Alguns costums romans (Romanitas et mores antiqui)

M’ha semblat oportú escriure en aquesta entrada del bloc sobre alguns costums d’aquest poble que per moltes raons (i que dia a dia anem descobrint) ha esdevingut un dels nostres grans referents culturals. Ja que parlem de la seva llengua, dels seus déus i de la seva història, per què no fem un cop d´ull a alguns aspectes de la seva vida quotidiana?

Parlem dels àpats. Els romans en feien tres al dia: l´esmorzar (ientaculum), el dinar (prandium) i el sopar (cena). L’esmorzar no era res de l’altre món. Ben frugal: formatge, pa, cereals o fruita, si no consistia en un solitari got d’aigua. A mig matí es dinava, a vegades de peu, embotits, formatge i fruita, acompanyats de mulsum (vi amb mel) o vi rebaixat amb aigua.
El tercer menjar, el sopar, era l´àpat principal, començava a mitja tarda i es prenia al triclinium, el nostre menjador, que disposava de tres llits (anomenats també triclinis) en forma de U. En un principi, cadascun tenia tres places, la central del llit del mig ocupada pel convidat d’honor, i a la seva dreta l’amfitrió, a partir del qual es situava la resta de comensals, sempre mig inclinats i recolzant-se en el colze esquerre. Al centre es situava la taula on els esclaus anaven deixant els plats (repositorium). Després d’haver-se rentat les mans amb aigua perfumada començava el banquet, que s’organitzava en tres parts : la degustació d’entrants (gustus o gustatio), el sopar en sí (prima mensa), i les postres (secunda mensa), moment en què les dones es retiraven. Aquesta era la part preferida dels homes, que després d’haver begut i menjat en abundància, discutien sobre temes d’actualitat o eren entretinguts amb lectures, balls, música i acrobàcies.

Parlant de les famílies, cal dir que no eren massa extenses, ja que els fills abandonaven la casa molt aviat, independentment de si ho feien per matrimoni o no. Les filles, en canvi, romanien sotmeses al pater familias (que gaudia d´una autoritat quasi absoluta sobre tots els membres de la framília, la patria potestas) més enllà fins i tot del matrimoni, acte reservat només a les persones lliures. No era necessària la presència de poders religiosos o civils i no s’havia de firmar cap contracte, a no ser que existís algun patrimoni per fixar. Els fills del matrimoni prenien el nom del pare i eren els hereus del seu patrimoni. Les noces eren precedides per una consulta prèvia als déus, i després una madrina (pronuba) col•locava una sobre l’altra les mans dretes de la parella (dextrarum iunctio). Després d´aquesta part del ritual es celebrava un sopar nupcial, normalment a casa de la núvia (cena nuptialis). Un cop acabat, la núvia era conduïda a la seva nova casa (deductio). A la Roma primitiva, després de casar-se la dona restava sota el poder del marit, però més endavant això va canviar i la noia quedava sota el poder jurídic del pare, participant en el règim de la propietat familiar. A la mort el pare, esdevenia propietària independent, existint així una separació de béns en les parelles. Durant l’Imperi, van desaparèixer les multes per divorci, era suficient amb avisar de les seves intencions, i la dona podia marxar de casa amb l´única condició que els fills es quedessin amb el pare. Les dones de zones rurals no tenien, és clar, aquests privilegis i es conformaven amb passar de la tutela del pare a la del marit.

Ara us toca a vosaltres. Parlem de la divisió del temps. Els romans van heretar dels grecs (com no!) la divisió del dia en vint-i-quatre hores, que començava a numerar-se des de mitjanit, tot i que la seva duració variava segons la data de l’any. La divisió anual en mesos s’assembla a la nostra, i fins i tot els noms d’aquests són presents en l’actualitat. Me’n sabrieu dir els noms i d´on provenen aquests? D´on ve la paraula calendari ? Com anomenaven els dies més importants de cada mes ? Quan es va introduir la divisió de la setmana en set dies? De quins déus venen els noms dels set dies de la setmana actuals? De què són patrons cadascun d´ells? Ànims i bona recerca !

Espero de debò que us hagi agradat, jo ho he trobat molt interessant! Us deixo amb aquest video italià que reconstrueix la cerimònia d´un casament romà.

Clara Olóndriz Rosique
1r Batxillerat