Marcus Ulpius Traianus, optimus princeps

 

                                               Estàtua de Marc Ulpi Trajà a Xanten (Alemanya)

L’Imperi Romà va patir la tirania, la supèrbia i la mala gestió de certs emperadors, però també va poder gaudir de governants que van demostrar la seva gran capacitat, justícia i audàcia.

Un gran exemple d’aquests últims fou Marcus Ulpius Traianus (Itàlica, 18 de Setembre 53 – Selinus, 8 o 9 d’Agost 117), membre del seguici dels cinc bons emperadors i considerat per molts com el millor governant que va tenir l’Imperi Romà.

El primer fet a destacar de Trajà és que fou el primer emperador d’origen hispà: va néixer al municipi de Santiponce (l'Italica romana), prop de l’actual Sevilla (Hispalis). Fill d’un senador i general, va anar escalant posicions dins l’exèrcit per mèrits militars mentre defensava les fronteres de Síria, Hispània i Germania.  També va seguir el cursus honorum (la carrera política), tot arribant a ser tribú i finalment cònsol. Ja conegut i respectat per l’exèrcit, l’emperador vigent era Domicià, un dèspota que finalment fou assassinat i substituït per Nerva. Però aquest últim era molt impopular entre la soldadesca i en ser un ancià i no tenir fills adoptà Trajà per dispersar una revolta de la guàrdia pretoriana. Finalment Nerva va morir l’any 98 i Trajà va esdevenir emperador.

Des de l’inici va mostrar al poble una política que es centrava en els ciutadans i l’estat, tot actuant d’una manera exemplar i fomentada en els valors ètics i tradicionals romans. També va demostrar ser just i conscient del que els súbdits demanaven. Revocà lleis i sentències proclamades per Domicià: amnistia de condemnats injustament, devolució de propietats confiscades, distribució de la riquesa obtinguda en les seves campanyes, etc. A més a més, va aplicar lleis per reduir la desigualtat entre rics i pobres: promulgà la defensa de petits propietaris envers els latifundistes, agilitzà el funcionament de l’administració, va crear un fons públic per a préstecs i va crear la Institutio Alimentaria, un programa d’educació i aliments per als nens de classes pobres i orfes.

A banda de ser un excel·lent governant, també fou un formidable estratega i militar: durant el seu regnat l’Imperi Romà va gaudir de la seva major expansió territorial. Va aconseguir conquerir la Dàcia, que tants problemes donava a Roma, i tants altres territoris especialment a Orient. En la majoria de conquestes permetia que el territori conservés la seva autonomia a canvi d’un pagament anual, a no ser que s’incomplís el tracte i finalment revoqués el seu statu quo.

Combinant la política que afavoria el poble i les riqueses obtingudes de les conquestes, va impulsar la construcció de molts serveis públics i infraestructures: vies i camins, termes, fòrums, temples...

Tot això, combinat amb la prudència, la seva bona disposició i la mà dura, fou el que feu possible que es guanyés el favor i el recolzament dels tres pilars fonamentals de Roma: l’estima del poble, l’aprovació del Senat i la fidelitat de l’exèrcit. Això comportà que l’any 114 el Senat li atorgués el títol pel qual és recordat: optimus princeps, el millor príncep, el governant perfecte.

Columna Trajana, Roma

Les seves gestes van ser immortalitzades en el monument més conegut de la seva administració i el qual glorifica la seva figura: la Columna Trajana. En aquesta van ser dipositades les cendres de l’imperator dins una urna d’or (essent l’únic en ser enterrat dins la ciutat), després de caure malalt l’any 116 en plena campanya i morint finalment en tornar a Itàlia.

Després d’ell Roma ja no va tornar a ser la mateixa: és cert que el seu successor Adrià també va ser molt respectat i estimat, però mai més cap altre emperador va poder igualar-se a Trajà. És per això que als governants posteriors els deien: “que siguis més afortunat que August i millor que Trajà”.

Daniel Gil Rafart - extripulant del Vaixell