Cites d'amor en llatí: de Cupido a Sant Valentí

Discipulae discipulique de 4t

Cupido (desig en llatí) és un dels pocs déus antics que encara formen part de la nostra societat, ja que és el símbol per excel·lència del dia de Sant Valentí i de tot el que està relacionat amb l’amor. En la mitologia grega l’anomenaven Eros. Era el fill de Venus (Afrodita), la deessa de l’amor, de la bellesa i de la fertilitat, i de Mart (Ares), el déu de la guerra. Ajudant de Venus, certificava l’enamorament dels mortals, dels déus i de tot ésser diví.

La imatge més utilitzada per representar Cupido és la d’un nen rosset i alat disparant fletxes amb un arc i un buirac a l'esquena. El seu arc era de fusta de freixe (l’arbre de la guerra), i les seves fletxes de xiprer (símbol també de la mort), però més tard Venus li va regalar un nou arc amb fletxes d’or. Aquestes sagetes eren de dues classes: unes tenien la punta d’or, i les altres la tenien de plom. Les que tenien la punta àuria despertaven el desig passional, mentre que les de plom, feien néixer l’odi.

Cupido era molt joganer, i sovint va arribar a ferir un o una mortal amb fletxa d’or i um altre amb fletxa de plom, provocant el desastre i la infelicitat.

Se li va concedir un gran poder i ni els seus propis pares, ni els déus, ni cap altra criatura sobre la terra hauria de ser immune a les seves sagetes.

Se’l representa com un nen amb ales per indicar que el amor sol passar aviat i és fugisser, i amb els ulls embenats per indicar que l’amor és cec, que realment no triem de qui ens enamorem perquè ni el sexe, ni el color de la pell, ni la llengua o la religió són, finalment, importants, i que la persona de qui un s’enamora pot tenir molts defectes -potser-, però l’enamorat no els veu, o -sortosa o malauradament- no l’importen.

Anna Martinez i Eva López

Tot i les diferents versions que corren sobre aquest personatge històric, sembla que Sant Valentí fou un metge de l’Imperi Romà que visquè al segle III. En aquells temps governava l’emperador Claudi II, un home poc transigent que al 270 prohibí que els joves es casessin i visquessin en matrimoni, ja que considerava que així serien millors soldats si no estaven lligats a cap compromís.

Claudi II també va prohibir el cristianisme i el metge-sacerdot Valentí, home creient i humil cristià, bisbe d’una contrada molt a prop d’Asís, a Itàlia, no ho va voler acceptar i el va reptar. Valentí es va rebel·lar i per portar la contrària a l’injust governant va començar a casar parelles joves en secret sota el ritual de l’església.

Aleshores Claudi, en assabentar-se del que estava passant, va demanar que el portessin davant seu i va intentar que canviés d’opinió. El sacerdot no ho va acceptar i fou empresonat pel successor de Claudi II, l’emperador Aurelià. Finalment va ser executat per decapitació el mateix any 270, concretament el 14 de febrer. Segons diuen, es va plantar un ametller al costat de la seva tomba, i és per això que aquest arbre simbolitza l'amor i l'amistat eterna.

Eva Martínez i Júlia Torra