Panem et circenses

Molts de vosaltres haureu escoltat, segurament, aquesta expressió que literalment significa “pa i jocs de circ”. És mig vers obra del poeta romà Juvenal, concretament el 81 de la seva Sàtira X:

…iam pridem, ex quo suffragia nulli
uendimus, effudit curas; nam qui dabat olim
imperium, fasces, legiones, omnia, nunc se
continet atque duas tantum res anxius optat,
panem et circenses...

…ja fa temps, des que no venem els nostres vots
a ningú, que aquest poble que concedia
comandaments, feixos i legions,
ara s´ha desentès de tot, deixa fer, i només cobeja
amb avidesa dues coses: pa i jocs de circ…

Aquestes paraules crítiques fan referència a l’habitual manera que tenien els emperadors romans de governar: distribuir el pa de manera gratuïta o vendre´l molt barat als pobres durant l´organització dels espectacles al circ i a l´amfiteatre (ludi circenses). La finalitat era que el poble estigués content i distret per tal d’ allunyar-lo dels problemas polítics i econòmics reals. A l’amfiteatre, els ciutadans podien assistir a les venationes (caceres), les naumachiae o lluites navals, a l’exhibició de feres salvatges (ferae), presenciar sacrificis humans (càstigs públics) o representacions de tragèdies o d’episodis mitològics. Voldria fer especial menció de les lluites de gladiadors (munera gladiatoria), ja que van ser, probablement, l´espectacle de masses amb més èxit de l´antiga Roma.
Entre els gladiadors hi trobem presoners de guerra, criminals condemnats a mort, esclaus o joves atrets per la fama. Després de ser escollits eren portats a unes escoles especials en les quals la preparació era molt exigent, tant en l’ alimentació com en l’ entrenament i les revisions mèdiques. El propietari d’ aquestes escoles s’ anomenava lanista el qual s’encarregava de dirigir, administrar i de llogar o vendre els gladiadors a l’organització dels jocs. A l’arena podiem trobar (i apostar per) diferents gladiadors segons les armes i la indumentària:

- Els samnites, que s’anomenaven així per vestir com el poble itàlic del mateix nom (habitants de la regió del Sàmnium, una de les conquestes més importants dels romans). En la lluita utilitzaven una espasa llarga, un escut allargat, un elm resistent, una cuirassa, un punyal i proteccions tant als braços com a les cames.
- Els tracis i gals, anomenats així per com vestien els guerrers dels seus respectius pobles, enemics tradicionals del passat romà. Aquests lluitaven amb un casc amb plomall, visor i cresta, cuirassa i protecció per al braç i l’ espatlla, un escut rodó, un punyal (falx supina), l’ espasa i un cinturó protector sobre la roba de lli.
- Els reciaris combatien sense casc i sense cuirassa. Pel que fa a les armes utilitzaven una xarxa (rete, d´aquí el nom), un trident (tridens o fuscina) i un puntal. A més, es protegien amb un braçalet (lorica manica) que portaven al braç dret i un protector per a l’ espatlla anomenada galerus o spongia. En quant a la vestimenta era majoritàriament de cotó (subligaculum) que subjectaven amb un ample cinturó (balteus) o bé una túnica curta. No portaven protecció en el calçat.
- Els mirmillons es distingien de la resta perquè anaven armats amb casc gal, espasa i un escut rectangular.

També cal esmentar que hi podien participar els essedarii, sobre carros tirats per cavalls i que podien anar armats amb arc i fletxes, els equites, que lluitaven muntats a cavall, els laquearii, que usaven un llaç, homoplachi, andabatae, dimanchaeri, etcetcetc… Com podeu veure, n´hi havia per a tots els gustos!

Què en penseu, d´aquests espectacles? Quins tenim en l´actualitat que facin la mateixa funció? En sou partidaris? Creieu que l´expressió panem et circenses encara té vigència amb el sentit que expressa el vers de Juvenal? Per què? Quins són els nostres panem et circenses?

Us deixo amb aquesta magnífica cançó, “Now we are free” de Lisa Gerrard, que pertany a la BSO d´una pel•lícula molt bona i també molt coneguda, Gladiator, i que espero tindreu el plaer de veure els de 1r de batxillerat ben aviat. Valete omnes!

Ariadna Jiménez

2n Batxillerat

A petició de l´Ariadna us escric l´enllaç d´una versió traduïda de la cancó de la Lisa Gerrard. Per accedir-hi cliqueu aquí.