24 de setembre de 2015

Septem dies septimanae...


L'origen del nom dels dies de la setmana és, majoritàriament, llatí i està associat al món de la mitologia, concretament a divinitats amb una forta presència en moltes de les civilitzacions antigues que es corresponen amb astres i planetes d'àmplia visibilitat al cel.

"[...] En conseqüència, el dilluns prové del dies Lunae (en llatí vulgar dies Lunis per analogia a la resta), que significa el dia de la Lluna. El dies Martis ‘dia de Mart’ dóna lloc al dimarts; el dies Mercurii ‘dia de Mercuri’, al dimecres; el dies Iovis ‘dia de Júpiter’, al dijous; i el dies Veneris ‘dia de Venus’, al divendres. El dissabte i el diumenge, per la seua banda, tenen l’origen en dies Saturni ‘dia de Saturn’ i dies Solis ‘dia del Sol’, com demostren Saturday Sunday en anglés. Ara bé, en el nostre cas, el dissabte prové del (diesSabbatum, de l’hebreu sabbath, el ‘descans setmanal dels jueus’. En relació amb el diumenge, el Cristianisme va substituir aquest «dia del Sol» pel (diesdominicus, el ‘dia del Senyor’, de manera que va perdre l’origen solar.

D’altra banda, aquestes llengües occidentals han seguit un procés diferent a l’hora de crear-ne els noms. Així, en podem distingir tres tipus. Les que mantenen el nom die seguit de la divinitat, per exemple el català, l’occità i el llatí: dilluns, dilluns dies Lunae. Les que esmenten primer la divinitat i després die, com ara l’alemany, l’anglés i l’holandés: MontagMonday i Maandag. També ho fa així el japonès: Getsuyôbi. O les que perden el mot die, com són el castellà, el romanés, l’asturlleonés i el gallec:  lunesLuniLlunes i Luns, respectivament. En el segon grup hi ha algunes formes referides a dissabte diumenge que cal comentar. D’una part, l’italià elimina el mot die i fa sabato domenica; en la resta sempre apareix: lunedì, martedì... El francès, d’una altra, el manté en samedi però l’anteposa en dimanche, com ocorre en el primer grup. Aquest fet, no obstant això, no s’esdevé en les llengües que hem usat com a exemple del segon grup, és a dir, l’alemany (Sonntag), l’anglés (Sunday), l’holandés (Zondag) i el japonès (Nichiyôbi).

Queda palès, doncs, que dissabte i diumenge són un cas especial. En aquest sentit, cal comentar que són els únics dies que tenen variació de nombre: dissabtes i diumenges. Mentre que els dies entre setmana no canvien en plural. Per tant, haurem d’evitar les formes col·loquials que afegeixen la vocal de suport, això és, *dillunsos, *dimartjos i *dijousos. Per indicar el plural serà suficient fer-ho amb l’article: els dillunsels dimarts i els dijous."

                                                                       Del blog Societat Lingüística
                                                                       El perquè dels dies de la setmana
                                                                       (dijous, 30 de gener de 2014)

Ara que els discipuli et discipulae de 4t ja heu treballat els nomina disciplinarum i heu elaborat els vostres horaris en llatí, haureu de ser capaços d'esbrinar a quines de les anteriors divinitats esmentades en l'article corresponen les següents imatges, explicant i justificant la vostra tria. Ecce picturae!




41 comentaris:

Judit .Alexandre ha dit...

Imatge 1 i 4: La primera i la cuarta imatge es tracta de Mart. A la primera imatge ho he sapigut pel fet dels objectes que es veuen a l’escultura, com per exemple el casc, la llança i l’escut. Tal i com hem treballat es representa a Mart com a Déu de la guerra i els seus atributs són aquests. Si et fixes molt en l’escultura veus que el rostre de Mart es veu molt jove, i es que es deia que el guerres havia de ser jove, guerra era símbol de Joventud. La primera diferència que veiem entre aquestes dues imatges és que la primera imatge es una escultura i l’altre es una pintura, podem observar que es Mart pel fet dels atributs que el representen, al igual que a l’escultura podem veure que porta un casc, un escut… aquesta pintura està feta pel pintor Diego Velázquez, llavors és molt coneguda i surt a bastantes webs, a la pintura podem veure uns colors més càlids.

Imatge 2 i 8: Aquesta imatge es veu molt fàcilment que es Afrodita(Venus). El que m’ha fet identificar de quina Deessa es tracta ha sigut que la imatge ve d’una pintura molt famosa que es diu el Naixement de Venus que ja havíem treballat alguns cops abans i per això ha sigut bastant fàcil saber de quina deessa es tracta. En la següent imatge tornem a veure a Afrodita, ho podem observar en els atributs que hi han a la pintura, com per exemple, les roses o les oques, si ens hi fixem bé podem veure a un Àngel que podem relacionar amb Cupido, ja que si ens hi fixem podem veure a la mà d’Afrodita hi ha una fletxa, que seria la fletxa de cupido.

Imatge 3 i 6: El Déu que es veu en aquesta imatge és Hèlios, el Déu del Sol. A la imatge es pot apreciar ja que surt ell calvalcan uns cavalls que es un dels atributs que identifica a aquest Déu. Com bé vol dir el seu nom “Sol” ell surt amb un sol al voltant del seu cap, és per això que queda tan clar de quin Déu es tracta. A l’imatge 6 podem identificar al fill de Hèlios, es pot reconèixer ja que el seu rostre es veu més jove, sabem que és fill de Hèlios perquè darrere seu te dibuixat un sol, i perquè coneixem un mite que diu que un dia el fill de Hèlios va agafar el carro del seu pare per provar-lo.

Gala Camps-Mcloughlin ha dit...

Imatge 1 i 4:
Aquest és el déu Mart. Normalment s’identifica la manca de barba, cuïrassa, casc, escut, llança, gal, jove, fort… és el déu de la guerra per això es pinta i es representa d’aquesta manera.

Imatge 2 i 8:
És la deessa Venus. La deessa de l’amor. Aquest quadre s’anomena el naixement de Venus i els personatges pintats al voltant seu són els que la van crear, es podria dir que són els seus pares. Cronos va tallar els genitals d'Urà i els va tirar al mar accidentalment crean a Venus. Va néixer una dona amb una bellesa impressionant, mai va passar per l’etapa d'infància. L’he identificat per el quadre (que ja el coneixia), per el seu rostre pàl·lid i el seu cabell llarg i ondulat.
A la imatge 8 l’he distingit per les roses del seu voltant i els cignes que té al costat (hi ha molts objectes que la representan; dofí, rosas, cigne, colom, pardal…).

Imatge 3 i 6:
La imatge trea es tracta de Hèlios. Ell és la personificació del sol. L’he identificat per la seva corona (l’aurèola del Sol) i el carro amb cavalls que condueix pel cel cada dia fins a l'Oceà que envolta la terra. La segona obra d’art es refereix al mite del fill d’hèlios; un dia el seu fill va voler conduir el carro per tal confirmar els seus dubtes sobre la seva filiació. Hèlios li va deixar. Però quan els cavalls es van adonar de que no portaven a Hèlios es van tornar bojos i van sortir de la ruta. No va poder controlar els cavalls i el fill d’Hèlios va caure mort al riu Erídan.

Imatge 5 i 11:
Selene, la deessa de la lluna és la representada en les imatges cinc i onze. Se la pot distingir perquè porta, molt clarament, una lluna nova visible com a una mena de corona al cap. Similar a hèlios condueix un carruatge platejat per la nit. En la imatge 5 s’observa com la selene li va a fer un petó a un home dormit. Aquesta imatge es refereix al mite d’Endimió que explica la historia de quan la Selene s’enamora d’un mortal.

Imatge 7 i 12:
En aquestes imatges es veu clarament qui és: Hermes, el missatger dels déus. Se'l pot distingir per el Caduceu (l’estri del missatger) que porta a la mà, les ales a les seves sabates i el seu casc que simbolitza la rapidesa. En les dues representacions se’l veu volant cap amunt que jo ho entenc com ell pujant als déus a portar-los un missatge.

Imatge 9 i 13:
A Zeus, el déu dels déus, normalment se’l representa o bé dempeus amb un llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic. En el cas de la imatge 9 està assegut de manera magestica, i així és com l’he identificat.

Imatge 10 i 14:
Saturn és el déu que devora als seus fills per tant és molt fàcil identificar-lo. És representat com un home vell amb una llarga i blanca barba amb un falç a la mà.
La imatge 14 es un quadre del 1819 que forma part de la col·lecció de pintures negres que no va voler comprar ningú per tant el pintor, Goya, les va regalar.

Irene Marqués ha dit...

Imatge 1: en la imatge 1 podem observar al déu Mart. Me basat en això per els seus atributs, la llança i l’escut. També porta un casc crestat, que és un dels atributs que més l’identifica. També per el drap que porta per tapar-se.

Imatge 2: el la 2na imatge podem observar a la deessa Venus o Afrodita. Me basat perquè és un quadre molt famos “El naixement de Venus”. I perquè es pot observar la gran petxina, un atribut molt famós de Venus. Es diu que Venus va néixer dins d’una petxina o de l’escuma de Urà.

Imatge 3: a la 3ra imatge es pot veure amb claredat que estem parlant del déu sol, Hélios.
Es veu amb molta certesa que és ell per el disc solar que porta al voltant del seu cap. També perquè porta un carro amb cavalls, el carro que portava l llum solar a la terra.

Imatge 4: a la imatge quatre surt el famós quadre de Velázquez, un retrat del déu Mart. S’aprecia que és ell per el seu famós casc crestat.

Imatge 5: en aquesta imatge podem veure un quadre sobre Selene. En el quadre s’observa a Selene donan’t-li un petó a Endimió. Me basat en que era ella per la història i per els colors, tota ella blanca, també és pot observar un cavall blanc. Selene portava un carruatge de cavalls.

Imatge 6: en la imatge 6 podem observar al fill d’Hèlios, Faetont. Me basat en que és ell perquè porta el carro que porta llum solar a la terra, el carro té un sol dibuixat i apart hi ha un sol de fons. Sé que és el fill i no Hèlios perquè la persona del quadre no porta el disc solar al cap.

Imatge 7: en aquest quadre surt pintant el déu Mercuri / Hermes. Es veu perfectament que es ell per la vestimenta. Per el seu casc, sobretot per les sabates alades i el seu bastó màgic amb dos serps al voltant.

Imatge 8: en aquesta imatge es veu a Afrodita o Venus. Si et fixes en el quadre a prop seu hi ha dos coloms i una poma verda al terra. Aquests atributs són una gran importància en aquesta deessa. A part al seu costat hi ha Cupido. Un àngel que sol acompanyar-la sempre.

Imatge 9: aquesta escultura està basada en el déu Zeus/Júpiter. L’escultura si ens fixem, Zeus porta un ceptre a la mà i al seu costat té un aguila. Ha Zeus se’l coneix sobretot per l'àguila i el ceptre. També per el llamp però en aquest cas no té cap llamp.

Imatge 10: aquesta pintura és un retrat de Cronos. A cronos se’l coneix molt en que es devorava als seus fills, només haver nascut. En aquesta pintura es pot veure com està ell i a les seves cames, té a un nen petit, el nen té una expressió de por, tristesa. A part a la mà porta una falç. Diuen que Cronos sempre portava una falç, suposo que per matar als fills.

Imatge 11: aquesta escultura és un retrat de la deessa Selene. A aquesta deessa se la coneix per portar una torxa a la mà i en aquesta escultura això es pot observar.

Imatge 12: en aquesta imatge, e spot apreciar una escultura del déu Mercuri. A la mà porta el seu bastó màgic amb serps. Porta el seu casc i les sandàlies alades. A part la posició en la que està fa que reconeixis ràpidament que és ell.

Imatge 13: aquesta escultura només observant-la s’identifica ràpidament que és Zeus. Això ho he sapigut per la seva barba, un gran atribut que el defineix. La seva barba llarga.

Imatge 14: en aquesta última imatge podem observar un quadre molt famós de Francisco de Goya, amb el nom de “Saturn devorant un fill”. Un retrat del déu Cronos menjant-se a un dels seus fills.

Relacions entre imatges:
la imatge 1 i 4 son retrats/escultures del mateix déu, Mart.
La imatge 3 i 6 esta relacionada, en la 3 surt Hèlios i en la 6 surt el seu fill amb el seu carro.
La imatge 2 i la imatge 8, en les dos surt la deessa Afrodita.
La imatge 5 i la imatge 11, podem observar a la mateixa deessa retratada, Selene.
La imatge 7 i la imatge 12, en aquestes dos imatges podem veure perfectament al déu Mercuri.
La imatge 9 i la imatge 13. En aquestes imatges podem observar al déu Zeus/Júpiter.
La imatge 14 i la imatge 10, s´on dos quadres del déu Cronos devorant-se a un dels seus fills.

Judit .Alexandre ha dit...

Imatge 5 i 11: Aquestes dues imatges tracten de Selene, la primera imatge (la 5) és una pintura, sabem que es tracta de Selene ja que sobre el seu cap hi ha una mitja lluna i a Selene se la relaciona amb la lluna, ho sabem també per un mite conegut sobre Selene, com podem veure Selene està observant a un noi, aquell noi que es un pastor i Selene tan adora, el pastor està en un somni etern perquè Selene va demanar que aquest pastor fos etern per així estar amb ell tota la vida, li van concedir però estaria dormint sempre, gràcies a aquest mite sabem que es tracta de Selene. A la següent imatge es tracta d’una escultura, no hi ha masses coses que ens faci saber que es Selene però sí que n’hi ha una que es clau per saber-ho, i es la lluna que també te sobre el cap, això es un atribut clau per saber de qui es tracta.

Imatge 7 i 12: A les imatges 7 i 12 podem reconèixer a Hermes, les dues imatges són bastant semblants, no a nivell d’escultura o de pintura sinó que les dues imatges podem veure a un Hermes molt igual amb les sandàlies amb ales, amb el seu casc amb ales també i el seu bastó rodejat de serps. No hi ha gaire a explicar d’aquestes dues imatges ja que són de les dues imatges més fàcils d’identificar.

Imatge 9 i 13: Aquestes dues imatges podem identificar a Zeus, pare dels homes i dels Déus, també és de les imatges més fàcils de reconèixer. El primer que veiem al veure aquestes dues escultures és la barba llarga de Zeus. L’atribut que més identifica a Zeus es el raig, a cap de les dues escultures hi ha algun raig però si podem veure algun altre atribut com la llança. A la primera imatge podem veure que a prop seu hi te una Àliga, que es un altre atribut de Zeus. A la segona imatge apart de la barba no hi podem observar res més ja que es una escultura només de cara.

Imatge 10 i 14: Per últim trobem aquestes dues imatges representant a Saturn, també són molt fàcils d’identificar perquè a les dues imatges es veu a Saturn devorant o menjant-se a un nen, que representa que es el seu fill, a Saturn se’l coneix molt apart de perquè se’l representa amb la paraula temps també se’l coneix perquè devorava i es menjava als seus fills, que es el que podem observar a les dues imatges se’l veu semblant.

Laura N ha dit...

1- Aquesta estàtua es Mart el déu de la guerra perquè es representa sempre com un guerrer jove i fort amb armadura i casc amb cresta, està posat així perquè té una postura de líder. Porta el color daurat perquè representa al seu fill cupido que té les ales dorades.

2- Aquest quadre es Venus, ja que en el mite representa que venus neix de l'escuma del mar, llavors el vens Céfiros la van guiar fins a Xipre on la van vestir les Hores per ser portada fins al món dels immortals. Venus era representada com una jove dama amb trets temptadors consumats i un somriure dolç convincent. Les flors estan perquè Venus també era coneguda com la deessa dels jardins i els camps.

3-Aquesta imatge és Hèlios perquè sempre es representa com una divinitat de gran bellesa coronat amb una brillant aurèola del sol. Muntat en un carro, que volava pel cel, tirat per quatre bells cavalls que expulsaven foc per la boca. Era el representant del sol.

4- Aquest quadre és Mart, ja que es representa sempre com un home amb un casc amb cresta i armadura que està al terra tirat amb l'escut. Se li representa amb una manera més humana perquè fa referència a un mite que tracta sobre la ruptura de venus i mart i per això està pensetatiu i amb una expressió triste .

5- En aquest quadre es veu a Selene la deessa de la lluna una bella jove amb una mitja lluna al cap i una túnica o vel, al costat es veu a Endimió un pastor mortal, com que ells dos estaven enamorats Selene li va demanar a Zeus que li aconseguís un desig a Endimió i li va concedir el desig de ser eternament jove. Però no se sap qui el va adormir per sempre, llavors Selene cada nit es posava al costat seu mentre dormia.

6- Aquesta imatge és Helios perquè sempre es representa amb una brillant aurèola del sol al cap, Muntat en un carro fabulosa fabricada per He-festo amb or, plata i pedres precioses, que volava pel cel cada dia, tirat per quatre bells cavalls, Observant tot, perquè és el déu que veu tot.

7- Aquest quadre es Mercuri perquè es veu que està volant gràcies a un barret amb ales i unes sandàlies també alades que li donaven una extraordinària mobilitat. A la mà portava una vara adornada amb dues serps enroscades, que li servia per fer màgia o per hipnotitzar a la gent.

Laura N ha dit...

8- En aquest quadre es veu a Venus estirada a sobre d'una tela que li van donar les Hores, al costat del seu fill cupido el déu de l'amor, hi han roses al costat perquè venus és la deessa dels jardins i els camps. La poma daurada que està al costat d'ella, fa referència a un mite que tracta sobre una discussió que va ser causada per Hera, Atenea i Afrodita, perquè Venus va tirar una poma que posava "per a la més bella" i les tres la volien agafar la. Al fons de tot es veu el mar perquè és d'on va néixer.

9- Aquesta estàtua es Júpiter, per què es representa sempre, un home fort com el roure, amb una llarga barba blanca i molt atractiu. Al costat seu hi ha una Àguila perquè és el seu animal sagrat.

10-Aquest quadre es Saturn, perquè era representat sempre com un ancià encorbat, però fort i musculós, amb una gran i espessa barba blanca. Té agafat a cupido per les ales amb la intenció de tallar les ales amb la falç que té agafat amb l'altra mà, per què no voles molt alt. Les fletxes d'orades que estan a terra són de cupido que se li han caigut.

11- Aquesta imatge és Lunae, perquè és una jove donzella que sempre porta una mitja lluna al cap i una torxa a les mans. A l'altra mà està agafant com una túnica o un vel.

12- Aquesta estàtua es Mercuri, està en aquesta postura perquè representa que està volant pel cel observant tot, gràcies a un barret alat i unes sandàlies també alades que fellen que voles molt de pressa. A la mà porta una vara adornada amb dues serps enroscades.

13- Aquesta estàtua es Júpiter perquè sempre es representa com un home molt atractiu, amb una llarga barba blanca. Aquesta divinitat té una cara molt poderosa doncs dominava els núvols, la pluja, el cel, per això era el responsable del llamp, arma amb la qual es defensava dels seus enemics.

14- Aquest quadre es Saturn, perquè fa referència a un mite, sobre un tracte que va fer amb el seu germà Tita, que li va deixar el tron a canvi que un cop mort Saturn, els seus successors fossin els fills de Tità. Cada cop que naixia un nen Saturn se'l menjava per complir aquest tracte. Per això en la imatge surt Saturn menjant-se un dels seus fills.

Eloy ha dit...

1 i 4: Ares
El personatge que surt en la primera diapositiva es Ares ja que ell era el déu de la Guerra més “violent” i a la imatge surt com si fos armat per anar a la guerra.
El que surt en la diapositiva 4 es Ares perquè cumpleix tots el requsits amb el que se’l representa: Un guerrer jove i fort, armat amb casc crestat, cuirassa, llança i escut.


2 i 8: Afrodita
He sapigut que es afrodita, perquè el mite d’ella conta això: Hi han dos versions, una diu que va néixer d’una petxina i l’altre diu que al seu pare li van tallar els genitals i aquests van caure al mar i del mar va néixer ella.
I en la imatge surt ella sortint d'una petxina.
En la 8 és ella perquè principalment la gent l’hi coneix pel mite de la closca però a ella també se l’hi representa nua o amb poca roba, sortint de la mar, sobre una petxina, envoltada de cupidos. De vegades amb poma, coloma i cenyidor.


3 i 6: Hèlios
Perquè aquest deu, estaba coronat amb una aurèola de sol que el conduïa un carro pel cel cada dia fins l’Oceà que envolta la terra y després tornava per la nit. I a més perquè el seu carro estaba com conduït per una mena de bous solars.

5 i 11: Selene
És Selene perquè Selene, principalment se l’hi atribueix amb un carruatge anant pel cel com en la imatge que hem vist abans, però també si aprofondim en la informació, una de les coses per les quals s’identifica ella és perquè portava una micha lluna al cap y avagades anava amb una antorcha com surt en l’imatge,


7 i 12: Hermes
Se li representa amb el caduceu a la mà dreta, sandàlies o talons amb ales, casc o barret amb ales i amb un mantell de viatge.


9 i 13: Jupiter
És representat ordinàriament sota la figura d'un vell majestuós assegut en un tron com surt en l’imathe, que té en una mà un ceptre de xiprer, i en una altra els seus raigs; al seu costat hi ha una àguila amb les ales desplegades.

És ell perquè un dels símbols que él representaba era l’aguila, i esta sentat com si fossi el seu tro perquè ell era el déu romà més important, el que protegia roma, proveïdor de les lleis

10 i 14: Cronos
A ell se li coneix per menjar-se vius als seus fills però pel motiu que he sapigut que es ell és perquè se li representa amb una dalla a la mà o una falç, que va ser el que va fer servir per castrar al seu pare.


Unknown ha dit...

Imatge 1 i 4: A la imatge apareix Mart, es reconeix per l’armadura daurada, el casc, l’escut i la llança que porta a la imatge, ja que ell era el déu de la guerra. La seva posició en la imatge transmet poder, força i valentia, ja que al ser el déu de la guerra no temia res i amb tota la força que tenia podia amb tot, era una divinitat forta i valenta. El que surt en la diapositiva 4 es Ares perquè compleix tots el requisits amb el que se’l representa: Un guerrer jove i fort, armat amb casc crestat, cuirassa, llança i escut.


Imatge 2 i 8: En aquesta imatge apareix la deessa Venus, la deessa de l’amor i la bellesa. A la imatge es veu el seu naixement sorgit de l’escuma del mar. També es pot veure la seva bellesa i la seva postura de deessa bella. En la 8 és ella perquè principalment la gent l’hi coneix pel mite de la closca però a ella també se l’hi representa nua o amb poca roba, sortint de la mar, sobre una petxina, envoltada de cupidos. De vegades amb poma, coloma i cenyidor.


Imatge 3 i 6: Aquest deu, deu del sol, estava coronat amb una aurèola de sol que el conduïa un carro pel cel cada dia fins a l’Oceà que envoltava la terra i després tornava a la nit. I a més perquè el seu carro estava com conduït per una mena de bous.


Imatge 5 i 11: És Selene perquè Selene, principalment se l’hi atribueix amb un carruatge anant pel cel com en la imatge que hem vist abans, però també unes altres característiques per les quals s’identifica ella és perquè portava una mitja lluna a la part superior del cap i de vegades anava amb una torxa com apareix en la imatge 11.


Hermes 7 i 12: Hermes se’l coneix com el missatger dels déus. Se li representa amb el caduceu a la mà dreta amb dues ales a cadascun dels peus, casc o barret amb ales i amb un mantell de viatge.


Imatge 9 i 13: Júpiter també conegut com a Iovis és el principal déu de la mitologia romana. És representat com la figura d'un vell majestuós assegut en un tron de pedra blanca com apareix en la imatge, que té en una mà un ceptre de xiprer, i en una altra els seus raigs; al seu costat hi ha una àguila amb les ales desplegades simbolitzant respecte i poder.


Imatge 10 i 14: Cronos conegut com el déu de saturn és reconegut per menjar-se vius als seus fills, és representat per una dalla a la mà o una falç, que va ser el que va fer servir per castrar al seu pare.

Alba Zapater ha dit...

1.Mart. El reconeixo perquè està representat com un guerrer armat i amb un casc crestat. També se'l presenta amb un escut i una llança anant a la batalla. L'escut simbolitza Roma, i segons la llegenda el seu escut caigué del cel per salvar els romans.

2.Afrodita. La reconeixo perquè està representat com una jove i bella dona completament nua, envoltada per angelots, relacionats amb Eros, el seu propi fill i també déu de l'amor. Pot aparèixer al costat d'altres elements, com dofins o veneres, així com portar pomes o branques de vinya i estar acompanyada per coloms. Esta arribant a la vora del riu després del seu naixement.

3.Hèlios. El reconeixo perquè està coronat amb la lluent aureola del Sol, condueix un carro (pel cel cada dia fins a l'Oceà que envolta la terra i hi tornava cap a l'est a la nit) i esta cavalcant sobre uns cavalls que van rebre els noms: Flegont ('ardent'), Aetó ('resplendent'), Pirois ('igni') i Èoo ('alba').

4.Mart. El reconeixo perquè és un guerrer armat i amb un casc crestat. També se'l presenta amb un escut i una llança anant a la batalla. L'escut simbolitza Roma, i segons la llegenda el seu escut caigué del cel per salvar els romans. El llop i la puput són sagrats per a ell. També apareix representat en monedesde finals del segle iv aC i començaments del segle iii aC.

5.Selene. La reconeixo perquè està representat com una dona molt bella, amb grans i bells atributs, de rostre pàl·lid, esta vestint una túnica, portant una mitja lluna sobre el seu cap i sol portar una antorcha. Està acompanyada del seu estimat, Endimió.

6.Mercuri. Se'l representava amb sandàlies alades (talaria). Va en una carrosa i porta una tunica vermella i blanca.

7.Mercuri. El reconeixo perquè està representat amb sandàlies alades (talaria) i un barret també amb ales (petasos), porta el caduceus, un bastó fet de branca d'olivera, en què hi havia dues serps enroscades i que havia estat un regal del déu Apol·lo. Sovint anava acompanyat d'un gall, anunciador del nou dia, una cabra que representava la fertilitat i una tortuga en referència a la llegenda que el feia autor de la invenció d'una lira amb la closca d'un d'aquests animals.

8.Afrodita. La reconeixo perquè està representat com una jove i bella dona completament nua, envoltada amb freqüència per angelots, relacionats amb Eros, el seu propi fill i també déu de l'amor. Pot aparèixer al costat d'altres elements, com dofins o veneres, així com portar pomes o branques de vinya i estar acompanyada per coloms o cignes: tots ells són alguns dels seus símbols parlants.
9.Zeus. El reconeixo perquè està representat amb el seu animal sagrat, l'àguila, porta una túnica, també porta el cabell i la barba llarga.

10.Cronos. El reconeixo pel seu aspecte d'home molt vell i perquè està matant a un dels seus fills, per menjarsel

11.Selene. La reconeixo perquè està representatera com una dona molt bella, amb grans i bells atributs, de rostre pàl·lid, vestint túniques, portant una mitja lluna sobre el seu cap i portant una antorcha.

12.Mercuri. Se'l representava amb sandàlies alades (talaria) i un barret també amb ales (petasos), duia el caduceus, un bastó fet de branca d'olivera, en què hi havia dues serps enroscades i que havia estat un regal del déu Apol·lo. Sovint anava acompanyat d'un gall, anunciador del nou dia, una cabra que representava la fertilitat i una tortuga en referència a la llegenda que el feia autor de la invenció d'una lira amb la closca d'un d'aquests animals. Igual que Hermes, era el déu dels missatges, l'eloqüència i el comerç, especialment el comerç de cereals.

13.Zeus. El reconeixo pel seu cabell i barba llarga.

14Cronos. El reconeixo perquè s'està menjant un dels seus fills.

Unknown ha dit...

Salvete omnes!!!
2a i 5a diapositiva:
Mart→ Jo penso que és Mart, perquè, és representat com a un guerrer amb armadura (llança, escut, casc…) i amb un elm encrestado i es veu com a una persona jove que va al lluitar a la guerra. En la imatge es pot veure clarament aquests aspectes, sobretot en el que m’he fixat més ha sigut amb l’elm encrestat que hi porta i amb el color daurat que té en l’armadura, en canvi en la 5a diapositiva, es pot veure clarament l’elm encrestat però l’armadura, no es destaca molt i es pot veure com està en el terra en els seus peus, la pose tampoc sembla molt adequada i podem interpretar que està descansant i l’última cosa que podem observar, és que el cuadro sembla ser d’estil barroc.

Unknown ha dit...

Salvete omnes!

Imatge 1→ És el déu Mart. Se l’identifica per la seva armadura de bronze (tot i que en aquest cas és daurada) i la seva llança, ja que, és bàsicament el déu de la guerra. La seva posició transmet valentia, ens indica que té un caràcter brutal, sanguinari. Sempre apareix com a jove perquè els homes que van a la guerra ho són. Es pot apreciar un jove guerrer a punt d’entrar en combat, amb força i actitud.

Imatge 2→ És la deessa Venus. Es pot reconèixer per la seva bellesa natural. L’ambient que la envolta, amb els tons de colors clars combinats amb els foscos, ens dóna a entendre que simbolitza el principi de la vida universal. També la podem reconèixer pel seu atribut: la petxina.

Imatge 3→ És el déu Hèlios. L’he identificat fàcilment per la seva aurèola del Sol, i el seu carro tirat per bous solars. Com es pot apreciar, cavalca per tot el cel muntat a ell.

Imatge 4→ Torna a aparèixer el déu Mart. El representa la seva gran armadura, i el seu casc. A diferència de l’altre imatge, en aquesta se’l veu un guerrer més madur, serè i tranquil, potser pot arribar a transmetre tristesa. La imatge em suggereix, que està cansat, per la seva posició corporal i la seva mirada. A part, la majoria d’objectes estan tirats pel terra, com si estigués exhaust.

Imatge 5→ És la deessa Selene. L’he reconegut fàcilment per l’aurèola en forma de lluna, ja que, aquest símbol la representa. És important l’aparició d’Endimió. La imatge fa referència al mite d’Endimió. Com es pot veure descriu la part en que Selene visita a Endimió, que es troba a la cova descansant. La seva posició cap a ell em transmet tendresa i amor, com al mite.

Imatge 6→ Tornem a veure el déu Hèlios, aquesta vegada sense la seva aurèola. Però hi podem trobar dos elements que el representen molt bé. Un d’ells és el Sol, que el podem veure just al seu darrere, perquè és un dels elements que millor el representa. Un altre element interessant és el carruatge on hi va. Normalment és daurat, com en aquest cas. Es pot veure com condueix el carro pel cel, ja que, es diu que viatjava amb aquest cada dia fins a l’Oceà que envolta la Terra i hi tornava cap a l’est a la nit.

Imatge 7→ En aquesta imatge veig clarament al déu Mercuri. L’element que m’ha permès saber quin déu és, és l’objecte que porta a la mà, perquè normalment apareix agafant-lo. S’anomena caduceu i representa l’estri del missatger. Consisteix en un ceptre alat del que s’enrrollen dos serps. Pel que he observat es troba al cel, perquè representa que és el déu de la comunicació, dels missatges, dels viatgers… També he vist que té dues ales al cap i dues als turmells, que li permeten anar a més velocitat i a desplaçar-se millor, cosa que a un missatger com ell li serveix de gran ajuda.

Imatge 8→ És la deessa Venus. He sapigut quina divinitat era gràcies als dos símbols que la representen: els coloms i la poma. Habitualment se la dibuixa com a una jove nua, (com en aquesta imatge), veient així la seva bellesa i joventut amb més claredat.

Imatge 9→ És el déu Júpiter. Generalment l’identifico per la llança i l’àliga. Que són dos dels seus atributs més importants. També el reconeixo per la peça de roba que porta, ja que, a altres il·lustracions que he vist també la portava posada. És una mena de llençol, un tros de tela, que li cobreix poques parts del seu cos.

Unknown ha dit...

Salvete Onmes!!!

4a i 7a diapositiva:
Hèlios→ Hèlios, era representat com la personificació del Sol, era imaginat com un bell déu coronat amb la brillant aurèola del sol, que conduïa un carro pel cel cada dia fins al Oceà. En la 4a diapositiva es pot veure clarament aquests aspectes sobretot lo de la corona i lo del carro on ell hi va montat. En canvi en la 7a diapositiva a mi m’ha costat una mica més en saber identificar quin déu era, ja que no veia el sol en el seu cap, fins que l’he trobat en el fons de la imatge i després també m’he guiat molt per el carro d’or que condueix i l’ho jove que es pot veure que és jove. A mi personalment m’ha agradat més la segona imatge ja que hi ha més color i per el sol que hi ha en el fons de la imatge.

teke ha dit...

IMATGE 1:
Aquesta imatge fa referència a Ares (Mart en llatí) ja que segons els seus atributs, és representat com un guerrer armat, amb un casc crespat, una llança i un escut, que és exactament la descripció del Déu de la imatge i això és degut a que Ares, és el Déu de la guerra ja que era temperamental, brutal i sanguinari, tot i que abans de ser considerat el Déu de la guerra, era el Déu de la fertilitat i la collita.

IMATGE 2:
Aquesta imatge fa referència a Afrodita (Venus en llatí) per varies coses, la primera i principal característica que fa que pugui identificar que és Afrodita, és que segons el mite, Afrodita va néixer de l’escuma del mar (és una divinitat coneguda per els pescadors i les persones que treballen al mar) i com podem veure a la imatge, Afrodita esta nua dins d’una petxina gegant que surt de l’escuma de la platja. Una altre característica per la qual podem identificar a Afrodita, és que el seu símbol principal són les flors, principalment les roses i les murtres (per la seva blancor i aroma suau i perquè les seves fulles verdes tenen propietats medicinals), i com podem apreciar a la imatge, hi ha varies murtres al voltant de Afrodita. I la tercera i última característica de la imatge que he trobat per poder identificar a Afrodita, és que se la representa nua, i jo crec que és perquè simbolitza la bellesa, l’amor, la fecunditat, l’encant i la seducció femenina i també perquè era molt enamoradissa i sensual, però al mateix temps estava relacionada amb la malicia, ja que enamorava als mortals.

IMATGE 3:
Aquesta imatge fa referència a Hèlios (Sol Invictus en llatí) ja que segons els seus atributs, Hèlios era imaginat com un formós déu coronat amb la lluent aurèola del Sol, ja que és el Déu del sol, que conduïa un carro pel cel cada dia fins a l'Oceà que envoltava la terra i hi tornava cap a l'est a la nit, i a la imatge podem contemplar la corona de sol i també que està conduint el carro pel cel. Relacionat amb això també, el mite de Hèlios diu que el seu fill Faetont, li va agafar el carro al seu pare i el va conduir fins que va perdre el control i sense voler va incendiar la terra.

IMATGE 4:
Aquesta imatge fa referència a Ares (Mart en llatí). A ell, segons els atributs que he dit abans a la imatge 1 se’l reconeix perquè es representat com un guerrer armat, amb un casc crespat, una llança i un escut que segons un dels mites va caure del cel per protegir Roma. Tot això és degut a que Ares és el Déu de la guerra, tot i que abans havia sigut el Déu de la fertilitat i la collita. I com podem veure, molts d’aquests element apareixen a la imatge.

IMATGE 5:
Aquesta imatge fa referència a Selene (Lluna en llatí) ja que segons els atributs de la deessa, hi ha una característica en la imatge que és molt fàcil d’identificar, i és que porta una corona amb forma de mitja lluna, i Selene és la deessa de la Lluna, per tant és obvi. A més a més, una altre característica de la imatge és que l’altre personatge que surt és Endimió, i la escena que representen fa referència a el mite que diu Selene va demanar a Zeus que concedís a Endimió la vida eterna perquè així poguessin estar sempre junts, però Endimió, per altre banda va decidir estar en un somni etern i que només despertaria per estar amb Selene, i la imatge és per la nit, quan Selene va a la cova per poder veure a Endimió.



Adrià Vives ha dit...

Salvete Omnes sóc l’Adrià Vives.
1- En la primera imatge podem identificar a Mart, l’he identificat ja que anava amb un casc, un escut, una llança i una indumentaria de guerrer romà.
2- En la segona imatge he identificat Venus, ja que se la veu a ella que acaba de néixer dins de una ostra i es veu a tota la seva família al voltant, igual que diu el seu mite. També podem veure al fons del quadre d'un paisatge de mar que és el que acostuma a representar Venus.
3- En la tercera imatge podem veure a Helios, ja que és el déu del sol i va amb una corona de un sol al cap. A part va amb 3 cavalls i a Helios se’l a representat en moltes imatges amb els 3 cavalls.

teke ha dit...

IMATGE 7:
Aquesta imatge fa referència a Hermes (Mercuri en llatí) ja que segons els seus atributs, es reconeix per dur el seu casc alat, sandàlies alades, caduceu amb una àliga dalt i unes serps per els dos costats i capa, a més amés se’l representava com un home barbut o un jove vestit com un viatjant, i molts d’aquests elements apareixen a la imatge. A part, Hermes era el Déu encarregat de porta les ànimes dels morts al regne d’Hades, o també en alguns mites o històries feia el paper del missatger, i per això va vestit com un viatjant.

IMATGE 8:
Aquesta imatge fa referència a Afrodita (Venus en llatí) ja que, un altre cop, la imatge representa la bellesa, l’amor, la fecunditat, l’encant i la seducció femenina, que és el que representa la deessa. A més a més, com a l’altre imatge de Afrodita hi ha varies coses, com per exemple les roses i les murtres que estan tapant part del cos de la dona, que són una de es principals característiques per identificar a la deessa.

IMATGE 9:
Aquesta imatge fa referència a Zeus (Júpiter en llatí) que és el Rei dels Déus. Es pot veure ja que segons els seus atributs se'l sol representar amb la mà dreta alçada i amb un llamp, com es pot veure a la imatge. A més a més, uns dels altres atributs més importants de Zeus són l’àliga i el ceptre, i al costat dret inferior de la imatge en podem veure una, d’àliga.També el podem reconèixer per que està assegut amb un posat majestàtic, ja que com he dit anteriorment, Zeus és el Rei dels Déus.

IMATGE 10:
Aquesta imatge fa referència a Cronos (Saturn en llatí) ja que, com he explicat a la imatge 14, el mite d’aquesta divinitat explica que Cronos era el Rei dels Déus, i va tenir molts fills, però se’ls menjava perquè no volia que el destronessin, fins que va néixer Zeus. Va ser quan Rea, la dona de Cronos, li va donar perquè es menges una pedra amb bolquers en comptes de Zeus, i quan Zeus es va fer gran li va donar un verí estrany a Cronos perquè vomites a tots els fills que s’havia menjat ( Poseidón, Deméter, Hestia, Hades y Hera). I com podem veure a la imatge, és un home vell i demacrat, que s’està menjant a una criatura, tal i com diu el mite. A més a més, la diferència entre aquesta i l’altre imatge de Cronos, és que en aquesta surten algun dels atributs d’aquest Déu que ens poden servir per reconeixer-lo, com per exemple les ales que té a l’esquena i la falç que porta a la mà.

Albert Soria ha dit...

Salvete omnes! soc l’Albert Soria
La primera imatge representa a Mart, ha sigut fàcil reconeixe'l ja que Mart sempre es representa armat amb llança i escut, també és característic del Déu el casc amb un plomall com el que portaven els soldats romans.

La segona imatge representa a Venus en el quadre “el naixement de Venus” de Botticelli, és fàcil reconèixer a Venus ja que es sol representar despullada. El quadre representa el moment en que el Déu del vent transporta a Venus (després de néixer) sobre una petxina fins a Chipre a través del mar.

La tercera imatge representa a Helios, el Déu del Sol sobre el seu carro volador, a part de per el carro també es pot veure que és Helios per el disc solar que té sobre el seu cap.

A la imatge número quatre es pot observar a Mart pensatiu en la obra de Velázquez “El dios Marte”, és una obra pintada a l’any 1640 i representa la resignació i la tristesa de Mart quan acaba la seva relació amb Venus, per això té aquesta postura pensativa.

Irene Llobera ha dit...

Salve omnes! 3a i 9a diapositiva:
Venus→ La meva decisió és perquè a venus sempre s’ha la representat com a la deessa de la bellesa i també perquè Venus va néixer d’una petxina al mar i aquests dos aspectes es poden veure clarament en la 3a diapositiva. Venus també es representada com a la deessa de l’amor i la fertilitat de la mitologia romana, però no els he destacat, perquè en la imatge, no es poden identificar tan bé com els altres dos aspectes que he mencionat abans. En canvi en la 9a diapositiva com deixen veure el seu cos nu, com a signe de bellesa. Al costat també es pot observar clarament a Cupido i a una cantonada a dos ànecs enamorats, representant a Venus com a deessa de l’amor.

Adrià Vives ha dit...

Salvete Omnes sóc l’Adrià Vives.
1- En la primera imatge podem identificar a Mart, l’he identificat ja que anava amb un casc, un escut, una llança i una indumentaria de guerrer romà.
2- En la segona imatge he identificat Venus, ja que se la veu a ella que acaba de néixer dins de una ostra i es veu a tota la seva família al voltant, igual que diu el seu mite. També podem veure al fons del quadre d'un paisatge de mar que és el que acostuma a representar Venus.
3- En la tercera imatge podem veure a Helios, ja que és el déu del sol i va amb una corona de un sol al cap. A part va amb 3 cavalls i a Helios se’l a representat en moltes imatges amb els 3 cavalls.
4- En la quarta imatge es veu a Mart, per què se’l relaciona amb un casc i una armadura de guerrer i en aquesta imatge se’l veu amb casc i armadura de guerrer.
5- En la cinquena imatge podem veure representada a Selene, per què en la imatge la podem veure amb una corona d’una lluna al cap i se la veu semi-despullada.

tek ha dit...

IMATGE 11:
Aquesta imatge fa referència a Selene (Lluna) ja que la deessa sovint era representada com a una dona bella i pàl·lida, vestint túniques, portant una mitja lluna sobre el seu cap i portant una torxa, que és exactament el que podem veure a la imatge. La raó per la qual Selene es representava amb una mitja lluna sobre el cap (tot i que molts cops se la representava i reconeixia perquè anava conduint un carro de plata tirat per un jou de bous blancs o un parell de cavalls), és perquè Selene és la deessa de la Lluna.

IMATGE 12:
Aquesta imatge fa referència a Hermes (Mercuri en llatí) ja que, com he dit a la imatge 7, segons els seus atributs, es reconeix per dur el seu casc alat, sandàlies alades, caduceu amb una àliga dalt i unes serps per els dos costats i capa, a més a més se’l representava com un home barbut o un jove vestit com un viatjant, i molts d’aquests elements apareixen a la imatge. A part, Hermes era el Déu encarregat de porta les ànimes dels morts al regne d’Hades, o també en alguns mites o històries feia el paper del missatger, i per això va vestit com un viatjant i ens pot donar la sensació de que s’està movent.

IMATGE 13:
Aquesta imatge fa referència a Zeus (Júpiter en llatí), tot i que potser deu haver alguna raó més per la qual penso que és Zeus, jo l’he reconegut per l’aspecte físic ja que sempre se’l representa així, amb la barba i els cabells llargs i amb una mirada intimidant. Però a més a més, per molt que mai hagués vist la imatge de Zeus jo crec que l’hagués reconegut perquè aquesta escultura de Zeus per mi representa la superioritat, com si el Déu estigués assegut al tro del rei i llavors puc intuir que com Zeus és el Rei del Déus i el pare dels Déus i dels homes, aquesta imatge el representa a ell.

IMATGE 14:
Aquesta imatge fa referència a Cronos (Saturn en llatí) i això ho sabem ja que el mite d’aquesta divinitat explica que Cronos era el Rei dels Déus, i va tenir molts fills, però se’ls menjava perquè no volia que el destronessin, fins que va néixer Zeus. Va ser quan Rea, la dona de Cronos, li va donar perquè es menges una pedra amb bolquers en comptes de Zeus, i quan Zeus es va fer gran li va donar un verí estrany a Cronos perquè vomites a tots els fills que s’havia menjat ( Poseidón, Deméter, Hestia, Hades y Hera). I com podem veure a la imatge, és un home vell i demacrat, que s’està menjant a una criatura, tal i com diu el mite.

Adrià Vives ha dit...

6-En la sisena imatge podem identificar a al fill de Helios, que és Faetó, el podem identificar per què en el seu mite parla que surt amb el seu carro a màxima velocitat i té un accident que li costa la vida.
7- En la setena imatge podem identificar a Mercuri, ja que el seu mite diu que era el missatger dels déus i en la imatge el podem veure amb ales al cap i als turmells, a part del pal que porta.
8- En la vuitena imatge podem veure a Venus, ja que en el quadre la podem veure gairebé tot el cos sencer despullat i per la seva bellesa.
9- En la novena imatge podem identificar a Júpiter, ja que se’l veu sentat en un tro, amb una llança a la seva mà, i amb una àguila al costat fent-li companyia.
10- En la desena imatge podem identificar a Saturn, per què és veu com està devorant el seu fill, com el seu mite deia. El seu mite deia que es va menjar el seu fill per què tenia por de que el destrones.
11- En la onzena imatge podem veure a Selene, ja que se la veu amb una lluna al cap i a ella sempre se la relacionava amb la lluna.
12- En la dotzena imatge podem identificar a Mercuri, ja que se’l veu amb un casc de guerrer i una llança que també és de guerrer.
13- En la tretzena imatge podem veure a Júpiter, el podem identificar per la seva barba i pel seu llarg cabell.
14- En la catorzena imatge podem identificar a Saturn, identifiquem per què en la imatge veiem com surt devorant el seu fll com deia en el seu mite per por a que el destrones.

Albert Soria ha dit...


A la cinquena imatge es veu a Selene quan li fa un petó a Endimió en el quadre “Selena kisses Endymion while he's asleep” de Albert Aublet. Es pot veure que és Selene per la lluna que porta al cap.

A la sisena imatge es pot observar a Faetó, el fill de Helios, conduint el carro alat del seu pare, el qual al cap de poc temps li va causar la mort.

La setena imatge representa a Mercuri, el missatger del deus, es pot veure que és Mercuri fàcilment per les ales als turmells i al casc, també es veu que és Mercuri per el Caduceu que porta a la mà.

La vuitena imatge representa a Venus, és fàcil reconèixer-la perquè va nua i per la seva bellesa.

A la novena imatge es veu a Júpiter, es pot veure que és Júpiter per la seva melena i la barba, també es veu que és ell per el bastó i l’àguila. En aquesta escultura sembla que està assentat en el tron de l'Olimp.

La desena imatge representa a Saturn devorant el seu fill, ja que, com deia el mite, un dels seus fills el destronaria i per això se'ls menjava un a un. Un dia, però, un fill seu va sobreviure i el va matar, Zeus.

En la imatge número onze es pot veure a Selene, se la pot reconèixer per la lluna que té al cap i per una torxa que la representa.

La dotzena imatge representa a Mercuri amb les seves ales (en els turmells i el casc) i amb el Caduceu.

Loira ha dit...

Diapositiva 1:
Se reconèixer que es Mart perquè en l’escultura he sapigut veure la llança, l’escut i el casc que son els atributs que el representen.

Diapositiva 2:
En l’escultura dos podem observar que es la deessa de l’amor, Venus, ja que es veu representada amb el seu atribut que es la petxina que te a sota els peus, i també perquè està nua pero s'està tapant amb el cabell. Aquesta obra està feta per Sandro Botticelli

Diapositiva 3:
Es tracta de Hélios, el deu del sol, ja que en la imatge es veu molt bé els seus 4 cavalls i la seva aureola de sol.

Diapositiva 4:
Aqui tornem a veure a mart pero en aquesta escultura ja es veu més pansit i com si estigués deprimit o s'hagués acabat la guerra ja que no està amb les armes a les mans.

Diapositiva 5:
Podem veure a selene la deessa de la lluna i la podem reconèixer fàcilment perquè porta l’aureola amb una lluna. I aquest quadre representa el mite quan Selen baixa per veure com dorm Edmio nuus.

Diapositiva 6:
Hi podem veure a Hélios com a la imatge 3 pero aquesta vegada no es veuen els cavalls ni l’aureola, en canvi es veu el sol, està a sobre d’un carruatge d’or i porta una llança a la mà que és com si estigués guían als cavalls

Diapositiva 7:
Podem observar a Hermes, déu de la missatgeria i de la medicina i el se identificar per els seus atributs que es poden observar clarament.
Diapositiva 8:
Aquí podem tornar a veure a Venus com en la imatge 2, és la deessa de l’amor i en la imatge podem veure que està acompanyada per cupido, podem veure els dos ocells blancs que estan junts i va nua.

Diapositiva 9:
Trobem a Júpiter, déu dels déus i del cel, el podem identificar per la seva barba i per l'àliga que te al costat. A més porta el ceptre i a la mà hi té una figura que representa la Victòria.

Diapositiva 10:
En aquesta imatge podem identificar que es Saturn per les seves ales i per la seva barba blanca i llarga. A l’hora també el reconeixem perquè li estan tallan les ales a cupido

Diapositiva 11:
Torna a pareixer Selene i igual que en la imatge 5 la reconeixem per la lluna que porta al cap

Diapositiva 12:
Veiem un altre cop a Hermes en la mateixa posició i els mateixos atributs que en la imatge 7.

Diapositiva 13:
A la penúltima imatge i podem tornar a veure a Zeus i el reconeixem per la seva peculiar barba i el seu cabell.

Diapositiva 14:
Per últim veiem a Saturn per segona vegada en un dels quadres més famosos d’ell, del pintor Francisco de Goya, aquest cop menjant-se un dels seus fills.

Irene Llobera ha dit...

Salve!!!

2a i 5a diapositiva:
Mart→ Jo penso que és Mart, perquè, és representat com a un guerrer amb armadura (llança, escut, casc…) i amb un elm encrestado i es veu com a una persona jove que va al lluitar a la guerra. En la imatge es pot veure clarament aquests aspectes, sobretot en el que m’he fixat més ha sigut amb l’elm encrestat que hi porta i amb el color daurat que té en l’armadura, en canvi en la 5a diapositiva, es pot veure clarament l’elm encrestat però l’armadura, no es destaca molt i es pot veure com està en el terra en els seus peus, la pose tampoc sembla molt adequada i podem interpretar que està descansant i l’última cosa que podem observar, és que el cuadro sembla ser d’estil barroc.

4a i 7a diapositiva:
Hèlios→ Hèlios, era representat com la personificació del Sol, era imaginat com un bell déu coronat amb la brillant aurèola del sol, que conduïa un carro pel cel cada dia fins al Oceà. En la 4a diapositiva es pot veure clarament aquests aspectes sobretot lo de la corona i lo del carro on ell hi va montat. En canvi en la 7a diapositiva a mi m’ha costat una mica més en saber identificar quin déu era, ja que no veia el sol en el seu cap, fins que l’he trobat en el fons de la imatge i després també m’he guiat molt per el carro d’or que condueix i l’ho jove que es pot veure que és jove. A mi personalment m’ha agradat més la segona imatge ja que hi ha més color i per el sol que hi ha en el fons de la imatge.

Júlia ha dit...

Salve!
Aquí teniu la meva opinió sobre la presentació sobre els diversos Déus.

A la primera diapositiva, es pot veure clarament que és el Déu de la guerra per la vestimenta per tant és Mart, també el podem identificar per la vestimenta a la quarta diapositiva, però com a diferència el trobem en un posat diferent degut a que Venus l’ha deixat.

En la segona i la vuitena diapositiva trobem la deessa Venus. En la primera escena está arribant a la vora del riu després del seu naixement, envoltada per angelots, al costat de dofins o veneres, en canvi en l’altre escena ja està amb el seu fill Cúpido.

A Hèlios el veurem a la tercera diapositiva cavalgant amb els seus cavalls en la diapositiva tres i la sis.

En la diapositiva número 10 i en la última és el mateix Déu Saturn, el qual està devorant un dels seus fills per tal que el seu germà no s'assabentés i així ell no hagués d’anar a la presó

Zeus el podem apreciar a la tretzena diapositiva i a la novena.
A la novena sabem que és ell degut a que té objectes que el representen hi ha la tretzena ho sabem per la seva aparença.

Selene en una diapositiva la sabem identificar pels objectes que la representen, entre ells la lluna i a l’altre la trobem amb el seu estimat amant Mart.

Finalment en les diapositives set i dotze veiem a Hermes. La diferència que hi ha en les diapositives es que a la dotzena té més elements que el representen en comparació a la setena, com ara: el casc i el bastó.

Xènia ha dit...

Salve,

1- El primer déu que veiem és Mart, ja que en aquesta escultura es pot observar que s'ha representat com a un noi jove, fort, vestit de guerrer, amb un casc crestat, un escut, i una llança.
La postura també ens dóna alguna pista, ja que sembla com si estigués a punt d'anar en combat, a mart moltes vegades s'ha representat anant cap a la guerra, ja que és el Déu de la guerra.

2- En la segona imatge podem observar que la deessa que trobem és Venus.
Identifiquem a aquesta deessa per diferents aspectes del quadre. Primer de tot que s’ha representat com una noia bella, pàl·lida, cabell llarg, la vellesa en aquell moment.
També podem observar que venus está sobre una petxina, i està rodejada d’espuma blanca que hi ha a l’aigua, fent referència al seu mite més famós, el del seu naixement, on explica que venus va néixer dins d’una petxina, a arrel de l'espuma que van produir els genitals del seu pare al ser llençats al mar. Després podem observar que està rodejada de flors, símbolo molt icònic en venus, que també representa que quan ella neix, arriba la primavera. .
Els personatges que l’acompanyen en el quadre representen béns, béns que l’acompanyen des del mitg del mar, on neix, fins a la vora del mar. La dona que veiem a la dreta està a punt de embolicar-la amb una tela vermella, fent referencia a que venus és la deessa de la fertil·litat, i el color vermell és el seu color.

Xènia ha dit...


3- La tercera imatge és el déu helios, el punt més destacable són els rajos de sol que li surten del cap, cosa que sempre s’utilitza per a representar-lo.
Es veu que s’ha representat com a un noi preciós.
També es veu que està sobre un carro el qual està tirat per cavalls.

4- Podem veure que aquest déu és mart, ja que s’observa que porta posat el seu casc, i té tirats al terra l’escut, i el que sembla ser l’armadura de mart.
Desprès veiem que està amb una postura trista, ja que fa referència al mite de Venus i Mart, on venus, en el moment en que els déus s’enteren de la relació entre ells dos, ella decideix deixar a mart. Per això es veu a mart amb una postura trista, ja no s'ha representat com a un noi jove, sinó com algú més humà.

5- La deessa que veiem en el quadre és lunae, la podem reconèixer per la lluna que té sobre el cap, també veiem que s’ha representat com a una dona preciosa.
El context del quadre també ens explica que és Lunae, ja que representa que l’home que té Lunae als seus braços és Endimió, fent referència al mite on s’explica que Lunae s'enamora d'un jove, i li demana a Júpiter que li concedis un desig al seu enamorat, el qual va demanar la juventud eterna, la qual cosa va fer que dormis fins que Lunae vingués, allà es despertaria. El quadre representa el moment en que Lunae va a veure a Endimió després d'haver se complert el seu desig.

Andrea ha dit...

Salvete omnes!

Imatge 1→ És el déu Mart. Se l’identifica per la seva armadura de bronze (tot i que en aquest cas és daurada) i la seva llança, ja que, és bàsicament el déu de la guerra. La seva posició transmet valentia, ens indica que té un caràcter brutal, sanguinari. Sempre apareix com a jove perquè els homes que van a la guerra ho són. Es pot apreciar un jove guerrer a punt d’entrar en combat, amb força i actitud.

Imatge 2→ És la deessa Venus. Es pot reconèixer per la seva bellesa natural. L’ambient que la envolta, amb els tons de colors clars combinats amb els foscos, ens dóna a entendre que simbolitza el principi de la vida universal. També la podem reconèixer pel seu atribut: la petxina.

Imatge 3→ És el déu Hèlios. L’he identificat fàcilment per la seva aurèola del Sol, i el seu carro tirat per bous solars. Com es pot apreciar, cavalca per tot el cel muntat a ell.

Imatge 4→ Torna a aparèixer el déu Mart. El representa la seva gran armadura, i el seu casc. A diferència de l’altre imatge, en aquesta se’l veu un guerrer més madur, serè i tranquil, potser pot arribar a transmetre tristesa. La imatge em suggereix, que està cansat, per la seva posició corporal i la seva mirada. A part, la majoria d’objectes estan tirats pel terra, com si estigués exhaust.

Imatge 5→ És la deessa Selene. L’he reconegut fàcilment per l’aurèola en forma de lluna, ja que, aquest símbol la representa. És important l’aparició d’Endimió. La imatge fa referència al mite d’Endimió. Com es pot veure descriu la part en que Selene visita a Endimió, que es troba a la cova descansant. La seva posició cap a ell em transmet tendresa i amor, com al mite.

Imatge 6→ Tornem a veure el déu Hèlios, aquesta vegada sense la seva aurèola. Però hi podem trobar dos elements que el representen molt bé. Un d’ells és el Sol, que el podem veure just al seu darrere, perquè és un dels elements que millor el representa. Un altre element interessant és el carruatge on hi va. Normalment és daurat, com en aquest cas. Es pot veure com condueix el carro pel cel, ja que, es diu que viatjava amb aquest cada dia fins a l’Oceà que envolta la Terra i hi tornava cap a l’est a la nit.

Imatge 7→ En aquesta imatge veig clarament al déu Mercuri. L’element que m’ha permès saber quin déu és, és l’objecte que porta a la mà, perquè normalment apareix agafant-lo. S’anomena caduceu i representa l’estri del missatger. Consisteix en un ceptre alat del que s’enrrollen dos serps. Pel que he observat es troba al cel, perquè representa que és el déu de la comunicació, dels missatges, dels viatgers… També he vist que té dues ales al cap i dues als turmells, que li permeten anar a més velocitat i a desplaçar-se millor, cosa que a un missatger com ell li serveix de gran ajuda.
Imatge 8→ És la deessa Venus. He sapigut quina divinitat era gràcies als dos símbols que la representen: els coloms i la poma. Habitualment se la dibuixa com a una jove nua, (com en aquesta imatge), veient així la seva bellesa i joventut amb més claredat.

Imatge 9→ És el déu Júpiter. Generalment l’identifico per la llança i l’àliga. Que són dos dels seus atributs més importants. També el reconeixo per la peça de roba que porta, ja que, a altres il·lustracions que he vist també la portava posada. És una mena de llençol, un tros de tela, que li cobreix poques parts del seu cos.

Andrea ha dit...

Imatge 10→ És el déu Cronos. En aquesta pintura podem veure com Cronos està tallant les ales a Cupido. Se’l reconeix per les seves ales i la seva falç. També podem veure un arc i varies fletxes pel terra. Un altre element important que es veu són les dues ales que té a l’esquena.

Imatge 11→ Torna a aparèixer la deessa Selene. Com he dit abans, és fàcil reconèixer quina divinitat és per la aureola en forma de lluna que porta al cap. En aquest cas també apareix amb una torxa a la mà, que també és habitual en moltes altres pintures/escultures on hi surt representada.

Imatge 12→ En aquesta imatge torna a sortir el déu Mercuri. A part de portar el casc amb les dues ales i les ales als peus, està posat en una posició diferent. Aquesta vegada, em dona la sensació de que està volant o a punt de fer-ho. És una posició delicada, com si estigués volant amb precaució però a la vegada ràpidament, com ha de ser un missatger.

Imatge 13→ És el déu Júpiter. El seu rostre em transmet poder i força. Es pot veure un jove majestuós. És reconegut per la seva barba i cabells llargs.

Imatge 14→ Es pot veure clarament a Cronos devorant a un dels seus fills. Aquesta pintura és una representació del mite, el qual explica que cronos va devorar als seus fills vius.

Ferran ha dit...

Salvete omnes

1- Mart: Sense cap mena de dubte és Mart, es nota perquè va armat amb un escut, una llança i un casc
2- Venus: Representa el naixement de Venus, es nota perquè neix d’una petxina ja que Saturn va llençar els testicles d'Urà al mar i d’aquí va néixer ella. El Zèfir i la nimfa Aurora bufen i empenyen de forma suau a Venus, la qual es desplaça sobre una petxina cap a la costa, lloc on l’espera l’Hora primavera amb l’objectiu de cobrir-la amb un mantell florit.
Aquesta obra és de Botticelli,
3- Helios: Aquesta escultura representa a Helios muntant el seu carro creuant el cel.
4- Mart: En aquest quadre apareix Mart tapat amb poca roba i amb les eines de guerra per terra, té un posat de fracàs o desgracia juntament amb una expressió a la cara de fàstic. És un quadre molt famós de Velázquez.
5- Selen: En aquest quadre apareixen Selen i Endimió, es nota perquè Selen té una lluna al cap. Selen anava a veure cada nit a Endimió quan estava adormit i probablement aquesta és una d’aquestes visites.
6-Helios: En aquest quadre apareix Helios al seu carruatge, està anat d’est a oest. Es nota que es ell ja que surt el sol darrera i va amb el carro.
7- Mercuri: És Mercuri sense cap mena de dubte ja que apareix amb el seu particular caduceu, la Talaria (sandàlies alades). Apareix a l’olimp i probablement estara enviant algun missatge.
8- Venus: Apareixen Venus amb el seu fill Cupido aquesta obra d’Alessandro Allori. Es nota perquè apareix un jove amb ales i un arc.
9- Júpiter: Apareix un home assentat en un tron, al voltant té una aguila (animal representatiu de Júpiter). L’home està assegut en un posició que transmet autoritat.
10- Cronos: Apareix Cronos tallantli les ales a Cupido, Cupido té l’arc i les fletxes a terra que m’imagino que significa que ha estat derrotat. Potser el temps guanya l’amor en aquesta situació
11- Selen: En aquesta escultura de relleu apareix Selen, és inconfusible ja que té la lluna al cap .
12- Mercuri: Apareix Mercuri vestit amb les sandàlies alades, el casc alat i el caduceu.
13- Júpiter: Apareix Júpiter amb el seu típic posat de saviesa, la seva barba llarga que li dona un gran autoritat.
14- Cronos: És un famossisima obra de Goya on hi surt cronos menjant algun dels seus fills. Però el més probable és que aquesta obra no només signifiqui això, mirant l’època on va viure Goya (Antic Règim: absolutisme, abús de poder…) podria significar com les persones estaven “menjant” a les persones. Unes persones estaven vivint de maravella mentres les altres s’estaven morint

Ferran Calzada Borrell

Anònim ha dit...

7- Aquest Déu és Mercuri. El més característic són el seu casc alat, i els peus alats també. També podem veure el seu característic bastó fet amb una branca d’olivera, i enroscat amb dues serps. Mercuri és el missatger dels Déus, i en el quadre representa que està anant a l’olimp, com si anés a portar un missatge a un altre Déu.

8- La Deessa que veiem en el quadre és Venus. El símbol més iconic, apart de la seva bellesa, la pell pàl·lida, i el motiu floral que porta al cap, veiem que hi ha un nen al seu costat, el qual és cupido on es veu que té unes ales a l’esquena i la seva mare ha agafat el seu arc amb una fletxa.
Després veiem que al seu costat hi han dos coloms blancs, els quals són símbols de veuns, on actualment el hem traslladat a símbol de la pau.
Després hi han unes flors, les quals són símbol molt important de venus ja que representa la primavera. Sota les flors trobem una poma daurada, fent referència a un mite on expliquen que a una boda es va tirar una poma daurada, on posava que era per a la més preciosa, al final se la va quedar venus, això és el que representa.

9- En aquesta estatua veiem que el Déu representat és Júpiter. sempre se'l representa dret, o assegut amb una postura imponent, on té al radera una aguila, el seu animal. Moltes vegades es representa a Júpiter barbut, empunyant un bastó, o un raig, en aquest cas un bastó.

10- En aquest quadre veiem a Saturn, moltes vegades sel representa amb dues ales a la seva esquena, i sempre com a un home vell, ja que és el Déu del temps. En aquesta imatge es veu que li està tallant les ales a Cupido fent referencia a la frase “ L’amor ho venç tot, però el temps venç l’amor” Veiem que aquell nen és cupido per les característiques ales, l’arc i les seves fletxes tirades al terra.

Xènia ha dit...

10- En aquest quadre veiem a Saturn, moltes vegades sel representa amb dues ales a la seva esquena, i sempre com a un home vell, ja que és el Déu del temps. En aquesta imatge es veu que li està tallant les ales a Cupido fent referencia a la frase “ L’amor ho venç tot, però el temps venç l’amor” Veiem que aquell nen és cupido per les característiques ales, l’arc i les seves fletxes tirades al terra.
Saturn està tallant-li les ales a Cupido amb una guadanya, la qual és un símbol molt iconic de Saturn.

11- Aquesta Deessa és Lunae, per la característica lluna sobre el cap,

12- La següent escultura és Mercuri, el més vistós són el seu barret alat, i els seus peus alats, també el seu bastó fet amb una branca d’olivera, enroscada amb dues serps.

13- Aquest Déu és Júpiter, no hi ha molt on mirar per detectar-ho, però s'entén per la seva barba, i els seus cabells llargs.

14- I per últim, tenim a Saturn, on es veu com un home vell. El que ens posa en context de qui és, és la situació, on es veu que s'està menjant a un nen, que representa el seu mite més famós, el qual explica que Saturn, amb la por de que un dels seus fills fessin el mateix que va fer ell amb el seu pare, decideix menjarsels a mesure que van naixent, per així evitar que facin res cap dels seus fills. Aquest mite és tan famós que aquesta situació, de Saturn menjant se als seus fills, ajuda a entendre que és ell.

Irene Llobera ha dit...

Salve!!!

8a i 13a diapositiva:
Hermes→ En les dos imatges es poden veure clarament el casc sobre el seu cap i el petàs. En la 13a diapositiva es pot contemplar, que sota el peu de Hermes hi ha un cap, però no puc identificar de qui es tracta, una altre cosa que m’ha cridat l’atenció de les dos diapositives, és la postura en la que està.

10a i 14a diapositiva:
Júpiter→ Es veu clarament que és Júpiter, ja que el seu aspecte, és d’un home barbut, assegut en un tron, amb un llamp o un captre a la mà, també apareix l’àliga i per últim se’l veu un home molt fort i a la 10a diapositiva apareixen tots aquests conceptes. En la 14a diapositiva, no es pot observar el seu cos, però es pot observar com he dit abans, que és un home barbut i amb ple de confiança.

LLIBERT ha dit...

En aquesta imatge hi podem reconèixer a Mart, principalment per dur un casc i una llança.
Aquesta és una obra molt cèlebre del segle XV. A l’obra hi veiem a Venus, representada amb els cabells llargs i rossos. A l’escena, Venus està situada en el centre del quadre, just en el moment en el qual surt del mar. Fecundat per la pluja de roses que simbolitza el semen d’Urà. El Zèfir i la nimfa Aurora bufen i empenyen de forma suau a Venus, la qual es desplaça sobre una petxina cap a la costa, lloc on l’espera l’Hora primavera amb l’objectiu de cobrir-la amb un mantell florit. Aquest quadre el podem relacionar amb el mite del Naixement de Venus però ara bé, el podem relacionar la creença cristiana del naixement d’ànimes a través d’aigues baptismals. Em sembla que és una obra molt complexa i amb molts matisos.
Aquí hi podem reconèixer a Hèlios, això saben gràcies a que l’acompanyen 4 cavalls i perquè duu una espècie de sol al cap. La llegenda d’aquests quatre cavalls diu que Hèlios es lleva cada dia de bon matí i passeja amb el seu carro estirat per quatre cavalls: Pyrois, Eos, Aethon y Flegon. Aleshores viatge a través del cel i descendeix pel l’oest. Es un bonica obra que fa referència a una història molt interessant.
És una pintura molt famosa de Velázquez. En aquest pintura hi tornem a veure a Mart, el reconeixem gràcies al seu casc. Es diu que aquest quadre reflecteix el fi de l’amor amb Venus. Això és per la cara i desolació que Velázquez ha representat.
En aquest quadre hi veiem clarament a Selene perquè la representen amb una lluna i a Endimió. L’obra en parla del famós mite de Selene i Endimió en el que Endimió cau en un somni profund on només pot ser despertat cada nit per la seva estimada Selene.
Aquesta obra protagonitzada per Hèlios ensenya com el Hèlios va en el seu carro estirat per quatre cavalls: Pyrois, Eos, Aethon y Flegon.
La setena es una pintura protagonitzada per Mercuri que du el seu bastó característic i passeja per l’Olimp.
En aquesta pintura està representada Venus juntament amb Cupido, que segons la mitologia és el seu fill. Cupido està representat amb dues ales i un arc i Venus està representada amb la ja clàssica nuesa.
Apareix Júpiter, el reconeixem perquè duu el seu pal i al costat hi té una àguila. L’escultura representa a Júpiter assegut en el seu tro.
En el quadre surt Cronos tallant-li les ales a cupido amb la seva dalla. Aquesta pintura ens fa referència a la frase “El amor tot ho venç, pero el temps venç a l’amor.
Aquí hi reconeixem clarament a Selene, bàsicament perquè duu una mitja lluna en una diadema.
En aquesta escultura tant característica apareix Mercuri amb el seu clàssic bastó. Mercuri està representat amb aquesta posició per parlar de les qualitats de Mercuri sobretot de la seva velocitat.
Aquí hi reconeixem a Júpiter per els seus clàssics atributs físics.
Aquesta és una imatge espectacular de Saturn devorant al seu propi fill. L’obra fa referència a que Saturn va devorar als seus fills per por de ser destronat per ells.
LLIBERT

Irene Llobera ha dit...

Salve!!!

11a 15a diapositiva:
Cronos→ En la 11a diapositiva es pot observar, com Cronos esta devorant a un angelet o també podría ser Cupido. També com que a Cronos se'l representa com a un déu que és menjava els seus fills, també en la imatge es pot veure i per últim les seves alea, ja que tenia ales per el temps que passava molt ràpid i per últim la Dalla de la mort que està agafant. En la 15a diapositiva, es pot veure molt millor que és Cronos, ja que aquest quadre és molt famós, per les seves pintures i les expressions que es mostren i per últim en aquesta imatge es pot veure clarament com està devorant a un fill seu.

12a i 6a diapositiva:
Selene→ En la 12a diapositiva, es pot veure clarament la mitja lluna sobre el seu cap, perquè a Selene se la representa així, a part dels seus vels i sobretot per la torxa que agafa. Un detall que m’he fixat, ha sigut el cercle que l’envolta i he pensat que podria ser la lluna. I per últim en la 6a diapositiva es pot veure a Hèlios al seu costat dormint i a Selene mirant-lo enamoradament, a part de la lluna i les seves túniques.

Alba Vázquez ha dit...

Imatge 1 i 4 (MART) : El Déu que veiem en les dues imatges jo crec que és Mart. Ja que en la primera imatge el podem reconèixer per la llança, l’escut i el casc. En la quarta trobem els mateixos atributs que a la primera amb els quals podem indentificarlo. En la primera veiem un Mart preparat per entrar en combat amb totes les armes necessàries i en canvi en la quarta imatge veiem un Mart més trist, amb les armes al terra.

Imatge 2 i 8 (VENUS) : La Deessa que veiem és Venus. En el mite de Venus ens diuen que va néixer d’una petxina o del genitals d’Urà. En la imatge dos veiem el famós quadre d’ella sortint de la petxina. També podem saber que és ella perquè el seu fill és cupido, perquè normalment la representen nua i a més a més el mite diu que va néixer un dia de primavera i per això tant en la imatge 2 com en la imatge 8 d’alguna manera en algun lloc podem veure representada la primavera.

Imatge 3 i 6 (HÈLIOS) : Aquest Déu te una aureola solar que el conduïa en els llargs viatges que feia cada dia en el seu carro, conduït per bous. Per això sabem que és Hèlios.

Imatge 5 i 11 (SELENE) : És Selene perquè a ella se la representa amb la mitja lluna al cap i amb la torxa que il·lumina la nit.

Imatge 7 i 12 (HERMES) : Hermes sempre és representat per les sabates amb ales i el casc d’ales. En totes dues surten aquests atributs.

Imatge 9 i 13 (JÚPITER) : Sempre se'l reconeix per la imatge d’un vell amb barba i cara seriosa assegut en un tron. També el reconeixem pels raigs i l’àliga que està al costat del Déu.

Imatge 10 i 14 (CRONOS) : En una de les imatges es reconeix Cronos pel seu mite tant peculiar (en el que ell es menja els seus propis fills). En l’altra imatge el podem veure amb la dalla a la mà amb la que va castrar el seu pare.

judit brotons güell ha dit...

Imatge 1: La primera imatge representa a Mart, ja que sen el Déu de la guerra porta posada una mena d’armadura daurada, un escut rodó, una llança i una llarga capa també daurats. També porta un casc de gladiadors romans amb la seva forma tan única cosa que em fa pensar que els romans utilitzaven el casc de gladiador amb aquest disseny en el seu honor. També a totes les representacions Mart surt amb un cos atlètic i aquest és el cas de la imatge per tant també em fa pensar que és ell però no és la prova definitiva que m’indica que és ell.

Imatge 4: En aquest cas també és Mart i és fàcil detectar-lo perquè porta el seu casc de batalla que sempre porta, al terra podem veure el seu escut i una espasa, que son símbols de guerra i ell m’és el Déu. Com he dit abans el seu cos en aquest cas també és bastant atlètic i això pot ser un dels motius.

Imatge 2: La de la imatge és Venus i és molt obvi per l’escenari on està situada perquè com explica al seu mite que neix del mar Mediterrani surt de dins d’una petxina està representada a sobre d’una en la imatge, La imatge reflecteix perfectament el mite. Físicament també es pot apreciar que és venus per la seva llarga i daurada cavallera i la seva pell pàl·lida. També el gest de tapar-se aquelles determinades parts del cos amb els cabells és un gest femení cosa que ella fa per ser la deessa de la bellesa i amor.

Imatge 8: Aquesta imatge també és Venus, i l’escenari en aquest cas també ajuda en identificar-la ja que com espot veure a la imatge hi apareix Cupido, un gran símbol de l’amor, dos coloms enamorats també símbolitza l’amor i hi ha moltes flors cosa que podem relacionar amb Venus ja que també està relacionada amb la primavera. La seva pell pàl·lida, els seus cabells rossos i la seva bellesa també ens indiquen que es tracta de Venus.

Imatge 3: La tercera imatge representa a Hèlios , es pot observar sobretot perquè porta al cap la seva característica corona en forma d’una mena de sol i també perquè està situat a dalt del seu carro estirat per cavalls el qual només podria representar-lo a ell ja que és un símbol seu i no de cap altre Déu. Si lagues de reconèixer pel rostre no crec que fos capaç ja que no té cap element característic almenys en aquesta obra.

Imatge 6: Aquesta imatge és d’Hèlios, es veu clarament que està assegut al seu carro el qual és estirat per quatre cavalls tot i que en aquesta imatge no es veuen es poden identificar, a més Apol·lo porta un fuet a la mà que suposo que utilitza per fer córrer els cavalls. El carro té un sol a la roda que és el seu símbol. Tot i que no porta la seva corona en forma de sol.

Imatge 5: Aquesta imatge és de Selene amb Endimió, l’home del seu conegut mite, el mite que explica que Selene el va veure dormint i es va enamorar d’ell, el va despertar amb un petó i junts li van demanar a Zeus la eterna juventut d’Endimió i Zeus el va posar a dormir eternament. Selene porta la seva diadema amb una mitja lluna tan única que la representa amb un cavall a la mà que representa el seu carro de plata que també la representa. Endimió porta a la mà un instrument de pastor i també per això es pot identificar que és ell.

Imatge 11: Veiem la escultura de Selene, De seguida he vist que era Selene per la seva diadema de mitja lluna al cap representativa, per la seva aparença femenina, els seus cabells, la túnica amb la qual acostuma a ser representada. L’antorxa que porta a la mà suposo que és un símbol de llibertat tot i que no ho sé segur.

judit brotons güell ha dit...

Imatge 7: En aquesta imatge Hermes, sembla que està complint amb la seva tasca de missatger ja que està volant pel cel i a la mà porta un paper que interpreto que és el missatge, Les seves sabates son una mena de sandàlies amb unes ales suposo que per anar més ràpid i també les ales al seu casc i al seu bastó. Suposo que aquestes decoracions que sempre porta son per volar i com a símbol de missatger.

Imatge 12: Aquesta imatge representa perfectament a Hermes, el Déu missatger, com sempre mostrant el seu casc alat, les seves sandàlies punxegudes amb ales incorporades i finalment el seu bastó en forma d’àguila Hermes va nu i s’aguanta amb una sola cama amb un equilibri sorprenent, demostrant per que és el Déu missatger i lladre ja que es necessita una habilitat especial per fer tant una cosa com l’altre.

Imatge 9: Puc reconèixer a Zeus, clarament ja que les seves característiques facials son molt reconeixibles com ara la seva barba i els cabells. Porta una figura a la seva mà la qual no sé interpretar i també una llança que imposa bastant. Està assegut en un tro, cosa que el representa molt, i té una àguila al seu costat que és un dels seus símbols més importants ja que fan que sembli que té més poder.

Imatge 13: Aquí tornem a tenir a Zeus es pot reconèixer sobretot pels seus cabells i barba a més l'estàtua transmet una sensació de seguretat i de poder i només amb mirar l’obra es pot saber que és ell o més ben dit quan la mires no penses en qualsevol altre Déu sinó que directament penses en Zeus o almenys aquest ha estat el meu cas




Imatge 10:, En aquesta imatge veiem a Saturn,el primer en que em baso per dir que és Saturn és el fet de que està menjant-se un bebé que sembla ser cupido ja que veiem un petit arc amb fletxes al terra cosa que s’explica a un mite i fa per condició del seu germà. Físicament podem veure la seva llarga barba que el representa, també té unes ales.

Imatge 14: Clarament podem observar a Saturn representat per Goya una de les seves obres més famoses, en aquesta obra està representat amb un físic una mica tenebrós per la seva mirada, cos i detalls menjant-se en aquest cas al seu propi fill, per la condició del seu germà com he dit abans. En aquest cas se’l reconeix fàcilment ja que al igual que Zeus abans al mirar aquest quadre només penses en Saturn com a possible protagonista.

Anònim ha dit...

Imatge 1 i la 4 (Mart)
Com podem veure en la obra d'art veiem el déu Mart, representat amb l'escut i la llança.
L'escut simbolitza Roma. Segons la llegenda el seu escut el va fer caure Jupiter del cel per salvar els romans de les males collites.

Imatge 2 i la 8(Venus)
En el quadre podem veure representada una musa amb una gran bellesa. Podem veure com la musa no mostra del tot el seu cos.

Imatge 3 i la 6 (Sol)
En el requadre de pedra podem apreciar el deu sol pujant cap a l'olimp en un carro tirat per quatre cavalls.
Imatge 5 i la 11 (Saturn)
L’obra de Goya expresa una escena horrorosa davant l'horror caníbal del déu Cronos.

L’obra fa reflexionar del que la gent és capàs de fer per tenir poder.

Imatge 7 i la 12 (Jupiter)
Es pot veure un gran detall en la esculpió de la barba i els cabells.
La seva cara inexpressiva i representa saviesa.

Imatge 9 i la 13: (Faetó)
Una obra que transmet el dramatisme amb una escena carregada de tensió.
Les tonalitats grogues i fosques. Les pinzellades ràpides per representar la velocitat

Laia ha dit...

Salvete Omnes!

1. La primera imatge representa Mart, Déu de la guerra. Els elements que daurats són els objectes que més representen a Mart, com la llança, l’escut, la capa i el casc, que serien els objectes que faria servir algú que va a lluitar una guerra.

2. La segona es Venus, es pot reconèixer perquè ella està dintre una petxina i la llegenda de Venus diu que ella va néixer a partir de la espuma de la castració del seu pare que va caure el mar, i llavors ella va aparèixer a la vora del mar en una petxina.

3. La tercera imatge és Hèlios, representat amb una brillant corona de aureola del sol, muntat en un carro estirat per quatre cavalls que expulsaven foc per la boca.

4. Aquesta imatge podem reconèixer que es Mart és el Déu de la guerra i en aquesta imatge porta posa’t un casc i al terra hi ha el que sembla un escut, que és el que portaria algú si hagués d’anar a lluitar a la guerra.

5. Sabem que és Selene principalment per la mitja lluna que porta al cap, ja que ella és la deessa de la lluna. Al costat hi ha endimió, pastor mortal de qui ella estava enamorada.

6. En aquesta imatge hi ha representat Hèlios, Déu del sol. A la imatge hi ha representat Hélios en el seu carro sobre dels núvols i a darrera hi podem veure el sol

7. En aquesta imatge hi ha Hermes, representat volant entre els núvols amb les ales al cap i als peus i amb el seu caduceu amb les dues serps creuades a la seva mà.

8. En aquesta imatge reconeixem a Venus gràcies a que esta mig nua i és la deessa de la sexualitat i també perquè està amb Cupido, el seu fill.

9. És Zeus perquè està representat com a un home adult, intimidant, amb molt de poder.

10. Podem reconèixer a Saturn ja que té barba i té un nen agafat i una arma a la mà, està a punt de menjar-se’l, com feia amb tots els seus fills.

11. Selene apareix a la imatge i ho podem reconèixer sobretot gràcies a la mitja lluna que sempre porta el cap ja que ella és la deessa de la lluna i a la torxa a la seva mà.

12. Aquesta imatge hi és Hermes representat, com sempre, amb el seu Patàs i les Talàries amb ales i també amb amb el seu Caduceu amb dues serps creuades a la mà.

13. Reconeixem a Zeus gràcies a la seva barba, cabell llarg i aparença a home adult i savi.

14. Saturn en aquesta imatge apareix amb un dels seus fills mig devorat a les seves mans i ell acabant de menjar-se’l amb cara de terror.

Mara ha dit...

Imatge 1 i 4: A la imatge apareix Mart, es reconeix per l’armadura daurada, el casc, l’escut i la llança que porta a la imatge, ja que ell era el déu de la guerra. La seva posició en la imatge transmet poder, força i valentia, ja que al ser el déu de la guerra no temia res i amb tota la força que tenia podia amb tot, era una divinitat forta i valenta. El que surt en la diapositiva 4 es Ares perquè compleix tots el requisits amb el que se’l representa: Un guerrer jove i fort, armat amb casc crestat, cuirassa, llança i escut.


Imatge 2 i 8: En aquesta imatge apareix la deessa Venus, la deessa de l’amor i la bellesa. A la imatge es veu el seu naixement sorgit de l’escuma del mar. També es pot veure la seva bellesa i la seva postura de deessa bella. En la 8 és ella perquè principalment la gent l’hi coneix pel mite de la closca però a ella també se l’hi representa nua o amb poca roba, sortint de la mar, sobre una petxina, envoltada de cupidos. De vegades amb poma, coloma i cenyidor.


Imatge 3 i 6: Aquest deu, deu del sol, estava coronat amb una aurèola de sol que el conduïa un carro pel cel cada dia fins a l’Oceà que envoltava la terra i després tornava a la nit. I a més perquè el seu carro estava com conduït per una mena de bous.


Imatge 5 i 11: És Selene perquè Selene, principalment se l’hi atribueix amb un carruatge anant pel cel com en la imatge que hem vist abans, però també unes altres característiques per les quals s’identifica ella és perquè portava una mitja lluna a la part superior del cap i de vegades anava amb una torxa com apareix en la imatge 11.


Hermes 7 i 12: Hermes se’l coneix com el missatger dels déus. Se li representa amb el caduceu a la mà dreta amb dues ales a cadascun dels peus, casc o barret amb ales i amb un mantell de viatge.


Imatge 9 i 13: Júpiter també conegut com a Iovis és el principal déu de la mitologia romana. És representat com la figura d'un vell majestuós assegut en un tron de pedra blanca com apareix en la imatge, que té en una mà un ceptre de xiprer, i en una altra els seus raigs; al seu costat hi ha una àguila amb les ales desplegades simbolitzant respecte i poder.


Imatge 10 i 14: Cronos conegut com el déu de saturn és reconegut per menjar-se vius als seus fills, és representat per una dalla a la mà o una falç, que va ser el que va fer servir per castrar al seu pare.

Nacho Aparicio ha dit...

Imatge 1

El déu que surt a la primera imatge és el Déu Mart.
L’he reconegut pel seu escut i el casc que porta al cap, ja que representan la guerra i Mart és el Déu de la guerra.


Imatge 2

La deessa que surt a la segona imatge és la deessa Venus.
Se la reconeix per la seva bellesa natural i en el decorat de la imatge es veu que esta el mar i també es veu la petxina.


Imatge 3

El déu que surt a la tercera imatge és el déu Hèlios.
L’he reconegut gràcies a la aureola del sol.
A la imatge no es veu molt bé pero esta cavalcant sobre el cel.

Imatge 4

En aquesta imatge torna a sortir el déu Mart.
Se'l reconeix ja que porta una gran armadura i el casc i l'escut son les coses que el caracteritzen.

Imatge 5

La deessa que surt a la cinquena imatge és la deessa Selene.
La he reconegut gràcies a que en el cap porta una gran aureola en forma de lluna.


Imatge 6

El déu que surt a la sisena imatge torna a ser el déu Helios.
Es reconeix grracies a que en la imatge surt un gran sol al derrere i perque esta conduint un carro ja que es diu que viatjava amb aquest cada dia fins a l’Oceà que envolta la Terra i hi tornava cap a l’est a la nit.

Imatge 7

El déu que surt a la setena imatge torna a ser el déu Mercuri.
L’he pogut reconèixer ja que com es el déu missatger porte les ales als peus y al cap pero poder anar molt més ràpid.


Imatge 8

La deessa que surt a la vuitena imatge és la deessa Venus.
La he reconegut ja que sempre surt amb el colom i una poma, i apart sempre se le representa amb el cos nu per representar la bellesa.


Imatge 9

El déu que surt a la novena imatge és el Déu Júpiter.
Le pogut reconèixer ja que sempre se'l representa amb la llança i l'àliga al costat,


Imatge 10

El déu que surt a la deuena imatge és el Déu Cronos.
En la imatge veiem com Cronos li està tallant les ales a cupido amb una gran falç,també se'l pot reconèixer per les ales que porta a la esquena,


Imatge 11

La deessa que surt en aquesta imatge és la deessa Selene.
Torno a repetir que es molt facil poder-la reconèixer ja que porta una gran aureola al cap en forma de lluna.


Imatge 12

El déu que surt en aquesta altre fotografia torna a ser Mercuri.
I com ja he dit abans sel reconeix molt fàcil ja que va amb mini ales als peus i al casc per poder anar més ràpid.

Imatge 13

El déu que surt en aquesta altre fotografia torna a ser Jupiter.
Ja que el rostre ja es veu de persona superior als altres.


Imatge 14

en aquesta imatge es veu a Cronos menjan-se als seus fills,aixo es una imatge que representa al mite que diuen sobre Cronos