Panem hodie, crastinum, in perpetuum

De tots és sabut que, des de sempre, nombroses pel·lícules, llibres i creacions artístiques han buscat la seva inspiració en el món clàssic. Podríem passar-nos una bona estona fent-ne una llista però avui hem decidit fer un apunt sobre una trilogia (amb les seves pel·lícules corresponents) que està sent tot un fenomen avui dia. Parlem de The Hunger Games (Els jocs de la fam).

Començarem explicant que la mateixa paraula trilogia ja té un origen clàssic. Prové dels mots grecs τρίς (tres) i λóγος (paraula), i fa referència a les tres peces dramàtiques (o més ben dit, tragèdies) amb un mateix fil argumental que en l’antiga Grècia representaven els dramaturgs que participaven en els concursos teatrals (ἀγῶνες) que se celebraven en honor del déu Dionís.  

La història de Els jocs de la fam ens situa en una distopia en què Panem (ubicat als actuals EEUU) és un país governat pel Capitoli, la seva metròpoli. Sota el seu poder es troben 12 districtes en els quals hi viu gent profundament pobra que contrasten amb els luxes que es viuen en la capital del govern. S’explica com setanta-quatre anys abans es va produir una revolta per part dels districtes. Per aquest motiu i des d’aleshores, el Capitoli obliga a participar anualment en uns jocs a vida o mort a un noi i una noia de cada districte a mode de tribut. Els nois són portats a una arena en la qual lluiten dia i nit fins que només resta un vencedor. És el que anomenen els jocs de la fam, que són retransmesos com un espectacle de masses a través de la televisió.

Us deixem amb el tràiler de la primera pel·lícula perquè us acabeu de fer una idea...

Un cop presentada la sinopsi, us hem elaborat una llista de referències clàssiques que hem sabut localitzar al llarg de la trilogia:

- És més que evident el primer referent: la similitud entre la tria dels tributs per al joc i el mite de Teseu i el Minotaure. Segons la mitologia grega, Creta, desprès d’haver sotmès la capital de l’Àtica, l’obligà durant anys a que set nois i set noies atenesos fossin sacrificats en el laberint que el rei Minos posseïa a l’interior del seu palau i que era habitat pel monstruós Minotaure, un híbrid (del grec hybris) entre toro i humà que engolia tothom qui s’atrevís a entrar.  Com veiem en les novel·les, els tributs per al joc dels dotze districtes són escollits de la mateixa manera, a sorteig, com a “sacrificis” per a morir.  Seguint amb la comparativa, la protagonista (Katniss Everdeen) seria un Teseu contemporani en oferir-se voluntària per a participar en els jocs i salvar, d’aquesta manera, la seva germana prèviament sortejada. 

- El fet que els “tributs” hagin de competir en una arena a vida o mort, no ens porta a pensar en res més que en l’amfiteatre romà. Com molts ja sabreu, aquest era l’edifici de lleure públic més popular per als ciutadans de Roma i en ell els gladiadors (patrocinats com els tributs) competien en les anomenades munera gladiatoria per vèncer i conservar, així, la vida.  A més, l’entrada dels gladiadors a l’arena i la dels tributs dels jocs ha estat de vegades representada de la mateixa manera: els combatents hi accedeixen a través d’uns elevadors que els duen a la batalla.  Aquesta idea dels jocs com a entreteniment per al poble, ens porta al rerefons de la història, la qual ens parla d’un poder opressor que tracta de dissimular els problemes socials amb espectacles que els distreguin de l’autèntica realitat.  

- El mateix nom del país ens mostra aquesta idea del govern que tracta d’emmascarar la misèria: Panem. Aquest nom prové de l’expressió llatina “Panem et circenses” que literalment significa “pa i circ” i que s’usa per referir-se a aquell poder que usa el menjar i la distracció per a descentrar la població del que és realment primordial, com és el cas del Capitoli (una manera de fer política, per cert, molt actual). Com a curiositat, dir que el lema de Panem és: “Panem avui, Panem demà, Panem sempre”; un lema que en la pel·lícula apareix escrit en llatí: Panem · hodie · crastinum· in perpetum.

- Però no només el nom del país fa una clara referència al món clàssic; el mateix nom de la capital, el Capitoli, fa al·lusió a un dels set turons de Roma que era centre polític i religiós de la ciutat que va esdevenir caput mundi. El seu símbol, representat nombroses vegades en la pel·lícula, és l’àliga (sostenint amb les urpes els llamps de Júpiter) i la corona de llorer, que, com molts sabreu, representen el poder i la victòria romanes.

- Molts trets del Capitoli estan clarament inspirats en el món clàssic. El fet de vomitar per  poder seguir menjant, un hàbit que adopten els ciutadans de la metròpoli mentre la gent dels districtes mor de gana, el trobem ja documentat en el món romà en el segle I aC. A Roma ho feien en un lloc destinat exclusivament a això: el vomitorium.  Però no només alguns costums quotidians, la mateixa manera de governar ens fa pensar també en la cultura romana: càstigs exemplars imposats pel Capitoli com els assots o execucions en públic o el tall de subministres als districtes era una forma d’autoritat i tortura que ja a l’antiga Roma s’usava. A més, hi trobem una semblança entre el poder que exerceix el Capitoli i el dels déus que ho controlaven tot des de la seva seu olímpica. Mirant-s’ho tot des de dalt, supervisen tot els moviments a Panem i controlen absolutament tot el que passa  a l’arena, jugant a ser déus. 

- Un altre detall que ens duu a la mitologia és la cornucòpia, que significa “banya de l’abundància” i que és el lloc on els participants del joc acudeixen a la recerca de menjar i armes. Això té origen en un mite en el qual s’explica com Júpiter fou nodrit per la cabra Amaltea a qui, sense voler, va arrencar una banya jugant amb els seus raigs. Per a recompensar-la, el pare dels déus i els homes atorgà a la banya el poder de concedir a qui la tingués tot allò que desitgés. Aquesta banya s’acostuma a representar plena de fruites i flors. També representaven la deessa Fortuna amb la cornucòpia. 

- Per acabar, comentar que nombrosos personatges tenen noms d’origen romà, com, per exemple, Sèneca, Cinna, Plutarc, Cató, Brut, Cèsar, Lavínia, Flavi, Octavi o Coriolà.

Aquestes són algunes de les referències que hem volgut destacar, però estem segurs que n’hi deuen haver unes quantes més (us animem a comentar-les!). I és que el món artístic n’està farcit, tot es qüestió d'aprendre a mirar amb els ulls ben oberts. Així que com es diu a Panem.... feliços Jocs de la Fam i que la sort estigui sempre amb vosaltres!

Júlia Roig Ulayar

Aldrin Jhay Galvan Cara

1r batxillerat