3 de febrer de 2010

Memento mori

Fa uns dies, parlant amb en Pere a la Secretaria de l´escola, va sortir enmig de la conversa l´expressió llatina que heu llegit supra. Recordava aquestes sàvies paraules del seu professor de llatí a l´institut, explicades a classe per il·lustrar la importància de la humilitat en les nostres vides. Que mai no hem d´oblidar que som humans i que necessitem els altres per viure plenament, que l´esforç, la tenacitat o la constància són virtuts que cal conrear per al bé personal i comú i que hem de fugir de les ambicions desmesurades o insolidàries, de creure´ns, en definitiva, que som el melic del món.
Qui ens pot esbrinar el seu significat i en quin context es pronunciava? Què volen dir les paraules que l´acompanyen a la fotografia? Quina relació l´hi veieu amb un altre llatinisme, el Carpe diem? Quina opinió personal en teniu al respecte? Coneixeu algun mite clàssic que s´emmiralli en aquesta expressió? Gràcies, Pere, per recordar-nos el que és important.

20 comentaris:

Aitor ha dit...

Hola a tots!

"memento mori" signifca "recodra que moriràs", és una frase d l'antiga Roma que s'utilitzava desfilava pels carrers després d'una victoria, darrere seu anava un serf que li recordava amb aquestes paraules lo temporal de tota la vida, i perquè tampoc caiguès en la supèrbia.
Aitor

Clàudia ha dit...

L'Aitor ja ens ha revelat el significat que té i quan s'utilitzava.
No he sabut trobar cap mite relacionat amb aquest llatinisme, però en canvi he trobat una curiositat, hi ha una pel.lícula de terror del 1999 que porta per títol aquest llatinisme.
Amb el carpe diem volem dir que hem d'aprofitar, viure el moment perquè mai no sabem que passarà, no hem de fer plans de futur, sinó viure un present, això és oposat al llatinisme momento mori, el fet de recordar que morirem ens fa pensar en un futur, en un què faré demà? volem organitzar-nos la vida de tal manera que tinguem temps de fer tot allò que tenim ganes, bé, aquesta és la meva opinió =)
Un altre llatinisme que m'agrada moltissim i pot tenir una certa relació amb momento mori és tempus fugit

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Molt bé, Clàudia. És interessant la teva reflexió i la relació que trobes entre el "memento mori" i el "tempus fugit". A classe en parlarem un dia. Aitor, gràcies per haver-te connectat de nou als comentaris del vaixell. No queda clar, però, qui desfilava per les amples avingudes de Roma. L´escriptor cristià Tertulià ens ho explica amb una frase. A veure qui la troba. Clàudia (o qui sigui), de què tracta aquesta pel·lícula? M´has despertat la curiositat.

Valete!

esther ha dit...

Hola!!

Doncs com molt bé ha dit l'Aitor, Memento mori significa "recorda que has de morir".
La frase té el seu origen en un peculiar costum de la Roma antiga. Quan un general desfilava victoriós pels carrers de Roma, després d'ell un serf s'encarregava de recordar-li les limitacions de la naturalesa humana, amb la finalitat d'impedir que caigués en la supèrbia i pretengués, a la manera d'un déu omnipotent, usar el seu poder ignorant les limitacions imposades per la llei i el costum.
L'escriptor Tertulià ens ho explica amb la frase:
"Respice post et! Hominem et esse memento!": "Mira darrere de tu! Recorda que ets un home" (i no un déu).

Vale!!

Irene ha dit...

Hola a tots. Aquesta entrada és molt interssant, jo volia afegir que aquesta frase té el seu origen en un costum de l'antiga Roma. Quan un general desfilava victoriós pels carrers de Roma després d'ell un serf s'encarregava de recordar-li les limitacions de la naturalesa humana, amb la finalitat d'impedir que incorregués en la supèrbia i pretengués, a la manera d'un déu omnipotent, usar el seu poder ignorant les limitacions imposades per la llei i el costum. Ens diu però el testimonatge de Tertulià que probablement la frase emprada fos "Respice post et! Hominem et esse memento!: Mira darrere de tu! Recorda que ets un home".
Realment es una reflexió que avui en dia ens hauriem de fer més sovint ja que ells semblaven ser mes conscients del que tenien.
Irene.

Alba Noguera ha dit...

Al marge del significat del llatinisme memento mori que ja heu aportat, jo n’he trobat un altre força diferent. Es veu que des de mitjans del segle XIX fins a principis del segle XX era una expressió amb la que es denominaven les fotografies post mortem (un altre llatinisme!), és a dir, els retrats que se’ls feia als familiars morts. Era una pràctica molt freqüent en el Renaixement, tot i que ara ens pugui semblar força estrany i/o desagradable.

VALE!

Júlia Vallespir ha dit...

Jo també veig una relació d'aquest llatinisme amb el de Carpe Diem. Com que no sabem quan les Parques decidiran que hem de marxar nosaltres o els que estimem, penso que cada dia s'ha de viure al màxim i demostrar contínuament als que estimem que realment els estimem.

A part d'això trobo curiós que els romans utilitzessin aquesta frase per reduir la supèrbia dels poderosos, suposo perquè no es poguessin arribar a pensar que eren omnipotents, semblants als deus i fins i tot immortals.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Anem a pams: els comentaris són extraordinaris, dignes d´uns bons alumnes d´Humanitats. L´expressió llatina de Tertulià, però, conté el pronom "te" i no la conjunció "et" (Esther i Irene: lapsus calami! -què vol dir aquest llatinisme?-). Alba, interessantíssima la teva aportació. No us recorda, verbi gratia -què vol dir?-, la pel·lícula d´Amenábar "Los otros"? Júlia, l´ús de les Parques em sembla molt apropiat i quanta raó tens! Hem d´estimar i demostrar-ho els qui ens importen. I una última cosa, no hauríem de tornar a introduir avui la figura del "memorator", algú que recordés als poderosos que un dia deixaran també ells aquest món i que acumular poder i riqueses no és, en definitiva, el que dóna més sentit a una vida?

anna ha dit...

Hola! Si sóc sincera no he entès gaire bé aquesta entrada així que intentaré aportar alguna cosa però... nose jo... heheh


Lapsus calami és una locució llatina d'ús actual que significa "error involuntari o inconscient al escriure" ( si es tractés d'un error mentre una persona parla, sería lapsus linguae ( lingua,-ae ( llengua)
Gramaticalment, esta formada amb el nominatiu de lapsus, -us( error) i el genitiu de calamus, -i. ( ploma.

Espero almenys haver servit d'alguna cosa...!

Anna!

oriol ha dit...

Hola!

No he pogut aportar rès més en aquesta entrada, he buscat algun mite que relacionat amb la frase de ``memento mori´´ però no n'he trobat cap.

Només dir-vos que m'ha semblat interessant aquesta entrada i que sempre està bé tenir humilitat a la vida.

Oriol T.

anna-rn ha dit...

El llatinisme VERBI GRATIA és una locució llatina d'ús actual que vol dir literalment "per la gràcia de la paraula" i equival a com a tal o per exemple.

Anna Ruíz de la Fuente Núñez

Noemí ha dit...

Como la explicación del latinismo ya está buscada, he intentado relacionarlo con algún mito.

Pienso que memento mori responde a cualquier mito donde aparezca la hybris. A pesar de que hay muchas historias que aborden este concepto (¿por qué será?), mientras leía la entrada me acordaba del mito de Faetón.

Quizá haya otras historias más significativas para este latinismo, pero encuentro que ésta es bastante apropiada porque tenemos que ser precavidos ante las acciones que emprendemos siendo conscientes que fallaremos en algunas, como personas que somos. Además de tener en cuenta las consecuencias que pueden producir como bien refleja este mito.

¿A alguien se le ocurre otro?

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Me parece un mito muy adecuado a nuestro latinismo, Noemí. ¿Alguien nos lo cuenta?

Sanja ha dit...

En la mitologia grega, Faetó era fill d'Hèlios i de Clímene.
Diu així el mite...
Hèlios era el déu del sol i cada matí anava amb el seu carro tirat per 4 cavalls ràpids. El trajecte anava d'orient a occident.
Faetont sempre deia als seus amics que era fill de Hèlios, i aquest no s'ho creien.
Al final Faetont va acabar demanant una prova. Heliòs va jurar que li concediria el que volgués.
El fill va demanar conduir el seu carroatge.El desig va ser concedit.
Tot anava bé, però els cavalls es van donar compte que no duien l'auriga "el cotxer" i es descontrolaren. Aquests van començar a galopar amunt i avall, de cop i volta van iniciar un descens vertiginós que van provocar un excés d'escalfor en algun territoris (segons el mite es per això que alguns homes són més fosquets de pell i la diversitat de temperatures)i glaçaments en altres llocs. Faetont no sabia com dominar-los.
Quan Zeus, va veure el que estava passant, es va veure obligat a fulminar-lo amb un dels seu llamps abans que l'univers quedes destruït.
El cos sense vida de Faetont va caure a les aigües del riu Erídan, on va ser recollit per les seves germanes, les Helíades.
Elles van allargar tant el dols que els déus se'n compadiren i les transformaren en pollancres, arbres que restarien per sempre més prop del riu i la tomba del germà.

En la actualitat com a referència podem trobar el Volkswagen phaeton, es diu així perquè faetó es un tipus de carruatge antic.

Fins demà!

albert muñoz ha dit...

Ola
nomes afegir que aquest mite es un dels de Hybris, de insolencia ja que Faetont es pensava que conduir el carro del seu pare Hèlios seria facil però no va ser aixì

Vale

Nuria ha dit...

Hola nois i noies!
Doncs sí,tots no hem d'oblidar que les persones que estan al nostre costat són importants per el dolent i també per a les coses bones,necessitem dels altres per viure acceptablement bé,encara que sempre poden faltar coses ,evidentment,hem de donar importància a les persones del nostre voltant



Saludos.

Lah''heLena ha dit...

hola!

He observat que en aquest CD,un tipus de música diferent de la que jo escolto, també surten referències del món clàssic(momento moris = recorda que moriràs).
No obstan el tipus de música i llocs on vaig tenen un noms i unes paraules no tan sinistres, ja que són més alegres.

I té una relació amb carpe diem ja que significa que aprofita el dia que un dia et moriràs. (Aquesta és larelació.)

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!

he intentat buscar informació sobre memento mori, però no he trobar res de nou.

l'entrada m'ha semblat molt interessant, i crec que no hem d'oblidar les persones que estàn al nostre voltant que ens donen la felicitat cada dia.

Judith ha dit...

pot ser ja ha estat comentat però jo crec que la relació que hi ha entre carpe diem i memento mori és que hem de aprofitar al màxim la nostra vida i guadir-la però amb fraternitat i respecte , amb esfroç i humiltat.

Noèlia ha dit...

Després de llegir els comentaris dels meus companys crec que ja no hi ha res més afegir.
Només dir que estic totalment d'acord en que em de dir a les persones que ens envolten que les estimem i respectar-les com ens agrada que ho fessin a nosaltres.