot allò que se’n deriva que és l’ésser més admirat o desitjat, és el el melic del món, etc. Un Narcisista acostuma a ser una persona manipuladora, seductora, i ocupar qualsevol espai per tal de ser el protagonista. Es manifesta amb el caràcter superb, arrogant, vanitós, envanit, cínic…
Per culpa d’aquesta personalitat, el seu enorme Ego, fa que aquest tipus de persona, actua només pels seus propis interessos, admirant-se, maravillant-se, estimant-se de forma desenfrenada a si mateix.
Les xarxes socials, inciten a les persones en convertir-se en una persona amb aquesta cruel personalitat, la majoria de persones espera amb ànsies els “likes” de la seva última publicació, necessiten l’aprovació, l’agradament de la resta de les persones per sentir-se completes en si mateixes. No ta sols és amb els famosos “likes”, sinó amb el contingut de les xarxes socials, ara una persona pot saber que fa la seva professora de física per xarxes socials, moltíssima gent penja el seu dia a dia; que menja, on va, com vesteix… però clarament és fals, totes aquestes fotografies/videos han estat manipulades per la persona que es vol encarregar que tothom pugui admirar el que fa, tothom vol ensenyar una vida totalment perfecte, per sentir-se bé, especial, admirat… tot propi d’una persona Narcisista.
salve tripulants!!!
El narcisisme ve del mite de :Narcís que era un jove d'inigualable bellesa, que rebutjava a totes les donzelles que s'enamoraven d'ell. Finalment, va ser castigat pels déus a enamorar-se de la seva pròpia imatge reflectida en la superfície d'una font i aquest incapaç de deixar d'observar el seu reflex, es va llançar a l'aigua i va morir convertint-se en la bella flor que porta el seu nom: el narcís.
Jo soc una persona que m'agrada cuidar la meva imatge però res mes allà, moltes vegades surto de casa amb el primer que agafo per res es una obsessió mirar-me cada dia al mirall i pensar que guapo que soc.
Per això per altres persones això pots ser un gran problema sortir de casa amb el primer que agafes, i no tindria que ser així cadascú es com es i ja esta.
Salve!
El narcisisme és l'amor excessiu cap a un mateix.
La foto simbolitza que cada vegada la gent es deixa portar per la societat i per culpa d'això les persones ara és fixen nomes en el seu especte fisíc.
La paraules de narcisista es treta del mite de Narcis, ja que es va enamorar d'ell mateix.
Salve!
El mite de Narcís explica d'un jove que menyspreava a tothom menys a ell mateix. Creia que ell era la bellesa i que ningú l'igualaria, i això feia que no sentís amor per ningú altre que no fos ell.
El narcisisme així com el mite explica, és tenir un amor excessiu per un mateix.
Crec que no dono el perfil, però tots els joves s'hi acosten. Es a dir estem massa obsessionats amb quedar bé en les fotos, o a veure quants "likes" o comentaris tenim. I amb això no ens donem conta que realment quants "likes" o comentaris tinguis no serveixen de res. A la llarga no et servirà de res dir: "Ostres doncs jo en aquesta foto he tingut més "likes" que tu." o "En aquesta foto he sortit tant afavorit, que mira quants comentaris..".I hi ha una cosa que la societat encara no ha entés i es que el que realment importa no és el físic, és l'interior d'una persona. I això ho dic perquè la societat encara menyspreea a gent que potser no són d'una talla o d'una altre.
El Narcís fou un personatge de la mitologia grega, sobretot conegut per la gran bellesa que el seu cos desprenia. Fou el fill del Déu Cefis i de la nimfa aquàtica Liríope. Tot i gaudir d’una gran bellesa, ell rebutjava a tota persona que s’enamorés d’ell, per culpa de la seva arrogància i narcisisme. Va refusar l’amor amb un plegat de persones bastant important, però la persona que va rebutjar durament i que se n’explica un mite fou Eco.
El mite explica que Eco es va enamorar bojament d’en Narcís fins al punt que va decidir perseguir-lo en un bosc, degut a l’enamorament intens que tenia cap ell. Quan es va sentir prou valenta, va decidir tirar-s’hi a sobre com desitjava però ell la va rebutjar i li va dir durament que no s’hi acostés, que preferia morir abans que unir-se a ella. A posteriori, com que havia jugat amb els sentiments d’Eco i també darrerament amb altres nimfes i homes, una persona va suplicar a la Deessa de la venjança, Demèsis, que el castigués fent que ell s’enamorés d’algú sense ser correspost. En aquest cas, es va enamorar d’ell mateix, s’enamorà de la seva pròpia imatge, reflectida sobre les aigües d’una font enmig del bosc. Narcís mor ofegat i el lloc on havia estat el seu cos hi apareix una flor blanca i perfumada, el Narcís. Ell al enamorar-se d’ell mateix fent-se creure que és més guapo del que és i sent arrogant, el fa una persona narcisista.
El narcisisme és l’amor excessiu cap a un mateix, fent que hom es senti el millor en tot el que fa. Les persones narcisistes tenen un concepte erroni d’ells mateixos que els comporta a transmetre idees d’ells mateixos de manera desproporcionalment positiva, sobrestimant les seves habilitats i èxits. A més necessiten constantment l’admiració i aprovació per part de totes les persones que els envolten, sinó es senten infravalorats. Són persones que es preocupen molt per fantasies exagerades d’èxit, poder, bellesa o amor. Cal afegir que es creuen molt especials i només es poden relacionar amb aquells que també ho siguin, sinó comparteixes les mateixes característiques que ells, no ets ningú. Pel que fa al caràcter, els narcisistes són molt pretensiosos, irracionalment esperen tractes de favor o que es compleixin automàticament les seves expectatives, també són persones egocèntriques, cregudes, egoistes i que no tenen empatia, ja que, no reconeixen o no es senten identificats amb els sentiments i necessitats dels demés. Un altre tret molt característic d’aquests és que són molt manipuladors; exploten als demés en les relacions que mantenen, per exemple, treu profit d’ells per aconseguir les seves pròpies metes. Sovint tenen enveja dels altres o creuen que les persones que els envolten tenen enveja d’ells. Finalment, són persones amb caràcter molt superb i amb una actitud sobretot arrogant.
Les xarxes socials tenen la tendència a animar a les persones a que pengin fotografies on mostrin una imatge perfecte d’ells mateixos i que tenen una vida immillorable. Abans de pujar la foto a la xarxa, es poden passar minuts fent-la fins que aconsegueixin la ideal. Personalment, penso que això és bastant penós. No entenc perquè la gent malgasta tants minuts de la seva vida per una simple fotografia. I què passa si no surt perfecte? És tan difícil acceptar-nos tal i com som? Tan si som més guapos o més lletjos, no deixem de ser nosaltres. I allò de posar filtres a les imatges? Què la fotografia tal i com està feta no és vàlida? Sempre s’ha de millorar perquè sinó quedes malament... Un altre fet és quan una persona publica una fotografia i espera impacientment els “likes” per sentir-se més completa, encara que no es sentin així i visquin una vida buida. Necessiten l’aprovació dels altres per sentir-se ideals i que són els millors. I vigila que no et posin el número de “likes” que desitgen... això comporta que caiguin en la decepció i s’obsessionin en que no són perfectes per l’abscència de “likes”. Paral·lelament, això també succeeix quan la gent publica una foto realitzant una activitat, per generar enveja a aquells que la visualitzen... prefereixen publicar la foto que gaudir de l’activitat proposada.... La imatge acostuma a ser manipulada, no és l’original, sinó que l’editen per aconseguir l’admiració dels altres. Resumint, la gent té la tendència a penjar fotografies ensenyant una vida perfecta, i moltes vegades, aquella persona no es sent gens bé, com el cas de la Cèlia Fuentes. Tot això és típic de narcisista i al meu voltant puc contemplar molta gent que ho és, quina desgràcia! Tan de bo la gent reaccionés i canviessin la seva manera de fer vida! Segur que llavors la societat seria realista, no falsa com és avui en dia…
Jo em considero una persona totalment allunyada del concepte narcisisme. Mai tinc la tendència a sentir-me una persona perfecta i superior als altres, i molt menys tinc la tendència a ser egocèntrica. Sóc molt empàtica i totes les persones que em coneixen personalment, saben perfectament que sóc molt altruista, que sé com ajudar als qui m’envolten sense demanar res a canvi, que sempre vull el millor per tothom... Finalment, vull explicar un fet que em va passar i d’aquest extreure’n conclusions. Un bon dia, estava a casa d’una amiga passant la tarda i em va demanar que li ensenyés l’última publicació que havia pujat a la xarxa. Jo, li vaig mostrar i em va mirar amb cara estranya. Em va dir que no havia utilitzat cap filtre i que això feia que la fotografia no fos gens autèntica... Quan em va dir això, em vaig quedar amb estat de “xoc”, i realment em va afectar. Què és això de que la fotografia no semblava autèntica, si era justament l’original? Què el fet de posar un filtre la fa més maca? No necessàriament... Això em fa pensar que la gent té un mal concepte de bona fotografia i que la tecnologia cada vegada està siguent més perjudicial. El concepte de “selfie” ja no és auto-foto, sinó fotografia per quedar bé i ser perfecte.
Salvete!
El narcisisme és l'amor per un mateix menyspreant als altres.
Narcis era un jove de gran bellesa que creia que ningú podia superar-ho i per aquest motiu es creia superior als altres. Els Déus els van castigar amb la mort.
Jo personalment crec que sóc una persona que m'estimo a mi mateixa però no miro a la gent per sobre de l'hombro. Crec que tothom s'ha d'estimar a si mateix però sempre sense faltar el respecte a ningú i sense creure's més que ningú altre.
Les xarxes socials crec que estan fent molt mal en aquest sentit. La gent viu preocupada pels likes que rep en les últimes publicacions que penja pel simple fet de sentir-se millor per dir que té 300 likes. D'alguna manera jo interpreto que la gent que està obsessionada amb les xarxes, els likes etc. creuen que si no et dóna like la gent no ets acceptat a una societat on els prejudicis, les modes i els "me gusta" estàn per sobre d'un mateix.
Jo penso tot el contrari, t'has d'estimar i agradar a tu mateix i no intentar agradar als altres canviant com ets.
Salve.
Narcís va ser el noi humà protagonista del mite de "Narcís i Eco", on per la seva estima a ell mateix acaba morint intentant abraçar-se al seu reflex de l'aigua.
El narcisisme és quan una persona s'estima massa a ell mateix, per això el mot narcisisme surt del mite on Narcís s'enamora d'ell. Que jo sàpiga tinc la sort de no conèixer ningú que s'estimi tan a si mateix com perquè li passi la tragèdia del protagonista al mite.
Trobo que hi té molt a veure el sentit de la tecnologia al segle XXI en el mite perquè entre el WhatsApp, el Instagram, el Facebook, el Snapchat i d'altres...la gent (sobretot jove) es fa moltes fotos a si mateix i després les envia perquè els seus amics i la gent ho puguin veure, i això està bastant relacionat amb el narcisisme.
M'ha agradat comentar aquesta entrada del bloc perquè aquest mite ja el vaig estudiar l'any passat i està bé tornar a recordar-ho per no acabar-ho oblidant.
Salve!
Narcís es el protagonista d’un dels molts mites que té el món clàssic; on ell mateix s’enamora del seu reflex, quan es veu a si mateix a l’hora de beure aigua d’un estany cristal·lí i els deus fan que es transformi en una flor que creix a la vora dels estanys. D’aquest mite, es d’on procedeix la paraula narcisisme; que significa l’admiració que es te una persona a si mateix, ja sigui pel seu aspecte físic, habilitats o qualitats.
Jo personalment, crec que totes les persones passem una etapa en les nostres vides en les que som narcisistes, i això seria durant l’adolescència; ja que durant aquests anys de la nostra vida, el que més busquem es agradar a la gent i no agradar-nos aleshores estem constantment veient com es la gent narcisista per així poder arribar a ser com ells i poder mirar-nos al mirall i que ens encanti el nostre físic
Les noves tecnologies ajuden molt a que les xarxes socials ens facin desenvolupar aquesta característica tan negativa. Ja que amb les xarxes socials, gairebé l’únic que fem es veure a altres persones vivint la seva meravellosa vida i el que volem nosaltres es poder arribar on ells i així fer el que ells fan, que basicament es ser narcisistes.
Vale!
Salve!
Narcís era un personatge de la mitologia grega i era conegut principalment per a la seva gran bellesa. Mai s'havia enamorat d'alguna persona però tampoc ho pensava fer ja que ell pensava que era perfecte i que no hi havia ningú millor que ell.
El narcisisme com diu el mite es quan una persona es creu la millor en tot el que fa i és molt egocèntric.
Avui en dia la societat es cada cop mes exigent amb la seva imatge ja que volen agradar als altres i sentir-se millor amb ells mateixos. Ens volem assemblar a aquelles models de les revistes o les xarxes socials.
Jo penso que cadascú es com és i no ens hauriem de preocupar del que digui la gent sobre el teu físic, i que nosaltres mateixos no ens preocupesim tant ja que no té importància i el que compte es com som per dins i els nostres valors.
Salve!
El narcisisme, com podem veure després d’haver llegit l’article “No us enamoreu mai d’un narcisista” i l’adaptació del mite de Narcís que trobem adjunts en aquesta entrada, és una malaltia mental que utilitzem per referir-nos a les persones que tenen una obsessió mal sana amb elles mateixes, sentint-se com si fossin el centre de l’univers, cosa que les porta, per exemple, a ser poc capaces de preocupar-se pels problemes d’algú altre, d’empatitzar.
El nom d’aquesta malaltia ve donat pel mite de Narcís, un jove molt bell que estava tan obsessionat amb ell mateix que un dia va quedar encisat amb el seu propi reflex en un llac, i va ser incapaç d’apartar-ne la vista fins que va caure dins de l’aigua i es va ofegar.
Com el mite mateix indica, el narcisisme és molt perillós i pot portar a conseqüències catastròfiques si no es tracta a temps, ja que fa que la persona perdi interès en qualsevol cosa que no sigui ella mateixa, es preocupa més per la imatge que dóna, per captar atenció, que per si realment es sent bé amb el que fa. No cal anar més lluny per trobar una història narcisista amb un final tràgic: la “influencer” Cèlia Fuentes, amb milers de seguidors a les xarxes socials, que es va centrar tant en rebre atenció que va entrar en una depressió i es va suïcidar. Això ens fa pensar quin paper juguen avui en dia les xarxes socials en les nostres vides, i que si no podria ser que fóssim tots una mica narcisistes: ¿al cap i a la fi, qui pot dir que mai s’ha preocupat per quants “likes” rebia la seva fotografia? Això ho han causat els interessos de la societat d’avui en dia: els programadors i creadors de xarxes socials com Instagram, les companyies de maquillatges, de roba… que ens volen fer sentir que no som prou si no utilitzem els millors productes i ens fem el centre d’atenció. La majoria d’adolescents avui en dia està sent víctima d’aquests paranys, agafant traces narcisistes, i és important adonar-se’n per evitar-ho.
Salve!
Una adaptació maquíssima d’un mite preciós i dramàtic. Les persones narcisistes són aquelles que creuen ser sempre els millors, i necessiten ser recordats d’això a cada moment. Són manipuladores i saben com fer que la gent sempre els faci cas i els doni el que necessiten.
No conec a persones narcisistes (o si les conec encara no sé que ho són). Tot i així, sí que penso que hi ha algunes persones a prop meu que tenen el potencial de tornar-se narcisistes. Gent que veus que necessita ser el centre d’atenció, que mai està contenta de quedar-se en un segon pla…
Jo crec que les tecnologies no han generat casos de narcisisme però en canvi han donat eines a les persones que ho son per aconseguir el reconeixement que volen. Això es veu clarament en les xarxes social, on hi ha gent que cada 5 minuts pengen una foto o un comentari i esperen tenir molts likes. La seva felicitat depèn literalment de quanta gent els i digui “que guapa!” o “impressionant!”. Això pot suposar un problema a la llarga, ja que no acabarem necessitant l’aprovació dels altres per tot.
Salve!
Narcís fou un jove molt bell que per causa d’un càstig diví s’enamorà d’ell mateix; aquest amor impossible acabà amb la vida del noi.
El mot narcisisme, el qual deriva del mite de Narcís i Eco, significa l’amor excessiu cap a un mateix, fins al punt de que l’orgull i el desbordant ego puguin cegar la raó.
Personalment no crec que sigui gaire narcisista; si que és veritat que m’agrada cuidar la meva imatge de tant en tant. En general no sóc gens materialista, és més valoro molt més una estona amb els amics que qualsevol regal; també solc fixar-me i jutjar més els meus defectes que en els dels altres.
Ara, el narcisisme es molt present en la nostra societat tan supèrflua i materialista. A més, crec que les xarxes socials estan potenciant que la gent cada vegada es fixi més en l’aprovació dels altres per així fer més gran el seu orgull
Salve!
El narcisime és un problema seriós, ja que una cosa és tenir autoestima i l'altre cosa és creure't superior. Jo crec que les persones narcisistes acostumen a la llarga a quedar-se soles, la bellesa està sobrevalorada ja que t'aporta més una persona normal que compartiu gustos i et complementi que no una persona molt bella. Jo crec que la imatge de Banksy és un reflexa de la societat. La gent utilitza instagram i altres xarxes socials per mostrar com de perfecte és la seva vida, però en realitat es un reflexa de com volen ser no de com som. Tenim imperfeccions i tots ho sabem no cal que les amaguem. Les imperfeccions ens fan únics. Narcís jo crec que al considera que ningú mereix la seva bellesa s'ha perdut moltes coses ja que potser podria haver conegut normal en aspecte físic però amb molts bons sentiments. Però els narcisistes a les relacions exigeixen el màxim a l'altre persona i fan maltracte psicològic
Narcís era un jove preciós, fill d’una bella nimfa, la blavosa Liríope. Tot i que molts joves i noies estaven enamorats d’ell, tenia tanta arrogància que mai ningú li havia tocat el cor. Un dia al boc el veu una nimfa, Eco. Aquesta cau enamorada d’ell, però ell no la desitja, a causa d’això ella s’aprima fins a esvanir-se en l’aire: li queden la veu i els ossos, aquests es transformen en pedres que, ningú no la veu; però tothom la sent en les muntanyes. Així doncs la deessa de la venjança, Nèmesi, el castiga: hi havia una font, que era tota envoltada d’herba. Un dia Narcís tenia sed, així que a l’hora de beure aigua d’aquella font s’enamora del que hi veu en ella, el seu propi reflex. Es desitja a si mateix tot ignorant-ho. Finalment, el jove mor al costat de la font, plorant perquè l’aterra la idea de pensar que quan ell mori amb ell també morirà la seva pròpia imatge. En conseqüència d’això, els déus van transformar el cos del dissortat Narcís en una flor groga al mig, envoltada de pètals blancs, el narcís. Des d’aleshores, trobem aquesta flor als marges dels estanys, vinclada sobre l’aigua.
D’aquest mite prové el mot del narcisisme, aquest defineix un amor excessiu que tenen algunes persones cap a elles mateixes, aconsegueix que el seu orgull els cegui de la realitat i menyspreïn als altres. Una persona narcisista sempre exagera molt els seus talents i les seves fites, contínuament espera ser elogiat. Es creu especial i per tant se l’ha de tractar de manera especial. No és gens empàtic, creu que ell té molta importància, així doncs pot ser molt seductor, però només quan vol obtenir alguna cosa a canvi.
No crec que jo doni el perfil d’una persona narcisista, és a dir sí, m’agrada ser elogiada com a tothom, però no em crec superior a ningú. A més encara que sigui una persona a la que li agrada que li reconeguin els seus èxits, també m’agrada dir-li als altres quan penso que fan una feina molt ben feta, els veig molt guapos, etc. La veritat és que em sonava el concepte d’una persona narcisista, però no en coneixia el seu significat ni d’on provenia. Quan llegia el mite i el seu significat no parava de pensar en una persona, així que sí, conec a gent que és narcisista.
Crec que hi ha molta gent que ho és, i penso que en això les xarxes socials tenen una gran influència. A tothom li agrada aparentar que s’ho passa bé, que és molt guapo, etc. és aquí on hi comencen a aparèixer molts problemes ja que els usuaris intenten aparentar coses que no són. A més el photoshop i molts altres programes d’editació no faciliten les coses, moltes vegades ens influeixen una sèrie de conceptes i d’imatges que són falses i per tant quasi impossibles d’aconseguir. Sense oblidar que a causa d’aquests “retocs” i aquests estereotips de la publicitat i els usuaris de les xarxes socials hi ha molts trastorns alimenticis o psicològics.
Salve!
El narcisisme és l’amor excessiu cap a un mateix que ens cega la valoració real de les coses i fa que menyspreem als altres. És una malaltia mental tot i que en alguns casos forma part de la personalitat d’algunes persones, però no exageradament.
Narcís era un jove que tenia moltíssima bellesa i això feia que tothom, nois i noies s’enamoressin d’ell, però ell els rebutjava a tots ja que no hi havia cap que estigués a la seva altura. Finalment Narcís va ser castigat per els Déus enamorant-se del seu propi reflex i no va poder evitar llençar-se a l’aigua on va morir ofegat (justament on va morir va néixer una flor groga en memòria del jove).
Actualment hi ha moltes persones narcisistes que degut a les xarxes socials es veuen superiors a la resta de persones, i jo crec que això és degut a que d’alguna manera moltes de les xarxes socials ens obliguen a comparar-nos entre nosaltres, per exemple, amb “instagram” és molt fàcil que alguna persona es vegi superior perquè té més likes o més seguidors, o també que es vegin inferiors perquè en tenen menys.
Salveee
El narcisisme un terme molt extés actualment , sobretot entre el jovent , on una persona té un amor excessiu amb a ell mateix , on es creu que està per a sobre de tothom i que ningú li mareix , ja que ell mateix es el millor , en tot els aspectes , aixó en si es una malaltia si una persona té aquesta obsessió molt elevada , pero on també podem veure altres persones que tenen una mica de narcisismes , es a dir que pensen que són els millors pero d'una forma més relaxada .
Tot aixó ho podem veure en Narcís on tenia aquesta malaltia , per aixó s'anomena narcisisme , que va ser castigat per els Déus on el van fer enamorar de ell mateix , ja que Narcís menyspreava a tothom , i al finalment va acabar ofegat al riu , perquè es veia en el reflexa .
Per acabar volia comentar que en la societat hi trobem petits Narcís , ja que tothom té una part de la personalitat amb un ego egocentrista
Salve!
Narcís és el protagonista del mite de "Narcís i Eco" que tracta de la història d'un jove que es sobre-estima i per aquest fet acaba convertit en una rosa quan s'ofega a l'aigua per poder-se agafar.
El narcisisme tracta de la autoestimació màxima en la qual s'hi fica el tema de la 'hybris', el orgull que s'excedeix molt fins estimar-se a un mateix.
No em considero narcisista i tampoc sabria dir a cap conegut que ho sigui.
El tema de la tecnologia on ens mostrem al món exterior ens fa ser més narcisistes per si algú pensa de nosaltres el que no volem que pensin.
Salve tripulants!
Conec el significat de narcisisme el que no sabía era d'on provenia. El mite de Narcís el trobo molt interesant i et fa reflexionar. Una persona narcisista es qui viu amb un amor propi molt elevat. Amb la tecnología tothom te accés a nosaltres. Ens preocupa massa el que pensin els demes i agradar.
Vale!
El narcisisme es tenir massa amor propi, considerar que tu ets el mes important de tot el que et rodeja.
Jo no hem considero narcisiste ni molt menys i tampoc conec a ningu que estigui a prop de ser-ho.
Per culpa de la tecnologia som mes narcicistes ja que per exemple en les xarxes socials ens preocupem massa per la imatge que donem o que tenen de nosaltres.
Salve!!!
Primer de tot dir que m'ha agradat molt aquesta adaptació del mite de Narcís la trobo entretinguda i sobretot fàcil d'entendre.
Narcís era fill de Cefisi i la nimfa Liríope. Era un jove de gran bellesa i sobretot gran arrogància, rebutjava a tota persona que s'enamorava d'ell.
Eco, una nimfa castigada amb la mudesa que només podia repetir les últimes dues paraules que li deien, es va enamorar de Narcís però ell, com sempre, va mantenir un comportament narcisista ferint els sentiments d'eco.
Degut a la seva actitud Narcís va ser castigat amb l'amor no correspost, va caure profundament enamorat del seu propi reflex, d'ell mateix, un amor que mai podria tocar.
El Narcisisme es l'admiració extrema i exagerada per un mateix; pel seu fisic, les seves qualitats...
Penso que avui en dia les xarxes socials son un gran potenciador del narcisime, ens tenen esclavitzats sota uns cànons estètics als que ens veiem obligats a seguir. La preocupació per l'aspecte d'un mateix és, a hores d'ara, excessiva a més a més, les xarxes socials tan sols són un mirall que reflecteixen el que nosaltres volem, darrera d'aquests miralls s'hi amaguen moltes més coses que no ensenyem. Sembla que el estar sempre perfecte és quelcom obligatori o necessari per viure i això ens condueix al narcisisme, a la obsessió i admiració per nosaltres mateixos.
És ven trist el cas de la Cèlia Fuentes però, trobo que és també un clar exemple de narcisisme. La Cèlia, com en Narcís va acabar obsessionada amb la seva imatge i va anar deixant de banda altres coses molt importants com el ser feliç cosa que l'ha conduït fins a un tràgic desenllaç.
Salvete!
El mite de Narcís ja l'havia escoltat en altres casos. Encara que hi han diferents versions, sempre tracta d'un hermós jove que s'enamora d'ell mateix, o producte d'una maldició, o per la impossibilitat d'estimar a una altre persona.
Narcís era fill de Cefisi i la nimfa Liríope. Tenia molts pretendents,dones i homes, sent una d'elles la nimfa Eco. Que per culapa d'estar castigada per Hera, no podia demostrar els seus sentiments cap a Narcís ja que estava condemnada a parlar repetint totes aquelles paraules que escoltava. Encara que ella ho intenta, Narcís la rebutja. Aquesta la podem veure a la imatge de la entrada mirant amb desig a Narcís.
La deesa de la venjança, Némesis, condemna a Narcís per la seva actitud, fent que aquest s'enamorés del seu propi reflexe i no poder-se separar d'ell mateix, fins que mor ofegat atret per la seva propia imatge.
Aquesta seria el mite més popular, però hi han d'altres molt diferents, però sempre amb el mateix final; Narcís enamorat pel seu propi reflexe i finalment, morint.
Podriem definir Narcicisme com l'amor exagerat, una autoestima extrema, aquell amor desproporcionat cap a un mateix.
Després d'entendre millor què era el Narcicisme i saber ben bé el seu mite, crec que hi han moltes persones que ho són. Pot ser que ni s'adonin i ho siguin. Per exemple podriem veure en les xarxes socials, molts cops la gent es fixa quants seguidors té els amics o coneguts del seu voltant, etc. També, estic molt d'acord amb la Júlia Comeche de que el tema del photoshop, programes d'edició, etc. influeix gran part, ja que vols aparentar una persona que no ets, posant-li filtres, retocant... També, uns altres exemples que podriem començar a veure el tema del Narcicisme són en anuncis publicitaris, revistes de roba interior, en passare-les de moda on volen que el model sigui amb unes qualitats concretes, fent-nos creure que ser d'una forma en concret és el millor, etc.
Sincerament no crec que hi sigui jo de narcicista, ja que una de les coses més importants que crec que és ser tu mateix sentse importar-te el que pensin o siguin els altres.
Un exemple molt tràgic el podriem veure en el cas de la Cèlia Fuentes, una instagramer que va acabar amb la seva vida per culpa de voler ser perfecte, intentar fer tot el possible per no equivocar-se mai... i per culpa d'això, ja no es va preocupar per altres coses molt més importants, com la família, la sanitat, el ser feliç... Després de veure exemples com aquest, podem observar que el narcicisme és molt més greu del que sembla.
Salvete tripulants!!
M'ha agradat molt aquesta adaptació del mite de Narcís, ja que crec que està molt ben escrita i la seva lectura és agradable.
Doncs bé, per tal de respondre a les preguntes proposades, primer faré una petita explicació al voltant del mite responent a qui és Narcís, seguidament explicaré breument què és el narcisisme i finalment, faré una reflexió sobre el narcisisme i les xarxes socials.
Narcís, fill del déu fluvial Cefis i de la nimfa aquàtica Liríope, era un jove orgullós i de gran bellesa que rebutjava totes les noies que s'enamoraven d'ell. La que més l'estimava era Eco, però aquesta era incapaç de declarar-li el seu amor ja que Hera l'havia condemnat a la mudesa i a que solament repetís les últimes paraules que sentia. No obstant, un dia Eco es va amagar al bosc i quan va veure Narcís va aprofitar per demostrar-li el seu amor, però ell la va rebutjar. Llavors ella va marxar a una cova, però estava tan trista que es va descompondre. Com a càstig, la deessa de la venjança, Nèmesi, va fer que ell s'enamorés de la seva pròpia imatge reflectida en un riu del bosc fins que finalment, incapaç d'apartar-se del seu reflex, morís ofegat.
El narcisisme el podem definir com l'admiració excesiva o exagerada que sent una persona per sí mateixa, pel seu aspecte físic o per les seves qualitats. Personalment jo no em considero una persona narcisista ja que per mi el més important és mostrar-se tal i com ets, és a dir, ser autèntic sense importar-te el que els altres pensin o opinin sobre tu.
Desgraciadament, avui en dia, crec que aquesta societat està plena de gent narcisista. Les xarxes socials i la infinitat de fotos que es publiquen en elles han anat augmentant cada vegada més la nostra vida i el nostre temps fins a nivells, en alguns casos problemàtics, en els quals l'usuari pateix dependència d'aquestes eines i obsessió per mostrar-se o reflectir la seva vida 'perfecte'. Però aquest narcisisme no és exclusiu dels adolescents, com es tendeix a pensar, sinó que també afecta els adults. Les xarxes ofereixen la possibilitat de crear una identitat virtual a la carta. Quan una persona narra la seva vida minut a minut, al cap i a la fi el que fa és mostrar als altres el millor d'ella, ensenyant només el seu costat 'autèntic' i deixant els seus defectes amagats darrere de la pantalla. Darrere d'aquests comportaments que comencen com una diversió gratificant però que després adquireixen un protagonisme addictiu i desemboquen en una necessitat de crear-se una 'vida virtual' hi ha oculta una insatisfacció personal. Per exemple, això ho podem veure en la tràgica notícia del suicidi de la influencer Cèlia Fuentes. El narcisista només pensa en el jo, jo i jo i, constantment, necessita reafirmar-se i destacar davant els altres, pretenent influir per dominar i ser valorat.
Valete!
Salve!
Narcís era un déu jove de gran bellesa, malauradament, tan arrogant que no deixava ser estimat per tots aquells que el desitjaven. Un dia al bosc, la deessa Eco, va veure a Narcís i se’n va enamorar bojament. Aquesta, estava castigada per Juno i només podia repetir les últimes paraules que sentia, és a dir, que en certa manera, no podia parlar. Ell passejava pel bosc i va preguntar: hi ha algú per aquí?, llavors Eco va dir: aquí, aquí, fent que Narcís conteste’s: Reunim-nos! Quan ella va sentir això, va aprofitar l’ocasió i va llençar-se als braços del déu. Ell, però, va apartar-la i va fugir. Eco, ferida d’amor, va decidir amargar-se a les coves fins consumir-se, i només en va quedar la veu. Per tant, ella es va convertir en un so, el so que retorna el que diem, l’eco. Narcís es mereixia un càstig, i per això va ser condemnat a enamorar-se d’ell mateix. Un dia dins d’un estany, va veure el seu reflex a l’aigua i no en va poder apartar la mirada. Es volia a ell mateix i admirava el que veia, però no ho podia tocar, ni abraçar. No podia tenir el que els altres també havien volgut i no podia deixar de mirar-se. Narcís va acabar morint, ja que no podia tenir allò què desitjava bojament i els déus el van convertir en una flor groga pel centre amb pètals blancs per fora. Aquesta flor s’associa, actualment, als llocs on hi ha aigua, com els estanys.
La paraula narcisisme o l’adjectiu narcisista prové de Narcís, és a dir, que significa l’extrema estima cap a un mateix.
Penso que és important diferenciar una persona amb l’autoestima alta d’una persona narcisista. Tenir autoestima, per mi, és essencial i crec que un ha de creure i s’ha de valorar a si mateix, però això, portat un extrem es pot convertir en narcisisme. Vull dir, quan algú pensa que per ser d’una determinada manera és millor que els altres i això el permet ser arrogant, altiu i creure’s superior és preocupant. I no només és un problema pels altres, sinó que el pitjor problema el té ell. És impossible tenir-se a un mateix i posseir-se, i arribar a aquest punt, en què prohibeixes que la gent accedeixi a tu perquè no estan a la teva alçada només fa que et quedis sol. En canvi, per mi és molt millor deixar que et valorin aquelles persones que ho volen fer perquè sí, perquè veuen alguna cosa en tu especial i creuen que els aportaràs coses bones, persones que t’estimen de veritat perquè tenen la llibertat d’escollir-te.
És veritat que amb el tema de les xarxes socials, on la majoria de gent, inclús jo, publica fotos de sí mateix o de les coses que fa o li agraden, i cada cop ens obsessionem més amb agradar també als altres i que ells ens ho facin saber a través de likes o comentaris, pot semblar narcisista. Sincerament, no crec que per culpa d’això puguem arribar a aquest extrem, però sí que és cert que a vegades podem pensar que som millors o pitjors depenent de com la gent respongui a aquesta imatge virtual que donem. Tot té coses bones i dolentes, i segurament hi ha gent que ha guanyat i altres que han perdut autoestima a causa de les xarxes socials. A mi per exemple, simplement m’agrada fer fotos i reconec que també m’agrada que me’n facin, i com a molta gent, em satisfà que altres persones també els hi agradi el que publico, tot i així, tinc clar que ho faig perquè a mi m’agrada i m’acaba important poc si els altres comparteixen el que penso. Per tant, no em considero narcisista però sí sé que tinc autoestima, però això no treu que sigui una persona empàtica i que m’encanti conèixer a gent nova i demostrar que estimo als que m’estimen.
Finalment, crec que no conec a ningú que tingui totes les característiques d’un narcisista al 100%, però hi ha trets que m’han recordat a gent que conec i que penso que són persones molt superficials.
La paraula narcisisme i el seu significat provenen del mite de Narcís: Un jove que posseïa una gran bellesa, tant homes com dones queien rendits als seus peus, tothom s’enamorava d’ell. Ell, era molt egocèntric, i renunciava a tothom qui l’estimava perquè ningú era tant bo com ell. Després de fer mal a tothom qui el volia, els Déus van decidir castigar-lo fent que s’enamorés d’ell mateix, i al veure el seu reflex al llac, va caure i va morir ofegat.
Per tant, podríem dir que en narcisisme és l’amor excessiu cap a un mateix, aquest orgull fa que la persona acabi menyspreant als altres.
Jo no conec a cap persona que sigui narcisista del tot, ja que penso que és una paraula molt forta. Però sí que conec a varies persones que mostren alguns trets característics de Narcís o que tenen característiques i comportaments propis del narcisisme. Avui en dia, gaire bé tota la gent viu connectada a alguna xarxa social, com l’instagram, l’snapchat, el facebook, etc. Aquestes plataformes són bones i útils per moltes coses, però també crec que han portat algunes coses negatives, com per exemple, potenciar el narcisisme, ja que a les xarxes socials pengem fotos de nosaltres mateixos, entre elles lels famosos selfies. Els pengem perquè la gent ens pugui veure tant guapos com ens veiem nosaltres, inclús hi ha gent que les edita moltíssim per tal de mostrar-se encara més atractius o com voldrien ser. Tot això fomenta l’egocentrisme i l’amor per un mateix, cada vegada que ens donen like o que ens comenten alguna cosa positiva a les publicacions, ens puja l’autoestima i ens fa sentir cada vegada més amor per nosaltres mateixos.
Sincerament penso que tenir una bona autoestima, estimar-nos a nosaltres mateixos, veure’ns bé, atractius no és en absolut un problema, i tampoc ho és que ens vingui de gust publicar una fotografia nostra en la que ens agrada com sortim, penso que el problema arriba quan l’amor que sentim per nosaltres mateixos comença a ser tant excessiu que menyspreem als altres i anem de superiors per sobre de ells. Així que crec que el que hem de fer és estimar-nos, però ser humils, valorar als demés tal i com es mereixen.
Salvete omnes!
Personalment, jo definiria el narcisisme com l'amor extrem cap a un mateix, és a dir, l'amor propi.
La paraula narcisista, prové del mite de Narcís que ara l'explicaré una mica per sobre.
Narcís era un jove que posseïa d'una gran bellesa, i molta gent queien rendits als seus peus, tothom s'enamorava d'ell. Ell, era tan egocèntric que renunciava a tothom qui el desitjava, ja que segons ell, ningú tenia tanta bellesa com ell.
Finalment, els Déus van decidir castigar-lo fent que s'enamorés d'ell mateix, i en veure el seu reflex en un llac, es va adormir contemplant la seva bellesa, va caure i es va morir ofegat.
Personalment,no em considero una persona gens narcisista ni molt menys, i tampoc conec a cap persona que ho sigui molt, però sí gent que té molt d'amor propi, però no arribant a l'extrem del mite de Narcís.
I per últim, una cosa que m'agradaria remarcar, que és veritat que en les xarxes socials, on la majoria de gent publica fotos de si mateix, etc, cada vegada més ens obsessionem més amb agradar als altres i això es fa saber a través de likes o comentaris, és a dir, ens agrada molt donar una imatge que potser no és la de veritat, ja que darrere càmeres les coses canvien i tots canviem.
Valete!
Publica un comentari a l'entrada