Referències clàssiques a Harry Potter

Qui no ha llegit o sentit a parlar alguna vegada de Harry Potter, el mag més famós dels últims darrers anys? Molts de nosaltres ens hem endinsat entre les seves pàgines o hem gaudit com ningú veient les seves pel·lícules i, a més, per als qui estudiem a l’escola matèries com llatí o grec és inevitable adonar-se de la connexió d’aquesta nissaga amb el món clàssic (la pròpia creadora de Potter és llicenciada en Clàssiques!). Dins de l’univers de Hogwarts, podem trobar referents que van des de la mitologia grega fins a l’etimologia llatina, i fins i tot fets històrics vinculats a conjurs i personatges. Tanmateix, la primera referència tot just la trobem al lema de l’escola: Draco dormiens nunquam titillandus i que, en un missatge clarament alliçonador, ens diu literalment que un drac que dorm mai ha de ser pessigollejat.

Per començar a endinsar-nos en aquest apunt sobre referències clàssiques, podem començar per alguns dels personatges amb vinculació etimològica i/o mitològica. Un dels principals mags de tota la sèrie i mentor d’en Harry és l’Albus Dumbledore, el nom del qual significa literalment blanc (del llatí albus, -a, -um), relacionat amb el tipus de màgia que aquest fa servir. L’Hermíone Granger, una de les tres principals protagonistes de la nissaga, rep el nom per l’heroïna mitológica: la bellíssima filla única de Menelau i Hèl·lena d’Esparta. Minerva McGonagal, professora de transformacions a l’escola i una de les bruixes més intel·ligents de l’últim segle, rep el seu nom, i també qualitats com la intel·ligència i la saviesa, per la dea a qui fa honor: la romana Minerva (i Atena grega). No hem d’oblidar tampoc el sistema de missatgeria que utilitzen: l’òliba, l’animal sagrat d’aquesta divinitat, que en honor seu rebia també el sobrenom de glaukòpis (γλαυκόπις), la de mirada d’òliba. També hi trobem la professora  Sybill Trelawney, la qual se’ns introdueix en el tercer llibre com a professora d’endevinació. Sybill és un nom derivat de les sibil·les romanes, pitonisses inspirades pel déu Apol·lo, les quals tenien l’habilitat de predir el futur. Entre el professorat de Hogwarts també trobem a Pomona Sprout, que imparteix classes d’herbologia. El seu nom fa referència a la deessa romana dels arbres fruitosos, jardins i horts, relacionada també amb l’abundància.

Pomona, Nicolas Fouché, 1700, Museum of Fine Arts (Budapest)

Si cerquem referències entre les múltiples criatures mitològiques del relat, hi destaquem una que apareix al primer llibre: en Fluffy, un monstruós gos de tres caps i primera de les set proves que protegeixen la pedra filosofal. Aquest “animaló” és una clara referència al Ca Cèrber, el gos de tres caps, custodi de les portes de l’Hades, fill de Cronos i Rea i dèu dels morts i l’inframón,  i que no deixava que cap viu entrés ni cap ànima en sortís.

A la Cambra Secreta descobrim el Basilisc, referent de la mitología grega on era descrit com a el rei de les serps, capaç de matar solament amb la mirada. Aquest fet el vincula, òbviament, amb la temible gòrgona Medusa.

Un dels llibres amb més referències del món clàssic destacables sigui probablement el quart, Harry Potter i el Calze de Foc. En aquest volum apareixen les sirenes i els tritons (híbrids marins d’humà i peix). Les primeres, de les quals es deia que tenien un cant encisador i una veu prodigiosa. Introduïdes a la pel·lícula com a alumnes de l’Escola per a noies Beauxbatons, de les quals la Fleur Delacour és l’alumna més rellevant. Aquestes, originàries de la mitologia eslava, tenen el seu equivalent en les sirenes gregues, divinitats menors, sovint ancorades en un indret marí concret i reconegudes per la seva perillosa bellesa.

Per últim també trobem el laberint al qual s’han d’enfrontar els quatre mags per saber qui n’és el vençedor, clara inspiració del laberint del Minotaure, a l’interior del qual els mags es troben amb un boggart en forma d’Esfinx, una altra referència associada en aquest cas al cicle tebà, el monstre estrangulador vençut pel jove Èdip.

Tot i això, durant l’heptalogia trobem més referents vinculats al món clàssic com són les harpíes, Fènix, els centaures, dracs, gnoms,  hipogrifs, licantrops, Pegàs, la Quimera i els unicorns. Tota una descoberta!

Per últim, i no menys important, no podem oblidar l’extens llistat de conjurs que s’utilitzen durant els llibres i pel·lícules dels quals en mencionarem només uns exemples:

Aguamenti:  conjur que permet  produir un raig d'aigua de la vareta del llançador i que provè de la paraula llatina aqua (aigua) en combinació amb l’ètim augmentum, d’augere (augmentar). Significaria, per tant, "augment de l'aigua".

Crucio: una de les principals tortures i més important per haver provocat l’estat de bogeria permanent irreparable als pares d’en Neville Longbottom a mans de la principal seguidora de Voldemort, Bellatrix Lestrange, amb la funció d’infligir un dolor insuportable en el destinatari de la maledicció. Cruciare significa "torturar" i cruciatus és el participi de perfet d’aquest verb (“torturat”).

Expecto Patronum,  el més important i utilitzat conjur protector, conjura els més íntims sentiments positius coneguts com a patronus. Un patronus és evocat com un protector, i protegeix els mags dels dementores. Expecto patronum és un correcte llatinisme per "Espero un protector".

Vull acabar aquesta entrada fent un últim apunt: si desprès d’aquesta recerca us digués que el que heu llegit és només un tastet del que podeu arribar a descobrir en aquesta fascinant heptalogia, m’agradaria fer-vos reflexionar sobre aquesta pregunta: què s’hi s’amaga realment darrere Harry Potter?

Dafne Serra

1r batxillerat