Un pou sense fons

La dimensió cultural dels mites és inesgotable si considerem per un moment l´ús que en el llenguatge quotidià fem d´una multitud d´imatges, metàfores i expressions que hem pres directament del corpus de la mitologia clàssica. D´algunes en coneixem el sentit i el seu origen, però d´altres en desconeixem la seva procedència. Avui esbrinarem d´on ve l´expressió un pou sense fons per referir-nos al sentiment de neguit que ens provoca quelcom que no té aturador i que no s´acaba mai, especialment aplicat avui dia a qüestions relacionades amb una quantitat de diners invertits sense que hi veiem un benefici.
Parlarem, doncs, del mite de les Danaides de la mà de l´eminent llatinista francès Pierre Grimal i del seu extraordinari Diccionari de mitologia grega i romana (Edicions de 1984).

Les Danaides són les cinquanta filles del rei Dànau, que el van acompanyar en la seva fugida d´ Egipte per por de les represàlies dels cinquanta fills del seu germà Egipte, amb qui s´havia barallat. Un cop establert a Argos, va veure com li venien els seus cinquanta nebots per demanar-li que oblidés la seva disputa amb Egipte i van anunciar-li el seu propòsit de casar-se amb les seves filles. Dànau va consentir-ho, tot i no creure en aquesta reconciliació. Les noces es van celebrar de la manera següent: Hipermnestra, la primogènita, es va casar amb Linceu, i Gorgòfone ho va fer amb Proteu. Totes les altres parelles van ser sortejades o establertes sobre la base de la semblança dels noms.
Per solemnitzar els casaments, Dànau va celebrar un gran banquet, lliurant una daga a cadascuna de les seves filles i fent-les prometre que donarien mort al seu marit durant la nit. Totes van complir la seva promesa, excepte Hipermnestra, que va perdonar la vida a Linceu perquè aquest l'havia respectada. Dànau la va fer empresonar. Les homicides van tallar el cap de les seves víctimes i van retre honors fúnebres als cossos davant d´Argos, mentre n´enterraven els caps a Lerna. Per ordre de Zeus, van ser purificades del seu assassinat per Hermes i Atena.
Posteriorment, Dànau va confirmar la unió d´Hipermnestra i Linceu i va intentar casar les seves filles, però s´hi presentaven pocs pretendents. Va decidir, llavors, celebrar uns jocs fixant com a premis les seves pròpies filles. Gràcies a aquesta estratègia, les filles de Dànau es van casar amb joves del país, amb els quals van engendrar la raça mítica dels dànaus (que en la tradició homèrica és sinònim de grecs). Més tard van ser mortes, així com el seu pare, per Linceu, que va venjar l´assassinat els seus germans. Als inferns, el seu càstig va consistir a omplir d´aigua eternament una pou sense fons.

Si voleu saber la relació entre la història i el càstig sofert per les Danaides haureu de buscar informació sobre el nom d´una d´elles, Amimone. Algú ens ho explica? És aquest un mite de hibris? Per què? En sabeu algun altre on el personatge o personatges protagonistes purguin eternament als inferns la seva culpa? Coneixeu alguna expressió col·loquial relacionada amb la mitologia?

Jordi Sedeño

1r Batxillerat