La música ha estat sempre present en totes les cultures des dels inicis dels temps. De fet, és la base de tota civilització i en el món clàssic, com no podia ser d´una altra manera, la seva aportació és immensa. També la mitologia és plena de música.De fet, ja el terme música prové del grec μουσική, paraula que originàriamente s’utilitzava per designar tot el tipus d’art i que té la seva arrel etimològica en les Muses.
La presència de la música era fonamental en les cerimònies religioses i en les festivitats, especialment les dedicades a Dionís. Aquella música era monofònica i consistia en la repetició d’una mateixa estrofa en la que el ritme era més important que la melodia. Els instruments més utilitzats eren: la flauta doble (αὐλός), la lira (λύρη), la siringa (σῦριγξ) y la cítara (κιθάρη).
El déu més representiu de l´art musical es Apol·lo, ja que entre d’altres àmbits als quals se l´associa és el déu de la música i de la poesia, per això se’l representa sempre amb una lira. Aquests són alguns dels mites i personatges mitològics relacionants amb el Musageta (literalment, conductor de Muses, amb les quals compartia domicili a la muntanya sagrada del Parnàs):
Pan: tocava la flauta meravellosament bé i va tenir la gosadia de competir amb Apol·lo per veure qui era més digne representant de l´art musical. Amb Tmolos, el déu muntanya, com a àrbitre, el vencedor va ser Apol·lo per unanimitat però Mides, fervorós seguidor de Pan, no hi va estar d’acord i va gosar posar en dubte el veredicte de Tmolos i com a càstig Apol·lo va fer que les seves oïdes es transformessin en orelles d´ase.
Màrsies: era un sàtir expert en tocar l´aulós que es va atrevir a dir que era millor músic que el Deli. Van acordar que el vencedor d´aquest singular concurs tractaria el perdedor com volgués. Amb les Muses i Mides (altre cop) de jurat, ambdós van tocar de forma tan perfecta que les Muses no van poder decretar un vencedor; llavors Apol·lo va reptar el pastor a tocar el seu instrument de cap per avall. Apol·lo va donar la volta a la seva lira i va tocar. Evidentment Màrsies no podia fer el mateix amb la flauta i les Muses van declarar guanyador Apol·lo. Aquest va espellar el seu rival i va penjar la seva pell en un arbre. Expliquen que de les llàgrimes que van vessar els amics per la seva mort (altres diuen que de la seva sang) s’hi va formar un riu, el Màrsies, afluent del Meandre.
Un altre déu que també està relacionat amb les arts musicals és Dionís, ja que com bé tots sabem, és el déu de la festa i, per tant, un dels seus objectius o una de les seves missions era fer oblidar els problemes a la gent, molt sovint a través de la música de l´aulós.
Ara, les preguntes. A l´entrada apareix un epítet referit a Apol·lo, el Deli. Per què? Creieu que els dos mites que he explicat sobre Apol·lo tenen alguna relació amb la hibris? Algú ens pot explicar un tercer episodi de rivalitats entre el déu de la música i el seu fill Cíniras? I una última, què significa la música per a vosaltres? La considereu important?
Us deixo amb aquest fragment del ballet Marsia, del compositor italià Luigi Dallapiccola. Espero que us agradi.
Anna Ruiz de la Fuente
1r Batxillerat
21 comentaris:
Hola!
Felicitats Anna, és una entrada molt interessant!!
He trobat que a Apol•lo també se l'anomenava Delfinio (Δελφινιος), que associa a Apol•lo amb Delphoi (Delfos).
Penso que els dos mites que has explicat sí que tenen relació amb hybris, ja que en tots dos casos algú intenta fer veure que és millor que un déu, en aquest cas Apol•lo, el mateix que li va passar amb Cíniras, ja que va fer un concurs de lira amb ell, el qual es va suicidar després de perdre.
Per últim dir que per a mi la música és molt important, ja que és una manera d'expressar els meus sentiments i et fa sentir bé quan l'escoltes.
Vale!!
Esther, posats a descobrir epítets d´Apol·lo: per què Delfini i quants més en podem trobar i quina relació tenen amb ell? Musageta, Deli, Delfini, ...
Pel que fa a la hibris, aquest sentiment d´ambició desmesurada, el mal no és voler superar-se a un mateix, entenent la competència amb el propi jo com quelcom que ens pot fer progressar, sinó creure´s superior als altres manifestament oblidant les pròpies limitacions i deixant de banda la humilitat de què parlàvem en una anterior entrada. Gràcies, com sempre, per les teves aportacions.
Hola! Felicitats Anna és una entrada molt interessant.
Apol·lo i Artemis són fills de Zeus i Leto. Quan aquesta era apunt de donar a llum no trobava cap terra que l'acceptés per por de la venjança d'Hera, fins que l'illa d'Ortígia la va acollir. Finalment va donar llum als dos bessons primer Àrtemis que ajudà seguidament a néixer el seu germà Apol.lo.
Conseqüentment el nom d'aquesta illa es va canviar per Delos. Per aquest motiu a Apol·lo també se l'anomena Deli.
No estic segura però crec que també se l'anomenava Delfinios perque se l'associava amb els dofins.
Laia G.
Molt bona entrada Anna!!
Apolo també rep altres noms com Apolo Helios perquè s' el associava amb el sol o Apolo Pitio perquè va matar a la serp Pitó on ara estaria situat el oracle de Delfos. També se’l anomena Apolo Agieo que vol dir protector de carrers.
Vale
hola!
Crec que els dos mites si tenen relació amb hybris, perquè es creuen que són millors que Apol-lo i el poden superar en la seva qualitat.
He trobat poca informació sobre el tercer episodi entre el déu i el seu fill Cíniras, que explica que aquests dos es van enfadar i Apol-lo, per fer-lo baixar dels núvols i ensenyar-li que ell era millor en la música, van fer un torneig de lira. Cíniras va ser derrotat, i humillat, i es va sucidar. Aquest episodi s'explica en una versió d'Homer.
Jo crec que la música és molt important en les nostres vides, perquè et fa desconectar del món en que estem i així tenir uns moments de pau.
Anna felicitats per l'entrada que és molt interessant!
He buscat uns quants epítets, els quals us deixo a continuació:
Com a déu de la llum i el sol:
* Egletes, que significa radiant.
* Febo,‘brillant’, que és el més comú en la literatura llatina
* Liceo (Λυκειος),que significa lluminós. (Podria tenir relació amb el nom del Liceu?)
Com a déu de la medicina:
* Acestor (Ακέστωρ), sanador
* Acesio (Ακεσιος), també significa sanador
* Alexicaco (Άλεξίκακος), "el que aparta la desgràcia"
* Apotropeo, "el que aparta el mal"
* Averruncus, "que aparta els mals"
* Iatros (Ιατρος), significa metge
* Medicus,també vol dir metge, epítet llatí que possiblement és el més conegut per nosaltres.
Com a cap de les muses i les nimfes:
* Musageta (Μουσαγέτης),que vol dir "el cap de les muses"
* Nimfageta, "el cap de les nimfes"
* Lesquenorio, del llatí leschis, perquè presidía laes assamblees poétiques i musicals i les reunions de les muses
Per últim volia dir que per mi la música és molt important, ja que, tot i que no sàpiga tocar un instrument minimament bé, faig dansa des de molt petita i sempre he estat envoltada de música. A més la música és una forma de relaxar-nos i de deixar fluir els nostres sentiments.
Maria, l´epítet d´Apol·lo Liceu està relacionat amb un animal. Licantropia o Liceu són termes que se´n deriven etimològicament. A veure qui ens explica la relació entre aquest últim i l´escola que va fundar un famós filòsof. També hi ha un mite transmès per Ovidi a les seves Metamorfosis que explica la història d´un tirà transformat en aquest animal. Algú s´anima a contar-lo?
Gran entrada, la veritat es que la musica jo pensava que era més cosa de fa pocs anys i no tan de temps; encara m'imaginava menys que hi haguessin histories sobre aquesta; la veritat que estic aprenen i m'estic quedan molt sorprès aquest any amb aquesta matèria.
La música per mi es molt important, ja que es una cosa que sempre m'acompanya, i crec que sempre ho farà.
Adeu!
Hola :)!
Doncs és curiosa aquesta entrada,molt interessant Anna :)
Doncs evidentment per a mi sí és important la música,em poden agradar més uns tipus o d'altres de melodíes,cançons,ritmes,...
però sigui el so que sigui trobo que és impreciscindible i molt important.
Saludos.
Gracies pels vostres comentaris :)
I jo també donaré la meva opinió sobre la música: per mi la música és MOLT important, ja que principalment és una forma de relaxar-me durant èpoques d'estrés, exàmens i tal, però també és una forma d'expressar-se, expressar els sentiments en forma de cançó és molt bonic, només fa falta llegir entre linies (o entre notes, millor dit) aquesta melodia per entrendre moltes coses sobre la persona que la ha fet, i potser (si és una persona coneguda) poder conèixe-la millor. La música ens fa sentir-nos identificats amb algunes lletres i cançons per tant algú ha sentit el mateix que nosaltres en algún moment i això fa que ens sentim entesos i que no ens trobem sols.
I de raons per les quals la música és important podria donar-ne moltes però les més importants ja estan dites.
Hola a tothom!!
Molt bona la entrada Anna!! Tens tota la raó, la música és tan important en les nostres vides o almenys per a mi!
Apol·lo també era anomenat Apol·lo Liceu, nom del qual va derviar més tard el nom de l'escola de matamàtiques que va fundar el filòsof Aristòtil l'any 336 aC. Crec que aquests nom volia dir alguna cosa semblant a " el mata llops" però no se ben bé perquè.
Vale!!!
Hola a tothom!
Per mi la música és importantíssima, a tot arreu on vaig sempre tinc el meu reproductor, no puc viure sense la música.
La sensació de no tenir problemes en aquell moment que escoltes l'estrofa preferida d'una cançó que t'agrada és indesciptible!
Hola!
Felicitats Anna, m'ha agradat l'entrada.
Estic d'acord amb vosaltres, la música també és molt important per a mi i segur que ho és per a tothom. A vegades t'ajuda a aillar-te del món, distreure't i relaxar-te. A més quasi totes les cansons et porten un bon record al cap i et transmeten molt sentiments que poques coses poden fer. Personalmen, em seria molt dificil viure sense música.
Oriol T.
Felicitats Anna, molt bona entrada!
Francament, la música és un dels grans pilars de la meva vida, sense exagerar. Tots vivim envoltats d'ella contínuament, però quan et pares sol a casa a escoltar-la amb atenció, a deixar-te portar pel que suggereix la melodia i a escoltar la lletra (si en té), és quan t'oblides de les coses que t'estressen i et relaxes. A vegades, si estàs trist, la música t'acompanya i al final t'ajuda a remontar, no en dubteu del poder de la música!
I en quant a mi, no només parlo de la música escoltada. El fet de tocar un instrument amb el qual puguis acompanyar la veu i cantar les cançons que més t'agraden és una forma d'expressar-te diferent, directa i profunda, sobretot quan composes la melodia i la lletra, perquè llavors sí, literalment cantes el que sents i un dia vas escriure, cantes la melodia que acompanya aquest sentiment, i això no té preu, perquè et desfogues i et treus neguits de sobre, o si més no els expresses en veu alta, així com també les alegries. Definitivament, la música és un bé molt preuat per a la humanitat i s'ha d'apreciar.
M'he allargat molt, no? Jajaja!
En fi, que molt bé Anna, una entrada estupenda!
Valete omnes!
Clara.
És molt interessant veure que malgrat l'evolució de la societat des d'aquells temps, hi ha coses que gairebé no han canviat, com és la importància de la música en la majoria de les nostres vides.
M'ha agradat molt l'entrada, felicitats.
Vale
Ei! Doncs estic d' acord amb la teva opinió sobre la música Anna, sobretot, que de raons n' hi ha per donar i per vendre però afegir una que seria com una que engloba totes, és que la vida sense la música no seria la mateixa, no seria vida. Trobo increible el que et pot arribar a ajudar i crec que em quedo curta dient això. I tant que hi ha hibris! Ho podem veure clarament en aquesta insolencia cap als déus, de voler ser millors que ells. M' ha agradat molt l' entrada Anna, sobretot perquè m' ha servit per recordar i s' ha fet curta de llegir. Moltes felicitats per aquesta 2ª entrada també amb èxit! :)
Αδευ!
Per mi la música és important, ja que quan escolto música em relaxo. A mi la música m'ajuda a expressar els meus sentiments a través de les cançons que escolta, ja que si estic trista escolto una cançó trista i si estic contenta escolto una alegre i moguda.
Així que si que és important.
Realment es veritat, la música és present a tots ells llocs.
Crec que es una manera de expressar-te sigui a través d'una melodía (trista, alegre..) o la lletra d'una cançó!
En quant personalment, és molt important,forma part de mi, ja que toco un instrument.
valete!
Jo també crec que la música està present a tot arreu, ja que tant en moments de felicitat com de tristesa escoltem música, la música forma part de nosaltres, jo encara que no toqui cap instrument ni res, m'encanta la música i no hi ha dia que no n'escolti. Moltes cançons diuen el que sento a cada moment, i m'hi sento reflectida.
Adéu
Com diu el Jordi, el terme Apol·lo Liceu bé d'un animal, el llop!
I és anomenat així perquè va ser aquell que ''eliminà'' els llops que molestaven als habitants d'un lloc que ara no recordo.
Bé jo també crec que la música és molt important... la música va lligada amb nosaltres i la música que escoltem depen de com som. No se si m'explico bé...
Jo crec que la música és molt important per a la vida, ja que encara que no volguem sempre estem entre música o melodíes, quan caminem, quan parlem... en accions quotidianes com auqestes sempre hi ha un ritme que es pot convertir en música. Per a mi la música és molt important perquè em fa deconectar i no pensar en res més que en disfrutar-la.
Publica un comentari a l'entrada