En la vida quotidiana dels maoris de Nova Zelanda i la Polinèsia, una karakia (cal pronunciar el doble accent: kàra-kía) és una pregària. En la mitologia de les illes Samoa es conta que es feia servir com si fos un encanteri, per “obrir” la terra i cuinar, en un forn subterrani, el menjar dels déus. I amb aquest mateix nom va néixer al 2001 un programa de cuina al Canal 33 que enguany ja ha complert la seva primera dècada i que ho va fer amb una clara vocació: donar a conèixer la vida quotidiana de la gent d´altres cultures que conviuen amb nosaltres a través de la seva gastronomia per tenir ben present que a qualsevol societat el menjar és senyal d´hospitalitat. Diuen al Karakia que "ens hem acostumat a rebutjar les diferències que hi ha entre nosaltres quan el que hauríem de fer és aprendre´n coses i fruir-ne". Ben cert!, i quina millor manera de demostrar-ho que a través de la cultura dels fogons, de receptes, d´ingredients i de plats a taula que compartim les persones vinguem d´on vinguem. La cuina esdevé, així, un signe d´identitat però sobretot d´agermanament perquè la proximitat fa caliu. Εl 28 de setembre de 2003 es va emetre el capítol dedicat a la cuina grega, El camí del temps. Veiem quina era la seva presentació...
Des de fa milers d'anys els grecs han anat arribant al nostre país: els
foceus a Empòrion, els bussos grecs que venien a buscar esponges marines o els
restaurants, que sota l'aparença d'una taverna s'han convertit en un referent a
l'hora de triar una cuina estrangera. El caràcter mediterrani, a cavall d'orient
i occident i amb una gran influència àrab, es dibuixa perfectament a la seva
cuina, gens pretensiosa i plena de sabor. Un més dels plaers de què els grecs
saben gaudir. Tot desfent el cabdell de la comunitat grega a Catalunya, ens
aproparem a la seva cultura de la mà d'un grec de tercera generació, en
Constantí Kóntos. Veurem també què s'amaga al rebost de les
cases de la Setty o d'en Thanásis, sense
oblidar-nos dels restaurants i els àpats-celebració en què es troba tota la
comunitat.
Aprofitant que demà farem cuina grega a la Boqueria de la mà de l´Eulàlia Fargas, per obrir la gana i per veure si algun de vosaltres s´atreveix a remenar cassoles abans d´hora, us proposo una recepta mítica de la gastronomia grega actual, la mousaká, de la mà (mai millor dit) del cadaquesenc Nikos Daskalakis.
albergínies
patates
carn picada
pebrot vermell
pastanaga
tomàquet
porro
ceba
api
ous
vi blanc
canyella en pols
formatge ratllat
oli i sal
Preparació
Talleu les albergínies a làmines i deixeu-les una estona en remull amb aigua i sal perquè perdin força i s'endolceixin. Escorreu-les bé i fregiu-les.
Talleu les patates a rodanxes i fregiu-les en el mateix oli que heu fregit les albergínies. Reserveu-ho. Feu un sofregit de ceba, tomàquet, porro, api, pebrot vermell i pastanaga, tot tallat ben petit. Quan tingueu el sofregit a punt, afegiu-hi la carn picada. Remeneu-ho unes quantes vegades i aboqueu-hi un got de vi blanc. Deixeu que l'alcohol s'evapori una mica i afegiu-hi un raig de brou (o d'aigua). Rectifiqueu-ho de sal i, quan el sofregit de la carn estigui llest, aromatitzeu-lo amb una mica de canyella en pols.
Prepareu una beixamel no excessivament espessa i, quan ja la tingueu lligada, afegiu-hi els ous batuts i el formatge ratllat. D'aquesta manera us quedarà molt més cremosa.
En una safata que pugui anar al forn, munteu les diferents capes de la mussaca: primer una capa de patates, després una d'albergínies i, per sobre, repartiu-hi el sofregit de carn picada i verdures. La darrera capa és la beixamel, que ha de cobrir completament el sofregit (us quedarà molt més bé si feu una capa ben gruixuda de beixamel).
Escampeu-hi una mica de formatge ratllat pel damunt i enforneu-ho durant mitja hora (forn dalt i baix). Serviu la mussaca tallada en porcions, com si fos una lasanya. Bon profit, καλή ὀρεξί!
26 comentaris:
Salvete!
Quin gran plat és la mousaká! La primera vegada que la vaig provar, vaig pensar que era bastant extranya, però tot i això m'agradava. Gràcies Jordi per posar la recepta per aqui així els que vulguin podran cuinar una gran mousaká feta a casa.
Gran programa també el que hem vist avui a classe de Karakia. Tal i com la Maria ens va explicar en la seva exposició del seu treball de recerca sobre la cuina romana, la gastronomia grega té molts trets en comú amb la dieta mediterrània. M'ha agradat veure com es feien alguns plats grecs per així, si algún dia em dóna per cuinar, fer algun plat d'aquests, que mai està malament provar coses noves! Per cert, tothom que no ha anat a un restaurant grec mai hi hauria d'anar! Encara que vaig menjar un plat que era tipus el shawarma, l'ambient era molt divertit. Les parets eren blanques amb cortines blaves i amb dibuixos de mars que suposo que ens volia fer sentir com si estiguessim a Grècia, o fins i tot al mateix Santorini!
Valete!
Suposo, Charlene, que volies dir que HI HAURIA D´ANAR! Jo us portaré un dia al Dionisos del Born i veuràs quantes coses aprenem tot menjant els deliciosos plats que ens preparen.
Ah!, i aquest shawarma grec del què ens parles es diu GYROS. Busca la recepta, és boníssim!
Sí, HI HAURIA D'ANAR en majúscules! Buscaré la recepta del Gyros i potser per aquestes festes de nadal la faig, però esperem que no porti ceba com la recepta d'aquest matí que si no, no podré seguir!
Vale!
Com ploraves, Charlene, quin riure! Em sembla que podràs cuinar el "gyros" sense ceba. Pots buscar la recepta a l´enllaç del programa Karakia que tenim al Vaixell. I moltes altres. Sorprèn-nos!
"ens hem acostumat a rebutjar les diferències que hi ha entre nosaltres quan el que hauríem de fer és aprendre´n coses i fruir-ne"
Ningú és igual , ni el bessons.
Ningú és igual, ni la gent de la mateixa cultura ho és. Tots som diferents, ningú té una cultura concreta i definidia perquè tot és una roda, venim d'aquí o d'allá, som la barreja d'un passat , la deliciosa barreja que té com a fruit la diferència i la originalitat.
Ens mirem extranyats els uns als altres , i ens veiem com contricants. Contricants, de qué? Perquè? Si total, estem vivint tots de regal , tindriem que ajudar-nos i ensenyar-nos els uns als altres, en comptes d'odiar-nos i desafiar-nos constantment.
Em sembla genial començar per la cuina. La cuina i els sabors per compartir i disfrutar. Per intentar fer veure al món que som fruit d'un mateix arbre. Flors amb una riquesa única, flors que si s'uneixen podrien formar un jardí magnífic.
La cuina és quelcom característic d'una cultura. Tota cultura té els seus trucs, els seus plats, la seva originalitat , el seu sabor. Per tant, a través de la cuina podem obrir l'apetit de molta gent, però sobretot , el cor.
Em sembla molt interessant la cuina grega, tot i que no l'he pogut viure i tastar en 1a persona, sé del cert que és una experiència fantàstica .
És meravellós posar-se en la pell dels nostres avantpassats .
Salvete!!!
Primer de tot desitjo bones festes, a tots els tripulants i totes les persones que visiten aquest blog tan especial per tots nosaltres i especialment a tu Jordi.
És molt interessant la cuina grega espero i desittjo veure més publicacions sobre gastronomia grega.
Ens veiem el pròxim any :D
Sara, que bé trobar-te per aquí! A veure si el 2012 t´arriba carregat d´esperances i de bons propòsits per continuar caminant i mirar endavant. Una abraçada.
Hola!
Jo crec que no he provat mai la mousaká però penso que un dia d'aquesta la faré a casa meva, a veure què me'n diuen.
Fins aviat.
Moussaka, transcrit en català com a mussaca (àrab: مسقعة, musaqqa; grec: μουσακάς, Mousakas) és un plat a base d'albergínies típic dels Balcans, la Mediterrània Oriental i l'Orient Pròxim. Tot i que forma part de totes les cuines del territori que va ocupar l'Imperi Otomà i té un nom àrab, a Occident es coneix sobretot la recepta grega.
Pel que he pogut crecar d'aquest plat, he vist que hi ha variants d’aquesta recepta; de vegades no es fa amb beixamel i d’altres es fa amb altres verdures. La variant més comuna a Grècia pot incloure carbassó, creïlles fregides o bolets sofregits, a més de les albergínies.
D’altres vegades, la moussaka es pot decorar amb fulles de raïm, un ingredient molt utilitzat en la cuina grega, per exemple en els dolmades (família de plats, comuns als països de l'antic Imperi Otomà, basats en verdures farcides, com rotllets de fulles de vinya farcits d'arròs amb fruits secs i espècies, o tomàquets, pebrots, albergínies, o carbassons al forn farcits d'arròs, carn picada i espècies, o altres menes de farcits).
Hi ha fins i tot una versió per a la Quaresma en el receptari de Tselementés, que es fa només amb verdures i pa.
La recepta búlgara utilitza creïlles en lloc d'albergínies i, en el món àrab, la moussaka és una amanida cuinada feta principalment de tomàquets i albergínies, similar a la caponata d'Itàlia, i se sol servir freda com a plat de meze.
Alternativament, en comptes de beixamel, en alguns països aquesta se substitueix per smântână (nata agra); i també la capa superior pot consistir en una salsa d'ou i nata espessa amb formatge fresc, kaixkaval i pa ratllats.
En la recepta grega hi ha normalment tres capes: la base està feta amb rodanxes d’albergínies sofregides amb oli d’oliva, la del mig es fa amb carn de xai amb ceba, all, tomaques picades, herbes iespècies (com canella i pebre negre), i la de dalt es fa amb beixamel. Cada capa es cuina per separat i després es posen una damunt de l’altra en un motllo, s'introdueixen al forn i es fan fins que la beixamel es daura. És comú servir la moussaka no molt calenta, ja que així no es desfà tan fàcilment.
Valete!
Salvete:)
Primer de tot desitjar-vos bon any nou! i després dir que espero que els de 4t tinguem la immensa sort d'aprofundir amb la gastronomia grega, ja sigui mejnant o cuintant!
Ens veiem demà tripulants!
Vale:D
Primer de tot voldria parlar sobre el programa Karakia, és un programa que el meu pare mirava molt, i jo per tant, ho mirava amb ell també. La veritat és que a mi sempre m'ha interessat el tema de la cuina, i descobrir menjars típics d'altres cultures és realment molt interessant. Hem de donar las gracies als romans i als grecs per donar-nos aquests plats i sobretot haver continuat amb la cuina mediterrània tan semblant a la nostre
La mussaca és un plat molt conegut, almenys jo l'he n'he sentit parlar alguns cops. Es veritat que és molt semblant a la lasanya, de fet la lasanya és un plat que es pot fer de moltes maneres diferents.
Esta clar que un dia provaré aquest plat tant grec, que deu estar molt bo.
I per cert treien el tema que heu tret en els comentaris anteriors...Jordi vull tornar al Dionisos, em va encantar el menjar i l'ambient que hi havia en el restaurant.
Valete!
Salvete!
m’agrada llegir aquesta entrada, La veritat es que mai he provat la mousaká, però m'agradaria fer-ho.
La mousaká ( mussaca, μουσακάς ) és un plat a base d'albergínies típic dels Balcans, la Mediterrània Oriental i l'Orient Pròxim. Tot i que forma part de totes les cuines del territori que va ocupar l'Imperi Otomà i té un nom àrab, a Occident es coneix sobretot la recepta grega.
Valete!
Salvete!
Diria que mai he anat a un restaurant grec o he menjat plats típics grecs, suposo que per això alguns plats que van apareixer en aquest programa em van impressionar ja que jo no els imaginava així. Però es normal, perquè cada cultura tenim les nostres diferencies i es clar, la gastronomia varia molt en aquests casos.
Tot i que espero que en algun temps pugui tastar un dels plats que ens van mostrar en aquest programa!
Salvete!
El "Documental" que vam veure a l'escola, el Karakia, em va semblar molt interessant. És un programa en el que van mostrar-nos alguns detalls de la cuina grega, i em va agradar molt. El menjar grec, hem pogut veure que està més proper del que ens pensem, i així hem pogut experimentar-hi, de forma indirecte, a través d'aquesta visita al mon de la gastronomia, per aprendre'n més.
Valete!
Salvete!
Karakia és un programa que trobo que és molt interessant perquè ens permet descobrir molts plats d'altres cultures i països diferents al nostre i d'aquesta manera ens permet ampliar els nostres coneixements.
Mai havia sentit parlar de la mousaká, però després d'haver pogut veure la recepta, potser en faré algun dia a casa!
Gràcies a la cultura grecoromana, hem pogut enriquir una gran part de la nostra cultura, com és la gastronomia i així poder gaudir de plats deliciosos d'origen grec o romà.
Valete!
Salvete!
Jo mai he tingut la sort de poder tastar la mousaká però m'agradaria. Veient els aliments que s'han d'utilitzar per el.lavorar aquest plat i la r€cepta que has donat Jordi, n'estic segur de que deu ser molt bo. Espero algun dia poder provar aquest plat tant grec.
Pel que fa al programa Karakia n'he sentit parlar i de tant en tant l'he vist per la tele i pel que he sentit es veu que realments és molt interessant.
Com heu comentat abans, a mi també m'agradaria molt anar al Dionisos ja que mai he menjat en un restaurant grec ni he pogut veure l'ambient que s'hi respira, el tradicional moment de trencar els plats... també espero poder-hi anar d'aquí poc.
Valete!
Moussaka és un plat a base d'albergínies típic dels Balcans, la Mediterrània Oriental i l'Orient Pròxim. Tot i que forma part de totes les cuines del territori que va ocupar l'Imperi Otomà i té un nom àrab, a Occident es coneix sobretot la recepta grega. La veritat desprès de haver fet el taller de cuina me he donat compte de que la gastronomia greca es molt semblant a la mediterrània, i de debò que estic molt content de saber la gastronomia de altres cultures realment interessant. A partir d'ara intentaré aprendre mes coses de les altres cultures, ja que a mi la cuina es un tema que junt amb la fotografia m'agrada
Valete!
Hola!!
L'any passat i aquest vam veure com has dit el programa de karakia. Jo no sóc molt propensa a veure el canar 33 o tv3, però si que havia sentit parlar d'aquest programa. Molta gent m'ha parlat molt be, però mai l'he vist a casa, només a classe.
També he de reconeixer que els programes relacionats amb la cuina no són els meus preferits. Però tot i així va ser curiós.
Vale!!
Salvete!
No era el primer cop que veia aquest programa, que és fantàstic, perquè ens apropa a les diferents cultures del món a través de la gastronomia, una dels aspectes més diferents en cada cultura del món.
Aquest, que ens parla de Grècia, van sortir molts plats molt interessants, però el més conegut, del qual tenim la recepta aquí mateix, és una delícia. No l'he provat, però crec que amb els ingredients que surten, ha de ser bo segur. Tinc ganes de provar de fer-lo.
I animo a tothom que cuini perquè és un món que val la pena conèixer i gaudir.
Valete!
salvete,
Aquest capitol del programa karakia m'ha agradat molt perque alguna vegada n'he vist algún altre i em semblen molt interessants perquè magrada molt la cuina.
Mai he provat la mussaca pero ara que tinc la recepta, algun dia en farè perquè te molt bona pinta.
Valete!
Salvete!
Karakia, és el programa del canal 33 que es tornarà emetre el dia 29 de Gener de 2012, diumenge, a les deu menys deu de la nit. Si algú està interessat en consultar més receptes o altre informació us deixo aquí un "link":
http://www.tv3.cat/karakia
Jo he tingut la sort de poder provar el Mousakà, un plat exquisit! Animo a tothom a provar-lo, i a part d'aquest plat, provar-ne molts més d'origen grec.
Valete!
Jo no he probat mai aquest plat, però si els que l'han provat diuen que està tan bo i a sobre tenim la recepta al bloc, ja guardaré algun dia per fer-lo i sobretot per menjar-lo!
Volia comentar que programes com el karakia o com molts d'altres que es fan al 33 són d'aquells que haurien de tenir a totes les cadenes de televisió, perquè si realment es vol que la gent que arribi se senti integrada i que els que ja hi són aprenguin i coneixin la cultura dels nouvinguts per tal que la convivència sigui més fluida, mprogrames com aquest són els que realment serveixen.
Vale i llarga vida al Karakia!
Hola a tots!
Jo abans veia molt Karakia, s'apren força sobre les diferents cultures, no només sobre el menjar sinó sobre els costums, les celebracions, etc..
Jo la mousaká la vaig tastar a un restaurant quan era petita i crec recordar que em va agradar el gust que tenia.
Valete!
M'ha agradat molt aquest capitol de Karakia, de fet crec que l'any passat el vam veure a classe...
Quina pinta que té la Mousakà!
Un dia d'aquest provaré de fer-la!
Hola a tots!
Jo mai havia vist un capítol del programa de Karakia ni havia sentit a parlar sincerament, aquest va ser el primer, però des de aquell dia ara m’hi fixo més i algun cop l’he vist per la tele.
Tampoc he provat mai la Mousakà, però tothom que conec que la provat , li a agradat així que espero provar-la aviat.
Valete!
Publica un comentari a l'entrada