24 de setembre de 2015

Septem dies septimanae...


L'origen del nom dels dies de la setmana és, majoritàriament, llatí i està associat al món de la mitologia, concretament a divinitats amb una forta presència en moltes de les civilitzacions antigues que es corresponen amb astres i planetes d'àmplia visibilitat al cel.

"[...] En conseqüència, el dilluns prové del dies Lunae (en llatí vulgar dies Lunis per analogia a la resta), que significa el dia de la Lluna. El dies Martis ‘dia de Mart’ dóna lloc al dimarts; el dies Mercurii ‘dia de Mercuri’, al dimecres; el dies Iovis ‘dia de Júpiter’, al dijous; i el dies Veneris ‘dia de Venus’, al divendres. El dissabte i el diumenge, per la seua banda, tenen l’origen en dies Saturni ‘dia de Saturn’ i dies Solis ‘dia del Sol’, com demostren Saturday Sunday en anglés. Ara bé, en el nostre cas, el dissabte prové del (diesSabbatum, de l’hebreu sabbath, el ‘descans setmanal dels jueus’. En relació amb el diumenge, el Cristianisme va substituir aquest «dia del Sol» pel (diesdominicus, el ‘dia del Senyor’, de manera que va perdre l’origen solar.

D’altra banda, aquestes llengües occidentals han seguit un procés diferent a l’hora de crear-ne els noms. Així, en podem distingir tres tipus. Les que mantenen el nom die seguit de la divinitat, per exemple el català, l’occità i el llatí: dilluns, dilluns dies Lunae. Les que esmenten primer la divinitat i després die, com ara l’alemany, l’anglés i l’holandés: MontagMonday i Maandag. També ho fa així el japonès: Getsuyôbi. O les que perden el mot die, com són el castellà, el romanés, l’asturlleonés i el gallec:  lunesLuniLlunes i Luns, respectivament. En el segon grup hi ha algunes formes referides a dissabte diumenge que cal comentar. D’una part, l’italià elimina el mot die i fa sabato domenica; en la resta sempre apareix: lunedì, martedì... El francès, d’una altra, el manté en samedi però l’anteposa en dimanche, com ocorre en el primer grup. Aquest fet, no obstant això, no s’esdevé en les llengües que hem usat com a exemple del segon grup, és a dir, l’alemany (Sonntag), l’anglés (Sunday), l’holandés (Zondag) i el japonès (Nichiyôbi).

Queda palès, doncs, que dissabte i diumenge són un cas especial. En aquest sentit, cal comentar que són els únics dies que tenen variació de nombre: dissabtes i diumenges. Mentre que els dies entre setmana no canvien en plural. Per tant, haurem d’evitar les formes col·loquials que afegeixen la vocal de suport, això és, *dillunsos, *dimartjos i *dijousos. Per indicar el plural serà suficient fer-ho amb l’article: els dillunsels dimarts i els dijous."

                                                                       Del blog Societat Lingüística
                                                                       El perquè dels dies de la setmana
                                                                       (dijous, 30 de gener de 2014)

Ara que els discipuli et discipulae de 4t ja heu treballat els nomina disciplinarum i heu elaborat els vostres horaris en llatí, haureu de ser capaços d'esbrinar a quines de les anteriors divinitats esmentades en l'article corresponen les següents imatges, explicant i justificant la vostra tria. Ecce picturae!




32 comentaris:

oscar jimenez ha dit...

Salvete omnes!!! Ara comentarem les imatges.

PICTURAE 1 =
He sapigut que era eres o mart per el casc de guerra que porta al cap, la llança, l’escut i per la vestimenta de soldat que porta, porta questa vestimenta perquè era el déu de la guerra, aquest cas no porta el carro de guerra pero sol ser representat amb ell, és un déu ferotge i sanguinari, en aquesta imatge veiem com esta en el seu millor moment, jove, està preparat per la guerra.

PICTURAE 2 =
La segona imatge es un quadre de Boticelli del naixement de venus, es veu que es ella per que es nota que es ella pero que surt de una petxina que era una cosa amb la que se la coneix també es reconeix amb el fons primaveral, també era molt bella i per que va desnuda ja que representa la sexualitat.

PICTURAE 3 =
La imatge 3 es de helios, déu del sol, ho podem saber per la corona que porta al cap que simbolitza el sol amb els seus rajos, també el distingim per el carruatge amb el que anava per el cel sortint per l'est i en direcció al oest.

PICTURAE 4 =
A la imatge podem veure a Ares o Mart, per les armes i els objectes de guerrer amb les que reconeixem el déu de la lluita Ares, per en aquest quadre de Velázquez veiem que el autor intenta representar de manera trista, decaigut, deprimit ja que va ser quan España va fer una de les grans derrotes i Velázquez va voler transmitir com es sentia ell ja que estan dins de la cort el panorama no era gens bo.

PICTURAE 5 =
En aquest quadre podem veure a la deessa de la lluna Selene juntament amb Endimió, podem veure que es Selene ja que porta una mitja lluna al cap i a la part lateral es veu un cavall blanc del seu carruatge, li falta la antorcha que es un dels objectes que sol portar.

PICTURAE 6 =
A la sisena imatge podem veure representat al igual que a la imatge 3 a el déu del sol, Helios, el podem reconèixer principalment per el sol que te just darrere seu, també podem veure el seu carruatge daurat tirat per cavalls.

PICTURAE 7 =
Al quadre número 7 podem veure a Mercuri, déu dels missatgers mercaders viatgers i també era el missatger dels déus olímpics, el podem reconèixer per el casc amb les ales, les ales que té els peus, i el bastó amb les ales també.



oscar jimenez ha dit...

PICTURAE 8 =
En aquesta imatge podem veure a Venus igual que a la imatge número 2, Venus era una deessa molt bella per així la veiem sense roba, es pot reconèixer per les flors que té a sobre i las que té al voltant simulan la primavera, en aquesta imatge no hi ha cap petxina pero es sol veure una.

PICTURAE 9 =
En aquesta podem veure a Júpiter el déu suprem del cel, cap del panteó i deu del raig, el podem reconèixer per el águila en un costat el cetre al altre pero faltaria el llamp que es la principal característica de Júpiter.

PICTURAE 10 =
En aquesta imatge podem veure a Saturn déu que fou un déu de l’agricultura, que protegia els camps sembrats i las cosechas, el podem reconèixer perquè tal i com diu el mite de que saturn va devorar al seus fills, a la ma te la hacha que simbolitza que tot comença i acaba.

PICTURAE 11 =
A la imatge 11 podem veure altre cop a selene o Àrtemis deessa de la lluna, la podem reconèixer per la mitja lluna que porta al cap i en aquesta escultura es pot veure la antorcha amb la que il·lumina el camí.

PICTURAE 12 =
Aquí podem tornar a veure a mercuri que fou el missatger dels Déus Olímpics i , déu del comerç, dels lladres, dels viatgers, dels esports, dels atletes, dels creuaments de fronteres, del peix i guia de l’inframón. El podem reconèixer per las alas que porta al barret, peus i al bastó.

PICTURAE 13 =
A l'escultura 13 tornem a veure a Zeus o Júpiter en aquesta imatge es dificil veure'l perquè no porta cap dels seus objectes característics, pero si que el podem reconèixer per els llargs cabells i las barbas que porta, si ens fixem bé também podem veure que fica Jovem que era una dels seus noms.

PICTURAE 14 =
A la última imatge podem veure un dels quadres més importants i reconeguts del pintor Goya “Saturno devorando a su hijo” es fàcil de reconeixer perlas largas barbas blancas i per el famós mite de que saturn es va menjar el seu fill.


maximilian ha dit...

Salvete omnes!
Avui comentaré les fotografies dels déus que representen els dies de la setmana.

En la primera fotografia es pot reconèixer que el Déu que es veu és Mart en llatí o Ares en grec. Porta la seva llança, el seu helm d’or i també un escut, es veu que està en posat desafiant i preparat per la guerra.

En la segona veiem clarament que la deessa representada és Venus o Afrodita. Es pot veure el perquè del títol del quadre “el naixement de venus” ja que ella neix d'una petxina i a més neix ja gran i molt bella. També es pot saber que és venus per les flors, que com ella representen la primavera, El fet d’estar nua representa la sexualitat i la parella del costat esquerre es podria dir que estan enamorats cosa que ella també és la deessa de l'amor i tot el que està relacionat amb la reproducció.

En la tercera es veu que el Déu representat és el Déu sol o Hèlios. Es reconeix bàsicament perquè està coronat amb la lluent aureola del sol i està conduint el seu carro conduït per cavalls i com que no hi ha un terra dibuixat podríem interpretar que estan volant.

En la quarta es torna a veure Ares ja que es poden veure armes, el seu escut i el seu casc d’or, però aquest cop no està en aquell posat amenaçador com abans. Es pot veure una mica més vell, trist o decepcionat i amb poques ganes de tot. Podria ser per les circumstàncies del temps en què es va fer el quadre representessin aquest Ares desanimat o també podria ser que fes referencia a una història d’amor entre ell i Afrodita que no va acabar gaire bé.

En la cinquena podem identificar la deessa de la lluna o Selene ràpidament. Només mirant-li el cap ja podem veure la mitja lluna que sempre duu a sobre i podem veure que va vestida amb túniques. També es veu com està ajudant algú i crec que és evident que l'ajuda que ella pot proporcionar és guiar a aquest home a seguir endavant gràcies a la seva llum durant la nit.

En la sisena es torna a veure Hèlios, però ara d’una manera molt més clara, es veu evident que va sobre el seu carro i que l’està conduint sí o sí pel cel, ja que a sota d’ell hi ha núvols . També es pot interpretem que ell és el sol per la rodona que hi ha radera seu que és fosca, i ell el que fa és il·luminar-la i conduir-la. Des de la nostra perspectiva no podem veure Hèlios però podem veure la circumferència que està il·luminant.



En la setena és Mercuri o Hermes el Déu que es veu. Ho podem saber gràcies a que porta el seu casc i les seves sandàlies característiques, també pel seu ceptre amb l’àliga. A part d’això si ens hi fixem veiem que ell està corrent i està en moviment cosa que ell és precisament el Déu del moviment.

maximilian ha dit...

En la vuitena es torna a veure Afrodita, ho sabem per la seva bellesa el fet que estigui nuda i una altre cop les flors, però en aquest cas no està naixent en aquest cas ella està amb un personatge que podriem dir que l’està seduint o ella mateixa ho està intentant. Aquest personatge és Cupido o Eros, que és representat amb l’arc i les fletxes. Podria ser que ell li hagués llençat una de les seves fletxes per enamorar-la i per això estan en aquesta situació.

En la novena clarament el Déu representat és Júpiter o Zeus. Només veient el seu posat tot poderós, la seva cara de savi i amb la seva barba característica ja se sap que és ell. A part es veu el seu animal sagrat, l'àliga i el seu ceptre.

En la desena veiem que el Déu representat és Saturn o Cronos, ja que el veiem amb un nadó, evidentment fill seu, que interpretem que està preparant per poder-se’l menjar. A més ell va amb una dalla que també el simbolitza. També podem veure que ell té una expressió tranquil·la i segura, és a dir que és totalment conscient del que està fent i li és absolutament igual.

En la onzena es veu un altre cop Selene i es veu no només per la mitja lluna sobre el seu cap i la túnica que porta, sinó també per la seva antorxa que il·lumina durant la nit. En aquest cas està sola i potser una mica més inexpressiva però és normal perquè és una obra una mica més simple que l’altre.

En la dotzena es torna a veure Hermes altre cop amb la seva vestimenta característica i el seu ceptre i un altre cop s’interpreta que està en moviment.

En la tretzena podem veure altre cop a Zeus, però només la cara. Tot i que ja és tot el que necessitem per saber que és ell, ja que torna a tenir aquesta imatge de personatge tot poderós que també et transmet saviesa representada amb la seva barba.

Finalment en la catorzena imatge veiem un altre cop a Cronos, però aquest cop d’una forma molt més tenebrosa i horripilant. Podem veure que Cronos està representat com si fos una criatura boja que aquest cop es veu clarament que s’està menjant el seu fill. És un quadre fosc que amb la imatge que representa encara ho és més, no com l’altre que el missatge passa com més desapercebut. És clarament un Cronos boig que fa tot el possible per salvar-se a ell mateix.

Unknown ha dit...

Salvete omnes !!. A continuació comentaré les imatges.

IMATGE (1-4)
En les imatges 1 i 4 podem veure que és el déu Mart, en la mitologia grega Ares.
En la primera imatge podem veure un Mart jove musculat, que sembla que tingui moltes ganes de lluitar, se’l veu guerrer i amb moltes ganes. Va vestit amb una túnica i a les mans porta ben agafades les armes i és per això que es reconeix com el déu Mart.
En la segona imatge ja podem veure un Mart més gran amb bigoti i sembla ser que està trist, no es el Mart que podem veure en la primera imatge guerrer, sinó que és un Mart completament diferent, aquesta obra la va pintar Velázquez, que va retratar a Mart en grandària natural, a partir d'un model viu, potser un soldat veterà, en una postura que recorda al famós Ares Ludovisi. Explota les propietats il·lusionistes de la pintura per evocar la presència d'un home de carn i ossos; el color càlid de les carnacions vivifica la figura, que apareix banyada en una il·luminació atmosfèrica realista, amb la cara enfosquit pel nucli. La laca vermella, líquida i transparent, està barrejada en humit sobre humit amb tocs de vermelló i blanc per crear un joc de plecs i ombres, i manejada amb una fluïdesa que fa pensar en Tintoretto. Hi ha un contrast cromàtic cridaner amb el blau primari del taparrabos, que originalment cobria mica més de la cama esquerra i seguia el contorn de la dreta. És el convincent naturalisme que aconsegueix la innovadora tècnica de Velázquez el que en última instància reivindica la superioritat de l'art que havia escollit en el paragone amb l'escultura. Com és habitual en Velázquez, hi ha un tractament paradoxal del mite, en la construcció representa un paper bàsic l'armadura i altres atributs bèl·lics. D'una banda, la seva presència és el que permet identificar el personatge amb Mart; però, per l'altra, la forma en què s'exhibeixen situa la representació en un terreny ambigu. De la seva armadura, el déu de la guerra només conserva posat l'elm; i en comptes de subjectar alçat el bastó de general, el recolza amb desgana a terra. La rodella, l'espasa i la resta de l'armadura jeuen als peus d'un llit desordenada, la mateixa sobre la qual descansa un Mart de cos lax i actitud malenconiosa. L'ús de referències a armadures i objectes guerrers escampats o amuntegats per terra tenia una llarga tradició figurativa i literària en què cal inscriure aquesta imatge.

IMATGE (2-8)
En les imatges 2 i 8 podem veure que es Venus, en la mitologia grega Afrodita.
En la primera imatge podem observar que és Venus perquè és la deessa de l’amor i de la bellesa, en la imatge veiem a Venus amb el seu cabell llarg, tapan-se les parts baixes i amb la mà es tapa les tetas, i les persones que surten al seu voltant, son cupidos que venen a conquistarla.
En la segona imatge, podem veure que també es Venus. De fons veiem com dos palomas que significa amor, per això la reconeixem, i també pel seu cabell llarg.
Al seu costat podem veure a Cupido, en la mitologia grega Eros. Una cosa que representa molt que es Venus, es que en el seu cabell porta una espècie de perlas que és com de la deessa de la bellesa.

IMATGE (3-6)
En la primera imatge podem veure a Hèlios, en la mitologia grega era el déu del sol o sol invictus, amb una espècie de corona que té forma de sol, porta uns quants cavalls, que van rebre el nom de Flegont ('ardent'), Aetó ('resplendent'), Pirois ('igni') i Èoo ('alba').
En la segona imatge, també sabem que es Hèlios perquè va agafat de unes cordes, que el més segur és que porti els seus quatre cavalls, Flegont ('ardent'), Aetó ('resplendent'), Pirois ('igni') i Èoo ('alba') i també porta una fusta a la mà que serveix perquè els cavalls vagin més ràpid, i apart d’això, també sabem que es Hèlios perquè sembla ser que en el fons hi ha un sol pintat.

Unknown ha dit...

IMATGE (5-11)
En la imatge 5 i 11 podem veure que és Selene, en la mitologia grega Selas. En la primera imatge podem observar que és Selene perquè té la mitja lluna al cap, porta com una espècie de vestit que li tapa tot excepte la part d'adalt, es veu que està amb un home que es diu Endimió, també d'origen diví i nét de Zeus, era un pastor de Caria. Hi havia ocupat el tron de Elida, però després de ser destronar, va buscar refugiar a la muntanya Larmos i es va dedicar a al camp i als astres, enamorant-se de la lluna, l'única companyia a més de la seva solitud. Totes les nits, després de realitzar les seves tasques diàries, dormia profundament dins de la cova que li servia de domicili. Però si el temps era bo, es tombava nu al costat de la porta de la cova a dormir a l'aire lliure. Endimió contemplava a Selene i el seu cor es nodria d'un amor silenciós, fins a caure adormit.Selene no sabia res del gran amor que havia inspirat en el pastor, però una nit va baixar a la terra, el va veure adormit i nu i el va estimar. Des de llavors el va visitar cada nit, li va trobar sempre adormit, i es va sostenir al costat d'ell sense despertar-lo. Així, adormit ell i ella desperta, es van estimar per molt temps.La deessa ignorava la fascinació del pastor cap a ella, i ell tampoc sabia que durant els seus somnis es tornava objecte d'amor de la deessa. Fins que una nit Endimió va despertar en ple amor i es va assabentar que era l'amant de la deessa. Tots dos es van confessar el seu amor secret i la felicitat els va embolicar. Però llavors va entrar una por en ell, ja que havia passat el temps i el seu cos començava a marcir. Li va demanar a Selene que li concedís joventut eterna amb el seu poder diví. Ella va recórrer a Zeus i aquest va decidir que Endimió no patiria el pas del temps mentre estigués dormit; només envelliria durant la vigília.Endimió li va fer prometre a Selene que l'acompanyés sempre amb ell dormís. D'aquesta manera, ell no envelliria i sempre que es despertaria feliç. Però llavors, quan estigués despert, ella no estaria.No es va conèixer ni explicar un final per cap dels dos. El mite fa creure que Selene i Endimió continuen estimant a silenci en algun racó remot de la terra. En la segona imatge podem reconèixer a Selene perquè porta una mitja lluna al cap, a diferencia de la primera imatge es que Selene porta com una espècie de antorxa i es una escultura en la qual costa una mica de reconèixer sinó fos per la mitja lluna que porta en el cap.
IMATGE (7-12) En la primera imatge, sabem que es Mercuri, en la mitologia grega perquè és un jove cobert amb un capa i un barret o casc alat, calçat amb sandàlies també alades i duent el caduceu a la mà. Va vestit amb una espècie de túnica taronja i el fons de la imatge és una mica raro, i jo penso que és el cel. La segona imatge es una escultura que també el reconeixem perquè porta un barret o casc alat, calçat amb sandàlies també alades i duent el caduceu a la mà.
IMATGE(9-13) En la primera imatge, sabem que Júpiter, en la mitologia grega Zeus, perquè es barbut, esta assegut en un tron, amb un llamp o el ceptre a la mà i una àguila. En la segona Imatge, sabem que es Júpiter per la seva caballera i la seva barba. I costa una mica de interpretar perquè no hi ha gaires detalls apart de que es una escultura.

Unknown ha dit...

IMATGE (10-15)
En la primera imatge podem observar que és Saturn, en la mitologia grega Crono, es reconeix perquè és el déu que es va menjar als seus fills, en la primera imatge es veu un home gran, musculat amb una arma matan al seu fill per a després poder-se'l menjar. En la seva esquena porta unes ales, i va vestit com amb una espècie de túnica, però no li tapa tot el cos, sinó que li tapa una part del seu cos.
En la segona imatge veiem el famós quadre de saturn menjant-se al seu fill, a diferència de l'altre quadre podem veure un Saturn més agressiu i devorant el seu fill, i l'edat és més o menys com l'altre imatge.
Saturn devorava els seus fills perquè era una mesura per mantenir l’hegemonia del poder per part de Saturn; no volia que cap dels seus fills el substituís.
Davant de l’actitud política de devorar els fills per perpetuar-se en el poder, hi ha la de devorar el pare per aconseguir el poder. És a dir, l’aniquilació constant de qui ocupa el poder des de la base.
Si devorar els fills per mantenir-se al poder, porta a un estancament dins un ordre estricte i inqüestionable, devorar constantment els pares per aconseguir el poder, porta a la crisi i el desordre constant, a una debilitat que acaba en qualsevol capacitat per portar a terme una empresa ambiciosa.
Els projectes polítics demanen un procés dinàmic que permeti mantenir l’ordre i la fortalesa en una realitat canviant. Els projectes polítics, com l’independentisme, demanen la no obsessió pel monopoli del poder, però tampoc perdre el respecte al fort i a la seva trajectòria.

ariadna munilla ha dit...

1. En la primera imatge podem veure al Déu Mart, ell era el déu romà de la guerra.
En la imatge podem observar com Mart té una actitud desafiant, ell sembla estar preparat per anar a la guerra, i guanyar-la. Podem veure també, que és jove i que té un cos que està ben preparat. Mart porta un casc, un escut, una llança, una espasa i una capa.La seva posició personalment a mi em sembla que és com si estigués esperant als contrincants per començar la guerra.

2 . En la segona imatge podem veure a la deessa Venus, ella és una deessa romana i principalment associada amb l'amor i la bellesa. En la imatge podem veure a Venus sobre una petxina, amb la qual va navegar tot just després de néixer. Des del meu punt de vista, penso que tothom l’admira, ella està al centre, i tothom la mira, la volen ajudar, esta nua, i a la dreta de l’imatge podem veure com una noia li porta corrents una manta per tapar-se, en canvi a l'esquerra, veiem a una parella que la contempla. El que transem Venus amb la seva posició corporal, és com si a ella no li importes estar nua del tot, ja que la seva cara transmet tranquil·litat.

3 .En la tercera imatge podem veure al déu del sol. El podem diferenciar, ja que sobre el seu cap porta una corona que representa un sol. En la imatge podem veure com ell està a sobre de 4 cavalls, sembla com si els cavalls estiguessin corrent. LA postura d’aquest déu, podem veure que reflexa tranquilitat, com si ho tingués tot controlat, a part també podem veure que és jove.

4 . Aquesta imatge està relacionada amb la primera, estem parlant del déu de Mart. En aquesta imatge podem veure, un Mart més gran, i també podem veure que la seva posició corporal, no és com la de abans. En aquesta imatge podem veure com mart està assegut, amb una mirada trista, totes les seves armes tirades al terra, com si hagués perdut la guerra. També podem veure que la seva vestimenta no és com a la primera foto, en aquesta foto va vestit amb teles, i en la primera foto anava vestit amb armadures de ferro.

5 . En aquesta imatge podem veure a la deessa Selene, ella era una antiga deessa lunar. En aquesta imatge podem veure com Selene està amb el seu amant, sembla com si ella l’estigues cuidant i protegint. Podem veure com selene va amb la mitja lluna al cap, i amb una tela de color blanc, que envolta el seu cos. Podem deduir observant el seu cos, que és jove, igual que el seu amant, que en aquests moments a caigut en un somni profund, i no despertara fins que estigui amb la Selene.



Carlota ha dit...

Salvete omnes!! Ara vaig a comentar les imatges de la presentació.

IMATGES 1 i 4:
En aquestas dos imatges podem veure a mart, el deu de la guerra. Aquestas dos imatges estan relacionades tot i que a la primera imatge podem veure un mart molt més guerrer, més jove, més musculat amb ganes de lluitar. Va vestit amb una túnica, i porta una llança a la dreta i un escut a la esquerre. Esta amb una pose com volent dir que esta preparat per lluitar. En la imatge 4 ja hi trobem un mart més dieferent, està més gran, porta bigoti i sembla que estigui trist. Ja no és el mateix mart, no és tant jove, està més trist, porta un bastó a la mà dreta, casc sobre el cap, armadura, escut i espasa al terra com volent dir que ja no te ganas de lluitar. Porta posat un casco. Aquesta obra està feta per Velázquez, explota les propietats il·lusionistes de la pintura per evocar la presència d'un home de carn i ossos. Tècnicament, l'obra és d'una suau soltesa i pel contrast alguna cosa agre dels colors més vius, el blau i el vermell, sembla seguir el costum francès de moderar els tons calents per un fred, més que a seguir una entonació càlida. Al costat d'aquesta possible influència francesa, cal afegir una segona on Velázquez assimila el colorit fred i platejat. Paral·lel a aquest canvi en el colorit destaca també el en la factura. En el quadre, la pasta de color es va desentenent de l'anterior sentit escultòric de la manera que utilitzava el pintor abans de 1630, I ara pensa més en la virtut del color mateix vivificat per la llum i en l'efecte que, vist a distància produeix en l'ull de l'espectador. D'una banda, la seva presència és el que permet identificar el personatge amb Mart; però, per l'altra, la forma en què s'exhibeixen situa la representació en un terreny ambigu. Com és habitual en Velázquez, hi ha un tractament paradoxal del mite, en la construcció representa un paper bàsic l'armadura i altres atributs bèl·lics. És el convincent naturalisme que aconsegueix la innovadora tècnica de Velázquez el que en última instància reivindica la superioritat de l'art que havia escollit en el paragone amb l'escultura.

IMATGES 2-8:
En aquestas dos imatges es pot veure perfectament que es Venus, la deesa de l’amor i de la bellesa. A la imatge dos podem veure a una dona jove i guapa en aquest cas Venus, amb el cabell llarg tapant-se les parts baixes i amb la mà dreta tapant-se els pits. Però si ens fixem bé, podem veure com unes persones se li estan acostant. Aquestas persones són cupidos que s’acosten a ellas per intentar-la conquistar. En la imatge 8 també podem contemplar a Venus. La podem reconèixer pel seu cabell llarg i si ens hi fixem bé es veuen dos coloms donant-se un petó que representa l’amor. Al seu costat hi podem trobar a cupido, que en la mitologia grega és Eros. Com que Venus apart de ser la deesa de l’amor també és la de la bellesa ens podem fixar que en el seu cabell llarg porta unas perlas que significan la bellesa.

IMATGES 3 i 6:
En aquestas dos imatges ens trobem a Hèlios. En la mitologia grega era el deu del sol o sol invictus. A la imatge tres hi podem veure que porta una mena de corona que representa el sol. Porta 4 caballs agafats que van rebre el nom de Flegont ('ardent'), Aetó ('resplendent'), Pirois ('igni') i Èoo ('alba'). En la imatge sis podem veure a Hèlios sentat en un carruatge agafant unes cordes que segurament estan agafades dels seus quatre caballs. En el fons de la imatge hi ha un sol pintat per això podem reconèixer façilment que és Hèlios. També ens podem fixar que en la seva mà dreta porta un fuet que serveix perquè els seus caballs vagin més ràpid.

Joan g ha dit...

Salvate omnes!
A continuació, Comantere les imatges de la presentació.

Imatges: 1 - 4
En les dos imatges, veiem representat a Mart. Sabem que és Mart ja que a les dos imatges porta un escut, una llança i un casc.
A la primera image, veiem Mart dret, vestit per a la batalla, amb una mirada seria, com si estés a punt d’entrar en combat, vestit només amb allò que el representa, que és l'únic de la escultura que és de diferent color. Porta una capa, un distintiu que els Centurions romans més importants portaven. Amb un peu sobre un roca, que sempre representa un posat d’autoritat, cosa que és pròpia d’un déu de la guerra.

En la segona imatge, veiem Mart, uns quants anys més vell, i amb un posat pensatiu o trist, que pot dependre de moltes coses, haver perdut la guerra o pel seu fatal desenllaç amb els amors de Venus. Tot i aquesta posició, agafa una arma amb la seva mà dreta, possiblement per blandir-la en qualsevol moment. Surt envoltat de tot allò que el representa (casc, escut, i una arma que agafa amb la seva mà dreta). Està a una habitació molt fosca, assegut a un petit llit. El que sembla la seva capa vermella, la porta treta i la té al llit, com si hagués perdut el poder.

Imatges 2- 8
En les dos imatges veiem a Venus. Sabem que és Venus, ja que surt amb tots els seus distintius, Una jove nua, la petxina, les roses, la poma, els coloms i les tres gràcies.
En la primera foto, surt, en el moment del seu naixement, sobre la petxina a prop del mar, de la espuma d’on va néixer. Al seu voltant, té les tres gràcies, com si la estessin reconeixent després del seu naixement. Representa una escena alegre, i bonica.

En la segona imatge, surt Venus uns anys més gran, està estirada, i té a Eros (Cupido) intentant fer-li un petó i, amb una mà, intenta agafar el seu arc. A la part inferior a la dreta, hi ha dos coloms, que s’estan tocant amb el bec. El colom és un signe de Venus i, com perquè Venus li ha pres l’arca a Eros, és probable que aquest els hagi disparat.

Imatges 3 - 6
En les dos Imatges surt Helios. Reconeixem que és Helios, gràcies a la seva corona de sol i que va tirant un carro amb 4 cavalls, que és el que arrossega el sol.
A la primera imatge, surt amb la corona, ja que al ser un escultura, devia ser més difícil representar el sol darrera. Els cavalls estan esverats, com si acabessin de començar el dia o el volguessin acabar a causa del cansament.

La segona imatges és una pintura, com que surt el sol no li han posat la corona, està manant avançar als cavalls enèrgicament, i el sol té un color vermellenc. El noi és jove, cosa que pot significar, junt amb el color de la llum, que el dia acaba de començar. En els dibuixos del carro, surt el sol representat.


Imatge 5 - 11
En les dos Imatges surt Selene. Sabem que és ella per la diadema en forma de mitja lluna, pels cavalls blancs que porta, i per la torxa.
A la primera imatge, surt ella amb un pastor que està dormint, representa el mite de la cova, quan es va enamorar del pastor. En el cel, hi han com centelleigs, com per prevenir la propera trobada de Selene amb Júpiter, per demanar-li el favor que farà dormir al pastor. Amb una mà, intenta agafar els seus cavalls.

La segona imatge, és una escultura, segurament estava a la paret d’alguna casa important, o d’algun temple. Surt amb la seva corona, i amb la torxa. Mentre amb una mà agafa una tela.


Imatge 7 - 12
A les dos Imatges surt Mercuri. Sabem que és ell, perquè porta el barret i les sabates alades, pel bastó amb les dos serps, i perquè a les dos sembla estar amb moviment.
A la primera imatge, surt amb tot allo que el representa, i esta pujant cap al cel a gran velocitat, segurament per a entregar algun missatge a algun deu. A la part inferior de la imatge, hi ha dos persones, que pot significar, que les ha de portar al Inframon, o que la imatge forma part d’un quadre més gran, i estan en una altra escena.

A la segona imatge, surt amb una diferent postura, com explicant alguna cosa, amb un cama aixecada, i un braç també, potser representant que està volant, o intentant imitar que està parlant.


Carlota ha dit...

IMATGES 5 i 11:
En les imatges 5 i 11 es pot veure perectament a Selene, deesa de la lluna. A la imatge 5 es veu clarament que es Selene perque porta una mitja lluna al cap. Va vestida com amb una mena de vestit blanc que li tapa tot accepta els pits. El home que té en braços es diu Endimió, també d'origen diví i nét de Zeus, era un pastor de Caria. Una nit, després que Endimión acabés de cuidar el bestiar i es poses a dormir en una cova, Selene que estava passejant en el seu carruatge, va veure al pastor dormint i es va enamorar d'ell. Selene va baixar del cel i va despertar al pastor amb un petó als llavis i entre els dos va néixer una gran passió. Després d'aquella nit, Selene va pujar al Olimp i li va suplicar a Zeus que li concedís un desig al seu estimat I Zeus va acceptar. Endimió va demanar el don de l'eterna joventut i poder dormir en un somni etern del que només es despertés per rebre a la seva estimada. Des d'aleshores, Selene visita al seu estimat dormit en la cova. El mite fa creure que Selene i Endimió continuen estimant a silenci en algun racó remot de la terra. En la imatge 11 costa una mica de saber si és ella o no, però la podem reconèixer pel simple fet de que porta la mitja lluna al cap. També ens podem fixar en que esta subjectant una torxa. És una escultura simple.

IMATGES 7 i 12:
En aquestas dos imatges hi trobem a Mercuri, era missatger dels déus, protector del comerç. En la imatge 7 hi trobem a un mercuri jove, amb un casc alat amb unas sandàlies tambe alades i a la mà esquerre hi porta el caduceu. Porta una mena de tunica de color taronja, el fons de la imatge és una mica extrany i curiós, pero jo crec que s’esta dirigint cap al cel o a enviar un missatge a algu ja que era el missatger dels déus. En la imatge 12 és bastant similar a la 5, és una escultura que se’l pot reconèixer ràpid perque porta el casc alat i les sandàlies alades.

IMATGES 9 i 13:
En la imatge 9 hi trobem a júpiter. El podem reconèixer perquè és barbut, i està sentat en un tro. Esta subjectant un pal amb la mà esquerre i té una àgila al seu costat. En la imatge 13, també el podem reconèixer per la seva barba o pel seu cabell llarg. És una escultura simple sense molts detalls.

IMATGES 10 i 14:
En aquestas dos imatges hi podem apreciar que és el déu Saturn, conegut com el déu que es va menjar als seus fills. En la imatge 10 es pot veure un home musculat i gran, alçant una destral apunt de matar al seu fill per després poder-se’l menjar. A la seva esquena porta unes alas molt grans i porta una túnica vermella que nomes li tapa una part del cos. En la imatge 14 ens hi trobem al famós cuadre de Saturn menjant-se al seu fill. En aquest cuadre podem observar a un Saturn molt més violent, agressiu i literalment devoran al seu fill. Saturn no volia que cap dels seus fills el substituís aixi que va decidir menjar-se’ls. Si devorar els fills per mantenir-se al poder, porta a un estancament dins un ordre estricte i inqüestionable, devorar constantment els pares per aconseguir el poder, porta a la crisi i el desordre constant, a una debilitat que acaba en qualsevol capacitat per portar a terme una empresa ambiciosa.

ariadna munilla ha dit...

6 . Aquesta imatge el que podem veure un déu que esta conduien un carruatge amb cavalls, aquest carruatge és d’or. I ell va vestit amb uns pantalons blaus i una capa llarga de color vermell no porta cap samarreta, té el cabell de color tronje i a la mà porta un fusta per els cavalls. Al fons de la imatge el que hi podem toba es el cel i el sol.

7 . En la setena imatge podem veure al déu de Mercuri, ell era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas. Era un déu important dels negocis, els beneficis i el comerç. En la imatge el podem veure que porta un barret amb dos ales al costat, a les sabates també té dues ales, i porta un caduceu. Podem veure que la seva postura es com si estigués volant, i el que està fent es transportar un missatge.

8 . Aquesta imatge el que podem veure es una diosa que va de panxa cap a dalt no porta res, de panxa a vaig porta com un vel transparent. Aquesta dona porta unes petites flors al cap de decoració. A darrera te un noi que representa un ángel perque porte unes ales, aquest noi també té agafat de la mà un tirador de fletxes, tampoc porta roba. Al paisatge el que hi podem veure és que estan a un bosc i al darrera es veu el mar i muntanyes i un castell. Al costat de la noia podem veure flors del bosc i dos coloms blancs.

9 .En la novena imatge podem veure al déu de Júpiter, ell és el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics com el llamp, els núvols, el tro i la pluja. Garant de l'ordre social i del poder reial, governa l'univers impartint justícia entre els déus i els homes. En la imatge podem veure com ell té una postura de superioritat. Està assegut sobre un tro, i porta empunyant el ceptre o el llamp i acompanyat de l'àguila.

10.En desena fotografía podem veure al déu de saturn, que ell va ser una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra. En la imatge podem veure com Cronos li està tallant les ales al que jo penso que és un “cupido”. Per el seu aspecte físic podem dir que és gran, ja que té la barba de color blanc, i no té molt cavell, i la seva postura és de superioritat.

Joan g ha dit...

Salvate omnes!
A continuació, Comantere les imatges, en un segon comentari

Imatge 9 - 13
En les dos Imatges surt Júpiter. Sabem que és Júpiter, ja que està representat com un home vell, que està assegut, amb una àliga a prop.
A la primera imatge, veiem a Júpiter assegut, amb un posició de rei, amb l'àliga a un costat, i amb una mà agafa a Nike (deesa de la victòria). El déu està mirant cap al terra, amb senyal paternal. Porta a Nike a la mà, segurament la estatua estava al temple d’Olímpia (ciutat on es celebraven les olimpiades), cosa que feia que donés sort als concursants del joc.

A la segona imatge veiem el cap de Júpiter, amb el cabell llarg i barba, signe de força. Està representat com un home de mitjana edat. La mirada seriosa, que mira cap al davant, com si intentés saber el que estàs pensant. L'expressió de la boca, és de satisfacció com si, en tot moment, controlés la situació.

Imatge 10 - 14
A les dues imatges surt Saturn. Sabem que és Saturn, perquè està devorant als seus fills, i surt amb la falç.
En la primera imatge, surt Saturn, assegut intentant tallar les ales a Cupido. Cupido ha deixat anar el seu arc i les fletxes, que estan al terra. Saturn porta pel voltant una capa de color vermell, senyal de poder a la antiga roma. Està vell, i sembla que li costi el que està fent, i amb la cara trista, com si no li agradés el que està fent. A la cara de Cupido, es veu tristesa i patiment, per l’acció de Saturn.

A la segona imatge, veiem a Saturn devorant a un dels seus fills, per l'expressió sembla que no li agrada el que està fent, com si estés plorant. El quadre és fosc, on el únics colors, són els dos cossos i la sang. Crec que el quadre representa desesperació, que és el que porta a Saturn a devorar els seus fills.

Lucia Camp ha dit...

1 → En la primera imatge podem veure al Déu Mart, ell era el déu romà de la guerra.
En la imatge podem observar com Mart té una actitud desafiant, ell sembla estar preparat per anar a la guerra, i guanyar-la. Podem veure també, que és jove i que té un cos que està ben preparat. Mart porta un casc, un escut, una llança, una espasa i una capa.La seva posició personalment a mi em sembla que és com si estigués esperant als contrincants per començar la guerra.


2 → En la segona imatge podem veure a la deessa Venus, ella és una deessa romana i principalment associada amb l'amor i la bellesa. En la imatge podem veure a Venus sobre una petxina, amb la qual va navegar tot just després de néixer. Des del meu punt de vista, penso que tothom l’admira, ella està al centre, i tothom la mira, la volen ajudar, esta nua, i a la dreta de l’imatge podem veure com una noia li porta corrents una manta per tapar-se, en canvi a l'esquerra, veiem a una parella que la contempla. El que transem Venus amb la seva posició corporal, és com si a ella no li importes estar nua del tot, ja que la seva cara transmet tranquil·litat.


3 → En la tercera imatge podem veure al déu del sol. El podem diferenciar, ja que sobre el seu cap porta una corona que representa un sol. En la imatge podem veure com ell està a sobre de 4 cavalls, sembla com si els cavalls estiguessin corrent. LA postura d’aquest déu, podem veure que reflexa tranquilitat, com si ho tingués tot controlat, a part també podem veure que és jove.


4 → Aquesta imatge està relacionada amb la primera, estem parlant del déu de Mart. En aquesta imatge podem veure, un Mart més gran, i també podem veure que la seva posició corporal, no és com la de abans. En aquesta imatge podem veure com mart està assegut, amb una mirada trista, totes les seves armes tirades al terra, com si hagués perdut la guerra. També podem veure que la seva vestimenta no és com a la primera foto, en aquesta foto va vestit amb teles, i en la primera foto anava vestit amb armadures de ferro.


5 → En aquesta imatge podem veure a la deessa Selene, ella era una antiga deessa lunar. En aquesta imatge podem veure com Selene està amb el seu amant, sembla com si ella l’estigues cuidant i protegint. Podem veure com selene va amb la mitja lluna al cap, i amb una tela de color blanc, que envolta el seu cos. Podem deduir observant el seu cos, que és jove, igual que el seu amant, que en aquests moments a caigut en un somni profund, i no despertara fins que estigui amb la Selene.



6 → En aquesta imatge podem veure a un déu que està conduint un carruatge amb cavalls, aquest carruatge és d’or. Ell va vestit amb unes teles que li envolten el cos. A la mà porta un llatic per conduir als cavalls. Des del meu punt de vista, penso que es dirigeix alguna guerra, ja que el fons és de colors càlids, com el vermell i el taronja, tot i que se'l veu relaxat.


Lucia Camp ha dit...

7 → En la setena imatge podem veure al déu de Mercuri, ell era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas. Era un déu important dels negocis, els beneficis i el comerç. En la imatge el podem veure que porta un barret amb dos ales al costat, a les sabates també té dues ales, i porta un caduceu. Podem veure que la seva postura es com si estigués volant, i el que està fent es transportar un missatge.


8 → En aquesta imatge podem veure és una deessa estirada completament nua, amb un vel transparent que li envolta la cintura. Al costat podem veure que hi ha un petit àngel també nu. En la fotografia podem veure com aquesta deessa, esta tranquila escoltant el que li està dient el petit angel.


9 → En la novena imatge podem veure al déu de Júpiter, ell és el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics com el llamp, els núvols, el tro i la pluja. Garant de l'ordre social i del poder reial, governa l'univers impartint justícia entre els déus i els homes. En la imatge podem veure com ell té una postura de superioritat. Està assegut sobre un tro, i porta empunyant el ceptre o el llamp i acompanyat de l'àguila.


10→ En desena fotografía podem veure al déu de saturn, que ell va ser una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra. En la imatge podem veure com Cronos li està tallant les ales al que jo penso que és un “cupido”. Per el seu aspecte físic podem dir que és gran, ja que té la barba de color blanc, i no té molt cavell, i la seva postura és de superioritat.


11 -> En aquesta imatge està relacionada amb la sisena fotografía, parlem de la deessa Selene. En aquesta imatge podem veure a Selene amb la mitja lluna al cap, amb la tela que li envolta tot el cos. A comparació de l’altre foto podem veure que en aquesta, ella està més trista.


12 → Aquesta imatge està relacionada amb la número 7, parlem del déu de Mercuri. En la imatge el podem veure que porta un barret amb dos ales al costat, a les sabates també té dues ales, i porta un caduceu. No hi ha molta diferència a l’altre imatge, des del meu punt de vista, en aquesta imatge està més jova, és l’única diferència que li trobo.


13 → Aquesta fotografia està relacionada amb la número 9, parlem del déu de Júpiter, en aquesta imatge, només es veu la seva cara, però gràcies a la seva barba el podem reconèixer. En la imatge, segueixo pensant que amb la seva mirada vol reflexar superioritat, i calma a la vegada. En aquesta fotografia el déu de Júpiter no porta empunyant el ceptre o el llamp i tampoc està acompanyat de l'àguila.


14 → Aquesta imatge està relacionada amb la desena imatge, parlem del déu de Saturn, aquesta imatge fa referència al mite de cronos menjant-se als seus fills. en aquesta imatge Saturn també és vell ja que té el cabell de color gris, tot i que aquesta imatge no reflexa molt bé la realitat, ja que esta pintada d’una manera, en la que no afecti tant que s’està menjant als seus fills.

MARINA ha dit...

Salvete omnes!
Em dic Marina i ara a continuació comentaré les imatges anteriors.

1-4: En aquestes imatges es representa el Déu Mart, el Déu de la guerra.
En la primera imatge sabem que és ell per el seu casc crestat, per l’escut i per la llança preparat per anar a la batalla. Va vestit amb una capa daurada, i tots els altres elements que porta (nombrats abans), també són daurats. Té una posició valenta i atrevida, preparat per lluitar.
La quarta imatge és una obra anomenada “Mart” de Velázquez. El Déu està assentat mig nu tapat amb dues túniques, una blava i l’altre vermella, que representa la sang de la guerra. En aquesta fotografia també l’identifiquem gràcies al casc crestat, i l’armadura tirada als seus peus. Però en aquest cas, veiem a Mart més vell amb una mirada trista i perduda.

2-8: En aquestes imatges es representa la Deessa Venus, la Deessa de la sexualitat, l’amor, la bellesa, l’atractiu i de la primavera.
La segona imatge podem observar la obra de Sandro Botticelli anomenada “El naixement de Venus”. En aquesta pintura és mostra el naixement de la Deessa. Explica el mite que Cronos va tallar els genitals d’Urà i els va llançar al mar, de l’escuma sorgida es va originar Venus. Zèfir la va col·locar sobre una petxina i la va conduir fins a l'illa de Citera, on les Hores es van encarregar de la seva educació. La reconeixem per la seva figura, que mostra el prototip de bellesa femenina de l’època, amb una pell blanca i cabell ros llarg.
La vuitena imatge es veu la obra “Venus i Cupido” de Alessandro Allori. Representem a Venus gràcies a la seva bellesa, i perquè està rodejada d’un bosc amb algunes flors que la representen com a Deessa de la primavera. També la imatge de Cupido ens dona la senyal de que és ella, ja que Cupido és fill de Venus i Mart, responsable dels amors i passions dels mortals. Cupido i Venus tenen una bona relació de mare i fill.

3-6: En aquestes fotos es representa el Déu Hèlios, el Déu del Sol i la seva personificació.
En la tercera imatge sabem que és el Déu Hèlios perquè està coronat amb la lluent aureola del Sol, i condueix un carro tirat per quatre cavalls (anomenats Flegont, Aetó, Pirois i Èoo), aquests dos elements són els que el representen més. També observem que porta una túnica llarga, i el posat que té és de valentia i seguretat.
De la mateixa manera, a la sisena fotografia veiem al Déu Hèlios representat mig nu amb una túnica vermella, que simboliza el poder, i conduint el carro pel cel tirat per cavalls, que en aquest cas no es veuen. En aquesta imatge no veiem la aureola, però al fons veiem el Sol i uns núvols envoltant el carro. També veiem el Déu molt segur d’ell mateix i en bona forma al igual que a la tercera foto.

MARINA ha dit...

5-11: En aquestes imatges es representa a la Deessa Selene, la Deessa de la lluna.
En la cinquena foto sabem que és de la Deessa Selene perquè la imatge que apareix és una obra del mite de Selene i Endimió. Un mite que tracta del seu amor, com es pot observar en la imatge. Endimió surt dormint ja que en el mite s’explica que Selene el mirava quan ell dormia per les nits. Sabem que és Selene perquè surt representada amb la pell pàl·lida, els cabells rossos i porta una corona referent a la lluna. També sabem que és ella per la túnica blanca que duu, i perquè és de nit.
En la onzena foto la Deessa està representada amb una túnica llarga, una torxa a la mà i una corona referent a la lluna. Encara que es veu la imatge petita, podem observar bé aquests elements que la distingeixen.

7-12: En aquestes fotos es representa el Déu Mercuri, el Déu dels negocis, els beneficis i el comerç.
En la setena foto sabem que és ell per les sandàlies alades (talaria), un barret amb ales (petasos) i un bastó fet de branca d'olivera, en què hi havia dues serps enroscades (caduceus), que havia estat un regal del Déu Apol·lo. Veiem que està corrents amb una túnica ataronjada, segurament perquè és el missatger dels Déus.
En la dotzena imatge podem observar l’obra d’art de Juan de Bolonia, anomenat “El mercuri volador”. Mercuri està representat amb tots els elements que he nombrat a la setena imatge. En aquesta foto està aguantant-se amb la punta del peu a una roca, que a sota hi ha una cara d’un personatge que representa una personificació del vent del sur. La mà de Mercuri assenyala el cel.

9-13: En aquestes fotografies es representa el Déu Júpiter, el Déu suprem del cel, cap del panteó i Déu del llamp.
A la novena imatge el reconeixem gràcies al símbol de l’àguila. Quan se’n veia una, representava que Júpiter s’estava comunicant amb els humans que la veiessin. En la imatge va mig nu amb unes túniques que li tapen les cames. Està assentat en una espècie de tro, amb un aspecte de fortaleza.
A la tretzena foto veiem una escultura de marbre on només veiem la cara del Déu, però encara així, sabem que és el Déu Júpiter. El reconeixem per els seus cabells llargs i rinxolats, i la seva barba també rinxolada i abundant. La seva mirada és de serenitat però poderosa a la mateixa vegada.

10-14: En aquestes imatges es representa el Déu Saturn, el Déu de la agricultura de la mitologia romana.
A la desena imatge trobem una obra que representa el moment en que Saturn devora a un dels seus fills. Sabem que és ell per la falç, les ales a l’esquena, la seva imatge de més vell i la túnica vermella que el cobreix, que representa la sang. I per l’obra, també veiem que és ell per el fill apunt de ser devorat.
En la catorzena foto observem la pintura de Francisco de Goya, anomenada “Saturn devorant a un dels seus fills”. El representem per els seus cabells grisos, i perquè està devorant el seu fill amb les mans. Podem veure que la obra té uns colors foscos representant el dur moment, i que Saturn té una mirada perduda com si hagués perdut el sentit totalment.

ariadna munilla ha dit...

11 .En aquesta imatge està relacionada amb la sisena fotografía, parlem de la deessa Selene. En aquesta imatge podem veure a Selene amb la mitja lluna al cap, amb la tela que li envolta tot el cos. A comparació de l’altre foto podem veure que en aquesta, ella està més trista.

12 .Aquesta imatge està relacionada amb la número 7, parlem del déu de Mercuri. En la imatge el podem veure que porta un barret amb dos ales al costat, a les sabates també té dues ales, i porta un caduceu. No hi ha molta diferència a l’altre imatge, des del meu punt de vista, en aquesta imatge està més jova, és l’única diferència que li trobo.





13 .Aquesta fotografia està relacionada amb la número 9, parlem del déu de Júpiter, en aquesta imatge, només es veu la seva cara, però gràcies a la seva barba el podem reconèixer. En la imatge, segueixo pensant que amb la seva mirada vol reflexar superioritat, i calma a la vegada. En aquesta fotografia el déu de Júpiter no porta empunyant el ceptre o el llamp i tampoc està acompanyat de l'àguila.

14 .Aquesta imatge està relacionada amb la desena imatge, parlem del déu de Saturn, aquesta imatge fa referència al mite de cronos menjant-se als seus fills. en aquesta imatge Saturn també és vell ja que té el cabell de color gris, tot i que aquesta imatge no reflexa molt bé la realitat, ja que esta pintada d’una manera, en la que no afecti tant que s’està menjant als seus fills.



Luna Torres ha dit...


1/4 Ares:
En la primera foto d’Ares. L’he reconegut perquè porta un casc, d'un escut i una llança.En aquesta foto és jove, està preparat, està en acció
La segona foto d’Ares l’he reconegut pel casc, al terra té l’escut i l’espasa, la cuïrassa i la capa vermella.En aquesta foto està més pensatiu,està envellint semble que estigui més cansat, avorrit. Ademés té un bigoti però en la mitologia el descriuen un jove sense barba ni bigoti.

2/8 Afrodita:
La primera foto de l’Afrodita, I l’he reconegut perquè està damunt una petxina, hi han ocells i pardals, està nua i tothom està mirant. En aquesta foto es una mica més jove, hi ha una dona que la intenta cobris amb una capa vermella
La segona foto de l’Afrodita, l’he reconegut perquè està nua, perquè hi han ocells, i cupido.
En aquesta foto està una mica més vella ademes està mirant el seu fill cupido el déu de l’amor amb el seu arc.

3/6-Hèlios:
La primera foto d’Hèlios, l’he reconegut perquè va damunt d’un cavall i hi ha un sol a sobre el seu cap. Te com una capa que el proteges.
La segona foto d’Hèlios, l’he reconegut per la capa vermella, perquè està damunt d’un carro, té el sol darrere seu i està sobre els núvols. Està sobre un carrusel amb un sol com a símbol en las rodas, tè una capa vermella i un fuet pels cavalls.
En aquesta foto és jove i pèl roig.

5/11 Selene:
La primera foto de Selene, l’he reconegut a la Selene per la mitja lluna i la capa de color blanc.
I el noi que l’esta subjectant, es diu Endymion, la Selene es va enamorar d’ell una nit quan estava dormint, i li va demanar a Zeus que el dormís per sempre, i cada nit s’escapaba per poder mirar-lo. Ademés amb la mà esquerra esta subjectant la corda d'un cavall.
La segona foto de Selene, l’he reconegut a Artemis per la mitja lluna sobre el capi la torxa que porta a la mà dreta i a la mà esquerra te com una capa
En la foto tè una cara poc expresita més ben dit disgustada o molesta per alguna cosa

7//12 -Hermes:
La primera foto d’Hermes, l’he reconegut perquè té ales al casc i als peus, porta una capa i un caduceu. En aquesta foto sembla que està una mica més vell
En aquesta foto està com elevat és com si anes cap els déus a avisar-los de alguna cosa
La segona foto d’Hermes, l’he reconegut perquè té ales al casc i als peus i un caduceu.
En aquesta foto sembla que estigui esperant per que el cridin els deus per donar un missatge a un altre déu. També sembla que es una mica més jove

9/13-Zeus:
En la primera foto de Zeus l’he reconegut per l'àguila, ceptre i la barba.
En aquesta foto té una capa el cobreix i la seva mirada es freda com si tingués tot el poder
En la segona fot el l’he reconegut per la barba i la mirada inexpresiva,freda i controlada. Semble que estigui enfadat però també semble que res li interessa excepte ell mateix.

10-14- Crono:
La primera foto de Crono l’he reconegut per la destral i perquè està a punt de treure-li les ales i matar-lo després.
En la segona foto de Crono l’he reconegut perquè s’està menjant a una persona per la por en la seva mirada de que algú li tregui el poder i per que el dibuix està tot fosc com crides a la mort. Es gran i temible.

Núria Duran ha dit...


1/4 Ares: És el Déu de la guerra. La primera foto de l’Ares, és jove, està preparat, està en acció i està pensatiu. L’he reconegut perquè porta un casc, d'un escut i una llança.
La segona foto d’Ares està envellit, l’he reconegut pel casc, al terra té l’escut i l’espasa, la cuïrassa i la capa vermella.

2/8 Afrodita: És la Deessa de l’amor, la sexualitat i la bellesa. La primera foto de l’Afrodita, está dreta damunt d’una petxina i hi han diverses persones mirant-la. I l’he reconegut perquè està damunt una petxina, hi han ocells i pardals, està nua i tothom està mirant.
La segona foto de l’Afrodita, està estirada damunt d’una tela blanca, i cupido l’està mirant. I l’he reconegut perquè està nua, perquè hi han ocells, i cupido.

3/6-Hèlios: La primera foto d’Hèlios, l’he reconegut perquè va damunt d’un cavall i hi ha un sol a sobre el seu cap.
La segona foto d’Hèlios, l’he reconegut per la capa vermella, perquè està damunt d’un carro, té el sol darrere seu i està sobre els núvols.

5/11- Selene: És la Deessa lunar. En la primera foto l’he reconegut per la mitja lluna i la capa de color blanc. I el noi que l’esta subjectant, es diu Endymion, i es va enamorar d’ell quan estava dormint, i li va demanar a Zeus que el dormís per sempre, i poder mirar-lo cada nit.
I la segona foto l’he reconegut per la mitja lluna al cap.

7/12 -Hermes: És el Déu del comerç i dels lladres. La primera foto d’Hermes, està volant entre mig dels núvols, i està en acció. I l’he reconegut perquè té ales al casc i als peus, porta una capa i un caduceu.
La segona foto d’Hermes, representa que està mig volant, però no està gaire en acció com l’altre foto l’he reconegut perquè també porta un casc amb ales, unes sabates amb ales, i un caduceu.

9/13-Zeus: És el Déu del cel, dels fenòmens atmosfèrics i de la justícia. En la primera foto està assegut en un tron, té un captre a la mà, i hi apareix una àguila. En aquesta imatge sembla estar més preparat que en l’altre. L’he reconegut perquè és barbut, té un captre a la mà, està assegut en un tron i hi ha una àguila.
En la segona foto sembla no estar gaire en acció, ja que només hi apareix la cara, i l’he reconegut perquè és barbut.

10/14- Crono: És el Déu del temps. A la primera foto se’l reconeix perquè està devorant a un nen.
I a la segona foto sembla com si estigués menjant un nen.









Paula Barrios ha dit...


1-4: En aquestes dues imatge podem veure a Mart (Ares en la mitologia grega), déu de la guerra. En la primera imatge veiem a un Mart jove i actiu, amb un cos musculat, sembla que sigui el millor moment de la seva vida, està esplèndid. A Mart el reconeixem per ser fill de Juno i una flor màgica, per acabar les guerres amb la pau, per ser la parella de Venus, i també pels seus atributs, els qual els podem veure en la foto ( la seva llança, el seu escut, el seu casc… ). En canvi en la cuarta foto podem veure a un Mart ben diferent, se’l veu molt més envellit, no té el cos musculat, es pot veure que ha passat bastant de temps desde la primera imatge. Es pot veure que té les armes tirades a terra al costat dels peus, es veu que no està preparat, no esta en el seu millor moment, no porta l’escut a sobre, sembla que alguna cosa li ha passat. Té una expressió trista, té la mà esquerra recolzada a la cuixa i està avorrit, reflexiu i deprimit, té la mirada perduda i té una expressió buida.


2-8: En aquestes dues imatge podem veure a Venus, deessa de la bellesa i l’amor. En la segona imatge la podem veure nua, però tapant-se les parts íntimes amb les mans i el cabell, ja que aquest el té molt llarg. La podem veure sobre un petxina, amb la qual va navegar tot just després de néixer, que es un dels atributs que la representa. Altres atributs per els quals també la reconeixem son: el colom, el mirall o la poma. Com es pot veure tots el dels seu voltant l’estan admirant i ella se la veu molt tranquil·la. En canvi en la vuitena imatge podem veure a una Venus, que també apareix nua, on se la pot veure estirada amb el seu fill, Eros (déu de l’amor en la mitologia grega), també conegut com Cupido (mitologia romana). Els dos estan subjectant un arc. En aquesta imatge també podem veure la poma i dos coloms a la part dreta.


3-6: En aquestes dues imatge podem veure a Helios, déu del sol en la mitologia grega. En la tercera imatge podem el podem reconèixer per la corona en forma de sol i perquè està damunt de 4 cavalls. Sembla que Helios sap molt bé el que fa, està tranquil i ho té tot controlat. En canvi en la sisena foto també el podem veure però no del tot igual. Podem veure que està conduint un carruatge d’or, però no hi podem veure els 4 cavalls. El trobem mig nu, amb una tela que l’envolta. Es troba al costat del sol en un fons ben càlid i també podem veure que sembla que ho té tot controlat.

Paula Barrios ha dit...

5-11: En aquestes dues imatge podem veure a Selene, deessa lunar. En la cinquena imatge veiem a Selene mig nua, vestida amb un vestit blanc i ben elegant. A Selene la reconeixem per ser filla dels titans Hiperió i Teia, i per els seus atributs, tot i que en aquesta fotografia només hi podem veure la seva corona en forma de lluna, però no hi podem veure el carruatge tirat per dos cavalls blancs. Sembla com si estigues amb els seu amant el qual està cuidant. En aquesta imatge podem veure que és jove i bella. En canvi en la fotografia número onze podem veure a Selene ben diferent, es una estatua on també hi apareix la seva corona en forma de lluna, però no té una cara expresiva,tot i que està com seria o trista amb una torxa a la mà.

7-12: En aquestes dues imatge podem veure a Mercuri, missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas. En la imatge número set podem veure que Mercuri porta un barret amb dos ales, i a la seva mà esquerra està subjectant un caduceu. També podem que està nu, però l’envolta una tela de color vermell, Es veu que està volant, segurament deu estar fent de missatger. En canvi en la imatge número dotze podem observar a Mercuri en forma d’estatua, on hi apareixen els mateixos atributs: el caduceu que està subjectant amb la mà i el barret alat que porta.

9-13: En aquestes dues imatge podem veure a Júpiter, déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp. En la novena imatge el podem veure sentat en el seu tron, amb l'àliga als seus peus i un ceptre a la mà, És un noi barbut i amb molt cabell. La seva expressió és d’estar segur de si mateix, amb cara de creure’s que és el millor. En canvi en la fotografia número tretze no hi podem veure els seus atributs, només veure el seu rostre però el reconeixem per la barba i el seu cabell. Té una expressió seriosa i tranquil·la.


10-14: En aquestes dues imatge podem veure a Saturn, déu del temps. En la diapositiva número onze podem veure a Saturn tallant les ales a Cupido. Es pot veure que Saturn en aquesta imatge està vell, ja que li podem veure la barba llarga i el seu cabell d’un color blanquinós, tot i això se li veu un cos ben musculat i en forma. En canvi en la imatge número catorze fa referència al mite de cronos devorant els seus fills. També podem veure que està vell. Penso que aquest quadre és molt poc realista.

MARCOS ZAHINOS ha dit...

A continuació, comentare els déus de la setmana:

2 i 5) Tant en la primera com en la cinquena imatge podem trobar a Mart, déu de la guerra, però amb una diferència bastant notable; En la primera el trobem jove, amb un cos atlètic, fort, i empunyant la llança i l’escut. En canvi en la cinquena el trobem amb un cos més descuidat i amb la llança i l’escut tirats pel terra.
Reconeixem a Mart per la seva llança, el seu escut i el seu casc de gall.

3 i 9) En aquesta imatge trobem a Venus, deessa de la bellesa, de la sexualitat i de l’amor. La podem reconèixer perquè normalment està nua i sobre una petxina amb una poma, coloms i pardals. També surt en la diapositiva 9 on està estirada i nua on l’acompanya cupido.

4) en la següent imatge trobem al déu del sol. El podem diferenciar dels altres per la seva corona solar que porta al cap i que va muntat a 4 cavalls

6) Aquí trobem a la deessa Selene, la deessa de la lluna. Podem saber que és ella per la mitja lluna que porta al cap i la la tela que envolta el seu cos de color blanc. Surt com abraçant al que és el seu amant.

7) En aquesta imatge podem trobar a Artemis. També déu de la lluna va amb un carruatge d’or conduit per uns cavalls. Artemis dirigeix als cavalls amb un fuet que porta a la mà

8) En la següent imatge trobem a Mercuri, reconegut com a el missatger dels déus i del comerç. En la imatge el trobem amb un casc amb ales i a les sabates també. El podem veure volant i transportant un missatge.

10) Aquí podem trobar a Júpiter. El veiem amb la seva postura imposant i sentat al tro, amb la seva àguila al seu costat i empunyant el cepte. Ell era el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics

11) En la onzena diapositiva podem trobar al déu Saturn. En la imatge veiem com li està tallant les ales al que sembla ser cupido. En la imatge surt amb les seves ales a la esquena
i amb la seva dalla

12) Aquesta imatge està relacionada amb la sisena, és la deessa Selene. En aquesta, igual que en la anterior, trobem a Selene amb la mitja lluna al cap i amb la tela que li envolta tot el cos.

13) Aquesta imatge està relacionada amb la diapositiva 8, Mercuri. Aquí també el trobem amb les seves ales en les botes i en el casc. No hi ha gaire diferència amb l’anterior

14) Aquí podem trobar a Júpiter, igual que en la diapositiva 10. Sabem que és ell per la seva abundant barba i no es pot dir molt més d’ell en aquesta imatge ja que només se li veu la cara.

15) I en la última surt Saturn. Aquesta imatge fa referència al mite de cronos, quan Saturn es menja els seus fills. En aquesta imatge també es veu a Saturn vell i amb el cabell gris.

Paula Mendoza ha dit...

Salvete omnes!
A continuació comentaré les imatges de les divinitats.

La imatge 1 i 4 es refereix a Mart, déu de la guerra. El reconeixem perquè porta el casc, les armes i l’escut.
En la primera imatge podem veure un Mart jove, fort i orgullós amb ganes de lluitar, sense por i segur d’ell mateix. En canvi en la segona imatge (El Dios Marte, de Velázquez), Mart és més vell, està assegut i recolza el seu cap sobre la seva mà. No expressa seguretat ni orgull més aviat està trist i deprimit. La seva cara de tristesa és possiblement per culpa de que Mart i Venus acaben la seva relació.

La imatge 2 i 8 es refereix a Venus, deesa de l’amor i la bellesa femenina. La reconeixem, en la primera imatge, per la petxina i, en la segona, pels coloms i la poma.
En la primera imatge (El naixement de Venus, de Sandro Boticelli) veiem a Venus, nua, sobre la petxina que arriba a la costa de Xipre. A l’esquerra veiem a Zèfir i Cloris i a la dreta veiem a la Primavera, que l’espera per cobrir-la amb un llençol vermell.
A la segona imatge veiem a Venus amb el seu fill Cupido. Reconeixem a Cupido perquè es veu un noi jove amb ales i l’arc i les fletxes.

La imatge 5 i 11 es refereix a Selene, deesa lunar. La reconeixem en les dues imatges per la lluna en el seu front i, en la segona, també per l’antorxa.
El la primera imatge, veiem a Selene mirant a Endimió, la seva parella, la cual dorm perquè va desitjar la juventud eterna i el son perpetu. Zeus li va concedir el desig i la parella es va estimar per sempre.
A la segona imatge veiem que és Selene per la lluna que té al front i perquè aguanta una antorxa amb la mà i la túnica que l’envolta.

La imatge 7 i 12 es refereix a Mercuri, déu missatger dels déus, protector del comerç de viatgers i lladres. El reconeixem, en les dues imatges, per les sabates alades, el caduceu i el barret.
En la primera imatge, Mercuri està volant entre els núvols, possiblement enviant algun missatge als déus. En la segona imatge, veiem a mercuri amb tots els seus atributs, sobre d’un cap. Aquest cap correspón a Argos. Zeus va ordenar a Mercuri que el matés perquè aquest tenia a Io, amant de Zeus.

La imatge 9 i 13 es refereix a Júpiter, Zeus, déu suprem, governant del cel i els seus fenòmens atmosfèrics. El reconeixem per l’àguila, el raig, el ceptre i el tro.
En la primera imatge Zeus està assegut al seu tron, porta una túnica i veiem que aguanta el ceptre amb una mà i, amb l’altre aguanta a Atenes, la seva filla. Veiem també l’àguila al seu costat. Zeus expressa firmesa, seguretat i autoritat.
En la segona imatge veiem que és Zeus per la seva barba, que expressa saviesa i la seva mirada ferma.

La imatge 10 i 14 es refereix a Saturn, déu de l’agricultura i la collita. El reconeixem en les dues imatges per la falç i la seva barba llarga i blanca.
En la primera imatge, veiem a Saturn aguantant a Cupido. Veiem que és cupido per l’arc i les fletxes que estan tirades al terra i perquè està representat com un nen amb ales. Cupido té una cara de patiment perquè Saturn li vol tallar les ales.
En la segona imatge, veiem a Saturn devorant a un dels seus fills. És una imatge fosca, apagada i fins i tot fa por. Saturn es menjava als seus fills recent nascuts per por a ser destronat per culpa d’un d’ells.

La imatge 3 i 6 es refereix a Hèlios, déu solar. El reconeixem en les dues imatges pel sol i pel carro tirat per cavalls.
En la primera imatge, veiem Hèlios amb la seva aurèloa del sol i pels quatre cavalls que tiren el seu carro. En la imatge possiblement Hèlios passejava pel cel amb el seu carro com cada dia.
En la segona imatge, Hèlios no porta una aurèola del sol però sí que veiem el sol gran darrere d’ell. Hèlios condueix el seu carro però aquí va amb més pressa, podem veure com aixeca el fuet perquè els cavalls vagin més ràpid.

MeryC ha dit...

salvete omnes!
A continuació comentaré les imatges de la presentació que hi ha més a dalt,

En la imatge 1 i 4 podem veure a Mart, el déu de la guerra, el podem reconèixer perquè porta el cast i les armes. En la primera imatge, podem veure un part jove, amb ganes i orgull de fer el que fa, amb una postura de seguretat i decisió però en la segona imatge podem veure un mart més vell, molt més cansat i ja no tan segur de si mateix, podem veure, per la postura, com està ja cansat de viure. Aquest segon Mart podem interpretar que està així perquè, en l'època que Velázquez el va pintar, era una època on Espanya no estava en el seu millor moment, també es pot atribuir aquesta postura quan en la mitologia Mart i afrodita deixen de sortir.

En la imatge 2 i en la 8 podem veure a Afrodita o Venus, La reconeixem per la petxina que apareix en la 1a foto i amb els coloms i la poma que apareixen en les dues, en la primera imatge podem veure a venus sobre una petxina, representa el moment on venus, després d'haver estat creada per la mort d'Urà, arriba sobre una petxina a la platja d'una de les illes que tradicionalment se li dediquen, com Xipre, Pafos o Citera, a L'esquerra de la pintura apareixen Zèfir, déu de vent de l'oest, i cloris, la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir abraçats. En el segon quadre podem observar a Venus amb el seu fill Eros, reconeixem a Eros pel seu aspecte de nen i les seves ales i fletxes, en el quadre podem veure com venus agafa l'arc d'Eros, podem observar la mirada de complicitat que tenen Eros i Venus i la posició de calma de la mare.

En les imatges 3 i 6 veiem a Hèlios o sol depèn de la mitologia, és el deu del sol i el podem reconèixer perquè sempre apareix amb una corona o un carro.
En la primera imatge podem observar a Hèlios amb la seva corona (que representa un sol) i el seu carro característics, en la mitologia Hèlios conduïa el carro pel cel cada dia fins a l'Oceà que envolta la terra i hi tornava cap a l'est a la nit.
En la segona imatge podem observar el mateix però amb més coses a dir, en la imatge es veu a part sobre els núvols i just darrere d'ell, es veu el sol, o podem interpretar com que ell és la silueta del sol.

En les imatges 5 i 11 veiem a Selene deessa lunar, la podem reconèixer per la lluna que té al davant i per la torxa que es veu a la segona imatge. En la primera imatge podem veure com Selene està observant a Endimión, segons la llegenda Endimión que era un pastor (o en versions posteriors un rei) i Selene en veure'l es van enamorar. Selene va demanar a Zeus que concedís a Endimió la vida eterna i així poder estar junts per sempre, però Endimión va decidir submergir-se en un somni profund i només despertar per estar amb Selene. El quadre vol reflectir el moment on Selene baixava per veure al seu amant adormit.
En la segona imatge podem veure un relleu de la deessa on se la coneix per la lluna al cap, la torxa i el seu mocador, que casualment està crea'n un cercle al seu voltant on podem trobar reflectida la forma característica de la lluna.

MeryC ha dit...





En les imatges 7 i 12 observem a Mercuri, déu missatger dels déus protector del comerç i dels viatgers. El reconeixem pel caduceu, les sabates alades i el barret.
En la primera imatge podem observar com mercuri està volant amb les seves sabates alades, per sobre els núvols, el veiem amb el braç dret aixecat, podem dir que està anant ràpidament per entregar una carta als déus. En la segona imatge es veu una escultura d'ell exactament amb la mateixa posició, però, en comptes de tenir la mà tancada i com senyalant-se, la té completament oberta i podem dir que esperant que li entreguin alguna cosa.

En la imatge 9 i en la 13 podem veure a Júpiter, o Zeus, el déu suprem, dominant del cel i dels fenòmens atmosfèrics. En la primera imatge observem a un Júpiter dominant, sobre del seu tron amb el seu ceptre i la seva àliga característics, a la mà dreta té una figura femenina que representa la seva filla estimada Atenea, Podem observar com al costat del seu tron hi ha una àliga, un símbol característic quan es parla de Júpiter, l'àliga és 'animal suprem del cel i el seu vincle amb Júpiter és obvi.
En la segona imatge podem observar una escultura facial de Júpiter, el reconeixem per la seva barba llarga que simbòlica saviesa, dóna un efecte de què aquesta segona imatge és un tros de la primera.

I finalment la imatge 10 i 14 corresponen a Saturn o Cronos, déu de l'agricultura i la collita . El podem reconèixer per la seva barba blanca i llarga i una falç.
En la primera foto veiem a Cronos tallant-li les ales a un cupido molt espantat (el reconeixem per la seva aparença de nen, les seves ales i les fletxes i l'arc que hi han tirats a terra), segons la mitologia Cronos va destronar al seu pare, i, amb por que els seus fills li fessin el mateix a ell, se'ls va anant menjant un a un.
En la segona imatge observem a crono, menjant-se a un dels seus fills, en aquesta imatge però, ja no veiem a Cronos com un ésser amb aparença a home, sinó a un monstre gegant, això podria ser una referència a l'acte que està duent a terme en aquell moment.

Beth Grañén ha dit...

Salvete omnes!
En la primera i quarta foto observem a Mart, el déu de la guerra, qui es pot reconèixer per el casc les armes i l'escut. A la primera foto, Mart, és jove, musculat, té força i ànims, també agafa les seves armes amb respecta i valentia. En canvi a la quarta foto es pot observar que això ja no és així, Mart està cansat, deprimit, sense ànims. Aquest estat d'ànim pot ser per la perduda de la guerra o una batalla, per això també té l’escut i la llança tirat de qualsevol manera al terra, ja no està musculat, és gran…

En la segona i vuitena foto hi ha venus, deessa de la bellesa femenina uns dels seus atributs son la petxina, el mirall, el colom i la poma. La primera foto és el en naixement de venus on a l'esquerra, apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'aquests és Zèfir que és el déu del vent de l'oest i al seu costat, hi ha Cloris que es la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir. I a la segona pintura la podem observar amb el seu fill Cupido on es pot reconèixer per l’arc, les ales i les fletxes. També podem reconèixer a Venus per la seva nuesa, els coloms i la poma que apareixen a la seva esquerra

La segona foto i setena veiem a Helios déu del sol a qui es pot reconèixer per la lira, l’arc i fletxes i una corona de llorer. Helios va ser representat com un home guapo i, generalment, sense barba, vestit amb robes morades i coronat amb la brillant aureola del sol. El seu cotxe solar va ser dibuixat per quatre corbistes, de vegades alades. En la primera metopa representa a Helios que emergeix de la mar descobert el cantó nord-est del temple d'Atenea

La cinquena foto i en la onzena podem observar Selene que era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia. La seva equivalent en la mitologia romana era la deessa Luna, qui tenia un temple al mont Aventí construït el segle VI aC, que fou destruït en el gran incendi de Roma en temps de Neró. El paper de la deessa lunar és principal. Selene acabà essent reemplaçada per Àrtemis, així que els escriptors posteriors la descrivien com una filla de Zeus o de Pal·las. En l'himne homèrica Hermes, amb la seva patrilinealitat característicament insistent, és la «brillant Selene, filla de Pal·las, fill de Megamedes».
En la genealogia divina tradicional, Hèlios és el seu germà: després que ell acabés el seu viatge pel cel, Selene comença el seu quan la nit cau sobre la terra. Llur germana, Eos, és la deessa de l'alba, qui també va tenir un amant humà: Cèfal

La setena i dotzena foto apareix Mercuri déu de la mitologia romana, era missatger dels déus,[1] protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas. Era un déu important dels negocis, els beneficis i el comerç. El seu nom està relacionat amb Merx-rcis: mercaderia, article, gènere. Segons la interpretatio romana, mitjançant la qual els cultes locals dels pobles conquerits es veien com a variants locals de la pròpia religió, Mercuri va ser identificat amb diversos déus germànics, entre ells Lugus i altres divinitats missatgeres.

Beth Grañén ha dit...

El la novena i tretzena foto trobem a Júpiter és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp. Segons els mites, Júpiter va negociar els principis de la religió romana, entre ells els sacrificis, amb Numa Pompilius, el segon rei de Roma L'element més representatiu d’aquest déu és el llamp; el seu animal sagrat, l'àguila, que va esdevenir un dels símbols més comuns als exèrcits romans i el seu arbre, el roure. Era el líder de la primera tríada capitolina, amb Mart i Quirí, i en la segona era el principal protector de l'Estat, amb Minerva i Juno. El seu equivalent grec era Zeus. En la mitologia influïda pels grecs, Júpiter és germà de Neptú i Plutó, amb qui es va repartir les tres parts del món: el cel, el mar i l'inframón. De vegades també se l'associava a Diespiter, el déu itàlic del cel. El seu equivalent en mitologia etrusca és Tínia.

En la desena i catorzena foto esta Saturn qui va ser una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Va ser identificat amb el tità Cronos, cosa que el va convertir en pare de Júpiter i obligà els romans a donar un final diferent al mite de la titanomàquia d'acord amb la preeminència de què aquest déu gaudia en la religió romana. Efectivament, ells creien que Saturn, un cop vençut, s'havia instal·lat a Itàlia, hostatjat per Janus al Capitoli, i havia ensenyat als aborígens a conrear la terra, conforme als seus antics atributs de déu civilitzador.També es deia que sota el seu regnat la humanitat havia conegut una edat d'or. Tenia un temple al Fòrum antic, al peu de Capitoli, on es custodiava el tresor públic.

Gerard ha dit...

1-En la primera foto es veu el déu Mart, que es el déu de la guerra.
Podem observar en la imatge com té una posse com preparat per anar a la guerra, desafiant.
També sabem que es Mart ja que es veu que porta una llança, un escut, una capa, una espasa i un casc.

2 -En la segona imatge es veu a la deessa Venus, ella és la deessa principalment associada amb l'amor i la bellesa. En la imatge podem saber que es Venus perquè esta sobre una petxina. Penso que Venus esta nua perquè vol exhibir la seva bellesa al màxim, i ella esta tranquila ja que es veu que no li importa que la parella del canto la qual està observant i no l’importa.

3 -En la tercera imatge es veu el déu del sol. El podem distingir ja que porta una corona que representa el sol.Es pot observar com va sobre uns cavalls que estan corrents.Se’l veu com sense cap problema molt tranquil, com si ho domines tot.

4 -Aquí tornem a veure a Mart,però més gran, i més trist amb una pose corporal que no és com la d’abans amb el seu escut pel terra com si estigués trist.

5 - En aquesta imatge es pot veure a la deessa Selene, ella es la deessa lunar. En aquesta imatge podem observar a Selene amb el seu amant. Podem observar a Selene amb la lluna al cap i dur una tela que cobreix el seu cos.Podem veure en aquesta imatge que Selene es jove al igual que el seu amant que esta com dormit.

6 - En aquesta imatge podem observar a Artemis, que també es déu de la lluna al igual que Selene.Se’l pot veure en un carruatge amb cavalls i molt relaxat.
7 - En la setena es veu el déu de Mercuri,que es el missatger dels déus i protector del comerç.En la imatge el podem trobar que porta un barret amb una ala a cada costat,i a les sabates també, i porta un especie de basto.Crec que en la imatge està transportant un missatge
8 -En aquesta imatge es pot veure a Venus un altre cop,dur una tela la qual la tapa, es pot veure que al canto l’acompanya un àngel nu. Es veu en la fotografia que esta tranquila escoltant l’àngel.
9 - En la novena es pot veure el déu Júpiter, és el déu del llamp. Se’l veu segur de si mateix, dur un llamp al puny.
10- En la desena es veu a Saturn. En la imatge es pot veure com Satrun li esta tallant les ales a un àngel, també es pot veure que esta gran perquè se’l veu amb una gran barba blanca .

11 - En aquesta foto es veu a Selene un altre cop. Es pot veure que aqui també porta la lluna al cap i la tela q li envolta el cos, però en aquesta se la veu com més trista.




12 -En aquesta foto es veu a Mercuri un altre cop. Se’l veu amb el barret alat i amb les sabates amb ales. No veig cap canvi amb l’altre foto.

13 -En aquesta foto es torna a veure a Júpiter ,se’l pot reconèixer gràcies a la barba, ja que no surt amb el llamp, se’l segueix veien tranquil com si ningú es pugues ficar amb ell.
14 - Aquí es torna a veure a Saturn,es pot veure com reflex la imatge de cronos menjanse els seus fills.

Alexia Saravia ha dit...

1/4:primera imatge: El Déu és Mart ja que porta un escut ,casc i llança i el veiem amb tots aquests objectes ja que Mart i és el Déu de la guerra.
quarta imatge: En aquesta imatge podem veure a Mart però molt diferent a l’altre imatge primer com està clar que en aquesta imatge és un pintura i l’altre es una escultura, en la primera imatge surt com en posició defensiva ja que és el Déu de la guerra i en aquesta segueix sent el mateix Déu però es veu trist com decepcionat, puc intuir que es perque ha perdut una batalla, o no hi ha ninguna i està aburrit.

2/8:segona imatge: en aquesta imatge podem observar a Venus o Afrodita la deessa de l’amor i la sexualitat, l’he pogut identificar primer per ser una noia, perquè està nua, amb cabells llargs i està en una petxina i en aquesta imatge podem veure a Afrodita com a imatge principal d’un quadre molt famós de Botticelli com es el neixement de Venus.
imatge vuit: en aquesta imatge també està representada Afrodita l’he reconegut pels mateixos atributs que en l’altre imatge exepte perquè ara surt , amb coloms,amb un ángel que representa: cupido que és el seu fill

5/11:imatge cinc: en aquesta imatge podem observar a Selene la deessa de la lluna (la llum) l’he reconegut per la corona en forma de mitja lluna i ella va amb una carro de plata normalment però en aquesta imatge no es percep ja que no està a la imatge.
imatge once: en aquesta imatge podem reconèixer a Selene per la corona de mitja lluna.

3/6:tercera imatge:en aquesta imatge podem observar a Hèlios la personificació del sol en la m mitologia grega.
sisena imatge: el podem reconèixer perquè porta una corona del sol i va amb un carro mogut per cavalls.

7/12:setena imatge:en aquesta imatge podem observar a Hermes o Mercuri que es el Déu missatger,el podem identificar :perquè porta sandàlies, barret amb ales, un caduceu i una capa.
imatge dotze: la diferència que podem observar entre les dues imatges es que en la primera es una pintura i la segona una escultura.

9/13:imatge nou: en aquesta imatge podem observar a zeus/júpiter que es el Déu superior l’he pogut identificar perquè porta un llamp ,tro i un ceptre.
imatge tretze: en aquesta imatge podem observar una escultura del rostre de zeus/júpiter i el podem reconèixer per haver-lo vist en altres fotos ja que tampoc és veu ningún atribut que l’identifiqui i ens ajudi a identificar-lo.

10/14:imatge deu: En aquesta imatge podem observar a Saturn/ crono el Déu és el Déu que protegia els camps sembrats i els fruits del terra, el podem reconèixer perquè deien que devorava als seus fills i en aquesta imatge sembla que vagi a devorar o matar al nen.
imatge catorze: en aquesta imatge podem observar-lo ara si devorant a algú.



Claudia ha dit...

Salvete omnes !!. A continuació comentaré les imatges.

IMATGE (1-4)
En les imatges 1 i 4 podem veure que és el déu Mart, en la mitologia grega Ares.
En la primera imatge podem veure un Mart jove musculat, que sembla que tingui moltes ganes de lluitar, se’l veu guerrer i amb moltes ganes. Va vestit amb una túnica i a les mans porta ben agafades les armes i és per això que es reconeix com el déu Mart.
En la segona imatge ja podem veure un Mart més gran amb bigoti i sembla ser que està trist, no es el Mart que podem veure en la primera imatge guerrer, sinó que és un Mart completament diferent, aquesta obra la va pintar Velázquez, que va retratar a Mart en grandària natural, a partir d'un model viu, potser un soldat veterà, en una postura que recorda al famós Ares Ludovisi. Explota les propietats il·lusionistes de la pintura per evocar la presència d'un home de carn i ossos; el color càlid de les carnacions vivifica la figura, que apareix banyada en una il·luminació atmosfèrica realista, amb la cara enfosquit pel nucli. La laca vermella, líquida i transparent, està barrejada en humit sobre humit amb tocs de vermelló i blanc per crear un joc de plecs i ombres, i manejada amb una fluïdesa que fa pensar en Tintoretto. Hi ha un contrast cromàtic cridaner amb el blau primari del taparrabos, que originalment cobria mica més de la cama esquerra i seguia el contorn de la dreta. És el convincent naturalisme que aconsegueix la innovadora tècnica de Velázquez el que en última instància reivindica la superioritat de l'art que havia escollit en el paragone amb l'escultura. Com és habitual en Velázquez, hi ha un tractament paradoxal del mite, en la construcció representa un paper bàsic l'armadura i altres atributs bèl·lics. D'una banda, la seva presència és el que permet identificar el personatge amb Mart; però, per l'altra, la forma en què s'exhibeixen situa la representació en un terreny ambigu. De la seva armadura, el déu de la guerra només conserva posat l'elm; i en comptes de subjectar alçat el bastó de general, el recolza amb desgana a terra. La rodella, l'espasa i la resta de l'armadura jeuen als peus d'un llit desordenada, la mateixa sobre la qual descansa un Mart de cos lax i actitud malenconiosa. L'ús de referències a armadures i objectes guerrers escampats o amuntegats per terra tenia una llarga tradició figurativa i literària en què cal inscriure aquesta imatge.

IMATGE (2-8)
En les imatges 2 i 8 podem veure que es Venus, en la mitologia grega Afrodita.
En la primera imatge podem observar que és Venus perquè és la deessa de l’amor i de la bellesa, en la imatge veiem a Venus amb el seu cabell llarg, tapan-se les parts baixes i amb la mà es tapa les tetas, i les persones que surten al seu voltant, son cupidos que venen a conquistarla.
En la segona imatge, podem veure que també es Venus. De fons veiem com dos palomas que significa amor, per això la reconeixem, i també pel seu cabell llarg.
Al seu costat podem veure a Cupido, en la mitologia grega Eros. Una cosa que representa molt que es Venus, es que en el seu cabell porta una espècie de perlas que és com de la deessa de la bellesa.

IMATGE (3-6)
En la primera imatge podem veure a Hèlios, en la mitologia grega era el déu del sol o sol invictus, amb una espècie de corona que té forma de sol, porta uns quants cavalls, que van rebre el nom de Flegont ('ardent'), Aetó ('resplendent'), Pirois ('igni') i Èoo ('alba').
En la segona imatge, també sabem que es Hèlios perquè va agafat de unes cordes, que el més segur és que porti els seus quatre cavalls, Flegont ('ardent'), Aetó ('resplendent'), Pirois ('igni') i Èoo ('alba') i també porta una fusta a la mà que serveix perquè els cavalls vagin més ràpid, i apart d’això, també sabem que es Hèlios perquè sembla ser que en el fons hi ha un sol pintat.

victor ha dit...

Salvete omnes ! Ara comentaré les següents imatges :

Imatges 1 i 4/Mart : És el Déu de la guerra. La primera foto de Mart , és jove, està preparat i està pensatiu. El podem reconèixer perquè porta un casc, d'un escut i una llança.
La segona foto de Mart està envellit, El podem reconèixer per el casc, al terra té l’escut i l’espasa, la cuïrassa i la capa vermella.

Imatges 2 i 8/Afrodita: És la Deessa de l’amor, la sexualitat i la bellesa. La podem reconèixer perquè està damunt una petxina, hi han ocells, està nua i tothom està mirant.
La segona foto de l’Afrodita, està estirada damunt d’una tela blanca, i cupido l’està mirant. La podem reconèixer perquè està nua, perquè hi han ocells, i cupido.

Imatges 3 i 6/Hèlios: La primera foto d’Hèlios, El podem reconèixer perquè va damunt d’un cavall i hi ha un sol a sobre el seu cap.
La segona foto d’Hèlios, El podem reconèixer per la capa vermella, perquè està damunt d’un carro, té el sol darrere seu i està sobre els núvols.

Imatges 5 i 11/Selene: És la Deessa de la lluna. En la primera foto La podem reconèixer per la mitja lluna i la capa de color blanc.

I la segona foto La podem reconèixer per la mitja lluna al cap.

Imatges 7 i 12/Hermes: És el Déu del comerç i dels lladres. La primera foto d’Hermes, està volant entre mig dels núvols, i està en acció. El podem reconèixer perquè té un casc, porta una capa i un caduceu.

La segona foto d’Hermes, està mig volant, però no està gaire en acció com l’altre foto l’he reconegut perquè també porta un casc amb ales, unes sabates amb ales, i un caduceu.

Imatges 9 i 13/Zeus: És el Déu del cel, dels fenòmens atmosfèrics i de la justícia. En aquesta imatge sembla estar més preparat que en l’altre. El podem reconèixer perquè te barba, esta assegut en un tro i hi ha una àguila.
En la segona foto sembla no estar gaire en acció, ja que només hi apareix la cara, i l’he reconegut perquè és barbut.

Imatges 10 i 14/Saturn : És el Déu del temps. A la primera foto el reconeixem perquè està menjant-se a un nen.
I a la segona foto sembla com si estigués amb un dels seus fills .