Curses olímpiques

Recordeu el que ens diu el poeta romà Juvenal : Mens sana in corpore sano. Els antics grecs ho tenien molt en compte i és així com a partir del 776 aC, cada cinquanta o quaranta-nou mesos lunars, és a dir, cada quatre anys, durant l´estiu van celebrar diverses competicions atlètiques al santuari d´Olímpia. Amb aquesta entrada us vull introduir en el món de les antigues curses olímpiques.

Als antics Jocs Olímpics hi havia quatre tipus de cursa. La de velocitat era, originalment, la més antiga i de més prestigi, amb un recorregut d´un estadi (192 metres). Més tard, però, es va anar desenvolupant la tècnica i l´estratègia d´aquesta i van aparèixer diferents modalitats. També hi havia curses de dos estadis i curses de fons, en les quals es recorria l'estadi diverses vegades (de 7 a 24). Una altra modalitat era la cursa d'hoplites, en la qual els corredors anaven carregats amb escut i armes. Un altre tipus de curses eren les de carros, celebrades a l´hipòdrom. Aquestes comptaven amb diferents competidors amb els seus respectius carros, tirats per dos (bigues) o quatre cavalls (quadrigues). La distància recorreguda podia oscil·lar entre els 6 i els 14 quilòmetres. Un aspecte que avui ens crida l´atenció és el fet que els coronats com a vencedors eren els propietaris dels cavalls i dels carros (les modernes escuderies) i no pas els genets o aurigues (els nostres pilots actuals). Un altre tipus de cursa eren les proves hípiques, en les quals no hi havia carros i els genets anaven muntats sobre el seu cavall. Tant aquesta cursa com la de carros es feien en un circuit de 1540 metres. Finalment, se celebrava la prova per excel·lència, la preferida de tots els espectadors, el Pentatló, que era una combinació de cinc modalitats: el llançament de disc, el de javelina, el salt de longitud, la cursa de velocitat i la lluita.

El guanyador de qualsevol prova era considerat una divinitat i era un heroi per al poble, però qui guanyava el Pentatló era més important que qualsevol guanyador d’una altra celebració atlètica.

Després d’aquesta breu explicació de les curses us proposo unes preguntes. Exactament quin era el premi que rebien els guanyadors i què en feien, d’ells? Què passava amb els participants que no eren guanyadors? Quines modalitats es van desenvolupar a partir de les curses de velocitat? Quins vestigis dels jocs de l´antiga Grècia perviuen en l´actualitat? Quin és el lema llatí dels Jocs Olímpics? Què significa? Recordeu: Una ment equilibrada en un cos equilibrat. Feu cas dels antics!

Aitor Font
1r Batxillerat