El Teatre Lliure de Barcelona va estrenar dijous passat la versió sui generis que els Comediants han escenografiat del mite de Persèfone. Persèfone. Variacions mortals, títol amb què han bategat el seu nou espectacle, versa sobre la mort. L´estrena internacional va tenir lloc el passat més de juny a Moscou i al juliol va poder veure´s a la 49a edició del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Amb aquesta obra, la veterana companyia de Joan Font amb una trajectòria de més de 40 anys tanca un cicle i un cercle vinculats a la celebració de la vida i al pas del temps com a elements complementaris de la mort, un tema no sempre fàcil de tractar per a les societats occidentals modernes. L´actriu Àngels Gonyalons és l´encarregada de donar vida a la filla de Zeus i Demèter, una Persèfone cabaretera, despullada de la ingenuïtat de Core, jove i seductora, que ens acompanya en l´ultim i definitiu viatge a l´Hades. Cançons, balls, màscares i, sobretot, la complicitat amb l´espectador per a un espectacle que compta amb la música original de Ramon Calduch i que podreu gaudir fins al 8 de gener. Reconeixeu els personatges que apareixen al vídeo? Quina escena descriu? Què recordeu del mite de Persèfone? Què simbolitza?
Us deixo amb aquesta interessant entrevista del programa Ànima al director dels Comediants Joan Font i a l´actriu Àngels Gonyalons-Persèfone.
17 comentaris:
Tal com vaig prometre al Facebook del Vaixell, després d'assistir a la representació d'aquesta obra ahir nit, us faig cinc cèntims de la meva opinió. Em va semblar una molt completa reflexió sobre la mort, amb el mite de Core (vida)-Persèfone (mort) com a eix vertebrador i el segell indiscutible de l'estil irònic, gairebé satíric d'Els Comediants. Al comentari 6 d'aquest article de l'Aracne fila i fila ( http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2011/08/18/comediants-estrena-la-seva-visio-de-persefone/ ) podeu trobar una ressenya més extensa i algunes preguntes que us convido a respondre també si voleu. Ja veureu que hi tenim enllaçat aquest article vostre.
En fi, tripulants, igual que he fet amb els aràcnids, us recomano que hi assistiu durant les festes. Ja veureu que amb el coneixemnet que vosaltres teniu del mite, de ben segur que en gaudireu molt.
Κυβερνήτα Jordi, segur que a tu no cal que t'ho digui oi?
Gràcies per compartir la teva experiència amb nosaltres, Teresa. Espero que algun tripulant es passi per l´Aracne, llegeixi l´apunt i col·labori responent a les qüestions plantejades. De ben segur que deuries gaudir molt de la representació. Jo recordo amb emoció encara i un carinyo immens en Joan Font i els seus Comedants perquè de menut encara recordo l´impacte que em va causar la seva versió de l´Odissea per al programa de televisió "Terra d´escudella". Amb quatre pals i dues rodes, molta imaginació i cap tecnologia van fer-ne un muntatge extraordinari. Això sempre em fa pensar molt, la màgia de la paraula que va sent substituïda per la imatge i els efectes especials. I en el fons també nosaltres hi col·laborem una miqueta, no creus? En fi (pensaments en veu alta), aprofitarem el que és bo però mantenint sempre l´esperit del que és essencial, la paraula del mestre i la lectura en paper olorós. Plurimas gratias, Teresa. Una abraçada.
Salvete!
No sabia la existència d'aquest mite ja que mai l'he estudiat ni l'he treballat. Amb la recerca que he fet, diria que els personatges que surten en aquesta obra són Persèfone (que quan era jove s'anomenava Core, que significa donzella), i Hades (que estava enamorat d'ella i un dia que Core va sortir a recollir flors, Hades la va raptar per convertir-la en la seva esposa).
Aquesta escena descriu el rapte de Persèfone per part de Hades. Se l'emporta a l'infern. També es diu que havia menjat sis grans d'una magrana i tot aquell que provava l'aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l'any al món dels vius i l'altra meitat de l'any al món dels morts (altres versions diuen 3 i 9 mesos, respectivament).
Les altres deeses que contolen el cicle de les estacions són les hores, que en un principi eren les que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida. Les tres Hores eren Tàl•late (deesa de la primavera i acompanyava a Persefone a sortir de l’Hades), Auxesia (encarregada de fer créixer les plantes) i Xarpo (l'encarregada de la temporada de la sega i la collita i se guardar el camí que porta a l’Olimp).
Aquest mite simbolitza la celebració de la vida i al pas del temps com a elements complementaris de la mort.
Gràcies a aquesta entrada del vaixell he après un nou mite, i la veritat és que molt interessant. És increible la història.
Valete!
Penso que en aquest video aparèixen Hades solitari i desitjós de la companyia d’una dona bonica amb qui pogués compartir la seva vida a l'infern, i la noia de la qui Hades esta enamorat, Persèfone que originalment s'anomena Core que significa donzella, descriu l'escena en que Hades vol raptar a Core, he buscat informació sobre això i he pogut apendre algo sobre això, el mite explica que Hades, s'enamora de Persèfone i la rapta, fen que la mare de Persèfone,Démetre, s'enfades molt i li demana ajuda a Zeus, i com que era la deessa de la fertilitat de la terra va prohibir que les plantes creixessin i en res tot el món es va converitr en un desert. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retornés a Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d'una magrana i tot aquell que provava l'aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l'any al món dels vius i l'altra meitat de l'any al món dels morts.
Persèfone simbolitza la mort, el renovament...
Valete!!
Salvete!
Aquet video representa a Caront i una anima d'un difunt. Caront és el barquer que ajudava a creuar els morts al Riu Aqueront, per portal-los fins a l'Hades. Caront cobrava per el trajecte, per aixó als morts se'ls enterrava amb una moneda sota la llengua, o en altres civilitzacions amb dos monedas una a cada ull.Caront és fill d'Èreb i Nix. S'ha convertit en una figura típica de la cultura popular, com prova la seva presència en nombroses sèries d'animació o videojocs. Una cançó infantil espanyola (El barquero) el recorda en el joc de saltar a la corda.
Vale!!
Salve!
No, no els reconeix-ho, però em fan moltíssima por, i crec que simbolitzen que un es el que mor, i l’altre es el que el porta fins al mont dels mors.
Jo crec que la escena que descriu, crec que des de la part de la moneda, que en aquest cas, les cares de la moneda, reflecteixen la vida i la mort. Aleshores el home que te la cara tapada, esta mort, i el home que no te pell, el encarregat de portar-lo al mont dels mors. Es una escena impressionant, m’ha impactat i m’ha impressionat moltíssim!
El mite de Persèfone, diu que aquesta, que es deia Core, que va ser fill de Zeus i de Demèter es va haver de casar amb hades, perquè la va reptar, aleshores Demèter va estar 9 mesos buscant-la, però no la va trobar, i com era la deessa de la fertilitat, va fer que les plantes deixessin de créixer, mentre tant Core es va convertir amb la deessa dels inferns. Demèter, li va demanar ajut a Zeus, i ell li va explicar tot, i va fer que Tornessin a la seva filla, aleshores ella com era la deessa tenia que estar 6 mesos a la vida, i 6 mes al mont dels morts.
Simbolitza, la emoció del dolor i la lluita de la mare, també simbolitza les dos parts que hi ha, simplement la visa i la mort, i també simbolitza tristesa per la mare aver perdut la filla i que es converteixi deessa del infern.
M'ha semblat molt interessant de treballar! Valete
Salvete!
Aquest és un resum del magnific mite de Persèfone:
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Demèter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Quan Persèfone era jove s'anomenava Core que significa «donzella». Hades, déu del món subterrani, estava enamorat d'ella i un dia que Core va sortir a recollir flors, Hades la va raptar per convertir-la en la seva esposa. Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits, però no la va trobar. Al final va demanar ajuda a Zeus, que li va explicar el que havia passat i que Coré ja no era una donzella sinó l'esposa d'Hades i s'anomenava Persèfone. Això va fer enrabiar a Demèter i com que era la deessa de la fertilitat de la terra va prohibir que les plantes creixessin i aviat tot el món va ser un desert. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retornés a Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d'una magrana i tot aquell que provava l'aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l'any al món dels vius i l'altra meitat de l'any al món dels morts (altres versions diuen 3 i 9 mesos, respectivament).
Persèfone tenia el poder de fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell (el fil del destí).
Valete!
Salvete!
Em sembla un escena molt interesant!
Deixo un petit resum del mite de Persèfone:
Persèfone era la filla de Zeus i Demèter, Però Hades, se'n va enamorar i la va raptar per emportant-se-la amb ell als inferns. Allà, li va donar sis magranes per menjar, ja que qui menja a l'inframón ja no pot sortir-ne. Quan va sentir la seva mare que la cridava, desconsolada, va parar de menjar, però ja era massa tard. Des de llavors, durant sis mesos és Persèfone, reina de l'Hades, i durant sis mesos més torna a ser la primaveral Code. D'aquí en van sortir les estacions de l'any, segons el mite.
M'agrada molt aquests mite de Persèfone.
Valete!
Salvete!
. He fet una petita reserca i he trobat una mica d'informació Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits, però no la va trobar. Al final va demanar ajuda a Zeus, que li va explicar el que havia passat i que Coré ja no era una donzella sinó l'esposa d'Hades i s'anomenava Persèfone. Això va fer enrabiar a Demèter i com que era la deessa de la fertilitat de la terra va prohibir que les plantes creixessin i aviat tot el món va ser un desert. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retornés a Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d'una magrana i tot aquell que provava l'aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Gràcies a que el van estudiar una mica he trobat un video que parla sobre el mite espero que os agradi http://www.youtube.com/watch?v=QkdI9I9Xql8&feature=related
valelte!
Salve!!
El mite de Persèfone tracta d'una deessa que es va haber de casar amb Hades i es va convertir en deessa de l'infern. Hades la va raptar per convertir-la en la seva esposa. La mare de Persèfone va buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits pèro no la va trobar. Va demanar-li ajuda a Zeus. Zeus va ordenar a Hades que retornés a Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d'una magrana i tot aquell que provava l'aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món.Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l'any al món dels vius i l'altra meitat de l'any al món dels morts.
Persèfone simbolitza la llavor que penetra profundament en la terra fins que germina, brota i torna a sortir a la llum del sol.
valete!!
Salvete!
Els personatges que apareixen en el vídeo són una ànima que va al més enllà amb ajuda de Caront, el que s'encarrega de portar les ànimes cap a l'altre món sempre i quan paguin per no estar voltant per allà durant molts anys fins que Caront es decideixi portar-lo gratuitament, és per això que l'ànima li dóna una moneda a Caront.
El mite de Persèfone? Com per oblidar-lo! Va ser el primer mite que vam aprendre a classe i crec que mai se m'oblidarà. Encara que Persèfone no surt en el video adjuntat en aquesta entrada, Caront i les ànimes perdudes estan dintre d'aquest mite. Persèfone és la dona d'Hades i filla de Zeus i Demèter. Persèfone simbolitza l'arribada de la primavera i de la tardor. És primavera quan Persèfone torna amb la seva mare a dalt i és tardor quan torna amb el seu marit al més enllà (ja que es va menjar les magranes que li van oferir la primera vegada que va estar allà).
Vale!
Aparentment insignificant però , alhora, impactant. El video m'ha fet pensar en si fos veritad. Si després de morir el barquer Caront t'ajudés a travessar el riu Aqueront , passant per la llacuna Estígia.. a canvi, obviament, d'una moneda. Per donar pau a la teva ànima.
Si fos així ,crec, que no m'importaria morir ara mateix.
I travessar la obscuritat de la solitut damunt la barca , amb la única companyia d'ell, del barquer Caront. Recordant tota la meva vida, amb la cara pàlida , i els ulls vermells. Més sola que mai, però disfrutant de la macabra companyia del barquer.
Endinsar-me en la foscor del no res, acariciant les tenebres, rodejada de boira i de pluja freda. Increible el video i les sensacions que transmet!!!
Fa pensar en la gran Persèfone, experta en camps tenebrosos. Reina del regne d'Hades, dona d'aquest i viatgera que va d'un món a l'altre , oferint-nos el canvi d'estacions.
Hola!
Jo penso que aquest video ens mostra a un Hades solitari i que sembla molt dur i sense sentiments però que quan veu el volcà sap que està actuant malament, tot i així continua amb el seu pla, no per maldat, sinó per soledat. Sap que el que està fent es dolent, però no suporta el silenci que hi ha al seu món, per això actua d'aquesta manera, si que és veritat que la seva solució no és la més aduequada, però ens hem de posar en el seu lloc i entendre el perquè dels seus actes i no jutjar-lo premeditadament.
Aquesta entrada ens fa pensar sobre la vida i la mort. Personalment, i en aquests moments, crec que afrontar la mort no em fa por. Des de temps immemorables, els nostres avantpassats han estat pensant sobre el més enllà. Crec que el millor seria aprofitar aquesta vida, ara, tal i com la coneixem, sense jutjar-la, sense menysprear tot allò que ens ha tocat viure, perquè el que no mata, ens ha fa més forts i ens ha portat a ser i estar on estem ara. Som tot allò que hem anat trobant pel camí.
Caront, un personatge de la mitologia grega, és l’ encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront (en algunes fonts apareix confós amb la llacuna Estígia). Caront cobrava un pagament per viatge i per això als morts se'ls enterrava amb una moneda sota la llengua.
Actualment, algunes cultures enterren els morts amb monedes tapant els ulls, en una variant del mateix costum i deixen els cadàvers riu avall.
Determinats herois grecs han aconseguit visitar l'Hades vius, com Eneas, Orfeu o Heracles.
Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Demèter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Quan Persèfone era jove s'anomenava Core que significa «donzella». Hades, déu del món subterrani, estava enamorat d'ella i un dia que Core va sortir a recollir flors, Hades la va raptar per convertir-la en la seva esposa. Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits, però no la va trobar. Al final va demanar ajuda a Zeus, que li va explicar el que havia passat i que Coré ja no era una donzella sinó l'esposa d'Hades i s'anomenava Persèfone. Això va fer enrabiar a Demèter i com que era la deessa de la fertilitat de la terra va prohibir que les plantes creixessin i aviat tot el món va ser un desert. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retornés a Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d'una magrana i tot aquell que provava l'aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l'any al món dels vius i l'altra meitat de l'any al món dels morts (altres versions diuen 3 i 9 mesos, respectivament).
Persèfone tenia el poder de fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell (el fil del destí).
Aquest mite simbolitza que la vida i la mort sempre van agafades de la mà, sinó el concepte de cada un d’aquests mots no existiria.
Salvete!
El personatge que dirigeix la barca és sens dubte el baruer Caront, l'encarregat de portar les animes dels morts a l'inframóna a canvi d'una moneda per creuar la llacuna estígia pero no se que és qui transporta el barquer.
El mite de Perséfone ( Prosérpina romana ) simbolitza el canvi d'estacions i tot aixo té com a origen el rapte de Perséfone per part d'Hades i fent-la retenir 6 mesos de cada any allà, ja que Hades li va fer menjar 6 grans de magranai Zeus no va tenir mes remei que acceptar les condicions que li oferia el seu germà. El canvi d'estacions correspon al canvi d'estat d'anim de la deessa Deméter al tenir amb ella la seva filla i de Zeus o no.
Valete!
Salvete!
Els personatges que apareixen al vídeo representen les ànimes que esperen que Caront les deixi entrar pagan amb una moneda al regne dels morts.
El que recordo del mite de Persèfone és el següent:
Persèfone és filla de Zeus i de Demeter. Un dia va ser raptada per Zeus amb l'objectiu de convertir-la en la seva esposa. La seva mare, tot desesperada, va buscar-la durant nou dies i nou nits i finalment va demanar a Zeus que la trobés. Aquest, va ordenar a Hades que alliberés a la seva filla. Hades va cedir però amb una petita condició: durant el camí de tornada, Persèfone no podria menjar res. Però aquesta no va obeir i es va menjar sis grans. Com que s'havia menjat sis, havia d'estar sis mesos al món dels déus i sis mesos a l'Inframón. Quan Persèfone estava al món dels déus la seva mare estava contenta i per tant simbolitza la primera i l'estiu, però quan aquesta estava a l'Inframón la seva mare s'entristia i això simbolitza la tardor i l'hivern.
Valete!
Hola a tots!
Persèfone és filla de Zeus i Demèter. El seu oncle Hades (germà de Zeus i déu dels Inferns), es va enamorar d'ella i un dia la va segrestar.
La jove es trobava recollint flors en companyia de les seves amigues les nimfes, en el moment en què va a agafar un lliri, (segons altres versions un narcís), la terra es va obrir i per l'esquerda Hades la va raptar.
D'aquesta manera, Persèfone es va convertir en la deessa dels Inferns. Aparentment, el rapte es va realitzar amb la còmplice ajuda de Zeus, però en l'absència de Demèter, per la qual cosa aquesta va iniciar uns llargs i tristos viatges a la recerca de la seva adorada filla, durant els quals la terra es va tornar estèril.
Al temps, Zeus se'n va penedir i va ordenar a Hades que retornés a Persèfone, però això ja no era possible, doncs la noia havia menjat un gra de magrana, mentre va estar en l'Infern, no se sap si per voluntat pròpia o temptada per Hades. El problema era que un mos de qualsevol producte del Tàrtar implicava quedar encadenat a ell per sempre.
Per suavitzar la situació, Zeus va disposar que Persèfone passés part de l'any en els confinis de la Terra, al costat de l'Hades, i l'altra part sobre la terra amb la seva mare, mentre Demèter prometés complir la seva funció germinadora i tornés a l'Olimp.
El mite explica que l'origen de la primavera radica en aquest rapte, perquè quan Persèfone va ser portada a l'inframón les flors van entristir i van morir, però quan va tornar les flors van tornar a néixer d'alegria.
Com la presència de Persèfone és cíclica, el naixement de les flors també ho és.
D'altra banda, durant el temps en què Persèfone es manté allunyada de la seva mare, la terra es torna estèril i esdevé la trista estació de l'hivern.
M'ha agradat la frase del director Joan Font: la mort i la vida són dues cares de la mateixa moneda.
Valete!
Publica un comentari a l'entrada