3 de febrer de 2020

Cant de sirenes


La xarxa és una font inesgotable de petits tresors. És estimulant pensar que l'ampolla que sura a mar obert arriba tard o d'hora al seu destí. Escrivim perquè ens llegeixin, potser sense cap pretensió, d'acord, però ens sentim feliços si algú comparteix els nostres pensaments. Aquest bloc n'és un testimoni ben preciós. Lligats al pal major de la nostra nau com el nostre capità, Odisseu, procurarem resistir també les temptacions del cant de les sirenes convençuts del nostre rumb. He trobat aquest "petit tresor" mentre navegava per l'inabastable mar de les clàssiques i el vull compartir amb vosaltres. Del bloc Pensament en veu alta:

"Ulisses resistí la temptació del cant de les sirenes, mentre romania fortament lligat al pal major de la nau que el conduïa a Itaca. Escoltà aquells cants de veritable encanteri i sentí la seva sensibilitat arrossegada vers ells. L’atracció fou immensa i irresistible. Els remers i mariners, però, duien les orelles expressament tapades i no els podien escoltar. Ni tan sols van poder sentir els clams d’Ulisses, que demanava amb una exaltant cridòria que l’alliberessin d’aquell lligam...

Hi ha cant de sirenes arreu i en tot moment.

Se sent aquest cant quan el consumisme fàcil i progressiu ens fa crear necessitats innecessàries.
Se sent el cant de les sirenes quan hi ha oportunitat d’aconseguir millor benestar i millor guany, malgrat que per aconseguir-ho s’hagi de malmetre, explotar o enganyar el d'altri.
Se sent un cant de sirenes quan cercant la placidesa personal es margina el vell, l’infant, el pobre i el malalt, que ens fa nosa.
Se sent el cant de les sirenes quan, per gaudir d’un avantatge passatger, fa rompre els nostres compromisos i fidelitats.
Se sent el cant de les sirenes quan la comoditat i la inhibició superen el sacrifici, el treball, la constància i l’entrega.
Se sent el cant de les sirenes quan és més planer i senzill l’incompliment que no pas el respecte i el compromís.
Se sent el cant de sirenes quan ens allunyem dels problemes, sense afrontar-los amb resignació, lluita i esperit de superació.
Se sent un cant de sirenes quan preferim la mentida, el subterfugi o la disculpa evasiva que no pas reconèixer els nostres errors, mancaments i omissions.
Se sent el cant de les sirenes quan no volem malgastar la immensa capacitat que tenim d’estimar l'altre, perquè ens estimem massa a nosaltres mateixos.


Cal fer com Ulisses, fortament lligats al pal major de les nostres ideologies i creences fermes, per superar les temptacions. No pas com van fer els remers i mariners, perquè viure d’esquena al món i les realitats de cada dia, és amagar-nos darrera la nostra inhibició."

Us convido a reflexionar sobre aquest magnífic text i a fer una mica de recerca sobre les sirenes. En podeu fer una descripció? Coincideix la sirena clàssica amb la imatge d'una bella jove amb cua de peix? Quins cants de sirena creieu que s'escolten en el món que ens ha tocat viure? Què en penseu de tot plegat?

Les sirenes també han estat una referència constant en les arts plàstiques i la música. Un bon exemple és aquesta "irresistible" cançó d´Inma Serrano que porta per títol Cantos de sirena...

 

i aquesta d'Anna Torroja amb nom propi, Shaadi. Tanqueu els ulls i deixeu-vos encisar per aquest bell cant. No patiu, aquest és dolç i inofensiu!





2 comentaris:

Isabel ha dit...

La sirena, és infantil. No hi han sirenes i quan les evoquem estem fent regressió a l'infància. No és cert que els mariners les veiessin.. en tot cas podria haver sigut un miratge. fruit del consum d'alcohol o d'aigu de mar.
Des de la mentalitat actual, en un món construït per les dones en un 50%, jo em observo el problema que es crea al comparar a un home amb en amb un angelet.. ja que si es cert que la sirena desperta bellesa, se li treu el sexe, com als angelets, encara que a un home no li diguis angelet, que s'enfadaria. voldria dir veneit o inocent.. Però a la sirena en canvi, sí se la veu com una dona,fins i tot es diu que eren miratges dels mariners per estar separats de les seves dones. 😡 Una sirena és una dona amb vulva invisible amb maternitat invisble. Com es pot comparar amb una dona? trist de debó. Penso que mai hauria d'haverse comparat a una sirena amb una dona. masclisme? infancisme? cosificació? Toquem de peus al terra que els temps estan canviant i les dones ens mareixem un respecte 🖋️

Albert Aymar ha dit...

Salve!
És cert que avui en dia cada cop se senten més i més "cants de sirenes". Però, cal que siguem conscients que només són temptacions i, com bé ja es fa referència en l'entrada, cal aferrar-nos ben fortament al pal major i de no deixar-nos endur per aquestes
Molt bona entrada Jordi, ens fa reflexionar a tots!
Vale