Reis, faves i tortells

"En el costumari del cicle nadalenc hi trobem pràctiques diverses que es vinculen tant a la celebració cristiana del naixement de Jesús com al cicle de festes hivernals que culmina amb el Carnestoltes. La diada dels Innocents, encara avui, o les antigues festes de fadrins que se celebraven en molts pobles el segon dia de Nadal –Sant Esteve– tenien aquest regust de carnaval que també podem trobar a la festa dels Reis.
Aquesta festivitat commemora l'anada de tres savis vinguts de l'Orient, seguint el senyal d'un estel, a retre homenatge a l'infant Jesús. Els reis són, a la nostra tradició, els personatges dedicats per excel•lència a portar els regals als petits –i no tan petits– de la casa. En temps passats, l'arribada dels reis a totes les cases, en una nit plena de màgia, era precedida de senyals amb llum o soroll –amb l’ús d’esquellots, per exemple–, però en l'actualitat es fan presents físicament en la majoria de pobles i ciutats en lluïdes cavalcades que omplen d'alegria i caramels la canalla, el vespre del 5 de gener. A la diada de Reis hi ha encara un altre costum que vincula la festa al cicle hivernal: menjar-se un tortell. Com el seu nom indica, es tracta d'un pastís de forma circular, farcit, segons el gust de cada indret, de massapà, cabell d'àngel, confitura…, i que sol portar fruita confitada, pinyons o trossos d'ametlla al damunt.
En el seu interior s'hi troben petits objectes, figuretes –com a mínim, la d'un rei– i una fava. La tradició contemporània afirma que qui troba el reiet és coronat rei de la vetllada. I, de fet, en molts tortells s'hi posa una corona de cartró amb aquesta finalitat. I aquell que rep la fava paga el pastís. Generalment, no es fa ni una cosa ni l'altra. La coronació implica poc poder efectiu i el tortell sol estar pagat en arribar a la taula. Però la vella tradició es recorda en uns versets que figuren en la targeta de la pastisseria que també acompanya el tortell. Diuen coses com aquesta:

Si la fava tu hi has trobat
paga el tortell sens recança
i no perdis l'esperança
seràs un ser afortunat.

I si t'hi surt la figureta
no et quedarà més remei
que ser coronat com a Rei
d'aquesta festa distreta.

Tradició, sana alegria;
formen en la taula anell,
i mengem tan bon tortell
en pau i franca harmonia.

Enrere queden antigues celebracions on es triaven reis dels infants i fadrins o cerimònies d'inversió que possibilitaven la subversió controlada de l'ordre establert durant uns dies. En aquestes tradicions hi ha un ressò de les Saturnàlia, on els esclaus esdevenien lliures per un temps. Aquestes festes, que vosaltres ja coneixeu i heu celebrat a la vostra manera, eren celebrades pels romans en el periode hivernal del solstici d’hivern. També ens recorden les Lupercàlia, al febrer, que són considerades precedents remots del nostre carnaval. Durant les Saturnals es fomentava la inversió dels papers quotidians i els més humils esdevenien poderosos per uns dies. Així s’explica, concretament, que en les festes dedicades pels romans a Saturn, déu de les sements soterrades, hi havia el costum d’amagar una fava en algún racó de la casa. L’esclau que la trobava era premiat amb una relativa llibertat els dies que durava la festa.
També a les festes dedicades al déu Janus es repartien coques de forma circular que amagaven una fava seca al seu interior. Aquesta fava era símbol de prosperitat i la cristianització de la festa la va vincular a la diada de Reis."

(web consultat: Carrutxa)

Si voleu saber més coses relacionades amb antigues tradicions de les que en som hereus, llegiu la magnífica entrada publicada avui per la Margalida a El fil de les clàssiques titulada L’origen grecoromà de regalar joguines als infants.

I si menjeu demà tortell busqueu el rei i potser trobareu la fava. Sigui com sigui, que acabeu de passar unes bones festes de Nadal. D´aquí a no res tornem a embarcar.