Diumenge passat vaig llegir a EL PAÍS SEMANAL (nº 1724) un article que em va cridar l´atenció. Portava per títol "Ayuda para conocerse mejor" i l´autor (pel que sembla un expert en el tema) parlava sobre la figura del "coach", una mena d´"entrenador personal" (això és el que significa la paraula en anglès) de l´ànima. Recordem el que ens diu el poeta romà Juvenal, Mens sana in corpore sano (Sàtires, X, 356), per referir-se a l´equilibri entre la salut mental i la salut del cos que tots nosaltres hauríem de cultivar al llarg de la nostra vida. Una ment sana en un cos sa. Un consell bo i saludable, oi?
Resulta que el "coaching" s´ha posat de moda. Segons ens expliquen, "és un procés d´acompanyament que promou el nostre autoconeixement i desenvolupament personal". La persona que exerceix d´entrenador "fa de pont entre la persona que som i la que podem arribar a ser i no dona consells ni pren decisions, sinó que actua com un mirall perquè sigui l´altre qui descobreixi la solució per si mateix." Dues idees més: "el coaching és l´art d´escoltar empàticament per fer bones preguntes" i "per a ser coach no n´hi ha prou amb adquirir coneixement: és necessari encarnar el que hom sap". Després de llegir l´article vaig pensar en Sòcrates i en el famós aforisme grec que segons la tradició estava inscrit a la porta del temple d´Apol·lo, a Delfos: Coneix-te a tu mateix. Em vaig imaginar el Mestre passejant pels carrers d´Atenes mentre posava a prova els seus conciutadans amb preguntes impertinents que els enfrontaven a les seves pors i inseguretats, fent una crida a la responsabilitat personal i col·lectiva i furgant d´una manera molesta en les consciències dels honorables fills d´Atenes. De nou les veus del passat, tan presents en la nostra societat. Si girem la vista enrere, veurem com molts dels nostres referents són clàssics.
Resulta que el "coaching" s´ha posat de moda. Segons ens expliquen, "és un procés d´acompanyament que promou el nostre autoconeixement i desenvolupament personal". La persona que exerceix d´entrenador "fa de pont entre la persona que som i la que podem arribar a ser i no dona consells ni pren decisions, sinó que actua com un mirall perquè sigui l´altre qui descobreixi la solució per si mateix." Dues idees més: "el coaching és l´art d´escoltar empàticament per fer bones preguntes" i "per a ser coach no n´hi ha prou amb adquirir coneixement: és necessari encarnar el que hom sap". Després de llegir l´article vaig pensar en Sòcrates i en el famós aforisme grec que segons la tradició estava inscrit a la porta del temple d´Apol·lo, a Delfos: Coneix-te a tu mateix. Em vaig imaginar el Mestre passejant pels carrers d´Atenes mentre posava a prova els seus conciutadans amb preguntes impertinents que els enfrontaven a les seves pors i inseguretats, fent una crida a la responsabilitat personal i col·lectiva i furgant d´una manera molesta en les consciències dels honorables fills d´Atenes. De nou les veus del passat, tan presents en la nostra societat. Si girem la vista enrere, veurem com molts dels nostres referents són clàssics.
Llegiu els enllaços sobre el gran filòsof (un dels millors "entrenadors personals d´ànimes" de la història) i no oblideu que la seva mort encara ara ens ha de fer reflexionar sobre un munt de coses. Us deixo amb un fragment de la pel·lícula El món de Sofia, basada en la novel·la del mateix títol de Jostein Gaarder (que, per cert, hem afegit a la nostra secció de llibres). Qui era Sòcrates, per què el van jutjar, què n´opineu, qui va pintar el quadre La mort de Sòcrates, com la descriu i a quina ciutat hem de viatjar si el volem veure, etcetcetc...?
La mort de Sòcrates
Apologia de Sòcrates
8 comentaris:
XAIPETE!
Sòcrates (Grec: Σωκράτης, Atenes, c. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Plató descriu a Sòcrates com a un mestre què nega tenir disciplina, com un home de raó que obeeix una veu divina dins el seu cap i com a un home devot a qui l'estat executa per la seua pròpia conveniència.
Va morir als 70 anys d'edat, l'any 399 aC, acceptant suïcidar-se i ingerir la cicuta, metzina a la qual l'havia condemnat el tribunal que el va jutjar per no reconèixer els déus atenencs i per, segons ells, "corrompre la joventut". Jo personalment ho trobo injust perquè ell només era un filòsof que es va dedicar a fer filosofia i a diulvar-la perquè ell volia que la gent pensés per si mateixa.
La mort de Sòcrates és una obra de Jacques-Louis David realitzada el 1784 amb un marcat estil neoclàssic. En la posició central hi apareix Sòcrates, amb una mà assenyalant el cel en una posició idèntica amb la que es representa el seu deixeble Plató al quadre de Rafael l'Escola d'Atenes. Aquesta postura fa referència a la seva doctrina idealista i la creença en la inmortalitat de l'ànima. Avui dia aquest quadre es troba a Nova York i forma part de la col·lecció del Museu Metropolità d'Art d'aquesa ciutat.
M'ha agradat molt aprendre moltes coses amb totes les entrades d'aquest blog i espero seguir-ho fent al llarg d'aquest curs.
Anna Ruíz de la Fuente
Anna, felicitats pel teu comentari i per la teva recerca sobre el quadre de David.
Hola!!
He trobat informació sobre la biografia de Sòcrates que és interessant:
Segons alguns historiadors i deixebles, des de jove va cridar l'atenció dels que l'envoltaven per l'agudesa dels seus raonaments i la seva facilitat de paraula. També destacava la ironia que utilitzava en els discursos (apreciada per alguns, però que causà el malestar que facilità la seva condemna a mort, cosa que trobo injusta perquè cadascú hauria de poder dir la seva opinió sense ser judjat, a més a més ell divulgava un nou valor: la filosofia).
Sòcrates va crear la maièutica, un mètode inductiu que li permetia portar els alumnes a la resolució dels problemes que es plantejaven per mitjà de preguntes, la lògica de les quals arribava a un coneixement innat.
Penso que aquest punt és important perquè hem d'aprendre a resoldre els problemes per nosaltres mateixos, prenent les nostres propies decisions i formulant-nos preguntes.
Pensava que el coneixement i l'autodomini haurien de permetre restaurar la relació entre l'ésser humà i la naturalesa (afirmava, a diferència dels sofistes, que hi havia poques diferències entre la divinitat, les convencions socials, la felicitat, la virtut i el concepte de veritat).
Hola
wenu jo he trobat molta informació sobre Sòcrates pero el que mes m'ha impresionat es que no va escriure res encara que te molts seguidors tot aixo es pot trobar aqui http://www.webdianoia.com/presocrat/socrates.htm
Vale!!!
Hola.
M'he volgut documentar encara més sobre Socrates, per això he buscat informació més detallada sobre que és la maièutica:
La maièutica (del grec maieutikos, "llevadora"), és el mètode socràtic de caràcter inductiu, basat en la dialèctica.
La maièutica es basa en la idea que la veritat està latent en la ment humana, i que només cal aconseguir fer-la aflorar, de manera semblant a un naixement (d'aquí el nom). La manera d'aconseguir-ho és interrogant l'interlocutor sobre alguna cosa i després, rebatent aquesta resposta per mitjà de l'establiment de conceptes generals, demostrant-li l'error que hi havia. D'aquesta manera s'arriba a un concepte nou, diferent de l'anterior, el qual era erroni.
Holaa!
El video l'he trobat molt interessant i m'agradat.
He fet recerca sobre Sòcrtes i pensat en posar-la en el meu comentari però és semblant a la recerca que ha fet la nostre companya Anna i no em vull repetir ;).
Amb aquest blog estic aprenent moltes coses!
Que vagi bé!
¡Qué curioso me parece tratar a Sócrates con una palabra tan moderna como es coaching! No sé que pensaría...tal vez le gustase incluso.
Me llamó la atención este artículo por su título, claro está, pues no sabía del todo que era eso de ser coach ( lo oí por primera vez en el vídeo de 30 minuts,creo, sobre los Castellers.)Aunque, sinceramente, lo encuentro bastante gracioso,más que nada, por la manía de nombrar cualquier cosa en inglés ( que suene extraño y desconocido, es lo importante) tan en uso hoy en día.
En este caso ha sido beneficioso, pues alguno más también se leerá con gusto esta entrada por desconocer su significado.
Respecto a las preguntas formuladas,llego algo tarde para responderlas...Pero si me gustaría añadir que tuvo la oportunidad de salvarse de ser ejecutado, proponiendo otra alternativa, y así lo hizo a pesar que no fue la más acertada ya que exigía vivir a costa del Estado, pues el había contribuido notablemente. Obviamente la actuación estatal no sorprendió en respuesta e ingerió la cicuta. No obstante, no se apenó en morir.
Estupendo comentario, Noemí. Por cierto, ¿por qué no le apenó morir?
Publica un comentari a l'entrada