Nolo perdere
Video flagrare
Omnis res
Audio clamare
Homines
Nunc extinguitur
Mundi et astrorum lumen
Nunc concipitur
Mali hominis crimen
Tristitate et lacrimis
Gravis est dolor
De terraque maribus
Magnus est clamor
O caritas, O caritas
Nobis semper sit amor
Nos perituri mortem salutamus
Sola resurgit vita
Ja fa temps en Pere (aquest home és una mina!) em va parlar d´una cançó en llatí d´un cantant britànic que de jove jo havia escoltat sovint, O Caritas, de Cat Stevens. Em cridava l´atenció que moltes de les seves cançons parlessin d´un món en conflicte que calia reinterpretar i d´uns sentiments que en aquells anys se m´anaven descobrint imprescindibles per entendre el lloc que cadascun de nosaltres ocupa en la societat que ens ha tocat viure. Sempre he pensat que el respecte, la solidaritat, l´amor o la passió pel que un fa són els fars que guien una vida, la pròpia, i testimonis d´un gran valor que poden ajudar els altres a trobar el seu propi camí. Havia mig oblidat aquesta cançó però avui la recupero per a tots vosaltres. A banda d´estar escrita en una de les llengües que estudieu o que l´origen de Stevens sigui grec en un cinquanta per cent, el que m´ha mogut a dedicar-li una entrada és el seu contingut. Potser sigui un pèl apocalíptic, ho sé, però tampoc no estem per gaires festes, certament. L´optimisme ens ha d´acompanyar sempre en la mesura del possible malgrat no hem d´oblidar que hi ha molta gent que pateix i que nosaltres (us ho dic sovint a classe) som uns privilegiats. Si més no, de tenir l´oportunitat de triar el que volem fer amb la nostra vida. Que ja és molt. Vull que aquesta cançó sigui una reflexió sobre el que l´amor pot salvar (Omnia uincit amor, et nos cedamus amori, diu Virgili a la seva Ègloga X.69), en aquest cas del sentiment de caritat, d´amor generós vers els altres en temps difícils. Només això.
Algú ens pot traduir la lletra (amb l´ajuda de l´anglès, si voleu) i així practiquem el plurilingüisme? Penseu que som realment uns privilegiats? Què opineu del món que us envolta, què us agrada més o menys d´ell? Creieu que l´amor ho pot vèncer tot, sou optimistes al respecte? Ja sabeu que és molt important fer sentir les vostres veus.
15 comentaris:
Hola!!!
El món on vivim és desastrós . Mentre he escrit aquesta afirmació segurament ha mort un nen de gana, de malària o per culpa d’ una bomba. Crec que ha nosaltres, cap de les tres, no ens passarà mai perquè tots sabem que quant arribi l’hora de dinar tindrem un plat a taula, que en el país on vivim ja s’ha eradicat la malària i que és molt improbable que una bomba exploti sobre la nostra casa.
Però tot i així soc optimista, crec que podem canviar el món. Segurament, el canvi no serà d’ avui per demà ni en el plaç d’ una setmana ni en el d’ un any però crec que es donarà. Penso que, poc a poc, el món anirà canviant fins trobar un equilibri que permetí que havent nascut a la Xina o a l’ África tinguis les mateixes oportunitats que un que hagi nascut en el que avui entenem com un país desenvolupat.
VALE
Hola!
M'ha agradat la cançó :)
Doncs jo també penso com l'Adrià que potser trigarà a passar, segurament sí, però que no s'ha de ser pesimista ja que això no porta enlloc i en canvi que el que hem de fer és pensar més en positiu, a mi m'agrada molt una frase: "no paris mai de somiar" ja que crec que si lluitem per el que volem és molt més fàcil aconseguir-ho, per això si tots lluitem per un món millor serà molt més fàcil aconseguir-lo!
Anna Ruiz de la Fuente Núñez
Hola!
Jo també estic amb vosaltres. Penso que el món on vivim té molts defectes i que junts podriem millorar les coses que no ens agraden. Crec que hi ha moltes desigualtats social i molta gent del món està desatesa.
Però com ells, sóc optimista crec que si tots volem podem aconseguir fer un món millor on hi hagi més igualtat i on no hi hagi tantes diferències socials, però com hem dit ha de ser una cosa conjunta perquè si un va sol és més difíil.
Oriol T.
Hola!!
He intentat fer una traducció aproximada, a veure què us sembla!!
No vull perdre la bellesa de l'Univers
Veig totes les coses cremant-se, escolto a homes cridant
Ara la llum del món i de les estrelles s'està anant
Ara la culpa de tot aquest desastre cau sobre els homes
El dolor és dur, amb tristesa i llàgrimes
El soroll de la terra i dels oceans és molt gran
Oh amor, l'amor sempre és amb nosaltres
Qui patirà la salutació de la mort.
La vida en solitud seguirà amb el seu camí.
Vale!!
PD: penso que sí que som tots uns privilegiats de viure on vivim, i que potser hem de reflexionar una mica més (i jo m'hi incloeixo) ja que a vegades ens queixem de coses no gaire importants i no valorem del tot el que tenim.
Excel·lent traducció, Esther. Només la penúltima frase no és correcta ("Nos perituri mortem salutamus", "Nosaltres, que hem de morir, saludem la mort" -pobres mortals!-). Per la resta, et felicito i com amb la traducció d´en Harry Potter que va fer la Clara, crec que les possibilitats d´aprendre molt són cada vegada més a prop. Què bé!
HOLA NOiS ii NOiES :D
Jo penso que sempre han d'haber-hi desgràcies i coses que no ens agraden com també succeeixen coses que ens encanten i que voldríem que el temps es parès,però tots sabem que no es així,que sempre succeirán coses dolentes perquè tot bo sería aburrit ;) també de bones han de pasar,però les bones penso que s'han de disfrutar al máxim,com si fos l'últim dia de vida,viure intensament, i de les desgràcies aprendre a ser més forts i a lluitar per el que volem aconseguir!
Tot això és amb el pensament d'una persona optimista que costa molt en situacions inmillorables però en realitat es la millor acció,treure del que passa dolent alguna part positiva,sempre et fa sentir millor :)
Saludos.
Jo penso una mica igual que l'Adrià, som afortunats de ser on som, però també hem de lluitar per no ser-ho només nosaltres. El futur està en les nostres mans.
Que seria del món sense amor? sense la presencia de cupido ni afrodita? aixo seria un desastre. Jo també crec en l'amor per damunt de tot.
Companys i companyes lamento comunicar-vos que jo, personalment, opino que el món que ens envolta és tot un joc, on som les peces manipulade per quatre grans jugadors que només recerquen diners.... un joc cruel i amb molta lletra petita on no només s'especula amb diners sinó amb persones....
sabiau que si el sou de les dones i els homes fora igual! en l'estat espanyol el PIB augmentaria un 25%??
Hola!!
El món en que vivim no és presisament una marevella, la gent pateix, es marginada, o fins i tot mor a causa de conflictes creats a causa d'uns valuosos privilegis per alguns que busquen desesperadament anomenats poder i diners.
Trobo horrorós que això sigui el que mou el món ja que realment el valor que tenen és molt inferior respecte al que hauria de tenir el verdaderament important com l'amor.
Això sí, sempre s'ha d'encarar la vida amb optimisme ja que de que ens serveix pensar sempre en el pitjor? Si verdaderament es creu que l'amor és el més important a la vida s'ha de demostrar continuament als qui ens envolten i lluitar per millorar encara que sigui el teu petit entorn.
Vale!!
Estic d'acord amb la Clàudia, penso que pocs de nosaltres estariem a aquí si no fos per l'amor; i que som privilegiats de ser on som, però també hem de treballar i lluitar perque altre gent que està per venir pugui disfrutar com ho fem nosaltres ara.
Vale!
Xavi
Hola!
jo també penso que en aquest món hi ha molts defectes i desgràcies, que crec que és una part de la nostra vida. la vida està feta per gaudir, i per patir una miqueta. Crec que entre tots podriem construir un món nou on no hi haguéssin tants problemes, encara que ho trobo díficil, però sempre es pot intentar.
crec que encara que tinguem problemes sempre hem de ser optimistes i tenir alguna motivació en aquesta vida, perquè sino no se que fem aqui.
salve!!!
jo crec que un món nou sense problemes no es podra aconseguir mai ja que sempre hi ha algú que necessitara sentir-se superior i voldra poder i més poder perque la raça humana es així, els deus la van fer així i els desitjos de les parsones mai cambiaran siguin bons o dolents la història ho desmostra que la gent amb ambició aconsegueix el que vol i els que no tenim poder o només vivim paguem las coseqüencies.
Holaa!
Bé, estic totalment amb tots vosaltres. Sí, tothom té defectes i d'aquesta pila se'n fa el món.
Però crec que sempre s'ha de ser optimista i tenir una petita esperança, i amb una mica de fe, podem cambiar-ho, és qüestió de voluntat.
valete!
Jo crec que a cadascú li ha tocat viure una vida i cadascú ha de buscar la seva pròpia felicitat, no hem de viure pensant en totes les coses dolentes que passen dia a dia, perquè sinó ningú seria feliç, s'ha de ser valent, buscar una motivació a la vida i anar endavant, no ens em de deixar vèncer, si ho permetem és quan si que ens manipularan bé com dieu, ens rebaixarem.
Adéu
Hola!
Jo també crec que s'ha de viure la vida amb optimisme, perquè si no, si haguéssim de lamentar-nos per totes les coses dolentes que ens passen, llavors ens acabariem plantejant si realment val la pena viure si passen coses tant dolentes, i és una pregunta que no em vull arribar a fer mai. Hem de pensar en les coses bones que ens passen, si bé també em de ser conscients que hi ha gent que pateix, per poder ajudar-los posant el nostre granet de sorra.
I sobretot, he d'estimar, perquè és un sentiment molt important que ens relaciona amb els altres i que hem d'aprofitar, perquè jo crec en l'amor i en la felicitat que aquest pot comporta (parlo de tots els tipus d'amor). S'ha d'aprofitar cada instant i disfrutar-lo al màxim, i crec que ho hauriem de tenir molt clar.
Clara
Publica un comentari a l'entrada