Fa poc he acabat de llegir la trilogia Els jocs de la fam (Estrella Polar, 2009) de l´escriptora i guionista nordamericana Suzanne Collins, i un cop més he pogut comprovar com el món clàssic segueix essent una font inesgotable d’inspiració per als nostres dies.
L´acció està ubicada a Panem, un país sorgit de les cendres dels vells EUA, en un temps futur en què la societat viu sota l´ombra despòtica de la luxosa ciutat del Capitoli , que governa amb mà de ferro els seus territoris anomenats districtes.
El llibre relata la història de dos nois d´un dels tretze districtes que són triats a l´atzar com a tribut i enviats al mortal espai de l´Arena per jugar-se la vida contra vint-i-quatre contrincants més, dos per districte, per tal d’entretenir els rics ciutadans del Capitoli durant els Jocs de la Fam. Només en viurà un. Aquest “espectacle” commemora el dia de la Sega en què el Capitoli, ja fa una pila d´anys, va vèncer la resta de districtes i es va convertir en el centre de poder de Panem. Els Jocs de la Fam han esdevingut un programa televisat en hores de màxima audiència en què els espectadors, obligats a contemplar la carnisseria, arriben a apostar pels seus tributs preferits. Tanmateix, són els més pobres els que han d’anar a l’ Arena a lluitar per sobreviure perquè no disposen de diners per poder esborrar el seu nom del sorteig.
Els Jocs de la Fam s´han popularitzat de tal manera que la gent espera amb delit les setmanes en què se celebren anualment, es dedica molt de temps a preparar-los i la retransmissió arriba arreu dels districtes. S´aclama els escollits com a autèntics herois i el vencedor-supervivent fa una gira de la victòria en acabar el macabre espectacle.
Aquests són només alguns exemples dels referents clàssics que hi podeu trobar, de manera que si en voleu descobrir més haureu de llegir els llibres. Bona lectura!
A propòsit dels referents que he anat comentant, a què us recorda el nom del país? I el de la ciutat? Què era l´arena? En quins jocs del món romà s´inspira l´espectacle dels llibres de Suzanne Collins? Què opineu dels programes de televisió-escombraria? Quina reflexió en feu de tot plegat?
Anna Ruiz de la Fuente
1r curs del Grau d´Educació Primària (UB)
20 comentaris:
Personalment crec que The Hunger Games (jo me'ls he llegit en anglès, marcando estilo. Lol.) és una d'aquelles triologies que es queden gravades a la ment de qui la llegeix. Cal dir que l'argument no és cap originalitat, però l'autora sap com treure'n profit. Al principi em va recordar a una peli japonesa que es diu Battle Royale: representa que a l'any 20XX hi ha superpoblació de gent al Japó i han d'eliminar gent, llavors cada any es tria un institus aleatori i es porta els alumnes a una illa deserta fins que només en queda un.
Referent a la part clàssica de Hunger Games, cal dir que no només és clàssic el nom de Panem, que ve de Panem et Circenses -com bé expliquen al tercer llibre..., l'arena i la Cornucopia també fan d'elements reconeixibles per qualsevol humanista, però hi ha un altre fet que em va agradar molt i el vaig trobar molt encertat: Hi ha un home molt important durant aquesta triologia, sobretot els dos primers llibres, que es diu Cinna. Vaig descobrir que a Roma hi van haver dos branques de la família Cinna molt importants: El sogre de Cèsar, i un que conspirava contra ell..., a partir d'aqui s'han anat aixacant rumors sobre el nom del personatge ja que, en els llibres, ell treballa pel Capitoli (li diriam que fa de "sogre"), però també és un dels rebels que més ràbia té contra ells ("conspirador") -tot i que els romans no fossin la mateixa persona, Collins ha jugat amb el nom i la doble cara de la moneda que això aporta.
Per cert: El personatge de Finnick, que procedeix del Districte 4: Pesca, em recorda molt a una mena de Possidó amb el seu trident lluitant i sentint-se viu quan és dins l'aigua.
Bé, crec que ja he dit tot el que volia..., si recordo/trobo més entre els llibres tornaré! :)
Holaa!
Bona entrada Anna! N'he sentit molt a parlar d'aquest llibre, diuen que està molt bé però després de llegir l'entrada encara tinc més ganes de llegir-lo :)
Mentre anava llegint anava recordant el llatinisme Panem et Circenses. Jocs per entretenir el públic, una ciutat que es diu Panem... moltes coses que em recorden al famós llatinisme!
La veritat és que avui en dia segueix sent una de les coses que més interessa a la gent, només cal veure que els programes que tenen més audiencia són aquells que no suposen cap tipus de reflexió per part de l'espectador, sinó que simplement consisteixen en passar-se una, dues o quatre hores cridant-se entre ells i fent bajanades on l'única finalitat és distreure el públic dels afers importants i, desgraciadament això agrada a la gent ja que molts cops ens regim per la llei del mínim esforç i si, a sobre, ens ho posen a diari millor que millor.
En fi aquesta és la meva opinió i no dic que a vegades no es pugui mirar la "telebasura" (que tiri la primera pedra qui no ho hagi fet mai) però així ens va, desperdiciant petites coses importants de la vida i petits detalls com els que anem descobrint en aquest blog, que ens revelen més i més ja sigui obre la cultura grega, llatina o qualsevol altre.
Vale!
Gea i Esther! Gràcies per comentar l´entrada de la vostra companya Anna i per fer possible aquest feliç retrobament. Espero veure-us aviat perquè m´expliqueu com us va en la nova vida universitària. Dimecres vinent la Maria vindrà a l´escola per fer una xerrada sobre Cuina romana als de 1r de batxillerat. Hi esteu convidades malgrat l´hora, les 8 del matí! Una abraçada.
•El nom del país, Panem, recorda la locució llatina de “panem et circenses” (pa i jocs del circ). Aquest llatinisme descriu la pràctica d’un govern que utilitza el pa i els jocs per mantenir tranquil·la i distreta la població.
•El nom de la ciutat, Capitoli, recorda a un dels set turons de Roma i també ens pot sonar del teatre Club Capitol de Barcelona.
•L’arena (harena) és una part de l’amfiteatre (edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica on si solien representar lluites) en la qual es feien els espectacles. El seu nom fa al•lusió al material que el cobria i que s’hi tirava per absorbir la sang. Al voltant, hi havia una reixa metàl•lica que protegia el públic.
•El llibre de “Els jocs de la fam” de l’escriptora Suzzane Collins està inspirat en les lluites de gladiadors dels jocs romans que es duien a terme a l’amfiteatre. Aquest espectacle era el preferit dels romans encara que també podien gaudir de venacions (combats en què intervenien animals), naumàquies (reproduccions d’històriques batalles navals) o representacions de drames mitològics.
Els gladiadors es reclutaven bàsicament entre els persones de guerra, però també podien ser criminals condemnats a mort, esclaus o joves (com en el cas del llibre esmentat anteriorment).
•El terme teleporqueria o televisió-escombraria es podria definir com el conjunt de programes en els quals conflueixen la vulneració de drets fonamentals i la falta de consideració cap als valors democràtics o cívics. Per exemple; el menyspreu de la dignitat que tota persona mereix, el poc o cap respecte a la vida privada o a la intimitat de les persones, o bé, la utilització d'un llenguatge cridaner, groller i impúdic. Tot això es duu a terme amb la intenció de convertir en espectacle la vida de determinats personatges que, generalment, es presten a ser manipulats en canvi de la celebritat que els dóna la televisió o a canvi de contraprestacions econòmiques.
Crec que els medis de comunicació que formen part al conjunt de la televisió-escombraria han aconseguit crear un grup de seguidors molt fidels, massa fidels.
Podríem parlar d’una mena de “secta”. Les persones son manipulades de manera que deixen de fer coses a la seva vida per tal de veure el programa. Sempre pendents de l’hora en la qual comença la sèrie, programant el dia de tal manera que no hagin de fer res per poder-la veure i si per algun motiu no coincidís el seu horari amb el del programa, tot controlat perquè aquí ve l’ús del vídeo o de la xarxa.
Molta gent no és conscient de que està permetent una retallada a la seva vida, llibertat, felicitat (real) i reflexió. I en canvi viuen “feliços” pensant que demà es transmetrà l’episodi nº 958420398.
I el govern contentíssim! Pel govern la televisió es com la religió pel Karl Marx, l’opi del poble.
La televisió és el “panem et circenses” actual. Mentre mantinguin el poble distret amb teleporqueria i futbol la majoria de la gent no pensarà en els problemes que hi ha en aquesta vida, hi haurà un silenci dominat i/o imposat indirectament pel govern que la gent ignorarà o ni es plantejarà.
Al govern no li interessa l’educació, si de veritat els hi interesses es notaria i les coses anirien encaminades per una altre banda. Majoritàriament es mouen per interessos (normalment econòmics) i l’educació no és considerada com el més important.
En definitiva, vivim en una societat en la qual la majoria de les series són iguals (vista una, vistes totes), els programes del cor són els més seguits, el museu que més es visitat actualment de Barcelona es el Museu del Barça i el personatge televisiu que ens ofereix les campanades d’any nou és la Belén Esteban.
Valete!
Salvete! Primer de tot felicitar a l'Anna per aquesta gran entrada ja que aquesta trilogia és la meva preferida. Me la vaig llegir a finals de l'any passat fins a principis d'any i era un no parar de llegir. Hi havia vegades on anava a dormir bastant tard per que volia seguir llegint més i més. Per part meva hauria de dir que es bastant adictiu! Però bé, això és la opinió de cadascú. Me'l vaig llegir i no se'm va passar pel cap en cap moment que estava relacionat amb el món romà, però ara sí!
Com ja han comentat per aquí Panem, el nom del país ens recorda al llatinisme Panem et Circenses, que vol dir Pà i Jocs del Circ. En aquest llibre es veu clarament com distreuen a la població, és el show esperat de cada any. I el Capitoli és un dels set turons de Roma i sempre ha estat el centre administratiu de la ciutat, i torno a dir, com en el llibre. L'arena era l'espai on es feien les lluites, en el cas del llibre, els 'jocs' que són una lluita per la supervivència, per veure qui és el que sobreviu entre tots els 24. Es veu molt bé com Suzanne Collins es va inspirar en la lluita de gladiadors de l'època antiga en aquest llibre.
Els programes de televisió-escombraria? Penso que no s'haurien d'emetre però aquests programes tenen a la gent molt enganxada, així per tenir-la tranquil·la i distreta com en els jocs de la fam.
M'agradaria dir a tots els tripulants que se'l llegissin ja que està molt ben escrit i s'entén tot a la perfecció.
PD. Si algu no li agrada llegir, haig de dir que la pel·lícula s'estrena aqui el 20 d'abril. Aquí teniu el tràiler! http://www.youtube.com/watch?v=V6qe8BiQYOI
PD2. Per cert, en realitat són dotze els districtes de Panem, al llarg del llibre es descobreix que va passar amb el 13!
Valete!
"Donde se ponga un buen libro, que se quite lo demás".
Molt bona entrada, Anna! Em sembla molt interessant la reflexió , l'origen i la trama d'aquest llibre. No l'he llegit però pel que he vist, ho tindré que fer. Té bona pinta!
Quan algú escriu un llibre bo s'ha de reconèixer , i amés si ho fa basant-se en fets històrics antics (fet que demostra la intel·lectualitat de l'escriptor/a)
I això es veu claríssimament en el nom del país, Panem (Panem et Circenses = Pà i Jocs del Circ); en el nom de la ciutat, El Capitoli (nom d'un dels set turons de Roma); en la presència de l'arena (part de l'amfiteatre on es lluitava), etc.
Aquests punts i més delaten que la Suzanne Collins es va inspirar en les antigues lluites de gladiadors.
Realment, posa els pels de punta i activa la curiositat aquesta trilogia.
I fa pensar en els típics programes de televisió,si li voleu dir "escombraries" doncs així l'anomenaré, de l'actualitat. Aquests programes que la majoria de les persones acostumen a criticar per donar-se aires d'intel·lectual i "senyoret" . Aquests programes on persones es barallen verbalment a mort , jugant-se no la vida sino la dignitat, i en comptes de llançar-se fletxes o cops de puny s'insulten,critiquen i es restringeixen llibertats. Sí, si li voleu dir escombraries, teniu tot el dret. Segurament és cert, ho és, critiqueu tot el que vulgueu si això us fa sentir d'un altre món, intel·lectuals, apartats del món vulgar. Però reconeixeu , per lo menys, que la majoria de vosaltres, la MAJORIA, esteu enganxadíssims , us encanta veure patir perquè les vostres vides són mediocres, us encanta el "marru", el "jaleo", la gresca , no ho negueu. I sí , serà tota l'escombraria que vulgueu, però amics, esteu en les escombraries fins els genolls. I quan arribeu de la feina,d'un dia dur o d'un dia qualsevol, us senteu en el sofà , espaxurrats i feu "zapping". I qui us alegrà el dia amb la seva bogeria? la Belén Esteban , el Salvame Delux, hombres mujeres y viceversa, La Campanario y el Paquirrín.
Valete!
Realment els vostres comentaris posen el llistó molt alt. Gràcies per aprofundir, ser sanament crítics i reflexius i confirmar-me que el bloc és una eina de participació i col·laboració excepcional. Gràcies també, Charlene, per l´enllaç (podríem anar´la a veure, oi?) i per la correcció que fas en relació als "districtes" que apareixen a la trilogia. Helena, Mayte, feliciter, feliciter, feliciter!
Salve!
Primer de tot, dir que aquesta trilogia ha sigut la que més m'ha enganxat de totes. M'ha fet il·lusió trobar-me aquesta entrada en el bloc, i mai m'havia mirat aquesta trilogia d'aquesta forma. Es fascinant com poc a poc vas trobant mitologia per a tot arreu.
El nom del país, Panem, recorda la locució llatina de “Panem et Circenses” (pa i jocs del circ).
El nom de la ciutat, Capitoli, recorda a un dels set turons de Roma.
L’arena és una part de l’amfiteatre, en la qual es feien els espectacles.
El llibre de “Els jocs de la fam” de l’escriptora Suzzane Collins està inspirat en les lluites de gladiadors dels jocs romans que es duien a terme a l’amfiteatre. Aquest espectacle era el preferit dels romans encara que també podien gaudir de venacions (combats en què intervenien animals).
Vale!
Salvete!
No he llegit aquesta triologia, però aquesta entrada m'ha animat a buscar-ne més informació i a, pot ser, plantejar-me començar a llegir-la. Una gran entrada, felicitats per aquest treball!
Valete!
"Panem et circenses". Pa i jocs de circ. Gladiadors, besties,...
L'espectacle ha canviat durant tota la història, però en un temps antic, eren les lluites de homes i bèsties les que entretenien a la gent. Els amfiteatres s'omplien quan s'anunciaven jocs a la ciutat. Els camps de futbol serien l'equivalent als amfiteatres romans de l'antiguitat. I la ciutat del Capitoli, el seu nom correspon a un dels set turons de Roma. I en aquest turó estava situat el centre administratiu de la ciutat. I de l'arena ja em parlat abans, era l'amfiteatre. El més famós de l'imperi romà era el Coliseu, que estava situat a Roma. Hi podien entrar uns 50.000 espectadors. Tenia moltes entrades i sortides i fins i tot, hi havia un mecanisme que permetia omplir-lo d'aigua per recrear batalles navals.
Els jocs són els combats de gladiadors. A l'enllaç de "Panem" està molt ben explicat els tipus de gladiadors que hi havien.
Llibres. Objectes en l'oblit de la prestatgeria, plens de pols i vellesa. Hauriem de fer un pensament. Hauriem de canviar. I ho hem de fer: apagar la televisió i passar a la lectura. Llegir. Ens falta molt. I a demés, ara amb la pèssima programació que fan que no tenen res de cultura, encara menys.
Si es segueix veient tanta tele-basura, mai pararant de fer. Hem da parar i fer que se n'adonin que els seus programes no valen per res.
Valete!
Hola!
Molt interessant el llibre, la veritat és que m'han entrat ganes de llegir-me el llibre.
L'arena era la part central d'un amfiteatre. Tenia una forma circular i estava recoberta de sorra. Allà era el lloc a on es combatien les lluites de gladiadors, els combats amb feres, les neumàquies...
Els espectacles que es duien a terme a l'arena eren veritable carnisseries i barbaritats.
Felicitats per l'entrada Anna!
Casualment els reis li han portat aquest llibre al meu germà, ja li agafaré i me'l llegiré, aquesta entrada m'ha causat curiositat.
L'arena era la part central d'un amfiteatre, estava coberta de sorra. Allà solien lluitar els gladiadors (entre ells o amb les feres), es feien les naumàquies i les curses de carros.
Aquest llibre s'inspira en els combats entre gladiadors, i en com un espectacle tan sanguinolent i horrible causava tan furor en la època. Actualment tot això a desencadenat en els programes de premsa rosa, la tele basura. Pot ser no es dediquen a matar-se uns els altres, però es basa en diversos personatges que es criden entre ells i critiquen tan com poden les vides de la gent famosa. Lo pitjor d'això és que no hi ha més, no hi ha un rerefons que ens pugui fer evolucionar o ens eduqui d'alguna manera, i tot i així hi ha milers de persones que ho segueixen.
Salvete!
Felicitats Anna per aquesta magnifica entrada!
La veritat em sembla molt interesant l'entrada i la reflexió que fa , i tot el que explica sobre aquests llibre.
La veritat es que no l'he llegit, però té bona pinta.
Amb aquesta entrada m'he adonat que sembla un bon llibre , es fantàstic veure que trobes mitologia per tot arreu.
Molt bona entrada , Anna!
valete!
Hola!!
Moltissimes felicitats Anna!, quina gran entrada!
Sincerament, no he llegit la trilogia, però despres de llegir aquesta entrada, m'han vingut més ganes de llegir-la. La veritat és que no m'intriga molt pel fil argumental que te, sinó més que res pel sentit i la història que camufla, és a dir, aquest llibre dona baries pinzellades a la cultura dels romans, jocs de gladiadors, nom de la ciutat... Tinc curiositat quines més sorpreses amaga aquesta trilogia.
Moltes felicitats un altre cop!
vale!!
Salvete!
Jo no he tingut la sort de llegir aquest llibre però a la gent que n'he sentit parlar el deixa molt bé i diuen què és un molt bon llibre.
Els programes escombraria de la tele no serveixen per a res més que per a enganyar la gent, fer creure a les persones coses irreals i que no són gens interessants però per desgràcia encara hi ha gent que sel's mira i disfruta mirant aquest tipus de programes.
Valete!
La entrada m'encanta de fet ya he demanat el llibre per internet ya que la lectura de sempre ha despertat algú en mi, i espero que ho continui fent, dels programes escombraria de la tele no se que dir la veritat, que no serveixen per res sino per distreure a la gent com en el llibre per tal de tenirlo contents, pero aquesta gent no sap que es la paraula dignitat i si la perdan li donan igual perquè lis pagen bé per ser un falsos perquè ningú expresa els seus sentiments de debò per tal de tenir contenta a la gent que veu el programa. I el que fa més gracia esque la gent no mira el programa, si no el més vergonyós esque mira com es barallen i això resulta que fa "gracia" no entenc a la gent avui en dia. Moltes felicitats de nou.
Vale!
Hola! Només veure on s'ubica en el temps aquesta novel.la, ja em sembla atractiva! Sempre m'han agradat les pel·lícules o llibres que expliquen la seva història en una mena de ''retrofutur'',o sigui un escenari futurista per amb elements del passat o amb aspecte antic.
Sobre les preguntes, dir que el nom del país em recorda a aquella expressio de ''panem et circensis''. El seu significat es que, el poble, per estar content, nesessita menjar i diversió. El nom de la ciutat em recorda al nom de un dels 7 turons de roma. L'arena, en la època romana, era el lloc dels amfiteatres on es donava a terme el espectacle. Això crec que és un dels possibles elements retrofuturistics de la novel.la, ja que posen en un futur un lloc que es feia servir en el passat. Això últim va lligat amb la referència que fa a les lluites de gladiadors, ja que aquests jocs s'explica que son un gran fenomen social, a més de ser cruentes i sanguinàries, tal com eren les lluites de gladiadors.
Ja per acabar, crec que els programes i cadenes que emeten televisió-escombraria son el pitjor que actualment podem trobar en emissió (començant per telecinco i acabant per intereconomia, que es feixisme televisat). Aquestes cadenes amb els seus respectius programes, l'únic que fan es donar un mal exemple a la població i fer que la gent perdi el temps inútilment. El món serà millor el dia que segons quins canals tanquin.
Valete!
Hola a tots!!
M'ha agradat molt aquesta entrada!
El nom del país em recorda a l'expressió llatina de "panem et circenses" que significa que perquè el poble estigui content se li ha de donar menjar i jocs de circ (oci, diversió).
El nom de la ciutat Capitoli, per altra banda em recorda a un dels set turons de Roma, concretament el Mons Capitolinus. També em recorda a la lloba Capitolina que va alimentar amb la seva llet a Ròmul i Rem (mite que donà nom a la ciutat de Roma).
L'arena era una part de l’amfiteatre en la qual s'hi solien representar les lluites cruentes i sanguinàries i els espectacles romans. El seu nom fa al·lusió al material que la cobria i que s’hi tirava per absorbir la sang i d'aquesta manera dissimular-la.
El llibre dels jocs de la fam de Suzane Collins està inspirat en les lluites de gladiadors dels jocs romans que tenien lloc a l’amfiteatre.
El terme televisió-escombraria s'utilitza comunment per definir una forma de fer televisió caracteritzada per la utilització de la morbositat, el sensacionalisme i l'escàndol com a estratègies d'atracció de l'audiència. Aquesta pot quedar definida pels assumptes que aborda, pels personatges que exhibeix i col·loca en primer plànol i, sobretot, per l'enfocament distorsionat al que recorre per tractar aquests assumptes i personatges. A Espanya, el programa més criticat és Salvame.
Jo penso que aquests tipus de programes són "inhumans", el pitjor que es podria emetre per televisió. Però la culpa la tenen tots els milions de seguidors que donen audiència, i molts cops són els que es queixen de la oferta de programació. Juntament amb la tele o "caixa boba" ho trobo innecessàri, jo no sóc capaç d'entendre comentaris que escolto com els de: "jo no seria capaç de viure sense la tele" veritablement em donen a pensar força i a reflexionar sobre el món en què vivim.
Valete!!
Salvetee!!
per començar m'agradat molt aquesta entrada només amb el petit fragment que s'ha publicat puc arribar a veure que aquest llibre es molt interessant.
L'Arena en aquells temps era un lloc on es donava a terme espectacles i celebracions.
Els programes de la tele l'única cosa que puc dir es que majoritàriament són anuncis enganyosos, volen que creguis una cosa que realment no es així i molts de nosaltres ens deixem guiar per els nostres impulsos.
Valetee!!
Hola!
Jo sincerament no m’he llegit el llibre, però sembla interessant per aquet petit fragment que e pogut llegir.
L'arena era una part de l’amfiteatre en la qual s'hi solien representar les lluites i els espectacles romans.
Crec que els programes i canals que emeten televisió-escombraria, no ens aporten res de bo, simplement ens fan creure algo que no és, com la publicitat que ens fa creure que tenim necessitats que realment no tenim. La pena d’aquets programes, és que no hi ha respecta, es barallen entre ells i lo més trist és que es pensen que això es el dia a dia de les persones, i és lo normal.
Valete!
Publica un comentari a l'entrada